fabricacio_fabrica_garciabalana_6de7.pdf

7/23/2019 fabricacio_fabrica_garciabalana_6de7.pdf

1/102

LA FABRICACI DE LA FABRICATREBALL I POLTICAA LA CA TA L UNYA CO TO NE RA1784-1884

Tesi presentada per Albert Garcia Balanper a l obtenci del ttol de Doctor en HistriaSota la direcci del Dr. Josep M . Pradera BarcelInstitutUniversitari d Histria Jaum e Vicens V ivesUniversitat Pompeu Fabra (Barcelona)Setembre de 2001


2/102

6.DUES CULTURES D E LTREBA LL.../461

alhora, implantar la mena de rgim laboral que els fabricants manresans tant apreciaven iexaltaven(per tractar-se d'u na m d'obra relativam ent barata, dcil i poc organitzada dins i forade lafbrica)?Una de lesclausde larespostaatotes dues preguntest aveure,emsembla,amb lamoltdistinta posici que elmercatdetreballfilado rocupavaaSallenti aManresa en elsanysacavallde les dcades dels 1840s i 1850s. s a dir , mentre al Sallent d'aleshores le s cotoneriesmecanitzades s'erigienen laprincipaligaireb n ica alternativaper alscentenars d'expulsatsdela cotoneria manual (donades le s evidents febleses de l 'agricu ltura rabassaire i la fragilitatd 'algu nes ocupacions con junturals , i a banda, s c lar , de la sortida emigratoria102), aManresa noexistia,simultniament, unapressi comparabled'actius masculins sobre el mercatde treb all local. En el C aptol 1 he ex plicat -seguint els treballs de Lloren Ferrer- fins a quinpunte ltxtil manresdem itjan segleX LXpiv otava encaraalvoltantde sectors prestigiosospe rfonamentalment mas culins, endogamiesip ostgremials, sectorsque com eltissatgea m develsdeseda imescles o,sobretot, lacinteradecotiseda,esconservarenb en vius duran t totaladcada dels 1850s.Encaraqu e lesdades acostumenaballar,ensmovem entreel migmiler llargde teixid ors de vels i sedes detectats per Josep O liveras per als primers any s1840si els m s de400telers manualsper a teixir cintes i vetes del perode 1855-1860 (que sumaven, tambsegons Oliveras, prop d'un milerd' obrers , majoritriament homes inois) .U na estadsticamunicipal de l'any 1854 parlavade 327telersa m per a lafabricacin de cintas de algod ny mezcla i de 743 personas ocupadas en fer-los anar. Persones ocupades que, si femcas de la composici de les societats de socors mutus de teixidors de vels i de cinters (o deSantaTeresa), documentada per LlorenFerrer per a l'any 1855, devien se r exclusivamenthomes inois:e lsnom s dels 165 associatsde laprimerai elsdels 111de lasegona eren, tots,nomsm asculins. I tot aix segons una organitzaci empresarial nota blem ent atomitzada, de talmaneraque el 1860encara es com ptaven 79 cin taires amb telers de propietat i obrado r, 67 delsquals tenien menys de 10telers. Una ma nufa ctura txtil, doncs, fora homologable amb lacotoneria sallentinade lesberguedanes i elstelersmanualsdelsanys1830s,tamb presidida perla re lat iva autonomia en el treball dels petits productors-teixidors i pels vincles informalsd'autoritat ,cooperaci inegociaci entree lsactius masculins-im arginalment femenins- d'unmateix obrador. D'al tra ban da,i en lalniadel que hem vistapropsit dels teixidors devels

2Sobre les febleses estructurals del model rabassaire al Bages del XIX (toti elsinnegablesefectes redistributiusquesupos l'extensid elcontracted erabassa morta) vegeu,am s dels exemples notarials ja ressenyats, Lloren FERRER ALS (1987): Pagesos,rabassaires i industrials..., ps. 244-314 i 428-566. Sobre les ocupacion s con jun tura ls hepogut documentarun exemple molt relacionat am b Sallent: la construcci de la carreteraprovincial de Sallent a Berga l 'any 1857, que ajut ja r per les listillas de los operariosmobili tzdesenes d'actius v inculatsallinatgesam bforta presncia aSallent (AHDB, Lligall651/Carretera provincial deBerga a Sallent (1857): Listilla de los operarios, carros yacmilas... (Brigada Primera, Trozo3 propd eGironella)).


3/102

6.DUES CULTURES D E LTREBAL L... / 4 6 2

barcelonins, velers icinters ma nresans dem ostrarenunasignificativa capacitatper fer valer alseu favor le s bases tcniques i organitzatives de l'ofici, abans, durant i desprs del Bienn iProgressista,una posici defora que, tambcom aBarcelona, no es veuria sacsejada fins lamecanitzaci d'aquella mena de teixits, ja a les ltimes dcades delsegle.103 Mentrestant,mentrel'antigavelera man resana i masc ulina es reciclava en lesfilesde l'emergent cintera local(o seg uia el cam d 'u na em igraci ni atzarosa ni incerta, com he documentat en el Captol 1),lacotoneriaque esmecanitzavaaManresa s'ompliadedonesinoies.Com lanminade la societatmanresana defiladors/es, tamb la de teixidors/es mecnicsera el 1855 un feu femen (208dones i 11 homes ),de nou encontrast amb la presncia massivad'homes-antics teixidorsam?-en els telers mecnics sallentins.U naestadstica datadae l 1862ipublicadap er LlorenFerrer compt 650 dones (el 84,3%) i 121 homes (el 15,7%) a les 14 fbriques de filar iteixircot m ogudes per aigua o vapor a la ciutat. Finalment, i encara m s precisa, una enquestafeta el 1868, amb la selfac tina del tot consolidada, sum en 9 filatures estrictes man resanes(aix s: seccions de preparaci i defilatura demules ide contnues, inclosos els encarregats)338 dones (el 79,2%),55 homes (el 12,9%) i 34 nens (el 7,9%). Tal vez ello seexplique -ha escrit Lloren Ferrer- porque un importante colectivo devarones de la ciudadno vivi la sustitucin del telar manual por el mecnico, ya que los telares de cintera y depauelos de seda continuaron funcionando ocupado s por varones durante la segunda mitaddel sigloX/X. 104Algunes informacions suggereixen que les diferncies entre les filatures mecanitzades(amb preferncia de la tecnologia del t ipusmule) de Sallent i Manresa no s'esgotaven enl 'estructuradegnere dels respectius contingentsdetreball (dels responsables de lesmquinesper tamb dels actius auxiliars). Concretament, suggereixen que les filadores manresanesresul taven una m d'obra fora m s dcil -o menys exigentque els escassos colleguesmasculins arribats defora i, sclar,que els filadors sallentins.M s dcil al'ho ra d'acceptaruna culturadeltreball alien aaqualsevol formalitzacidenegociacions collectives(en elmarc

103 Lloren FERRER ALS (1991): La indstriade la seda a Manresa ; JosepOLIVERAS SAMITIER (1985): Desenvolupament industrial..., ps. 129-130 i 158-160;AHCM, Fons Municipal, Lligall 385/Indstria-Fbriques: Carpeta Cinters : Estadofs] delnmero de telares y operarios que se han ocupado en lafabricacin de cintas de algodnfino... (26-02-1854 i 07-03-1854), i Lista de los Sres. Fabricantes de cintas de seda yalgodn establecidos en esta Ciudad ; Lloren FERRE R ALS (1994): Notas sobre lafamilia y el trabajo... , p. 209; AH CM , Fons M unicipal, Lligall 385/ Indstria-Fbriques:Carpeta Cinters : Combenientre am os y comici de traballadors (Galons de seda, Galons decuto y Betas yBotons) (11-10-1852), Herm andad auxiliar de Cinteros de seda y algodnde la Ciudad de Manresa... (21-03-1853), Los individuos que componen la JuntaDirectiva de la nueva asociacin de operarios fabricantes de cintas de seda y algodnestablecida... (1854).104Dades publicadesperLloren FERRER ALS (1994): Notas sobre lafam ilia y eltrabajo... , ps.209-210;la citaci literal s a la p. 212.


4/102

6.DUES CULTURES DELTREBA LL... / 4 6 3

de lafabricai delm ateix sector), im enys exigentpel que feia a lesprerrogatives que podiencorrespondre al filador/a a peu de m qu ina, tal i com es desprn de l 'absncia del model laboralde la subcontractaci interna en algunesfilatures comarcals que s 'equipaven amb selfactines iocupaven dones i noies. Aquella docilitat s 'endevina, per exemple, ene ls testimonis epistolarsde l 'alcalde deManresa quanelconflictede lafilatura d'Els Comdals,elfebrer de 1850: en lesseves al lusions al fet que la fbrica fi ladora manresana que aleshores ocupafbaj a mayornmero de hombres fos l 'escenari d 'u na m ena de reclamacions filadores (noprecisades perque incloen lanegociaci collectivavia un comissionat ) desconegudes a lacotoneria local, poco acostumbrada aconfabulaciones de esta clase ; i en la pressumpci que la vaga delsfiladors d Els Comdals poda tener alguna relacin con los conflictos en que se ven losfabricantes de otros puntos cercanos a esta ciudad como Sallent y Santpedor . Alhora, elsorgens municipals dels 18 fi ladors masculins de la fbrica d Els Comdals demostravenl 'escassa aportaci man resana a lesfilesmasculines de l 'ofici, i confirmaven la sospita de lesarrels fornies -perb quevenes-de lesestratgies depressi dels filadors, particularment dels ms dscolos y resueltos de la fbrica: 11 dels 18filadors ha vien nascut enm unicipis ambtradic ions fi ladores-teixidores premecniques i mascul ines (3 a Sallent, 4 a Monis t rol deMontserrat,2 aCa stellgal, 1 aIgualadai 1 a LaRiba(AltCam p)), inoms4havien nascuta lamateixaManresa;p ercontra,totes le sfiladore s esmentades -tamb4-erenfilles deManresa.105El perfildel treball filadord ElsCom dals, i la singularitatde lessevesactituds en el contextcotoner manres,espresten a unalectura creuadaam b el quesucceaMa nresa l 'abri l de 1855.Aleshores, amb ladinmicade lescom issions mixtes slidam ent restablerta aSallenti amb laJun t a Cent ra l de Directors de la Classe Obrera procurant d 'estendre la bona nova per laCata lunyaindu strial, dos delegats barce lonins d'aquesta ltima es traslladaren a M anresa per tald 'avalar le spretensions sindicalsde lesincipients-si e sq u e j a existiencom atais-associacionsde fi ladors/es, teixidors/es i preparadors/es mecnics, com hem vist capitanejades per unaminoriam ascul inaiimmigrantiintegradesper unamajoria femeninaiautctona. Tanm ateix-escriuen Benet iMa rt- elsfabrica nts [manresans]refusaren d 'entaularu nau tn tic dileg . [...]...refusaren de tenir tractes amb els representants de laJun ta Centra l de la Classe Obrera,allegantques estimavenm s decrrerelsriscsque no pasdialogar am bcomissions obreres,iquepreferien augmentarunamicae lsjornalsi noestablirc apmenadeconveni,tal com ho va nfer 106m sembla indiscutiblequ eaquesta posici pa tronal ,a laCata lunya immedia t amentposterior al conflicte de les selfactines i imm ediata me nt anterior a la vaga gene ral de l 'estiu del

1 5

AHCM, Fons Municipal , Ll igal l 380/Fbriques-Vagues: cartes de l ' a lca lde deManresa a l governador c ivi l (11-02-1850 i 12-02-1850), i Lista de los hiladores de lafbrica deis Candis (09-02-1850);m scon fl ictesa lam ateixafilatura: cartadel alcalded eManresaa lgovernadorcivil(15-07-1850).106 Josep BENET i Casimir MART (1976): Barcelona a mitjan segle XIX..., vol.I, p.640.


