EVISTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS NUCLI ANTIC DE ...nucliantic.org/publicaciones/nucli_08.pdf ·...

Està en la nostra ciutat: La Constancia-ARDE pàg.28

Nucli Antic peatonalNucli Antic peatonal

Dossiers: Anorèxia i Sitges(pàg. 21)

Del Burjassot Medieval(pàg. 31)

La dona en els anys 30(pàg. 32)

REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS NUCLI ANTIC DE BURJASSOT GENER 2003 NÚM. 8

El Nucli AnticEl Nucli Antic P.V.

P.:

2,50

€




En aquestes festes i semprecompra al xicotet comerç

3Nucli Antic - GENER 2003

Edita

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

NUCLI ANTIC

DE BURJASSOT

Redacció

Junta Directiva del’associació

TRINIDAD ANDRÉS

SALVADOR ARNAU

JESÚS DELEGIDO

ARTURO GONZÁLEZ

RAFAEL JIMÉNEZ

FRANCISCO LLOPIS

PURIFICACIÓN LÓPEZ

JOSEP MARTÍ

TOMÁS MARTÍNEZ

AMPARO PASTOR

VICENTA RIERA

Fotocomposició iImpressió

Depòsit legal

V-4880-1997

Fotografies

FOTOS EVA

GRUP DE DONESDE BURJASSOT

LA CONSTANCIA-ARDE

ARXIU NUCLI ANTIC

SumariREVISTA DE L’ASSOCIACIÓ

DE VEÏNS NUCLI ANTIC

DE BURJASSOT

GENER 2003

El Nucli Antic

ELS MEMBRES COMPONENTS DE LA JUNTA DIRECTIVA DESITGEM A TOTES LES

LECTORES I LECTORS DE LA NOSTRA REVISTA UNES BONES I AGRADABLES

FESTES. LES INDICACIONS COMERCIALS DE LA REVISTA SÓN GENTILESA DE

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS NUCLI ANTIC DE BURJASSOT. L’OPINIÓ DELS

COL·LABORADORS I SOCIS QUE ESCRIUEN NO EXPRESSA NECESSÀRIAMENT EL

PARÉIXER DE LA JUNTA DIRECTIVA NI DE L’ASSOCIACIÓ.

4 Pòrtic

6 L’Ajuntament respon: La limpieza de Burjassot,

un esfuerzo de todos.

8 Firma invitada

10 Burjassot peatonal

11 Avisos varis

15 La junta directiva informa

19 Els socis opinen (I): Poesia Carmen

20 Els socis opinen (II): Lletra Himne Mare de Déu

21 Dossier (I): La anorexia nerviosa

26 Dossier (II): Els graners de Malta i les Sitges de Burjassot

28 Està en la nostra ciutat: La Constancia-ARDE

31 Del Burjassot medieval: El Hospital de Burjassot y la antigua

casa de baños

32 Una proposta cultural: La dona en els anys 30

Està en la nostra ciutat: La Constancia-ARDE pàg.28

Nucli Antic peatonalNucli Antic peatonal




REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS NUCLI ANTIC DE BURJASSOT GENER 2003 NÚM. 8

El Nucli AnticEl Nucli Antic P.V.

P.:

2,50

€




4 Nucli Antic - GENER 2003

Associació Veïns Nucli Antic Burjassot

PòrticPòrticÉ s veritat que quan esta revista arri-

be als domicilis dels associats hau-

ran hagut canvis molt importants en

la fisonomia del nostre nucli antic. Tal i com

vàrem tractar en l’assemblea de novembre de

2002, la peatonalització del barri ja està ací. I

com totes les novetats causa recels i inquietuds,

però també esperances. Hi ha el recel de si els

repartidors continuaran arribant als nostres

domicilis, la inquietud de saber si hi haurà apar-

cament per a tots, si una persona major podrà

arribar en vehicle fins el nostre domicili o, sen-

zillament, si podrem entendre’ns en les noves

direccions. També hi ha, no podem negar-ho, la

incomoditat de pegar més voltes en el vehicle per

a eixir o entrar als nostres domicilis, i encara

molts més dubtes i incomoditats.

Però també hi ha l’esperança. L’esperança de

viure una vida més humana i més plena.

Recuperar el carrer per a les relacions estricta-

ment humanes, per al passeig tranquil, per a la

gent que s’acosta sense obstacles a les tendes,

per als sopars dels veïns a la fresca a l’estiu, per

a les mares i pares que poden passejar tranquils

el carro des d’on el seu xiquet ens demana una

paraula amable, una carícia.

És açò el que hi ha que posar a l’altre plat de

la balança. Ser adults implica prendre decisions. I

això sempre és costós. Costa perquè en optar per

una cosa, irremediablement deixem una altra

anterior. El contrari és fer trampa, enganyar. I la

vida ens mostra múltiples exemples de l’engany,

de votar hui per una cosa, i demà manifestar-se

per la contrària. Però no és eixe el nostre cas: cal

ser clars i tractar d’aclarir-nos i, una vegada pre-

nim una opció, defendre-la. L’associació de veïns

Nucli Antic de Burjassot sempre ha cregut, i així

ho ha manifestat, que la millor opció era la pea-

tonalització. Perquè encarats els avantatges i els

desavantatges, creguem que els primers superen,

amb escreix, als segons, que viure una vida més

humana és una opció superior a la que pot apor-

tar un estil de vida presumptament més còmode.

L’exemple del carrer Jorge Juan, creem que és

una bona mostra de la recuperació d’un espai

públic per a la ciutadania i compatible amb l’ús

racional del vehicle per al repartiment, per als

proveïdors i per als propis veïns que han de fer ús

dels seus cotxes. I això no vol dir que des de l’as-

sociació de veïns ens oblidem dels problemes que

la peatonalització comportarà. En absolut. Hi ha

pendent una assemblea on el regidor, el cap de

policia s’han compromés a explicar a la ciutada-

nia el projecte i realitat de la peatonalització, els

problemes pendents i recollir els suggeriments.

Hi ha també el dubte que la peatonalització del

nucli antic comportarà una sobrecàrrega o servi-

lisme compensadors en altres barris. Fals. El pla

de mobilitat afecta a tot el poble de Burjassot. I si

comença pel nostre barri, és perquè el nucli antic

ha estat pioner en esta reivindicació. Però de cap

manera pot argumentar-se que a nosaltres ens van

a arreglar la nostra zona a costa de la resta de

Burjassot. Ben al contrari: durant molts anys a

Burjassot s’han estat fent estudis, en els quals no

sols ha comptat l’opinió dels tècnics i dels polí-

tics, sinó que s’ha comptat amb la participació de

la ciutadania en general i de les organitzacions i

entramat cívic en particular.

Tampoc no podem amagar un fet, que verta-

derament comportarà grans avantatges al barri.

Durant molt de temps hem patit, i patim, com

en tants pobles i barris, el malestar de la inse-

guretat ciutadana. La nostra junta directiva ha

participat en tots els fòrums que sobre este

tema s’han realitzat, tant ací a Burjassot, com a

València. Ara tenim, ja, un policia local –el

senyor Ventura- que fa la seua jornada exclusi-

vament en el nucli antic. I al mes de maig, quan

hi haja més policies locals disponibles, la seua

faena es vorà complementada encara amb un

altre policia, també en dedicació exclusiva al

barri. Sabem que, com totes les coses que

impliquen seguretat o benestar per al barri, no

és suficient: per definició mai no és suficient.

Però és un pas, un gran pas per a començar.

Saludem, per tant, esta iniciativa municipal,

que com totes les coses humanes és susceptible

de millora, però que, indubtablement, en este

cas, marca el camí a seguir.

J. Martí

President





LA LIMPIEZA DE BURJASSOT, UN ESFUERZO DE TODOS.

Como Concejala del Ayuntamiento de Burjassot, yresponsable del Área de Servicios Municipales, queincluye, entre otras cosas, el mantenimiento y limpiezaviaria de nuestra ciudad, siento un gran respeto por la ini-ciativa adoptada desde la Asociación de Vecinos delNucli Antic, fomentando la limpieza y la concienciación,a través de una Campanya de Neteja dirigida a los máspequeños y a todos nosotros en general.

Nuestra ciudad dedica, a través de su Equipo deGobierno y de la gestión diaria, grandes esfuerzos eco-nómicos y de recursos humanos en el mantenimiento deun entorno limpio y adecuado para el desarrollo cotidia-no de nuestros quehaceres, pero ahora bien, es imposibleque sin la colaboración de todos, sin el esfuerzo por noensuciar, sin la conciencia y el comportamiento cívico detodos nosotros, estas grandes inversiones den resultadospositivos.

"No es más limpio quien más limpia, sino quienmenos ensucia". Bajo esta premisa, todos, vecinas,vecinos, responsables, técnicos, absolutamente todos,debemos, sin la necesidad de leyes ni medidas coerci-tivas que así lo indiquen, mantener nuestras calles,nuestros parques y nuestras ciudades limpias. Y graciasa estas iniciativas vecinales, sumamos esfuerzos paralograr el objetivo común. No sólo el Ayuntamiento esel responsable de una ciudad limpia, los ciudadanostambién deben serlo, y los propios vecinos, son, enmuchas ocasiones, testigos de la falta de solidaridad delos que nos rodean, de su falta de civismo para con losdemás. Siempre existirá aquel que se considera en elderecho de ensuciar porque paga sus impuestos, peronuestra labor, a través de ésta y de otras iniciativas quequeremos extender al resto de barrios de la ciudad, esenseñarle y explicarle que la realidad no es esa, quenuestra realidad es una vida en común con cientos depersonas, todas ellas con sus particularidades, y que el

respeto por los demás comienza por el respeto a unomismo y a su entorno.

Los valores de los que estamos hablando hay queinculcarlos desde pequeños entre nuestros hijos, nuestrosamigos y nuestros vecinos, por eso apoyamos y apoyare-mos todas las iniciativas dedicadas a este fin, a enseñar alos más jóvenes a no ensuciar, a generar hábitos de con-ducta saludables y sobre todo, a crear una conciencia queles permita el día de mañana vivir sin tener que realizarningún tipo de campaña para favorecer la limpieza, yaque será una utopía hecha realidad.

La regidora de servicis municipals Teresa García Carrubí sempre ha estat, a més d’amiga, enteramentdisponible a les necessitats del barri i atenta als suggeriments de l’associació de veïns. A més, sempre haposat, i posa, tots els mitjans i recursos perquè la Campanya de Neteja siga l’èxit que tots coneixem. Ara,atenent de nou, a la crida del Nucli Antic, ens aporta un text molt interessant. Llegim-lo.

L’Ajuntament respon



Desde aquí queremos hacer un llamamiento a todos,ya que todos somos responsables de nuestra ciudad, paraque se fomente la participación en estas iniciativas, paraque sean también los propios vecinos, los educadores ytodos los responsables, tanto técnicos como políticos, losque respalden estas campañas y sumen esfuerzos a lahora de hacer llegar su mensaje; Vivir en una ciudad lim-pia es cuestión de todos, y todos debemos poner nuestro

grano de arena para lograrlo, porque de eso, dependenuestro futuro.

Asimismo, quiero agradecer el esfuerzo realizado porla Asociación de Veis del Nucli Antic en este proyecto yproponer su extensión al resto de barrios de Burjassot, asícomo animarles a que sigan por la línea emprendida,línea que contará siempre con el apoyo de este Equipo deGobierno, sensibilizado y atento a las necesidades denuestros vecinos.

