LA REHABILITACIÓ A CIUTAT VELLA I REPARACIONS ESTRUCTURALS I D'ALUMINOSI
Factors de risc biomecànics i estructurals en la Fasciosis ...
51
Factors de risc biomecànics i estructurals en la Fasciosis Plantar en corredors adults. Revisió sistemàtica Per: Joan Mercadé Cuadrat FACULTAT D’INFERMERIA I FISIOTERÀPIA Grau en Fisioteràpia Tutoritzat per: Albert Bigordà Sagué Treball de final de grau 2017-2018 Maig 2018
Transcript of Factors de risc biomecànics i estructurals en la Fasciosis ...
Factors de risc biomecànics i estructurals en la Fasciosis
Plantar en corredors adults. Revisió sistemàtica
Per: Joan Mercadé Cuadrat
FACULTAT D’INFERMERIA I FISIOTERÀPIA
Grau en Fisioteràpia
Tutoritzat per: Albert Bigordà Sagué
Treball de final de grau
2017-2018
Maig 2018
2
Índex
Llistat de taules ........................................................................................................... 4
Llistat de figures ......................................................................................................... 5
Llistat de diagrames ................................................................................................... 6
Llistat d’abreviatures .................................................................................................. 7
Resum ....................................................................................................................... 10
Abstract ..................................................................................................................... 11
1. Introducció ............................................................................................................ 12
1.1 Running .................................................................................................... 12
1.1.1 Pràctica del running ..................................................................... 12
1.1.2 Calçat minimalista ....................................................................... 12
1.1.3 Cinemàtica i cinètica de la carrera ............................................... 13
1.1.4 Mesures durant la carrera com a predictores de lesions ............. 14
1.2 Fasciosis .................................................................................................. 15
1.2.1 Terminologia ............................................................................... 15
1.2.2 Descripció anatòmica de la fàscia plantar ................................... 15
1.2.3 Epidemiologia .............................................................................. 17
1.2.4 Etiologia ...................................................................................... 18
1.2.5 Biomecànica de la fàscia plantar ................................................. 19
1.2.6 Diagnòstic ................................................................................... 20
1.2.7 Tractament .................................................................................. 23
1.2.8 Justificació .................................................................................. 26
2. Objectius ............................................................................................................... 27
2.1 Generals .................................................................................................... 27
2.2 Específics .................................................................................................. 27
3
3. Metodologia ........................................................................................................... 28
3.1 Pregunta d’investigació .............................................................................. 28
3.2 Estratègia de cerca .................................................................................... 28
3.3 Criteris de selecció .................................................................................... 29
3.3.1 Criteris d’inclusió .................................................................................... 29
3.3.2 Criteris d’ exclusió .................................................................................. 29
3.4 Evaluació dels resultats ............................................................................. 31
3.5 Evaluació del nivell d’evidència ................................................................. 31
3.6 Avaluació de la qualitat metodològica dels estudis .................................... 32
4. Resultats ............................................................................................................... 35
5. Discussió ............................................................................................................... 40
6. Conclusió .............................................................................................................. 43
7. Bibliografia ............................................................................................................ 44
7.1 Referència de citacions ............................................................................. 44
7.2 Referència de taules .................................................................................. 50
7.3 Referència de figures................................................................................. 51
4
Llistat de taules
Taula 1 Formulació pregunta clínica PICO ................................................................. 28
Taula 2 Estratègies de cerca i resultats ...................................................................... 29
Taula 3 Evidència segons CEBM ............................................................................... 31
Taula 4 Avaluació metodològica GRADE ................................................................... 33
Taula 5 Nivell de qualitat metodològica GRADE ......................................................... 34
Taula 6 Extracció de dades dels articles inclosos ....................................................... 36
5
Llistat de figures
Figura 1 Pics d’acceleració durant la carrera ............................................................. 14
Figura 2 Reproducció del mecanisme de Windlass .................................................... 20
Figura 3 Zones doloroses en la FP ............................................................................ 22
Figura 4 Tècnica d’embenat utilitzada per Hyland et al. ............................................. 24
6
Llistat de diagrames
Diagrama 1 Fluxe de la cerca .................................................................................... 30
7
Llistat d’abreviatures
IM Index Minimalista
LR Loading Rate
Tassa de carga
tfz1 Time to impact peak
Temps al pic d’impacte
PHA Peak heel acceleration
Pic d’acceleració en el taló
PMA Peak metatarsal acceleration
Pic d’acceleració en els metatarsos
PTA Peak tibial acceleration
Pic d’acceleració en la tíbia
Fmax Maximal vertical ground reaction force
Reacció vertical màxima del sòl
Fq Step frequency
Cadència de pas
Fz1 Magnitude of impact force peak
Magnitud del pic d’impacte
FFS Forefoot strike
Recepció de d’avantpeu
MFS Midfoot strike
Recepció de migpeu
8
RFS Rearfoot strike
Recepció de retropeu
SPV Shock propagation velocity between heel
and tíbia
Velocitat de propagació de l’impacte taló-
tibia
tc Temps de contacte
ta Temps aeri
Thm Time between heel and metatarsals peak
accelerations
Temps entre pic d’acceleració en el taló i
en els metatarsos
AINEs Antiinflamatoris no esteroideus
EI Extremitat inferior
FP Fasciosis plantar
IMC Index de massa corporal
PPI Proves per imatge
RA Rang Articular
TS Tríceps sural
PICO Patient, Intervention, Comparison,
Outcomes
Pacient, Intervenció, Comparació,
Resultats
CEBM Centre for Evidence-Based Medicine
9
GRADE Grading of Recommendations,
Assessment, Development and
Evaluation
ECA Assaig Clínic Aleatoritzat
Hz Hertz
PFH Pacient amb història de fasciosis plantar
PFS Pacient amb fasciosis plantar
APF Acute plantar fasciitis
Fasciosis plantar aguda
CPF Chronic plantar fasciitis
Fasciosis plantar crònica
MLA Medial-longitudinal arch
Arc medial-longitudinal
10
Resum
Pregunta de revisió: És la mesura de paràmetres estructurals i biomecànics
una eina adequada per a identificar corredors adults amb risc de sofrir fasciosis
plantar?
Objectiu: Valorar l’existència ferma de factors de risc biomecànics i/o
estructurals relacionats amb la fasciosis plantar en corredors adults.
Metodologia: Es va realitzar una cerca a PubMed, Scopus, PEDro i Cochrane
Library d’articles publicats entre l’1 de gener de 2009 i el 31 de desembre de
2017, utilitzant els principals descriptors MeSH (Medical Subject Headings)
“Fasciitis, Plantar” i “Running”. Posteriorment es va avaluar segons el sistema
GRADE la qualitat metodològica dels articles que compliren els criteris de
selecció.
Resultats: Es van incloure finalment 4 estudis amb una qualitat metodològica
baixa que estudiaven un total de 195 individus.
Conclusions: Sembla que l’augment de les càrregues en la zona del retropeu a
causa d’ alteracions biomecàniques es troben estretament relacionades amb la
FP. Aquest augment de les forces durant la carrera pot estar provocat per
alteracions estructurals com ara la pronació del retropeu o la forma de l’arc
plantar. No obstant, els dèficits metodològics dificulten una estructuració ferma
de l’evidència científica en la cerca realitzada, fent necessària la realització
d’estudis prospectius de qualitat.
Paraules clau: Revisió sistemàtica, Fascitis plantar, fasciosis plantar, running,
biomecànica, factors de risc.
11
Abstract
Review question: Is the measurement of structural and biomechanical
parameters suitable to identify adult runners at risk of plantar fasciosis?
Objective: Evaluate the existence of biomechanical and / or structural factors
related to plantar fasciasis in adult runners
Methodology: We did a search in PubMed, Scopus, PEDro and the Cochrane
Library of articles published between January 1, 2009 and December 31, 2017,
using the main MeSH (Medical Subject Headings) descriptors "Fasciitis, Plantar"
and "Running”. Then, the methodological quality of the articles that met the
selection criteria was evaluated according to the Gade system.
Results: Finally, 4 studies with a low methodological quality were studied, which
included a total of 195 individuals.
Conclusion: It seems that the increase in the loads in rearfoot due to
biomechanical alterations are closely related to the FP. This increase in forces
during the race may be caused by structural alterations such as the pronation of
the rearfoot or the shape of the plantar arc. However, methodological deficits
doesn't allow to firmly structure the scientific evidence in the search made,
making necessary to carry out prospective quality studies.
Key words: Systematic review, plantar fasciosis plantar fasciitis, running,
biomechanics, risk factors.
12
1. Introducció
1.1 Running
1.1.1 Pràctica del running
El running és un concepte sorgit en els darrers anys i que es desvincula de
l’atletisme ja que la seva pràctica es realitza d’una forma menys estructurada i la
seva finalitat no és merament la competició. Els seus beneficis cardiovasculars i
psicològics/socials han estat ben documentats per la literatura però no obstant,
una sèrie d’estudis han demostrat que en el període d’un any el 39%-85% dels
corredors es veuran afectats per una lesió relacionada amb aquesta pràctica(1).
En un intent per reduir aquesta incidència l’industria de l’esport ha invertit
esforços en produir calçat amb dissenys i tecnologies sofisticades i professionals
mèdics han optat per prescriure sabates depenent del tipus de peu, encara que
aquestes pràctiques no han estat evidenciades per a reduir el nombre de lesions
en el running (1)(2). Algunes d’aquestes tecnologies són sistemes d’amortiment
posterior, mitges-soles gruixudes, suports de l’arc plantar i sistemes de control
del moviment. No obstant, diversos estudis han concretat que aquestes
propietats amortidores en la tecnologia de les sabatilles actuals podrien alterar
la biomecànica natural de la carrera modificant-ne la cinemàtica, la cinètica i
l’activació muscular (3).
1.1.2 Calçat minimalista
És per això que una corrent antagonista ha pres força en els darrers anys en el
desenvolupament del calçat especialitzat per a corredors. S’anomena calçat
minimalista a tot aquell que intenta precisament comptar amb el “mínim” d’afegits
i unes característiques que intenten emular el córrer descalç estudiat de forma
pionera per Lieberman (4). Segons els seus defensors s’atribueix un menor risc
de lesió a aquest calçat ja que permet la biomecànica natural i òptima de
l’extremitat inferior durant la carrera (5).
El calçat minimalista es caracteritza per comptar amb un drop (diferència
d’alçada entre el taló i la puntera) baix, major flexibilitat en la sola, absència de
sistemes de control del moviment i dels convencionals sistemes d’amortiment,
fets que el converteixen en un calçat molt lleuger (5).
