Exemplar gratuït

Número 35 / Desembre 2015

B u t l le t í d e l’A s s o c i a c i ó p e r a l a R e c u p e r a c i ó d e l a M e m ò r i a H i s t ò r i c a d e M a l l o rc a

«A España siguen oliéndole los pies a franquismo» Juan Carlos Monedero

Edicions

Guerra i repressió franquista a les Illes BalearsRevista Memòria Antifranquista del Baix LlobregatEdita: Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat

Guerra i repressió franquista ales Illes Balears és el monogrà-fic número 15 de la revista Me-mòria Antifranquista del BaixLlobregat, que edita l’Associacióper a la Memòria Històrica i De-mocràtica del Baix Llobregat queen aquesta edició dedica exclusi-vament tot el seu contingut a larepressió a les Illes Balears. El conjunt de textos reunits en elsegüent dossier pretèn propor-cionar una visió global relativa ala història de la repressió fran-quista a les Illes Balears entre1936 i 1975 i la seva pervivènciaen la memòria col·lectiva.

El podreu trobar a la venda a laLlibres Ramon Llull, al carrerArgenteria, núm. 9 de Palma. Lallibreria, que va obrir les sevesportes ara fa un any, compta ambuna àmplia sel·lecció de títols re-lacionats amb la recuperació dela memòria històrica, tant nacio-nal com internacional.

www.memoriadelesi l les.org

2

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

Han col·laborat: Mª Antònia Oliver ParísLlorenç Capellà FornésRicardo de la Morena FernándezAltraItalia-AltraMemoriaDolors Marin SilvestreMargalida Capellà RoigSebastiano RossiCoordinació, disseny i maquetació:Blai GuevaraTemps de la Memòriaés el butlletí trimestral de l’Associació Memòria de Mallorca. DL: PM 311-2014

La publicació no es faresponsable de les opinions dels seus col·laboradors.Per posar-se en contacte amb nosaltres: 625 45 45 00tempsdelamemoria@gmail.com

Crèdits:

El passat diumenge 1 denovembre va haver-hiuna concentració al mo-nòlit feixista de Sa Feixi-

na durant la qual es varen ex-hibir banderes falangistes i vahaver-hi una agressió a un ciu-tadà pel simple fet de portaruna bandera republicana. Aixímateix, alguns dels partici-pants a la concentració varenproferir crits d’assassins, refe-rint-se als republicans, i afir-macions en el sentit de reivin-dicar, i reclamar, els assassi-nats del 36, com ara “els hau-ríem de tornar a enviar a lesfosses”, afirmació ofensiva pera tots i totes però especialmentper aquelles persones que en-cara tenen els seus familiarsassassinats sense identificar ti-rats de qualsevol manera a fos-ses clandestines franquistes.Entre les persones que, lliure-ment es manifestaren a Sa Fei-xina, hi havia representantssignificats del PP i d’organitza-cions com el Círculo Balear,que no feren absolutament resper aturar els insults, les faltesde respecte ni les agressions.

És per tot això que Memò-ria de Mallorca fa aquest co-municat públic:

1. Condemnam enèrgicament la concentració falangista deldia 1 de novembre davant Sa Feixina.

2. Condemnam enèrgicament les agressions, els insults, lesfaltes de respecte i les exhibicions de simbologia feixista quees produiren el dia 1 davant el monòlit de Sa Feixina.

3. Exigim de la delegació del govern una investigació exhaustivaque acabi per identificar les persones que agrediren la personaque portava una bandera republicana així com totes aquellesque reivindicaren els assassinats de 1936 per a l’època actual.

4. Condemnam enèrgicament l’actitud de Jorge Campos, re-presentant del Círculo Balear, i d’Ana Maria Aguiló, militantdestacada del PP, per no haver fet res, tan demòcrates com sónells, per aturar els seus correligionaris durant la concentració.

5. Exigim, de tots els partits polítics, sense cap excepció ideolò-gica, que condemnin la concentració, els insults i les exhibi-cions de simbologia falangista.

6. Exigim que ARCA superi, en aquest cas, el seu silenci escan-dalòs i vergonyant i, públicament, de manera clara, condem-ni els fets explicats anteriorment i recollits per tots els mitjansde comunicació de Mallorca.

7. Exigim la demolició immediata del monòlit de Sa Feixina. Haquedat demostrada la seva utilitat i el seu significat històric.

A més a més, i amb la més absoluta tristesa i preocupació de-mocràtiques, volem considerar davant l’opinió pública:A. Falange Española va ser la responsable directa de centenars

d’assassinats durant els anys de la repressió franquista, i res-ponsable de moltes de les fosses on hi enterraren intenciona-dament a víctimes de desaparició forçada i que durant la con-centració del passat dia 1 tornaren a reivindicar amenaçant ales persones que foren agredides. L’any 2015 continua sent unpartit “legal” que, pel que es va veure el dia 1, té el suport i lessimpaties del Partit Popular i del Círculo Balear. Com és quecriticaren l’aparició d’una bandera republicana, però callarena la vista de la falangista criminal?

B. Els fets del dia 1 de novembre a Sa Feixina tenen tres respon-sables directes: ARCA, el PP i Ciudadanos. Ells solets, recla-mant la protecció d’una simbologia feixista que, com s’havist, representa clarament el sentir d’uns pocs que reivindi-quen la violència, els assassinats del 36 i en fan exhibició pú-blica, han possibilitat una vergonya com la del dia abans in-dicat a un parc que hauria de ser de tots i no només el recordde la victòria de la violència dels colpistes contra bona part dela societat.

C. És això el que ARCA defensa? És això el que ARCA vol? Per quèconsent una associació respectable, democràtica i necessàriaque l’arrosseguin al costat de la violència i la intolerància? Noés hora que les persones sensates d’ARCA, que n’hi ha i moltís-simes, agafin la paraula i recondueixin aquest despropòsit?

D. El PP i Ciudadanos, partits necessaris, que participen de la de-mocràcia, estan d’acord amb el que, amb la seva actitud i elseu interès electoral, han contribuït a provocar? Pensen con-demnar les manifestacions falangistes? Pensen, en algun mo-ment, defensar les víctimes dels falangistes?