DEU RAONS CONTRA LA BASE DE L’OTAN

L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord(OTAN) ha de decidir a finals de l’any 2002 o a princi-pis del 2003 la ubicació de tres futurs quarters de la seuaForça de Reacció Ràpida a Europa. Entre els sis candi-dats a ocupar una de les places es troba el quarter JaumeI de Bétera, a la comarca de Camp de Túria del PaísValencià. El Govern espanyol, a través del Ministeri deDefensa, ha oferit a l’Aliança aquesta caserna, situada a16 quilòmetres de València, per a acollir un dels tres cen-tres de comandament.

L’OTAN és una aliança militar de 19 estats comanda-da principalment pels EUA. Entre els socis d’aquest clubpodem trobar alguns dels estats més rics del món(Alemanya, Gran Bretanya, Canadà, Itàlia, França, i un,com Turquia, que porta deu anys massacrant als kurds queviuen dins de les seues fronteres. Cinquanta dos anys des-prés de la seua fundació i desaparegut el bloc soviètic desde fa dotze, l’OTAN no es dissol: es reforça i amplia.

Una nova OTAN? Sí, però pitjor encara que l’antiga. Ara sense dubte

l’OTAN és un obstacle per a la pau: 1) És la bota del Nord sobre el Sud. No apunta les

seues armes cap als "russos" sinó cap als "pobres": lespoblacions dels països empobrits, com per exemple lesde l’altra ribera de la mediterrània o de l’Orient Mitjà. Elseu objectiu: defendre els privilegis econòmics i estratè-gics dels EUA i la Unió Europea a tot el món.

2) S’ha autoanomenat «sheriff» planetari des que esva autoconcedir aquest dret l’any 1999, pot bombardejaro atacar qualsevol lloc del món sense tenir en compte nitan sols a l’ONU.

3) Per justificar-se una vegada desaparegut el blocsoviètic, ha exagerat o inventat nous enemics o "amena-ces" de tot tipus: els nacionalismes emergents, el narcotrà-fic, l’islam, les migracions o el terrorisme internacional.

4) Vol fer del territori espanyol un plataforma d’a-gressió militar. Les bases de Rota i Morón ja van ser uti-litzades per a bombardejar Bagdad durant la guerra delGolf, i la base de València-Bétera, amb el port de

València i la base aèrea de Manises a uns quilòmetres, ésel lloc idoni per a dirigir atacs com els d’Afganistan, oLibia, Irak o Iugoslàvia.

Més OTAN i més prop: menys democràcia. 5) L’Estat espanyol va vulnerar definitivament el

referèndum de 1986 quan va ingressar a l’estructuramilitar de l’OTAN al 1997.

6) L’estratègia de l’OTAN, com tota estratègia mili-tar, és secreta. Ni la ciutadania ni tan sols el Parlamentseran consultats abans que l’OTAN emprenga una acciómilitar amb participació espanyola. S’obre la porta a lapresència d’armament de destrucció massiva (nuclear,químic i biològic), per exemple, a la possible base del’OTAN a València

7) El Govern espanyol, en oferir a l’OTAN el quarterJaume I com a lloc per a instal.lar la seua base, nega lasobirania del País Valencià, que deuria de ser qui decidi-ra sobre aquesta important qüestió. Tampoc es respectala sobirania municipal, després de que l’Ajuntament deBétera i altres de la zona hagen manifestat el seu rebuiga la instal.lació de la base.

Més OTAN: més despesa militar.8) L’OTAN imposa un continu procés de rearma-

ment que fa créixer encara més el pressupost militar endetriment de la despesa social i de cooperació. Els nousprojectes armamentístics (Eurocaça, tancs Leopard, fra-gates de combat F-100) ja han col.locat la despesa mili-tarista d’Espanya per damunt dels 2 milions de milionsde pessetes.

Volem viure lliures del perill d’atacs militars i d’a-temptats.

9) Mig món està enfrontat a l’OTAN i els EUA des-prés de 50 anys de les seues polítiques injustes, agressi-ves i militaristes a tot el món, i especialment a l’OrientMitjà. L’àrea del quarter és una de les més densamentpoblades d’Europa i es troba a més en plena expansiódemogràfica. La instal.lació de la base de l’OTAN faràaugmentar les mesures de control i vigilància en la zona.Tots/es ens convertirem en potencials sospitosos.

Firma InvitadaManifest de la Campanya Ciutadana contra la Base de l’OTAN

Firma Invitada





Volem els espais urbans i naturals per a la ciutadania:no per als usos militars.

10) Volem polítiques de pau i justía: no de guerra.Volem que es desenvolupen polítiques actives i cohe-rents en favor de la pau, dels drets humans i de les rela-cions igualitàries entre els pobles. La pau al món s’a-conseguirà només prescindint d’instruments com elsexèrcits i les aliances militars, i eliminant les injustíciesi la misèria. La guerra l’únic que fa és augmentar-les.

Per totes aquestes raons: * Diguem no a la instal·lació de la base de l’OTAN a

València. * Rebutgem formar part de qualsevol aliança militar,

siga l’OTAN, l’UEO o l’Euroexèrcit. *Demanem la dissolució d’aquestes organitzacions.

*Exigim l’apertura d’un debat social ampli, seriós ien profunditat sobre una defensa i una política exteriorno militarista.

La Campanya contra la base de l’OTAN està desen-volupant una campanya de conscienciació i mobilitzacióciutadana. Unes eines que han demostrat ser eficaces enaltres ocasions: la insubmissió i l’abolició de la mili,l’antiglobalització i la suspensió de la cimera del BancMundial a Barcelona, Salvem el Botànic i la retirada delprojecte de construcció davant el jardí... Ara és elmoment: l’OTAN no prendrà una decissió fins finals de2002 i sempre preferirà un lloc "tranquil" a un amb unaforta oposició ciutadana.

Entre tots i totes encara podem aturar la base.

Plataforma Ciutadana Antibase de l´OTAN

BURJASSOT PEATONAL (8)

C uando salga a la luz esta revista estará a puntode ponerse en marcha la primera fase del pro-yecto de movilidad que ha sido realizado por el

Ayuntamiento y del cual hemos venido informando enlos últimos números de la revista. Precisamente elAyuntamiento ha decidido empezar a aplicar el proyectopor nuestro barrio, pues debido a la escasa anchura de lascalles Jorge Juan, Obispo Muñoz y Mariana Pineda,estas calles no pueden soportar el doble uso de tráfico devehículos y peatones. Por ello proponen la peatonaliza-ción de dichas calles que supone el acceso limitado sóloa vecinos, y para carga y descarga. Igualmente las trave-sías Fernando Martín y Cervantes. Además todas lascalles tienen el mismo sentido de tráfico para evitar quese conviertan en travesías. También la calle BautistaRiera se quedaría con sentido único de tráfico, el mismoque las otras tres. La calle Blasco Ibáñez se queda con unsentido único en dirección contraria.

En la ultima reunión que la junta directiva mantuvocon el concejal de trafico y con el jefe de la Policía Local,se nos informó de que a partir de Enero se convocará atodos los vecinos interesados a una reunión para informardel tema, y que posteriormente se procedería a la peato-nalización. Las señales de tráfico ya han sido colocadas,aunque están tapadas, y se hará una especie de "puerta" deentrada al barrio, que será un estrechamiento frente elCastillo para permitir el acceso de un solo vehículo. Paracontrolar el acceso se darán tarjetas a los vecinos que lassoliciten y habrá mayor control policial a través de unPolicía de barrio. Estará prohibido el aparcamiento en lascalles Jorge Juan, Obispo Muñoz y Mariana Pineda y lastravesías Fernando Martín y Cervantes y se multará a losque repetidamente no lo cumplan. Solo se permitirá pararpara carga y descarga.

De todo ello la junta directiva informó a los asocia-dos en la asamblea del día 22 de noviembre. Según lasopiniones recogidas en esa asamblea, la junta directivaha presentado al Ayuntamiento un escrito con sugeren-cias que puedan mejorar dicha propuesta y que incluyelas siguientes propuestas:

Es necesario asegurar esa tarjeta u otro medio de acce-so a las personas que, sin ser residentes en el barrio, tienenque venir con el coche por causas justificadas, como porejemplo, llevar a sus familiares al médico, u otras.

Hay que asegurar que se siguen manteniendo los ser-vicios como antes, por ejemplo recogida de basuras o elservicio de reparto del butano.

Es necesario habilitar zonas de aparcamiento, comopor ejemplo el solar que hay entre la estación deBurjassot y la acequia o el solar que hay vallado junto alCastillo. El hecho de prohibir todo el aparcamientopuede generar protestas por algunos residentes.

Creemos que un único Policía de barrio no será sufi-ciente para evitar el tráfico, y creemos que sería necesarioque se pusiera algún tipo de bordillo, además de las seña-les, para que se note mas que se entra en zona peatonal.

Por último, cabe indicar que, a la hora del cierre deesta revista, el concejal encargado de este asunto, señorCastro, nos ha convocado a los miembros de la juntadirectiva responsables de esta área a una reunión paraultimar el tema. La junta directiva, en efecto, ha realiza-do su papel de transmisora entre la opinión general de laciudadanía y el consistorio. Allí defenderemos las postu-ras mayoritarias esgrimidas en la asamblea. Como anti-guamente solían decir en los noticiarios: les mantendre-mos informados.

Jesús Delegido





Avisos varis…REME BLÁZQUEZ: FELICITATSEstos dies la Federació d’Associacions de Veïnsha estat noticia per alguna cosa més que les rei-vindicacions habituals –que en són moltes–. Enefecte, la secretària de la Federació, RemeBlázquez, ha estat nomenada per tots els grupspolítics municipals jutgessa de pau suplent deBurjassot. És un reconeixement públic a la seuavàlua personal que no podem sinó aplaudir. Vajaper a ella la nostra primera felicitació.

75 ANIVERSARI DE LA CORONACIÓDE LA MARE DE DÉU DE LA CABEÇADurant tot l’any, però especialment en el mes desetembre, Burjassot s’ha vist immers en la cele-bració de les festes del 75 Aniversari de laCoronació de la Mare de Déu de la Cabeça. Alfinal, quan ja totes les manifestacions festivessón només record, queda, a més de la satisfacciópersonal dels organitzadors i participants, l’edi-ció de diversos llibres i revistes. A més de lesaportacions que l’associació ha fet a alguna d’es-tes publicacions, hi ha també la traducció del’Himne de la Proclamació Pontíficia de la Marede Déu de la Cabeça al valencià, perquè puguemcantar-lo en la nostra llengua, el valencià.L’aportació generosa de l’erudit Albert Pérez iMarco l’oferim en esta mateixa revista.

"AMIGOS DE SAN ROQUE"De manera callada, constant, com es fan lescoses ben fetes, els nostres Amics de Sant Roc,continuen fent el seu camí, el seu interesantís-sim camí. Com a mostra, la nova consecuciód’una subvenció per a les obres de restauracióde l’ermita de Sant Roc. No podem sinó reiterar-los la nostra admiració, la nostra felicitació i elnostre suport.

M. I. Ajuntament de Burjassot. El nivell de partici-pació tornà a superar el d’anys anteriors, amb unaassistència de més de 300 persones i l’aportació demoltes més que no hi pogueren acudir.L’acte va estar carregat d’emocions de tot tipus.Des de la intervenció dels nostres invitats espe-cials, tots ells amb una llarga experiència aZimbabwe, passant pel rècord de recaptació, ifinalitzant amb les paraules del nostre alcalde desde Suecia i les del propi José des de Zimbabwe,gràcies al miracle de les telecomunicacions.Este any la quantitat recollida ha estat de 21.050euros, incloent els 4.200 de l’Ajuntament deBurjassot. ¡Enhorabona! Gràcies a tots els que hancol·laborat. Molta gent no va a sentir-se tan deses-perada ni tan abandonada a la seua sort. Amb lavostra aportació arribem, cada vegada més, onaltres ajudes no arriben. Mai no ens cansarem derepetir, que la vostra ajuda arriba directament isense cap pèrdua o disminució per intermediaris,a les mans dels qui viuen entre els pobres, i sabenmillor que ningú com i on emprar-la. És per això que, en nom del pare José, vos donemles gràcies i esperem tornar a comptar amb lavostra valuosa ajuda l’any que ve.



