EL BUTLLETÍ de l’amic · mes de gener a la publicació del Baròmetre de l’Hospitalet que...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

10/02/2017

nú

me

ro 210

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: La Vanguardia aposta per competir amb la premsa de proximitatD’AQUÍ I D’ALLÀ: Els resultats econòmics de la premsa de Madrid

COMUNICACIÓ DIGITALEls mitjans no guanyen diners amb Facebook i snapchat

PUBLICITAT I MÀRQUETINGRadiografia de les necessitats en publicitat de les empreses i agències a Catalunya

NOVES EINESMitjans francesos llancen una eina per frenar les “fake news” al costat de Facebook i Google

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAEls joves prefereixen ometre la publicitat a internet

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Els espanyols, més optimistes ara que el 2016TRIBUNA: Preocupació per un possible acord entre PP i PSOE per modificar la llei mordassaENTREVISTA: Giannina Segnini: “El periodisme està en crisi només quan es practica malament”ANÀLISI: I el periodisme d’anàlisi?DOSSIER: Per què els diaris espanyols en paper segueixen sent idèntics als d’abans de la crisi?OPINIÓ: Poden convertir-se les paraules de Trump en missatges d’amor?

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



La Vanguardia aposta per competir amb la premsa de proximitatPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

LaVanguardia.com va tancar l’any 2016 com a tercer diari digi-tal d’Espanya, segons les dades del mesurador oficial Comsco-re. El web del Grup Godó ha aconseguit la xifra de 12,8 milions d’usuaris, que suposa un nou rècord de lectors i que li permet reforçar el lideratge a Catalunya.

Segons el mateix diari, el llançament fa unes setmanes de la doble portada Edició Global i Edició Catalunya ha permès facili-tar l’accés a la informació als usuaris i consolidar la aposta per les notícies de proximitat. “Un bon exemple de l’èxit d’aquesta estratègia informativa es va poder comprovar aquest mateix mes de gener a la publicació del Baròmetre de l’Hospitalet que revelava que LaVanguardia.com és el mitjà de comunicació digital més visitat pels veïns de l’Hospitalet de Llobregat per informar-se”, expliquen des de les pàgines del rotatiu barceloní.

Segons expliquen des del Grupo Godó, el conjunt de seccions locals de LaVanguardia.com va registrar el passat mes de des-embre una xifra superior als 2,2 milions d’usuaris, citant dades de la plataforma Google Analytics. Les seccions provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona es troben entre les pri-meres posicions del rànquing de seccions locals més vistes, i les segueixen les comarcals del Baix Llobregat, Barcelonès Nord, el Maresme o les tres seccions del Vallès, d’entre les 20 edicions de proximitat catalanes actualment en marxa, però en aquest cas no es citen les pàgines vistes ni els usuaris únics.

En la seva aposta per competir amb els mitjans catalans de proximitat, de cara a 2017, el diari digital diu que “aposta un

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



any més per aquesta xarxa d’edicions locals per informar sobre l’actualitat més propera a les principals ciutats i municipis de Catalunya. Totes elles cobreixen la informació diària a partir de notícies, entrevistes i reportatges inèdits i ofereixen també la informació de servei més rellevant i una acurada selecció de propostes d’oci a l’apartat temàtic Viu a”.

Segons La Vanguardia, l’àrea informativa Local també vol ser una eina de promoció i divulgació de la realitat social, comercial i cultural del territori. A més, aquest any “el diari vol estrènyer la complicitat amb els lectors a través de la incorporació de col·laboradors experts en patrimoni cultural i històric, que posa-ran en valor els actius menys coneguts”.




TitularTextLadilloText


endesa.com

Per què evolucionem?Tot, per viure i créixer, necessita obrir-se al món que l’envolta. Aquest desig innat de l’ésser humà per progressar explica per què una nova identitat. Una transformació que reflecteix el nostre nou model de negoci basat en la innovació i en la sostenibilitat, a portar al món nous valors per als nostres clients, els nostres inversors i, en definitiva, per a tots nosaltres. Perquè quan obrim la nostra energia, el progrés és possible per a tots.

AMIC_ButlletiPrensa_188x122_S&S_Endesa2016_OP_MP_AD_CAT.indd 1 15/7/16 11:59



Els resultats econòmics de la premsa de MadridPer Dircomfidencial

Malgrat que ja està entrat 2017, l’editora de La Razón, Audiovi-sual Espanyola 2000 SA, no havia presentat fins fa uns dies els seus comptes anuals corresponents a 2015 en el Registre Mer-cantil. Com l’any anterior, el benefici net comunicat és bastant reduït. Si en el 2014 va aconseguir uns guanys de 861 euros, el 2015 la xifra s’eleva fins als 17.123 euros. És a dir, en els dos últims anys auditats, el diari de Planeta ha collit per als seus accionistes un benefici net de 17.984 euros.

D’una manera o altra, però, la veritat és que La Razón pot pre-sumir d’haver finalitzat els dos últims exercicis registrats en nú-meros negres. Cap altre dels tres grans diaris d’àmbit estatal i temàtica generalista editats a Madrid ho pot acreditar.

El més mal parat de tots ells en aquest període és El Mundo, l’empresa de l’editora Unidad Editorial Información General, va perdre 7,1 milions el 2015 i uns altres 7 milions el 2014. En total, un forat superior a 14 milions d’euros en només dos anys.

Una situació semblant és la que han viscut Edicions El País i el Diari ABC. El primer d’ells va perdre 3,6 milions el 2014 però va retornar als números negres el 2015, amb 3,3 milions d’euros de beneficis. De la mateixa manera, el diari de Vocento es va deixar 28 milions en 2014, però va poder guanyar 745.000 euros el 2015.

No hi ha correlació directa, per tant, entre els resultats econò-mics de La Razón i les seves xifres de vendes. En aquest apar-tat, el diari de Planeta va ser l’últim dels quatre grans al tan-cament de 2016, amb 48.000 exemplars diaris venuts; seguit de ABC (65.000), El Mundo (72.000) i El País (117.000). En les seves edicions digitals, les posicions en la classificació dels diaris amb més usuaris únics és idèntica.

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



Tornant als resultats econòmics de La Razón, aquest diari va tenir uns ingressos el 2015 de 58,2 milions d’euros, xifra que només és superior en tot just 100.000 euros en comparació amb un any abans. D’aquesta xifra, 25,7 milions d’euros pro-venen de la venda d’exemplars (-1,8% respecte a 2014) i 32,5 milions de la publicitat (+2%) .

Això sí, amb aquesta xifra de negocis total, la capçalera dirigida per Francisco Marhuenda és la que menys facturació va obtenir aquest any. En aquest punt, El País torna a ser líder destacat, amb 159 milions d’euros; seguit d’El Mundo (85 milions) i ABC (66 milions).

Quant a les despeses, La Razón va poder estalviar en costos de personal uns 500.000 euros, degut en gran part al fet que la plantilla es va reduir des dels 207 professionals que la integra-ven el 2014 als 199 el 2015.

La Diputació de Lleó haurà d’indemnitzar un mitjà al que no va adjudicar publicitat institucional

El TSJCL ha confirmat que la Diputació de Lleó haurà d’indemnitzar un mitjà al que no van adjudicar publicitat insti-tucional. La Diputació haurà d’abonar a ‘ileon.com’ un total de 160.676,78 euros en concepte de lucre cessant.




La Sala La Sala Contenciosa Administrativa del TSJCL amb seu a Valladolid ha reconegut l’existència d’una actuació per part de la Diputació Provincial de Lleó constitutiva de via de fet per dis-criminació en l’adjudicació de la publicitat institucional en el pe-ríode comprès entre gener de 2011 i la interposició del recurs. La societat editora de ileon.com celebra en un escrit remès a la premsa, “que la Justícia hagi donat suport a la premsa lliure amb les seves decisions de condemnar, de manera reiterada, a la Diputació de Lleó pels repartiments arbitraris i il·legals que els seus responsables polítics i gabinets de premsa han realit-zat de la publicitat institucional, amb el perjudici que això com-porta per a tota societat democràtica”.

Aquesta segona sentència suposa, a entendre dels editors d’aquest mitjà, “una garantia de l’exercici de la premsa de for-ma lliure i independent i allunyada dels interessos espuris del polític de torn” i són un “gran precedent jurídic que consolida un escenari en el que s’impedeixi l’ús de diners públics per forçar línies editorials”. (d’Ipmark)

Com veu la premsa de Madrid i de Barcelona el llegat de Joan Carles I

Pere Franch Puig, director of the Master in Journalism and In-ternational Relations at Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, juntament amb els seus companys del FCRI Blanquerna-URL, Marçal Sintes i Elena Yeste, han publicat a Estudis sobre el missatge periodístic, Vol 22, n. 2, pp. 935-952 l’article “La successió de Joan Carles I per Felip VI. Anàlisi de contingut dels articles editorials publicats pels diaris de Madrid i de Bar-celona”.

Aquestes són algunes de les conclusions: “Mentre que la prem-sa barcelonina posa més èmfasi en el tema sobiranista, el grup de Madrid, per la seva banda, presta més atenció al debat so-




Hi ha una fórmula per ser

el Banc de l’Any a EspanyaC

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K



bre monarquia o república i a fer balanç, normalment molt posi-tiu, del regnat de Joan Carles I; no obstant això, cal notar, en el cas de l’ABC, que els seus editorials es centren principalment en la defensa de la institució monàrquica, i no tant a elogiar el regnat de Joan Carles I. Aquest fet ens sembla significatiu i podria relacionar-se legítimament amb un ànim per part del rotatiu d’eludir -per incòmode en el moment en què, justament, Joan Carles i abandona el tron- un balanç a fons i detallat sobre la llarga etapa del rei sortint.” Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a l’article complet CLICANT AQUÍ (d’AEC)

El diari ABC continua amb les seves dures retallades

Fa unes setmanes coneixíem que el diari ABC negocia la baixa incentivada d’almenys vint treballadors, el que se suma a la intenció de l’empresa de reduir la massa salarial en un 10% en el pròxim conveni col·lectiu. Però això no és tot. Els documents als ha tingut accés prnoticias reflecteixen una important tisora-da en les col·laboracions que es publiquen a la versió impresa i digital del diari dirigit per Bieito Rubido i que fluctuen entre el 10% i el 55% dels valors que es van pagar durant 2016.