Comunicat Sa FeixinaMemòria de Mallorca. Palma, 2 de novembre de 2015

Exhibició dela bandera

de la Falangeel dia 1 denovembre

TEMPS DE LA MEMÒRIA 35 / Desembre 2015

Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca 3

Imatges de l’acte d’inauguració del monument al creuer Baleares,16 de maig de 1947, al qual assistí el dictador Franco

Una de les raons que esgrimeixen elspartidaris de mantenir en peu el mo-nument al BaIeares és que ja no hi hacap llegenda que el contextualitzi. Tot

seguir, pero, afegeixen que és un punt excel·lent detrobada i reflexió per a les escoles, atès que hi hauna placa que diu textualment: «Aquest monu-ment va ésser erigit l’any 1945 en record de les víc-times de l’enfonsament del creuer Baleares durantla Guerra Civil (1936-1939). Avui és per la Ciutatsímbol de la voluntat democràtica de no oblidarmai els errors de les guerres i de les dictadures». Demanera que allò que fa la placa citada és descon-textualitzar-lo i, sobretot, mentir arterosament.Compte amb el text! En la primera frase no s’espe-cifica quina era la bandera del creuer; i la redaccióde la segona, si associem «víctimes» amb «elserrors de les guerres i de les dictadures», dóna peua interpretar que el Baleares havia sucumbit en de-fensa dels valors republicans de dignitat, llibertat ijustícia. I tots sabem que no va ésser així, el Balea-res –diguem-ho una vegada més–, va combatre ales ordres dels sediciosos i la darrera cançó que vasortir de coberta va ésser el Cara al Sol. És a dir, enla prosa poètica de Jordi Andreu Alcover –El DiabloCojuelo del diari del Moviment– un himne que ésel «de las camisas negras, pardas y azules» i «la can-ción del Rhin, del Tíber y del Tajo (Flechas en el Haz,editorial La Esperanza, pàg. 180). Que cal desman-tellar el monòlit de la Feixina, és evident. Un altredels arguments que s’esgrimeixen per no ende-rrocar-lo és que els camps d’extermini nazi no solss’han con-servat, sinó que s’han convertit en llocde visita i peregrinatge. Allò que obvien, aquellsque ho diuen, és la llegenda que hi ha a la portad’entrada. Recordo que la d’Auschwitz diu, si fa nofa, que aquell centre de mort no ha estat derruïtperquè les generacions actuals i venidores tinguinpresent els crims de lesa humanitat que va perpe-trar el nazisme. Precisament la polèmica entorn del’espai de la Feixina s’origina per la descontextua-lització del monument. Per què no el contextualit-za altra volta, Cort, i atura la polèmica, encara quesigui de manera momentània? Això sí, amb el mis-satge convenientment actualitzat. M’avanço i lifaig la feina: «Aquest grup escultòric va aixecar-sesuposadament per subscripció popular quan elsdrets del poble havien estat proscrits i amb apor-tacions de l’estranger, concretament i únicamentd’Alemanya i d’Itàlia, i va ésser inaugurat per Fran-

cisco Franco, un dictador abjecte. Les gestes bèl·li-ques del Baleares, abans d’ésser enfonsat per l’es-quadra republicana, són prou conegudes: va bom-bardejar la carretera de Màlaga a Almeria causantcentenars de morts civils i va fer guàrdia davant elport de Barcelona per evitar l’avituallament de lapoblació afamegada per part de vaixells estran-gers.Tanmateix la pàgina més ignominiosa del Ba-leares va escriure’s a Mallorca, atès que les autori-tats nomenades a dit després del cop d’Estat per-meteren l’enrolarnent de joves d’entre 13 i 17anys, contravenint totes les lleis internacionals so-bre drets humans i de protecció de la infància». I ala part posterior podria haver-hi una altra placa,aquesta més modesta, que en recordés els protec-tors actuals. Hauria de dir una cosa així: «Aquestmonument no va ésser enderrocat tal i com la lleipreveu que s’ha de fer amb els símbols feixistes acausa de la pressió d’ARCA, d’alguns grupusclesd’extrema dreta i d’una senyora espanyola del ca-rrer de Sant Jaume». És una manera d’evitar-nel’enderrocarnent. Si ARCA està d’acord ambaquesta proposta, molt probablement Memò-ria de Mallorca no s’hi oposarà.

Contextualitzar el ‘Baleares’Per Llorenç Capellà, escriptor i periodista. Diari UH, octubre 2015

Postdata: recomano molt vivament la lectura de dosllibres: El crucero Baleares (1936-1938), de Jeroni F. Fulla-na/Eduardo Connolly/Daniel Cota, i Los Flechas Navalesde Baleares (1936-1939), de Jeroni F. Fullana Martorell.

4

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

“Conservar o no conservar el monument es sensedubte una decisió més que de criteris històrics-tèc-nics es mostra de la política i la decisió política”.

Ricardo de la Morena

La polèmica que fins avui dia tenim refe-rent al monument de la Feixina es sensedubte un dels tants temes sense resoldre.El debat és variat, la polèmica es veu clara

sobre diferències polítiques. Amb aquesta contri-bució, vull raonar la posició de llevar el monu-ment feixista de la Feixina.

Segons l’historiador Cristòfol-Miquel Sbertconsidera: “els monuments solen tenir tres fun-cions: embellir, recordar i honrar. Pel que fa a laprimera, el monument de sa Feixina destaca perla seva individualitat”.1

Segons la seva opinió que diu en l’article:“crecque l’eixida més raonable per salvar el monu-ment de sa Feixina és descontextualitzar-lo, ferdesaparèixer qualsevol inscripció. Emprem elsdoblers públics en altres coses”.2 És clar que la se-va postura reconciliadora com historiador deixaclar, que és partidari de mantenir el monumentfeixista de la Feixina. El fet del cost de demoliciódel monument, pot ser una postura recercadaper dir no a la demolició.

Com no els ajuntaments dels governs de l’es-querra han de garantir els drets socials, laborals idemocràtics, com també la defensa de la justícia,reparació i veritat de la memòria històrica de larepressió del règim franquista.

No es qüestió descontextualitzar un monu-ment que en context representa els que varencol·laborar contra la II República legítima i amb elfeixisme durant la guerra civil. Hem de conèixer elcontext de producció del monument i el signifi-cat de patrimoni històric que no ostenta el mo-nòlit. La construcció del monòlit no sols és unaforma d’honrar als que varen morir en el CruceroBaleares, sinó que és un exemple de la defensa deconservar un monument que vol exposar el sen-tit del Règim franquista, glorificar l’esperit feixistade la guerra contra els i les demòcrates.