EL SOPAR ANUAL DEL CLUB DELPADRE JOSÉ: TOT UN ÈXIT.

El passat 25 d’octubre de 2002, celebràrem el soparanual del club d’Amigos de José en el magníficlocal del Centre Cultural Tívoli, cedit a l’efecte pel

PETICIÓ DEL CONSERVATORINo obstant els esforços desplegats desplegats perles associacions de veïns de Burjassot, associacionsde pares i mares d’alumnes, i altres entitats cultu-rals, no ha hagut un número d’alumnes suficientscom per a poder iniciar el Conservatori Municipalde Burjassot. D’esta manera els estudiants de músi-ca, una vegada arriben al Cicle Mitjà, han d’eixirde Burjassot per a buscar places en els conservato-ris dels municipis dels voltants: València, Torrent oMontcada per posar-ne uns exemples. Ha sigut unagran llàstima perquè tant, des de la Casa de laCultura, com des del M. I. Ajuntament de Burjassots’havien iniciat les gestions oportunes per a poderiniciar este mateix curs 2002-2003 les classes.Esperem que els organismes implicats no es desa-nimen i s’inicie una altra campanya, que esperemtinga millor èxit que l’anterior.



EL PONT SOBRE EL CAMÍ DEL MOLÍDE LA SALUna de les primeres mesures que ha pres la juntadirectiva quan s’ha culminat el procés de tanca-ment del traçat de la via fèrria entre l’Empalme iBurjassot ha estat la de demanar que s’òbrigaimmediatament un pas sobre la via per tal que lespersones de les alqueries i de l’horta no vegeninterrompuda la seua comunicació, com ara latenen, amb la resta de la ciutat. En eixe sentit hemdirigit els nostres escrits al senyor alcalde i aldirector general de Transports. I no sols ho hemfet per escrit, sinó que ho hem exigit de paraula.Esperem que les exigències, no sols nostres, sinódels veïns afectats, siguen fets.

SITGESEl treball constant de la nostra associació per laprotecció i defensa del Pati de les Sitges comença adonar els seus fruïts. Enguany s’han disparat elsfocs d’artifici des del Camp de les Palmeres i altrespunts de Burjassot. Esta aposta, reconeguem quearriscada, de l’equip de govern municipal, creguemque ha estat un èxit doble: d’una banda del públic,que ha pogut assaborir millor els diversos actespirotècnics, i d’altra banda, de la conservació delnostre monument. Ben al contrari, hem d’indicarl’actitud de despreci que, últimament mostra

SUBVENCIÓ DE LA REGIDURIA DEL’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL.Estant tancada ja la revista, hem afegit des de laimpremta esta nota per tal de fer públic el decretde l’àrea de Benestar Social del M. I. ajuntamentde Burjassot, pel que atenent a la nostra sol·lici-tud, i vista la proposta del regidor responsabled’Educació Ambiental se’ns concedix una sub-venció per a sufragar les activitats de respecte ieducació mediambiental. Volem agrair des d’es-tes pàgines la sensibilitat dels polítics responsa-bles d’esta subvenció que, permetrà continuar latasca cultural de la nostra associació.

l’Excm. Ajuntament de València que no es pren lamolèstia ni de contestar a les instàncies que sobreeste tema tan nostre del Pati de les Sitges, li dirigim.Esperem que la recent resolució del ConsellValencià de Cultura, impulse a l’Ajuntament deValència a complir en les seues obligacions, ajudea que el M. I. Ajuntament de Burjassot puga asso-lir més competències sobre el tema i obligue a lesadministracions competents a invertir els fonsnecessaris per a retornar al nostre monumentnacional la dignitat perduda.



FELICITACIÓ A LA INICIATIVA DELA REGIDURIA DE CULTURALa regiduria de Cultura està fent un veritableesforç per estendre la cultura cinèfila entre elpoble de Burjassot. No podem sinó felicitar lainiciativa de dedicar un dia a la setmana al"cine d’autor". És veritat que, de moment, ésmolt minoritària l’assitència a este tipus depel·lícules, però també és veritat que si mai noes projecten films que escapen a les factoriesde Hollywood, el poble no podrà assaborirpel·lícules de qualitat. I la felicitació és per undoble motiu, perquè ara pel preu d’un bitlletd’entrada en regalen un altre a l’acompanyant.

BURJASSOT POBLE ASSETJATUna bona definició de Burjassot seria el d’un pobletancat per Llevant (barrera de l’Empalme), perTramuntana (via del tren), per Migjorn (la pistad’Ademús). Ja solament, ens queda l’eixida dePonent, trufada d’urbanitzacions, parcs d’oci irotondes. Lamentem que no s’hagen fet estudisd’impacte ambiental: com alteraran les 30 altures deles finques el règim de brises, o el calor urbà. Ara,però, ens queda el consol de vore com ens creixl’ombra dels xirimbolos que, gràcies a la classe polí-tica de Burjassot vorem enlairar-se i enlairar-se en lazona de l’Empalme. Després, quan comencen a sor-gir els problemes, que surgiran, ja ho advertirem enel número anterior, llavors vindran les lamentacions.

ACCÉS A LA PISTA D’ADEMÚSUn altre efecte colateral del scalextrixs que algunspolítics, quasi tots, s’entestaren en regalar aBurjassot, ha estat el de quedar-nos sense accés ala pista d’Ademús en sentit ascendent en tot elterme de la nostra ciutat. Ho vàrem advertir, en elsinstants fugaços en què la junta directiva va podervore els plànols. Però els polítics, matisem: alguns

polítics, ens despreciaren. El despreci és l’armadel neci, de l’ignorant que veu en l’altre no uncol·laborador, sinó un possible competidor, pot serun desemmascarador de la pròpia misèria. No éseixe, no va ser eixe el cas. I ara ho paguem tots.L’associació de veïns Nucli Antic, juntament ambla Federació d’Associació de Veïns ja ha començatles gestions perquè l’accés a la pista siga una rea-litat: esperem vore-la aconseguida ben prompte.

La Junta Directiva informa



La Junta Directiva informaPÀGINA WEB DEL NUCLI ANTIChttp://elnucliantic.iespana.eshttp://www.iespana.es/elnuclianticDirecció de correu electrònic [email protected]

L’associació de veïns Nucli Antic de Burjassot, sempre a l’avantguarda del que suposa comunicació en els socis, iestratègies per aconseguir els fins fundacionals, ja té pàgina WEB. Es tracta d’una iniciativa duta endavant pel soci, i aramembre de la junta directiva, Rafael Jiménez Castillo. La pàgina WEB permetrà la consulta de tots els números editatsde la nostra revista El Nucli Antic, la connexió amb altres adreces electròniques d’interès, la inclusió d’una pàgina d’úl-tima hora on es poden visualitzar els problemes més candents i les propostes de la junta directiva. També incorporemuna direcció de correu electrònic: animem a totes les persones interessades a enviar-nos els seus suggeriments per ditcorreu electrònic. Tot això i més: el Nucli Antic en l’avantguarda.

UN NOU ÈXIT DEL MOVIMENT VEÏNAL DE BURJASSOT

El Moviment Veïnal de Burjassot I Godella ve mantenint periòdiques reunions, en la Conselleria d'Obres Públiques,Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana, amb D. Vicente Dómine, director general de Transports. El que ini-cialment van ser uns tímids contactes de les Associacions de Veïns, per a demandar davant de l'administració autonòmi-ca el soterrament de les vies de Metro València al seu pas per les nostres localitats, s'han anat convertint amb el pas deltemps en reunions d'alt nivell amb la presència simultània de regidors d'estos dos municipis (en el que respecta al deBurjassot, els senyors regidors José Martínez i Teresa García). Açò ens ompli d'esperança i ens fa considerar que hemaconseguit, almenys, un primer objectiu.

Els clars propòsits del Moviment Veïnal de Burjassot i Godella, agrupats des de desembre del 2000 amb la presen-tació d'una Iniciativa Ciutadana davall el lema: "Que No Ens Xafen: Campaya pel Soterrament de les Vies", s'han vistplenament culminats en l'última reunió celebrada el passat mes de juliol del 2002. En ella vam poder vore sobre plànolsi amb gran profusió de detalls un traçat subterrani per al Metro València, que comprendrà: des de l'eixida de l'estació deBurjassot, on s'iniciarà la rampa de descens, discorrent per la c/ Mèxic, Plaça Francisca Navarro, c/Bétera, Estació deGodella, i després de passada la carretera comarcal cap a Bétera iniciaria la rampa d'ascens.

És cert que la nostra satisfacció serà completa quan vegem entrar les màquines, camions, trepanadores, formigone-res, etc.., en estos carrers, perquè significarà que les obres estan en marxa. Però els plantejaments clars de la Conselleriai el compromís ferm del director general de Transports, que en la pròxima legislatura s'abordarà este projecte ens faalbergar clares esperances. Sabem que mentres duren les obres tindrem: sorolls, pols, molèsties en el servici de MetroValència; però tot es podrà vore compensat per l'alegria que suposarà el dia que puguem accedir a estes estacions bai-xant unes escales mecàniques, quan vegem augmentar la freqüència dels trens, quan puguem passejar tranquil·lamentper la renovada c/Bétera sense perill per als nostres majors i xiquets.

Cal significar que els representants de l'Ajuntament de Burjassot vénen manifestant recentment (vore ButlletíMunicipal Set/Oct 2002) que el tancament al trànsit del carrer València, sobre el pas a nivell de l'Empalme, és provisio-nal una vegada es porte a terme el soterrament d'este tram de vies "ja que per a l'Equip de Govern Municipal Socialista,els nous ponts són una solució transitòria". La postura de la Conselleria a este respecte és donar per solucionat el puntconflictiu del pas a nivell amb la construcció del pont alternatiu i deixar el traçat actual del Metro en superfície desprésd'haver restaurat tota l'estació de l'Empalme, com a centre de transbord intermodal per al Consorci de TransportMetropolità de València, i estant pendent construir el tancament de la Ronda Nord de València, a través d'un túnel quecreuaria a la pista d'Ademús i vies del ferrocarril en la dita zona.

La nostra Associació de Veïns, junt amb altres col·lectius culturals i polítics, van reivindicar de forma clara ambreunions informatives, assemblees i inclús una manifestació, que la solució acceptada per l'Ajuntament de Burjassot



de construir el pont per a salvar la via del tren en el carrer València, amb el suposat benefici addicional de permetreel desenrotllament d'un polígon industrial, no era un bon plantejament, ja que la construcció d'estes infraestructuresimplicaria l'abandó del plantejament del soterrament complet de la via del Metro. Les nostres prediccions s'han com-plit i ara pareix un poc tard demandar esta reivindicació, com clarament va assenyalar el senyor Vicente Dómine enl'última reunió.

Informa F. Llopis.

