2.- LA ITÀLIA FEIXISTA (1922-39)

2.1.- Context en què es desenvolupa. 2.2.- La pujada al poder de Mussolini. 2.3.- La dictadura feixista. 2.4.- Un marcat dirigisme econòmic. 2.5.- Un control social estricte.

2.1.- Context en què es desenvolupa.

ConseqüènciesIª G.M.

Econòmiques: destrucció, crisi greu i augment dels preus → descontent

Territorials: als tractats de pau no li donen a Itàlia els territoris promesos (Fiume, Ístria, Trentino,...) → irredemptisme

Socials: el descontent dels pobres provoca l’ascens del comunisme, ambvagues, protestes i ocupacions de terres pels camperols (1919-20)

"Però això era en 1920: tota Itàlia tremolava amb la febre revolucionària i moltràpidament la cosa va canviar de caràcter. Els obrers van pensar que havia arribat el moment d’apoderar-se definitivament dels mitjans de producció. Esvan preparar armant-se per a la defensa, transformant moltes fàbriques en veri-tables fortaleses i començant a organitzar la producció pel seu compte. Els pa-trons van ser apartats o declarats en estat d’arrestats. Era l’abolició de fet deldret de propietat i el govern deixava fer perquè es sentia impotent per a oposar-se. El moviment s’estenia i englobava a altres categories: per totes parts elscamperols ocupaven la terra. Era la revolució que començava i que es desenvolupava d’una manera, diria jo, quasi ideal.”E. Malatesta. Publicat en L 'Umanitá Nuova. 28 de juny del 1922.

Polítiques: el descontent genera crítiques i desconfiança cap a la inestable democràcia (monarquia parlamentària)

Por de la burgesia davant l’ascens del comunisme, les vagues i les ocupacions de terres

El govern, dèbil, no pot fer resper frenar les accions dels obrers

Gran part de la burgesia recolza el feixisme

Inestabilitat política(5 governs en 3 anys)

Crisieconòmica

Crisisocial+ + = Descomposició de l’estat liberal

Ascens del comunisme i el feixisme

Augment de l’ultranacionalismerevengista (irredemptisme)

Expedicions d’ex-combatents descontents, dirigitsper d’Annunzio, ocupen el Fiume, desobeint el govern

2.2.- La pujada al poder de Mussolini.Mussolini funda els Fasci di Combattimento,

barrejant populisme i nacionalisme (1919)En 1921 es transforma en el Partit

Nacional Feixista (PNF)

Programa del PNF: crear un Estat fort, defendre la propietat privada i expansionisme Pàg. 177Doc. 8

Rep diners de la burgesia, suport de l’exèrcit i recolzament social de burgesia i descontents

Ataquen violentament a personesi institucions d’esquerres

La policia no actua i els jutges es posen penes mínimes

Boicotegen lavaga general (1922)

“Es parla molt de l’activitat violenta dels feixistes. Ens apropiem per a nosaltressols el dret de controlar-la i, si arriba el cas, d’eliminar-la (...). Mentrestant, isempre que ho considerem necessari, continuarem colpejant amb major o menorintensitat els cranis dels nostres enemics, és a dir, fins que la veritat penetre enells (...). El programa de la política exterior del feixisme comprèn una sola paraula: expansionisme.”

Benito Mussolini. Fragment d’un discurs. 1921.

Marxa sobre Roma(octubre 1922)

Milers de feixistes arriben a Roma i ocupen els edificis públics

El rei i l’exèrcit es neguena actuar contra els feixistes

El govern és obligat a dimitirEl rei li encarrega a Mussolini

formar un nou govern

El camí cap a ladictadura (1922-24)

1922: Mussolini forma un govern de coalició, mantenintel Parlament, les llibertats i la democràcia formal

1923: Mussolini s’atorga plens poders i reforma la llei electoralper a preparar les eleccions del 1924

1924: Mussolini guanya unes eleccions manipulades (pucherazo)El socialista Matteotti denuncia

la corrupció i és assassinatMussolini accepta

la seua responsabilitatL’esquerra abandona el Parlament i Mussolini es fa amb el poder absolut