Així doncs com es sap que les obres comença-ren el 7 d’agost del 1939 fins la seva inauguracióel 16 de maig de 1947 amb el dictador FranciscoFranco. La cerimònia d’inauguració dels caigutsen “el crucero de guerra” va comptar amb unamissa amb la presència de l’Església catòlica i ungrup de supervivents mallorquins del crucero.

En l’actualitat el monument no conserva ele-ments de càrrega simbòlica com es diu. Però elmonòlit en si mostra per si propi el simbolismedels feixistes que varen atacar l’anomenada ‘Ca-rretera de la Mort’ entre Almeria-Màlaga: “L’accióde l’exèrcit franquista sobre els fugits per la ca-rretera d’Almeria va provocar entre 3.000 i 5.000morts, la majoria civils. Tot i l’evidència i l’elevatnombre de morts, l’exèrcit de Franco sempre vanegar haver disparat contra la població civil”.

A més, el monument dedicat a la memòriadels mariners del creuer Baleares és un dels mésimportants de l’estat. Endemés, els autors indi-quen que aquest monument estava exclusiva-ment dedicat a demostrar las bases nuevas y eter-nas del Estado de Franco.

Un debat fins avui dia.Què representa la Feixina?Per Ricardo de la Morena Fernández, estudiant de tercer del Grau d’Història de la Universitat de les Illes Balears.

1 i 2 Cristòfol-Miquel Sbert. (2015). Conservem el monument de sa Fei-xina. Recuperat 31/10/15 des de: http://www.diariodemallorca.es/opinion/2015/10/22/conservem-monument-sa-feixina/1064629.html

La posició d’ARCA diu per defensar el monòlit:«no és un monument feixista. És originalment unmonument a unes víctimes mallorquines. Ara ésun monument que recorda el fet i advoca per lapau». És fals ja que hi ha prou proves clares queJosep Tous Ferrer a pocs dies de l’enfonsamentdel vaixell per l’armada republicana, va posar enmarxa la iniciativa de construir el monument de-dicat a la memòria del vaixell feixista i la seva tri-pulació amb el títol Gloria a la Armada Nacional.Davant d’arguments buits de conservar el monò-

Concentració de MdM exigint la demolició del monòlit. 24/10/2009

TEMPS DE LA MEMÒRIA 35 / Desembre 2015

5

L’Associació Altraltalia-AltraMemoria deBarcelona, que des del 2009 treballa per ala recuperació de la memòria antifeixistaitaliana a Catalunya, i que va interposar

una querella penal per crims contra la humanitatcontra els aviadors italians responsables delsbombardejos indiscriminats sobre la població ci-vil de l’àrea de Barcelona a la Guerra Civil, recolzaplenament la proposta de l’Ajuntament de Palmade Mallorca d’enderrocament del monument alParc de Sa Feixina dedicat al creuer Baleares.

Estem convençudes i convençuts que el re-cord i l’exaltació de la gesta d’una tripulació queva estar involucrada en I’atac de la població civilno ha de ser celebrat, sinó condemnat pública-ment i sense cap excusa.

L’assassinat de civils a les costes andalusesperpetrat pels militars del creuer Baleares és –se-gons el dret internacional– un crim contra la hu-manitat, i per tant un monument a la seva tripula-ció no té cabuda en un espai públic d’una ciutatdemocràtica. L’eliminació d’algunes construc-cions no significa de cap manera esborrar el pas-sat, sinó eliminar els símbols d’una imposició au-toritària, d’una revolta feixista contra la RepúblicaEspanyola, contra la democràcia i la justícia so-cial, i restituir als espais públics la dignitat, I’ai-re lliure de la democràcia aniquilades durantdècades d’opressió, assassinats i tortures dela dictadura de Franco.

www.altramemoria.orgwww.altraitaliabcn.org

Comunicat d’AltraItalia-AltraMemoriaBarcelona, 17 d’octubre de 2015

lit, nosaltres tenim memòria i hem de lluitarper la a justícia, veritat i reparació del queva suposar la repressió de la guerra i el rè-gim franquista. Com també la defensa delsdrets socials, laborals i democràtics dels po-bles. Però hem de dir clar: volem fora la Fei-xina, l’Ajuntament ha d’actuar i començarla demolició del monòlit. Com diu Paco Fe-rrer: «Qui vulgui conservar la Feixina, que sel’endugui a casa seva».

No sols es polèmica sobre la Feixina, ésel fet de defensar la memòria històrica i lajustícia sobre les víctimes del franquisme,hereu aquest Règim del 78 actual.

Volem fer present la necessitat de conèi-xer la memòria històrica al conjunt de la so-cietat. Diem no al feixisme, fora els mo-numents feixistes!

Paco Ferrer intervé a l’ajuntament de Palma. 28/10/2015

Nous noms al MurMemòria de Mallorca, novembre de 2015

El dia 1 de novem-bre, a l’homenatgeanual a les víctimesdel feixisme, vàreminaugurar una novaplanxa al memorialdel Mur de la Me-mòria, al cementiride Palma, amb 41noms de noves víc-times que hem po-gut rescatar de l’o-blit al qual la nostrademocràcia actualvol condemnar a lesvíctimes del fran-quisme. No atura-rem de recuperar lamemòria de totesaquestes víctimesque l’Estat espanyolno reconeix, tal ve-gada, perquè nosón víctimes del‘terrorisme’.

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

6

Francisco Ferrer Pérez, ‘Paco’, és malagueny de naixement imallorquí d’adopció (va arribar a Palma l’any 1960). És unsupervivent de la ‘Carretera de la Muerte’. Ell només teniaset anys quan escapà de Màlaga davant la caiguda immi-nent de la ciutat a mans de les tropes feixistes, però uns fetstan dramàtics no es poden oblidar fácilment. Parla amb to-tal naturalitat d’aquells fets, sense cap por ni rancúnia.

go y todo eso; que por cierto, cuando volvimos aMálaga, como mi padre se puso malo fuimos ti-rando cosas y llegamos con lo puesto. Y tuvimossuerte al llegar, porque los falangistas cuando seenteraban de alguna casa vacía de los que hui-mos, daban una patada a las puertas y metíangente allí a vivir. Tuvimos suerte que no nos to-caron la casa.