MÉS ÈXITS DEL MOVIMENT CIUTADÀ

En l’haver del teixit cívic de Burjassot, en este cas de les associacions de mares i pares d’alumnes, cal apuntar unveritable èxit que beneficia de manera extraordinària al nucli antic. En efecte, enguany les associacions de mares i paresd’alumnes de Burjassot han aconseguit que les xiquetes i els xiquets del nostre barri des de primer fins a quart d’educa-ció secundària obligatòria puguen utilitzar gratuïtament el servici d’autobusos que, a l’efecte a instal·lat l’Administracióeducativa. És un gran pas a endavant en la consecució de l’educació gratuïta i de qualitat per al nostre barri, perquè per-met que les famílies que han optat per l’ensenyament públic per als seus fills, puguen estar tranquil·les. No es tracta del’esforç d’anar a peu –cosa molt saludable– sinó, que hi ha la sobrecàrrega de pes de les motxilles, la inseguretat ciuta-dana i el perill del trànsit. Estos obstacles, de moment s’han salvat per a l’alumnat de l’ESO, esperem que el proper curssiga extensible la gratuïtat del transport escolar també per a l’alumnat de batxillerat.

Val a dir que l’èxit de dites associacions de mares i pares ha estat doble. En efecte, també han aconseguit que el nouinstitut d’educació secundària que va a construir-se, que en principi estava previst que abarcara només l’educaciósecundària obligatòria, ara també impartirà batxillerat. Enhorabona: tot un exemple a imitar.

Informa: Jesús Delegido

VII CAMPANYA DE NETEJA I EDUACIÓ AMBIENTAL

El dimarts 12 del passat mes de febrer es concentraren a l’explanada del pati de Sant Roc els escolars pertanyents alscol·legis de San Juan de Ribera, Virgen de los Desamparados y San Miguel, dins de la VII Campanya de Neteja IEducació Ambiental organitzada per esta associació i patrocinada pel M. I. Ajuntament de Burjassot.

L’acte va començar amb un gran carnaval, desfilant els escolars, professors, mares, pares i tots els que volgue-ren sumar-se a la comitiva festiva. El nostre objectiu era que els participants, amb les seues disfresses i pancartesmostraren el seu respecte al medi ambient i, un any més, ens varen sorprendre, de manera molt grata, amb la seuacreativitat.

Enguany la campanya s’ha iniciat amb el lema "El barri és el teu medi Ambient", lema que va estar proposat a laRegiduria de Servicis Municipals del M. I. Ajuntament que l’ha fet seu, estenent la Campanya a tot el municipi, ja queha inclòs cartells adhesius de grandària ben visible en tots els contenidors avisant dels horaris i de la necessitat de res-pectar les normes i els horaris en benefici de tots.

Una vegada que tots els escolars i familiars arribaren al Pati de Sant Roc, l’acte va estar ambientat pel grup d’ani-mació de la Casa de la Cultura. A l’acte acudiren el senyor alcalde, qui ens va dirigir unes paraules d’ànim per a seguiramb estes campanyes, pometent per al proper any millores en la megafonia i una major participació del consistori. Elregidor d’Educació, Vicent Herrero, i la regidora de Servicis Municipals, Teresa García Carrubí, als qui agraïm la seuapresència i col·laboració.

Però no ha d’acabar ací la campanya. Del nostre comportament depén que les zones que envolten els nostres con-tenidors presenten, alguns dies, un aspecte lamentable, per no ser suficientment responsables a l’hora de depositarels nostres fems, vidres, cartons o plàstics. Hem de tindre en compte que tirar el fem en bosses sense tancar, que dei-xar caure la tapa fent soroll, que deixar el fem pel matí o a primera hora de la vesprada no és, sinó font de molès-ties per al veïnat que té a prop el contenidor. Cal prendre’s la molèstia de tirar el cartró dins –no fora– del conteni-


dor i fer una recollida selectiva dels desperdicis. Hem de fer gala del nostre esperit cívic i, com ens ensenya el Llibrede Tobies no hem de fer als altres el que no volem que ens facen a nosaltres. Fem nostre el lema "El teu barri és elteu Medi Ambient".

Informa: Pura López

REUNIÓ AMB EL SECRETARI DE LA CONSELLERIA DE SANITAT

El passat mes de juliol hi hagué la entrevista amb el secretari de la Conselleria de Sanitat, en la qual s’abordà, demanera primordial, la continuació del centre de salut primària (ambulatori) per a la zona de llevant del poble; és a dir, lanostra, ja que el projecte de dita Conselleria contemplava la reubicació de l’atenció primària de tot Burjassot en l’am-bulatori de Rubert y Villó (el de la travessera de la carretera de Llíria a la plaça de la Concòrdia. En este sentit estem al’espera d’una propera reunió que hi haurà a finals de 2002. Esperem donar més notícies al respecte en properes assem-blees o reunions.

Informa: Pura López

BOMBERS

El passat 1 d’octubre celebràrem una reunió amb el responsable del Consorci de Bombers, Vicente Martínez Marco,en la qual se’ns va informar a la Federació de Burjassot i de Godella que el nou macroparc, així com les oficines delConsorci de Bombers, serà ubicat en el futur en la ciutat de l’Eliana. No obstant, les nostres peticions d’una ampliacióde l’actual parc de bombers de Burjassot, seguixen en peu. Se’ns va dir que el Consorci de Bombers anava a estudiaruna proposta de les Federacions de Burjassot i Godella pera fer una reserva de terreny amb la fi d’ubicar en el futur un


parc nou, així com la proposta d’ampliació de la gratuïtat de les taxes pels servicis que els bombers presten en les nos-tres ciutats. Estes, i noves propostes, seran motiu per a properes reunions per a reivindicar-lo.

D’altra banda, hem d’insistir en els tancaments que, de manera esporàdica patix els nostre parc des de fa dosmesos. Ens expliquem: quan en diversos parcs de la província es produixen baixes, és el parc de Burjassot és el pri-mer que ha d’acudir a completar les plantilles dels altres parcs. És per això, que de vegades, massa vegades, per alnostre gust, el parc de Burjassot tanca les portes. Esta situació ja es va donar fa dos anys, i en converses amb el pre-sident del Consorci va acabar en esta situació. Esperem informar en la pròxima revista de la solució definitiva d’estemal de camp intermitent.

Informa: Salvador Arnau

REUNIÓ AMB EL SUBDELEGAT DEL GOVERN

Degut al clima de inseguretat ciutadana que la nostra població va patir, fonamentalment en el primer semestre, repre-sentants de la Federació de Veïns de Burjassot –i, per tant, del Nucli Antic– ens vàrem reunir el dia 21 de juny amb elsubdelegat del govern per exigir major seguretat ciutadana en la nostra ciutat. Dit alt càrrec es va comprometre a com-pletar la plantilla dels efectius de la Policia Nacional existents a la nostra ciutat. Així mateix, els representants dels veïnsli demanàrem que el nou comissari de Burjassot fóra persona relativament jove, per tal d’evitar la situació que estempatint durant els últims anys, que els comissaris estan dos anys, com a màxim, en la nostra ciutat... i es jubilen. D’altrabanda el subdelegat del govern es va comprometre a instal·lar la comissaria en uns locals més dignes i a efectuar unaaltra reunió passat un temps, per avaluar l’evolució de la seguretat ciutadana en la nostra població.

Informa: Trinidad Andrés

RESTAURACIÓ DE LA FAÇANA

Amb una participació més que notable de l’associacióde veïns Nucli Antic de Burjassot, la junta de Restauracióde la Façana de l’església de "San Miguel" ha canalitzattots els esforços per vore culminat un desig de tots elsburjassoters de cor: la restauració de la façana de l’esglé-sia parroquial. En efecte, el pas dels anys –més de 200– iel maltractament continu –miccions, balonades, pinturessalvatges i un llarg etcètera– havien conduït la façana aun estat lamentable. Ara, després d’un gran esforç econò-mic –i no sols de l’Administració, sinó del poble–, s’hamaterialitzat el somni: la façana ha estat restaurada. Però,malauradament, això no ha significat el fi de les agres-sions. No sense estupor contemplem com continuen lesbalonades, el llançament d’arròs en les bodes, les traquessobre la mateixa façana, les miccions. Tant d’esforç potquedar en res, sinó ens conscienciem que el temple parro-quial, a més, de ser el lloc de culte catòlic del barri, és unmonument històric i artístic de primera índole, i que ésobligació de tots respectar-lo i fomentar hàbits de con-ducta respectuosos amb ell, i amb tot el nostre entorn.

Informa: Vicen Riera





Els socis opinen (I)…

L’any 1927 tingué lloc la solemne coronació pontifícia de la Mare de Déu dela Cabeça, patrona de Burjassot. amb ocasió de l’efemèride, es va escriure unhimne, en castellà, que és l’Himne oficial que es publica i es canta tots els anys.Però Burjassot és un poble valencià i de parla valenciana, i més l’any 27. Tot iaixò l’himne continua cantant-se en castellà. En l’any 1987, tot complint-se els60 anys de la coronació vaig efectuar i publicar en el Calendari Senyera, editatper Marí Montañana, de la ciutat de València, la versió valenciana de dit himne,versió per a ser cantada.

Coincidint amb la commemoració del 75 aniversari de la Coronació, i festesconsegüents que se celebraren el setembre passat, la citada versió fou publicadaen el butlletí del dit mes i any 2002 pels Amics de Sant Roc en el seu butlletíinformatiu.

Déu vos salve, ¡oh gran Senyora!Mare de gràcia i d’amor.Senyora de la Cabeça,Patrona de Burjassot.

Salve, Excelsa redemptora, Bella esposa del Senyor,Nostra Mare protectora,Refugi del pecador.

Font de llum divina i pura,Dolç encant ple de bondat.La més santa concebudaEn virtut i en castedat.

Nord i guia seductora,Camí de la salvació.La més cega defensoraDel qui t’implora perdó.

La que portes més grandesaI molt més saps compensarD’aquell que erra, la curtesaque és ofendre i és pecar.

Déu vos salve, ¡oh gran senyora!Mare de gràcia i d’amor.Senyora de la Cabeça.Patrona de Burjassot.

Déu vos salve, ¡oh d’encant plena!,Reina i Verge sense igual.Consol dolç de nostra pena,Remei sempre de tot mal.

R. FOLCHVersió valenciana

ALBERT PÉREZ I MARCO

HIMNE DE LA PROCLAMACIÓ PONTÍFICIADE LA MARE DE DÉU DE LA CABEÇA

En el 75é aniversari de la coronació de la Marede Déu de la Cabeça

L’erudit –i soci– de l’associació de veïns Nucli Antic de Burjassot, noés la primera vegada que oferix la seua colaboració a la revista. Ara ésper aportar la versió valenciana de l’Himne de la Mare de Déu de laCabeça. Esperem poder cantar-lo prompte en valencià, com cal


Els socis opinen (II)…Està en el nucli antic


Hi ha la poesia en majúscules, diguem-ne, la poesia oficial. Però també està la "poesianecessària", la "poesia per al poble". Esta poesia que necessitem, és la que, tan ama-blement ens proporciona Carmen Martínez. A més, amb una nostàlgia, no exempta deconfiança en el futur, ens il·lustra sobre un pasta que pareix llunyà, quan encara és ahir.Gràcies, Carmen.

Quant entres en Burjassotsi ho fas venint de València, a la dreta està el Poueti a l’esquerra el Castellde Sant Joan de Ribera. L’Església de Sant Miquelés tan gran i té eixe encantde tota la contornada:és ella la catedral.El campanar dóna envejaarrogant y ben plantat, i les campanes que téquan voltegen en les festesde prou lluny escoltarem.Al silenci de la nits’escolten en alta mar: uns mariners es pergueren, la teua campana grossaa terra els pogué guiar.Molts anys està en Burjassot, el "Circul Catòlic Sant Roc".

A la Plaça del Pouet,on ara és casal faller,varen viure dos germans,treballaven de fusters.Aficionats als colomses feren un colomer;no hi havia en tot Burjassotcap més gran ni més ben fet.En Burjassot Nucli Anticencara tenim la lletacabada de munyir.