13
Davant la necessitat d’arribar a un consens en la definició d’aquest calçat,
Esculier et al. (6) van proposar-se desenvolupar i posteriorment validar una
escala que pogués permetre determinar el grau minimalista d’unes sabates. Així
va néixer el Minimalist Index (IM). Els criteris del calçat que te en compte l’IM són
la flexibilitat (longitudinal i torsional), el pes, la distància del peu a la superfície
(gruix de la sola), les tecnologies de control de moviment i estabilitat i l’esmentat
drop (6).
1.1.3 Cinemàtica i cinètica de la carrera
Els impactes repetitius durant la carrera han estat identificats com un dels
principals causants de l’alta prevalença de lesions en corredors. És per això que
ja fa anys va quedar palesa la necessitat de quantificar aquests valors referents
als impactes per tal de poder estudiar-los i poder treballar en una reducció
d’aquests. La cinemàtica estudia els moviments que es realitzen i la cinètica
relaciona els moviments i les forces que es generen (7).
Les dades mesurables més relacionades amb la magnitud de l’impacte peu-terra
segons Samozino et al. (8) i Derrick i Mercer (9) són:
Tassa de carga (Loading rate, LR)
Temps al pic d’impacte (Time to impact peak, tfz1)
Pic d’acceleració
o Taló (Peak heel acceleration, PHA)
o Metatarsal (Peak metatarsal acceleration, PMA)
o Tibial (Peak tibial acceleration, PTA)
Altres dades que podem obtenir mitjançant l’estudi cinemàtic i cinètic de la
carrera són: (7)
Reacció vertical màxima del sòl (Maximal vertical ground reaction force,
Fmax)
Cadència de pas (Step frequency, Fq)
Magnitud del pic d’impacte (Magnitude of impact force peak, Fz1)
14
Recepció de d’avantpeu (Forefoot strike, FFS)
Recepció de migpeu (Midfoot strike, MFS)
Recepció de retropeu (Rearfoot strike, RFS)
Velocitat de propagació de l’impacte taló-tibia (Shock propagation velocity
between heel and tíbia, SPV)
Temps de contacte (Contact time, tc)
Temps aeri (Aerial time, ta)
Figura 1 Pics d’acceleració durant la carrera
1.1.4 Mesures durant la carrera com a predictores de lesions
Mantenir un nivell òptim en els impactes és bàsic per a mantenir una bona salut
dels teixits evitant així patir lesions per sobre ús d’aquest (10)(11). No obstant,
els impactes i la sol·licitació repetitiva durant la carrera han estat identificats com
els causants mecànics de la majoria de les patologies que afecten als corredors,
en termes generals (12).
Es creu que l’augment de la LR influencia el risc de patir fractures per estrès
(13)(14)(15) així com fasciosis plantar (16). També s’ha observat que corredors
lesionats anteriorment presenten majors LR i PTA que els no lesionats (17). En
PHA = Pic d’acceleració en el taló
Thm = Temps entre pic d’acceleració en
el taló i en els metatarsos
PMA = Pic d’acceleració en els
metatarsos
PTA = Pic d’acceleració en la tíbia
15
conseqüència, la prevenció de les lesions òssies passa per minimitzar aquests
impactes objectivables mitjançant la LR i els diferents pics d’acceleració (7).
Relacionat amb un augment de la LR, un major pic de força durant la primera
fase de recepció amb un patró de taló (RFS) s’ha relacionat amb un major risc
de lesió en l’extremitat inferior (18)(19). Al contrari, aquells corredors associats a
un FFS presenten una reducció en aquestes magnituds de força que els fa
menys susceptibles a patir una lesió en comparació (19)(4).
1.2 Fasciosis
1.2.1 Terminologia
Lemont et. al. va veure que l’anomenada fascitis plantar no compta amb els
signes clàssics d’inflamació (20). El fet que l’ús d’AINES estigui desaconsellat i
la presència de símptomes degeneratius (21), fan que la definició -itis no sigui la
més adient.
La predominança dels símptomes degeneratius en la fàscia similars als de les
tendinosis fan que la definició més correcta de la patologia sigui Fasciosis o
Fasciopatia Plantar (22).
1.2.2 Descripció anatòmica de la fàscia plantar
La fàscia, o aponeurosis, plantar és una estructura situada en la part més distal
de l’ EI que suposa una unió mecànica entre el calcani i els dits. Està formada
per fibres denses de col·lagen orientades majoritàriament de forma longitudinal.
Algunes, però ho fan de forma transversal o obliqua (23).
Pren partida a la tuberositat medial del calcani. Consta de tres porcions:
La porció central és la majoritària i de més rellevància a nivell estructural;
es divideix a nivell mig-metatarsià en 5 bandes longitudinals per a cada
dit que alhora es divideixen a nivell distal del metatars per formar
insercions profundes a les falanges i superficials a la pell (24). Aquesta
16
disposició li confereix a la banda central de la fàscia una forma de triangle,
entenent com a base les falanges i vèrtex superior a nivell del calcani (25).
La porció lateral exerceix i és coneguda també com a lligament calcaneo-
metatarsal. És inexistent en el 12% dels individus. Quan hi és, exerceix
de suport per a l’origen de l’abductor llarg dels dits (26).
La porció medial és molt prima i gairebé inexistent. S’origina
conjuntament amb la porció central a nivell de la tuberositat medial del
calcani i cobreix durant el seu recorregut al múscul abductor de l’hàl·lux.
Mitjançant tècniques d’anàlisis s’ha determinat que la majoria de teixit de la fàscia
és col·lagen de tipus l (29)(30). El seu contingut en fibroblasts és major encara
que el dels tendons, fet que comporta una alta adaptació a l’increment de
càrregues (26). També s’ha pogut comprovar que es tracta d’un teixit altament
inervat mitjançant terminacions lliures i encapsulades Pacini i Ruffini, sobretot en
aquelles zones on la fàscia es relaciona amb els abductors dels dits i de l’hàlux i
les insercions dels músculs flexors (30)(31). Aquest fet ens porta a determinar
que la fàscia plantar ocupa un rol important en la propiocepció i, per tant, en
l’estabilització del peu (30)(31).
L’espoló calcani, sortint ossi a nivell de la tuberositat del calcani, és una
estructura freqüent en la població que s’ha relacionat tradicionalment amb la
fàscia plantar (32). No obstant, aquesta associació és altament variable: l’espoló
calcani pot estar relacionat total, parcialment o de cap manera amb la fàscia
plantar. Tanz (33) va demostrar que aquest espoló pot emergir també dels
músculs intrínsecs més que de la fàscia pròpiament dita. Aquesta troballa va ser
corroborada posteriorment per Forman i Green (34). L’ espoló es troba recobert
per teixit fibrós connectiu altament innervat i vascularitzat (32)(35)(36).
17
1.2.2b Relació amb el tríceps sural
El fet que la fàscia plantar sigui la continuació més directa del tendó d’Aquil·les
(s’inserta en el calcani) fa que la relació entre aquestes dues estructures sigui
estreta.
El cicle d’estirament i escurçament del tríceps sural durant la marxa afecta
directament a la fàscia plantar: el punt on el taló es troba enlairat i la base de les
falanges encara sobre la superfície és el que suposa una major sol·licitació de la
fàscia per la tracció que fa l’Aquiles sobre el calcani (37).
És per això que molts autors han evidenciat aquesta relació directa fins al punt
de determinar que el treball d’aquesta musculatura bàsic en el tractament de les
fasciopaties plantars (38)(39)(40).
1.2.3 Epidemiologia
La fasciosis plantar és una de les condicions de salut que més afecta als pacients
visitats per especialistes del peu i el turmell (41)(42). Del 11 al 15% de les visites
d’aquests professionals s’atribueixen a dolors localitzats en el taló
(42)(43)(44)(zona que podem relacionar directa o indirectament amb la fàscia
plantar). S’ha estimat que aproximadament el 10% de la població dels Estats
Units desenvoluparà fasciosis plantar en la seva vida (45)(46) amb la despesa
econòmica que això comporta. Sembla que els individus físicament actius
tendeixen a presentar fasciosis plantar en una major incidència que la resta de
la població: el rati és del 8 al 21% en atletes (47)(48)(49).
La incidència de la fasciosis plantar normalment es troba compresa en la franja
entre els 40 i els 60 anys, encara que se n’han reportat casos des dels 7 fins als
80 (50)(51)(52)(53). Alguns estudis han indicat l’edat avançada com un factor de
risc per patir-la, tot i que l’evidència d’aquest fet és petita. Matheson et al. (54)
va trobar que un 71’4% dels afectats per FP eren majors de 50 anys a partir de
l’estudi de 1407 casos en una població de caire general.
Alguns articles han demostrat una major incidència en el sexe masculí tot i que
aquesta associació varia en la literatura publicada (ex: Taunton et al (55), 54%
homes i 46% dones. Taunton et al (51), 59% homes i 41% dones. Per contra;
Riddle et al (56), 66% dones i 34% homes. Davis et al (57), 70% dones i 30%
homes).
18
1.2.4 Etiologia
La FP ha estat considerada una lesió per sobrecàrrega (29). És a dir, no per una
força de gran intensitat en un interval curt de temps sinó per microtraumes
repetitius que excedeixen la capacitat regenerativa del teixit, en aquest cas de la
fàscia (20).
