Aquest viatger ha visitat Mongòlia i s’ha trobat amb · Com tampoc puc planificar massa el dia...
21
Transcript of Aquest viatger ha visitat Mongòlia i s’ha trobat amb · Com tampoc puc planificar massa el dia...
Aquest viatger ha visitat Mongòlia i s’ha trobat amb una familia nòmada que ofereix del poc menjar que té al visitant. Creus que se sent acollit? Parleu amb els companys del què significa la paraula HOSPITALITAT.
EL CAU ATAPEÏT
Un conill va construir un fantàstic cau on vivia feliçment. Ho va fer tan bé, que quan van arribar unes grans pluges que van innundar pràcticament tot el bosc i les cases de nombrosos animals, el seu cau va quedar fora de perill. Aviat van començar arribar la resta d'animals per demanar-li que els deixés passar aquell hivern a casa, un darrere l'altre, fins que el cau estava totalment ple i no hi cabia ningú més, però el conill no li va importar la incomoditat perquè se sentia generós. Un dia de primavera, quan tots havien tornat a refer casa, el conill anava passejant tan despistat que no es va adonar que un linx planejava atrapar-lo. Un dels animals que havia viscut a casa del conill li va advertir just abans de ser caçat, i li va oferir aixopluc. El linx va destrossar el cau, però el conill va poder escapar fins arribar a amagar-se a casa d'un altre dels seus amics.
Així, durant tot un dia, el linx perseguí al conill de cova en cova i de cau a cau, però aquest es va poder salvar ajudat per tots aquells a qui havia ofert recer, i per molts altres que van estar encantats d'ajudar-lo. I es va sentir enormement feliç, no només d'escapar del linx, sinó d'haver arribat a tenir tants amics gràcies a la seva generositat.
VERITABLE GERMANOR Cor amb Cor
A la meva escola quan és l’hora del pati
ens diu la nostra mestra que hem de ser tots amics.
No sempre funciona:
hi ha cops que algú s’enfada. Fins amb els més col·legues
a vegades hi ha crits.
No és possible viure en una bassa d’oli
quan n’hi ha uns quants que conviuen no sempre estan d’acord.
Són aquests conflictes
que ens fan ser més persones si és que els volem resoldre
buscant el bé de tots. No és pas fàcil créixer plegats.
Ajuntem la nostra veu, “Vine, amic, parlem-ne, diga’m qel que t’ofèn”.
Veritable germanor “Hi ha això que em molesta,
busquem la solució”.
“Nano, tu què mires!” “Ja saps el que s’explica?”
“Jo, aquest, no el vull ni veure”. “Sempre ho fa expressament”
Frases com aquestes,
faltant-nos el respecte no són millor ajuda
per ser amics de la gent.
Vinga! Fes la prova: agafa’t bé les coses, no siguis pessimista i pensa en positiu.
Al cole i a casa,
no et demano pas massa, si estem atents i amb ganes
podrem fer un bon caliu. No és pas fàcil créixer plegats.
Ajuntem la nostra veu, “Vine, amic, parlem-ne, diga’m qel que t’ofèn”.
Veritable germanor “Hi ha això que em molesta,
busquem la solució”.
Feu una estona de
silenci i escolteu el vostre cor.
En quins moments t’has sentit acollit per un company, amic, familiar...?
1ª Pere 4.
La vida comunitària 7 S'acosta la fi de totes les coses. Sigueu,
doncs, assenyats i sobris, i així podreu pregar. 8 Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l'amor cobreix una multitud de pecats. 9 Practiqueu mútuament l'hospitalitat sense queixar-vos. 10 Poseu-vos els uns al servei dels altres, cadascú segons els dons que ha rebut, com a bons administradors de la múltiple i variada gràcia de Déu. 11 Si algú parla, que sigui per transmetre paraules de Déu; si algú presta un servei, que sigui amb les forces que Déu concedeix. Així Déu serà glorificat en tot per Jesucrist. D'ell són la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.
Què et sembla que ens mostra aquesta imatge? Té alguna cosa a veure amb la hospitalitat?
Els nens i nenes no som com caixetes on pots posar-hi tota la informació a dins i així aprenen. Els alumnes som persones totes diferents i especials que necessiten moltes maneres d’aprendre diferent: cantant, escrivint, llegint, movent-se, dibuixant, fent resums, tocant... Tothom aprèn de la seva manera. A les escoles FEDAC ens ajuden a que tots aprenguem i a que ho fem amb alegria i motivació. Els mestres de les nostres escoles estan sempre formant-se i investigant com poden ajudar-nos a aprendre, de formes noves i que responguin als nostres interessos. Tant els nens i nenes com els mestres hem de tenir curiositat per les coses i cal que estiguem aprenent tota la vida per a fer-nos persones útils. Aquest és un nou repte: el d’APRENEM! T’agrada aprendre coses? Et sembla que t’ajudem prou a l’escola a aprendre? Et
sembla que aprens més quan fas coses tu sol o quan ho fas amb grup?