C. Martínez, octubre, 2002.

La Anorexia Nerviosa



Dossier (I):

Un problema que patixen cada vegada més les famílies és el vore com, sobretot les filles, probablement per seguirels dictàmens d’una moda i d’uns models de bellesa imposats i absurdes, cauen en trastorns dels hàbits alimenta-ris. La Federació d’Associacions de Veïns prepara un cicle de conferències sobre el tema. Mentrestant, agraïm ala doctora en Medicina, especialista en Pediatria, amiga i sòcia, la seua gentilesa en aportar-nos un primer avanç,sobre este tema que ens preocupa a totes i a tos: l’anorèxia nerviosa.

INTRODUCCIÓN

Los trastornos de la conducta alimentaria incluyen la anorexia nerviosa y la bulimia nerviosa. La primera se carac-teriza por el rechazo a mantener el peso corporal en los valores mínimos normales. La bulimia nerviosa por episodiosrecurrentes de voracidad seguidos por conductas compensatorias inapropiadas como el vómito provocado, el abuso defármacos laxantes y diuréticos u otros medicamentos, el ayuno o el ejercicio excesivo. A diferencia de los enfermos conanorexia nerviosa, las personas con bulimia son capaces de mantener el peso igual o por encima de un nivel normal míni-mo. Una característica esencial de ambos procesos es la alteración de la percepción de la forma y el peso corporales.

En el presente artículo vamos a centrarnos en la anorexia nerviosa (AN). El término anorexia induce a confusión, yaque no se trata de una pérdida de apetito, sino de un absoluto control del mismo por parte del paciente. Su incidencia haaumentado a lo largo de los últimos veinte años, conduce a la muerte en el 10% de los casos y la evolución puede mejo-rarse con un diagnóstico y tratamiento precoces. Así, se convierte en un tema de actualidad de gran importancia socio-sanitaria, en cuya prevención y detección precoz deben colaborar padres, profesores y personal sanitario. Se calcula queuna de cada 100 mujeres de entre dieciséis y dieciocho años de edad la padece. Las mujeres afectadas superan a los hom-bres en una proporción de 10 a 1. El 25 por 100 puede tener menos de trece años.

¿Cuáles serían los criterios para el diagnóstico?

a) Rechazo a mantener el peso corporal igual o por encima del valor mínimo normal considerando la edad y la talla(por ejemplo pérdida de peso que da lugar a un peso inferior al 85% del esperable, o fracaso en conseguir elaumento de peso normal durante el período de crecimiento, dando como resultado un peso corporal inferior al 85por 100 del peso esperable).

b) Miedo intenso a ganar peso o a convertirse en obeso, incluso estando por debajo del peso normal. c) Alteración de la percepción del peso o la silueta corporales, exageración de su importancia en la autoevaluación o

negación del peligro que comporta el bajo peso corporal.d) En las mujeres pospuberales, presencia de amenorrea; por ejemplo, ausencia de al menos tres ciclos menstruales

consecutivos.

¿Cuáles serían los subtipos?

Los pacientes con AN se subdividen en dos tipos según su forma de reducir calorías. a) Tipo restrictivo: la pérdida de peso se consigue haciendo dieta, ayunando o realizando ejercicio intenso. b) Tipo compulsivo/purgativo: el individuo recurre regularmente a atracones o purgas (o ambos), provocándose el

vómito o utilizando diuréticos, laxantes o enemas de una manera excesiva.

La Anorexia Nerviosa

Características psicológicas y conductuales de los pacientes con anorexia nerviosa.

Los pacientes con AN presentan una serie de alteraciones psicológicas y conductuales características. Niegan la exis-tencia de cualquier tipo de problema, insisten en que se encuentran perfectamente y que lo único que necesitan es per-der un poco más. Se quejan de un sentimiento persistente de desamparo e ineficacia y, cuando se les pregunta, suelenrestar importancia a sus logros pasados. Suelen ser perfeccionistas y su pérdida de peso les proporciona una sensaciónde dominio y control. Por lo general, aunque no suelen mostrar su desacuerdo abiertamente, mantienen una postura deresistencia pasiva.

Casi todos los pacientes suelen seguir asistiendo al colegio, estudiando de modo excesivo durante horas. Suelenestar socialmente aislados y retraerse de las actividades de grupo y de los compañeros. Los síntomas de anorexia pue-den aparecer tras una tensión psicosocial importante, como el abandono del hogar para ir a estudiar, la pérdida de lapareja, un divorcio o la muerte de alguno de los padres, o después de una fase de conciencia progresivamente crecien-te del propio cuerpo o decepción con los propios logros o el aspecto. Los regímenes y la pérdida de peso contribuyena empeorar el estado psicológico y a aumentar el retraimiento social, lo que refuerza, a su vez, la preocupación por elpeso y por adelgazar.

La familia y la anorexia nerviosa

Minuchin y cols. han estudiado las interacciones en familias con un anoréxico durante el período de manifestaciónde los síntomas. En la relación de estas familias se observaron cinco características nocivas principales para su normalfuncionamiento: intrincación, sobreprotección, rigidez, falta de resolución de conflictos y complicación del enfermo enlos conflictos parentales sin resolver.

El término intrincación se refiere a la existencia de una compleja red de relaciones familiares, en la que cada uno delos miembros es muy sensible frente a los demás; someten los intereses individuales al bien común.

La sobreprotección describe una relación en la que la autonomía está sacrificada y donde predominan relaciones decrianza. Los miembros de la familia tienen una intensa sensación de vulnerabilidad y el miembro anoréxico suele ser tanprotector de sus padres y hermanos como éstos lo son de él.

Las familias con miembros anoréxicos tienen notables dificultades para posibilitar y fomentar la resolución de desa-cuerdos que, al permanecer sin resolver, crean un estado de estrés y tensión crónicos. Estas características se refuerzanmutuamente y acaban por crear una estructura familiar frágil e incapaz de responder de una manera eficaz a los sínto-mas de la anorexia. La característica final común de estas familias es la complicación del niño sintomático en los con-flictos parentales no resueltos.

A causa de la rigidez de los patrones de interacción, puede suceder que los padres estén más preocupados por corre-gir sus propias acciones que por su eficacia. Es posible que intenten hacer comer al paciente, pero cuando fracasan, seretiran y se desentienden del tema, dejando al paciente anoréxico solo y sin ningún apoyo.

Manifestaciones clínicas

La AN se asocia con trastornos de casi todos los sistemas corporales, aunque no se sabe cuáles son primarios y cuá-les son el resultado de la desnutrición grave.

En algunos pacientes se producen trastornos del sueño, son muy frecuentes los problemas de termorregulación y, enun tercio, la amenorrea no se resuelve tras recuperar el peso. El estreñimiento es una complicación muy frecuente.

Los efectos neuropsicológicos de la AN comprenden la alteración de la capacidad de concentración y de resoluciónde problemas, así como de la función motora relacionada con la atención y la percepción.

Cuando los individuos con este trastorno sufren una considerable pérdida de peso, pueden presentar síntomas del tipode estado de ánimo deprimido, retraimiento social, irritabilidad, insomnio, pérdida de interés por el sexo. Estas personaspueden presentar cuadros clínicos que cumplen los criterios para el trastorno depresivo mayor. Como estas característi-cas se observan también en las personas sin anorexia nerviosa que pasan hambre, muchos de los síntomas depresivospudieran ser secundarios a las secuelas fisiológicas de la semiinanición. Por eso es necesario reevaluar los síntomas pro-pios de los trastornos del estado de ánimo una vez que la persona haya recuperado peso.

Se han observado en estos enfermos características propias del trastorno obsesivo-compulsivo, ya sea en relación conla comida o no. La mayoría de las personas con anorexia nerviosa están ocupadas en pensamientos relacionados con la





comida, y algunas coleccionan recetas de cocina o almacenan alimentos. La observación de las conductas asociadas aotras formas de inanición sugiere que las obsesiones y las compulsiones relacionadas con la comida pueden producirseo exacerbarse por la desnutrición. Cuando los individuos con anorexia nerviosa presentan obsesiones y compulsiones norelacionadas con la comida, la silueta corporal o el peso, se realizará el diagnóstico adicional de trastorno obsesivo-com-pulsivo.

Existen asimismo características que a veces pueden asociarse a la anorexia nerviosa, como son la preocupación porcomer en público, el sentimiento de incompetencia, una gran necesidad de controlar el entorno, pensamiento inflexible,poca espontaneidad social y restricción de la expresividad emocional y de la iniciativa.

En comparación con los individuos con anorexia nerviosa de tipo restrictivo, los del tipo compulsivo/purgativo tie-nen más probabilidades de presentar problemas de control de los impulsos, de abusar del alcohol o de drogas, de mani-festar más labilidad emocional y de ser activos sexualmente.

Evolución

El curso y el desenlace del trastorno son muy variables. Algunas personas se recuperan totalmente después de unúnico episodio, otras presentan un patrón fluctuante de ganancia de peso seguido de recaída y otras sufren un deteriorocrónico a lo largo de los años. En la AN, la tasa de mortalidad es de aproximadamente el 10%, y suele deberse a un tras-torno electrolítico grave, arritmia cardiaca o insuficiencia cardiaca en el período de recuperación. Un aumento demasia-do rápido del aporte calórico puede dar lugar a insuficiencia cardiaca.

Tratamiento

El enfoque terapéutico debe abarcar tanto el cuerpo como la mente del paciente, y a éste en relación con su familia.La presencia de ambos padres es fundamental y viene a subrayar la necesidad de que los padres y todos los miembrosde la familia estén involucrados en el tratamiento.

La mayoría de los regímenes que se emplean en la actualidad combinan la psicoterapia (individual y familiar), lastécnicas de modificación de conducta y la rehabilitación nutricional. El tratamiento farmacológico (fundamentalmenteantidepresivos) parece resultar útil para el subgrupo de pacientes deprimidos con trastornos de la conducta alimentaria.La tasa de éxitos a corto plazo es de, aproximadamente, el 70 por 100.

La hospitalización, ya sea médica o psiquiátrica, llega a ser necesaria en un 15-20 por 100 de los pacientes con ano-rexia nerviosa, bien para hacer frente a complicaciones agudas o para las crisis del tratamiento.

Prevención

Algunas publicaciones de prensa y campañas publicitarias sugieren que cualquiera puede estar delgado comiendo loque desee. En especial en lo que se refiere a las mujeres, el aspecto físico se considera un signo del propio valor comopersona.

El personal sanitario puede colaborar con las familias para estimular el desarrollo de un enfoque más moderado delaspecto físico y del comportamiento dietético. También debe ser especialmente sensible ante las dificultades para desa-rrollar un control y una autonomía eficaces durante la adolescencia y primeros años de vida adulta.

El personal sanitario debe recurrir también a un trabajo conjunto con el profesorado para detectar los casos en losque los regímenes de adelgazamiento o los hábitos alimenticios han causado problemas. Una detección precoz de estassituaciones puede dar lugar a un tratamiento adecuado y a la consiguiente solución.

Y una última recomendación para los padres y familiares: un niño o adolescente que manifiesta su preocupación porla comida, evita comer con otras personas, sigue dietas por decisión propia, se provoca el vómito, aún a pesar de su del-gadez, debería ser valorado por personal sanitario (el pediatra hasta los catorce años y el médico de familia por encimade esta edad).

Para finalizar, en los Anexos I y II se presentan dos cuestionarios que pueden orientar la sospecha de AnorexiaNerviosa.