1.2.4.1 Factors de risc
1.2.4.1.1 Intrínsecs
Edat avançada
o L’edat mitjana és 10 anys superior a la resta de patologies (58)
o Els canvis degeneratius deguts a l’edat afecten la capacitat de
resistir les forces de tracció (59)(60)
o S’associa amb una pèrdua d’elasticitat i de volum del greix plantar
(61)(62)
o La pèrdua d’elasticitat de la fàscia afecta l’absorció de les
càrregues (62)
Obesitat
o L’augment del IMC es relaciona positivament amb la pèrdua en
volum i elasticitat del greix plantar (44)(58)(62)
o Un alt IMC s’associa amb una disminució del gruix de la fàscia
plantar causant un estirament crònic i un augment de la càrrega
focal (63)(64)(65)
Disfuncions biomecàniques i anatòmiques
o Reducció de la flexió dorsal i l’extensió metatarsofalàngica
secundàries a la força exercida per l’Aquil·les (44)(58)(66)(67)
o Hipertonia dels músculs posteriors de l’EI (52)(60)(68)(69)
o Disminució del gruix fascial (70)
o Excessiva pronació del peu (44)(48)(56)(58)(67)
19
1.2.4.2.2 Extrínsecs
Naturalesa i distribució de les càrregues
o Microtraumes repetitius (61)
o Suport de càrregues prolongat (52)(56)(59)(66)
o Bipedestació en superfícies dures (42)(59)
Calçat inadequat (56)(67)
Estil de vida
o Increment repentí de l’activitat per demandes esportives o
ocupacionals (56)(67)
Activitat esportiva
o Sobre-sol·licitació en una superfície dura (71)
o Dèficits tècnics (55)
o Intensitats per sobre la capacitat regenerativa del teixit (67)
o Fatiga (48)
o Disfunció i rigidesa muscular (48)
1.2.5 Biomecànica de la fàscia plantar
Les alteracions biomecàniques poden desenvolupar un paper important en
l’evolució de la patologia principalment per dues causes:
Poden provocar un augment de la deformació per tracció de la fàscia,
tant en posició estàtica com dinàmica. La fàscia rep aquesta tracció a
causa de la resistència que ofereix a l’elongació de l’arc plantar durant la
marxa (26). Aquesta força augmenta gradualment arribant al pic màxim
durant l’inici de l’enlairament del peu. Un peu en excessiva pronació pot
ser una causa d’aquest augment de deformació per forces de tracció
(72)(73).
A causa d’una alteració de la dissipació d’energia a través seu. Un peu
amb un arc plantar molt pronunciat pot disminuir la capacitat d’absorció
de les forces per part de l’estructura (74).
20
L’efecte windlass explica el paper de
la fàscia plantar en la generació de la
força propulsiva durant la marxa.
L’extensió de l’hàl·lux produeix un
escurçament de la fàscia acostant així el
retro i l’avantpeu derivant en una
elevació de l’arc plantar. (75)
De forma sorprenent, encara que les anomalies i la sobrecàrrega biomecànica
segueixen la doctrina clínica a la qual s’adhereixen la majoria de professionals,
s’ha trobat poca consistència en la literatura encarregada d’identificar les
anomalies més estretament relacionades amb la FP. Pot ser que la raó principal
per aquesta manca de consens pel que fa als riscs biomecànics facilitadors de
la FP sigui l’existència de dues poblacions de diferents característiques
afectades tradicionalment per FP: els atletes o corredors i la població sedentària
amb alt IMC (76).
És per això que alguns autors han estudiat la FP en una població concreta i s’han
pogut establir alguns factors de risc biomecànics per a cada grup:
En els individus esportistes sembla que un arc plantar pronunciat i genoll en
var poden predisposar a patir FP ja que ambdós paràmetres limiten l’absorció
natural de les forces (77).
Pel que fa a la població sedentària amb un alt IMC, un peu en pronació i/o en
equí comporten, segons part de la literatura, un major risc de patir FP (74).
No obstant, hi ha factors que semblen afectar per igual a tota la població com ara
un augment de to en la musculatura posterior (68) i una disminució del greix
plantar en volum i en capacitat per absorbir els impactes (48)(59).
1.2.6 Diagnòstic
No hi ha una tècnica Gold Standard pel diagnòstic de la FP (78). Aquest es
fonamenta en l’exploració física, l’anamnesi i la presència de conductes i/o
Figura 2 Reproducció del mecanisme de Windlass
21
característiques que ho predisposarien. El diagnòstic és la majoria de vegades
immediat (79)(80)(81).
La característica principal de la FP és un dolor en l’origen de la fàscia, a nivell de
l’ entesis situada en el tubercle del calcani. Els símptomes, parlant de la porció
central, es poden estendre al llarg del seu recorregut derivant en l’arc central i/o
la inserció a nivell distal, encara que aquest fet és menys prevalent. De forma
menys freqüent, el dolor pot afectar també ambdues porcions minoritàries de la
fàscia. De vegades poden observar-se lleugers símptomes d’inflamació com ara
inflor o eritema (76).
El cicle del dolor es troba regit pels períodes de repòs. Desprès d’aquests, i
especialment en les primeres passes desprès de llevar-se, el dolor es veu
augmentat. Generalment el dolor provocat per la FP augmenta amb la amb la
deambulació i la mobilització (76).
Els símptomes es veuen exacerbats també durant la realització d’activitats
quotidianes o simplement en romandre de peu. Una progressió d’aquests és duu
a terme també durant el dia, amb major incidència al final d’aquest a causa de
l’acumulació d’esforços (76).
De forma esporàdica, es poden presentar també símptomes dolorosos a causa
de la inflamació dels teixits provocada per l’estrès repetitiu en aquestes desprès
de períodes d’activitat. El nivell dels símptomes es relaciona sovint amb les hores
que el pacient ha restat dempeus o bé la intensitat de l’activitat realitzada (76).
L’ espoló calcani, una prominència òssia d’origen entesòfit a nivell del calcani, ha
estat relacionada tradicionalment d’una forma estreta amb la FP (76). No obstant,
la literatura més recent ha desvinculat la relació causal suposada entre ambdós
termes:
Rubin i Witten (82), Tanz (33) i Barret et al. (83) van reportar espolons
calcanis en població asimptomàtica en el 27%, 16% i 21% dels casos
respectivament.
Rogers et al. (84) en ell seu estudi descriu que aquells individus amb
entesòfit calcani presenten també enteso i osteòfits en altres estructures
del cos. Aquesta condició ens indica que la presència d’un entesòfit
22
calcani en un pacient de FP no és deguda sempre a un problema local
sinó a una causa global desvinculada de la FP. Aquesta idea fou
corroborada més endavant per Menz et al. (71), associant positivament la
presència d’ossificacions calcànies també a l’Aquil·les.
Mahto i Ohmar (85) van trobar entesofits calcanis en cadàvers aleatoris
en un 22%. Kullar et al. (86) van fer-ho en un 26’5% sobre 2000 individus.
Williams et al. (87) va trobar espolons calcanis en un 75% dels talons
dolorosos estudiats i en un 63% de l’extremitat contra lateral
asimptomàtica.
Ahmad et al. (88) va estudiar en mida i forma els espolons d’un grup de
pacients amb dolor plantar i no va poder relacionar aquestes variables de
l’espoló amb els símptomes. Va concloure que els entesofits no són els
causant del procés inflamatori sinó una troballa accidental.
També s’ha trobat que molts cops l’espoló no es troba a l’entesis de la
fàscia plantar sinó que ho fa superiorment en els músculs intrínsecs. Això
permet suposar que la causa de l’espoló són les forces de compressió
vertical més que la tracció longitudinal sobre la fàscia (35)(83).
1.2.6.1 Exploració física
L’ examen físic es fonamenta la reproducció dels símptomes.
Una palpació dolorosa en l’origen de la fàscia a nivell del
calcani i l’aparició de dolor en l’extensió passiva de les
metatarsofalàngiques ens indiquen la presencia de FP (39).
1.2.6.2 Proves per imatge
Les proves per imatge estan desaconsellades per diagnosticar la FP: els canvis
estructurals plausibles no guarden relació amb la simptomatologia ni el
tractament indicat. Un ús excessiu de les PPI, afegit a la despesa econòmica que
suposa, genera un excés de diagnòstic sense beneficis (89). Només s’hauria de
realitzar en aquells casos en que el tractament conservador ha fallat o quan la
simptomatologia senyali una altra patologia plausible (diagnòstic diferencial).
Figura 3 Zones doloroses en la FP
23
1.2.6.3 Diagnòstic diferencial
La principal patologia que es pot amagar en un diagnòstic erroni de FP és una
fractura per estrès del calcani, tot i que aquesta produeix un dolor més
incapacitant i s’acompanya d’altra simptomatologia comú en les fractures (79).
L’origen del dolor a la zona pot tenir altres causes: artropaties infeccioses,
mecàniques o traumàtiques, afeccions neurològiques (atrapaments nerviosos) i
per últim afeccions oncològiques o vasculars (79).
Per últim, la zona de dolor irradiat d’alguns músculs del peu com ara el quadrat
plantar, l’adductor de l’hàl·lux i el flexor curt de l’hàl·lux pot entrar en conflicte
amb la zona pròpia del dolor referent a la FP (90). És per tant necessari descartar
l’afectació d’aquesta musculatura per a realitzar un diagnòstic precís de FP.
1.2.7 Tractament
1.2.7.1 Físic
La FP és resultat principalment del sobre-estirament de l’estructura combinat
probablement amb un mal funcionament biomecànic i una alteració de les
propietats del teixit com ara l’elasticitat (78). El tractament conservador es
fonamentarà en la gestió d’aquest sobre-estirament o sobrecàrrega:
La sustentació de l’arc longitudinal mitjançant embenats és un
mecanisme efectiu principalment en el maneig del dolor agut en les
primeres fases (38).
Berbrayer i Fredericson (38) citen un treball de Lynch et al. on es va
comparar un grup de pacients de FP amb embenat amb dos altres que
van rebre medicació antiinflamatòria i un coixinet viscoelàstic sota el taló
dins la sabata. La recuperació funcional dels primers va ser
significativament millor (38).
També citen a Hyland et al. (38). Aquest va comparar l’embenat amb
l’estirament, un grup que no va rebre intervenció i finalment un altre al que
se li va realitzar un “fals” embenat. L’embenat va presentar millores
24
significatives en el nivell de dolor respecte el grup control i el fals embenat.
(38)
Figura 4 Tècnica d’embenat utilitzada per Hyland et al.
El suport ortèsic ha estat una eina estudiada que ha referit
conseqüències positives en el maneig de la FP (92).
o Ortesis diürnes: disminueixen l’estirament de la fàscia mitjançant
un reforç de l’arc plantar i l’escurçament de la distància retro-
avantpeu (80).
o Ortesis nocturnes: eviten l’escurçament de la fàscia durant el repòs
perllongat disminuint així el pic de dolor matutí (80).
La normalització del to muscular del tríceps sural també resulta
beneficiosa degut a la relació anatòmica explicada anteriorment entre les
dues estructures (74).
Hossain i Makwana (37) expliquen com aquesta força de tracció exercida
pel tendó d’Aquil·les és resistida en estirament per la fàscia. Un augment
d’aquest component, doncs, comportarà un major estrès sobre
l’estructura.
Múltiples estudis donen suport a l’eficàcia de l’estirament del tríceps sural
en les FP (38)(39)(40). L’ American Physical Therapy Association
recomana realitzar estiraments intermitents de 20 segons 2-3 cops al dia
amb la finalitat d’augmentar el RA màxim en flexió dorsal (39).