5/102

6.DUES CULTURES D E LTREBALL ... / 4 6 4

55 (i enplena febredesignatures deconveniscollectius),nomses potexplicar enfuncidele s experincies i certeses dels fabricants manresans respecte de les prpies filatures:l'experinciad 'unam d'obra aclaparadorament femenina, majoritriament moltjove(sovintsubsidiriad'economies familiars pageses oartesanes,entermesd eclara sub ordinaci,com hapogut docum entar LlorenFerrer107),iescassamentfoguejadaen lafilaturademquinesmule-jennies, m s treball-complexa i treball-exigent que la filatura de contnues i que la deselfactines; i lacertesaque elspocsfiladors (iteixidors) ma sculinsi ambexp erinciaen altrescotoneries no resultarien suficients per arrossegar cap a posicions de fora i belligerncia elgruix defiladores i teixidores fabrils,enpartper les mateixes servitudssocialsifam iliars demoltes d'aquestestreballadores,enpartper lahistria recentde la filaturamanresana, gens fetaa les mo bilitza cions collectives de capital i treball. Una imatge pot resum ir la situaci:l'estiudel 1854,mentre els filadors sallentins publicaven la seva resposta a la defensa patrcia de laselfactina i el nou ordre fabril, i mentre amos ioperaris cintaires tractaven pblicament larenegociacidelconvenicollectiupactatel 1852, lesselfa ctines m anresa nes corriencom sires,ienllocesdetectavacapantecedentniembride lasocietat mtuadefilats que,de cop ivolta,treuriael cap aManresaun any mstard(fa laimpressique am b benpocsresultats).108

L'acreditacidocumentalde labarator idocilitat relatives de ltreball femen,respectedel ' igualmascul, resulta sempreun maldecap, sobretotsi no es disposa d'arxius empresarialsque permetin lacomparaci de filatures venes i coetnies per am bestructures de gnereoposades.Mala urada m ent, aquest s el cas de la cotoneria de la regi Sallent-M anresa dels anys1850s. La docilitat femenina s'ha d'entendre aquen relaciam b la (mnima) capacitat defi ladores i teixidores per formali tzar mecanismes de pressi collectiva, instruments

107 El 1862 el 74% de lesdonesquetreballavena les fbricas textiles de Manresateniaentre 11 i 24any s (476de643); nomsel 15,7% (101de643) teniade 30anysenamunt.Alhora, i segons un testimonidel 'a juntamentde Manresa (1857-1860), esta poblacin essuma mente fabri l , y las muchac has estab lecidas en ella no slo surten las mucha s fbr icasestablecidas en su territorio sino tambin la mayor parte de las que ecsis ten en lospueblos inmediatos de SanJuan de Vilatorrada, Castellgaly Puentede Vilomara.. .y comola agricultura slo ocupa a los hombres, de ah el que sea mayor el nmero de las que sededican a la industria que a la agricultura. (Ambdues informacions: Lloren FERRERAL S (1994): Notas sobrelafamiliay el trabajo... , ps. 214 i 211).108 Negociacions i conveniscollectius en el sector veler-cintaire: AHCM, FonsMunicipal,Llig all 385/ Indstria-Fbriques: Carpeta Cinters : Combenientre amos y comicide traballadors (Galons de seda, Galons de cut y Betas y Botons) (11-10-1852), Hermandad auxiliar de Cinterosde seday algodn de la Ciudadde Manresa.. . (21-03-1853),cartadelgovernador civil al'alcaldedeM anresa apropsit d'u napeticidel Montepode cinteros de esa c iudad, en representacin de la clase obrera de dicho ramo (03-05-1854), i Los individuos que componen la Junta Directiva de la nueva asoc iac in deoperarios fabricantes de cintas de seday algodn establecida.. . (1854). No he trobat ca pindici d'una dinmica semblanta lafilatura manresana, el 1854%ni en elFonsM unicipal del 'AHCM ni en lam olt exhaustiva Josep B ENETiCasimir MA RT (1976):Barcelonaa mitjansegle XIX... .


6/102

6. DUES CULTURES D E LTREBAL L.../ 4 6 5

d 'autonomia inegociaci laboralqueanessinm sen ll dels boicots inform als (men ys factiblesa m s au tomatism es de la tecnologia) i de les alternatives ocupacionals que pogus oferir elmercat detreball comarcal. Am bdues,lagesti delpropi esfor a peu defbricai les activitatscom plem entries o alternatives al treball txtil, hav ien estat les formes de veu i sortidahabitualsde les filadoresfabrils per ma nualsde lapioneracotoneriacatalanad'entresegles,lesque heretratatenelCaptol4 apartird'exemplesbarceloninsim eridionals; tot fapensarque lesfiladores de les selfactines manresanes s 'hagueren d'acontentar am b aix mateix, i encara ambagreujants com ara el menor marge de maniobra -respecte del propi esfor i del volum deproducciper actiu-quesuposavalaselfactinaencomparacia m bla jenny defeiam ig segleo,tamb, les migrades alternatives femenines que ofertava el mercat laboral bagenc de mitjansegle XIX (fora deltreball txtili delmeny s important serveidomstic).109Per la docilitatd'aquestes filadores bevia tambdefonts externes ianteriors a lafbricade lesnovesmulesBevia, a mb seguretat, de la naturalesa complementria i subsidiria del salari fem en respected 'u n pressupost famil iar gaireb sempre governat per decisions masculines, es tracts de lalgica patriarcal que reservava als homes la gesti del m odest patrimon i fam iliar (pags o artes)o, com ha suggerit Lloren Ferrer , d 'un sistema d'herncia que empenyia les f il les de lesfaml ies rabassaires o genr icament t rebal ladores a fer-se la dot mit janant ingressos externs .1101bevia, sclar,de lamateixa tradici cotonera comarcal, la quehav ia conegutlafilatura de les mquines berguedanes i amb aquesta la recurrent subordinaci de lesjovesfiladores a l'autoritat organitzadora dels homes cotoners-teixidors, sovint parents de ms omeny s g rau. (En el cas ben concret de la ciutat de Manresa, aquesta tradici cotonera i filadoraremetia sobretota lafilaturad e lesprimeres m quines contnues,on ladivisidefuncions entrehomes-supervisors i dones-f iladores/nuadores hav ia estat tant o ms acusada que en lamanufactura de bergu edane s i telers m anua ls). Aix doncs, les tradicions filadores fem enine s jaconnotaven cultures laborals de supervisi directa del treball filador, supervisi que a peu demquinaja havie n exercitelspares (oparents) cotoners i els encarregats de lesfilaturesderiuque, equipades am b mquines contnues, es bastaven amb noies joves plantades davant d 'unarsenal de fusos que les exigia molta atenci iprestesa i poques habilitats i coneixementsespecfics. Per c ontra, els filadors fabrils de mule-jenny ode selfactina (com ara els sallentins)que havien conegut l 'antiga cotoneria manual, podien haver percebut la seva subordinacilaboral d'adolescents -o d'adults dependents- com una condicipassatgera,com una natural i

109 Treball femenialternatives(ocomplements)a lesfeines fabrils alBages del segleXIX: Lloren FERRE R ALS (1994): Notas sobre la fam iliay el trabajo... , ps. 211-215;Lloren FERRER ALS (1987): Pagesos rabassaires i industrials... ps.392-394 (sobre elservei domstic).110Lloren FER RER ALS (1994): Notas sobre la familia y el trabajo... , ps. 214-215.


7/102

6.DUES CULTURES D E LTREB ALL... / 4 6 6

necessria obedincia que en el futur els seria retornada quan exercissin, ells mateixos, detitularsde capital-m aquinada o d'organitzadors del treball d'altri.

Aques tam ena d'argument s comparatius disposen d'alguns avals documentals, punt ualsper significat ius. Disposen, per exemple, de la constataci que l 'absolut a hegem onia de lasubcontractaci internaipreufetaireen lafilaturamasculinadem ule-jenniesisefactines (cas dela deSallent)no fou tal en laseva hom nima femenina,i quealgu ns fabricants -animatsper lesanteriors circumstncies i bviament per les prpies convenincies- aconseguiren d'organitzar eltreball a les seves selfactines sobre lesbasesexclusives del treball fem en, la supe rvisi directaperpart d'uns pocs contramestres ifins laretribuciajornal (seguintelmodel queha via regitiregia en lafilaturade con tnues). Aquest fou el cas de lafilaturade cot equipada amb mquinesselfactines que la societat Moncunill,PerelladaiCompanyia aixec a lavila bagenca deSriaentre el 1853 i el 1856. El poble de S ria, al'aladade Sallent per a la riba del C ardener, hav iarestat ben al marge de la indu str iali tz aci cotonera dels any s 1840s, la del trnsit de laberguedana a lamu le-jenny i del teler m anu al al mecnic: ni el 1842 ni el 1850 s'hi censarenmquinescotoneres, isegonsel seualcalde l'n ica indstria localel 1844era lapaperera delMol de l'Alsina , que comptava 30 anys de vida. Fou aquest mateix mol el que la pubilla Alsina el seu fill ihereu Cristfol Mo ncu nill decidiren reco nvertiren filatura decotel 1853,amb laparticipaci de dos socis externs, un de barcelon i un de terrassenc. Una inversi total de36 duros o pesos forts es trad u en lainstallacide2.000fusos de selfactina, 5 mquinesde 400 fusos cadascuna segons el cens d'Am ors (1857). M quines que si fem cas d 'un delsllibresd esalarisdel'empresa (1858-1859)n oconeixieneltreball masculni lasubcontractaciinterna: totes les filadores eren dones, i totes treballaven a jorna l, de tal man era que no esdevien f er crrec ni de la retribuci ni del seguiment o control de les treballadores que les podien auxiliar .111 U n disseny laboral que no resultavadeltot excepcional a la filatura de selfactines

1 Un lotdels llibresde fbricade lafilaturadeM onc unill, Perallada i Com panyia(Sria)es conserv, sense catalogar, en un fons de Varis guardat al Museu Romntic-CasaPapiol de V ilano va i la Geltr (de la xarxa de la Diputaci de B arcelona). Quan, el 1996, arrande la creaci de l 'Arxiu Histric Comarcal de Vilanova i la Geltr [AHCVG], els fonsarxivsticsdel M useu Rom ntic-Casa Papiol esfusionaren amb els del'anticArxiu Municipal ,en elmarcde lanova insti tuci,els llibresd eM onc unill, Parellada iCompanyiaenpatirenlesconseqncies: a dia d'avui (2001) els llibres no hanestat locali tzats, ra per la qual m'haresultatim possible -comera lamev a intenci- am pliarlesinformacionsque em vaproporcionaruna pr imera consul ta , fe ta en cond icions fora precries el ma teix 1996. S que he pog utlocalitzar,encanvi,enl'actua l Fons Fbricade laRambladel 'AH CV G, alt resfonsd 'empresaqu e tamb vaigfullejar en elmateix igens apropiat emplaament: perexemple,e ls llibres deVallsiCompanyia,fabricants defilats iteixitsambfbricaaManresaicasaidirecci com ercial

aBarcelona (1866- 1870s).Sobre Sria i la seva migrada tradici cotonera: vegeu la Taula6.1.. El testimoni del 'alcaldede S ria el 1844:AH CM , Fons M unicipal, Lligall 384/Indstria-Fbriques: Estadode la s fbric s de todas especies y nuevas industrias que existen en este pueblo(resposta de Sria (22-12-1844)). Sobre els socis inversors de Moncunill, Parellada iCompanyia : Josep R E G U A N T (1997): Sria. Histria en imatges..., p. 14. Els fusos i