Era una época muy mala. Mi padre al volverno podía trabajar porque era joyero y el dueñohabía cerrado la joyería. Además, mi padre seasustó mucho, porque cuando volvimos un díavino la policía registrar la casa, decían que mipadre había sido denunciado porque le habíanvisto salir a la calle con una escopeta de caza atirarle a los aviones. Y claro, ellos registraron pe-ro no vieron nada, allí solo estábamos los ni-ños… los pequeños… y entonces no lo tocaron,pero mi padre se asustó. Era un hombre bastanteculto, era hijo único y sus padres se habían vol-cado con él. Le gustaba mucho la literatura y elteatro, tanto que estuvo trabajando por las no-ches en el teatro Cervantes de Málaga como avi-sador, era quien avisaba a los artistas para en-trar en escena.

Ya la cosa en Málaga estaba muy mal, sentí-amos los cañonazos… la aviación bombardeabay mi padre un día le dijo a mi madre: “preparaque nos vamos, porque he estado en el GobiernoCivil y allí no hay nadie”. Y mi madre metió enaquellos sacos las cosas que precisaba y paraallá nos fuimos, para la “carretera”.

Estando allí, en la “carretera”, ¿sufriste los bom-bardeos de los barcos apostados en la costa, teacuerdas de ellos?Claro que los ví, ya lo entendía todo perfecta-mente. Mi padre siempre estaba pendiente denosotros porque como había tanta gente, él mi-raba de que no nos separásemos. Yo me perdíporque era muy inquieto y siempre iba de un la-do para el otro, y tuve la suerte que en esa fábri-ca de Almuñécar me encontraron.

¿Cuántos días estuvísteis caminando por la“carretera”?Yo creo que tardamos siete días, porque habíamucha gente y todos íbamos andando.

En la “carretera”, ¿qué tipo de personas íbais?¿Había soldados, milicianos, población civil…?No, no. Allí todos eran civiles, todos los que íba-mos. Yo escuché que venían a tomar la ciudad yque venían los “moros”. Y es verdad, venían los“moros” y entraban a sangre y fuego quitando

Paco Ferrer i la “carretera de Màlaga”Memòria de Mallorca, novembre de 2015

Paco, ¿cuántos años tenías cuando tuviste queescapar de Málaga junto a tu familia?Con siete años yo estaba en la “Carretera de laMuerte”, que es la carretera entre Málaga y Al-mería, y cuando llegamos a Almuñécar, un pue-blo de Granada, pues allí nos paramos, ya nopudimos pasar más arriba porque como habíallovido muchísimo el río iba muy crecido y elpuente lo habían volado los fascistas. Entoncespasamos la noche allí, en una fábrica de aceite,y al otro día vinieron los italianos y los falangis-tas diciendo que teníamos que volver a Málaga,que si queríamos que podíamos volver en los ca-miones. Mi padre no quiso, dijo que no, que ha-bíamos llegado andando hasta allí y nos volvía-mos andando. Él tenía la mosca detrás de la ore-ja porque él sabía lo que podía pasar…

¿Cuántas personas íbais?Mi padre, mi madre y mis cuatro hermanos, so-mos cinco hermanos.

¿Qué equipaje llevábais, alguna maleta…?De maleta nada, íbamos con sacos. Allí había

metido mi padrecosas para gui-sar… sarte-nes… y enotro saco lle-vaba ropanuestra, ro-pa de abri-

TEMPS DE LA MEMÒRIA 35 / Desembre 2015

Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca 7

¿Cómo fue la vuelta a la ciudad ya en manos delos ‘nacionales’?Pues, mi padre ya no pudo trabajar de lo suyo,ya no salió y murió al poco tiempo. Se dedicó encasa a hacer suelas de esparto para alpargatas ymi madre iba a limpiar a casas y así íbamos ti-rando. El hombre se asustó porque había mu-chos fusilamientos de gente, de vecinos nues-tros… y entonces una vez, a mi padre se lo lleva-ron. Mi madre por consejo de unas vecinas fue abuscar a un señor llamado Paco. Era un hombreque arreglaba bicicletas y además era falangista;yo lo ví con su camisa azul y sus flechas, y todoeso. Y gracias a él lo soltaron, pero ya le habíandado una paliza que llevaba la camisa pegadaal cuerpo de lo que le habían pegado. Y desde

entonces ya no quiso salir a la calle pa-ra nada; se dedicó por completoa las suelas de alpargata y a leer,él leía mucho. Entonces enfermóde tuberculosis y murió en la casa.En el año 42 mi madre decidió quedebíamos marcharnos, en Málagaya no tenía nada que hacer. Por

aquel entonces el gobierno civil pagaba mediobillete para la gente que quería emigrar. Mi ma-dre lo solicitó y nos fuimos para Barcelona. Mihermano el mayor se alistó a La Legión; mis doshermanas pequeñas por mediación de las Mar-garitas de Falange quedaron bajo la tutela deuna orden religiosa y mi hermano el menor y yonos quedamos con mi madre. Tuve suerte y alpoco empecé a trabajar en una fábrica de pro-ductos químicos: Panniker y Compañía. Allí co-mía y vivía.

Cuando llegas a Mallorca ¿tenías conocimientode la existencia del monumento al ‘Baleares’?¿Sabías que ese mismo barco había participadoen los bombardeos de la Carretera de la Muerte?Claro, yo ya había leído bastantes cosas al res-pecto y lo sabía. Al verlo pensé: con el daño quenos había hecho este barco… no me gustó y pro-curaba no pasar por allí siquiera.

¿Porqué no querías pasar por allí?Por no ver el monumento al ‘Baleares’. No con-cebía que un barco de guerra bombardeara a losseres humanos que íbamos corriendo por la ca-rretera.

Aquel episodio de la guerra ocurre cuando tútenías siete años ¿Cómo logras conocer másdetalles de aque-llos hechos ya entu madurez?Yo leía mucho,y sigo leyendo.Aquí en Palmaencontré unalibrería donde

de en medio a la gente que no les interesaba; enMálaga hubo muchos fusilamientos. Entonceshuimos para la carretera de Almería. Allí de vezen cuando venían los barcos y se ponían a tirar-nos cañonazos, pero como la carretera de Alme-ría a Málaga está entre cortados de montañas yel mar, los barcos tiraban a los acantilados y ba-jaban unas piedras de aquí te espero, y al quecogía debajo lo mataba. En esos momentos mipadre nos sacaba de la carretera y nos ponía allado del mar: ¡Quietos ahí, al suelo! Después ve-nía también la aviación y nos ametrallaba, y to-

do el mundo al suelo. Me acuerdo de unaanécdota: mi madre estaba haciendo

la comida debajode un árbol y pre-

paraba una paella pero solo con lentejas, la es-taba haciendo al fuego con leña que mi padre letraía. Entonces escuchamos los aviones y nos ti-ramos todos al suelo. Después de ametrallarnosse fueron. Luego mi madre le dijo a mi padre:“Antonio, llevo un rato echándole agua a laslentejas pero se me secan al momento”. Enton-ces mi padre se acercó y vió que tres proyectileshabían agujereado la paellera. Así como iba atener caldo, además que se le apagaba el fuego;tuvimos que comernos aquello conforme estaba,porque no teníamos otra cosa. Por eso, cuandoyo veo por la televisión a los sirios que van porla carretera padeciendo, me recuerda muchoaquello: igual que los refugiados mueren en elmar, allí moría la gente en la “carretera”.