25
L’ estirament de la fàscia és efectiu en la disminució i l’augment de la
funció en FP amb uns resultats mantinguts fins als dos anys. L’estirament
es duu a terme reproduint el mecanisme de Windlass, extenent les
metatarsofalàngiques mantenint l’arc plantar (93).
També s’han trobat millores significatives en estiraments combinats del
TS i la pròpia fàscia(39)(40)(94) així com també en els isquiotibials (40).
La teràpia manual és una eina important en el tractament de la FP.
Especialment en el treball de la limitació de la flexió dorsal del peu, un
factor de risc comentat anteriorment. Si la limitació és articular, el pacient
percebrà la restricció en la part anterior i l’end-feel serà dur durant
l’estirament posterior. Si la restricció en el moviment és degut a la rigidesa
muscular, l’end-feel serà tou i el pacient percebrà la limitació del moviment
en la part posterior. Segons l’origen de la restricció utilitzarem la
cinesiteràpia o tècniques d’inhibició muscular i/o miofascials per afavorir
la recuperació de la FP (95)(96).
Latey et al. (97) va concloure que hi ha una associació important entre la
debilitat dels músculs intrínsecs del peu i les patologies del peu. És per
això que la prevenció de l’atròfia d’aquests és un tractament recomanat.
De la mateixa manera que l’exercici excèntric està evidenciat en el
tractament de tendinosis, la literatura comença a suggerir aquest
mecanisme també en el treball del tríceps sural en les FP (98).
1.2.7.2 Farmacològic
Cap tractament farmacològic ha derivat en resultats positius com ho poden fer
les teràpies explicades anteriorment:
Només Donley et al. (99) han estudiat l’administració oral d’AINES en FP.
La millora no es va diferenciar del grup tractat amb placebo.
26
Les injeccions de corticoesteroides tenen efectes beneficiosos en la
reducció del dolor a curt termini però poden derivar en la degradació del
teixit connectiu de la fàscia i del lipídic dels coixinets plantars (100).
Altres injeccions com ara teixit amniòtic, plasma ric en plaquetes, toxina
botulínica... no han estat suportades encara per estudis de qualitat que
les comparin amb els tractaments convencionals (76).
1.2.7.3 Quirúrgic
Hi ha dues modalitats de tractament (76):
La primera té com a objectiu la reducció de la tensió de la fàscia mitjançant
la secció parcial d’aquesta.
La segona consisteix en una recessió dels gastrocnemis per fer davallar
indirectament l’estirament excèntric al que es veu sotmesa la fàscia.
En tot cas, aquestes intervencions s’han de realitzar només en aquells casos
crònics i repetitius que no s’han resolt amb el tractament convencional durant
almenys 6 mesos (21)(53)(101).
1.2.8 Justificació
Com hem esmentat anteriorment, la fasciosis plantar afecta de forma important
la població físicament activa i és una condició de salut descrita normalment com
a limitadora de les activitats diàries. Aquesta característica dolorosa i
incapacitant repercuteix de manera negativa en l’estat de salut del pacient i, de
forma subjectiva, en la seva qualitat de vida. (102)
La població escollida en aquesta recerca, els corredors, són un grup molt proper
a patir lesions musculoesquelètiques degut a la sol·licitació repetitiva de les
estructures implicades. Per fer-nos-en una idea: durant la carrera és dissipa un
250% del pes corporal en el taló (75), no resulta estrany que la FP sigui la tercera
patologia més prevalent en corredors (51).
Corrents com el barefoot i el minimalisme han guanyat atenció en els darrers
temps, suposadament modificant la biomecànica de la carrera per tal de prevenir
27
lesions. No obstant hi ha un buit en quant a estudis prospectius que avalin els
dits efectes (103).
Així doncs, el fet de conèixer els factors de risc biomecànics i estructurals
associats a la FP ens permetrien (a banda de poder realitzar programes de
prevenció específics en aquells subjectes que els presentin, i per tant potencials
a patir FP) poder valorar les eines terapèutiques disponibles sabent l’efecte que
haurien de tenir a nivell biomecànic per tal de repercutir positivament en el
maneig de la FP. En el cas dels corredors, encara més específicament i seguint
amb les mateixes consideracions biomecàniques i estructurals, ens podria ajudar
a determinar paràmetres com ara el tipus de sabatilla o de tècnica de carrera
més adient.
2. Objectius
2.1 Generals
o Valorar l’existència ferma de factors de risc biomecànics i/o
estructurals relacionats amb la fasciosis plantar en corredors
adults.
2.2 Específics
o Revisar en la literatura valors biomecànics comuns en corredors
afectats de fasciosis plantar.
o Conèixer les condicions estructurals estàtiques, en els estudis
publicats, compartides per corredors afectats de fasciosis plantar.
28
3. Metodologia
3.1 Pregunta d’investigació
La formulació de la pregunta d’investigació s’ha fet en base al model PICO (104):
Pacient, Intervenció, Comparació i Resultats (outcomes).
La pregunta resultant és: És la mesura de paràmetres estructurals i biomecànics
una bona eina per a identificar corredors adults amb risc de sofrir fasciosis
plantar?
Taula 1 Formulació pregunta clínica PICO
Pacient Corredors adults afectats de fasciosis plantar
Intervenció Factors de risc estructurals i biomecànics
Comparació Es compara amb individus sans que formen part del
grup control
Outcomes Disminució del dolor i millora de la funcionalitat
3.2 Estratègia de cerca
Un cop realitzada la pregunta d’investigació, es va iniciar la recerca bibliogràfica
per tal de donar resposta als objectius plantejats.
Les cerques es van realitzar en bases de dades especialitzades com PubMed,
Scopus, PEDro i Cochrane Library.
Es van utilitzar els principals descriptors MeSH (Medical Subject Headings)
“Fasciitis, Plantar” i “Running combinats mitjançant els operadors booleans
“AND”, “OR” i “NOT”.
29
Taula 2 Estratègies de cerca i resultats
PubMed ("Fasciitis, Plantar"[Mesh]) AND
"Running"[Mesh]
25
Cochrane ("Fasciitis, Plantar"[Mesh]) AND
"Running"[Mesh]
3
Scopus plantar fasciitis AND running 129
PEDro plantar fasciitis AND running 6
3.3 Criteris de selecció
3.3.1 Criteris d’inclusió
Una vegada obtinguts els resultats, es van analitzar tots els articles. Es van
incloure aquells que complien el següents requisit:
La temàtica principal és la fàscia plantar i les condicions estructurals i
biomecàniques relacionades
3.3.2 Criteris d’ exclusió
Es van excloure aquells estudis amb els següents criteris d’exclusió:
Presència d’ altres patologies associades
Antiguitat major a 10 anys (anteriors al 2009)
Articles de revisió (revisions sistemàtiques, metanàlisis...)
30
Diagrama 1 Fluxe de la cerca
Registres identificats mitjançant cerques
en bases de dades (PubMed: 25,
Cochrane: 3, Scopus: 129, PEDro: 6)
n = 163
Registres duplicats
n = 56
Registres seleccionats
n = 107
Articles exclosos per incomplir els
criteris d’inclusió/exclusió
n = 103
Articles evaluats
n = 4
Articles inclosos en la revisió
n = 4
31
A la primera cerca realitzada a PubMed (amb un resultat de 25 articles) en vam
descartar 7 que havien estat publicats anteriorment al 2009. Dels 18 restants,
desprès d’aplicar la resta de criteris d’ inclusió i exclusió, en van quedar 4 que
van ser inclosos en la revisió.
La següent cerca realitzada a Cochrane va donar com a resultat 3 estudis, cap
dels quals complia els requisits per a ser inclòs en la revisió.
Scopus ens va proporcionar un total de 129 articles, 70 posteriors al 2009
(aquest inclòs). 3 d’aquests complien amb els criteris de selecció d’informació
però eren duplicats dels que ja havíem inclòs en la cerca anterior a PubMed.
La cerca realitzada a PEDro va resultar en 6 articles potencials a ser inclosos en
la revisió. No obstant, cap d’ells complia els criteris de selecció d’informació.
3.4 Evaluació dels resultats
Els resultats dels articles inclosos en aquesta revisió foren definits
estadísticament significatius quan p < 0’05 i no significatius si p ≥ 0’05.
3.5 Evaluació del nivell d’evidència
Seguint el model d’ Evidence Based Medicine, els 4 estudis inclosos estan
valorats en un 3b segons els Nivells d’Evidència (CEBM) ja que corresponen a
estudis de casos i controls. (105)
Taula 3 Evidencia segons CEBM
Biomechanical and Anatomic Factors Associated with a
History of Plantar Fasciitis in Female Runners (106) 3b
Rearfoot alignment and medial longitudinal arch
configurations of runners with symptoms and histories of
plantar fasciitis (107)
3b
Dynamic Patterns of Forces and Loading Rate in
Runners with Unilateral Plantar Fasciitis: A Cross-
Sectional Study (108)
3b
Relationships between static foot alignment and dynamic
plantar loads in runners with acute and chronic stages of
plantar fasciitis: a cross-sectional study (109)
3b
32
3.6 Avaluació de la qualitat metodològica dels estudis
Una eina per valorar la qualitat metodològica del disseny d’un Estudi
Observacional és l’escala GRADE (110). En un primer moment, aquest sistema
considera d’alta qualitat els estudis experimentals (ECAs) i de baixa qualitat els
estudis observacionals (casos i controls, cohorts). En un segon pas, per refinar
aquest nivell de qualitat, el sistema estableix una sèrie d’ítems que cal tenir en
compte i que poden fer variar el nivell de qualitat inicialment assignat.
Ítems que baixen la qualitat
o Limitacions en el disseny i execució de l’estudi (risc de biaix)
o Inconsistència dels resultats
o Incertesa de que l’evidència sigui directa
o Imprecisió
o Biaix de publicació o notificació
Ítems que milloren la qualitat
o Associació forta (troballa d’efectes relatius RR < 0’5)
o Associació molt forta (troballa d’efectes relatius RR < 0’2 basats en estudis
sense risc de biaix o precisió)
o Existència de gradient dosis – resposta
o Evidència de que tots els possibles factors de confusió o biaix podrien
haver reduït l’efecte observat.
Les situacions que poden determinar un increment de la qualitat dels estudis
observacionals en l’escala GRADE són infreqüents. Només es considera aquest
augment si no hi ha limitacions de disseny i/o execució i a la vegada existeix un
efecte important i immediat o un canvi radical en el pronòstic desprès de la
intervenció.