Al desembre el diari va enviar una carta a tots els seus col·laboradors, tant en digital com en paper, indicant que es faria una retallada generalitzat en les tarifes del 10% a partir de 2017. Ja al gener els col·laboradors només de la versió digital han rebut una segona missiva en la qual s’inclou una taula de valors depenent de l’extensió de l’article, cosa que converteix ABC en una de les primeres capçaleres a Espanya en aplicar aquest model que ja s’utilitza en diaris anglosaxons. Aquesta ampliació de la carta de desembre reflecteix que almenys en les col·laboracions digitals les retallades seran molt més elevades que el 10% anunciat inicialment. (de Prnoticias)

La nova G + J anuncia un dur ERE

G + J ha anunciat aquesta setmana un nou ERE que afectarà 46 dels actuals 165 treballadors que té la companyia. Aquest ERE s’anuncia només dos mesos després que Axos Midcap GmbH, una societat d’inversió, adquirís la companyia i afirmés la seva intenció de no fer retallades de plantilla. La justificació és per mo-tius “organitzatius i econòmics” i de moment es desconeixen les condicions d’indemnització dels acomiadats. G + J ha patit més de 300 acomiadaments des del començament de la crisi.


http://www.amic.media/media/files/file_352_1135.pdf



Aquest nou ERO de G + J ha estat justificat pels nous amos per causes “organitzatives i econòmiques”. Organitzatives per haver deixat d’editar Cosmopolitan i econòmiques, perquè l’empresa no és rendible des de fa molts anys. L’empresa, que dilluns va lliurar la memòria econòmica al comitè d’empresa, no descarta tancar algunes capçaleres o convertir-les en una publicació digital, tot i que no s’ha entrat encara en el detall del futur de les revistes que componen la companyia. G + J és editor de Ser Padres, Muy Interesante, Muy Historia, Geo, Mía i Marie Claire, entre d’altres. (de Prnoticias)

Mediapro gestionarà els informatius d’IB3

L’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears ha adjudicat al Grup Mediapro la gestió dels serveis informatius de la televi-sió i la ràdio pública de les Balears, segons confirma el grup. Al concurs públic d’adjudicació es van presentar unes altres tres empreses del sector.

La prestació de serveis tindrà una durada de dos anys i englo-barà la producció dels informatius per a totes les plataformes

de l’ens públic, incloent IB3 Televisió, IB3 Ràdio i la resta de les seves plataformes digitals en línia. Mediapro prestarà el servei en les seus d’IB3 a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Mediapro posarà a disposició d’IB3 els equips de producció de continguts de que disposa en les seves seus tant dins el territori espanyol com a nivell internacional perquè la cobertura infor-mativa d’IB3 pugui tenir accés a qualsevol punt que sigui del seu interès. (d’Infoperiodistas)

20 Minutos sosté la seva distribució en 2016 en retrocedir un lleuger 4%

L’estabilitat sembla haver arribat a 20 Minutos, almenys en termes de distribució. Després d’un any i mig sota el paraigua d’Henneo (antic Grupo Heraldo, de Saragossa) l’únic diari gra-tuït de difusió estatal que es manté a Espanya ha aconseguit sostenir les seves xifres en 2016. Segons les dades de l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) 20 Minutos va distribuir l’any passat una mitjana de 300.412 exemplars, el que suposa un retrocés del 4% respecte a 2015 quan aquesta xifra va arribar als 313.051 números.




Al maig de l’any passat 20 Minutos vivia un personalització que va incloure una renovació de la seva línia gràfica i del seu logo, entre altres coses. Amb l’inici del nou curs al setembre van arri-bar noves sorpreses com la incorporació de columnistes de re-nom per reforçar la seva secció d’opinió.

El gruix de la distribució de 20 Minutos l’any passat es va situar a la Comunitat de Madrid, emplaçament on es troba la base i la

seu central d’un diari que en els seus bons temps va comptar amb una àmplia xarxa d’edicions regionals repartides per tot el territori espanyol. En 2016 la Comunitat de Madrid va aca-parar el 56,76% de la distribució amb una mitjana de 170.509 exemplars; en segon lloc es va situar Catalunya, amb 82.219 unitats (27,37%) i, en tercer, Andalusia amb 34.606 (11,52%). Finalment també destaca la Comunitat Valenciana amb 12.427 exemplars (4,14%). Aquestes quatre autonomies van acaparar el 99,79% de la distribució total de 20 Minutos en 2016. (de Prprensa)

Moncloa abona 39 milions d’euros anuals a EFE per cobrir notícies d’interès públic

La Subsecretaria del Ministeri de la Presidència ha decidit pro-rrogar un any més el contracte que té subscrit amb l’agència EFE per a la cobertura informativa nacional i internacional d’interès públic.

El contracte actual es va adjudicar a l’agència pública de notí-cies a la fi de 2015 i, inicialment, tenia un període de validesa d’un any, durant 2016. Fa uns dies, el Ministeri de Presidència,




en mans de Soraya Sáenz de Santamaría, va decidir prorrogar-lo un altre any més.

Amb cada un d’aquests contractes anuals, EFE percep 39 milions d’euros. És a dir, amb la pròrroga inclosa, l’import as-cendeix a 78 milions d’euros en dos anys. Es dóna la circum-stància que el procediment de contractació en aquest cas és el de negociat sense publicitat. És a dir, no hi ha possibilitat que es presentin altres empreses a un concurs públic obert. Sigui com sigui, aquesta xifra és imprescindible per a EFE, ja que representa gairebé la meitat del seu volum de negoci total, que aquest any va ser de 78 milions d’euros. (de Dircomfidencial)

15 anys de Tribuna Maresme Amb 319 números publicats des dels seus inicis, la revista Tri-buna Maresme celebra enguany el seu quinzè aniversari. La capçalera va ser creada l’any 2002 i, tot i que ha anat canviant la seva periodicitat de publicació així com ampliant el seu radi d’acció informativa, actualment s’edita mensualment i es dis-tribueix de manera gratuïta des de diferents punts de tota la comarca del Maresme.

Des de l’any 2009 compta també amb una espai digital (www.tribunamaresme.com) des d’on es pot consultar la informació actualitzada i de proximitat del Maresme també de manera gratuïta. Això ha permès una consolidació del mitjà gràcies a l’adaptació a les noves tecnologies. Els continguts publicats per Tribuna Maresme, tant en digital com en paper, són princi-palment notícies, reportatges, cròniques, entrevistes i articles d’opinió vinculats sempre a l’interès del conjunt de la comarca.

Al llarg d’aquest 15 anys de vida, Tribuna Maresme, membre associat a l’AMIC, no només ha ampliat els seus continguts, sinó que també ha adaptat el seu disseny, fent-lo més atractiu i facilitant-ne la lectura. (de Redacció AMIC)




Els mitjans no guanyen diners amb Facebook i snapchatPer WAN-IFRA

Les companyies tecnològiques s’han situat com una de les alian-ces de molts mitjans de comunicació com a via d’escapament per aconseguir augmentar els seus ingressos. Una de les alian-ces dels mitjans ha estat amb xarxes socials, en què Facebook i snapchat són referències destacades, però, aquesta unió està augmentant els dubtes dels mitjans de comunicació davant el seu model de negoci.

Segons detalla un informe de Digital Content Next, alguns edi-tors entre els quals es troben The New York Times, The Wash-

ington Post, ESPN i Bloomberg, estan fent marxa enrere a les seves aliances amb la xarxa social de Mark Zuckerberg a causa del poc poder que tenen a la plataforma de notícies Instant Ar-ticles.

En concret, els mitjans expliquen que estan frustrats amb les restriccions que Facebook estableix pel que fa al nombre i al tipus d’anuncis que es mostren a les històries, una publicitat que després es reparteix entre el medi i la xarxa social. I és que, els editors expliquen que si mostressin la publicitat d’aquestes històries directament a la seva web els reportaria més beneficis que fent-ho a través de la plataforma social.

Igual que l’atractiu d’Instant Articles ha baixat, també ho ha fet el format de directes de Facebook Live. Mentre que el vídeo en directe s’ha col·locat com una de les puntes de llança de mitjans socials com Twitter, Instagram o la pròpia Facebook, la xarxa social de Zuckerberg només ha pagat a alguns pocs editors per fomentar-los.

D’aquesta manera, mentre que uns mitjans de comunicació experimenten amb publicitat addicional en els Facebook Live altres han expressat la seva preocupació davant la “falta d’èxit

COMUNICACIÓ DIGITAL



de Facebook a crear audiències a gran escala al voltant de es-deveniments en viu”, replica Digital Content Next, que apunta que “encara ha d’escalar o provar un model d’ingressos” perquè sigui realment interessant per als mitjans de comunicació.

D’aquest cada vegada menor interès dels mitjans per treballar en models específics per a xarxes socials tampoc se’n escapa snapchat. I és que encara que diverses companyies de mi-tjans de comunicació tenen personal específicament dedicat a crear contingut per a la xarxa social efímera, “té poc o cap interès financer a curt termini”, segons indiquen els editors en l’informe.

L’interès dels mitjans en snapchat és una aposta a llarg termini, ja que l’ús d’una capçalera per la xarxa social del fantasma groc resideix a captar als més joves i relacionar-los amb la marca. Tot i així, aquesta aposta no acaba de quallar entre els mitjans nord-americans que han patit recentment el canvi en la retri-bució d’anuncis. Des de fa poc temps, snapchat ha deixat de pagar als editors una part de les vendes d’anuncis, per pagar-los una quota de llicència, el que ha estat entès pels mitjans de comunicació com “un límit màxim de monetització”, explica l’informe de Digital Content Next.

Només aporta el 14% d’ingressosLa veritat és que més enllà de poder tenir el control de les pu-blicacions i gestionar la publicitat obertament en les plataformes socials, la gran queixa dels mitjans és el que aporta Facebook o snapchat als seus ingressos publicitaris totals. En concret, l’informe revela que 17 mitjans de comunicació integrats en l’acord amb les diferents plataformes socials van generar una mitjana de 7,7 milions de dòlars durant la primera meitat de l’any passat, fet que suposa un 14% dels seus ingressos digitals totals.

“Els editors estan perdent la intermediació, la seva relació amb les seves audiències, i temen que Facebook envaeixi més el seu ne-goci tradicional” pel que els editors encara “expressen una profunda ambivalència” sobre el compromís real de Facebook de ajudar-los a guanyar diners en la seva plataforma, indica l’informe. En concret, una colla d’editors dubten que des del punt de vista d’ingressos si-gui rendible la inversió amb equips dedicats específicament a això. Com alguns asseguren, fins i tot col·locant la publicitat d’aquestes històries en les seves pròpies web, els reportaria “més beneficis”.

L’AMIC ofereix als lectors d’El Butlletí l’oportunitat de llegir l’informe Distributed Content Revenue Benchmark Report de Digital Content Next. Només cal CLICAR AQUÍ





Centre Presse reforça el seu “ADN local” gràcies a ITER web CMS

“Més dinàmica, responsive, amb més estil i més propera als ciutadans”. Són les notes distintives del seu nou website que ressalten els professionals de Centre Presse que han liderat el projecte de redefinició i posada en marxa, basat en el CMS ITER web de Protecmedia. El projecte ha suposat una certa revolució en la forma de treball de la redacció. Juntament amb un disseny més atractiu, s’ha aconseguit un canvi de paradigma en el flux de treball: en l’elaboració de continguts participa ara el conjunt de la redacció i no només els redactors de l’equip web i, d’acord, s’ha revertit l’anterior orientació Print-to-Web a un flux “web first” .

El nou redisseny responsive ha estat pensat per mantenir la imatge de marca en tots els suports i, especialment, facilitar la navegació en dispositius mòbils. Una altra de les conseqüèn-cies de col·locar ITER web al cor de la redacció ha estat la de facilitar que el periodista publiqui en directe continguts a les xarxes socials des del seu mateix interfície de treball, amb en-llaç al contingut de l’article si així ho desitja. És de preveure que l’augment d’interactivitat amb l’audiència generi una siner-gia positiva que redundi en més trànsit i temps de permanència.