8/102

6. DUES CULTURES D EL TREBALL.../ 4 6 7

feminitzada de lesvores delLlobregat,particularment en aquells indrets -com Sria o, en granmesura, la ciutat de Manresa- on no existia un contingen t impo rtant d'hom es fi ladors ni unahistria cotonera tan den sam ent m asculina com la sallentina. Llobregat avall, per exemple,Miquel Puig i Companyia havia organitzat lafeinaa lasevafilaturad'Esparreguera,alsseus3.540fusos de selfactina, de la mateixa manera que feia crrer les seves mquines contnues(2.000 fusos): 15 nuadores de selfactina es repartien tots els fusos de mule (limitant-se,sembla, a latasca denuare lsfils trencats) icobraven unsetmanal quevoltava les 5pesseteso20rals. Tam b ajorn al treballavenicobravendelfabricantles 5 ajudantsde selfactines -s adir,no pas una percadafiladora/nuadora- (3pessetes o 12rals setmanals), aixcom els 2 noisper a pujar metxes i fusos (4pessetes o 16 rals). Finalment, un [home] contramestre aselfactines (setmanalde 25pessetes o 100rals)esdedicavade ple aaquestasubsecci de lafilaturadeM iquel Puig,isegurament assumia aquelles tasquesm sprecises iestratgiques permen ys freqents (com aracuidarde la presentaci finalde lesfusadesdefil,delscanvisen elsistema mecnic denum erotatge o degreixar els mecanismes i engrenatges) que els homesfiladors i subcontractistes interns assumien ells mateixos a les selfactines de Sallent i, comveurem, d'altres llocs.ASriao aEsparreg uera, doncs,la docilitat relativade lesfiladoresdemu s 'expressava tamb a peu de mquina, desarmades com estaven de les facul ta tsorganitzadores i directores dels seuscollguesm asculinsisallentins (pernoparlar,sclar,d elpreudel seutreball estrictamen t nuador ).112Ni la subcontractaci internade ltreball fab ril filadorni el fet deretribur-loapreu fe terensinnimsind iscutiblesinecessaris d 'una determinada autonomiao iniciativa obrera a peu dem quin a. Que aquestes a utono mia i iniciativa existissin ifossin m s significatives que menysdepenia, a ms de la subcontractaci que implicava tutelasobre el treball d'altres, de lesexpectatives laboralsisocials queacom panyessine lcontingentfilador (queal seuto mpodientenir molt a veure am b aspectes com el gnere, elsantecedents socio-laborals...), i enl t imterme de lacapacitatpoltica-s adir,collectiva- perafirmar-lesi defensar-les. s bencert,enaquest sentit,que elgruix delsfiladors sallentinsque esferen crrecde lesmu le-jennies localsi aviat de les selfactines representaven l 'exemple perfecte d'un contingent obrer carregatmquines de la filatura el 1857: Alberto COLUMBR (1864): Memorias de unpresidia rio,..,p. 471.112 Les informacions laborals i salarials sobre la filatura de Miquel Puig i Com panyia(Esparreguera) lestrecdeGrcia DOREL-FERR(1992):Le scolniesindustrials...,ps. 161-165 (amb alguns errors respecte de l 'original), i corresponen -amb mnimes variacions- alperode 1851-1854.Elsfusos defilar (selfactines icontnues) deMiquel Puig iCom panyia el1850:AFTN,Juntade F briques, Estadstica de 1850. Sobre el preu del treball filado r femen:si elsetmanal d'un a filadora deMiquel Puig (Esparreguera) vo ltavael 1851-1854els 20ralsnets,e ld ' unafiladorabarcelonina tambd eselfactina pere nrgimd esubco ntractaci interna(en un context filador m ajoritriam ent mascul) oscillava,el 1856 isegons Cerd, alvoltantdels 50 rals nets (i 36 rals de mitjana per a la ayudante anudadura ) [Ildefonso CERDA(1867): Monografa estadstica de laclaseobrera... , ps.597-598].


9/102

6. DUES CULTURES D E LTREB ALL... / 468

d'expectatives gens modestes, alhoraa peu defbricai enl 'm bit msgenricde lacom unitatvilatanai el seu entorn. Expectatives que s'alime ntaven de l 'experincia viscuda dins i fora delstallers cotoners familiarsalSallent dels ltim s anys 1830siprimers 1840s;de laidentitatcom a cotoners i productors queencara arrossegaven;de laprobable condicidecaps masculinsd 'unes economies famil iars ms i ms dependents del salari fabril; de la centralitat dedeterminades habilitats delfactortreba ll a la filatura demule-jennies;de la capacitatcollectivaper fer front a les press ions patronals quan la con jun tu ra de 1847-1850. I, tamb, del 'esperana il'activisme plebeusq uedesencadenelcanvi poltic espanyoldel'estiu del 1854.

6 4 Perqu-i per tancar lescomparacions icloure lasrie de tres episodis- l 'impactede laRevoluci deJuliolen lafilaturasallentina tinguben poc aveureamb el que hedescritper a lavenafilatura manresana,i elsaconteixements foren aprofitatsp erfiladorsi teixidorsmecnics d 'una manera i per a uns propsits que les filadores i teixidores de Manresa nosemblaven concebre nitenira l'abast.D'entrada, la vila deSallent esdevingu un dels centres neurlgics de la dinmica deformalitzaci deconvenis collectius cotoners, atocardel 'avan ada barceloninai ben llunyimolt per davant de la indifernc ia o hostil i tat manresanes. Del c onvenico llectiu que el 10 demarde 1855signarenaBarcelonae lsfabricantsi elsteixidors mecnicsd eSallent-ambl'avaldel governador Progressista Ciril Franquet i lamediaci del lder obrer capital Pau Barba-,Josep Benet i Casimir M art han sug gerit que fou un dels primers a firmar-se dels que afectavenaltres cotoneriesque labarcelonina.11 3M entrestant,els com issionats dels filado rs sallen tinstamb esfeien ben visibles: el mateix mes de m ar, quatre d'aquests com issionats (entre ells elvellconeg ut Ram on M iralda) acudien a una reuni preparatria celebrada a l 'ajuntam ent de lavilaper tal de constituir una comissi m ixta de hiladores (s adir,de les seccions de filaturaestricta), una comissi de la qual tamb formaria part el que aleshores es proclam director dela societat vilatana de filadors de cot, un tal Melcior Corominas, com Miralda el filld'unmodest titularde m quin es bergueda nes al Sallent dels anys 1830s. La instituc iona litzac i decomissions m ixtes alcot sallent trigariapoc,i el 2 8 demarde1855, reunidos en el salnde sesiones de las Casas Consistoriales los Sres. Fabricantes y los Sres.D irectores de lasSociedades de Operarios , se'n nomenarien quatre , dues de tejidos ( mecnicos i volantes o am),una de hiladores i una l t ima de jornaleros (de feinespreparatries , part icularmet de la filatura) . Totes presidides -seguint les recomanacionsgovernatives- per l 'alcalde segon, Josep Anton Arderiu, i totes operatives des d'aquella data i

113Josep BENET iCasimir MAR T (1976): Barcelona amitjan segle XIX..., vol.I, p s.627-628 (que reprodueixen n tegrament la lletra del conveni te ix idor, publ icada per ElConstitucional (Barcelona), 15-03-1855,p. 3).


10/102

6.DUES CULTURES D E LTREBA LL... / 4 6 9

duran t els mesos segents .11 4L'absnciade notciessallentines en elseguiment que Benet iM art han fet de la vaga general obrera catalana dels p rimers dies del juliol d e1855,aix com lalocalitzaci d'un nic episodi de protesta laboral -protagonitzat pels m smarginals teixidors am- i datat el gener de 1856 (en unaconjunturad'estancament cotoner i d'ofen siva de l 'autoritatmilitar contra lessocietats obreres),conviden apensar quel'eficcia de lescomissions mixtessa l lent ines no fou una qes t i menor, a lmenys mentre les circumstncies generals lapropiciaren. El cert s que d u r a n t tot l 'any 1855 s 'observaren els conveni s collectiusformalitzats d u ra n telprim er trimestre (convenisq uefins altres municipis industrials catalanssollicitaren per tal deconixe'lsiservir-se'n),i que les comissions mixtes,tuteladesper lesnoves autoritats locals, tingu eren ms vida i volada que la trista temptativa de l 'an y1849.115Aquesta revifalla de la capacitat de negociaci collectiva dels fi ladors i teixidorssallentins, indiscutible durant l'any 1855 em sembla incomprensible siignore m els antecedentssocio-laborals icomun itarisja ressenyats, per tamb simenystenimel que elcanvi poltic del 'estiu del 1854 supos per a l 'esfera pblica i poltica sallentina.s a dir: aspectes com lacondici aclaparadoramen t m asculina del treball filador i teixidor sallent, o com la continutat dela subcontractaci in terna segons u nes determinad es pautes preufetaires, es consolidaren just enelsanysde lairrupcide laselfactina tamb perqule scorrelacions defora aescala vilatanavirarenen unacerta direcci, mseclctica iinterclassista.Fixem-nos, per exemple, en la ben d istinta composici de l 'aju nta m en t sallent el 1849 i el1855,i en la poten cial relaci e xplicativa entre aqu esta distin ta com posici i la tamb distin tasortde lescom issions m ixtes cotoneresdel 49 i del 55.L'rbitre de la comissi establerta elj u n yd e1849foul'aleshoresalcalde deSallent Toms Viladomiu, simultniamentsociprincipal

114 AMSa, Lligall 342[catalogaci antiga], Llibre d'actes de l 'a juntament (1853-1873):sessions de 14-03-1855, 28-03-1855 i 04-09-1854. Melcior Corominas , director de lasocietat defiladors: Capsa 1.67I/Treball:relacid e lessocietats desocors mu tus existentsaSallent (1855);u nMelcior Corom inas iEscaiola, cotoner de 18anysel 1835-1836, er al ' n icem pad ron at sallent amb aqu est nom i primer cognom , i alhora el fill no primognit del sastreIsidre Corominas, l 'nic empadronat homnimd el 'Isidre Corom inasque el 1833-1834haviapagat per lapropietat de 5 mqu ines berguedanes (vegeu l 'Apn dix 6.1. [ Col(r)ominas,Melcior ]i elLligall 223/Estadstica: Padrn Generalde1836 [1835](carrer M untany a, 12;casa deSorribas [454])).115Capnotcia sallentina quanlavaga general catalanad el'estiu del 1855, ilajrotestapblicadelsdecadents teixidorsa m (generd e1856): Josep B EN ETiCasimir MA RT (1976):Barcelona a mitjan segle XIX.. . , vol. II, ps. 7-95 i 347-349; no ms he trobat una po tencialper discutible referncia a laconjunturade lavaga general entre lad ocumentaci del'AMSa:un es allusions, enl'actade la sessi mu nicipa l de1'11de ju liol de 1855 (l 'ltim dia d e la vagaa Barcelona) , a la conveninc ia de prevenirfsej de los perturbadores del orden ytranquilidad pblica i a que sera bueno practicar algunas rondas diariamente ,aixcoml 'acord de reclamar 25 fusells al comand ant mi l i ta r de la p laa para hacer frente a lo queconvenga (AMSa, Lligall 342 [catalogaci antiga], Llibred'actes de l ' a ju n t a m e n t(1853-1873): sessi de 11-07-1855). El conveni dels teixidors mecnics sallentins, esgrimit pelsteixidorsmecnicsdeVilanovai laGeltri sollicitat p era questa mateixa alcaldia(mar-abril1855): vegeu Albert GARCIA B A LA N (2000): Els altres M isteris de Vilanova ... , p. 123.