Carmen M. Casaní MartínezEspecialista en Pediatría. Doctora en Medicina

Bibliografía- Behrman RE, Kliegman RM, Jenson HB. Nelson Tratado de Pediatría. 16.ª ed. Madrid: McGraw-Hill-

Interamericana; 2000. - Pichot P, López-Ibor Aliño JJ, Valdés Miyar M. DSM-IV Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos men-

tales. 4.ª ed. Barcelona: Masson, S.A.; 1995.- Schwartz MW, Charney EB, Curry TA, Ludwig S. Manual de Atención Primaria en Pediatría. 2.ª ed. Madrid:

Mosby; 1994.

ANEXO I

MINI INTERNATIONAL NEUROPSYCHIATRIC INTERVIEW, VERSION 4.4 (Sheehan y cols, 1994; versión encastellano: Ferrando y cols; en Manejo de los Trastornos Mentales y del Comportamiento en Atención Primaria, 2ª edi-ción, editores J Bobes, M Bousoño y P Gonzalez, 1997).

Período de tiempo a evaluar: 3 meses.Respuesta Sí: continuar con la entrevisa. Respuesta No: excluye el trastorno.

AN1: a) ¿Cuánto mides? b) En el transcurso de los últimos tres meses, ¿cuál ha sido tu peso mínimo? c) ¿Es el peso del paciente inferior al umbral crítico indicado para su talla? (Ver tabla a continuación). Sí/No

En el transcurso de los tres últimos meses:

AN2: A pesar de tu bajo peso, ¿evitaste engordar? Sí/NoAN3: ¿Tenías miedo de ganar peso o de llegar a estar más gordo? Sí/NoAN4: a) ¿Te considerabas todavía gordo o pensabas que una parte de tu cuerpo estaba demasiado gorda? Sí/No b) ¿La opinión o la estima que tu tienes de ti mismo estaba ampliamente influenciada por tu peso o tus formas corpora-

les? Sí/No c) ¿Pensabas que ese peso era normal, incluso excesivo?AN5: ¿Hay al menos 1 respuesta = Sí en AN4?AN6: Para mujeres: ¿En los últimos tres meses, te han desaparecido las reglas, aunque debieras haberlas tenido? Sí/No

Para mujeres: AN5 y AN6 = Sí Æ Anorexia Nerviosa.Para hombres: AN5 = Sí Æ Anorexia Nerviosa.

Talla de correspondencia: Talla-Umbral de Peso Crítico

Talla cm 140 145 150 155 160 165 170 175 180 185 190

Peso Kg hombres 37 38 39 41 43 45 47 50 52 54 57

Peso Kg mujeres 41 43 45 47 49 51 52 54 56 58 61



ANEXO II

EATING ATTITUDES TEST (EAT)(D.M. Garner & E. Garfinkel, Psychol. Med. 9, 273-279, 1979. Traducido por M. Gurpegui, Pamplona, enero 1980).

1. . . . . . . . . . Me gusta comer con otras personas2. . . . . . . . . . Preparo comida para otros pero no como lo que cocino yo3. . . . . . . . . . Me pongo ansioso/a antes de comer4. . . . . . . . . . Me aterroriza pesar demasiado5. . . . . . . . . . Evito comer cuando tendo hambre6. . . . . . . . . . Me veo preocupado/a por la comida7. . . . . . . . . . Me he dado atracones, en los que siento que puedo no ser capaz de parar8. . . . . . . . . . Corto mi comida en trozos pequeños9. . . . . . . . . . Soy consciente del contenido en calorías de los alimentos que como10. . . . . . . . . . Evito particularmente alimentos con alto contenido en carbohidratos (p. ej. pan, patatas, arroz)11. . . . . . . . . . Me siento hinchado/a después de las comidas12. . . . . . . . . . Tengo la impresión de que los demás preferirían que yo comiese más13. . . . . . . . . . Vomito después de comer14. . . . . . . . . . Me siento extremadamente culpable después de comer15. . . . . . . . . . Estoy preocupado/a por el deseo de estar más delgado/a16. . . . . . . . . . Hago ejercicios agotadores para quemas calorías17. . . . . . . . . . Me peso varias veces al día18. . . . . . . . . . Me gusta llevar la ropa ajustada19. . . . . . . . . . Disfruto comiendo carne20. . . . . . . . . . Por la mañana me despierto temprano21. . . . . . . . . . Como las mismas comidas un día tras otro22. . . . . . . . . . Cuando hago ejercicio, pienso en quemas calorías23. . . . . . . . . . Tengo regularmente los períodos menstruales24. . . . . . . . . . Los demás piensan que estoy demasiado delgado/a25. . . . . . . . . . Me preocupo pensando que tengo grasa en el cuerpo26. . . . . . . . . . En las comidas tardo más tiempo que los demás27. . . . . . . . . . Disfruto comiendo en los restaurantes28. . . . . . . . . . Tomo laxantes29. . . . . . . . . . Evito alimentos que contengan azúcar30. . . . . . . . . . Como alimentos dietéticos31. . . . . . . . . . Tengo la impresión de que la comida controla mi vida32. . . . . . . . . . Exhibo mi autocontrol con la comida33. . . . . . . . . . Noto que los demás me presionan para que coma34. . . . . . . . . . Dedico demasiado tiempo y pensamiento a la comida35. . . . . . . . . . Padezco de estreñimiento36. . . . . . . . . . Me siento incómodo/a después de comer dulces37. . . . . . . . . . Me dedico a seguir una dieta38. . . . . . . . . . Noto el estómago vacío39. . . . . . . . . . Disfruto probando nuevos alimentos muy nutritivos40. . . . . . . . . . Me siento impulsado/a a vomitar después de las comidas

(Respuestas a elegir entre: siempre, muy a menudo, a menudo, a veces, rara vez, nunca)



Els graners de Malta i les Sitgesde Burjassot



Dossier (II):Els graners de Malta i les Sitgesde BurjassotL’obra que el Dr. Roberto Blanes Andrés ha anat deixant en les planes de la revista, constituixen, hui per hui, unpunt de referència imprescindible per tot aquell que vulga aproximar-se a la realitat històrica i actual del nostremonument històric nacional: el pati de les Sitges de Burjassot.

Un monument com Les Sitges, amb una antiguitat de 428 anys, sol sorprendre’ns amb nombroses històries, peròencara més ens meravella la quantitat d’interrogants que el seu estudi genera. A una d’estes incògnites és la que anem atractar de respondre en este article.

En moltes ocasions m’he preguntat, i també m’han preguntat, per l’existència d’una fàbrica igual o pareguda alsnostres depòsits, tant a nivell estatal com europeu: el text present té com a objectiu el satisfer esta curiositat.

Al voltant de les Sitges s’han escrit interessants monografies i desenes d’articles1, tractant aspectes molt diversos dela seua existència. D’entre estos articles recordarem, ara de nou, el del polifacètic en Manuel González Martí, intitulatLes Siches de Burjasot2 que ens ajudarà a respondre la pregunta suscitada. La segona part del reportatge la completa ambuna notícia molt interessant apareguda en la revista Alrededor del mundo, on es fa referència a uns graners (sitges) exis-tents a l’illa de Malta. Consultada la publicació, anem a reproduir-la en les seues grans línies. Diu així:

(...) les guerres que l’Imperi Turc (...) va sostindre contra les Ordens Militars, representants llavors delpoder cristià. D’aquells temps queden records molt curiosos a Malta, objecte especialíssim de la cobdí-cia musulmana, i un d’estos records el constituixen els graners de Valetta.

(...) Quan Solimàn, el 1565 va posar setge a Malta amb una flota, composada de dos-cents vaixells, ambuns quaranta mil tripulants, era gran maestre de l’Orden de Malta Juan Parisol de La Valetta, qui va poderresistir durant quatre mesos (...) Però varen ser tantes les privacions que amb el setge varen patir els asset-jats que, no content amb haver salvat l’illa, volgué fer-la inexpugnable. I, a tal efecte, va manar construirel 1568 una nova ciutat que, en honor seu du el nom de Valetta. Entre els medis amb què es v dota a estaciutat per a poder resistir un nou setge, es compta un gran número de graners oberts en la roca, i que nosón, sinó grans cavitats subterrànies, la boca de les quals es tanca amb una enorme pedra plana.

Estos graners encara s’utilitzen en la forma que indiquen els gravats3

Encara que la ressenya i el dibuix són de per si, suficientment expressius,mereixen algun comentari. Un dels detalls més cridaners és el paregut entreel contorn interior de les sitges malteses i els de Burjassot (un perfil de doblecurvatura, paregut al d’una gerra aplatada o d’una gran botella, amb voltaparabòlica, a l’igual que el mur inferior).4 Les analogies continuen en lesboques dels depòsits que, en ambdós casos estan formats per dos peces, lesprimeres presenten una fixa d’aspecte circular, i una movible d’estructuracilíndrica que fa de tapa. Els nostres es diferencien per tindre forma de pirà-mide truncada i semiesfera. Tant en les sitges de Malta, com en les deBurjassot, complixen a la perfecció, la funció de segellar l’entrada.

1 També este, de la bibliografia, que tractarem en altres escrits. La idea inicial és de confeccionar un llistat, el més exhaustiu possible sobre el nostre monument.2 Periòdic El Anunciador Valenciano, any 1913, crònica dividida en dos parts, publicades consecutivament en els mesos de gener i febrer, números 8 i 9,

respectivament. Sense paginar.3 “Los extraños graneros de Malta. Un recuerdo de cuando Turquía era poderosa” Alrededor del Mundo, 27 de novembre de 1912, p. 424.4 BLANES ANDRÉS, R. Los silos de Burjassot, València, 1992, p. 37.



El mètode per a l’extracció del gra, l’explanada entapitssada amb lloses de pedra rectangulars, la distribució anàrquicadels magatzems, les edificacions que les circumden i, inclús les robes dels desensitjadors, pareixen situar-nos en l’entorn delsnostres depòsits a principis del segle XX. La comparació realitzada la reafirmarem amb el testimoni gràfic següent:

En esta ocasió deixarem que la lecto-ra o lector traga les seues pròpies conlu-sions, encara que la instantània escomenta per si mateixa.

Pensem que estos testimonis són elsuficientment esclaridors com per a quequede contestada la pregunta inicial. Noobstant això, la nostra curiositat ens hadut a indagar encara un poc més. És peraixò que, de la bibliofrafia consultadatranscriurem el document de l’historia-dor francés Frederic Lacroix, qui, en elseu llibre Història de Malta i el Gozo enscomenta:

El forment que se sega a Malta a penes sí es suficient per a el terç dels seus habitants. Els terrenyslleugers produixen una espècie particular que no se sembra fins a febrer, i dóna un pa extremadamentblanc. Per a remeiar esta insuficiència, el govern dels cavallers es veia precisat a comprar a l’estrangerel forment necessari per a les provisions. Amb este objectiu es va concloure un tractat amb la Sicília, laqual s’obligà a subministrar a Malta una quantitat de cereals, mitjançant una exempció de drets. Elsgrans es conservaven en grans fosses obertes en el rocam. Quan aquells graners subterranis es trobavensuficientment plens, es tancava la pedra amb una gran pedra, unida cuidadosament amb PUZOLANA(terra que s’hi trobava a prop de Nàpols). D’esta manera es podria deixar tancat el forment un grannúmero d’anys sense tindre la menor avaria (L’ús de les sitges s’hi troba hui en dia en molts països i s’haintroduït a França, on els rics propietaris que no tenen necessitat de vendre els seus grans després de cadacollita, la conserven en esta espècie de coves).5

Este text ens deixa entreveure algunes de les causes que justificarien la construcció de les sitges malteses, motiusmolt semblants als esgrimits pels jurats de València per a la construcció dels nostres. És a dir, sol poc apte per al cul-tiu del forment, que es traduïa en una producció insuficient per a cobrir les necessitats anuals de la població, obligantals responsables de l’abastament a enviar ambaixadors en busca degrans, la qual cosa representava per a la ciutat considerables despe-ses. La necessitat d’emmagatzemar i conservar en bon estat gransquantitats de forment evitant el desabastament i els negocis especu-latius, molt freqüents en èpoques de crisi. Una altra similitud apun-tada és el lacrat de les boques amb arena o argila sense cap altreadditiu.