La proximitat a la realitat del seu territori d’influència -el departa-ment francès de l’Aveyron- sempre ha estat en el ADN de Centre Presse. Amb aquest canvi, s’ha aprofitat per incrementar el nom-bre de continguts locals i millorar la seva classificació per pobla-cions per fer-los accessibles des de la pròpia home. Els esports locals han augmentat la seva presència de forma significativa. L’estat del trànsit, el cinema, les idees sobre com ocupar el temps lliure i la natura són també noves categories de continguts que contribueixen a conformar un website de referència per a la co-munitat de l’Aveyron. Des del punt de vista dels formats, vídeos i galeries de fotos tenen un alt grau de rellevància. Centre Presse pertany al grup Journaux du Midi, recentment adquirit per Groupe Dépêche du Midi (Tolosa). (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)




Mercat únic digital: els negociadors de la UE acorden les regles que permetran als europeus viatjar per la UE amb els seus serveis de continguts en línia Gràcies a l’acord que van tancar dimarts al vespre els negocia-dors del Parlament Europeu, els Estats membres i la Comissió Europea, els ciutadans de la UE es podran beneficiar plenament de les seves subscripcions a serveis en línia per mirar pel·lícules, llegir premsa online, llibres electrònics, jugar a videojocs o escol-tar música quan són de viatge dins la UE. Es tracta d’un primer acord sobre la modernització de les regles de la UE sobre drets d’autor proposada per la comissió en el marc de l’estratègia per un mercat únic digital. La nova normativa s’adaptarà a la manera com els europeus accedeixen als serveis digitals de continguts culturals i d’entreteniment quan viatgen per la UE.

En 2016, el 64% dels europeus va utilitzar Internet per jugar o des-carregar jocs, imatges, premsa, pel·lícules o música. Ho van fer cada vegada més a través de dispositius mòbils. En una enques-ta realitzada el 2015, un de cada tres europeus volien portabilitat transfronterera. Per als joves, aquesta possibilitat és encara més important. La meitat de les persones amb edats compreses entre els 15 i els 39 anys pensen que la portabilitat i l’accés al servei al qual estan subscrits quan es viatja a Europa és important.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden llegir la nota de premsa completa (en anglès) en aquest enllaç

El Món incorpora Vicent Sanchis com a director adjunt

El periodista valencià Vicent Sanchis (1961) ha esta nomenat director adjunt d’El Món per tal de reforçar la tasca que l’equip pe-riodístic, dirigit per Salvador Cot, desenvolupa des de fa dos anys. De la mateixa manera, aquesta incorporació suposa també un


http://europa.eu/rapid/press-release_IP-17-225_en.htm



reforçament en l’estratègia d’expansió de la principal publicació del grup Totmedia, que presideix Ramon Grau.

El grup Totmedia aplega mitjans generalistes, com és el cas d’El Món, però també publicacions territorials de referència com El Tot Sant Cugat i nous projectes a nivell local i comarcal com són el Món Terrassa, Tot Rubí, Tot Cerdanyola, Capgròs, iSabadell i BellaterraDiari. L’expansió del grup Totmedia tam-bé compta amb una vessant temàtica amb capçaleres com Via Empresa, dedicada al món empresarial; Vadevi.cat, enfocat als vins catalans; Paresinens, d’informació familiar; o Elcinèfil, una revista de divulgació cinematogràfica. (de Redacció AMIC)

The New York Times guanya gairebé 300.000 nous subscriptors digitals

El diari The New York Times va sumar uns 296.000 nous abonats a la seva edició digital en l’últim trimestre de 2016, el que significa un creixement del 19% respecte al trimestre anterior. A la fi de 2016, el diari comptava amb 1,85 milions d’abonats exclusivament a la seva edició digital. Aquesta quantitat és 45% superior que la de 2015, segons un comunicat del diari divulgat aquest dijous.

Absolutament centrat cap al digital, el New York Times ja no divulga la quantitat de subscriptors de la seva tradicional edició en paper ni tampoc la dels que accedeixen simultàniament a les dues versions. És tal el seu interès pel digital, que només fa uns dies, va anunciar que tindria un informatiu basat en podcasts. (de Clases de Periodismo)

4 de cada 10 usuaris fa servir app de notícies




Una investigació de Global Web Index mostra que l’usuari tí-pic d’Internet està dedicant més de 50 minuts del seu temps a revisar diaris de notícies i continguts en línia. Es tracta de 12 minuts més que la xifra corresponent a mitjans impresos. A més, les apps de notícies són cada vegada més populars: 4 de cada 10 internautes ara estan utilitzant aplicacions de notícies en la seva tauleta o mòbil. Aquesta xifra és el doble del 2012.

“L’augment dels mòbils està tenint un impacte clar en això. Els usuaris d’Internet estan triant cada vegada més apps per mantenir-se al dia amb les notícies”, es conclou. El gràfic que acompanya aquest text revela que, el 2012, es va passar de 21% a 38% d’usuaris que va emprar una app de notícies en l’últim mes. (de Hatsnew)

Microsoft torna a tenir el seu web en català

Microsoft torna a tenir activa el seu web Microsoft Catalunya íntegrament en català. Wiccac, agrupació de creadors de webs, va informar al setembre de l’any passat, que Microsoft havia eliminat la seva versió en català. Aleshores, Jordi Marin, direc-

tor general de Microsoft Catalunya, va defensar la decisió ar-gumentant que es volia actualitzar i potenciar la web amb més continguts i notícies.

Amb l’objectiu de recuperar el català a Microsoft es va enge-gar una campanya al portal Change.org que encara és actiu. Els impulsors de la campanya consideren que la nova web és un primer pas, perquè s’ha millorat la situació anterior. Tanmateix, reclamen una versió íntegra de la web en català, i no només ‘Microsoft Catalunya’, que ofereix menys continguts. (de Wiccac)

Nova pàgina web d’horanova

A partir d’aquesta setmana @DiariHoraNova, de Figueres, re-nova la seva imatge a http://horanova.cat amb més continguts i un nou disseny. L’estrena de la publicació que, en paper, és un bisetmanari, ja es pot veure i comprovar que el nou disseny, molt més interactiu, arriba acompanyat de més continguts. Hora Nova, que s’autoanomena el periòdic independent de l’Alt Em-pordà, és editada per Noves Edicions Altempordaneses S.L.U. (d’AEC)




Vocento estén la seva fórmula de pagament a El Diario Montañés

El grup Vocento ha ampliat la seva fórmula de continguts de pa-gament dels seus diaris al rotatiu càntabre El Diario Montañés, després implementar-ho en el biscaí El Correo i el donostiarra Diario Vasco. El Diario Montañés On+ ofereix tres alternatives: On+, per 4,95 euros al mes i que proporciona accés il·limitat als continguts del web; el pack Navega, per 23,99 euros al mes i que inclou, a més de l’accés als continguts del web, l’accés en línia al diari i els suplements (a través de Kiosko i Más), i el pack Total 7 Dies, per 48,27 euros al mes, que inclou tam-bé el lliurament del diari i els suplements en suport paper i a domicili. Els usuaris del web del diari càntabre que no optin per alguna d’aquestes opcions tindran limitat l’accés a deu no-tícies mensuals, a més de a les portades i subportades, que no s’expliquen dins de les deu. (de Digimedios)




Radiografia de les necessitats en publicitat de les empreses i agències a CatalunyaPer Col·legi de Publicitaris RRPP de Catalunya

“El sector i els professionals de la Publicitat, les Relacions Pú-bliques, el Màrqueting i la Comunicació estan vivint un moment de plena transformació degut als grans canvis tecnològics -es-pecialment- sociològics, econòmics i polítics que han tingut lloc en un temps molt curt”, explica Rosa Gomà, la degana del Col·legi de Publicitaris.

Es tracta d’un sector que, a la seva vegada, ofereix serveis a empreses i entitats de tots els sectors i, per tant, es veu fins i tot més afectat pels canvis que d’altres.

És per això que amb l’objectiu d’avançar-se als nous temps, és fonamental que tant els propis professionals, com les empre-ses, institucions i els centres formatius coneguin quines són les competències que més valoren les empreses i agències i les necessitats que preveuen que tindran en el futur, per formar-se i reciclar-se d’acord a la nova realitat de serveis i especialitats que es demana.

Per contribuir a conèixer a fons aquestes noves necessitats, el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, amb la col·laboració de les principals escoles universitàries de Catalunya, de la Cambra de Comerç de Barcelona, el Club de Marketing de Barcelona i l’Associació Empresarial de Publicitat ha elaborat l’estudi ”Radiografia de les necessitats en publicitat i relacions públiques de les empreses i agències a Catalunya”.

L’estudi fa palès que actualment el sector agrupa una gran diversitat de disciplines i especialitats: des del disseny gràfic, el màrqueting digital, la producció i gestió d’entorns i eines

PUBLICITAT I MÀRQUETING



digitals, la producció audiovisual, l’estratègia, la creativitat, la creació i redacció de continguts, la comunicació corporativa, la producció d’esdeveniments o la gestió de projectes… En totes elles, la capacitat d’adaptar-se al canvi, el dinamisme i la visió estratègica sobresurten com a principals competències que es requereixen del sector.

Les conclusions de l’estudi.- Les principals conclusions de l’estudi es divideixen en quatre apartats: a) Les àrees de treball. b) Les tècniques utilitzades. c) Les competències. d) La forma-ció universitària. En l’estudi no s’identifiquen diferències en les expectatives dels aspectes enquestats pels pròxims cinc anys. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir al resum de les dades més significatives d’aquesta Radiografia de les ne-cessitats en publicitat de les empreses i agències a Catalunya. Només cal CLICAR AQUÍ (Foto de Nick Veasey - Galaxiaup)

El Govern espanyol aprova el Pla de Publicitat de 2017 amb 70 milions d’euros

El Consell de Ministres ha aprovat aquesta setmana el Pla de Publicitat i Comunicació Institucional de l’Administració General

de l’Estat per a 2017 que preveu una inversió de 70,2 milions d’euros. La promoció d’hàbits saludables i segurs i la promoció en matèria de drets i deures dels ciutadans són les prioritats de les campanyes institucionals en 2017.

El Pla es posa a disposició dels ciutadans i de les associacions del sector, d’acord amb el principi de transparència del Govern, a tra-vés del web de Presidència del Govern (www.lamoncloa.gob.es).

En el Pla es recull informació detallada de cadascuna de les 92 campanyes institucionals que seran desenvolupades en 2017 pels ministeris, organismes i entitats públiques, amb especifi-cació d’objectius de cada campanya, cost previsible, aplicació pressupostària, període d’execució, eines de comunicació a uti-litzar, difusió, públics als quals es dirigeixen, idioma, avaluació a realitzar i mesures d’accessibilitat previstes. Les campanyes institucionals dels ministeris d’Energia, Turisme i Agenda Digi-tal; Sanitat, Serveis Socials i Igualtat; Interior, Hisenda i Funció Pública i Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient repre-senten el 86,5 per 100 del total del pressupost.

La premsa, en paper i digital, coparà el 69% del total invertit pel Govern, més de 50 milions.. Les campanyes es difondran ma-


www.amic.media/media/files/file_352_1133.pdf



joritàriament a internet, premsa escrita, ràdio, televisió, revistes i suports exteriors, per aquest ordre. El Pla no indica, però, les capçaleres on es publicaran els anuncis.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a aquest docu-ment CLICANT AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Els classificats digitals de Schibsted superen els 110 milions d’ingressos a EspanyaEl negoci dels mitjans de comunicació digitals a Espanya no és pròsper, llevat d’algunes excepcions, fonamentalment pels baixos preus de la publicitat en línia i les pobres taxes de subs-cripció. No obstant això, en altres àmbits dins d’Internet, les vendes no paren de créixer. Un exemple és el dels portals de classificats, continguts que van abandonar fa temps a la prem-sa tradicional.