Tipus d’estudi Nivell de
qualitat a priori
Disminueix si Augmenta si Nivell de qualitat
a posteriori
Estudis aleatoritzats Alta Risc de biaix
o -1 Important
o -2 Molt important
Efecte
o +1 Gran
o +2 Molta gran
Alta
Inconsistència
o -1 Important
o -2 Molt important
Dosis – Resposta
o +1 Gradient evident
Moderada
Estudis observacionals Baixa NO evidència directa
o -1 Important
o -2 Molt important
Tots els factors de confusió:
o +1 Reduirien l’efecte observat
o +2 Suggeririen un efecte espuri
si no hi ha efecte observat
Baixa
Imprecisió
o -1 Important
o -2 Molt important
Molta baixa
Biaix de publicació
o -1 Important
o -2 Molt important
Tots els articles presenten els següents ítems que disminueixen la qualitat
metodològica en el sistema GRADE:
o Limitacions en el disseny i execució de l’estudi: Presenten dèficits a
l’hora de detallar les pèrdues d’individus en els diversos grups així com
també en el seguiment. El fet que l’anàlisi sigui sense intenció de
tractament també és perjudicial en el sistema GRADE.
o Incertesa de que l’evidència sigui directa: Cap estudi pot assegurar
que les troballes estructurals i biomecàniques estiguin relacionades
causalment amb la FP i no siguin una conseqüència d’aquesta o del
tractament en fisioteràpia.
Per altra banda, els articles presenten troballes amb forta associació p < 0’2.
Per tant, seguint la taula d’avaluació metodològica GRADE, el nivell dels estudis
observacionals utilitzats en aquesta revisió és el compartit per tots els estudis
observacionals en un principi: “Nivell d’evidència baix”.
Taula 5 Nivell de qualitat metodològica GRADE
Nivell de qualitat Definició actual Concepte anterior
Alt Alta confiança entre l’efecte real i l’estimat La confiança en l’estimació no
variarà en estudis posteriors
Moderat Moderada confiança en l’estimació de
l’efecte. Hi ha possibilitats de que l’efecte
real es trobi allunyat de l’estimat
Posteriors estudis poden tenir un
impacte important en la confiança
de l’estimació de l’efecte
Baix Confiança limitada en l’estimació de l’efecte.
L’efecte real pot estar lluny de l’estimat.
És molt probable que estudis
posteriors canviïn la confiança en
l’estimació de l’efecte.
Molt baix Poca confiança en l’efecte estimat. L’efecte
vertader molt probablement sigui diferent de
l’estimat.
Qualsevol estimació és molt
incerta.
35
4. Resultats
Com a resultat de la cerca es van obtenir un total de 4 articles que compliren els
criteris d’inclusió, tots ells estudis observacionals d’una qualitat metodològica
baixa en el sistema “GRADE”. Dos d’ells estudien tant factors estructurals en
estàtic com biomecànics en dinàmic i els comparen amb un grup control. Un
tercer article estudia només els factors estructurals i el quart valora els
paràmetres dinàmics en diferents grups amb FP. Els ítems estructurals valorats
en els 3 articles són l’alçada de l’arc plantar i la pronació (valg) del retropeu. Un
d’ells quantifica també la flexió dorsal de turmell discriminant amb flexió de 90º o
extensió de genoll. En 3 articles es valora de forma dinàmica diferents
paràmetres de forces generats durant la carrera.
En analitzar els resultats de forma global, tots els estudis troben associacions
estadísticament significatives entre diferències en paràmetres estructurals i
biomecànics i la presència d’episodis de FP en els pacients estudiats.
A continuació es detalla en una taula la informació referent a la mostra, les
variables estudiades, com s’han mesurat els resultats, quins son aquests i a
quina o quines conclusions han permès arribar.
Autor Mostra Variables d’estudi Mesura dels resultats Resultats
Conclusió
N Característiques
CON* PF**
Pohl M. et
al (2009)
25 125 Dones corredores
entre 18 i 45 anys
amb almenys un
episodi de FP
diagnosticat per un
professional sanitari,
amb capacitat per a
córrer sense dolor en
els últims 2 mesos i
realitzant un mínim de
32 km setmanals.
Determinació en
estàtic de la flexió
dorsal, valgus del
peu (pronació del
retropeu) i l’índex
d’arc plantar.
En quant a la
biomecànica es
valora
dinàmicament:
Pic d’eversió
del retropeu i
T a aquest
Grau
d’eversió del
retropeu
Les dades es van
recollir mitjançant una
càmera Vicon 512, una
plataforma de forces
Bertec i un sistema
d’anàlisi dinàmic 3D.
Les dades cinètiques
es van samplejar a 960
Hz i les cinemàtiques a
120 Hz a partir de 7
marcadors situats en en
l’EI afectada.
El grup PF presenta de
forma significativa una
major dorsiflexió
(p=0.02 amb el genoll
en extensió i p=0.01
amb el genoll en flexió
de 90º) i un menor arc
plantar amb valors
(p=0.01). No
s’observen diferències
en la pronació del
retropeu (p=0.34).
De forma dinàmica, el
grup PF presenta una
major tassa de carga
(p=0.037) i un
augment del pic
d’impacte vertical en
En conclusió, un
menor arc plantar
baix i un augment
en les forces
reactives del sòl
com la tassa de
carga es troben
associades a
corredores que han
patit FP.
*CON: Grup Control l ** PF: Grup Fasciosis Plantar
37
Pic
d’impacte i
en el turmell
Tassa de
carga
un 8% tot i que el
resultat no és
estadísticament
significatiu. No
s’observen diferencies
estadísticament
significatives en la
resta de variables.
Ribeiro A.
et al
(2011)
60 PFH*
15
PFS**
30
Individus corredors
experimentats que
han realitzat 20 km
setmanals durant
l’últim any, lliures
requeriments mèdics
o quirúrgics durant els
últims 6 mesos en
EEII o qualsevol altra
afectació
musculoesquelètica
com ara espondilitis
anquilosant o artritis i
amb dismetries
inferiors a 1cm.
Determinació en
estàtic del grau de
pronació del
retropeu i de la
forma de l’arc
plantar2
Es mesura la verticalitat
de l’Aquiles mitjançant
la unió de 3 punts i la
seva disposició
respecte el sòl. Es
cuantifica amb
AutoCAD 2005
L’arc plantar s’estudia
mitjançant un
podoscopi Carci.
Les dades se
samplejen mitjançant el
software GPower 3.0
Els tres grups van
presentar un valg de
turmell sense
diferències
significatives entre ells
(p=0.96 i p=0.98).
Pel que fa a l’arc
plantar, tant PFH com
PFS van presentar un
índex d’arc plantar
longitudinal-medial
significativament
menor (p=0.008).
Corredors amb
antecedents clínics
de FP no presenten
diferències en el
valg de turmell però
si un increment
longitudinal medial
de l’arc plantar
durant la
bipedestació
estàtica
*PFH: Història de fasciosis plantar l **PFS: Fasciosis plantar
38
Ribeiro A.
et al
(2015)
30 APF*
20
CPF**
15
Individus corredors
experimentats que
han realitzat3 20 km
setmanals durant
l’últim any i lliures
requeriments mèdics
o quirúrgics durant els
últims 6 mesos EEII o
qualsevol altra
afectació
musculoesquelètica
com ara artritis,
obesitat o neuropaties
Es mesura en
avantpeu, migpeu i
retropeu i de forma
normalitzada amb el
pes corporal:
Superfície
de contacte
Temps de
contacte
Força
màxima
Força
integrada
(temps i
espai)
També es calcula la
tassa de carga
Les mesures plantars
es van valorar durant
una carrera de 40m a
12 km/h mitjançant les
dades proporcionades
per les plantilles Pedar-
X System a una
freqüència de 100 Hz.
Les dades es van
analitzar a posteriori
mitjançant la funció
MATLAB.
La tassa de carga és
superior en ambdós
grups de PF respecte
el grup control
(p=0.001). Els valors
més alts s’observen en
els individus amb PF
crònica.
La força màxima
(p=0.005) i la força
integrada (p=0.047)
així com la superfície
de contacte del
retropeu (p=0.002)
també és major en els
individus amb FP tant
en estadi agut com
crònic.
Els corredors amb
FP mostren patrons
de forca sobre el
retropeu dferents
depenent de l’estadi
en que es trobi
aquesta. No
obstant, aquests
valors són sempre
més alts que en el
grup control.
En la fase aguda de
la patología els
corredors
presenten un menor
augment dels valors
de força sobre el
retropeu
possiblement
relacionat amb
mecanismes
dinàmics de
protecció en quant
al dolor.
*APF: Fasciosis plantar aguda l **CPF: Fasciosis plantar crònica
39
Ribeiro A.
et al
(2016)
0 APF
20
CPF
15
Corredors
experimentats que
han realitzat 20 km
setmanals durant
l’últim any que han
estat diagnosticats
clínicament de PF i
lliures requeriments
mèdics o quirúrgics
durant els últims 6
mesos EEII o
qualsevol altra
afectació
musculoesquelètica
com ara neuropaties o
artritis reumatoide
Es mesura en
estàtic la pronació
del retropeu així
com l’arc plantar.
En dinàmic es
mesura tant la força
màxima com la
integrada en
avantpeu i retropeu.
S’estudia també la
tassa de carga.
Per valorar la
verticalitat del retropeu
s’analitzen digitalment
9 marcadors situats en
estructures
anatòmiques. Les
dades recollides es van
analitzar mitjançant
AutoCAD. Pel que fa a
l’arc plantar, es va
utilitzar un podoscopi
Carci. L’Index plantar
és el resultant de la
regió del migpeu
dividida entre la totalitat
d’aquest.
Les forces durant la
carrera es van mesurar
mitjançant plantilles
Pedar X System a 100
Hz durant una carrera
de 40m a 12 km/h. Les
dades recollides es van
analitzar mitjançant una
funció MATLAB.
Es troba una relació
estadísticament
significativa entre el
valg de turmell i un
augment de la tassa
de carga (p=0.013) i
forces globals en el
retropeu per ambdós
grups de FP (p=0.048 i
p=0.017).
Un major arc plantar
comporta un augment
de les forces globals
en l’avantpeu
(p=0.043).
L’arc medial
longitudinal (MLA)
pot predir un
augment de les
forces plantars en
l’avantpeu en
corredors amb FP
en qualsevol fase.
El valg de turmell es
determina com una
bona mesura clínica
per a predir un
augment de les
forces reactives del
sòl durant la carrera
en individus amb
FP.