Finalitzarem este article amb una fotografia de principis delpassat segle XX, que representa un dels carrers de la Valetta, on s’hi potobservar un camí central que en el seu traçat final dividix, en dos, unaexplanada pavimentada de lloses, en la qual es distingixen algunes deles tapes indicades de les sitges que conservaven el forment del poblede Malta.6

Roberto Blanes Andrés

5 LACROIX, F. Historia de Malta y el Gozo. Barcelona, 1840, p. 11.6 Imatge procedent d’Internet: http://www.magnet.mt/images/pict005.htm. Duu per títol “Cruficis Hill-Floriana” en Images of Malta


Burjassot, pueblo de los aledaños de la capital delTuria, con una población de cerca de 40.000 habitantes,formando parte de lo que será la gran Valencia, es de tra-dición liberal, nobles sentimientos, trabajador, ordenado,dinámico y emprendedor.

Pueblo amante de la LIBERTAD, tierra óptima parala semilla hospitalaria y acogedora, tuvo la suerte o elmerecimiento por su vocación fraterna, de que los padresdel que después fuera ilustre escritor UNIVERSAL, D.VICENTE BLASCO IBÁÑEZ, eligieran este pueblocomo lugar de descanso y veraneo.

Pronto entabló contactos Vicente Blasco Ibáñez, conlas juventudes de ideas republicanas y otras muchas per-sonas de sentimientos liberales, y tras las luchas y sacri-ficios consiguientes, dieron con la formación de unCentro Republicano, "EL IDEAL", que tomaba ese nom-bre por el del establecimiento de la primera residencia enel pueblo.

Los republicanos no tenían local propio, el primerlocal republicano estuvo a la entrada del pueblo, o sea,en la esquina y encima del estanco que hay en la Plazadel Pozo nº 4 ( Plaza del Beato Juan de Ribera ), y en elnº 1 de la calle Mayor – hoy calle Vicente Blasco Ibáñez,después se trasladaron en la misma calle Mayor al nº 70,al lado de la serrería de Ricardo Sanchis (primero piso),en la planta baja había una herrería muy importante enaquellos tiempos, y mas tarde, fue el tercer local en lavivienda de los padres de D. Vicente Blasco Ibáñez en laplaza de D. Emilio Castelar i Ripio número 2, en cuyaplanta baja estaba el Bar Manolo y en dicha vivienda sehabilitó años mas tarde la Biblioteca Municipal. Hoy endía, en la planta baja en donde estuvo el Bar Manolo hoyse encuentra la oficina bancaria de "La Caixa".

El empeño de los republicanos era el de siempre:tener un local propio, y llegó por el tiempo aquel sueñotan esperado. El local en donde hoy está la sede del par-tido republicano ARDE y la Sociedad Civil Particular"La Constancia", era un chalet, y su dueño al que fami-liarmente le llamaban Polo, era capitán médico militar,accedió a venderlo a los Republicanos de Burjassot, yaque tantas veces insistieron en ello y es así como losrepublicanos tuvieron por fin su local propio.

Aquel local estaba lleno de habitaciones y de unosgrandes armarios que disimulaban los cuatro enormespilares que hay en el centro del mismo, y allí lasJuventudes Republicanas trabajaron con ilusión compar-tiendo con los veteranos Republicanos muchas horas de

Està en la nostra ciutat…

Historial del “Ideal Centro Republicano”y de la “Sociedad Cívico CulturalLa Constancia” de Burjassot (Valencia).En esta secció portem hui el testimoni d’una associació d’arrel històrica en la nostra ciutat


trabajo, tanto de día como de noche. Se derribaron lasverjas que rodeaban el jardín y se levantaron muros,como actualmente se encuentra. Se construyó una pistapara poder organizar bailes muy numerosos, y tambiénse aprovechó al mismo tiempo dicha pista para patinar.También se realizaron grandes mejoras en el local que sellenaba de gente cuando venía a dar conferencias y míti-nes el Radical Socialista D. Fernando Valera Aparicio.

La historia del Centro Republicano, propiamentedicha, se inicia en 1919 cuando el fervor republicanoculmina con la adquisición en propiedad de la finca enque se fundó, para lo cual se emitieron acciones amorti-zables al portador sin intereses y con derecho de reem-bolso, que fueron adquiridas en su totalidad por gentesdel pueblo: liberales y republicanos, de modesta econo-mía, pero llenos de entusiasmo y esperanzas en el hogardesde donde se seguiría luchando por los ideales deLIBERTAD, PAZ y JUSTICIA.

Tan hondo caló el empeño del joven luchador ypublicista Vicente Blasco Ibáñez, que siguiendo lasdirectrices entusiastas de este gran republicano, se fundael partido de "UNIÓN REPUBLICANA AUTONOMIS-TA", que llegó a ser el partido de masas más importantede la Región Valenciana.

En el año 1910 tuvo Burjassot su primer AlcaldeRepublicano en la persona de D. Jaime Urios Safont, queinició los trabajos para el resurgimiento de esta población.

Sucedieronle los alcaldes también republicanos D. Valeroy D. Roque Riera Juan, este último de gran valía, queacometió y terminó las obras de la actual CasaConsistorial.

Por aquel tiempo, llevaba la dirección del CentroRepublicano D. Agustín Oliver como presidente, comosecretario D. Manuel Benedito y como tesorero-deposi-tario D. Francisco Valero y posteriormente por los años1923 se promueve una nueva emisión de acciones paramejorar las dependencias del local social.

Pero en la noche, del 12 al 13 de septiembre de 1923el general D. Miguel Primo de Rivera implantó enBarcelona la dictadura con su pronunciamiento militar,hasta el 28 de enero de 1930, que dejó el mando al gene-ral D. Dámaso Berenguer y Fuste.

Historia.- 13 de septiembre de 1923.

El general D. Miguel Primo de Ribera y los jefesmilitares que formaron el DIRECTORIO.

Los miembros del DIRECTORIO provisional forma-do tras el golpe de estado del general D. Miguel Primode Ribera, son los señores Hernosa Kith, Mayandía,Ruiz del Portal, Navarro Requena, Gómez-Jordana,Marqués de Magaz, Vallespinosa y Muslera.

Fue entonces cuando el centro republicano "ElIdeal", y para que no fuera incautado el local político porla dictadura del general Primo de Ribera, los republica-nos de Burjassot cambiaron las siglas de "El Ideal"Centro Republicano por las de Sociedad Cívico Cultural"La Constancia", como centro recreativo y cultural, (conescritura notarial) pero continuando sus actividades polí-tico-republicanas dentro del mismo local.

Siguieron administrando el pueblo alcaldesRepublicanos y creciendo la influencia del partido"Unión Republicana Autonomista", hasta el punto deconvertirse en la única representación de las tendenciasprogresistas y republicanas de la comarca.

En 1919 es alcalde D. Vicente Llopis Mascarós, aquien se debe la erección del monumento a los Mártiresde la Libertad en esta población, monumento que seencontraba situado delante de la Casa Consistorial, y queal término de la guerra civil, en 1939 fue destruido pororden de los vencedores de aquella guerra fraticida.

En sesión extraordinaria del Ayuntamiento deBurjassot en fecha de 20 de Mayo de 1927, a propuestade la comisión permanente de fecha 7 de abril de 1927,se acuerda la expropiación de parte de la finca nº 78 dela calle Vicente Blasco Ibáñez, propiedad del "IdealCentro Republicano" y de la "Sociedad Cívico Culturalla Constancia", para proceder a la apertura de una víapública, que comunicará dicha calle de V. Blasco Ibáñez





con la de José Carsí, habiendo comparecido según cons-ta en el expediente la mayoría del Consejo deAdministración de la indicada sociedad, manifestando suconformidad absoluta al acuerdo de expropiación y com-prometiéndose a vender al Ayuntamiento "DOSCIEN-TOS DOCE" metros cuadrados de superficie de la men-cionada finca, conforme al pleno aprobado en la referidasesión, y por la cantidad de "CINCO MIL QUINIEN-TAS" pesetas, precio que ha sido contrastado por el apa-rejador titular de este municipio, de cuya cantidad reci-birán en el corriente ejercicio "TRES MIL" pesetas, y las"DOS MIL QUINIENTAS" restantes en las dos anuali-dades siguientes, quedando propiedad de la mencionadasociedad "LA CONSTANCIA", los materiales que seobtengan de su derribo que será a cargo de la misma.

Y así continuó hasta el 14 de abril de 1931, fecha glo-riosa de la proclamación de la II REPÚBLICAESPAÑOLA, que de nuevo volvió con las siglas de"U.R.A.": Unión Republicana Autonomista.

Siguieron administrando el pueblo hasta el año 1936alcaldes republicanos, los señores Albert, Valls, Yacer,Pastor y Riera Durá que realizaron grandes obras en susrespectivos periodos, siendo los últimos los que iniciany acaban las obras del nuevo Matadero Municipal.

Llegado el levantamiento militar, LA GUERRACIVIL, se reagrupan los republicanos de Burjassot conlas siglas de "I.R.", izquierda republicana, que así conti-nuó hasta el 31 de marzo de 1939. La avalancha estrepi-tosa de los vencedores de la guerra civil se incautan dequerido local, habiendo sido utilizado por diferentes ele-mentos e instituciones del nuevo régimen, con el naturaldesencanto del pueblo liberal y republicano.

El 29 de diciembre de 1978, el Ayuntamiento devol-vió el edificio a los legítimos propietarios, quienes antelos deterioros, hubieron de nuevo reemprender los traba-jos para restaurar el local. Este puñado de hombres entu-siastas, con sus donativos unos, y con sus prestacionespersonales otros, remozaron el edificio.

Se acepta como precepto legal la fecha de inscripciónde A.R.D.E. en el registro de asociaciones políticas delMinisterio del Interior. El partido político "AcciónRepublicana Democrática Española", fue constituido enel exilio republicano en el año 1959 por la fusión de lospartidos políticos Unión Republicana e IzquierdaPepublicana. En 1962 organiza el Pacto de Munich y eslegalizado en España en el mes de agosto de 1977.

Desde 1977 la agrupación de A.R.D.E. ha tenido cua-tro presidentes:

1º.- D. Eduardo Bello Marco, industrial, falleció eldía 14 de enero de 1981.

2º.- D. Daniel Belloch Roig, constructor, falleció eldía 1 de marzo de 1983.

3º.- D. Emilio Quer Alabadí, oficial de notaría, falle-ció el día 19 de marzo de 1986.

Y desde 1986 el presidente es D. José GalindoMendoza, empleado.

A.R.D.E. es miembro del Consejo Federal delMovimiento Europeo.

La asociación cívico cultural "La Constancia", tuvocomo presidente a D. José Domingo Cervera, conductor,fallecido el 19 de Noviembre de 1997, ocupando des-pués la presidencia de la sociedad D. José GalindoMendoza, hasta el día 8 de abril de 1998.

La Asociación Cívica Cultural "La Constancia"cuenta con las siguientes Asociaciones Deportivas yCulturales:

Asociación Cívica Cultural "La Constancia", presi-dente D. Juan Fas Blat.Peña Ciclista "El Sillín", presidente D. José VicenteMaynero Lleonard.Rondalla "La Amistad", presidente D. Germán deHuertas Zaragaza.Rondalla "Serenader´s", presidente D. EnriqueAlonso Vives.Sociedad Ornitológica Pajaril, presidente D.Francisco Cebriá Marco.