En aquest sentit, Schibsted Media Group va aconseguir a Es-panya augmentar els seus ingressos un 12%, fins a arribar als 110.700.000 d’euros. Propietària dels webs Coches, Fotocasa,

Vibbo, Milanuncios, InfoJobs o Habitaclia, el grup noruec va aconseguir en 2016 un ebitda de 22,6 milions d’euros a l’Estat espanyol.

Ara, per impulsar l’àmbit immobiliari, Schibsted avança que hi haurà millores de producte en els mapes, recerca geogràfica, fil-trat i cerques guardades. A més, ha adquirit recentment Habitaclia i té previst llançar a Espanya aquest mateix any una plataforma de segmentació d’audiència i publicitat. La companyia també assegu-ra que ha tingut un bon començament d’any en 2017 pel que fa al trànsit rebut, sobretot a Coches.net. (de Dircomfidencial)

Neix Arroba Media, nova divisió de mitjans de l’agència Arroba

L’agència de publicitat Arroba amplia els seus serveis amb la creació d’una nova divisió de mi-tjans que operarà sota la

denominació d’Arroba Media. La divisió operarà com una agèn-cia de mitjans independent, native digital i basarà seus pilars en





talent i la gestió integral de les campanyes de mitjans, segons han explicat els seus responsables. L’objectiu de la posada en marxa és ampliar l’oferta de serveis a les necessitats dels clients actuals d’Arroba, una agència nativa digital que en els últims anys ha afrontat un procés de reestructuració i enfoca-ment obrint-se a nous camps, més enllà del que és merament digital.

El valor diferencial d’Arroba Media, enfront d’altres agències de mitjans, es basarà en l’ús de la tecnologia i la dada, com a eix fonamental per al desenvolupament de les seves planificacions. “La planificació d’audiències, l’anàlisi del moment més adequat per l’impacte a un usuari en funció del seu journey i la utilització de la dada de forma predictiva i creativa, és la fórmula amb la qual avui dia les marques poden treure un major rendiment a les seves inversions”, comenta Ismael Alcolea, que liderarà aquesta nova divisió en qualitat de head of media and perfor-mance d’Arroba.

Arroba Media comença la seva activitat treballant per a mar-ques com Meliá, Institut d’Empresa o Oxford University. “La clau és convertir-se en un partner estratègic dels nostres clients, sa-ber exactament on aportem valor, i per tant tenir coneixement

de tot el procés conversió i Live Value Costumer”, assenyala el seu director. (d’El Publicista)

Campanya d’ING Direct, compte nòmina

El Compte Nòmina d’ING és un producte consolidat però que igual que el banc està en constant evolució; mostra d’això és el llançament de Twyp Cash, un servei de pagament i re-tirada d’efectiu en comerços. Per comunicar aquesta novetat, l’agència Sra. Rushmore ha creat una nova campanya molt sentimental sota el concepte “Saber Volar”.

Utilitzant un vers del poema d’Oliverio Girondo, “l’Espantaocells”, la campanya fa un paral·lelisme entre les parelles que són di-ferents i surten de la monotonia en el seu dia a dia i el Compte Nòmina, un producte que evoluciona, que canvia i que sorprèn amb serveis i atributs nous. Aquesta campanya inclou peces de televisió, així com premsa, exterior, i peces digitals de vídeo, display i xarxes socials. I Media maneja els mitjans. (de Mar-keting News)




Solvia, “Immobiliària Total”, amb S, C, P, F.

Solvia ha llançat una nova línia de comunicació amb una campanya 100% actitudinal Solvia des del sector immobiliari espanyol ha desembocat en un nou posicionament per a la Companyia, prestant serveis molt diferenciats per a públics molt diversos. Solvia passa a ser una macro comercialitzadora d’immobles amb oficines físiques, que intermedien no només en la venda i lloguer, sinó també en la compra. Aquest nou mo-del de negoci implica un projecte de futur que pretén guanyar en qualitat i capil·laritat.

Per tal de traslladar al seu públic objectiu aquesta evolució i demostrar el veritable abast de la transformació, la marca pre-senta també un nou claim. Solvia serà a partir d’ara “La Immo-

biliària Total”, un reflex del seu posicionament que trasllada atri-buts de marca vinculats al expertise, el valor i la competència.

En televisió la campanya consta de diverses peces, un espot de 20” que presenta la transformació de Solvia i diverses càpsules de 10”. A més, la campanya es podrà trobar en mitjans digitals, mitjans gràfics, ràdio i també en màrqueting relacional. (de La Publicidad)

Generali i la seva nova campanya

Generali ha estrenat la seva última campanya de publicitat posant en relleu la figura del mediador d’assegurances com a peça clau de la seva activitat. Sota el concepte “A grans proble-mes, grans solucionadors”, l’asseguradora planteja tres situa-cions per demostrar que davant qualsevol problema del client, sempre hi ha un mediador de Generali que té la solució, de la mà de Ogilvy & Mather Publicitat

La campanya, que torna a comptar amb Jesús Calleja i el ja mític ‘lleó de les assegurances’, concedeix absolut protagonis-me als seus mediadors, que se les empesquen per resoldre




les incidències dels seus clients de forma ràpida i intel·ligent. A més de la campanya creativa prevista en diversos mitjans (te-levisió, ràdio, premsa i digital), s’ha plantejat una acció teaser en xarxes socials i diverses promocions especials associades a aquest llançament. (de Programa Publicidad)

La UIC selecciona Grey Barcelona com la seva nova agència

UIC Barcelona, la universitat que aposta per la formació per-sonalitzada amb clara vocació professional, ha seleccionat l’oficina de Grey Barcelona per al suport estratègic i el desen-volupament creatiu de les seves campanyes publicitàries, de les seves peces promocionals, i de la seva campanya de cele-bració del 20è aniversari, que tindrà lloc aquest any 2017.

Els primers projectes en què ja està treballant l’oficina de Grey Barcelona són: la campanya publicitària anual de la universi-tat, prevista per aquesta primavera i que contemplarà diverses peces en mitjans com TV, ràdio, exterior, premsa i digital; el desenvolupament de tot el material de suport promocional de

graus, post-graus i màsters; així com la campanya del 20è ani-versari de la Universitat, fundada el 1997, que arrencarà a mei-tats d’aquest mateix any. (de La Publicidad)

VCCP Spain guanya la totalitat de les marques del Grup Liberty

L’agència de publicitat VCCP Spain passa a gestionar la publi-citat de les tres marques del Grup Liberty: Gènesi, Liberty Se-guros i Regal. VCCP Spain, ja gestionava el compte de Gènesi des de 2013 i, a partir d’ara, s’ocuparà de la revisió estratègica i del desenvolupament creatiu global per a les tres marques.

Per Julia Calvo, aquest moviment de totes les marques sota el paraigua d’una única agència significa “Confiar en una agència que coneix la nostra forma de treballar i comparteix els nostres valors. Així mateix, en gestionar les tres marques a través de VCCP Spain, aconseguirem una major eficiència i visió global de la companyia”. (de Control Publicidad)




Carat Direct guanya el compte de Vitaldent

Vitaldent ha confiat la seva gestió de mitjans a Carat Direct, la unitat de treball del grup internacional Dentsu Aegis Network especialitzada en la gestió d’anunciants de resposta directa i ofereix serveis integrats d’estratègia de mitjans, mesurament, anàlisi i optimització de campanyes basades en resultats de negoci.

En paraules d’Elisa Brustoloni, directora general de Carat Di-rect, “Estem molt contents i orgullosos que Vitaldent ens hagi triat com la seva agència de mitjans en aquesta nova etapa. Vi-taldent és una companyia consolidada, amb més de 25 anys en el sector odontològic i junts ens enfrontem a un repte important després del canvi de propietat”. (de Control Publicidad)

Dommo guanya el concurs de Pullmantur

Dommo, l’agència creativa independent, acaba de guanyar el compte de Pullmantur Cruceros, després d’un concurs dut a ter-me entre diverses agències Dommo materialitzarà la creativitat i estratègia de la marca al llarg del 2017.

Dommo desenvoluparà campanyes, en diferents suports, i adaptades a cada moment clau, posicionant a l’empresa de creuers com a única en la seva categoria a través d’un discurs únic i apel·lant als seus valors diferencials. L’equip de Dommo ja es troba treballant per a aquest nou client. (de Control)




Mitjans francesos llancen una eina per frenar les “fake news” al costat de Facebook i GooglePer Marketing Directo

Dos mesos abans de les eleccions franceses, diversos mi-tjans han tancat una partnership amb Google i Facebook per frenar la propagació viral de les notícies falses. Denominada “Crosscheck”, la iniciativa és similar a les accions de Facebook tant als Estats Units com a Alemanya i busca verificar la infor-mació que circula a la xarxa de xarxes.

El llançament de l’eina, titllada de “ experimental “ pels propis partners, arriba després que els polítics europeus mostressin la seva preocupació pel paper catalitzador de les “fake news” en els moviments extremistes.

Segons detalla The Verge, el funcionament de “Crosscheck” treu el màxim partit a la intel·ligència col·laborativa dels usuaris de la xarxa de xarxes. Són aquests els que assenyalen la pos-sible falsedat de la informació publicada, perquè més endavant els 8/2 passin a verificar-les.

En cas que dos diaris o més confirmin que no és informació contrastada, i incloguin enllaços que ho justifiquin, Facebook alertarà de la probable falsedat amb un missatge d’alerta als usuaris. La publicitat tampoc estarà permesa dins el contingut.

Entre les empreses col·laboradores trobem a les esmen-tades Facebook i Google, treballant braç a braç al costat de mitjans com Le Monde, BFM TV, Agence France-Presse, o L’Express. Alguns d’aquests mitjans, concretament Libération i Le Monde, van publicar fa un temps un llistat de fonts no fiables d’informació, per tal d’alertar als usuaris de l’engany.

NOVES EINES



Jérôme Fenoglio, director editorial de Le Monde i poc inclinat a col·laborar en la iniciativa en un primer moment, va confirmar la seva implicació després de saber que Facebook impedirà la di-fusió de les notícies. “Per primera vegada, serà possible ajustar l’algoritme si hi ha un problema editorial amb una publicació”, ha afegit.

Facebook Live, periodisme amb interacció amb els usuaris

La plataforma de streaming en viu de Facebook va sorgir en 2015, però va ser oberta als usuaris en general al gener de 2016. Els mitjans de comunicació no van trigar a pujar al tren de Facebook Live.

Diaris, revistes i portals nadius digitals van veure a Facebook Live l’oportunitat de sumar a les seves cobertures un format audiovisual amb més abast i interacció que el que obtenen amb els vídeos multimèdia per a web o xarxes socials.

Aquesta interacció en temps real és el valor que els mitjans han trobat en l’eina, i ho han començat a aprofitar tant en cobertu-res de marxes i esdeveniments massius com en entrevistes i produccions específiques per a Facebook Live. El streaming en viu al Facebook també permet que l’audiència comenti i envieu preguntes en temps real al mig, la qual cosa genera una inte-racció instantània que la televisió no permet.

