Expressionisme

La seva infància a Cristiania (nom d’Oslo, la capital de Noruega, abans de 1927) va estar marcada per la malaltia i la mort d’una germana, del pare i d’un germà, quan ell era encara un adolescent.

Aquesta obra està inspirada en la mort, per tuberculosi, de la seva germana

La nena malalta

1885-1886

ANTECEDENT DE L’EXPRESSIONISME

Edvard Munch

“ Vaig començar com a impressionista, però quan van

arribar les violentes tempestes i les vicissituds de l’època

bohèmia, l’impressionisme no em va servir. Vaig intentar traduir el

neguit de la meva ànima” .

“L’obligació de l’artista és la donar, a través dels seus quadres, tot allò més estimat que hi ha dins seu; la seva ànima, les seves penes, les seves alegries, la sang del seu cor”.

La pubertat1894

Per Munch, l’objectiu de l’art és transmetre essencialment els sentiments d’angoixa, de pessimisme, de temor, de solitud, de buidor, d'incomprensió que sorgeixen davant de la realitat, com li passa a aquesta jove que encara es sent perduda davant el canvi que significa el pas de l’infantesa a l’edat adulta.

“El que ha destruït l’art modern són les grans exposicions, aquests

mercats, la necessitat que un quadre quedi bé en una paret, que sigui decoratiu.... Vaig viatjar a París i moria de ganes de veure el salo.

Creia que em commouria i només he sentit disgust”.

“Prou de pintar interiors amb senyores que llegeixen i senyores que fan mitja. Hem de representar éssers humans que respiren, senten, estimen i pateixen. Pintaré un seguit de quadres d’aquest tipus. La gent entendrà el seu caràcter sacre i es traurà el barret com si estigués a l’església”.

El crit1893Galeria Municipal d’Art. Oslo

"Caminavem amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- de sobte el cel es tornà roig - jo em vaig parar- cansat em vaig recolzar a la barana- sobre la ciutat i el fiord blau fosc només veia sang i llengües de foc- els meus amics continuaven caminant i jo seguia parat al mateix lloc tremolant de por - i sentia un bram infinit que penetrava tota la natura -"

Expressionisme alemany

Format l’any 1905 a Dresden

DIE BRÜCKE (El pont)

DER BLAUE REITER (El genet blau)

Format l’any 1911 a Munic

Ernst Ludwig Kirchner Erich Heckel

Otto Mueller Karl Schmidt-Rottluf

Die Brücke1905 - 1914

Format l’any 1905 a Dresden. L’any 1910 el grup es traslladà a Berlín.

En tot moment mostren una actitud crítica vers la societat burgesa. L’art per ells és un mitjà per posicionar-se davant del món que els envolta.

Els unia l’intent de destruir les velles normes, el rebuig als convencions socials i reivindicaven viure d’una manera més autèntica.

Pintaven de manera tosca i grollera, emprant forts contrastos de colors per crear gran tensió.

Utilitzaven pinzellades gruixudes i ràpides, de factura molt descuidada, com si no tinguessin tècnica. L’objectiu era crear un gran impacte visual.

Traçaven contorns molt angulosos.

El motius de les seves obres no tenien cap transcendència: el taller del pintor, sortides al camp i escenes de bany en la natura.

KirchnerBanyistes en Moritzburgm. 1909

Heckel Banyistes prop dels joncs. 1909

KirchnerFränzi davant d’una cadira tallada. 1910

Rottluf Paisaje en Dangast. 1910

Dos nus amb gibrell i estufa1911

KirchnerDues noies. 1910

KirchnerNu estirat davant d’un mirall. 1910

Ernst Ludwig Kirchner

La xilografia gravat sobre fusta fou una tècnica molt emprada pels membres del grup.

La gran expansió de la xilografia es produeix en el segle XV, sobre tot a Alemanya, on destaca la figura de Albrecht Dürer.

L’any 1911 Vasily Kandinsky conjuntament amb el seu amic Franz Marc fundà a Munic el grup d’artistes anomenat "Der Blaue Reiter" " El Genet Blau “.

Der Blaue Reiter – Expressionisme líric1911 – 1914

Munic

Franz Marc

Vasily Kandinsky

Per Kandinsky, el genet és una metàfora de l'artista: "El cavall porta el genet amb força i

velocitat. No obstant això, el genet és el pilot que guia el cavall. El talent portarà a un artista per a

grans altures, amb força i velocitat. Però és l'artista que dirigeix el seu propi talent.