Los socios protectores de la Sociedad Cívica Cultural"La Constancia" suman en la actualidad la cifra de 88.

Juan Fas BlatJosé Galindo Mendoza



DEL BURJASSOT MEDIEVAL:El Hospital de Burjassot y la Antigua Casa de Baños

Por diferentes publicaciones y estudios sobre la his-toria de Burjassot, es conocida la existencia de un anti-guo hospital en nuestro pueblo. No descubrimos puesnada nuevo aquí al tratar sobre dicho hospital, que debióhaber sido de reducidas dimensiones y de cuya admi-nistración y características concretas nada se ha publi-cado y pocas referencias se conocen. El objeto de estaslíneas es clarificar en algo la ubicación que tuvo dichohospital.

Se trata sin embargo de una cuestión que reviste cier-ta complejidad, dado que no existe ninguna referenciafísica sobre el terreno de su localización. No obstantealgunos documentos de compra-venta de casas enBurjassot en el siglo XV nos permiten establecer conrelativa aproximación el área en que estuvo localizado.

Las menciones del hospital de que hablaremos aquíson siete, correspondientes a otras tantas afrontacionesde al menos cuatro casas diferentes. La primera de ellascorresponde a un establecimiento enfitéutico1 por el titu-lar del señorío, Domingo Mascó, al agricultor deBurjassot Martí Avinyó, en 1410. La casa con huertoobjeto del contrato lindaba con otras dos, una deFrancesca, viuda de Sanxo Dalvir, y otra de la viuda deJoan Miquel; también lindaba con dos huertos, los deBernat Peralada, y Antoni Ramo; y además con la ace-quia de Moncada y con el hospital2. La misma casa,sujeta a un censo anual3 de once Sueldos a pagar enNavidad, fue donada en 1433 por la viuda del enfiteuta asu hijo, Jaume Avinyó, pero en este caso al definir las

afrontaciones solo constan la casa de Mateu Cristofol, laplaza, y el hospital.4

La segunda casa que afronta con éste es inventariadaen 1411, tras la muerte de su enfiteuta Miquel Rodrigo.Sujeta a un censo anual de diez Sueldos pagaderos el díade san Miguel afrontaba con la casa de Domenga, unacalle, la plaza, y el hospital.5 En 1431 la misma casa esvendida por Jaume Loça (Llossa) vecino de Benimámet,a Marc Barberà, un notario ciudadano de Valencia, lin-dando en este caso con la casa de Jaume Domingo, laplaza, y el hospital.6

La tercera casa, cuyo enfiteuta era Domingo Aparicivecino de Burjassot, es inventariada en enero de 1452,siendo mencionadas las afrontaciones con la casa de JustAparici, el huerto de Bertomeu Beneyto a espaldas, laplaza, y el hospital. En abril de aquel mismo año estacasa, por la que se pagaba un censo anual de sieteSueldos y seis Dineros el día 15 de agosto, era subasta-da y vendida a Egidi Martí cuyo oficio era perator edilissive del Mustaçaf de Valencia, y en este documento lacasa afrontaba solo con la de Just Aparici, la plaza, y elhospital.7

La cuarta casa que confrontaba con el hospital soloes mencionada en una ocasión, cuando su enfiteutaVicent García, la dona a su hijo Bernat con ocasión de sumatrimonio con Antonia Almenar en 1451. Esta cons-trucción que el documento describe y sitúa como unascasas con huerto que solían ser los antiguos baños,situada casi en la entrada de dicho Lugar [Burjassot],

Des del primer número d’El Nucli Antic, l’associació s’ha honrat en tindre la constant col·laboració deRicardo Sixto, qui a més de les seues ocupacions cíviques i politiques, és un gran historiador, i historiadordel nostre poble, a qui no podem, sinó agrair-li la seua fidelitat

1 El establecimiento enfitéutico es la venta por parte de quien ostenta la plena propiedad de un bien inmueble, es decir de su "señor", de la propiedad deuso y disfrute del mismo. Se trata de una forma de propiedad dentro del marco feudal que desapareció tras la abolición de los señoríos en el siglo XIX.Hoy en día lo podríamos comparar con una especie de alquiler indefinido que fuese transmisible entre terceros.2 Archivo de Protocolos del Real Colegio del Corpus Christi (en adelante APPV), protocolo nº 28.439/G.Sanç del Port; 1410, diciembre 4.3 El censo anual era un pago, normalmente en dinero aunque también en ocasiones era en especie, que el propietario enfiteuta del bien inmueble estabaobligado a entregar al propietario señorial cada año en la misma fecha, normalmente la de una festividad señalada.4 APPV, protocolo nº 25.612/J.Masó; 1433, diciembre 15.5 Archivo del Reino de Valencia, Protocolos, nº 2.701/S.de Pastor; 1411, febrero 25.6 APPV, protocolo nº 25.612/J.Masó; 1431, octubre 30.7 APPV, protocolo nº 22.860/P.Masó; 1452, enero 30, abril 4.

UNA PROPOSTACULTURALEl Grup de Dones de Burjassot està portant, des de ja fa unsquants anys, una proposta cultural molt interessant: recullmaterials, fragments, trossos del nostre passat col·lectiu, per talde retornar-nos la memòria. Ara, de nou, ens oferixen una mira-da retrospectiva sobre la dona en els anys 30: una manera d’e-videnciar-nos el que hem avançat i el que encara ens queda perrecórrer en el respecte i la igualtat entre els gèneres. Col·labo-rem, en la mesura que pugam, cedint-los fotos i objectes de l’è-poca, que els arrepleguen tots els dilluns, de 18 a 20 hores en laCasa de la Cultura.



8 ...quasdam domos cum orto que esse solebat antiquitus balneus, sitaet posita quasi in introhitum dicti loci, circa plateam...9 APPV, protocolo nº 22.859/P.Masó; 1451, julio 4.10 ...quasdam domos que antiquiter erant balneum...11 APPV, protocolo nº 25.612/J.Masó; 1433, octubre 6.

LA DONA EN ELS ANYS 30

Els drets mai no els ha atorgat ningú gratuïtament:els drets s’han aconseguit, s’aconseguixen, mitjançant eltreball, l’esforç i, de vegades, la lluita. Els drets de ladona constituixen un bon exemple. La dona a principisdel segle XIX no tenia absolutament cap dret civil.Estava sotmesa a l’autoritat del pare i, posteriorment, ala del marit. No podia estudiar ensenyament secundari i,molt menys encara estudiar una carrera superior, tampocpodia exercir cap professió liberal. Varen ser les donesdels països anglosaxons les primeres que es varen mobi-litzar per tal d’anar aconseguint alguns drets elementals,bàsics, com ara el de l’educació. D’esta maneracomençava el moviment de la dona.

Un moviment cívic es diferencia d’un partit políticpel seu caràcter massiu, per l’amplitud dels seus objec-tius, per la seua llarga trajectòria històrica, perquè patixmoments de baixada i, també períodes d’alça, però sem-pre subsistix. I perdura perquè els seus objectius sempreestaran més enllà del seu compliment en la història.Pensem en el moviment obrer: per molts drets que s’a-conseguixen, sempre queden aspectes pels que continuartreballant, o en el moviment ecologista: mai no és sufi-cient la defensa pel medi ambient. Igual ocorre en ladona: mai no s’acomplixen totalment els seus ideals.

El moviment de la dona, aconseguit el dret a l’edu-cació, es va plantejar el dret al vot. Moltíssimes donesvaren patir maltractaments, presó i exili per reivindi-car una cosa tan elemental com poder depositar el vot enuna urna, el dret al sufragi. En aquells temps es parlava

cerca de la plaza,8 pagaba un censo anual de diecisieteSueldos y seis Dineros fragmentados en tres pagos a sanMiquel, Navidad, y san Matías. Afrontaba con la casa yhuerto de Didac Climent, ciudadano de Valencia, elhuerto de Domingo Aparici, la plaza y el hospital.9 Sinembargo casi veinte años antes, en 1433, el presbíteroAlbert Frexinet, como procurador de la Almoina de laSeu, titular del señorío, estableció como enfiteuta alvecino de Burjassot Jaume Avinyó, pagando dosSueldos y ocho Dineros anuales de censo en san Miguel,en unas casas que antiguamente eran baños,10 situadaen la plaza, y que limitaba con casa de dicho JaumeAvinyó, casa de Rodrigo Esteve, huerto de DidacCliment, y la plaza.11

Los datos anteriores resisten cualquier intento de ela-boración de un plano aproximado de situación de lascasas, el hospital y los baños. No existe hoy en día para-lelismo alguno entre las propiedades mencionadas ante-riormente y la disposición de las construcciones actual-mente situadas entre la antigua entrada de Burjassot, ladenominada plaza del Portalet, y la plaza antiguamentellamada Mayor y hoy del Pouet. Quizás el estudio arque-ológico de esta zona podría proporcionar nuevos datosque permitiesen una ubicación más exacta tanto del hos-pital como de los baños, que por todo lo anterior dedu-cimos que eran edificios individualizados situados en laactual calle Comandante Moreno, entre la acequia deMoncada y la plaza del Pouet.

Ricardo Sixto Iglesias.

de sufragi universal quan podien votar tots... elshòmens; les dones, no comptaven. Ara bé, l’arribada dela primera Guerra Mundial va canviar moltes coses. Laguerra va durar molts anys, els soldats es quedaven lite-ralment estacats en les trinxeres i les dones feien faltaper moure les màquines, per continuar la cadena produc-tiva. En definitiva, per seguir fent funcionar els països.Va ser el moment en què pogueren demostrar, de mane-ra efectiva, la seua igualtat i, a partir d’este moment,començaren a aconseguir el seu dret al sufragi. En EstatsUnits la Cambra de Representants aprovà en 1918 unaesmena a la Constitució per la qual s’atorgava a lesdones el dret al vot i el mateix ocorria al Regne Unit.

En Espanya el dret al vot per a les dones s’aconse-guiria amb l’arribada de la II República. És per això quevolem commemorar este fet i retre homenatge a lesdones que varen esforçar-se per aconseguir este dret tanelemental. A tal efecte, anem a realitzar una exposició,

que volem que siga itinerant, sobre la Dona en els anys30, cosa per la qual, fem una crida per a demanar mate-rial, per a que totes les persones que vulguen, ens deixenvestits, fotografies, ferramentes, i tot tipus d’objectesrelacionades amb la dona i la dècada de 1930. Estaremtots els dilluns, en la Casa de la Cultura, de 18 a 20hores, a disposició de totes les persones que vulguencol·laborar en esta exposició.

Pensem que és una bona manera de rememorar elpassat, no de manera autocomplaent, sinó per cobrarimpuls i continuar avançant. Avançar per evitar els mal-tractaments, avançar per aconseguir la no discriminaciólaboral, avançar per evitar l’acosament en el treball,avançar per solidaritzar-nos en les dones dels païsospobres. Per tot això i més, creem que no és inútil l’esforçde recuperar la memòria, de reconèixer l’esforç de lesdones que ens precediren, i en el que ens precediren ipensar en llegat que, sobre la dona, volem deixar a lesgeneracions que ens seguiran.

Moltes gràcies al veïnat del Nucli Antic per la seuasegura col·laboració.

Amparo CamposPresidenta del Grup de Dones de Burjassot



www.elnucliantic.iespana.eswww.iespana.es/elnucliantic

[email protected]

EVISTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS NUCLI ANTIC DE ...nucliantic.org/publicaciones/nucli_08.pdf ·...

Documents

Transcript of EVISTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS NUCLI ANTIC DE ...nucliantic.org/publicaciones/nucli_08.pdf ·...