11/102

6.DUES CULTURES D E L TREBA LL... / 4 7 0

de la cotoneria mecanitzada de V iladomiu i Pedragosa, im moble que l amillarament local de1852 grav am b4.800 rals; Toms Viladomiu pag a ms, el 1852 i per concepte de r iquesaimmoble ,455 rals per una casa i terres. El segon tinent d alcalde era Sebasti Prat, de SebastiPrat, Valls i Com panyia, a qui l amillaramen t de 1852 adjudic 6.800rals a pagar per la casa-fbrica de cot , a ms de 50 rals per terres. L aju nta m en t M oderat designat el 1848 tambincorporava a lgu ns dels principals contribu ents per r iquesa rstica localitzada en el termemunicipalde S allent: els regidors R am on Qu intana (1.491 rals a pagar per terres i una casa aCabrianes), Pere Pujol (ms de 600 rals per cases) i Jacint Muntanya (512 rals per cases iterres). Aq uesta fo u, si fa no fa, la nm inad'rbitres que el 1849 es posicion obertament alcostat del fab ricant Vilaregut i dels com issionats patronals quan les reclamacions dels texidorsmecnics; i l alcalde Viladomiu, el mateix que mand [als teixidors] que seabstengan deabandonar su s telares enarborant els gens apreciats fantasmes del Cap Poltic i del CapitGeneral.116El govern m unic ipal escollit el setembre de 1854, p er contra, semblava trobar-se enunes man s fora diferents. D entrada, i a diferncia de l ajun tam ent del 49, hav ia estat escollitper sufragi universal mascul indirecte, s a dir, v ia l'eleccid un a Junta Local d Electors (tresdels qu als manifes taren no saber signar el propi no m ). L alcalde, l alcalde segon i el sndicmunicipal-An toni Obradors, Josep A nton Arderiu i Josep Sorribes respectivament- figuravenen la n min a de contribuents de ram illaram ent de 1852, per b que amb obligacions prou m smodestesque els seus antecessors de feia cinc anys: Obradors havia de pagar 225 rals per unacasa al carrer del Cos, Arderiu 150 rals tamb per una casa, i Sorribes 202 rals per un n icimmoble.117 N i aquestes entrades, ni els antecedents contributius que he pogut localitzar,suggere ixen que la j e r a r qu i a s oc io-comuni t r i a d aques ts pe r sona tges q u e i n s in uaramillarament del 52 pugui resultar gaire equ ivocada o esbiaixada (perqu, posem per cas, elstais ind iv idus pogu essin concentrar terres o im mobles en altres municipis) . L n ic An toniObradors adult empadronat a Sallent el1835-1836 havia estat un sastre de 31 anys, AntoniObradors i Pons, molt probablement el m ateix An toni Obradors que el1833-1834havia estatmatriculat percomer i indstria amb una m nima quota de 3,6 rals, tamb p er sastre .Un nicAntoni Obradors havia reaparegut en la contribuci extraordinria de guerra d el 1841, en la partcomercial-industrial amb una crrega esquifida de 37,7 rals (per b que tamb pag per bnsimmobles). Josep An ton Arderiu era, al seu torn, e l fill d u n altre sastre (Marc A rderiu), qui el1833-1834 havia pagat la quota de 3,6 rals pel mateix concepte que Obradors. Com a

116La composici del govern municipal el 1849: AMSa, Capsa 3/Actes del Ple (1839-1852): fo l. 94 bis. Les o bligacions contribu tives per riquesa immoble i rstica el 1852: AM Sa,Capsa 1.382/Amillaraments (1851-1859): Amillarament de 1852 (no es conserva cap matrculacomercial-industrial d aquests mateixos anys).117L a composici del govern municipal el 1855: AMSa, Lligall 342 [catalogaci antiga],Llibre d actes de l a jun tamen t (1853-1873): sessi de04-09-1854( inclou le s referncies a laJunta Local d Electors) . Les obligacions contributives per immobles i terres: AMSa, Capsa1.382/Amillaraments(1851-1859): Am illarame nt de 1852.


12/102

6.DUES CULTURES D E LTRE BALL... /471

contribuen t titular,JosepAnton Arderiu debut quanlacontribuci extraordinria del1841, ellpagant nomsp eractivitat comercial-industrial, per novamentunapartida m enor (147 rals)imolt a l lunyada de les dels grans fabricants cotoners i fins de les dels majors cotonersmanuals. Per acabar, el s ndic Josep Sorribes comptava amb un nic homnim adult en elPadr de Vens(1835-1836),un tal Josep SorribasiEscardiol,32 anys igerrercom el seu pareAnton Sorribas, qui el 1833-1834hav ia pagat 8rals per ofici i 7 per verema .Cap JosepSorribes[as] s a la contr ibuci extraordinria del 41, per n 'hi ha un en una matrculad ' indst r ia i comer de l 'any anterior (no pas en la matrcula bessona de rstica ), un JosepSorribas a qui aleshores corresponia una quota de 20 rals quan,per exemple, la de TomsViladomiuera de 500rals. Sense descuidar le sprecaucions(ja que herastrejat lapresncia detots tres personatges en les nmines disponibles d ' inversors cotoners sal lent ins , senseresultats), s evident que les coincidncies d'aquests-ialtres-exercicisde reconstruccisociolgica apuntenen unam ateixa direcci: lacertesaque laRevo luci del 54comport unasignificativa renovacidels crrecs municipals sallentins.118 U na renovaci queaparcl 'heg em on ia tamb insti tucio nal dels prom otors de les principals companyies cotoneres i lareempla, temporalment, pel relatiu protagonisme d'homes procedents d ' una heterogniam enestra l ia vi la tana, menestra lia de la qual s 'havien sabut membres els cotoners am bberguedanes itelersdelsanys1830si 1840s.Iforen alguns d'aquests menestrals am b negocipropi al marge del cot els que, propulsats per la dinmica que gener el cop de t imProgressista, avalaren la poltica dels con ven iscollectiuscotoners, i en garantiren -ms amb lalegitimitat que sim bolitzav en que amb els poders executius de qu disposaven- la seva aplicaci.

El que vull fer notar s que, conegut el perfil de gnere i sociolgic del primer treballfabril sallent, resulta impossible explicar determinades opcions d'organitzaci laboral senseatendretambalpaisatge p olticvilatigeneraldelBien ni Progressista.Si laconjuntura decrisigeneral i revolta Matineradels ltims anys 1840s havia pesat, de ben segur, en la decisipatronal de reclutar homes dels decadents l l inatges cotoners abans que dones, el majorprotagonisme comunitari de menestrals i plebeus durantels anys 1854-1856 degu influir,

118AMSa,Lligall223/Estadstica: Padrn Generalde1836 [1835](carrer del Cos,44,casad'Anton i ObradorsPons [213];carrerdelCos,55 ,casa deMarc A rderiu[99];carrerdel Cos, 70, casa d'Anton Sorribas [125]); Capsa 1.493/Contribuci industr ial (1833-1930): Individus concurrentsalPagodelSubsidideComersen lo any1833... (18833-1834);Lligall784/Documents Antics : Repartimiento de la cantidad de 30.961 reales 3 m. Que debensatisfacer lo s sujetos... (l 1-01-1841) [vegeu aquest mateix Captol apropsit de la relacientre v alors con tributius absoluts i jerarquia contr ibutiva en el cas d'aquesta font]; Lligall784 /Documents Ant ics : Copia esacta de los Repartos de Contribuciones y demsImpuestos... verificados en esta villa durante el ao de 1840 . Altrescasos confi rmenaquesta tendn cia: el del regidor Jau m e Illa, qui el 1852havia pagat per la possessi d 'un a casaalcarrer de S anta Cristina 202,5 rals (Amillaramentde 1852); un nic Jaume Illa s al Padr de1835-1836, serraller de 32anys ifill d 'un paraire ;tamb unnic JaumeIllacontribu el1841, nom s per co me r-indstria, amb la mo desta quo ta de 73,4 rals.


13/102

6. DUES CULTURES D E LTREBAL L... / 4 7 2

d 'u n a oaltra manera, en l 'aparentpassivitat dels fabricants sallentinsal'hora desubstituire ltreballfilador masculi subcontractistapertreball fem enidirectament supervist, aprofitantelrelleude lamule-jenny per la selfactina i duplica nt l 'exemple de Manresa. Un protagonismecomunitar i o pblic ques 'endevin, ben aviat, en la carta amb qu els filadors sallentinsreplicarene lsconsells patricis, lacartaque lapremsa barcelonina public l 'agost de1854.1unprotagonisme que es confirm la tardor del 1855, just quan les circumstncies catalanes( l 'ofens iva antiobrerista desencadenada per Capitania General desprs de la vaga general)semblaven tornar-se m shostils.

Aleshores, i des definals de setembre, l 'aju nta m en t revolucionari de Sallent fu unasrie depassos para cumplimentar como se requieren las disposiciones del Gobierno de S.M . para el esterminio de los facciosos que tratan de turbar la tranquilidad delPrincipado . A m bseguretat, els facciosos eren els de la partida queTristany haviaaconseguit reuniraSant M ateudeBages aquell estiu, 30 trabajadores de Barcelona y 10 deManresa , entre d 'altres, denunci O'Donnell a les Corts amb el propsit de desacreditarl 'obrerismecatalijustif icar-nelarepressi. Elsvincles e ntre carlisme ireclam acions obreresno devien mostrar-se tan indiscutibles als ullsdels treballadors sallentins, que ompliren elsometent cridatpe r l 'ajuntament el 29 desetembre,ajuntamentquetambe scuidd'arbitrarunsocors municipal a los individuos quesalieran, puesto que susposibilidades no permitena la mayor parte de ellos atender a sus necesidades durante el tiempo que la superioridaddetermina .El sentitconcret d aquest socors i d aquella mobilitzaci plebea (certament,ma na da per les autoritats) cal buscar-lo,em sembla, en l'acta de la sessi municipal del 9d'octubre de 1855. La sessi fo uconvocadaper ferpblica la lista de las dos compaas dela Milicia Nacional [d eSallent]organizadas y reunidas por el Exm o. Cuerpo Provincial confecha 29 deSeptiembre , s adir,peranunciar lacomposicide laMilcia localuna vegadaaplicades le s restriccions por ideas o conducta poltica contrarias a las insti tucionesvigentes que una reial ordre hav ia rintroduit el 10 d'agost, conse qncia de la poltica d elCapit General de Catalunya, Juan Zapatero, de depurar la Milcia N acional barcelonina que eljuliol s 'havia negat a ober-lo i a esclafar per la fora la vaga generalobrera.La diputaciprovincial fou l 'encarregada degarbellar la molt nombrosa nminad em ilicians sallentins, isemblaque laretall notablem ent, desfent-se dels elementsquel ' inspiraven m enys confiana poltica i que acostum aven a ser me nestrals i obrers. Per l'ajun tam en t de Sallent no hiestigu d'acord (per noencet unplet amb ladiputacisobrecom petncies, com fu el deBarcelona) . Senzi l lament , considerando el ayuntamiento que dicha lista se concretanicamente a determinadas personas, y que de entregar las armas a los sujetos quecomprende sera agriar a las dems clases honradas aunque pobres de lapoblacin, deacuerdo con el Sr. Comandante Militar de este punto se han reorganizado dichas doscompaas del modo que se ha credo m s conducente para la buena armona pblica,


14/102

6. DUES CULTURES DELTR EBALL.../ 4 7 3

dando cuenta desde luego a la Diputacin Provincial .^ El modo ms conducente paralabuena armona pblica devia tenir ben en compte la intensa i extensa tradici m ilicianasallentina,ja qued'en lesjornades revolucionriesdel1835 idurantlaprimera guerra carlinaels batallons locals s'havien omplertde cotoners , teixidors itota m enad emenestrals, comho testimonia el Padr deVens de 1835-1836.1, alhora, el tal modo ms conducente...deviaresultar proudiferent del de ladiputaci,fins alpuntque una de lesprincipals partidesdederrotats esparteristes de laBarcelonadeljuliolde 1856 s'avindriaaentregar-se a laMilciaNacionalde Sa llent, que s'haviamanif estat per molt liberal ; M ilcia que tractaria els fugitiusamb una barreja de generositat i complicitat, trgicament trencada per l 'ordre de C apitania detraslladar-los immediatament a Barcelona i afusellar-los sense judici aGrcia.120Una pistasobre el que podia voler dir, al Sallent del 1855 i en boca del nou ajuntament, el modo msconducente para la buena armona pblica , ens la pot proporcionar lacomposici de la Comissi de Defensa que elgovern municipal nomen aleshores. La comissi s'havia decuidarde q estions com ara el manteniment de lesfortificacions de la vila, les recaptacions persufragar elscossosm unicipals volun taris, la vigilnciapblica ...,i encara que deia tenir en elpuntdemirale sescadusseres pa rtides carlinesq uehavientornatacrrerper lacomarca, no hiha dubte que tamb constitua un smptoma d 'un a determinada percepci d 'aquella buenaarmona pblica .De fet, la comissi inform favorablement sobre el mantenimentde lesdotacionsde laMilcia N aciona l localqueexistien abans d'aquellmes desetembre.E lfabricantToms Viladom iu era en aquesta Comisside Defensa . Tamb hi eraValeriMuntanyola.12 1El nom i cognom Valeri M untanyola s'associava estretament, al Sallentd'aleshores,amb unllinatgefam iliar cotoner qu eh avia anatde cap acaigudadesdels anys 1830s. ValeriMuntanyolahaviaestatel cap cotoner d'unaunitatresidencial que el1833-1834haviapagat

119Toteslescitacions literals: AMSa, Lligall342[catalogaci antiga], Llibred'actesdel 'a juntament (1853-1873): sessions de 16-09-1855, 29-09-1855 i 09-10-1855. La dennciad'O'Donnell sobre la partida de Tristany (el 10 de novembre de 1855 a les Corts): vegeu JosepBENET i Casimir MART (1976): Barcelona a mitjan segle XIX..., vol. II, ps. 116-119.Sobrela reial ordre de 10 d'agost de 1855 i les actuacion s de la diputa ci prov incia l revisan t lacomposici de la M ilcia N aciona l en diversos municipis (inclosa Barcelona, on el CapitGeneral Zapateroja havia iniciatun a depuraci dels comandaments): tamb Josep BENET iCasimir M ART (1976): Barcelona amitjan segleX IX..., vol. II, ps. 208-222.120 Cotoners iartesans sallentins massivament integratsen la Milcia Nacional dels1830s: AMSa, Lligall 223/Estadstica: Padrn General de 1836 [1835] (la columna Observaciones , que detalla -en algunes parts del Padr- la condici de urbano o miquelet de l 'empadronat); Capsa 2.205/Milcia Nacional (1833-1838). L'episodi delsfugitiusde la derrotad'esparteristesi radicals a la Barcelona de l'estiu del 1856,la seva rendicia mansde laM ilcia NacionaldeSallentj elsposteriors afusellaments aGrcia (28 dejuliolde1856): Josep BENET i Casimir MART (1976): Barcelona amitjan segleXIX..., vol. II, ps.519-523 (d'on copio la citaci literal); tamb: Alberto CO LU M BR (1864):Memorias de unpresidiario...,ps. 166-168.121Elsmem bresde la Comissi deDefensa : AMSa, Lligall342 [catalogaci antiga],Llibre d'actes del 'ajuntament (1853-1873): sessi de 16-09-1855.