¿Cuántas veces al día se poducían estos bom-bardeos? Venían una y hasta dos veces al día. Como ya tedije, solo pudimos llegar hasta Almuñécar. Allíen la fábrica de aceite de aquel pueblo me en-contré de nuevo con mi familia porque me ha-bía perdido. Por cierto allí fue donde vi un hom-bre que me pareció que estaba sentado en unapiedra, pero al acercarme vi que le faltaba partede la cabeza, mi padre enseguida me cogió y mealejó de allí para que no lo viera. Por eso yopienso que cuando hundieron el ‘Baleares’ a losmuertos se los trajeron aquí, los de aquí, se losentregaron a las familias. Yo siento mucho quemuriera gente, pero en la carretera, en las cune-tas todavía queda gente enterrada que tiene fa-milia y les gustaría saber donde están, enterrar-los dignamente donde ellos puedan visitarlos,como todo el mundo, eso es hacer justicia conesas personas.

8

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

Ya, pero los que dicen eso no tienen ideologíaninguna. Un día una periodista me presentó unhombre que no quiere que se retire el monumen-to, y dijo que no tenía nada que hablar conmi-go. Hay gente que todavía se cree que Franco es-tá vivo. Ese hombre no quiso hablar conmigo.Eso lo tienen que quitar, en mi opinión, porquehicieron mucho daño y no se puede hacer un

monumento a una máquina de guerra. Es unmonumento franquista, un monumento

fascista; arriba del todo tiene un faro, y yodigo que ese es el ojo del Gran Hermano

que nos vigila y nos dice: ¡no os mováisque todavía estamos aquí! Yo, como ciudadano

de Palma, me da vergüenza que pasen los turis-tas por allí y vean el monolito, los guías tendránque explicarles de qué trata éste, y esas personas¿qué concepto tendrán de nosotros que permi-timos que un monumento como este perma-nezca todavía en nuestras calles? Esto en suspaíses es impensable.

el librero, al ver el tipo de libros que le compra-ba, me dijo que me podía proporcionar libros

que no se podían editar en Es-paña. Y después en Inca

encontré otro que tam-bién me vendió libros

editados

en Méjico o Argentina, libros prohibidos por elrégimen. Yo ya tenía ideas progresistas, ideas deizquierdas, pero no podía decir nada.

¿Cuál es tu opinión sobre la retirada del monu-mento al ‘Baleares’?Pues que hay que quitarlo, claro. Cuando seaprobó la ley de Memoria Histórica se teníanque retirar toda la simbología franquista, y yohablé con la alcaldesa Aina Calvo y le dije queeso tenía que desaparecer y ella estaba de acuer-do, pero tanto le presionaron para que no lo hi-ciera que quiso hacer un arreglo quitándole lossímbolos más alusivos al franquismo, pero aun-que se los quitaron el monumento lleva muchosaños allí y la gente sabe lo que representa.Pero hay gente que cree que una vez le han reti-rado los símbolos franquistas ya no es lo mismo,que ya se ha vaciado el monumento de su cargaideológica.

Entre el 6 y 8 de febrero de 1937, se produjo enMálaga la “Desbandá”, entre 100.000 y 150.000personas huyen dirección Almería; entre 3.000 y5.000 víctimas, la mayoría civiles. El general fascis-ta Gonzalo Queipo de Llano, desde Radio Sevilla,atemorizaba a la población civil en sus alocucio-nes: “Nuestros valientes Legionarios y Regulareshan demostrado a los rojos cobardes lo que signifi-ca ser hombre de verdad. Y, a la vez, a sus mujeres.Esto es totalmente justificado porque estas comu-nistas y anarquistas predican el amor libre. Ahorapor lo menos sabrán lo que son hombres de verdady no milicianos maricones. No se van a librar pormucho que berreen y pataleen”.

En el libro “Dialogue with the death”del corres-ponsal del ‘Daily Worker’ (NYC), Arthur Koestler na-rra así la huida: “[...] El río de refugiados se dirige auna trampa mortal. [...] La carretera está todavíaabierta, pero bajo el fuego de los barcos de guerra yde aviones que ametrallan a los refugiados”.

El día 8 los refugiados ya llega a Torre del Mar.Aquí empiezan los bombardeos desde los buquesCanarias, Baleares y Almirante Cervera y de laaviación alemana e italiana. Queipo de Llano, sa-

cástico, explica la decisión de bombardear a la po-blación civil: “Una parte de nuestra aviación me co-municaba que grandes masas huían a todo correrhacia Motril. Para acompañarles en su huida y ha-cerles correr más aprisa, enviamos a nuestra avia-ción, que los bombardeó”.

El diario británico “The Manchester Guardian”relató lo que estaba ocurriendo: “Nadie creyó queel éxodo voluntario iba a asumir el carácter de uncataclismo humano desconocido en la historia deEuropa. Pronto se convirtió en una sangrienta reali-dad. El camino se tornó un infierno bombardeadopor los barcos fascistas españoles y los aviones ale-manes e italianos. [...] Pronto el camino quedó cu-bierto de muerte”.

El médico canadiense Norman Bethune, relataen su libro “El crimen de la carretera Málaga-Al-mería: “Una muchedumbre de personas y animalesocupaba todo el ancho de la carretera... La llanurase extendía tan lejos como la vista podía alcanzar ypor ella serpenteaba una hilera de 30 kilómetros deseres humanos, como un gusano gigantesco. [...] Losmuertos estaban esparcidos entre los enfermos conlos ojos abiertos al sol”.