L’àrea on els mitjans veuen oportunitat addicional en l’ús de Facebook Live és fora de les redaccions: cobrir les protes-tes, marxes i esdeveniments massius amb un equip d’àudio i vídeo pot ser arriscat o complicat, de manera que un telèfon intel·ligent facilita la transmissió i permet una major immersió en els fets. (de Knight Center-Universitat de Texas)

NOVES EINES



Arriba el telèfon intel·ligent de Kodak

Kodak ha hagut de reinventar-se per l’auge de les noves tec-nologies en el sector de la fotografia. La tradicional marca ha presentat Ektra, un telèfon intel·ligent dissenyat concretament per a fotògrafs professionals. Aquest dispositiu és tàctil, senzill d’usar i totalment personalitzable. I és que la idea és propor-cionar una eina útil que barregi les qualitats de Kodak amb la tecnologia pròpia dels dispositius intel·ligents. Per aquest motiu el telèfon s’ha dissenyat amb una estètica que ens recorda molt a les càmeres clàssiques.

Segons explica Kodak, per dissenyar el nou telèfon intel·ligent es va inspirar en la seva càmera Ektra de 35 mm que va pre-sentar el 1941. Kodak Ektra estarà a la venda primer a Europa

per un valor de 499 euros a finals d’any, sent la seva principal característica la seva càmera principal de 21 megapíxels amb una lent que permetrà obtenir imatges summament nítides inde-pendentment de les condicions climatològiques i d’il·luminació.

El nou telèfon intel·ligent Kodak també compta amb una aplica-ció incorporada que permetrà editar les imatges immediatament com tot un professional. Finalment, el “telèfon intel·ligent” de Kodak compta amb un estabilitzador òptic d’imatge, enfoca-ment automàtic i la possibilitat de gravar vídeo en qualitat 4k. A això si suma una pantalla amb qualitat Full HD i protecció de pantalla amb 32GB d’emmagatzematge intern que es pot expandir amb targetes microSD. (de Voanoticias)

App de Google per crear històries en 3D

La nova Toontastic 3D de Google és una app amb la qual els nens podran crear animacions en 3D per explicar les seves prò-pies històries. La idea és estimular la imaginació dels més petits amb un escenari en tres dimensions que ells poden manipular al seu antull.

NOVES EINES



Amb Toontastic 3D de Google, els nens de totes les edats poden dibuixar, crear animacions, narrar les seves pròpies aventures, realitzar treballs escolars i qualsevol altra cosa que puguin ima-ginar. Tot el que necessiten fer és desplaçar els personatges per la pantalla, com si d’un teatre de titelles es tractés. L’app disposa d’uns entorns en 3D impressionantment interactius, dotzenes de personatges personalitzables, eines per dibuixar escenaris en 3D i un laboratori d’idees amb històries creades per altres nens per ajudar a inspirar noves aventures.

Toontastic 3D està disponible de forma gratuïta per descarre-gar-la en telèfons, tauletes i alguns Chromebooks seleccionats a través de Google Play Store i Apple App Store. (d’Interactiva)

NOVES EINES



Els joves prefereixen ometre la publicitat a internetPer eMarketer

Que els internautes més joves demostren menys paciència amb la publicitat a internet i, en general, la ometen sempre que po-den és una de les principals conclusions d’un estudi impulsat per Kantar Millward Brown en 39 països del món.

La investigació, que va obtenir les seves dades durant el passat mes d’octubre, ha buscat comparar la reacció dels adolescents a la publicitat a internet amb la de generacions més adultes. D’acord amb l’informe, un 56% dels internautes enquestats d’entre 16 i 19 anys va dir ometre la publicitat sempre que pot en ordinadors de sobretaula, enfront del 50% d’adults d’entre 20 i 34 anys que ho fan i al 49% de persones d’entre 35 i 49 anys. Això succeeix especialment amb la publicitat en línia més invasiva, com els anuncis display, els vídeos o autoplay en xar-xes socials, entre altres. En dispositius mòbils, els internautes són més tolerants amb la publicitat amb un 47% (16-19), 40% (20-34) i 37% (35-49) de persones que la omet.

Tot i que els adolescents solen ser poc pacients amb la publi-citat, l’estudi de Kantar Millward Brown diu que un percentatge considerable dels joves pensa bé de la publicitat que ofereix l’opció de ser omesa o tancada. Encara que solen demostrar poca disposició a ser impactats per publicitat que no desitgen,

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



els joves estan en general més predisposats a gaudir dels anuncis amb què poden interactuar.

La percepció que els adolescents tenen de la publicitat també varia en funció de l’hora del dia a la qual la rebin. Així, la seva major predisposició a la publicitat es troba a la franja que va de les 18 a les 21 hores. A més, entre ells funcionen millor els anuncis curts, que Kantar Millward Brown defineix com aquells que duren deu segons o menys.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir gratuïtament a l’estudi de Kantar Millward Brown al que es refereixi aquest article d’e-Marketer. CLIQUEU AQUÍ

El 71 % dels ciutadans aproven la política lingüística de Catalunya

Els ciutadans de Catalunya aproven majoritàriament la política lin-güística del Govern i la situen com la 5a acció més valorada, no-més per darrere de les actuacions en infraestructures: ports i ae-roports, transport públic, seguretat ciutadana i cultura. L’enquesta Percepció de les polítiques públiques i valoració del govern del

Centre d’Estudis d’Opinió que es va presentar el dijous, 26 de ge-ner, a més d’avalar la política lingüística, li atorga una qualificació millor que la que va obtenir en l’anterior onada del mateix estudi, l’any 2011. La valoració ha passat del 5,44 al 5,97.

L’enquesta també revela que el 71 % dels ciutadans aproven la política lingüística amb una puntuació de 5 o més punts. Així mateix, les accions de defensa de la llengua i la cultura són també una de les accions més ben valorades de l’obra de Go-vern de l’any 2016. En l’apartat de prioritats de la ciutadania, la política lingüística hi figura en el 16è lloc i també millora posi-cions. Els resultats de l’enquesta també són molt positius per al conjunt del Departament de Cultura, que rep l’aval del 80 % de la ciutadania i també millora la qualificació respecte a l’anterior onada, en passar de 5,72 a 6,03 punts. (d’AEC)

Els continguts transmèdia en la TV de proximitat centren el 14è congrés ComLoc

La Universitat Jaume I de Castelló acull ahir i avui, dijous i di-vendres, la 14a edició del Congrés de Comunicació Local, en-guany sota el títol Continguts transmèdia per a la televisió de





proximitat. El ComLoc 2017 se celebra en el marc del procés de recuperació del servei de radiotelevisió pública, de manera que s’ofereix com a incubadora de talent per a la dinamització i l’intercanvi de propostes que serveixin per reactivar i dotar de contingut la nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comuni-cació. A més, l’organització considera que el ComLoc d’enguany es dibuixa com “una oportunitat teòrica per realitzar un estudi exhaustiu dels usos i abusos del concepte transmèdia”.

El Congrés d’enguany pretén encarar els reptes immediats que presenta el nou escenari de creació de continguts: la formació dels nous estudiants en fluxos de treball transmèdia; el diàleg amb les audiències; les fortaleses i les debilitats de produc-tes transmèdia ja realitzats en el marc de la TV de proximitat; l’activisme transmèdia en marcs locals; l’ús del transmèdia per a la dinamització del teixit professional audiovisual local; les bo-nes pràctiques aplicades a la reobertura de RTVV; propostes de continguts de proximitat que alimentin la convivència i la inte-racció entre els nous i els vells mitjans; i models per al disseny d’una plataforma de continguts audiovisuals transmèdia vincu-lats amb la comunicació de proximitat. (de Comunicació 21)

“Per comunicar, clar i català”, campanya per fomentar l’ús de termes d’empresa en català

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departa-ment de Cultura, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i el TERMCAT enceten “Per comunicar, clar i català”, una campanya de difusió de terminologia en català relacionada amb el món de l’empresa que té com a objectiu donar a conèixer ter-minologia empresarial en català i de difondre la importància de no adoptar indiscriminadament anglicismes innecessaris en entorns professionals. L’acció s’inscriu en el marc de la campanya de la DGPL “Català i empresa, ja estàs al dia?” i en els objectius de l’agenda per a la qualitat lingüística del Departament de Cultura. Flux de caixa, empresa emergent o part interessada són ter-mes ben formats en català, transparents i ben entenedors, que permeten comunicar amb claredat. Sovint, des de sectors em-presarials o des de la premsa, en sentim els equivalents en anglès: cash-flow, start-up o bé stakeholder. És una tendència que perjudica la qualitat del català que es fa servir en el món de l’empresa i dels mitjans de comunicació.




L’acció, que es durà a terme des del febrer fins a l’abril a les xar-xes socials, consisteix en l’emissió de píndoles que contrasten l’anglicisme amb la fórmula catalana. Els termes estan recollits al fullet 50 termes del món de l’empresa, que es podrà descarre-gar a la pàgina de la campanya. “Per comunicar, clar i català” i que també es podrà demanar en paper. Els 50 termes del món de l’empresa són termes seleccionats pel TERMCAT tenint en compte criteris d’actualitat, de representativitat i d’àmplia difusió.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir al document 50 termes del món de l’empresa CLICANT AQUÍ

Els drets humans, en el nou diccionari en línia del TERMCAT

El TERMCAT publica la Terminologia dels drets humans, que ha elaborat amb el suport del Govern d’Andorra, amb la qual es difo-nen més de cent termes relacionats amb aquest àmbit. Els drets humans i les llibertats fonamentals són el conjunt de drets i lliber-tats de caràcter universal, inalienable i inderogable inherents a to-tes les persones, i són objecte de protecció del dret internacional i del dret intern dels estats democràtics. Són un tema d’interès

general, i especialment per als mitjans de comunicació i per als agents que vetllen per promoure’ls o que duen a terme campan-yes de sensibilització. Malauradament, també són presents en l’actualitat informativa quan s’incompleixen o es vulneren.

Aquest diccionari recull i defineix més d’un centenar de termes relacionats amb l’esfera dels drets humans; concretament, in-clou els principals drets civils, polítics, econòmics, socials i cul-turals, així com els drets col·lectius i les llibertats fonamentals de les persones. Per exemple, s’hi poden trobar termes com ara dret a l’educació, dret a l’habitatge, dret a eleccions lliu-res, dret al desenvolupament, dret d’asil, dret de vaga o llibertat d’expressió. També inclou algunes entrades referides a viola-cions greus dels drets humans, com ara crim contra la humani-tat, discriminació racial, prostitució forçosa o tortura.





Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinò-nims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; defi-nició, i notes explicatives o exemplificadores quan s’ha cregut convenient. Com a material complementari, el TERMCAT ha preparat una infografia de la Declaració Universal dels Drets Humans, en què es poden consultar de manera interactiva els trenta articles de la Declaració i els termes que s’hi esmenten. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a aquest nou diccionari en línia CLICANT AQUÍ (d’AEC)

Mèdia.cat posa en marxa el Mapa de la Censura als Països Catalans 2017

L’observatori crític dels mitjans Mèdia.cat ha posat en marxa la tercera edició del Mapa de la Censura als Països Catalans, co-rresponent al 2017, que en el primer mes ja ha recollit una dot-zena de casos. El mapa és una eina col·laborativa que mapeja i visibilitza casos o intents de censura, pressions, intimidacions o amenaces a la llibertat d’expressió, informació o premsa, però també a les artístiques o acadèmiques.