15/102


per la propietat de 3 berguedanes; el 1835-1836, als 56 anys, Valeri convivia amb la sevaesposa,e ls seus fills Josep iIsidre M untanyo laiSantamara(de 30 i 24 anys respectivament,ambds cotoners), il'esposai els fills delprimer, cotonera l 'esposa i els dosnens fills deJosephomnims de l 'avi, ambds Valeri Mun tanyolaiClaret (2anys d'edat el ms gran i 6mesos el petit). Aquest Valeri Mu ntany ola no podia cap ser altre que el Valeri Mun tanyola queel 1842conservava un obrador defilar iteixircot al carrer de San t Esteve (segons laGuiad eForasteros...},i elValer i M untanyo laque el 1841pagavauna contribuci extraordinriaperindstriaicomer benmodesta(7 7rals).Del talValeri Muntany olaja n'he parlatapropsitdelesdificultats terminalsde laTrenta-sisenadeparaires,de lamajoritriai irremeiable decadnciadelsque esm antingueren dinslacorporaci postgremialfins l'ltima hora; l'hem vist-aValeri-signant,el 1846, la venda emf itutica d'un patrimon i imm obiliari que la corporaci ja no pod iacostejar.122 Aix doncs, en el modest cotoner per compte propi detradici paraire ,en elValeri Muntanyola cap d'una famlia extensa i cotonera , confluen dues trajectriescollectivesben especfiques del Sallent del segon ter del segle XIX: la trajectria del cotonerma nua l independent abocat a la liquidaci (cap Muntanyolaf ou censat per la Junta deFbriques el 1850),i lad'aquest mateix tipus social q ue, malgratlasevasort, conservava moltdel prestigi com unitari acum ulat a la vilaprefabrildels anys 1820si 1830s,i elfeiavaler en unaconjuntura favorable (1854-1856) demostrant que la desaparici d'una determinada formasocial d'ind stria cotoneranocom portava, automticament,la desaparici dels comportamentsvilatansi de les expec tatives poltiques que hav ien teixit mo lts dels seus protagonistes. s a dir,la presncia de Valer i Muntanyola -i d'altres- entre els membres de la Comissi deDefensa 123, el 1855, testimoniava que l 'erosi econmica i patrimonial d'una nombrosamen estralia cotonera (fins al pun t de la proletaritzaci) havia anat molt per davant del seuafeblimentp blic, de la seva degradaci poltica en el si de la com unitat vilatana. La qu al cosa,com he dit, havia de tenir algun efecte respecte de les tipologies i cultures laborals que esconsolidaren a lamitja dotzenadef briques cotoneres sallentines durantladcada dels 1850s(la dcada del'arribadade laselfactinai del'aven delteler mecnic).A lesfbriques cotoneres

122AM Sa, Lligall223/Estadstica: Padrn Generald e1836 [1835] (carrer delRavalde Sant Esteve, 13; casa de Valeri Muntanyola[490]); Capsa 1.493/Contribuci industrial(1833-1930): Individus conc urrents al Pago del Subs idi de Crners en lo any1833... (1833-1834); Gua de Forasteros en Barcelona... Fbricas de hilados, torcidos y tejidos dealgodn... (1842), ps. 95-96; AMSa, Lligall 784/Documents Antics: Repartimiento de lacantidad de 30.961 reales 3 m. Que deben satisfacer lo s sujetos... (11-01-1841). ValeriMuntanyola ,laTrenta-sisenad eSallenti lavenda emfituticadelpatrimonid'aquesta(amblaparticipacideM untanyo la): vegeu lesnotes74 d'aquest mateix Captol.123La Com issi incloa altres mem bres amb unperfil sociolgic que s'endevina p roper alde V aleri M un tany ola; per exem ple, Pere Coca, mo lt probablemen t un forner de 19anys el1835-1836 (Pere Coca i Bosch), fill primo gn it de pare forner (Vctor Coca) i germ grand 'un futur filador defbrica(P .Mrtir CocaiBosch)).


16/102

6.DUES CULTURES DELTREBA LL.../ 4 7 5

sallentines i, tamb, en altres fbriques d'altres llocs, en altres localitzacions de l 'emergentcotoneriamecanitzada catalana.

L 'an y 1857 els dos germans Muntanyola i Claret, els dos homnims del'avi Valeri,s'empadronaren aVilanovai laGeltr (Garraf). Am bds superavenper poc lavintena d'edat ,idevien acabar d'aterrar al Garraf perqu s'estaven, probablement rellogats, acasadel marinervilanovP auFerret iBalaguer,al 'anom enat Cam Gran atocar de laplatja.Qu h i feien elsgermans M untanyo la i Claret a Vilanova i la Geltr? Breum ent:proletaritzar-se(si abans no hohavienfet ja aSallent). Segons unanminade lpersonal elaborada per la mateixa empresa, elmar de 1859 hihaviados Valeri Muntanyola ( primero y segundo ) entre els teixidorsmecnics deJosep Ferrer i Companyia , lafirma vilanovina batejada el 1849 al barri de laMarinai que benaviats 'haviapo sicionatalcapdamuntde lcot catal. ElsMun tanyolaiClaretno es mo urien de Vilanova i la G eltr du rant les dues dcades segents, i el 1873reapareixerienenelPadr vilanov, encara teixidors iencara-sclar- naturalsdeSallent .124Perelviatgedels Mu ntanyo la a Vilanova constitua nom s la part visible d'un iceberg de grans p roporcions,d 'unaexemplar migracicollectivad'homes i donesprocedents de laman ufacturasallentinaque creuaren mitja Catalunyaper treballar, equipats amb el seuknow-how cotoner, a lesfbriques novesdetrincadelGarraf.Equipats amb el seuknow-how cotoner..., i equipats tamb amb les cultures laboralsfiladores iteixidores, i amb lesestratgies i ambicions comunitries,q ueells mateixos ha vienforjat ipreservat alSa llent dels d arrers vint-i-cinc anys.

6.5. Dones i mul s a la filatura de Reus i com arca 1840s-1860s)En molts senti ts, la filatura cotonera de la ciutat de Reus i la seva comarca extensa,entrada la dcada dels 1850s, s'end evina una co ntraimatge de la coetnia filatura sallentina. Dela filatura sallentinaitamb, d oncs,de la filatura que hedescritper a la cotoneria barcelonina.U nacon traimatge, per,que noinclouelsarsenals tecnolgics,ja que amitjan segle la filaturade Reus i el seuhinterland -territori de mquines mules mule-jennies i selfactines)-

s'assemblavafora,tecnolgicamentparlant, a la seva homnima sallentina.Les diferncies,com m ostrar, tenien a veure sobretot amb aspectes o rgan itzatius i d'im pac te social i, en la lnia124Els germ ans V aleri i Valeri Mu ntany ola i Claret a V ilano va i la Geltr: vegeu les fontsaAlbert GA RC IA BA LA N (2000): Els altres Misteris de Vilanova... , p. 132.


17/102


de l 'argume nt de William Lazonick, constitueixen una demostraci, tamb a Catalunya, que hipodia haver ms d 'una manera de fer anar una mule . Si les diferncies de gnere id'organitzaci laboral a peu de mquina entre les filatures sallentina i manresana eren tanrellevantscornlesdivergncies de lesrespectives histries tecnolgiques, lesprimeres eren tanto ms acusades entre lafilatura de Sallent i la deReus i rodalies, mentre que lessegones hiresultaven,en canvi, prou ms moderades.Les conflictives jornades deljuliol de 1854 apenes es deixaren sentir a les filaturescotoneres delBaix i l 'Al t Camp, a la regi governadaper lacotoneria reusenca. D e fet, elsrepresentants de 14 societats d'ofici reusenqu es -amb els teixidors de cot al capdavant- ferenpblic l'agost de 1854 un manifest en qu condemnaven sense embuts els atacs barceloninscontralesfilaturesequipadesamb selfactines ( el hacha destructora slo pueden blandira losenvidiosos del trabajo nacional, pues el silencio de los talleres es la miseria, la muerte, delaclase obrera ) i en quadvocavenper tal que elca nvi polticnodegeners, a laciutat,en eldivorcio entre el fabricante y eloperario .125 Albert Arnavat ha explicat en la seva tesidoctoral que el tal divorci no es produ, essencialment per la fora combinada del nouajuntamentProgressista -encapalat perJoan M artell,e lm olt popular alcalde Demcrata ianticCentralista- i de la ben arrelada associaci local dels teixidors a m, fora mediadora i foraobrera que culm inaren en el convenico llectiuteixidor signat el desembre de 1854.M entrestantelstreballadors o treballad ores de lafilaturareusenca -q ue el 1853sumava ms de20.000 fusosdemq uines t ipusmule-nodonavenc ap senyald evida pblica,i -enparaules d'un futur lderde l 'obrer isme local- ignoraven lo s planes de los emisarios llegados deBarcelona .126Josep Benet i Casimir Mart no han detectat cap episodi reusenc a propsit de Tanomenat conflicte de les selfactines (oposadam ent, per exemple, al cas de Sallent), i tot jus t una nica iconfusa inform aci sobre la resta de filatures d'aquesta regi cotonerameridional.12 7A lhora,cap dels testimonis contemporanis queescriguerensobreelReus menestral icotonerde mitjansegle X IX esment l 'existncia d'una societat d'ofici o dem tua protecci defiladors/es decot,per b quehomescom elrepublic Josep GelliMercader o elpatrici Andreude Bofarull

5Elmanifestde lessoc ietatsobreresreusenques 08-08-1854)el publicEl LiberalReusense (Reus) en el seu nmero de 12-08-1854, i el copio d'Albert ARNAVAT (1992):Moviments socials a Reus..., p. 158(nota 75).126A lbert AR NA VA T (1992): Moviments socialsaReu s...,ps . 158-160 (Joan Martell iDomnech, l 'associaci de teixidors i el conveni col.lectiu de 1854) i ps. 282-285 (JoanM artell, de lder Centralista i Dem crata a alcalde de Reusdurantel Bi enn i Progressista); PedrGR AS BELLVER (1882): El Bienio Democrtico , aEl Eco de l C entro de Lectura (Reus),10-04-1882 [citat a Albert ARNAVAT (1992): Moviments socials aReus..., p. 159(nota76)]. 127 Josep BENET iCasimir MA RT (1976): Barcelona amitjan segleXIX..., vol.I, p.362 (la crema del Vapor Carreras a Valls, segons inform el Diario de Barcelona de20-07-1854 1854/201), un episodi del tot singulara la regi i del qualnoresulten gens clars elsmotius).


