Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

1

� Aplicació pràctica de la “Proposta de mètode de lectura de

textos no literaris”. � Text adequat per al cicle superior de primària i per als primers

cursos d’ESO.

� Temàtica: Educació visual i plàstica / Text de cultura general i de divulgació.

LLEGIR UN QUADRE: LA MASIA (Joan Miró)

El Sol i la Màgia

En Joan Miró és un gran artista, un gran creador que se servia de la pintura i de

l’escultura per a fer-nos arribar les seves descobertes sobre el món en el qual existim.

Mirava les coses directament, hi pensava i les estudiava, i les representava a la seva

manera, sense fixar-se en com ho feien els altres artistes. És aquesta la seva lliçó:

veure les coses per un mateix i no imitar el que fan els altres per molt que en agradi.

L’autor

Joan Miró havia nascut i vivia a Barcelona, però la seva vida de pintor només pot

començar quan, a 18 anys, va anar a refer-se d’una greu malaltia a una casa de

pagès que els seus pares acabaven de comprar a Mont-roig, al Baix Camp, prop dels

avis. Aquella convivència amb la natura li va revelar el seu camí personal, quina mena

de pintor era, i gairebé durant tota la vida, cada any anava a passar uns dies o unes

setmanes a Mont-roig. “Cal pintar trepitjant la terra –deia- perquè la força ens ve d’ella

i ens penetra pels peus”.

La Masia

En el quadre “La masia”, començat a Mont-roig, continuat a Barcelona i acabat a

París, fa un recompte de coses que integren una masia del Camp de Tarragona

durant el transcurs de l’any. Ell mateix deia d’aquest quadre que era la clau, és a dir,

la introducció, per a comprendre la seva obra.

Comencem per l’edifici de la casa, amb tota la façana plena d’esquerdes i de regalims

d’humitat; tan bellament pintats que semblen més aviat una decoració que no pas

signes de vellúria. Com el brancatge de l’arbre central, estès damunt del cel blau, amb

les fulles dibuixades acuradament sense cap que en tapi una altra. O sigui que el seu

estudi de la naturalesa s’encamina a fer-nos adonar de la bellesa de cada component.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

2

Entre la casa i l’arbre hi ha les coses que es refereixen directament a la vida de les

persones: reguardada per un cobert hi ha la tartana, que portava els pagesos a

mercat, o on els convingués, abans que hi hagués cotxes, o quan n’hi havia pocs.

També es veu la sínia amb el mul que, voltant, voltant, puja l’aigua per al consum de

la casa, i per a rentar la roba, com fa aquesta dona que té el nen petit a prop seu,

assegut a terra.

De mig quadre en avall es veu, a la dreta, la terra sembrada, amb unes rajoles

adossades de dues en dues fent barraqueta per protegir les plantes que neixen de les

inclemències del sol i de la fredor de la nit. Per entremig circulen sargantanes i

cargols, hi ha pedres i branquillons, un regueró d’aigua embassada... A l’esquerra, la

terra és preparada en solcs per a rebre les llavors. Escampats arreu hi ha diversos

estris: la semal, l’ensofradora, el tamboret de munyir, la galleda i la regadora...

No podem pas pensar que aquesta escampadissa fos real. Però ell ho pinta així

perquè es vegi bé com és cada cosa, amb la major precisió. És en el camp on ell ha

descobert com s’organitza el món i la relació de les coses entre elles, i de totes són

igualment importants: les persones, els animals, els objectes... el cel i els astres, la

terra i els vegetals. Potser cada u pot triar el propi mètode. El d’ell és aquest i li dóna

uns resultats excel·lents.

Notem, encara, l’espai enrajolat que ens recorda l’era per a batre-hi la collita del gra. I

les petjades posades per donar vida al camí. A la seva vora, al costat del gos que

borda, hi ha una atzavara, símbol de la cultura mediterrània; com ho és el cel blau i la

llum que retalla els perfils i fa lluminosa la penombra.

A la dreta del quadre, contraposat a la casa, hi ha el corral, el recinte dels animals: la

cabra dalt d’una escala, els conills que corren per terra; el gall que canta enfilat a

l’abeurador; gallines i coloms... En els espais lliures, Miró hi dibuixa el filat que envolta

aquest tancat; però per no enterbolir-ne la visió precisa, no el dibuixa pas damunt dels

espais plens, on hi ha coses.

Tota aquesta terra ocre, sense plantes, sembla denotar la fi de l’hivern; en canvi, la

tija de blat de moro de primer terme i la frondosa vegetació del fons, ens assenyalen

clarament l’estiu. O sigui que elimina els canvis d’estació per poder incloure les coses

indispensables que ens vol comunicar.