VERITABLE GERMANOR Cor amb Cor
A la meva escola quan és l’hora del pati
ens diu la nostra mestra que hem de ser tots amics.
No sempre funciona:
hi ha cops que algú s’enfada. Fins amb els més col·legues
a vegades hi ha crits.
No és possible viure en una bassa d’oli
quan n’hi ha uns quants que conviuen no sempre estan d’acord.
Són aquests conflictes
que ens fan ser més persones si és que els volem resoldre
buscant el bé de tots. No és pas fàcil créixer plegats.
Ajuntem la nostra veu, “Vine, amic, parlem-ne, diga’m qel que t’ofèn”.
Veritable germanor “Hi ha això que em molesta,
busquem la solució”.
“Nano, tu què mires!” “Ja saps el que s’explica?”
“Jo, aquest, no el vull ni veure”. “Sempre ho fa expressament”
Frases com aquestes,
faltant-nos el respecte no són millor ajuda
per ser amics de la gent.
Vinga! Fes la prova: agafa’t bé les coses, no siguis pessimista i pensa en positiu.
Al cole i a casa,
no et demano pas massa, si estem atents i amb ganes
podrem fer un bon caliu. No és pas fàcil créixer plegats.
Ajuntem la nostra veu, “Vine, amic, parlem-ne, diga’m qel que t’ofèn”.
Veritable germanor “Hi ha això que em molesta,
busquem la solució”.
... Estranger?
El teu Crist és jueu, el teu cotxe és japonès, la teva pizza és italiana,
la teva democràcia és grega, el teu cafè és brasiler,
les teves vacances són marroquines, les teves xifres són àrabs,
les teves lletres són llatines...
I goses dir que el teu veí és estranger?
“La bona hospitalitat és
senzilla; consisteix en una mica de foc, una mica de menjar
i molta quietud.”
Recordes què vol dir hospitalitat? Com podem mostrar hospitalitat? I aquesta imatge què mostra? Hi veus hospitalitat?
Oi que a tots ens agrada quan traiem una bona nota o ens feliciten perquè hem fet un treball molt ben fet? A les nostres escoles ens agrada que tothom aprengui molt i que obtingui uns resultats millors cada dia. Els alumnes, els mestres, els equips directius... Tots plegats volem que els alumnes aprenguin i treballin molt bé per a esdevenir persones felices. D’això en diem “FEINA BEN FETA”, un nou repte. A les escoles ens avaluem i donem la nostra opinió per a millorar cada dia més la manera com ensenyem i per fer la feina més ben feta. Avui quan acabis una feina, atura’t a pensar si t’agrada com t’ha quedat i si la podries haver fet millor.
VERITABLE GERMANOR Cor amb Cor
A la meva escola quan és l’hora del pati
ens diu la nostra mestra que hem de ser tots amics.
No sempre funciona:
hi ha cops que algú s’enfada. Fins amb els més col·legues
a vegades hi ha crits.
No és possible viure en una bassa d’oli
quan n’hi ha uns quants que conviuen no sempre estan d’acord.
Són aquests conflictes
que ens fan ser més persones si és que els volem resoldre
buscant el bé de tots. No és pas fàcil créixer plegats.
Ajuntem la nostra veu, “Vine, amic, parlem-ne, diga’m qel que t’ofèn”.
Veritable germanor “Hi ha això que em molesta,
busquem la solució”.
“Nano, tu què mires!” “Ja saps el que s’explica?”
“Jo, aquest, no el vull ni veure”. “Sempre ho fa expressament”
Frases com aquestes,
faltant-nos el respecte no són millor ajuda
per ser amics de la gent.
Vinga! Fes la prova: agafa’t bé les coses, no siguis pessimista i pensa en positiu.
Al cole i a casa,
no et demano pas massa, si estem atents i amb ganes
podrem fer un bon caliu. No és pas fàcil créixer plegats.
Ajuntem la nostra veu, “Vine, amic, parlem-ne, diga’m qel que t’ofèn”.
Veritable germanor “Hi ha això que em molesta,
busquem la solució”.
On et buscaré Sant Anselm
Procedència: www.pastoralsj.org
Senyor, si no estàs aquí, on et buscaré estant absent?
Si estàs per qualsevol lloc, com no descobreixo la teva presència?
Cert és que habites en una claredat inaccessible.
Però on es troba aquesta inaccessible claredat?
Qui em conduirà fins allí per veure't en ella?
I després, amb quins senyals, sota quins trets et buscaré?
Mai de la vida t'he vist, Senyor, Déu meu; no conec el teu rostre... Ensenya'm a buscar-te
i mostra't a qui et busca, perquè no puc anar en la teva recerca,
a menys que Tu me n'ensenyis, i no puc trobar-te
si Tu no et manifestes.