Ambdòs
paràmetres
mostren relació
amb l’augment de
les forces plantars i
poden estar
relacionats amb la
progressió de la FP
en qualsevol fase.
5. Discussió
L’objectiu d’aquesta revisió fou determinar a partir de la literatura existent diferents
factors de risc estructurals i biomecànics relacionats amb la fasciosis plantar en
corredors adults.
Pohl et al (106) troba una relació significativa entre un major rang de flexió dorsal i la
presència de FP en les subjectes estudiades al contrari del que deia part de la
literatura prèvia (111)(112) així com també l’esmentada en el marc teòric en referència
als factors de risc existents (44)(58)(66)(67). No obstant, una limitació present en
l’estudi és que les pacients de l’estudi havien rebut tractament en fisioteràpia, essent
la cinesiteràpia del turmell comú en el maneig de la FP (95)(96) causa per la qual és
possible que presentin aquest increment en la flexió dorsal del peu afectat reflexat en
els resultats. El mateix autor descarta la relació entre el valg del retropeu i la FP.
Sí que troba una relació significativa entre els casos de FP i els subjectes amb un arc
plantar més baix, suggerint que aquesta es troba relacionada més aviat amb una
pronació del migpeu (disminució de l’arc plantar) que del retropeu (valg). El paper que
juga la fàscia en el sosteniment de l’arc plantar ja havia estat reportat anteriorment
mitjançant l’estudi en disseccions de cadàvers (113).
Pel que fa a l’estudi dinàmic, l’augment observat en les forces reactives del sòl
suggereix que aquesta major càrrega externa compromet l’estructura en termes de
vulnerabilitat a la lesió tal i com ja ho havia estipulat Messier et al (114) en el seu
estudi. No obstant i de la mateixa manera que s’ha comentat anteriorment, la
naturalesa transversal de l’estudi no ens permet determinar quines d’aquestes
variables estudiades es trobaven presents abans de la lesió o bé són a causa
d’aquesta.
Ribeiro et al 2011 (107) corrobora els resultats anteriors de Pohl et al (106) i Rome et
al (48) al negar la relació entre el valg de turmell i la FP. No obstant, els resultats són
contraris a l’estudi de Pohl et al (106) pel que fa a l’alçada de l’arc plantar al mostrar
una relació estadísticament significativa entre la FP i una major alçada d’aquest.
Basats en aquesta premissa, molts tractaments com ara embenats i ortesis s’utilitzen
amb l’objectiu de suportar l’arc plantar per tal de reduir la simptomatologia (38)(115).
41
En el posterior estudi de Ribeiro et al 2015 (108), l’estudi de les forces durant la carrera
dóna com a resultat un augment d’aquestes en la zona del retropeu en pacients amb
FP i encara més en la fase crònica, coincidint amb les troballes de Pohl et al (106). El
major augment de la tassa de carga en aquells individus que es troben en la fase
crònica, fan pensar en mecanismes antiàlgics utilitzats per aquells que es troben en
fase aguda (caracteritzada pel dolor) en la zona del calcani. Una limitació d’aquest
estudi és la falta d’instrumental ja que l’estimació de la tassa de carga es va samplejar
a 100 Hz mentre que altres estudis, per exemple el de Pohl et al (106), han utilitzat
aparells de fins a 1000 Hz.
En l’últim estudi analitzat Ribeiro et al 2016 (109), es va relacionar un major arc plantar
amb l’augment de les càrregues i les forces en l’avantpeu durant la carrera. Aquesta
relació podria comportar un major estrès en la fàscia plantar en la seva inserció a nivell
dels metatarsos (75) contribuint a la progressió de la patologia. No obstant, l’absència
de grup control en aquest estudi és un factor limitant a l’hora de tenir en compte els
resultats. Seguint amb les troballes de l’estudi estàtic, es troba una relació
estadísticament significativa entre el valg del retropeu i l’augment de les càrregues i
les forces en aquesta zona durant la carrera en corredors amb FP, al contrari dels
resultats de Pohl et al descrits anteriorment. Tauton et al. (51) havia arribat també a
aquesta conclusió encara que les seves mesures clíniques van ser determinades de
manera visual i subjectiva, essent per tant menys vàlides i fiables.
De forma general els 3 estudis que se centren en l’estudi dinàmic de la carrera mostren
de forma comú un augment de les forces reactives del sòl, sobretot en la zona del
retropeu, en aquells corredors afectats per FP. Aquesta afirmació podria suposar un
millor maneig de la FP en aquells corredors associats a un FFS (patró de recepció
d’avantpeu) ja que presenten una reducció en aquestes magnituds (19)(4). Prenent
de referència aquestes dades, es podria valorar l’efectivitat de les sabates
minimalistes o de la corrent descalcista “barefoot”. Estudiant la seva repercussió en
aquests paràmetres dinàmics, seria possible conformar una literatura científica que
avali o refuti el seu ús com a eina terapèutica en el maneig de la FP. Ja hi ha estudis
fets al respecte, encara però, amb troballes inconsistents (6).
42
Per altra banda, hi ha més discrepàncies entre els 3 estudis que comenten l’afectació
de certs factors estructurals a la FP. Pel que fa al valg de turmell, Pohl et al (2009) i
Ribeiro et al (2011) no hi troben relació estadísticament significativa mentres que en
l’estudi de Ribeiro et al (2016) s’arriba a la conclusió que és un bona mesura clínica
per a la FP. Pel que fa a l’estudi de l’alçada de l’arc plantar seguim trobant
discrepàncies entre els estudis: Pohl et al (2009) relaciona la FP amb aquells corredors
que presenten un arc plantar més baix i en canvi, Ribeiro et al (2011) i Ribeiro et al
(2016) ho fan amb aquells que presenten un arc plantar més alt.
És important, però, tenir en compte el nivell d’evidència (en base a la seva
metodologia) que conformen els estudis utilitzats a l’hora d’extreure futures
conclusions.
43
6. Conclusió
En base a la cerca realitzada es pot intuir que l’augment de les càrregues en la zona
del retropeu a causa d’ alteracions biomecàniques és compartit pels corredors afectats
de FP i per tant, es troba estretament relacionat amb la patologia. Aquest augment de
les forces durant la carrera pot estar provocat per alteracions estructurals com ara la
pronació del retropeu o la forma de l’arc plantar, tal i com s’ha establert en els estudis
revisats.
No obstant, les discrepàncies esmentades entre els resultats dels estudis, sumats a
la naturalesa transversal d’aquests i la presència de dèficits metodològics dificulten
una estructuració ferma de l’evidència científica a partir de la cerca realitzada. El fet
de comptar només amb estudis observacionals impossibilita establir una relació de
causalitat entre la patologia i les troballes fetes en els estudis, impedint així resoldre
l’objectiu general i la pregunta d’investigació relacionada amb els factors de risc
biomecànics i estructurals mesurables que es poden trobar en corredors adults en
referència a la fasciosis plantar.
Creiem fermament, doncs, que és necessària la realització d’estudis prospectius de
qualitat que permetin identificar aquests factors de risc causants de la patologia per
tal d’optimitzar recursos i esforços a l’hora d’enfocar el tractament i la prevenció de la
FP en corredors adults. Possibles estudis posteriors en aquesta línia serien útils per
polir les eines terapèutiques actuals així com per valorar les més recents i les noves
que puguin anar sorgint.
Durant la realització del, al tractar el tema, s’ha albirat també la necessitat d’estudis
que recolzin a nivell d’ efectes biomecànics els diferents tipus de sabatilla disponibles
per a corredors i especialment les noves corrents generades com ara el minimalisme
i el barefoot. Els resultats d’aquests estudis servirien per a posar en contrast els valors
(estàtics i dinàmics) necessaris per a prevenir la patologia i els proporcionats pel
calçat, amb la finalitat de disminuir la incidència d’aquesta.
44
7. Bibliografia
7.1 Referència de citacions
1. Knapik, J. J., Brosch, L. C., Venuto, M., Swedler, D. I., Bullock, S. H., Gaines, L. S., et al (2010a). Effect on injuries of assigning shoes based on foot shape in air force basic training. American Journal of Preventive Medicine, 38(1 Suppl), S197–211.
2. Knapik, J. J., Trone, D. W., Swedler, D. I., Villasenor, A., Bullock, S. H., Schmied, E., et al (2010b). Injury reduction effectiveness of assigning running shoes based on plantar shape in Marine Corps basic training. American Journal of Sports Medicine, 38(9), 1759–1767.
3. Lieberman DE. What we can learn about running from barefoot running: an evolutionary medical perspective. Exerc Sport Sci Rev. 2012;40:63–72
4. Lieberman DE, Venkadesan M, Werbel WA et al. Foot Strike Patterns and Collision Forces in Habitually Barefoot versus Shod Runners. Nature 2010; 463(7280): 531-5.
5. Bonacci J, Saunders PU, Hicks A, Rantalainen T, Vicenzino BG, Spratford W. Running in a minimalist and lightweight shoe is not the same as running barefoot: a biomechanical study. Br J Sports Med. 2013 Apr;47(6):387-92.
6. Esculier JF, Dubois B, Dionne CE, Leblond J, Roy JS. A consensus definition and rating scale for minimalist shoes. J Foot Ankle Res. 2015 Aug 19;8:42
7. Giandolini M, Horvais N, Farges Y, Samozino P, Morin JB. Impact reduction through long-term intervention in recreational runners: midfoot strike pattern versus low-drop/low-heel height footwear. Eur J Appl Physiol. 2013 Aug;113(8):2077-90
8. Samozino P, Morin J-B, Mermet V, Barla C, Ouillon R, Baly L, Belli A. What is the best parameter to quantify shocks during heel-toe running? 13h annual congress of the European College of Sport Science. Estoril, Portugal. 2008.
9. Derrick TR, Mercer JA. Ground/foot impacts: measurement, attenuation, and consequences. 2004. Med Sci Sports Exerc 36(5): 830–831
10. Fuchs RK, Snow CM. Gains in hip bone mass from highimpact training are maintained: a randomized controlled trial in children. J Pediatr 141. 2002;(3):357–362
11. Fuchs RK, Bauer JJ, Snow CM. Jumping improves hip and lumbar spine bone mass in prepubescent children: a randomized controlled trial. J Bone Miner. 2001; Res 16(1):148–156
12. Dickinson JA, Cook SD, Leinhardt TM. The measurement of shock waves following heel strike while running. J Biomech. 1985; 18 (6):415–422
13. Davis I, Milner C, Hamill J. Does increased loading rate lead to tibial stress fractures? A prospective study. Med Sci Sports Exerc. 2004; S36:S58
14. Milner CE, Ferber R, Pollard CD, Hamill J, Davis IS. Biomechanical factors associated with tibial stress fracture in female runners. 2006; Med Sci Sports Exerc 38(2):323–328
15. Zapdoor AB, Nikooyan AA The relationship between lowerextremity stress fractures and the ground reaction force: a systematic review. 2011;Clin Biomech 26:23–28
16. Pohl MB, Hamill J, Davis IS. Biomechanical and anatomic factors associated with a history of plantar fasciitis in female runners. Clin J Sport Med 2009;19(5):372–6.