Esther Boix: “Joan Miró. El Sol i la Màgia. La Masia” (Adaptació), Cavall Fort, núm. 741, pàg. 8 i 9

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

3

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

4

Objectius de lectura

- Reconèixer la informació nova que aporta el text. - Adonar-se que cada paràgraf aporta informació complementària que ajuda a

entendre el contingut de tot el text. - Fer atenció a un text, bàsicament descriptiu –La masia, 3r paràgraf- i que per tant

no es podrà prescindir de cap de les informacions que s’hi dóna. Activació dels coneixements previs

- Altres quadres que recordo de Joan Miró, o escultures com la de Barcelona: Dóna i ocell.

- Records d’alguna masia: la casa, l’era, els voltants, l’aviram, els camps... - Animals i estris que hi sol haver en una masia: tractor, eines del camp; gallines,

oques, porcs, vaques, eugues... - etc.

Formulació d’hipòtesis i prediccions

- Parlarà d’altres pintors o només de Miró? - Donarà informació d’altres quadres de Miró i els compararà? - Només dirà aspectes positius del quadre o hi veurà alguns defectes? - Ensenyarà com és la vida del pagès. - La masia deu ser la casa on realment va viure o potser és inventada? - etc.

Anticipació de les dificultats de comprensió

- Vocabulari ordinari: - regalims d’humitat, - signes de vellúria, - fulles dibuixades acuradament, - la sínia amb el mul, - rajoles adossades de dues en dues fent barraqueta, - les inclemències del sol i de la fredor de la nit, - la semal, l’ensofradora, - atzavara, - a la dreta del quadre, contraposat a la casa, - enterbolir-ne la visió, - terra ocre.

- Vocabulari específic:

- la llum que retalla els perfils i fa lluminosa la penombra.

- Atenció a alguns connectors i altres remarques: - Algunes paraules, previsiblement difícils es troben definides en el text:

- la sínia amb el mul que, voltant, voltant, puja l’aigua per al consum de la casa.

- protegir les plantes que neixen de les inclemències del sol i de la fredor de la nit.

- Cal aprofitar la possibilitat de seguir la lectura descriptiva contrastant-la amb la imatge del quadre.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

5

Paràgraf Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

1

Joan Miró és un gran artista. Com a pintor, mira les coses i les interpreta a la seva manera.

Presenta la característica principal que defineix en Miró com a pintor.

2

La vida de pintor de Miró comença a Mont-roig, a casa dels seus avis. La seva pintura neix del contacte amb la natura.

Explica els inicis de la vocació de pintor. Concreta el que ja ha dit en el paràgraf anterior.

3

La pintura de “La masia” va tenir diverses fases: Mont-roig, Barcelona i París. Aquest quadre és la clau per comprendre tota la seva obra pictòrica.

Introdueix la lectura del quadre. Fa veure la importància d’allò que s’explicarà.

4

La casa és tan bellament pintada que més aviat sembla una decoració. Les fulles de l’arbre estan dibuixades acuradament, sense que cap no en tapi l’altra. L’estudi de la naturalesa pretén fer veure la bellesa de cada component.

Descriu la 1a part del quadre: l’edifici i l’arbre central. Exposa la 2a característica de la pintura de Miró, en aquest cas sobre la pintura de la naturalesa.

5

Entre la casa i l’arbre hi ha la tartana (important per al transport) i la sínia que puja l’aigua per al consum.

Descriu la 2a part: la tartana i la sínia.

6

A la dreta, de mig quadre en avall, s’hi veu:

- la terra sembrada, amb rajoles per protegir les plantes;

- sargantanes i cargols. A l’esquerra:

- la terra, amb solcs, - estris: semal, ensofradora, tamboret de

munyir, galleda, regadora...

Descriu la 3a part: la dreta i l’esquerra, de mig quadre cap a avall.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

6

Paràgraf Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

7

L’escampadissa d’objectes situats al camp, tot i no ser real vol fer veure cada detall amb precisió. El seu mètode de pintura li ha resultat molt exitós.

Diu el perquè del que ha descrit en el paràgraf anterior. Justifica la manera de pintar de Miró.

8

L’espai enrajolat recorda l’era per a batre-hi la collita de gra. Les petjades donen vida al quadre. Hi la presència de símbols mediterranis:

- l’atzavara, - el cel blau, - la llum que retalla perfils i fa lluminosa la

penombra.

Insisteix en la descripció del paràgraf 6. Descripció de la 4a part: l’espai enrajolat i els seus vorals.

9

A la part dreta del quadre, hi ha el corral amb: cabra, conills, gall, gallines, coloms... Als espais lliures hi ha el filat que envolta el tancat. El filat evita de passar per sobre dels llocs on hi ha coses.

Descripció de la 5a part:

- part dreta del quadre, - espais lliures.

10

Hi són representades les dues estacions:

- Hivern: la terra ocre. - Estiu: tija de blat de moro, vegetació

frondosa. Prescindeix dels canvis d’estació per poder incloure-hi tot el que vol comunicar.

Descripció de la 6a part: allò que fa referència a l’estiu i a l’hivern. Justifica la presència d’elements de les dues estacions.