18/102

6.DUES CULTURES DELTREBALL.../ 4 7 7

n'enumeraren ms d 'una dotzena. AlbertArnavat,en el recompte de les 15 vagues que ha pog utdocumentarper alconjuntde laind striareusenca entre 1851 i1868,no enpresentacap ni unaen qu participessin filadors o filadores decot.128Breument: al Reus dels anys1850shi haviamilers de fusos de filar cot per no hi semblava haver-hi els filadors (i filadores) que, a lamaneradeSallentoBarcelona, elsgovernessin.Qu ines eren les claus ex plicativesd'aquestainvisibilitatdel treballfilador fabril reusenc?O, ms precisament, per qu mientras en Barcelona se haba alterado la tranquilidadpblica [e ljuliol de 1854], Reus la disfrutaba pacficamente , ben distant dels combats delsfiladorsbarcelonins i de lesrpliques orgulloses delsfiladorssallentins?129

6 5 D'entrada val a dir que larespostanosembla tenir gaire aveuream b el rol ms omen ys central de la filatura del cot en el paisatge industrial de la comarca extensa que corriades de Reus fins a M ontb lanc , ni amb les particularitats tecnolgiques i cronolgiques d'u ne sfilaturesfora h omo logables amb les sallentines i barcelonines dels primers 1850s.Certament,lamecanitzaci de lafilaturacotonera, la introd ucci de lamule-jenny i desprs de la selfactina,no h avia generat a la ciutat de Reus la mena de mobilitzaci de recursos id'agitaciem presarialque s que havien conegut le s manufactures de Barcelona i Sallent. Per exemple, els 39 fabricants que el 1842tenien alguna relaci amb lafilaturadelcot aReus desembocaren, el1850, en dues niques i grans empreses filadores.s cert que una porci desconeguda dels fabricants del 'any42 hodeviense rnomsdetorats decot(s adir,defilsja filatsque es toraven o doblaven en espiral per tal d 'augmentar-ne la resistncia), i que, el 1850,d 'aquestsfabricantsestrictes defils torats la Junta de Fbriques encara en com pt 17 noms aReus.Per sembla indiscutible que lam ecanitzaci de lafilaturavia latecnologiatipus mulecomport, a Reus, una concentraci empresarial ms acusada (i proporcionalment menysmobilitzadora decapital) del que hemvistaSallent (i, sclar,aB arcelona). Si el 1841-1842aquella qu arentena escassa de fabricants es repartien 2 2 5 mquines berguedanes, noms 36mule-jennies (mogudes totes per cavalleries) i ms de 14.000 fusos i rodets de trcer fil, el1850tots elsfusosde filar cot(4.752de mule-jenny i13.124de selfactina) eren amans dedues niques empreses decreaci recent.E lsaltres fabricantsque presentaven connexions am blafilatura delcoteslim itaven , tots 17, atrcerfil perfer-lo apteper a lademandadel tissatgelocal, servint-se d 'u na m quin a de fusta mogud a per cavalleries que tiene much a analoga

128 Jos GELL yM ER CA DE R (1866), Los obreros enEuropa , aLa Asociacin(Madrid) , 03-06-1866 [citat a Albert ARNAVAT (1992): Moviments socials aReus... ps.178-179];Andrs deB O FAR ULL yBROC A (1866): Anales histricos deReus...,ps. 401-404; Albert ARNAVAT(1992): Moviments socialsa R eus...,p. 350.129 Lacitaci l i teral: An drsdeBOFARULL yBROCA (1866): Anales histricos deReus... ps. 290-291.


19/102

6.DUES CULTURESDELTREBALL .../ 4 7 8

con la thro stle (sobretot per les escasses de streses que exigia al factortreball).130 Aquestmapaemp resarial de la fabricaci del fil de cot a Reus es consolidaria du rant la dcada dels1850s. Una estadstica mu nicipal del 1853 el confirm ava : els fusos de filar cot havienaugmentatlleugerament per continuavenen lesm ateixes man s(5.168fusos dem ule-jennyenun a empresa i16.474d eselfactinaen unaaltra), mentreque laresta defusos (12.568)hoerende m quinesde trcer fil mogudes perfora animal, aleshores -com el 1850- propietat de 16fabricants que ho eren fon am entalm ent de peces de cot i mescla teixides am .1-*1Ara b, quelafilatura estricta hagus perdut presncia ciutada naiatractiu em presarialen elcontextdelReusdels anys 1840s i primers 1850s no vol dir que l'aparent replegament s'hagus produt, en lamateixa proporci,en el conjuntde laregi cotoneraqu eReus capitanejava. Esteve Sair i laGua deForasteros... quan el 1841-1842 sondejaren l'eix territorial Reus-Valls-Montblanc,noms trobaren m quines de filar cot a la mateixa ciutat de Reus, a la vila de Valls i a lafronterera i molt peculiar cotoneria de Santa Coloma deQueralt.132Afinalsdels anys1840siprincipisdels 1850saq uesta geografiaesm odific notablement-sveritat:per p octemps-,de lam de les mule-jennies d'ltima generaci i de les primeres selfactines, que trobaren en elsmolinsdel riuFrancol unmodest equivalentenergtic delssalients de lLlobregat.La Taula 6.7.mostrael desplegament territorial i tecnolgic d'aquesta segona encara que breu colonitzacifiladorade les estribacions ms tarragonines de la Conca de Barber i del cam que de Reu s aVallspujavacap aM ontblanc.El 1857, segonse lcensfiladorelaboratperFrancesc Amors,elnombre defusos dem ule-jennyquecorrienalllarg d'aquest trajecte, mo lt ma joritriam entam bfora hidrulica,ms quetriplicavaeld'igualsinstallaisaReus: 2.460fusos en unafilaturadeLa M as, 2.040 en una altra de La Plana, 3.240 en tresfilatures de Valls, 6.240 en tres del deLa Roxela, 1.560 en una al Mol de la Roca i 4.170 en quatre filatures de La Riba (just a

130 Els 39 fabricants relacionatsamb la filatura delcot alReus de l 'any 1842 (16fabricants de filats i/o torats decot i 23 fabricants de filats i teixits decot): Guia deForasteros enBarcelona... Fbricas de hilados, torcidosy tejidos de algodn... (1842), ps.92-93; mquines de filar i fusos de trcer al Reus del 1841: Pascual MADOZ(1845-1850):Diccionario Geogrfico-Estadstico-Histrico..., vol.Ill,ps. 464-465 (vegeuen totsdoscasos l 'ApndixIII.l.d'aquest mateix treball). Fabricants i fusos defilar i trcer al Reus del1850: AFTN, Junta de Fbriques, Estadstica de 1850 (vegeu tamb la Taula 6.7.). Ladescripci de lesm quinesde trcer fi lcorrents a laCatalunya dels anys 1850s: Jos OriolRONQUILLO (1851-1857):Diccionario de materia mercantil, industrialyagrcola... vol.Ill,p. 178.131 AH CR , Lligall Estadstica 1801-1863 : Lista de los individuos inscritos en lamatrcula de subsidio del corriente ao en las tarifas nmero 2 y 3 y cuyas industriaspertenecen a las clases noagremiables (14-01-1853).

132 Vegeu les informacions que he resumit en l 'Ap ndixIII.l. a partir de PascualMADOZ (1845-1850): Diccionario Geogrfico-Estadstico-Histrico..., vol.Ill,ps. 462-465, i G ua de For asteros en Barc elona... Fbr icas de hilados, torcido s y tejidos dealgodn... (184 2); sobre les peculiaritats de la cotoneria de Santa Colom a de Qu eralt, tant om s v incu ladaa laindustria igualadinaque a lareusenca, vegeu les anotacions al peu de laTaula6.7..


20/102

6.DUES CULTURES DELTREBALL.../ 479

l 'entrada sud delaConcadeB arber).P ercontra,la selfactina, foram senergtico-exigentque lamu le-jenny,era patrimoni dels pocs vapors de la regi, i en conseqncia de les duespioneres cotoneries reusenquesid'algunesimitadores menorsamb seu aValls iTarragona. Enqualsevol cas, la mule-jenny, l 'energia hidrulica i la renovada demanda de fil del mercatreusenc havien desplaat -ms queeliminat-unapartde lafabricacide fil que laberguedanailav inya havien concentrat, dcades enrere, a la ciutat de Reus. D'alguna m anera havia reviscutlafundacional geografia filadoraque laReial CompanyiadeFilatsi elscom erciants-fabricantsurbansha vien assajat a la C atalu nya m eridional duran t els anys d'entresegles. El 1857 gairebun decada 10fusos deltipusmule (mule-jenny iselfactina)qu ecorrienaCatalunyahofeien ala regi de Reu s-Valls-M ontblanc (el 8,5% del total catal), un percentatge modest per gen sm enyspreable donada l'encara significativad ispersi territorial del cot catal (el molt cotonerpartitjudicialdeM anresa,p erexem ple, noms acum ulavael 1857el 13% detotse ls fusos demule-jenny i selfactina).13 3 [Vegeu a continuaci la Taula6.7.]

En conseqncia, la mecanitzaci de la filatura ambcentre a la ciutat de Reus fou unprocs alhora urbirural,unificat alvoltant d'u n n ic mercat compradorde filper tamb -comveurem - d'unes m ateixes pautes organitzativesid'une s molt semblants culturesde ltreball.Q uel'n ic m ercat comprador d e les noves filatures establertes riu Francol am unt era la cotone riareusenc a (i en menor me sura, els ms m odestos fabricants de teixits de Valls) ho dem ostra elllibre Major deFerrerGerm ans, la filatura equipada am b una dotzena demule-jennies (2.520fusos) m ogud es per aigua que el 1849 ja funcionavaal terme municipal de La Mas, un petitpoble qu e fregav a els 300 ha bitants i que es troba en el cam de R eus a Valls. Dels7.335durosqu e Ferrer Germans factur enconcepte devendade fil entreel maigi eldesembrede 1850,4.874 duros (msdel66%) corresponguerenacompradors reusencs, fabricantsque aleshoreses com ptaven entre les desenes de titulars de fbriques i tallers especialitzats en el tissatge a m de teixitsfins i demescla (casdeB onave ntura Clariana, Josep Mart O dena,PereCail,V ictorCam pl...). La resta de la facturaci (poc ms del 30 %) es repart entre un estol ms nom brsde fab ricants vallencs, els m ateixos que inicialm ent havien capitalitzat la cartera de clients de lanovafilatura.13 4 D'altra banda , la mateixa estratgia productiva de Ferrer G ermans illustrab

133Totesle sdades referentsa l'any 1857: Alberto COLUMBR (1864): Memoriasde unpresidiario...,ps. 471-472 (censfiladorelaborat per Francesc Am ors el 1857); vegeu tam bla Taula6.7..134 Elaboraci prpia a part ir d ' A H C B , Fons Comercial, B.567/Ferrer Germans: Mayor de los SS. Ferrer Hermanos. N 1 (1849-1851); Bonaventura Clar iana 2.680,4duros de fil comprat entre maig idesembre de 1850) possea aReus, el 1850, 300 fusos detrcer cot mogutspe r cavalleriai 20 telers senzills ; Josep M art Od ena (1.813,9 duros),14telers comuns el 1853;PereCail 307,3duros),6telers senzills el 1850;V ictor Cam pl(71,1duros entre marde 1849 iabril de 1850),4 50fusos detrcer mog utsper cavalleria i 38telers com uns el 1853 [dades tretes d 'AFTN, Junta de Fbriques, Estadstica de 1850; id ' AHC R , Lligall Estadstica 1801-1863 : Listade losindividuos inscritosen la matrcula


