Fahrenheit 451

2
Dijous 26 d’ abril a les 18,30 hores Fahrenheit 451 Director François Truffaut Guió François Truffaut i Jean-Louis Richard (Novela: Ray Bradbury) Música Bernard Herrmann Fotografia Nicolas Roeg Muntatge Thom Noble Pais, any Regne Unit, 1966 Durada 108 min. Gènere Ciència Ficció Estrena a Espanya 15/09/2006 Productora Universal Pictures INTÈRPRETS Julie Christie, Oskar Werner, Cyril Cusack, Anton Diffring, Jeremy Spenser, Alex Scott SINOPSI. En una societat on el coneixement és considerat com un perill, els llibres són prohibits. Fahrenheit 451 ens situa en un mon on els bombers ja no es dediquen a apagar focs (les cases no són inflamables), la seva feina és cremar llibres, donat que, segons el govern, llegir impedeix la felicitat; al llegir els homes comencen a pensar i analitzar, es qüestionen tot el que els envolta i això els pot angoixar... Guy Montag es dedica fidelment a aquest ofici fins que coneix a Clarisse... ALGUNS COMENTARIS: - La pel·lícula està basada en la novel·la homónima de Ray Bradbury, publicada el 1953. El 1967 es va publicar precisament una versió on es censuraven determinades paraules sense coneixement de l’autor. Està considerada com una de les distòpies més reconegudes. Una distòpia (el contrari d’utopia) ens presenta una realitat en termes oposats als d’una societat ideal: la manipulació i l’adoctrinament creen un mon d’éssers totalment controlats i dependents,tot resta ben reglat sota una façana de benevolència. Entre les més conegudes podem citar algunes novel·les com 1984, Un mundo feliz o Rebelión en la granja, però el cinema, adaptant novel·les o creant nous guions ha produït moltes, des de Metrópolis, passant per Alphaville, Brazil o La naranja mecánica i acabant per les més recents V de Vendetta o The road. - Les distòpies són un toc d’alerta esperonat per alguna cosa. Ray Bradbury crea la seva novel·la el 1953 pensant en el maccarthisme i la recent crema de llibres per part del nazisme i Truffaut va decidir fer l’adaptació cinematogràfica el 1966 segurament immers a l’ inquietud crítica que acabaria per esclatar al maig del 68. - François Truffaut era un lector entusiasta i en diverses ocasions va portar novel·les a la pantalla. En aquest cas fa una incursió a la ciència ficció amb una estètica dels 60, evidentment lluny de les possibilitats espectaculars d’avui però, segurament, l’objectiu no és entretenir. - Des de la manera de presentar els títols de crèdit Truffaut posa intenció per ficar-nos a l ’història i produir inquietud. Desprès la constant utilització del zoom, els moviments de

description

Fitxa de la pel.lícula

Transcript of Fahrenheit 451

Page 1: Fahrenheit 451

Dijous 26 d’ abril a les 18,30 hores

Fahrenheit 451 Director François Truffaut

Guió François Truffaut i Jean-Louis Richard (Novela: Ray Bradbury)

Música Bernard Herrmann Fotografia Nicolas Roeg Muntatge Thom Noble Pais, any Regne Unit, 1966 Durada 108 min. Gènere Ciència Ficció Estrena a Espanya

15/09/2006

Productora Universal Pictures

INTÈRPRETS Julie Christie, Oskar Werner, Cyril Cusack, Anton Diffring, Jeremy Spenser, Alex Scott

SINOPSI. En una societat on el coneixement és considerat com un perill, els llibres són prohibits. Fahrenheit 451 ens situa en un mon on els bombers ja no es dediquen a apagar focs (les cases no són inflamables), la seva feina és cremar llibres, donat que, segons el govern, llegir impedeix la felicitat; al llegir els homes comencen a pensar i analitzar, es qüestionen tot el que els envolta i això els pot angoixar... Guy Montag es dedica fidelment a aquest ofici fins que coneix a Clarisse...