Després d’una primera versió en proves el 2015, el mapa de l’any passat va recollir 122 denúncies. Els casos més comuns registrats són les pressions o intimidacions als professionals de la informació per evitar o dificultar la seva feina (especialment els reporters gràfics), així com la persecució judicial de la lliber-tat d’expressió a les xarxes socials. “Moltes de les pressions a periodistes són invisibles”, subratlla l’editor del mapa i de Mèdia.cat, Joan Canela. “Es produeixen en el clos tancat dels despatxos de les redaccions o via trucades telefòniques que no deixen cap rastre”, explica al respecte. (de Comunicació 21)

Concurs d’articles sobre la UE per a joves periodistes

La Representació de la Comissió Europea a Barcelona ofereix als fu-turs professionals de la comunicació l’oportunitat de capbussar-se en la realitat comunitària tot escrivint un ar-ticle sobre la UE. Els guanyadors del concurs, que enguany es convoca per desena vegada, tindran l’oportunitat de


http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/228/



participar en un viatge de periodistes a Brussel·les i conèixer de prop les institucions europees.

Enguany el tema del concurs és el 30è aniversari del progra-ma Erasmus, i aquest està adreçat tant a joves que estiguin estudiant en un centre universitari de la UE com a aquells que s’hagin llicenciat o graduat en els darrers 5 anys. La data límit per entregar els treballs és el 19 de març del 2017 a les 12h de la nit. Es podran enviar articles informatius o d’opinió que com-petiran en categories diferents. Els articles guanyadors seran publicats a El Punt Avui i els seus autors podran participar en un viatge de periodistes a Brussel·les. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden consultar les bases del concurs CLICANT AQUÍ (d’AEC)

El Garraf convoca els seus premis de periodisme de proximitat

El Consell Comarcal del Garraf ha publicat les bases dels Pre-mis Eugeni Molero i Albert Virella de Periodisme i Investigació Comarcal en les modalitats de periodisme escrit, audiovisual, gràfic, per a estudiants de periodisme i comunicació audiovi-

sual, investigació i investigació per a estudiants de batxillerat. Amb aquesta convocatòria, l’ens comarcal vol fer un reconei-xement al treball periodístic i d’investigació relacionat amb el Garraf i donar suport a les persones que, amb els seus treballs periodístics o d’investigació, promocionen i donen a conèixer el territori. Els treballs que opten als Premis en les categories de periodisme hauran d’haver estat publicats o emesos entre l’1 de gener de 2015 i el 30 de març de 2017 excepte en el cas dels estudiants, que hauran de presentar treballs que no hagin estat difosos a través d’un mitjà de comunicació. El veredicte del jurat es donarà a conèixer el pròxim mes de maig. Es poden consul-tar les bases al web del Consell www.ccgarraf.cat (d’AEC)

Facebook llança cursos específics per a periodistes

Facebook acaba de llançar els seus Cursos Online per Perio-distes, als quals pot tenir accés qualsevol usuari de la xarxa social que vulgui aprendre a treure més partit a la plataforma en el seu treball diari. Els cursos s’han desenvolupat després de mantenir nombroses converses amb editors i periodistes de tot el món, que van demanar a la xarxa social un lloc de referèn-



http://www.ccgarraf.cat



cia en el qual trobar els productes i serveis de Facebook que poden ajudar-los en el seu treball. Els cursos estan ja dispo-nibles a través de Blueprint, el programa global de certificació de Facebook, i estan enfocats en tres pilars fonamentals del cicle de notícies: Descobrir contingut, crear històries i generar audiència. Cadascun dels mòduls disponibles conté guies i ca-sos d’èxit en què periodistes en actiu expliquen com treure més partit a Facebook. La idea és que els seus testimonis puguin servir d’inspiració a altres companys de professió.

En les properes setmanes, Facebook ha anunciat que també portarà a terme una sèrie de webinars dirigits a periodistes, organitzats en funció dels nous productes i serveis, el nivell d’experiència del periodista i el seu rol (creador de notícies i contingut, especialista en engagement , etc.) dins de l’empresa periodística. De moment, els cursos són en anglès, però la companyia ha assegurat que pròximament estaran disponibles en altres idiomes, entre ells l’espanyol. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Formació al Col·legi de Periodistes

Com crear programes radiofònics. Barcelona, dilluns 13, 20 i 27 de febrer (de 15:30h a 18:30h) - Aquest taller, dirigit per Josep M. Martí, té com objectiu que els alumnes s’endinsin en els processos d’ideació radiofònica i a partir dels coneixements impartits, experimentin pràcticament com funciona la ideació de programes i de formats.

Elaboració de Pressupostos per a Clients. Barcelona, di-marts 14 i 21 de febrer (de 10:00h a 14:00h) - Aquest curs, impartit per Magarida Crous, proporciona els elements bàsics per al càlcul i l’anàlisi dels costos relacionats amb el desenvo-lupament d’un projecte en el sector de la comunicació i permet




que els participants puguin confeccionar un pressupost bàsic d’ingressos i despeses.

Com gestionar la Comunicació Interna. Barcelona, dimecres 15 de febrer (de 15:30h a 20:30h) - Aquest seminari, dirigit per Miquel Àngel Violan, està basat en casos pràctics i ensenya els instruments principals de la comunicació interna, com integrar-los en un Pla i com quantificar-ne els resultats.

Master Class: Els periodistes davant la pressió dels Lobbies. Barcelona, dijous 16 de febrer (de 18:30h a 20:30h) - En aques-ta Master Class impartida per Jesús Conte, coneixerem les tèc-niques que fan servir els lobbistes per incidir en l’opinió pública, mitjançant els mitjans de comunicació i les xarxes socials, amb exemples concrets de campanyes de pressió de sectors regu-lats, de consum, comerç, medi ambient, etcètera.

La nova comunicació amb el vídeo en 360º i la realitat vir-tual. Barcelona, divendres 17 de febrer (de 09:30h a 14:30h) - La tecnologia del vídeo en 360º, el vídeo en directe en 360º i els dispositius de realitat virtual marquen la nova frontera en termes de comunicació. Aquest curs, a càrrec d’Enrique San Juan, ens permetrà endinsar-nos en aquest nou model de comunicació.

Webinar: Gestiona, retoca i millora les teves fotos amb el mòbil. On line. Dimecres, 22 de febrer (de 15:30h a 16:30h) - L’objectiu d’aquesta sessió dirigida per Jordi Flamarich, és fer millors fo-tografies amb el nostre dispositiu, aprendre què volen dir i per a què serveixen les seves opcions de configuració, gestionar millor l’espai disponible al nostre telèfon i descobrir algunes de les millors aplicacions per anar un pas més enllà.Els cursos estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació, com és el cas dels associats a l’AMIC. Són bonificables, és a dir que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació, i gestio-nem els tràmits per poder-ho fer sense càrrec.




Els espanyols, més optimistes ara que el 2016Per Marketing News

La societat espanyola ha recuperat una mica d’optimisme en els últims tres mesos. Segons la segona onada de l’estudi sociolò-gic Ulisses, del diari 20minutos: l’optimisme en l’estat d’ànim en la societat obté 42,05 punts sobre 100 enfront dels 38,99 punts que va obtenir en l’anterior onada, publicada a la tardor.

Els espanyols, més optimistes ara que el 2016El que més els satisfà als espanyols, per ordre, són els èxits en l’esport d’elit (obté 62,96 punts), seguida dels sectors creatius i

artístics (50,44), la qualitat del sistema sanitari (50,32 ) i el pes de les empreses espanyoles en l’economia global (41,83). Al contrari, el que menys orgull produeix als ciutadans espanyols és la política (només 17,87 punts), seguida de la qualitat i oferta d’ocupació (22,56), la situació econòmica (27,76) i la qualitat i accés a l’habitatge (30,09), segons es desprèn de l’Índex de Satisfacció amb el País, que estableix una classificació dels elements que produeixen més orgull en els espanyols quan parlen de la seva nació.

Aquest augment d’optimisme coincideix amb la formació de go-vern de l’Estat, que ha acabat amb un llarg període d’un any d’incertesa política. De fet, la satisfacció dels espanyols amb la política també ha crescut entre l’anterior onada: a la tardor ob-tenia 14,03 punts sobre 100, mentre que a l’hivern ha ascendit fins als 17,87 punts. No obstant això, malgrat aquest avanç, la situació política segueix estant a la cua entre els motius d’orgull dels espanyols cap al seu país.

L’Índex d’Ànim Ciutadà està compost per tres índexs parcials (l’Índex d’Ànim Personal, el de Ànim Social i el de Satisfacció amb el País). Aquest indicador global obté una puntuació de 47,7 sobre 100 -amb el que no arriba al aprovat- i es manté

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



estable respecte a l’anterior onada (en la qual va aconseguir 46,9 punts). De les tres parts que el componen, la més valora-da és l’Índex d’Ànim Personal (65 punts), seguida de lluny pel Ànim Social (39,7) i la Satisfacció amb el País (38,2). Sobre aquestes dades, s’arriba a la conclusió que els espanyols estan més satisfets amb ells mateixos que amb la societat i el país en què viuen.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a l’estudi Ulises CLICANT AQUÍ

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA

http://www.20minutos.es/minuteca/ulises/



Preocupació per un possible acord entre PP i PSOE per modificar la llei mordassaPer Libertad de Información

La Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació (PDLI) veu amb preocupació l’ anunci fet dimecres pel ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, sobre un possible pacte molt avançat entre el Partit Popular i el PSOE per reformar la Llei Orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com ‘Llei Mordassa’, perquè tem que sigui un acord de mínims segons es desprèn de les paraules del ministre.

Aquesta intenció de modificar la llei, arriba després de les serio-ses pegues jurídiques manifestades per la Defensora del Poble sobre com la seva aplicació estava vulnerant el dret fonamental a la llibertat d’informació.

Precisament, després del nomenament de Zoido com a minis-tre d’Interior, la PDLI li reclamava que prengués en considera-ció aquestes advertències.

La Defensora del Poble, en resposta a les queixes presentades per la PDLI per les multes que s’estaven imposant a periodis-tes, concloïa que aquestes sancions no respectaven requisits de constitucionalitat bàsics.

Per exemple, la Defensora recordava la “reiterada jurisprudèn-cia del Tribunal Constitucional que estableix que els límits dels drets fonamentals han de ser interpretats amb caràcter restric-tiu, sent exigible una rigorosa ponderació de qualsevol norma o decisió que coarti el seu exercici (STC 159/1986)”.

Una obligació que, segons el parer de la PDLI , no s’ha com-plert des que aquesta llei està en vigor:

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



“La mal anomenada Llei de Seguretat Ciutadana suposa una restricció injustificada al dret d’informació. Per això demanem al Partit Popular que respecti el suport parlamentari (amb l’excepció del PP) a la seva derogació i que retiri aquesta aberració demo-cràtica com més aviat millor”, va manifestar en aquell moment la presidenta de l’organització, Virginia Pérez Alonso.