21/102

SO t/5o .u3jPH O

iHS\rj f t~_ 1o oHcd._

'J 3 i2E_H

E/i.J3 U.&*2* "Sj3 o oEor en V) OO O wi-i 3fe i'iJH3^w2 2

CdECO Uo p3


22/102

iuCer/c aTuwO

r 9>3o03O

uocouo

oslctne

a5

crt aEUUxOt

g

uC o C HH o o o OO OO


23/102

6.DUES CULTURES D E L TREBA LL... / 4 8 0

la fora centrpeta del mercat comprador reusenc i la dependncia estructural q ue ben aviat hiadquiriren aquestes noves filatures mecniques. Ferrer Germans inici la seva fabricaci laprimavera del 1849, durant els primers mesos f i lant ordits i trames de qualitats i nmerosbaixos (e l preu de venda de la lliura de fil no acostumava a superar els 7 sous), destinatssobretot a compradors vallencs. Per la primavera d el 1850 la fabricaci de Ferrer Germans fuun salt qualitatiu alhora que quantitatiu: es concentr en la producci d e fils m s fins (d entre 9 i11sous la lliura) i sim ultniamen t comen a trcer part del fil que filava (a un mnim d 11 sousla lliura), ra per la qual l em presa hag u de reclutar i ensear treballadores que es fessincrrec de trcer el fil i fer-ne rodets. T ot plegat coincid amb un augm ent significatiu del volumde la facturaci (d una mitjana de 472 duros al mes entre mar d e 1849 i abril de 1850 a unamitjana de 917 duros al mes entre maig i desembre de 1850) i amb la irrupci definitivamenthegemnica dels compradors reusencs en la cartera de clients.135 Un mercat cotoner com elreusen c, relativ am ent pecu liar en el context catal per la seva arrelada especialitzaci en lafabricaci de mescles i novetats de cot que no s adeien encara am b el teler mecnic [vegeu elCaptol 1], exig ia una me na de fils (per la seva relativa finor i/o per una resistncia que no ansen detrime nt d aque lla) que a Catalun ya disposaven de benpocs mercats alternatius. De fet, isegons l Estadstica de Sair (1841), aleshores la cotoneria de Re us havia estat l n ica deCatalunya (Barcelona ciutat al marge) on la fabricaci de fils i torats de cot de nmerossuperiors al 20 hav ia dpasst la de fils i torats d e nmeros m s baixos (61.770 lliures de fils itorats que excedien el nmero 20 contra 39.050 lliures que no l excedien). Aix doncs,l estratg ia de Ferrer G ermans sign ificava una aposta ms que decidida pel mercat com pradorreusenc, de la mateixa manera que els arsenals d e fusos de trcer fil que la Junta de Fbriquesadjudic el 1850 a d altres filatures de l Alt Camp i la Conca de Barber (a La Riba , a SantaColoma de Q ueralt) delataven aquest m ateix vincle cotoner-comercial. 136 Sense cap mena dedubte, pels volts del 1850 la cotoneria reusenca i les noves filatures del curs del Francolformaven part d un mateix mercat comarcal o regional. Un m ercat on es venia i es com prava filde cot, on probablement es movien capitals (malauradament, sabem ben poca cosa delsde subsidio del corriente ao... (14-01-1853)]. La Mas quan la dcada dels 1840s: ElPrincipat de Catalunya al Diccionario... (1985), vol. Il, p. 128.

5 Elaboraci prpia a partir d A H C B , Fons Comercial, B.567/Ferrer Germans: Mayor de los SS. Ferrer Hermanos. N 1 (1849-1851) (a tall d exemple , tot el fil quecom pr el reusenc B ona ven tura Clariana entre ju ny i desembre de 1850 el pag a 9,5 sous lalliura,mentre que les partides majoritries de fil venudes a compradors vallencs abans d aqu elladata s havien pagat a 6,75 i 7,25 sou s la lliura); l arrencada de la secci de torats: B.570/FerrerGermans: Nota de lo pagado a los que torcanporjornadas (28-07-1850/05-01-1851) i Libreta de los gastos de hacer Rodetes (28-07-1850/05-01-1851).136El tipus de fil filat i torat a la ciutat de Re us el 1841 (i la com paraci am b les altresfilatures catalanes): Pascual MADOZ (1845-1850): Diccionario Geogrfico-Estadstico-Histrico...,vol. Ill, p s. 462-465. Fusos de trcer a les f i latures de La R iba...: vegeu la Taula6.7..


24/102

6.DUES CULTURES DELTREBA LL... /481

inversors quealaren aquestes filatures hidrulique s)... , i unmercat pel qual circulaven altresactius cotoners, tambelsintangibles.sclar, doncs,que lafeina defilar cotam bmquinesmulesan a ms a laregi d urantla dcada 1845-1855. El fet que una fracci significativa dels nous fusos mecnics quereemplaaven le s berguedanes reusenques s'instal.ls fora de la ciu tat no canv iasubstancialment le scoses,tampoc en elterrenyde les tradicions filadores,ja que-comhemvist- la filatura manual resultava unavella coneguda demoltes famliesde laConca irodalies,famlies qu e al seutorn havien alimentatelcreixement demogrfic- icotoner- reusencde lprimerter del segle. No obstant aix, s cert que les dues grans filatures mecanitzades inaugu rades aReus durantelsanys 1840spresentaven alguns tretsque lesdiferenciavende les seves venes,el primer dels quals era el volum de la inversi i el model de cotoneria que simbolitzaven.Ambdues , la Sociedad Reusense establerta el1843(el 1854-1855 LaManufacturera deAlgodn } i Maci Vila , Prat i Companyia establerta el 1846 (e l 1852 La FabrilAlgodonera ), apostaren des delprincipip erl'senergticdelvapor,p er la integraci vertical ia gran escala de f i la tura i tissatge mecnics (i acabats La Fabril Algodonera ) i, enconseqncia,per lareducci dels costosd'am ortitzacid el'ambiciosa inversi tecnolgica.El1853 la Sociedad Reusense declarava fiscalment5.168fusos de mule-jenny, 28 cardesmecn iques i 40 telers tam b m ecnics. Fora m s potent des dels inicis -i al capdam unt de lesempreses cotoneres catalanes-, La Fabril Algodonera declarava 16.474 fusos ja deselfactina,72 cardes mecniques, 190 telers tamb mecnics, 279 de comunes o m anuals iuna completaseccidetints iacabats,137 Aixs el queexplicaque lesmule-jennies de la Sociedad Reusense i les selfactines de La Fabril Algodonera fossin, si fem cas del censde Francesc Am ors, de dime nsions semblants a moltes de les seves h om nim es sallentines ibarcelonines , mquinesque fregaven els 200 fusos per unita t entre le s mule-jennies i quesuperavenels 400 fusos perun itat entre le s selfactines (vegeu laTaula6.7.).s adir,mule-jenniesiselfactinesdegrans proporcions, m quines que exigien mercats segurs -ointerns-pera la collocacide lamajor quantitat d'un mateixfil queproduen, per que alhora abaratienl 'estructura decostos per fus de filar. Itamb mule-jennies (i selfactines) que aB arcelona iSallent eren governades exclusivament per homes, en el cas de les primeres per raons quesemblaven tenir alguna cosa a veure amb el diferencial de fora fsica intergneres (donadal 'exigncia d 'arrossegar a fora de braos el carro dels fusos). Certament, com es potcomprovaren laTaula6.7.,aquestesnoerenlesmule-jenniesiles selfac tinesquecorrien a lesfilatures hidruliques de lacotoneriam eridional (ambl'excepcideFerrer Germans de La

137 AH CR , Lligall Estadstica 1801-1863 : Lista de los individuos inscritos en lamatrculadesubsidiodelcorriente ao... (14-01-1853);lacronologia de lesraonssocialsd ele s dues empreses reusenques: AndrsdeBOFARULL yB R OC A(1866):Anales histricosde Reus...,ps.398-399;PereA N G U E R A(1982): Economia i societat al Baix Camp..., ps.49-62.


25/102

6. DUES CULTURES D E L TREBAL L... /4 8 2

Mas). Filatures de fase depend ents d un a fora m otriu pobra i irregular, aquestes cotoneriesno disposaven ni dels incentius empresarials ni de les garanties energtiques com per jugarse-laamb m qu ines de gran cilindrada; la seva posici en el mercat ms aviat convida va a la relativaflexibilitat product iva que afavorien le s mulesms petites (120 fusos le s mule jennies i alvoltantde 300 les selfactines), mq uines aparentmen t ms adequades per a la capacitat d esfo rd una dona .

Ara b: tot i aquestes dif ernc ies rellevants en el pla de l estruc tura em presarial i del matstecnolgic -que conv esmentar-, els perfi ls i les prctiques laborals f i ladores resultariencalcades en les f i la tures urbanes i en les rurals . D e fet, seria en aquelles cotonerieses t ructuralment i t ecnolgicament m s properes a les sallentines (o a les ms grans de lesbarcelonines)on s afirmarien amb ms contundencia uns contingents i uns sistemes de treballantagnicsals que he descrit per a Sallent, uns con tingents orfes d hom es adu lts i uns sistemesm ancats d eq uips (ma sculins) de subco ntractistes preufetaires.

6 5 Si pel que fa al canvi tecnolgic, les diferncies entre la f i latura reusenca i lafilatura b arcelonina o la sallentina resultaven mo lt men ors, ms imperceptible res ultava encara elcontrast a propsit de l existncia d u na tradici sindical en les respectives cotoneries. D e fet,Reus fou des dels anys mateixos de la Revoluci Liberal una de les capitals catalanes del activism e obrer institucionalmen t organitzat, probablement l n ica plaa comp arable -per le sproporcionsi l im pac te social- am b la vitalitat sindical dels treballadors ma nua ls barcelonins. Enel Captol 1 ja h e retratat la presncia p blica i la capacitat de pressi dels teixidors de velsreusencs dels l t ims anys 1830s i primers 1840s, presncia icapacitat depressi quecristal.litzaren en els con ven is collectius avalats per l ajun tam en t de 1837 i 1843. Tam b hi heexplicat la progressiva reconversi estrictament cotonera de m olts d aquests teixidors de vels, laseva retirada del treball seder -des de principis desegle- per concentrar-se en eltissatgedeteixits a m n om s de cot (m ocadors i altres).D aquest treball veler que es refeia i trencav a lesrigideses gremials durant els anys 1830s, sorg el 1839 la Societat de M t uaProtecci deTeixidors a M de la Vila de Reus, legalitzada el 1840 i que degu copiar els estatutsde la deBarcelona. Malgratle s restriccions po ltiques de la Dcada Moderada (1844-1854), l'associacireusenca de t e ix idors de cot no cess la seva activitat (igual que la s eva homnimabarcelonina): el 1849 escoll una no va junta directiva i el maig de 1851 encetuna srie degestions per tal de recuperar el reconeixement legal. El 10 de j uny de 1854, aprofitant unaescletxa de la ms tard ana legislaci M oderada, es refundava pblicam ent la Societat de M tuaProtecci de Teixidors de Re us, societat que sota l a direcci de Pere Aleu exerc, durant e lprimer any delB ienn i Progressista, u n dob le paper de negociadora laboral i d aliada poltica d eles no ves auto ritats locals. Per exemple: Pere Aleu i el seu segon, Pere Ro ig, ocuparen crrecsd oficial a la renascuda M ilcia N acional de Reus, una instituci que aleshores rem emor la seva


26/102

6.DUES CULTURESDELTREB ALL... / 483

massivatradiciteixidora(u na altra evidncia, doncs, de la v italitat p blica del sindicalisme otreball organitzat al Reus cotoner dels anys1850s).A principis dels anys1860s,la Societat deMtuaProteccid eTeixidorsdeia comptar amb unanminaque noacostumava abaixar dels500socis, am btota seguretatunamajoria dels teixidorsquegovernavenels 710telers m anu alsde cot que Gim nez Guitedadjudic a la cotoneria reusenca del1861.138Les arrels socials d'aquest activisme teixidorsemblaven serfora variades, comenantpels m olts centenars de telers a m que ha vien poblat les fbriques i els tallers reusencs duran tlesdcades dels 1830s i 1840s i, sclar,per lesdestreses especfiques quefeien deltissatge am (sobretot del de teixitsfins i/omescles) una operaci m olt dependent del factor treball. A rab, com en el cas dels teixidors ifiladors de fbricasallentins,aquell activisme es presentava dela m d'uncontingent teixidor aclaparadoram ent m ascul: els 197 operarios qu e LaManufacturera de Algodn ocu pav a el 1857 en la seva secci de tejidos con telar a manoeren, tots, varones ,contracap hembra ni cap nio ; alhora, i segons una estadsticamunicipal , el mateix 1857les fbriqu es que es limitav en al tissatge a m de cot (inclososalgunsfusos per atrcer fil) presentavenunaelevada taxad em asculinitat:el90,6% dels actiusadultsla dePereCail(29 varones i 3 hembras ) , el82,8%la dePujol iGuasch Germans(58 varones i 12 hembras ) , el 80% la de Jaume Prius (80 varones i 20 hembras ) ,tamb el 80% la de la Vdua de Segimon i Fill (40 varones i 10 hembras ) , el 75,9% lad 'AntoniSu qu (60 varones i 19 hembras )... La condici masculina d'aquest treballteixidor reusenc acostumava, ams,a incorporar uns vigorosos antecedents de tissatgedomstic, tamben lalniadel que hedescritper aSallent, un santecedents detreball no-fabril(subcontractaci externa)queencarae sperllongavenfins unpresentb en viu: dels225homesadults que el 1851treballavenper alfabricant deteixitsdecot C anals, Pm ies iHugue t(222telers m anua lsi1.201 fusos detrcerfil el 1853), 121 ho feien forade lafb rica, dispersos en