El doctor canadienseNorman Bethune,famoso cirujano pul-monar que impactadopor las noticias sobrela Guerra Civil, se unea las Brigadas Interna-cionales como volun-tario sanitario. Salvónumerosas vidas eva-cuando a heridos,ancianos, mujeres yniños con su ambu-lancia en la Carreterade la Muerte.

Amnèsia històrica ifranquisme: el cas de Mallorca

TEMPS DE LA MEMÒRIA 35 / Desembre 2015

9Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

Ja fa molts anys que l’Associació Memòriade Mallorca va demanar la demolició del’antic monument franquista dedicat a lamemòria del “Crucero Baleares”. L’objecte,

escultura o com li vulgueu dir en qüestió, és un farde 22 metres d’alçada que està situat a Sa Feixinaen ple centre de Palma. El debat a l’entorn del “mo-nument” s’ha tornat a desfermar en ocasió de l’ac-tual canvi polític a Cort i algunes entitats com AR-CA en demanen la conservació.

Caldrà recordar però que aquesta es una assig-natura pendent en el desmemoriat planell baleardels símbols i monuments franquistes. La llei sobresimbologia i monuments públics 52/006 del12/12/2006 al seu article 15 ja obliga a les adminis-tracions públiques “en el ejercicio de sus compe-tencias, tomaran las medidas oportunas para la re-tirada de escudos, insignias, placas y otros objetoso menciones conmemorativas de exaltación, per-sonal o colectiva, de la sublevación militar, de laGuerra Civil y de la represión de la Dictadura”. Abanda de recordar que a poblacions com Sóller hiresta encara un monument als “caiguts”, i a Lluch-major hi destaca un aligot inconstitucional a unade les portes laterals de l’església, assenyalem quehi ha veus que demanen revisar el servei del no-menclàtor illenc i el de Palma on encara consta alcarrer Manacor, la prèvia de “Heroes de Manacor”.Uns herois que no foren precisament els ferits i lesinfermeres catalanes de la Creu Roja que foren as-sassinats després de tortures terribles sense haverdisparat mai un tret. Memòria i desmemòria inte-ressada s’ajunten en un exercici pervers d’ocupa-ció física i simbòlica de l’espai de tots, el públic ique malgrat la transició no aconseguim posar unpunt i apart i retornar la dignitat a les víctimes.Aquestes encara estan disperses en foses per exca-var escampades per tota la illa. Una reivindicacióque Memòria de Mallorca fa visible cada primerdissabte de mes amb una plantada davant de Cort.

Però anem al “monument” que avui polaritza eldebat illenc sobre una llei promulgada fa casi 10anys. El monument de Sa Feixina neix de la idead’immortalitzar, –aquest fou el seu nom–, la me-mòria dels tripulants del vaixell que fou enfonsat elmes de març de 1938 per les naus republicanes a lazona del cap de Palos. El bloc rectangular, molt delgust nazi-feixista del seu temps, fou inaugurat pel

dictador en persona acompanyat de totes les for-ces vives de la ciutat, des de els bisbes de Mallorca iEivissa, al governador civil, l’alcalde de Palma i totesles patums locals (falangistes, militars, empresaris,eclesiàstics, etc.) un 16 de maig de 1947. Desprésde 10 anys de subscripció popular auspiciada perJosep Tous Ferrer propietari del periòdic “UltimaHora”, que publicava a les seves pàgines els nomsdels contribuents, una pràctica molt habitual enzones “conquerides” als republicans i on molts ciu-tadans es veien coaccionats per la por ja que te-nien familiars a la presó o desapareguts. Així doncs,a partir de una imposada “subscripció popular” onels més destacats aportadors eren les forces d’ocu-pació a les illes, va ser necessària una contribuciódel Ministeri de Foment de quasi la meitat del costpel que es va catalogar com a far tot el conjunt ar-quitectònic. Tripijocs, diners manllevat als mallor-quins esporuguits (amb més de 3.000 personesempresonades) i finançament de l’exèrcit nacionaldurant el conflicte ens porten a pensar en l’interésideològic i polític del conjunt de pedres.

I és més, ens demanem. Establerta ja la causaprincipal de l’edificació del monument, en cap casfilantròpica o desinteressada (un regal a la ciutat,per exemple) anem a revisar qui eren els vindicatscom a herois del “Crucero Baleares”. Els 22 mallor-quins desapareguts, a banda de nombrosos mari-ners peninsulars, es varen inscriure a la “creuada”no per reemplaç obligatori, sinó voluntàriament,nou d’ells, menors d’edat, enquadrats dins delsanomenats “Flechas Navales” organització juvenilde Falange a imitació dels Balilles mussolinians.Po-ca broma, nens enrolats en guerres d’adults. Per al-tra banda, la influència italiana a Mallorca denun-ciada en aquells mateixos anys per Camilo Bernerino és exagerada. Veiem si més no com era l’himnedels homes del Baleares, composatper la pròpia tripulació i cantat ambla música de l’himne “Giovinezza”:

“Va el Crucero Balearestripulado por Falangey en las costas de Levantehace tronar su cañonesdestruyendo las guaridasde los rojos foragidosque abandonan al instanteBarcelona y Alicante.

Amnèsia històrica i franquisme: el cas de MallorcaPer Dolors Marin, doctora en Història Contemporània.

10

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

Aviat tendrem llei de fosses a les Illes Ba-lears. S’ha acabat la indefensió dels fa-miliars de desapareguts. S’ha acabatl’excusa de que no es tenen competèn-

cies o no es tenen diners. S’ha acabat mirar cap auna altra banda, ara és el moment d’obrir les fossesi tancar ferides.

La Llei balear de fosses desplegarà la Llei52/2007 anomenada “llei de memòria històrica” iestablirà la competència i, així mateix, el compro-mís del Govern de les Illes Balears en la localitzacióde les persones desaparegudes durant la guerra ci-vil i la dictadura franquista així com la localització,senyalització, dignificació, protecció i, si és possible,exhumació de les fosses comunes que es trobin enterritori balear. La finalitat d’aquesta llei és complirles obligacions que Espanya en aquests moments

incompleix: la política de subvencions a famílies iassociacions per exhumar fosses duta a terme pelGovern espanyol entre 2008 i 2011 ha estat consi-derada inadequada per Nacions Unides perquè de-lega en les famílies la responsabilitat de cercar elsdesapareguts, quan hauria de ser l’Estat qui ho faci,en concret l’Administració de Justícia. El 2012 elGovern del Partit Popular paralitzà aquestes sub-vencions i, en l’actualitat, les famílies de desapare-guts i les associacions memorialistes desenvolupenaquesta tasca pel seu compte i assumint-ne el cost.