ALGUNS COMENTARIS:

- La pel·lícula està basada en la novel·la homónima de Ray Bradbury, publicada el 1953. El 1967 es va publicar precisament una versió on es censuraven determinades paraules sense coneixement de l’autor. Està considerada com una de les distòpies més reconegudes. Una distòpia (el contrari d’utopia) ens presenta una realitat en termes oposats als d’una societat ideal: la manipulació i l’adoctrinament creen un mon d’éssers totalment controlats i dependents,tot resta ben reglat sota una façana de benevolència. Entre les més conegudes podem citar algunes novel·les com 1984, Un mundo feliz o

Rebelión en la granja, però el cinema, adaptant novel·les o creant nous guions ha produït moltes, des de Metrópolis, passant per Alphaville, Brazil o La naranja mecánica i acabant per les més recents V de Vendetta o The road.

- Les distòpies són un toc d’alerta esperonat per alguna cosa. Ray Bradbury crea la seva novel·la el 1953 pensant en el maccarthisme i la recent crema de llibres per part del nazisme i Truffaut va decidir fer l’adaptació cinematogràfica el 1966 segurament immers a l’ inquietud crítica que acabaria per esclatar al maig del 68.

- François Truffaut era un lector entusiasta i en diverses ocasions va portar novel·les a la pantalla. En aquest cas fa una incursió a la ciència ficció amb una estètica dels 60, evidentment lluny de les possibilitats espectaculars d’avui però, segurament, l’objectiu no és entretenir.

- Des de la manera de presentar els títols de crèdit Truffaut posa intenció per ficar-nos a l ’història i produir inquietud. Desprès la constant utilització del zoom, els moviments de

Page 2: Fahrenheit 451

Dijous 26 d’ abril a les 18,30 hores

càmera i el plans mitjans ens segeuixen inquietant, mentre contrasta un final líric amb un altre ritme.

- La música de Bernard Hermann, compositor habitual de Hitchcock i autor d’altres músiques inquietants a pel·lícules de Brian de Palma, a Ciudadano Kane o a Taxi Driver, accentua aquesta inquietud.

ALGUNES CITES:

Los abogados hollywoodenses de la Universal (productora de la cinta) querían que no se quemaran los libros de Faulkner, Sartre, Proust, Genet, Salinger, Audiberti...: "Limítese a los libros que pertenezcan al dominio público", dicen por temor a eventuales procesos. Eso sería absurdo. He consultado a un abogado de Londres que afirma: "Ningún problema. Tiene usted todo el derecho de citar todos los títulos y autores que quiera". Habrá tantas citas en Farenheit 451 como en los once films de Godard juntos... Sólo hoy me he dado cuenta de que es imposible dejar caer los libros fuera de cuadro en esta película. Debo acompañar su caída hasta el suelo. Los libros son aquí personajes, y cortar su trayecto equivale a dejar fuera de cuadro la cabeza de un actor. Notaba que algunos planos de la película eran malos desde el principio y ahora comprendo que era a causa de esto.

François Truffaut

Los libros no dicen nada. Esto son novelas, tratan de personas que jamás han existido. Las gentes que las leen están descontentas con sus propias vidas y quieren vivir de otro modo que jamás podrá ser en la realidad. Pensadores, filósofos, todos dicen lo mismo: “Solo yo tengo razón, los demás son idiotas”. Biografías, todo historias de hombres muertos, lo que buscaban era destacarse de la masa. Ser distintos, con derecho a despreciar a los demás. Éste debe de ser muy profundo... la "Ética de Aristóteles", cualquiera que lo haya leído, a la fuerza ha de considerarse superior al que no lo ha leído... y es inútil, compréndalo, todos hemos de ser iguales. Sólo se alcanza la felicidad estando todo el mundo al mismo nivel, Por eso debemos quemar los libros, Montag... todos los libros.

El cap dels bombers parlant a Montag No eres como los demás. Y he visto a muchos, y los conozco. Cuando hablo, tú me miras. Anoche, cuando dije algo acerca de la luna, tú miraste hacia la luna. Los demás nunca harían algo así. Los demás me dejarían hablando sola o me amenazarían. Ahora nadie tiene tiempo para nadie. Tú eres uno de los pocos que me soportan, Por eso pienso que es muy extraño que seas un bombero, me parece que no es lo apropiado para ti

Clarisse parlant a Montag

A la Biblioteca Xavier Benguerel trobaràs:

- La pel·lícula. DVD Fah - La novel·la de Ray Bradbury: N Bra - Una gran part de la filmografía de François Truffaut, així com llibres de

cinema escrits per ell, o sobre el seu cinema, alguns de ben recents. - Novel·les com 1984, Un mundo feliz o Rerbelión en la granja