Poca sorpresaL’anunci de Zoido no ha causat sorpresa. La PDLI, en les se-ves peticions als grups parlamentaris per a aquesta legislatura, incloïa la derogació dels aspectes més negatius de la llei i en la reunió mantinguda amb el Grup Parlamentari Popular per a impulsar aquestes mesures, la portaveu de Justícia, María Je-sús Moro Almaraz, va manifestar la disposició del seu grup per abordar, també, aquesta reforma:

En aquesta reunió, la portaveu de Justícia va afirmar que “la intenció” del seu Grup “no és limitar drets” i es va mostrar dis-posada a recollir canvis en les mateixes “si hi ha casos que de-mostren que no estan regulats correctament o es poden regular millor”. “No defugim cap tema”, va sentenciar en aquell moment.Una reflexió que s’ha de prendre amb cautela tenint en compte, a més, que, just el dia següent en el Ple del Congrés, el pre-

sident del govern central va negar que a Espanya hi hagués problemes en matèria de llibertat d’expressió. Una cosa que va ser immediatament respost per la PDLI .

Llei Mordassa vs. Llei CorcueraUn altre motiu de preocupació de la PDLI després de l’anunci del ministre sobre un acord amb el PSOE, és la deficient qua-litat democràtica de la llei de seguretat ciutadana prèvia, cone-guda com ‘Llei Corcuera’.

Precisament, la necessitat d’ambdues normes, que contemplen la seguretat ciutadana com un problema d’ordre públic, en lloc d’un instrument per protegir drets i llibertats, és més que qües-tionable, segons el parer, no només d’aquesta Plataforma, sinó d’organitzacions de drets civils i d’experts jurídics que plante-gen un revisió d’aquest enfocament.

Finalment, la PDLI recorda que la llei de protecció de la segure-tat ciutadana és només una de les tres normes conegudes com ‘lleis Mordasses’ . Tot i que aquesta arribés a reformar satisfac-tòriament, encara faltaria per abordar la doble reforma del Codi Penal aprovada igualment la avantpassada legislatura.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Giannina Segnini: “El periodisme està en crisi només quan es practica malament”Per Daniel Villatoro García / cdperiodismo

No és fiscal, però va liderar un equip d’investigació en el diari La Nación de Costa Rica, les publicacions van provocar més de 50 casos judicials. Aquesta periodista i el seu equip van descobrir els delictes pels quals van ser sentenciats a presó dos expresidents costa-riquenys. Giannina Segnini, periodista

d’investigació, ara directora del màster en periodisme de dades de la Universitat de Columbia, va respondre unes preguntes al periòdic Plaza Pública, de Guatemala, sobre els mitjans de co-municació i la seva crisi de supervivència, i el volàtil desinterès de la societat per saber el què li passa.

Segnini és pionera en la utilització d’eines tecnològiques i ba-ses de dades per descobrir relacions entre fets i personatges que buscaven estar amagats; amb l’encreuament de dades va revelar l’abús de poder i les màfies al seu país, Costa Rica. Per això, en 2013, li van donar el Premi a l’Excel·lència Periodística de la Fundació Gabriel García Márquez, que es va sumar al Maria Moors Cabot (2014), l’Ortega i Gasset (2005) i el de la in-vestigació de l’any a Llatinoamèrica, atorgat per Transparència Internacional i l’Institut Premsa i Societat (2005, 2006 i 2009).

Per què és important desvetllar casos com els PanamaPapers?Aquesta investigació mostra que centenars de milers de com-panyies operen en paradisos fiscals, i encara que estiguin le-galment registrades, s’utilitzen per evadir impostos o amagar accions criminals. Es considerava que les companyies offshore i els seus negocis mai anaven a ser investigats per les autori-tats de justícia perquè és una cosa legal.

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



Un dels impactes del periodisme és que exposen casos de corrupció. Què implica revelar fenòmens que, en ocasions, els aparells de justícia no veuen o no volen veure?Jo, com a periodista, vaig revelar fets. No puc queixar-me molt perquè al meu país això va generar més de 50 causes judicials. Però en altres països, un pot publicar i provar delictes i tot i així no passa res. O quan passa, treuen a un funcionari i en posen un altre de pitjor. L’avantatge dels periodistes davant els fiscals és que nosaltres no anem a investigar delictes, sinó fets d’interès públic. El millor exemple de com el periodisme aporta amb la revelació de problemes que altres no veuen són els Panama-Papers, perquè les transaccions en paradisos fiscals són legals. Allà qui hi anava a investigar? Cap autoritat perquè tot està dins de la llei. Era un treball netament periodístic perquè ningú més el faria. Els periodistes vam entrar a llocs on ells no poden entrar.

Els mitjans són un poder. Creu que són hipòcrites al no assumir-se i fiscalitzar-se a si mateixos? En no democra-titzar el seu poder?M’encanta parlar malament dels mitjans i he pensat molt sobre això. Els amos dels mitjans de comunicació tenen dos interessos primordials. Un, el diner. I l’altre, poder i influència. Vaig treballar 20 anys en el mitjà dominant de Costa Rica, La Nación. Ells publi-

caven un editorial i canviaven les regnes del país. Veritablement tenien influència i els líders els consideraven per prendre les se-ves decisions. Ara, ja ningú llegeix un editorial. Ara que no és tan rendible el negoci, la majoria d’amos de mitjans busquen altres mercats, abandonen el vaixell. Sembla que la samarreta del perio-disme mai la van tenir posada. Només era un negoci més.

I als periodistes què ens queda? Defensar la samarreta del periodisme. Perquè al perio-disme no li està passant res. El periodisme no està en crisi. Cal fer la separació del que

està en crisi: és la indústria dels mitjans. El periodisme està en crisi només quan es practica malament, com ho fan alguns mitjans.

Si el periodisme és important per a la democràcia, com l’ha de cuidar la societat?On és la iniciativa és important. Per a mi la iniciativa ha d’estar en el lector. Els ciutadans ja han de saber que el periodisme ne-cessita diners. Els ciutadans han de adonar-se de com les notí-




cies falses afecten la seva vida diària. Donar-se compte que la informació veritable i precisa és una mercaderia més per la qual cal pagar, i que si un té un pressupost per a la roba, ha de tenir un pressupost per informar-se. Això és el que ha de passar. Em sembla molt important que hi hagi fundacions que donen suport econòmicament al periodisme perquè si no ho fessin en alguns països no hi hauria periodisme de qualitat.

Sobre el lector: Quin és el problema entre els periodistes i l’audiència? Per què a la societat li deixa d’interessar el que el periodisme li explica? O és que els periodistes fan malament la seva feina?Aquest és el meu tema favorit per reflexionar, és fascinant. De qui és la culpa? Hi ha gent que diu que no, que la gent està cada vegada més bruta. I a més hi ha periodistes que diuen que no, que això no té res a veure amb ells. Jo dic tot el contrari. Crec que som nosaltres, faig un mea culpa al cent per cent. Per què no ens llegeixen? Perquè som avorridíssims. Si fem una investigació mitjanament bona, està fatalment explicada.

Es diu que el periodisme està en decadència, però vostè sosté que és el millor moment per ser periodista.Obstacles en contra de l’exercici del periodisme sempre han

existit i n’hi va haver pitjors en el passat. Però hi ha dues raons que confirmen el que dic: Tenim accés a tecnologia gratuïta que ens permet fer coses que abans no podíem fer. I ara podem arribar a fonts d’informació que eren inaccessibles.

Però alhora veiem que hi ha mitjans que tanquen o reduei-xen la seva plantilla, o que desapareixen espais de perio-disme de qualitat en favor de notícies virals...El periodisme és important i hi ha fets actuals que confirmen la seva importància. Durant les passades eleccions als Estats Units, els trolls, els bots i les notícies falses van exercir un pa-per important. Més que mai, la credibilitat del bon periodisme es va fer necessària. Les persones estan confoses i no dife-rencien què és veritat i què no en les publicacions. Hi ha tot un moviment -de interès i de recursos- per educar millor a les persones i que consumeixin millor la informació. Quan coses que creiem bàsiques afecten les eleccions al país més ric del món, la dimensió del problema és greu. Amb el ressorgiment del populisme i la facilitat d’accés a la informació, un periodista que faci peces de qualitat ha de ser més apreciat ara que mai. La conjuntura fa que els mitjans entenguin d’una vegada per totes que fer bon periodisme no és només una cosa altruista i de bona gent, sinó que és un bon negoci.




Amb l’auge de les notícies falses i les xarxes socials, com entenem que el poder de la informació, que abans era molt restringit, ja no el concentren els mitjans?Abans d’internet, els mitjans tradicionals eren els amos del pont entre el coneixement i els altres éssers humans. Ara ja no tenen aquesta hegemonia. Jo no tenia una altra manera d’assabentar-me si un carrer estava tancat, però ara m’ho diu Waze. Ja no necessito als mitjans. Això es va morir i ja no és el seu nego-ci. Els mitjans haurien d’haver estat els que inventessin en les plataformes de comunicació que defineixen la interacció ara, Google, Facebook. Per què un mitjà no els va inventar? Quan va ser l’última vegada que un mitjà de comunicació va inventar alguna cosa? Perquè la innovació no està venint dels mitjans?

Perquè creu que els periodistes sempre van estar fora d’aspectes dels mitjans com la gestió i el negoci? El paper periodístic és una cosa tan limitat? Van deixar el seu destí a les empreses?Era un matrimoni perfecte, aquest és el títol de la història. Tan matrimoni que el mitjà de comunicació assumia el risc, la inver-sió, el negoci i els periodistes vivíem al paradís perfecte perquè ens agrada el periodisme, no ens interessa l’administració ni les altres coses. Ells posaven una cosa i nosaltres posàvem l’altra.

Ara què passa? Que sobre del que ja feien, ara els periodistes han de trobar espais fora dels mitjans perquè ja no els donen temps per investigar. I a més, han de buscar-se la vida i apren-dre com muntar un mitjà i administrar-lo. Hem de involucrar-nos en la lluita per la sostenibilitat econòmica del periodisme.

Posava en dubte el sistema de finançament d’un mitjà. Ara sorgeixen nous sistemes de finançament en projectes al-ternatius, amb donacions i cooperació. Des d’una lògica maniquea es planteja com la salvació del periodisme da-vant del sistema comercial. Veu un problema en això?La dependència. Els mitjans alternatius han complert un paper important. I de què viuen? De donacions. Un munt de gent de-pendent. Se’m posen els pèls de punta en pensar què passa si el donant vellet es mor un dia i la filla envia els diners a un altre costat. La feina que queda és armar una font diversificada, no molt diferent de com era abans. No entenc per què fem un tall abrupte entre el món virtual i el món real. En el model ante-rior quin era el cercle virtuós que mantenia la sostenibilitat del periodisme? Comença fent periodisme de qualitat. Això genera credibilitat i fa que la gent vulgui llegir el mitjà: genera audièn-cia. I l’audiència què genera? Compres de pauta publicitària que signifiquen ingressos al mitjà. Amb aquests diners, hom pot




seguir fent periodisme de qualitat. Allà és on el model de funda-cions falla perquè l’incentiu no està posat a mostrar quanta gent l’està llegint a vostè al mes. Seguim sent elitistes els periodistes d’investigació. Perquè estem acostumats a publicar en línia o en paper diari, i no pensem en altres plataformes. Jo crec que la sostenibilitat no vindrà del diner en si mateix, sinó de les idees, com sempre. Atraure audiència és el que sempre va mantenir al periodisme. (Foto: Simone Dalmasso)




I el periodisme d’anàlisi?Per Ignacio Anaya / WN Excélsior, Mèxic

Per explicar-nos el món requerim informació. Però llegir, escol-tar o veure notícies difícilment pot garantir-nos aquesta com-prensió, molt menys si els continguts es presenten a granel. Al mar de notícies és difícil identificar el rellevant.