No era un grup sòlidament organitzat com Die Brücke, sinó un grup d'artistes que defensaven la llibertat d'experimentació i de creació i es van agrupar per donar a conèixer les seves obres. No tenien un programa comú ni cap desig de reformadors socials o polítics.

Sobre el títol Kandinsky va dir: " A tots dos ens agradava el blau: Marc - cavalls, i a mi- els genets. Així que el nom es va inventar .

L’Almanac un dels documents programàtics més importants per al l'art del segle XX.

Sota el títol de Der Blaue Reiter, era una mena de llibre o anuari publicat l’any 1912. Estava format per un conjunt d'assajos (un estudi de Kandinsky titulat "Sobre el problema de la forma", un assaig del músic Arnold Schoenberg sobre música contemporània, partitures de Schoenberg, i articles curts de Marc, Macke i altres), reproduccions d'obres dels membres del grup, i fotografies d'art medieval alemany, art japonès, africà i art popular rus i bavarès.

Cavalls blaus 1911

Franz Marc(1880-1916)

Guineu 1911

Franz Marc va escrivia: Crear formes significa viure. No són els nens, que construeixen directament amb els secrets de les seves emocions, més creadors que els imitadors de la forma grega?

Franz Marcar busca qualitat espiritual en el seu art.

La vaca groga1911

Només pintava animals, però no per estudiar les seves característiques anatòmiques o formals, sinó perquè els seus moviments espontanis li revelaven una naturalitat originària o primordial que l'home ha perdut.

Franz veia els animals com criatures innocents en un món ideal, no corrompuda per l'home.

Marc creu que el color tenia un vocabulari de les claus emocionals"El blau és el principi masculí, sever i espiritual. El groc és el principi femení, delicat, suau i sensual. El vermell és la matèria, la realitat dura i brutal, el color que ha d'entrar en conflicte amb els altres dos i sucumbir davant seu ".

Marc creu que el color tenia un vocabulari de les claus emocionals"El blau és el principi masculí, sever i espiritual. El groc és el principi femení, delicat, suau i sensual. El vermell és la matèria, la realitat dura i brutal, el color que ha d'entrar en conflicte amb els altres dos i sucumbir davant seu ".

Marc creu que el color tenia un vocabulari de les claus emocionals"El blau és el principi masculí, sever i espiritual. El groc és el principi femení, delicat, suau i sensual. El vermell és la matèria, la realitat dura i brutal, el color que ha d'entrar en conflicte amb els altres dos i sucumbir davant seu ".

Marc creu que el color tenia un vocabulari de les claus emocionals"El blau és el principi masculí, sever i espiritual. El groc és el principi femení, delicat, suau i sensual. El vermell és la matèria, la realitat dura i brutal, el color que ha d'entrar en conflicte amb els altres dos i sucumbir davant seu ".Marc creu que el color tenia

un vocabulari de les claus emocionals: "El blau és el principi masculí, sever i espiritual. El groc és el principi femení, delicat, suau i sensual. El vermell és la matèria, la realitat dura i brutal, el color que ha d'entrar en conflicte amb els altres dos i sucumbir davant seu ".

Cavall blau I1911

Carreró de Grün a Murnau 1909

Inicialment llenguatge fauvisteviure un any a París i s’impregnà del color i del llenguatge fauvista

Estudià dret i economia i molt aviat s’interessà pels estudis artístics, en especial per les icones medievals i l’art popular rus

Vasily Kandinsky

(1866-1944)

Lyrisches 1911 Genet blau. 1903

Inici de l’abstraccióals voltants de 1908, en entrar al seu taller, descobrí la bellesa d’un quadre en que els colors destacaven per un raig de sol...............

La montanya blava 1908

(1910???) Llapis, tinta xinesa i aquarel·la sobre paper.Musée National d’Art Moderne, Centre Georges Pompidou, París

Primera aquarel·la abstracta

Defensen la possibilitat d’un art abstracte sense referències a la realitat visual com a mitjà d’expressió de les forces interiors de l’artista.

Improvisació XIV1910

Impressió -parc- 1911

Bild MIT Rotem Fleck, 1914Centre Pompidou. París

«el color és el mitjà per exercir una influència directa sobre l’ànima»

«el color és la tecla»

«l’ull, el martellet»

«l’ànima és el piano amb moltes cordes»

«l’artista és la mà que fa vibrar l’ànima humana»

Una simfonia de color

Composició IV1911

Harmonia de colors, formes i líniesCada color, un so Mirar el quadre és igual que escoltar una simfonia musical.Cada nota aquí es converteix en un to, una línia, una forma.

Acords cromàtics que produïssin en l’espectador sentiments d’equilibri i dissonància

Composició VIII 1923