Desitjant et cercaré, et desitjaré cercant, estimant et trobaré,
i trobant-te t'estimaré
El dia més bonic: És avui!
No hi ha un dia més bonic que el dia d'avui. La suma de moltíssims ahirs, forma el meu passat. El meu passat es compon de records alegres... tristos... Alguns estan fotografiats i ara són cartolines on em veig petit, on els meus pares segueixen sent joves, on la meva ciutat sembla una altra.
El dia d'ahir va poder ser un bonic dia... però no puc avançar mirant constantment cap endarrere, tinc el risc de no veure els rostres que van al meu costat. Pot ser que el dia de demà amenaça encara més bonic... però no puc avançar mirant només l'horitzó, tinc el risc de no veure el paisatge que s'obra al meu voltant.
Per això, jo prefereixo el dia d'avui. M'agrada trepitjar-lo amb força, gaudir del sol o estremir-me amb el seu fred, sentir com cada instant, diu: present!!. Sé que és molt breu, que aviat passarà i no podré modificar-lo després, ni passar-lo en net. Com tampoc puc planificar massa el dia de demà: és un lloc que encara no existeix. Ahir vaig ser. Demà, seré. Avui, sóc. Per això:
Avui, et dic que t'estimo. Avui, t'escolto. Avui, et demano disculpes pels meus errors. Avui, t'ajudo. Avui, comparteixo el que tinc. Avui, em separo de tu sense guardar-me cap paraula per demà.
Perquè avui respiro, veig, penso, sento, sofreixo, oloro, ploro, treballo, toco, ric, estimo... Avui... Avui estic viu. Com tu.
T’enrecordes què buscaven Jesús i Maria el dia 24 de desembre?
Què va passar? On van passar la nit?
Alguna vegada no has tingut lloc per passar la nit? Què en penses?
Has dormit mai fora de casa? On?
Tot els nens i nenes de les escoles FEDAC som diferents. Uns tenen més facilitat per les llengües, altres per les matemàtiques, per l’esport, les ciències, per cantar... Tots som diferents i perfectes tal i com som. A les nostres escoles -amb l’ajuda dels mestres- aprenem a decidir com volem ser quan siguem grans. A les nostres escoles ens ensenyen molts camins possibles i cadascú escull el seu perquè tots som diferents i únics i tenim una manera diferent de ser. Cadascú s’ha de tractar d’una manera diferent i especial perquè aprengui millor i perquè se senti millor i més valorat. Això els nostres mestres ja ho saben i ho fan cada dia. Volen potenciar els nostres talents i per això, ens tenen molt en compte. Aquest és el repte de BIOFEDACS! Pensa un talent que tinguis. Compartiu els talents de tots els companys de la classe i penseu una cosa que podríeu fer tots junts, amb la col·laboració de tots!
VERITABLE GERMANOR Cor amb Cor
A la meva escola quan és l’hora del pati
ens diu la nostra mestra que hem de ser tots amics.
No sempre funciona:
hi ha cops que algú s’enfada. Fins amb els més col·legues
a vegades hi ha crits.
No és possible viure en una bassa d’oli
quan n’hi ha uns quants que conviuen no sempre estan d’acord.
Són aquests conflictes
que ens fan ser més persones si és que els volem resoldre
buscant el bé de tots. No és pas fàcil créixer plegats.
Ajuntem la nostra veu, “Vine, amic, parlem-ne, diga’m qel que t’ofèn”.
Veritable germanor “Hi ha això que em molesta,
busquem la solució”.
“Nano, tu què mires!” “Ja saps el que s’explica?”
“Jo, aquest, no el vull ni veure”. “Sempre ho fa expressament”
Frases com aquestes,
faltant-nos el respecte no són millor ajuda
per ser amics de la gent.
Vinga! Fes la prova: agafa’t bé les coses, no siguis pessimista i pensa en positiu.
Al cole i a casa,
no et demano pas massa, si estem atents i amb ganes
podrem fer un bon caliu. No és pas fàcil créixer plegats.
Ajuntem la nostra veu, “Vine, amic, parlem-ne, diga’m qel que t’ofèn”.
Veritable germanor “Hi ha això que em molesta,
busquem la solució”.
NO TARDIS MÉS... FES-HO ARA !
Recollir les joguines, els llibres, fer els deures, ajudar a casa... Tenim mandra? Què passaria si tothom tingués mandra per fer per les coses? I a casa? Si no fessin el dinar o no rentessin la roba? Què he de pensar quan tinc mandra? Què passarà si no faig les coses que em toquen fer? Si nosaltres no acollim als altres, no allarguem la mà per ajudar a l’altre... què passaria si tothom tanqués els ulls i no volgués veure el què passa al nostre voltant?