17. Hreljac A. Impact and overuse injuries in runners. Med Sci Sports Exerc 2004;36(5):845-849
45
18. Williams DS, McClay IS, Manal KT. Lower extremity mechanics in runners with a converted forefoot strike pattern. J Appl Biomech. 2000;16(2):210–8.
19. Laughton CA, Davis IM, Hamill J. Effect of strike pattern and orthotic intervention on tibial shock during running. J Appl Biomech. 2003;19(2):153–68.
20. Lemont, H., Ammirati, K.M., Usen, N., Plantar fasciitis: a degenerative process (fasciosis) without inflammation. J. Am. Podiatr. Med. Assoc. 2003;93, 234-237.
21. Wolgin, M., Cook, C., Graham, C., Maudlin, D. Conservative treatment of plantar heel pain: long-term follow-up. Foot Ankle Int. 2004;15 (3), 97-102.
22. Maffulli N, Khan KM, Puddu G. Overuse tendon conditions: time to change a confusing terminology. Arthroscopy 1988;14:840–3.
23. La Porta GA, La Fata PC. Pathologic conditions of the plantar fascia. Clin Podiatr Med Surg 2005;22:1–9.
24. Sarrafian SK. Anatomy of the Foot and Ankle: Descriptive, Topographic, Functional. New York. JB Lippincott Company. 1983.
25. Hawkins BJ, Langermen RJ Jr, Gibbons T, Calhoun JH. An anatomic analysis of endoscopic plantar fascia release. Foot Ankle Int 1995;16:552–558.
26. Wearing SC, Smeathers JE, Urry SR, Hennig EM, Hills AP. The pathomechanics of plantar fasciitis. Sports Med 2006;36:585–611.
27. Dylevsky I. Connective tissues of the hand and foot. Acta Univ Carol Med Monogr 1998;127:5–195.
28. Sarrafian SK. Anatomy of the Foot and Ankle: Descriptive, Topographic, Functional, JB Lippincott Company, New York, 1983.
29. Woelffer KE, Figura MA, Sandberg NS, Snyder NS. Five-year follow-up results of instep plantar fasciotomy for chronic heel pain. J Foot Ankle Surg 2000;39. 218–223.
30. Stecco C, Corradin M, Macchi V, Morra A, Porzionato A, Biz C, De Caro R. Plantar fascia anatomy and its relationship with Achilles tendon and paratenon. J Anat 2013; 223:665–676.
31. Benjamin M. The fascia of the limbs and back—a review. J Anat 2009;214:1–18.
32. Nakamura A, Osonoi T, Terauchi Y. Relationship between urinary sodium excretion and pioglitazone-induced edema. J Diabetes Investig 2010;1:208–211.
33. Tanz SS. Heel pain. Clin Orthop Relat Res 1963;28:169–178.
34. Forman WM, Green MA. The role of intrinsic musculature in the formation of inferior calcaneal exostoses. Clin Podiatr Med Surg 1990;7:217–223.
35. Kumai T, Benjamin M. Heel spur formation and the subcalcaneal enthesis of the plantar fascia. J Rheumatol 2002;29:1957–1964.
36. Li J, Muehleman C. Anatomic relationship of heel spur to surrounding soft tissues: greater variability than previously reported. Clin Anat 2007;20:950–955.
37. Hossain, M., Makwana, N. “Not Plantar Fasciitis”; the differential diagnosis and management of heel pain syndrome. Orthop. Trauma 2011;25 (3),198-206.
38. Berbrayer, D., Fredericson, M. Update on evidence-based treatments for plantar fasciopathy. Phys. Med. Rehab.2014; 6, 159-169.
39. Martin, R.L., Davenport, T.E., Reischl, S.R., McPoil, T.G., Matheson, J.W., Wukich, D.K., McDonough, C.M. Heel pain - plantar fasciitis: revision. J. Orthop. Sports Phys. Ther. 2014;44 (11), A1-A33.
46
40. Kamonseki, D.H., Concalves, G.A., Yee, L.C. Effect of stretching with and without muscle strengthening exercises for the foot and hip in patients with plantar fasciitis: a randomised controlled single blind clinical trial. Man. Ther. 2015
41. Johal KS, Milner SA. Plantar fasciitis and the calcaneal spur: fact or fiction? Foot Ankle Surg 2012;18:39–41.
42. League AC. Current concepts review: plantar fasciitis. Foot Ankle Int 2008;29:358–366.
43. Buchbinder R. Clinical practice: plantar fasciitis. N Engl J Med 2004;350:2159–2166.
44. Irving DB, Cook JL, Young MA, Menz HB. Obesity and pronated foot type may increase the risk of chronic plantar heel pain: a matched case-control study. BMC Musculoskelet Disord 2007;8:41.
45. Cole C, Seto C, Gazewood J. Plantar fasciitis: evidence-based review of diagnosis and therapy. Am Fam Physician 2005;72:2237–2242.
46. Crawford F, Thomson C. Interventions for treating plantar heel pain. Cochrane Database Syst Rev 2003;(3).
47. Rome K. Anthropometric and biomechanical in the development of plantar heel pain—a review of the literature. Phys Ther Rev 1997;2:123–134.
48. Rome K, Howe T, Haslock I. Risk factors associated with the development of plantar heel pain in athletes. Foot 2001;11:119–125.
49. Lysholm J, Wiklander J. Injuries in runners. Am J Sports Med 1987;15:168–171.
50. Riddle DL, Schappert SM. Volume of ambulatory care visits and patterns of care for patients diagnosed with plantar fasciitis: a national study of medical doctors. Foot Ankle Int 2004;25:303–310.
51. Taunton JE, Ryan MB, Clement DB, McKenzie DC, Lloyd-Smith D. Plantar fasciitis: a retrospective analysis of 267 cases. Phys Ther Sport 2002;3:57–65.
52. Irving DB, Cook JL, Menz HB. Factors associated with chronic plantar heel pain: a systematic review. J Sci Med Sport 2006;9:11–24.
53. Pfeffer G, Bacchetti P, Deland J, Lewis A, Anderson R, Davis W, Alvarez R, Brodsky J, Cooper P, Frey C, Herrick R, Myerson M, Sammarco J, Janecki C, Ross S, Bowman M, Smith R. Comparison of custom and prefabricated orthoses in the initial treatment of proximal plantar fasciitis. Foot Ankle Int 1999;20:214–221.
54. Matheson GO, Macintyre JG, Taunton JE, Clement DB, Lloyd-Smith R. Musculoskeletal injuries associated with physical activity in older adults. Med Sci Sports Exerc 1989;21:379–385.
55. Taunton JE, Ryan MB, Clement DB, McKenzie DC, Lloyd-Smith DR, Zumbo BD. A retrospective case-control analysis of 2002 running injuries. Br J Sports Med 2002;36:95–101.
56. Riddle DL, Pulisic M, Pidcoe P, Johnson RE. Risk factors for plantar fasciitis: a matched case-control study. J Bone Joint Surg Am 2003;85-A:872–877.
57. Davis PF, Severud E, Baxter DE. Painful heel syndrome: results of nonoperative treatment. Foot Ankle Int 1994;15:531–535.
58. Rano JA, Fallat LM, Savoy-Moore RT. Correlation of heel pain with body mass index and other characteristics of heel pain. J Foot Ankle Surg 2001;40:351–6.
59. Werner RA, Gell N, Hartigan A, Wiggerman N, Keyserling WM. Risk factors for plantar fasciitis among assembly plant workers. Phys Med Rehabil 2010;2:110–6.
60. Puttaswarmaiah R, Chandran P. Degenerative plantar fasciitis:a review of romcurrent concepts.Foot 2007;17(1):3-9.
47
61. K, Campbell R, Flint A, Haslock I. Heel pad thickness – a contributing factor associated with plantar heel pain in young adults. Foot Ankle Int 2002;23:142–7.
62. Prichasuk S, Mulpruek P, Siriwongpairat P. The heel-pad compressibility. Clin Orthop Rel Res 1994;300:197–200.
63. Pascual Huerta J, Alarcon Garcia JM. Effect of gender, age and anthropometric variables on plantar fascia thickness at different locations in asymptomatic subjects. Eur J Radiol 2007;62:449–53.
64. Tsai WC, Wang CL, Hsu TC, Hsieh FJ, Tang FT. The mechanical properties of the heel pad in unilateral plantar heel pain syndrome. Foot Ankle Int 1999;20:663–8.
65. Ozdemir H, Yilmaz E, Murat A, Karakurt L, Poyraz AK, Ogur E. Sonographic evaluation of plantar fasciitis and relation to body mass index. Eur Radiol 2005;54:443–7.
66. Stephens MM, Walker G. Heel pain: an overview of its aetiology and management. J Foot Ankle Surg 1997;3:51–60.
67. Singh D, Angel J, Bentley G, Trevino SG. Plantar fasciitis – a clinical review. Br Med J 1997;315:172–175.
68. Bolivar YA, Munuera PV, Padillo JP. Relationship between tightness of the posterior muscles of the lower limb and plantar fasciitis. Foot Ankle Int 2013;34:42–8.
69. Labovitz JM, Yu J, Kim C. The role of hamstring tightness in plantar fasciitis. Foot Ankle Spec 2001;4:141–4.
70. Vannini F, Di Matteo B, Filardo G, Kon E, Marcacci M, Giannini S. Platelet-rich plasma for foot and ankle pathologies: a systematic review. J Foot Ankle Surg 2014;20:2–9.
71. Landorf K, Menz H. Plantar heel pain and fasciitis. Clin Evid 2008;2:1111.
72. Erdemir A, Hamel AJ, Fauth AR, Piazza SJ, Sharkey NA. Dynamic loading of the plantar aponeurosis in walking. J Bone Joint Surg Am 2004;86-A:546–552.
73. Wearing SC, Smeathers JE, Yates B, Sullivan PM, Urry SR, Dubois P. Sagittal movement of the medial longitudinal arch is unchanged in plantar fasciitis. Med Sci Sports Exerc 2004;36:1761–1767.