D’acord amb la Llei balear de fosses, el Governassumirà directament les competències en aquestamatèria per a què la localització tant dels desapare-guts com de les fosses sigui el més ràpid i eficaçpossible, per acabar amb la delegació en famílies iassociacions d’aquesta responsabilitat i per evitar

Llei de fosses de les Illes BalearsPer Margalida Capellà i Roig, diputada al Parlament i professora de dret internacional públic a la UIB

Venga fuego con denuedoy la Falange a luchary acabemos con la FAIy la Generalitat”

L’himne segueix amb els típics i tòpics “vives” al’exèrcit, la Falange, o Franco.Tot un símbol que ex-plica la part frívola de la història. Aquesta part que-daria en trista anècdota si no fos per la breu, peròterrible, singladura del vaixell: els bombardejos alsports de la Mediterrània. Unes canonades quecomporten l’assassinat de població civil indefensadavant els atacs marítims que cerquen del mar idesorientar els republicans de tots els colors. To-thom que s’hagi interessat per la repressió mala-guenya ha trobat la participació del Baleares, el Ca-narias i l’Almirante Cervera torpedinant la ciutat amenys de 1000 metres de la costa i fent blanc endones i nens que fugien de la ciutat cap Almeria.Naturalment l’acció es complementa amb l’aviacióque metrallava els que fugien espaordits pel queencara es coneix com “La carretera de la Mort”. Erala primera missió de sang i la ciutat va ser bombar-dejada insistentment del 5 al 9 de febrer de 1937.

A més de Màlaga el Baleares va atacar d’altresobjectius civils ja que poc després li va tocar el torna les costes valencianes, la tarda del 13 d’abril vaser el torn de Castelló, i al matí següent el de Tarra-gona. Dies després, del 20 d’abril al 4 de maig vaser el torn de Maó, per passar el 26 al Graó de Va-

lència. Del 4 al 8 de juny li va tocar el torn a Pala-mós i Sant Feliu de Guíxols, i el dia de Sant Joan a lanit van ser bombardejades un altre volta Palamós,Sant Feliu i Mataró. Dos dies després, el 16 va fertasques d’ajuda del vaixell minador Làzaro, dedicata minar la costa de Tortosa. El 3 de juliol van bom-bardejar Tarragona al matí, i hores després Pala-mós. Després de capturar un petroler republicà enaigües eivissenques, van participar en el bloqueignaval de Santander “y la costa enemiga adyacente”entre el 22 i el 31 de juliol. Al mes de desembre vanatacar la costa alacantina (dia 10) i el dia 21 ferenvia cap a Valencia on van enfonsar tres vaixells depesca “enemigos”. El dia 22 a les sis de la tarda vacomençar el bombardeig de Gandia i Denia finsl’endemà. Tres dies després fou el torn del Graó deCastelló que fou minat i bombardejat, i per la tardaatacaren Vinarós. Amb el seu bessó, el Canarias il’A. Cervera van atacar València a les 7 del matí del23 de gener, i dies després, amb l’ajut de l’aviació hitornen del 17 al 23 de febrer. Era el seu darrer banyde sang de població civil. Segons els mateixos in-formes del tinent del vaixell, Miguel Cervera,aquest va bombardejar 33 vegades els ports, i 13les bateries de les costes republicanes, i només vatenir 4 trobades a alta mar amb la flota republica-na. És a dir, tota una màquina de matar a perso-nes indefenses, i encara algú vol que aquestmonument a l’horror i la mort resti dempeus?

TEMPS DE LA MEMÒRIA 35 / Desembre 2015

11Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

que el pes de les investigacions i prospeccions re-caigui en els ajuntaments que tenen fosses en elseu terme municipal.

La Llei balear de fosses preveu la creació d’unaComissió tècnica sobre desapareguts i fosses de laguerra civil i la dictadura franquista que elaboraràun mapa de fosses i un cens de persones desapa-regudes continuant la feina ja feta per les associa-cions que fins ara han treballat en la recerca delsdesapareguts, en concret Memòria de Mallorca i elFòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera.Aquesta Comissió analitzarà la situació i estat detotes les fosses i proposarà la intervenció d’aque-lles fosses que sigui viable la seva intervenció,mentre per a les que no sigui possible es preveuque siguin senyalitzades, dignificades i protegides

legalment com a BIC o béns catalogats. Es procedi-rà a la intervenció de les fosses seguint un protocolque elaborarà la Comissió tècnica. En tot el procésde localització tant de persones desaparegudescom de fosses comunes hi participaran les associa-cions esmentades, es respectarà la voluntat de lesfamílies afectades i requerirà la col·laboració delsconsells insulars i dels ajuntaments afectats.

Aquesta llei arriba tard per a moltes famíliesperquè fa anys que s’haurien d’haver exhumat lesfosses del franquisme i molts de fills i filles de des-apareguts ja no són amb nosaltres, però això no éscap excusa sinó, al contrari, la justificació per em-prende el més aviat possible aquesta tasca. Nopermetem que ens diguin, altra vegada, que“no és el moment”.

Quan escric sobre Ciutat, ho he de fer ne-cessàriament amb molta modestia i unacerta ambigüetat: el desavantatge dequi admira Palma sense ser un palmesà

“de tota sa vida”. Visc un extrany sentiment sem-blant a la síndrome de Stendhal quan veig anti-gues fotos de nines banyant-se a Can Barbarà, ad-miro la Palma del present sabent que mai m’en po-dré sentir part al 100%.

Com arquitecte em quedo encantat observantles belleses arquitectòniques del centre històric ide les barriades d’extrarradi úniques com El Terre-no. Em fascina també les produccions artístiques iarquitectòniques surgides de la Palma més mo-desta i treballadora per exemple a els Hostalets i al’Eixample.

La mateixa i vigorosa llum mediterrània que re-salta els ràfecs de Cort, també produeix ombres gri-ses que tapen la vergonya de la Història més recentde Ciutat. És aquest el cas de l’anomenat “Monu-mento al Crucero Baleares”al Parc de sa Feixina.

Com ciutadà de Palma i com arquitecte no puceximir-me de donar suport a la decisió de enderro-car-lo, presa per l’actual govern municipal. A partde recolçar la iniciativa, m’agradaria detenir-me so-bre els arguments que una part minoritària de lasocietat local esgrimeix amb més freqüència a fa-vor del seu manteniment.