138 Sobre els teixidorsdev els reusencs i els seus convenis collectius dels anys 1837-1843, vegeu el Captol 1 d'aquest mateix treball. Sobre la Societat deTeixidors de Cot:AHCB, Fons Comercial, B.579/Societat deMtua Protecci de Teixidors de Reus: Llibred'Actes (1854-1874): sessions de 10-06-1854 i 13-08-1861 (317socis voten l'im por t de laquota setmanal); tamb: AlbertAR N A VAT (1992):M oviments socialsaReu s...,ps . 181-184i, pels anys inicials, Cirilo FREIXA (1869): La opresin y el Trabajo , aL a Antorcha delTrabajo (Reus),01-07-1869. Pere Aleu, sots-tinentde laMilcia NacionaldeReus el1854-1855, i lapresncia m assivadeteixidorsen lahistria recentde lam ateixa insti tuci: AlbertA R N A V A T (1992): Moviments socials a Reus... ,p .285,iRobert VALLVERD MA RT(1989): El suport de la MilciaNacional..,vol. I, ps. 251-254(308teixidors i cap filad or decotentre els 1.435 m ilicians inscrits el 1839). Telers m anu als per a teixir cot al R eus del1861: elaboraci prpia a partir de Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua Fabril eIndustrial..., ps. 157-158. 9AHCR, Lligall Gremis iIndstria1600-1800 (II) : Relacinde losOperariosquese ocupan en lasfbricas de stade La Manufacturera deAlgodn (07-03-1857);Lligall Estadstica 1801-1863 : Estadode lasfbricas existentes en el trmino de esta ciudadconexpresinde susdueos, clasedefabricacin y nmerodeobrerosde cada una (23-12-1857).


27/102

6.DUES CULTURES DELTREBA LL... /484

petits tallers idomicilis; tambel 1851Pere Bover deviafertreballar tants teixidorsacasacom ala fbrica, ja que els primers i els seusajudants (135)gaireb doblaven en nom bre el de telersmanualsque declaravade laseva propietat(50 de senzillsi 34 de compostos el 1850 i 60 demanuals sense ms el 1853); f inalment , la mateixa i molt fabril La Manufacturera deAlgodn sumava als 197 operarios de la seva fbrica de tejidos con telar a mano 153nomsm asculinsms que el 1857 deia que ocupaentejer enReus ,sumaque l'empresa feiaconstar en resposta a una estadstica sollicitada per l'ajuntament. 14 0 Tots aquests factors(inclosa latradici sindicalja esmentada)escombinarenelfebrerde 1851 perproduiruna de lesprimeres gran s vagu es teixidores a la ciutat, vaga que separ dels seus telers, d ura nt setm anes,ms de mig miler de teixidors a m, d'un total variable i incert per que amb seguretatdepassava el miler llarg de teixidors per compte d'altri. La vaga, reveladorament, fouprotagonitzada pels teixidorsa m quetreballavenper als msgrans fabricants (Maci V ila, PratiCompanyia; Canals, Pmies iHu guet; Pere B over;P auSegim on...), sovintamb lainiciativad'aquells teixidors que no havien deixat de ser domiciliaris (que, fa la impressi, podiengaudirengrau diversdelcontrol delsmitjans deproducci).Elsm otius centralsde lavaga erendos, altamentsignificatius: d 'una banda,lafixaci d 'unatarifapreufetaire com una dels teix itsam, tarifaque esregsper unniccriteri d'estimaci delproducte-treball;del'altra, elmodoyforma cmo deba procederse en el caso de despedir el Fabricante al Tejedor, o demarcharse ste del establecimiento . En la primera reclamaci es fonien les tradicions mercantils dels teixidors-productorsindependentsamb les estratgies de defens a collectivaque impellien la concentraci empresarial i la conjuntura recessiva: els teixidors, vist eldesgoverni lavariaci constanten ladecisiva qestide lallargadade lespeces,exigienque elsfabricants paguessin per canes (mesura de llargria) i no pas per peces, de tal manera quel 'ampli icomp lex catlegdeteixits reusencsnoesdevingusunpretext patronalpercam uflarunesretribucionspe lmateix producte-treball fora heterogniesi ambtendnciaa labaixa.L adefensacollectiva d'aqu est estoldeteixidorsms i msdependen ts d'un s pocs fabricantsera aldarrere de la segona reclamaci, aleshores que la concentraci empresarial -tamb en el tissatge,encara que fora menys drstica que en la filatura- restava valor de canvi a les destresesteixidores i alcontrol teixidor tradiciona ldel'accsal'ofici (viaelreclutame nt dels ajuda nts-teixidors que treballavenamb els teixidors titulars dels tallers otelers). Lapressi sindical

140AH CR, Lligall Gremis iInd s tria 1600-1800 (I) ,Exp edient H.2: Arregloen lascuestiones entre fabricantes y tejedores (1851) (relacions nominalsdels teixidors que esdeclararen en vaga (25-02-1851)); Lligall Gremis i Ind s tria1600-1800() ,Expedient 52: Nombres y apellidos de los trabajadores qu e ocupa en tejer La Manufacturera deAlgodn en Reus (17-08-1857); Lligall Estadstica 1801-1863 : Estado de las fbricasexistentes en el trmino de esta ciudad... (23-12-1857). Telers que declararen les empreses:AFT N, Ju nt a de Fbriq ues, Estadstica de 1850; AHC R, Lligall Estadstica 1801-1863 : Lista de los individuos inscritos en la matrcula de subsidio del corriente ao... (14-01-1853).


28/102

6. DUES CULTURESDELTREBALL.../ 4 8 5

aspirava areemplaar elsdecadents avantatges competitiusdel tissatge dispers o domiciliari,ofegats per larenovaci productivaitecnolgicai per laconcentracidelpoderd ecompraen uncontext decreixement de l'oferta: els teixidors exigienque una comisin mixta dictaminssobree lscasos d'acomiadament (oretiradade lescomandesa undeterminat teixidor extern )i ,sobretot, sobre le s condicions en qu espactessin els relleus, a fi i efecte que el sindicat al ' ombr a exercs un gens menyspreable control pol t ic del mercat de treball . Ambduesreclamacions forenparcialment ateses en una negociaci a tres bandes (fabricants, teixidors iajuntament ) que culmin l 'abr i l de 1851, dos mesos desprs de l ' inici de la vaga, amb laclandestina Societat deTeixidorsen unprimer pla, demostrantunaforacomunitriaqueaniriaa m s en elsanysavenir.141Totplegat, mentree ltreball filador continuavadel tot absentdel'esferapb lica reusenca.En conseqncia, ni els arsenals tecnolgics ni una hipottica feblesa general dels indical isme cotoner autcton es poden esgrimir com a arguments per explicar l 'absnciapb l ica del treball filador al Reus dels anys 1850s. Absncia pblica en contrast amb lavisibili tat recurrent dels f i ladors barcelonins des de finals dels anys 1840s, o amb e l gestd 'autoafirmaci collectivaquepublicitarenelcentenar escs defiladors sallentinsel 1854.Lespreguntes que cal formular-se i prov ar de respon dre em semblen, doncs, foraclares.Q u feiadel treball filador de Reus i comarca, aleshores, un treball socialmentocultiQ u el diferenciavata n contundement dels seus iguals de Barcelona ciutat i Sallent, si les filatures de tots tresterritoris compartien uns mateixos dissenys tcnics? I lestais diferncies, es poden resumirconvincentmenten un tret principal (gnere, retribucions, antecedents filadors...) o ms aviatconv llegir-les relacionadam ent,com un calidoscopi integratdeparticularitats reusenques omeridionals?

6 5 El fet que lafeina defilar cot amb mquinesmules (mule-jennies i selfactines)results unaac tivitat essencialment ocultaen lavida pblica reusenca dels anys1850s,ben alcontrari delscasosdeBarcelona iSallent, devia ten ir alguna cosa aveuream bl 'aclaparadoracondici femenina d 'aquesta ocupaci fabril a la Catalunya meridional. s adir,d'entradas 'endevina una estructura de gnere del treball de filar am bmquina (primer amb la mule-

141L avaga dels teixidorsdel 'any 1851: AH CR , Lligall Gremis iIndstr ia1600-1800(I) , Exped ien t H.2: Arreglo en las cuestiones entre fabricantes y tejedores (1851)(particularmentlaconstituci d 'un a comissi m ixta negociadora promogud ape rl 'alcaldiai ambla participaci de set comissionats teixidors), Expedient H .3 (1851) iExpedient 50 (1851-1861); tamb A lbertA RNA VA T (1992): Moviments socialsaReus...,ps. 150-155 (d'on trecla citaci literal, del'actamunicipalde 26-04-1851).Sobre elnombrede teixidorsa m i detelers manuals a Reus: el 1850 la Juntade Fbriques hih avia censat 987 telers senzillscorrents,357 de compostos i 78 dejacquards, entre46fabricantsdem olt distinta condici; am s hi ha via estim at 1.690 telers senzills dispersos [AFTN,Junta de Fbriques, Estadsticade1850].


29/102

6.DUES CULTURES D ELTRE BALL.../486

jenny,desprs am b la selfactina) del tot oposada als contingents abundantm ent masculins defiladors barceloninsisallentins.Lesevidncies sobre lasupervivnciade lesdones filadoresdeReus icomarca, quan lamule-jenny m s potent hi substitu la bergueda na, sn parcials iincompletes per reveladorament coincidents. D'home sfiladors, a la manera del Joan M irallesbarcelon o de lesdesenes de cotoners sallentins reciclats a les noves fbriques, no n'hedetectatcap niun.142LaTaula 6.8. illustralacomposici segons gnerede laforadetreball ocupadap er LaManufacturera de Algodn a les seves dues fbriques reusenques, el mar de 1857.Malauradament, les informacions que he pogut localitzar no em permeten afirmar am b totaseguretat quina mena demules feia crrer La Manufacturera... elmarde 1857.Per lahiptesi ms verse m blant (tamb resum ida en la Taula 6.8.) apunta que aleshores, a les quadresde filar de la segona cotoneria reusenca, encara hi corrien mquines mule-jennies,probablementatocarde lesprimeres selfactinesq ueadquirl'em presa. LaM anufacturera...s'hav ia constitut com a societat annim a l'any 1855, am b un capital inicial que voltava els6.000.000d erals i que corresponia molt majoritriament alsactius heretatsde la SociedadReusense (tamb de Canals, Pmies i Huguet), edificis i maquinria entre d'altres. Entreaquestsactiu s es devien comptar amb certesa els5.168fusos dem ule-jennyque la SociedadReusense havia declarat el 1853 (els nics de Reus), ja que un nombre molt semblantd'aquestsfusos fou el queFrancesc Am orsadjudic a lafilaturadeReusel 1857(en uns anysen que ja cap cotoneria nova de trinca invertia en la compra demule-jennies, sinexclusivament de selfactines). Sabem que La Ma nufacturera... ampli el seu capital pervalor d 'uns 3.000.000 de rals el mateix any 1857, moment en qu degu incorporar lesprimeres se

fabricacio_fabrica_garciabalana_6de7.pdf

Documents

Transcript of fabricacio_fabrica_garciabalana_6de7.pdf