Això és així perquè diàriament ens omplim de successos o de notícies que en poques hores es dilueixen, fins i tot en el seu significat, per donar pas a nous continguts. Es genera una mas-sa tan gran d’informació que enfosqueix el panorama, llevant-li llum als temes que ens permetrien comprendre-ho.

En aquest context ve el paradoxal perquè els mitjans de comu-nicació no estem fent bé la tasca, tot i que s’està professional-ment preparat. Això és així per l’abundància de notes i dades, vídeos i fotografies que dominen la capacitat de comprendre el que està succeint. Se suposa que l’exercici de triar el rellevant correspon a les sales de redacció, però el que finalment es di-fon dista molt d’aquest objectiu.

Això és així perquè l’oferta noticiosa en els fets més que refinar els continguts els està estandarditzant, de tal manera que es divulga en una gran proporció informació idèntica; semblaria que es fa servir la mateixa tisora editorial en mitjans impresos, radiofònics, televisius o digitals.

Dit l’anterior, no es vagin a creure que hi ha una mà invi-sible darrere dels periodistes per orientar-los cap a on ha d’anar la notícia. Encara que aquest patró existeix, en realitat l’estandardització de continguts és producte d’una visió com-partida pels que prenen les decisions en cada mitjà de comuni-cació: el mercat.

Es considera que cal escriure, parlar o produir per al mercat perquè dóna rating i perquè amb això arriben els anunciants.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



Sens dubte vendre és obligat per mantenir qualsevol empre-sa. Però seguir per aquest camí l’únic que fa és convertir el periodisme en publicitat, en mercaderia que s’empassa sense digerir. Es tracta d’un fenomen mediàtic certament però també d’una crisi produïda per la confusió respecte a quin és el paper de la premsa en el món contemporani.

Aquest fenomen periodístic pot explicar-se des de diversos an-gles però hi ha una veritat per altres rellevant: la majoria dels que llegeixen, escolten o miren notícies actuen com a consu-midors. Encara que hi ha un nombre important de ciutadans participatius, sobretot a les xarxes socials i des d’aquí a les plataformes digitals dels mitjans oberts per a la lliure expressió dels seus lectors, la veritat és que a la majoria de la població poc li interessa la transcendència del exercici periodístic.

Si el ciutadà busca respostes en els mitjans alternatius tampoc troba les condicions per a comprendre la seva realitat. I és que ho fan a través de l’excessiu registre de notes efímeres, sen-se rigor periodístic, així com la difusió de notes que incentiven l’anomenat “periodisme d’odi”. Ni un ni l’altre responen a les necessitats acumulades de comprensió sobre el que passa en aquest país.

Pretendre aquesta lectura únicament amb les xarxes socials tampoc és aconsellable, ja que estan articulades als continguts que la població puja pel seu compte a través de YouTube, Face-book i Twitter. En aquest àmbit el caos si que és veritablement desafiant per a qui busqui comprendre què succeeix, ja que si bé “succeeix tot el que es divulga” és indispensable aprendre a triar els continguts que permetran dimensionar la realitat de la nostra col·lectiva existència.

Les conseqüències d’aquesta dinàmica que d’una banda filtra en excés i per l’altre ofega per l’absència d’aquest filtre, és la construcció d’audiències acrítiques.

Cal periodisme d’anàlisi, certament, que no d’opinió. Són dues coses diferents diferenciades perquè qui analitza una notícia aprofundeix en ella, li dóna context i en facilita la lectura. Serà llavors que en el disseny editorial dels mitjans convencionals algú s’atreveixi a acollir i divulgar amb més força l’anàlisi de la quotidianitat? Caldria provar-ho.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



Per què els diaris espanyols en paper segueixen sent idèntics als d’abans de la crisi?Per Miguel Ormaetxea / Eco Inteligencia

Els diaris espanyols han perdut la meitat de la seva difusió: 2,3 milions d’exemplars menys, en els darrers vuit anys. També han perdut al voltant del 60% dels seus ingressos publicitaris. Però la seva única reacció notable ha estat acomiadar periodistes, en un cas bastant insòlit d’immobilisme suïcida. L’estructura de les seves edicions en paper segueix sent idèntica a la d’abans de la crisi, només els titulars de primera pàgina s’han carregat de ideologia i política bastant sovint, trencant un principi que es creia sacrosant del periodisme de qualitat: no barrejar la infor-mació amb l’opinió.

L’any passat, en què els editors esperaven veure com es fre-naven els seus retrocessos, ha vist com, al contrari, aquests s’accentuaven. Les vendes al número, la dada més significativa de les que proporciona OJD, han retrocedit ni més ni menys que un 14% al diari líder, El País, que tanca desembre amb 103.000 exemplars de venda en distribució. El Mundo cau en-cara més, un retrocés del 18,5%, i es queda en 66.000 exem-plars. ABC el segueix molt de prop, amb 65.000 exemplars i una caiguda del 13,8%. La Razón es queda en 48.000 exemplars (-9,1%). El Periódico va vendre una mitjana de 43.000 exem-plars (-11,9%). La Vanguardia va vendre una mitjana de 30.000 exemplars l’any passat (-12,9%). Per primera vegada, els diaris regionals cauen en difusió al voltant d’un 6%.

Tots els diaris espanyols agrupats a la patronal AEDE registra-ven una difusió mitjana superior als 4,2 milions d’exemplars en 2008 i han tancat el passat any 2016 amb una mitjana al voltant dels 1,8 milions d’exemplars.

La facturació publicitària dels diaris va retrocedir un 7% el 2016, tot i un fort augment superior al 20% en els ingressos per publi-citat digital, especialment en les capçaleres líders: El País, El Mundo i ABC.

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



Davant d’aquesta situació de desastre generalitzat, amb la irrupció de la informació digital acaparant importants audièn-cies i marcant tendències informatives molt diferents a les que segueixen els diaris tradicionals, crida l’atenció l’immobilisme dels mitjans de paper. La seva estructura informativa roman in-alterada, les seves portades marquen la mateixa jerarquia en les notícies del dia, que són bàsicament les mateixes per a tots els diaris generalistes. Només ha variat l’enfocament de molts dels titulars, que ara van carregats d’ideologia i de biaix polític, barrejant opinió amb informació. Alguns dels titulars de primera són autèntics editorials. El sacrosant principi del periodisme de qualitat de no barrejar la notícia amb la informació, ha quedat totalment relegat. D’altra banda, moltes de les notícies que apa-reixen a les primeres pàgines dels diaris han quedat totalment obsoletes quan arriben als quioscos, ja que el món digital difon la informació amb extraordinària rapidesa i actualitat.

Si observem algunes de les principals capçaleres de referència del món, com ara The New York Times , podem treure algunes conclusions interessants. El diari novaiorquès ha vist el passat any com de nou es produïa un baixada interanual del 15,8% en la publicitat del negoci imprès. No obstant això, la seva edició digital de pagament va créixer l’any passat a 514.000 nous subs-criptors, que van proporcionar 232 milions de dòlars d’ingressos. La seva edició digital ja té 1,8 milions d’abonats. El resultat és un benefici net de 29 milions de dòlars, el que suposa una caiguda del 54% respecte a 2015. L’edició de paper del NYT té cada ve-gada menys a veure amb la que tenia fa vuit anys. Els editors del prestigiós New York Times no s’han adormit, però el seu futur està ple d’incògnites com ells mateixos reconeixen.

L’any passat, Google i Facebook es van repartir més del 60% de tota la publicitat en línia del món, sumant uns ingressos de més de 117.000 milions de dòlars.

D’altra banda, un nou informe revela que l’ús de bloquejadors de publicitat segueix el seu ascens imparable: ha augmentat un 30% durant l’any recentment acabat. Un 11% de la població mundial d’Internet bloqueja els anuncis. 380 milions de mòbils bloquegen els anuncis.




Davant d’aquesta situació, xoca el Pla de Comunicació i Pu-blicitat Institucional que el Govern espanyol acaba d’aprovar. Són un total de 70.300.000 d’euros que l’executiu gastarà en anunciar-se en els mitjans, un 43% més que l’última dada dis-ponible de 2015. Aquesta mateixa premsa que s’està enfonsant inexorablement en audiència coparà el 69% del total invertit pel Govern, més de 50 milions. Els anunciants privats només van invertir un 15% dels seus pressupostos en diaris de paper fins a setembre de 2015, com posa en relleu Fernando Cano a PR Notícies. Les dades de l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC) indiquen que dels 447 mi-nuts que cada espanyol va dedicar als mitjans diàriament en 2016, només 9,5 minuts es van dedicar a la premsa. No obs-tant això, aquesta evanescent i gairebé inexistent premsa se’n porta gran part del lleó dels diners del Govern de l’Estat per a les seves campanyes institucionals. A més, en una altra mostra d’immobilisme carrincló, les portades dels principals diaris esta-tals segueixen marcant la pauta informativa a un mitjà de gran audiència com és la televisió.

“Bogeria és fer la mateixa cosa una i altra vegada esperant ob-tenir diferents resultats”, va dir Albert Einstein. Algunes coses a Espanya estan clamant per manicomis.




Poden convertir-se les paraules de Trump en missatges d’amor? Per Tiempo de Publicidad

Coincidint amb la propera celebració de Sant Valentí, alguns treballadors de l’agència nord-americana 180 LA han presentat una curiosa iniciativa que té com a objectiu que els internautes puguin transformar les paraules pronunciades pel recentment nomenat president dels Estats Units, Donald Trump, en missat-ges més positius i, fins i tot, amorosos.

L’acció, què està disponible en una pàgina web que ha estat ba-tejada com TrumpWith.Love, basa el seu funcionament en una lli-breria de termes que ha estat confeccionada a partir de l’anàlisi de més de trenta hores de discursos, debats i entrevistes de Trump.

A l’entrar a la pàgina web, la interfície mostra a l’usuari un requadre en blanc en el qual ha de escriure el seu missatge. Després fer-ho i prémer el botó make vídeo, el sistema crea un vídeo en què Donald Trump dóna veu al missatge. La peça generada pot ser tant compartida com descarregada.

Per evitar que la gent faci servir el portal amb intencions negati-ves, el sistema és capaç de detectar termes nocius i llenguatge ofensiu perquè la iniciativa pugui fer gala de la seva bona intenció.

L’equip de l’agència que ha treballat en aquesta iniciativa està compost per William Gelner, director general creatiu; Eduardo Marques i Rafael Rizuto, directors creatius executius; Karan Dang, director creatiu digital; Chris Welsby, director d’art i dis-seny; Jason Deixa, redactor; Fernando Lancas i Andrés Schi-ling, director d’art digital; Matt Jensen, dissenyador digital; Je-fferson Wu, tecnòleg creatiu; Stacey Savage, dissenyadora UX sènior, i Ryan Schmidt, producer digital.

Recordem, en cada frase que introdueixes, es crea un vídeo del president dels EUA dient, amb les seves pròpies paraules i veu, allò que acabes d’escriure. Prova a Trump With Love i veuràs. CLICA AQUÍ

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

http://www.trumpwith.love/

EL BUTLLETÍ de l’amic · mes de gener a la publicació del Baròmetre de l’Hospitalet que...

Documents

Transcript of EL BUTLLETÍ de l’amic · mes de gener a la publicació del Baròmetre de l’Hospitalet que...