Cal aclarir que la raó principal per l’enderroca-ment de la construcció és el seu valor simbòlic: elrecord i –no oblidem– l’exaltació de les gestes d’u-na tripulació que ha estat involucrada en l’atac dela població civil. L’assassinat de civils protagonitzatpels militars del crucero a les costes andaluses ésun crim recollit a l’Estatut de Roma (1998), instru-ment constitutiu de la Cort Penal Internacional, pertant representa una manca de respecte a uns va-lors universals de la Humanitat.

També cal recordar que s’està xerrant d’un pre-sumpte “monument”: és a dir no es tracta d’un edi-fici que podria tenir qualque utilitat als nostrestemps, sinó d’un element descrit a l’article 15 de laLlei de Memòria Històrica estatal, que justifica le-galment la seva eliminació. Per tant, si volem cons-truir una societat basada en la convivència, la pri-mera cosa a fer és acatar les prescripcions legals,entenent la llei també com l’instrument que limital’arbitrarietat dins dels conflictes.

Alguns sectors de la societat apel·len a la pre-sumpta qualitat artística de l’obra, en alguns casosfent una improbable (i crec desafortunada!) refe-rència a l’escola del Bauhaus (¡). Dita escola va sertancada quan els nazis –col·laboradors de la dicta-dura de l’Estat espanyol que va inaugurar el “mo-nument”– varen arribar al govern d’Alemanya; pertant pareix fins i tot irreverent –si cal– fer referència

Poden els estrangers sentir-se ofesospel “monument” al crucero Baleares?Per Sebastiano Rossi, arquitecte.

a aquel centre dinàmic i innovador de la culturadel disseny europeu. Però, si qualcú vol aprofundirl’anàlisi crítica de la construcció, només bastariaamb recordar l’escassa qualitat de les esculturesque la decoraven. M’atreveixo a pensar, vista lacoincidència en diferents països europeus, que elsartistes i els arquitectes realment capaços –per laseva coneguda sensibilitat superior a la de la restade persones– mai varen donar suport a les dicta-dures ni a les seves expressions pseudo-artístiques.Només bastaria pensar a l’anacronístic neoclassi-cisme de l’Estació de Milan...

Descartat l’aspecte artístic, queda per respon-dre a la presumpta apertura de ferides.Vist el paperjugat pels militars i per l’aristocràcia de l’Estat es-panyol fins al dia d’avui, només podem arribar a laconclusió que si hi ha hagut ferides, mai han estattancades. De fet el control econòmic de tot un es-tat, del seu patrimoni, dels seus recursos naturalsqueda avui en dia en les mans d’unes poques famí-lies que han construit una fortuna gràcies a una in-surreció armada en 1936.

En algunes ocasions he tingut l’oportunitat deparlar amb familiars de membres de la tripulaciódel crucero Baleares: cosins i néts d’uns joves, pri-vats de qualsevol ideologia, allistats a un exèrcitsense saber perquè. És evident que aquells jo-ves –tal com la majoria dels familiars m’ha fi-nalment reconegut– són unes víctimes mésd’una sublevació militar que els havia do-nat dues coses: un dogma contra la Igual-tat i un fusell a la mà per assassinar elsseus germans.

Altres persones diuen que a Itàlia i Ale-manya es conserven les construccions deles dictadures. No conec massa el procèsde depuració postbèlic d’Alemanya, peròsi sé que –malgrat el dirigisme dels norda-mericans– alguns gestos simbòlics sí s’handut a terme a Itàlia. Alguns edificis in-augurats per en Mussolini hantrobat una nova funció a l’Ità-lia democràtica però des de fasetanta anys ja no quedensímbols de la dictadura en capedifici públic, i els primers hanestat destruïts amb cops demartell per les mans de treba-lladors i pagesos arribats ales ciutats per celebrar el fide l’opressió, en aquel fa-mós 25 d’abril de 1945. Perfer conèixer els horrors a lesfutures generacions, tenim

llibres i altres suports didàctics que ens permetenviure en ciutats lliures de símbols vergonyosos. L’e-liminació de certes construccions no significa es-borrar el passat, sinó eliminar els símbols d’una im-posició, restituir als espais públics la dignitat, l’airelliure perduts durant décades d’opressió i tortures.

I quan –amb una dosi extra de fantasia– s’acusaa l’actual administració municipal de voler actuarcom els paramilitars de l’Isis en relació al Temple dePalmira, em dóna una certa “vergonya aliena”veurecom algunes persones s’atreveixen a suggerir unasimilar distorsió de la realitat, vist que és justamentla imposició d’un dogma l’enemic que els demò-crates volem combatre.

I per acabar, si qualcú em demana perquè unestranger es fica dins aquest debat, les respostesles haurà de cercar en els valors universals que ensuneixen: els Drets humans i la Història de totes itots. Essent italià, tinc el privilegi d’haver viscut enun país on la infinita majoria de les persones deDreta s’autodefineixen orgullosament antifeixis-tes.Visc avui, fora del meu país, en una societat lliu-re, i soc conscient de que aquesta condició privile-giada es deu també als sacrificis de milers de jo-ves, vinguts a Espanya de desenes de països (Itàlia

entre d’altres), i que han donat la pròpia vidaper resistir en un règim il·legal implantat peruna sublevació militar contra un govern i un

parlament legítims, triats pel seu poble.Per una altra banda, soc pare d’una pal-mesana, que un dia haurà d’estudiar a laciutat que m’ha adoptat, i em veig obli-gat a fer una darrera reflexió més íntima ipersonal.

Malgrat les recents caigudes d’estild’alguns polítics italians, ningú s’ha atre-vit mai a canviar els textos dels llibres es-colars on es pot conèixer sense distor-sions l’esforç i la dedicació extrema dels

Partigiani. Aquest tipus d’anàlisi ésel que m’espero trobar demàals llibres de la meva filla, perevitar que –a distància de ge-neracions– els joves arribin acreure que el franquisme vaser un simple “moment his-tòric” com un altre, circums-crit en el passat. La lluita perla Llibertat no coneix límits

temporals ni geogràfics.Fora el pseudo-feixismedels llibres! Fora el fei-xisme dels espais públics

de Ciutat!

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

Vine al nostre costat i fes-te’n soci de Memòria de Mallorca! Entra a www.memoriadelesilles.org o tempsdelamemoria@gmail.com, o crida al 625 45 45 00

Il·lustració: Elisa Martínez