74. van Leeuwen KD, Rogers J, Winzenberg T, van Middelkoop M. Higher body mass index is associated with plantar fasciopathy/“plantarfasciitis”: systematic review and meta-analysis of various clinical and imaging risk factors. Br J Sports Med 2016;50:972–981.
75. Rosenbaum, A.J., DiPreta, J.A., Misener, D. Plantar heel pain. Med. Clin. N. Am. 2014;98 (2),
76. Schneider HP, Baca J, Carpenter B, Dayton P, Fleischer AE, Sachs BD. American College of Foot and Ankle Surgeons Clinical Consensus Statement: Diagnosis and Treatment of Adult Acquired Infracalcaneal Heel Pain. J Foot Ankle Surg. 2017;Dec 25. pii: S1067-2516(17)30619-1.
77. M, Calabro A, Giannini S. Foot and lower limb diseases in runners: assessment of risk factors. J Sports Sci Med 2010;9:587–596.
78. Beeson, P. Plantar fasciopathy: revisiting the risk factors. Foot ankle Surg. 2014;20, 160-165.
79. Tu P Bytomski JR. Diagnosis of heel pain. Am Fam Physician. 2011; 84(8):909–16.
80. Goff JD, Crawford R. Diagnosis and treatment of plantar fasciitis. Am Fam Physician. 2011; 84(6): 676–82.
81. Uden H, Boesch E, Kumar S. Plantar fasciitis - to jab or to support? A systematic review of the current best evidence. J Multidiscip Healthc . 2011; 4: 155–64.
82. Rubin G, Witten M. Plantar calcaneal spurs. Am J Orthop 1963; 5:38–41.
48
83. Barrett SL, Day SV, Pignetti TT, Robinson LB. Endoscopic plantar fasciotomy: a multi-surgeon prospective analysis of 652 cases. J Foot Ankle Surg 1995; 34:400–406.
84. Rogers J, Shepstone L, Dieppe P. Bone formers: osteophyte and enthesophyte formation are positively associated. Ann Rheum Dis 1997; 56:85–90.
85. Mahto A, Omar S. Enthesophytes and tubercles of the calcaneum: an anatomical and clinical understanding of the relationship between calcaneal spurs and plantar heel pain. IJSS 2015; 3:99–103.
86. Kullar JS, Randhawa GK, Kullar KK. A study of calcaneal enthesophytes (spurs) in Indian population. Int J Appl Basic Med Res 2014; 4(suppl 1):S13–S16.
87. Williams PL, Smibert JG, Cox R, Mitchell R, Klenerman L. Imaging study of the painful heel syndrome. Foot Ankle 1987; 7:345–349.
88. Ahmad J, Karim A, Daniel JN. Relationship and classification of plantar heel spurs in patients with plantar fasciitis. Foot Ankle Int 2016; 37:994–1000.
89. Fleischer AE, Albright RH, Crews RT, Kelil T, Wrobel JS. Prognostic value of diagnostic sonography in patients with plantar fasciitis. J Ultrasound Med 2015; 34:1729–1735.
90. Travell JG, Simons DG. Myofascial pain and dysfunction the trigger point manual volume 2, the lower extremities. 1ª ed. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilins; 1983.
91. McNeill W, Silvester M. Plantar heel pain. J Bodyw Mov Ther. 2017 Jan;21(1):205-211.
92. Lee, S.Y., McKeon, P., Hertel, J. Does the use of orthoses improve self-reported pain and function measures in plantar fasciitis? A meta-analysis. Phys. Ther. Sport 2009;10, 12-18.
93. DiGiovanni, B.F., Nawoczenski, D.A., Malay, D.P., Graci, P.A., Williams, T.T., Wilding, G.E., Baumhauer, J.F. Plantar Fascia specific stretching exercise improves outcomes in patients with chronic plantar fasciitis. J. Bone Joint Surg. 2006; 88-A (8), 1775-1781.
94. McPoil, T., Martin, R., Cornwall, M., Wukich, D., Irrgang, J., Godges, J. Heel pain- plantar fasciitis. J. Orthop. Sports Phys. Ther. 2008; 38, A1-A18.
95. Landrum, E.L., Kelln, C.B., Parente, W.R., Ingersoll, C.D., Hertel, J. Immediate effects of anterior-to-posterior talocrural joint mobilization after prolonged ankle immobilization: a preliminary study. J. Man. Manip. Ther.2008; 16 (2), 100-105.
96. Vicenzino, B., Branjerdporn, M., Teys, P., Jordan, K.. Initial changes in posterior talar glide and dorsiflexion of the ankle after mobilization with movement in individuals with recurrent ankle sprain. J. Orthop. Sports Phys. Ther. 2006; 36 (7), 464-471.
97. Latey, P.J., Burns, J., Hiller, C., Nightingale, E.J., 2014. Relationship between intrinsic foot muscle weakness and pain: a systematic review. J. Foot Ankle Res.2014; 7 (1), A51.
98. Rupareliya, D., Shukla, Y., Bhise, A., Prabhakar, M. To study the effect of eccentric loading exercises of calf muscles in plantar fasciitis. An interventional study. WCPT Congr./Physiother. 2015; 101 (Suppl. 1), S1238-S1642.
99. Donley BG, Moore T, Sferra J, Gozdanovic J, Smith R. The efficacy of oral nonsteroidal anti-inflammatory medication (NSAID) in the treatment of plantar fasciitis: a randomized, prospective, placebo-controlled study. Foot Ankle Int 2007; 28:20–23.
100. David JA, Sankarapandian V, Christopher PR, Chatterjee A, Macaden AS. Injected corticosteroids for treating plantar heel pain in adults. Cochrane Database Syst Rev. 2017 Jun 11;6
101. Morton TN, Zimmerman JP, Lee M, Schaber JD. A review of 105 consecutive uniport endoscopic plantar fascial release procedures for the treatment of chronic plantar fasciitis. J Foot Ankle Surg 2013; 52:48–52.
49
102. Irving DB, Cook JL, Young MA, Menz HB. Impact of chronic plantar heel pain on health-related quality of life. J Am Podiatr Med Assoc 2008; 9:11–22.
103. Kindred J, Trubey C, Simons SM. Foot injuries in runners. Curr Sports Med Rep. 2011;10(5):249-54.
104. Stone PW. Popping the (PICO) question in research and evidence-based practice. Appl Nurs Res. 2002;15(3):197–8.
105. Mella, M., Zamora, P., Mella, M., Ballester, J.J., Uceda, P. Levels of scientific evidence and degrees of recommendation. Rev. S. And. Traum. y Ort., 2012;29(1/2):59-72
106. Pohl MB, Hamill J, Davis IS. Biomechanical and anatomic factors associated with a history of plantar fasciitis in female runners. Clin J Sport Med. 2009 Sep;19(5):372-6.
107. Ribeiro AP, Trombini-Souza F, Tessutti V, Rodrigues Lima F, Sacco Ide C, João SM. Rearfoot alignment and medial longitudinal arch configurations of runners with symptoms and histories of plantar fasciitis. Clinics (Sao Paulo). 2011;66(6):1027-33
108. Ribeiro AP, João SM, Dinato RC, Tessutti VD, Sacco IC. Dynamic Patterns of Forces and Loading Rate in Runners with Unilateral Plantar Fasciitis: A Cross-Sectional Study. PLoS One. 2015 Sep 16;10
109. Ribeiro AP, Sacco IC, Dinato RC, João SM. Relationships between static foot alignment and dynamic plantar loads in runners with acute and chronic stages of plantar fasciitis: a cross-sectional study. Braz J Phys Ther. 2016 Jan-Feb;20(1):87-95
110. Aguayo-Albasini JL, Flores-Pastor B, Soria-Aledo V. [GRADE system: classification of quality of evidence and strength of recommendation]. Cir Esp. 2014 Feb;92(2):82-8.
111. Kibler WB, Goldberg C, Chandler JT. Functional biomechanical deficits in running athletes with plantar fasciitis. Am J Sports Med. 1991;7:66–71.
112. Warren BL. Anatomical factors associated with predicting plantar fascitis in long distance runners. Med Sci Sports Exerc. 1984;16:60–63.
113. Huang CK, Kitoaka HB, An KN, et al. Biomechanical stability of the arch. Foot Ankle. 1993;14:353–357.
114. Messier SP, Pittala KA. Etiologic factors associated with selected running injuries. Med Sci Sports Exerc. 1988;20:501–505.
115. Landorf KB, Keenan AM, Herbert RD. Effectiveness of different types of foot orthoses for the treatment of plantar fasciitis. J Am Podiatr Med Assoc. 2004;94:542-9.
50
7.2 Referència de taules
Taula 1: Formulació pregunta clínica PICO
Stone PW. Popping the (PICO) question in research and evidence-based practice. Appl Nurs Res.
2002;15(3):197–8.
Taula 3: Evidencia segons CEBM
Mella, M., Zamora, P., Mella, M., Ballester, J.J., Uceda, P. Levels of scientific evidence and degrees of
recommendation. Rev. S. And. Traum. y Ort., 2012;29(1/2):59-72
Taula 4: Avaluació metodològica GRADE
Aguayo-Albasini JL, Flores-Pastor B, Soria-Aledo V. [GRADE system: classification of quality of
evidence and strength of recommendation]. Cir Esp. 2014 Feb;92(2):82-8.
Taula 5: Nivell de qualitat metodològica GRADE
Aguayo-Albasini JL, Flores-Pastor B, Soria-Aledo V. [GRADE system: classification of quality of
evidence and strength of recommendation]. Cir Esp. 2014 Feb;92(2):82-8.
51
7.3 Referència de figures
Figura 1: Pics d’acceleració durant la carrera
Giandolini M, Horvais N, Farges Y, Samozino P, Morin JB. Impact reduction through long-term
intervention in recreational runners: midfoot strike pattern versus low-drop/low-heel height footwear.
Eur J Appl Physiol. 2013 Aug;113(8):2077-90
Figura 2: Reproducció del mecanisme de Windlass
Rosenbaum, A.J., DiPreta, J.A., Misener, D. Plantar heel pain. Med. Clin. N. Am. 2014;98 (2),
Figura 3: Zones doloroses en la FP
McNeill W, Silvester M. Plantar heel pain. J Bodyw Mov Ther. 2017 Jan;21(1):205-211.
Figura 4: Tècnica d’embenat utilitzada per Hyland et al
McNeill W, Silvester M. Plantar heel pain. J Bodyw Mov Ther. 2017 Jan;21(1):205-211.
