DIVENDRES · 14 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14759 - AVUI / Any XL. Núm. 13629 - EL PUNT

1,20€

1787

40-1

1829

79Q

1805

96-1

1355

15w

CONSULTORIA INTEGRALper a pimes i patrimonis familiars

www.pontipujol.com · tel. 93 764 04 69

Música ben viva a Vic

CULTURA-ESPECTACLES P26,27

Quartet Brossa, Pinker Tones i el Quartet Mèlt, en l’estrena de ‘Léon’, ahir al Mercat de Música Viva ■ PERE MASRAMON

El Mercat vibra amb Joan Colomo i Toti Soler amb Gemma Humet

El deute de l’Estatm i l i o n s

DATA · El vicepresidentAragonès confia arribar a acordsen la bilateral que s’ha convocatpel pròxim 25 de setembre

FET · El govern actualitza la xifrade reclamacions pendents,sobretot per les inversions, la lleide la dependència i els Mossos

P6,7

EUROPA-MÓN P20,21

Sánchez ha de fer pública la tesi

Polèmica pel groc delsBordegassos en un vídeoDenuncien el vet del Sant Joan de Déui l’hospital mana que es corregeixi

Nacional P11

El govern defensa la proposta de posarfi a l’“anomalia” d’un dictador enterratal costat de les seves víctimes

Europa-Món P21

Llum verd del Congrésa l’exhumaciódel cos de Franco

Es disparen les denúnciesd’odi per raons polítiquesLa fiscalia en recull fins a 121 casosl’any 2017, 67 més que l’any anterior

Nacional P10

Punt de VistaA la tresNo hi ha pitjorcensura...

Keep calmDesfer l’odi

Xevi Xirgo Adela Genís

El vicepresident i conse-ller d’Economia i Hisenda,Pere Aragonès, va elevarahir a 7.607 milions d’eu-ros la xifra que el governcatalà considera que li deul’estatal, fruit de compro-misos ferms tancats en elpassat que no han arribata ser mai satisfets. Arago-nès, que ho anunciava da-vant la comissió d’Econo-mia del Parlament, confiaen la bona predisposició dela nova ministra d’Hisen-da, María José Montero,per arribar a “acords con-crets” en les properes set-manes, sobretot en la co-missió mixta d’afers eco-nòmics, paritària entreEstat i Generalitat, que esva acordar d’activar en labilateral de l’1 d’agost, i dela qual ell ahir va anunciarla data: serà el dimarts 25de setembre, i ja se n’està“acabant d’acordar” un or-dre del dia en què hi ha“massa temes pendents”.

“Confio que això obriuna etapa de normalitaten la gestió dels afers auto-nòmics”, ressaltava Ara-gonès, que també va avan-çar que hi haurà “presèn-cia tècnica” del govern,per tal de “deixar constàn-cia de l’infrafinançament”del país, al grup de treballpolític anunciat per l’ex-ecutiu socialista per par-lar d’un nou model de fi-nançament autonòmic,caducat des del 2014. Aixòsí, el vicepresident –que vaser molt crític amb els sis-temes anteriors, basats enles transferències, perquètampoc han reduït les de-sigualtats i “no han estatútils ni per al conjunt niper a Catalunya”– va acla-

rir que cap eventual canvi“no és a la cantonada, vaper molt llarg”, i que lagran negociació política defons amb l’Estat no ésaquesta, sinó “com es res-pecta” el dret a l’autode-terminació.

759 milions reconegutsDel deute total reclamat, lapartida més gran són els3.710 milions de l’addicio-nal tercera de l’Estatut, quepreveia que l’Estat com-pensaria el govern si en elsprimers set anys d’aplica-ció no invertia a Catalunyaalmenys la proporció equi-valent al PIB. D’aquests, defet, l’anterior executiu so-cialista ja es va comprome-tre a pagar els 759 de la li-quidació del 2008 l’últimcop que es va reunir la co-missió mixta, el 2011. “Non’hem vist ni un cèntim”,lamentava ahir Aragonès,que xifrava en 2.951 mi-lions el deute posterior,corresponent al període2009-2013, que ni tan solss’ha pogut reclamar mai enaquest fòrum.

L’altra gran partida pen-dent són els 2.871 milionsd’infrafinançament de-nunciats en l’aplicació de lallei de la dependència (arala Generalitat es fa càrrecdel 80% del cost, quanl’aportació hauria de ser pa-ritària), un problema quede fet també afecta altrescomunitats. Tanca aquestparticular podi un altre in-compliment específic, eldel finançament dels Mos-sos, que entre el 2010 i el2017 suma ja 583 milionspendents, als quals encaracaldria afegir els 105 del2018. De fet, això ja es vaplantejar l’any passat enjunta de seguretat a un go-vern del PP que no hi va do-

nar resposta, però la situa-ció ha canviat amb la cele-brada fa unes setmanes.“Creiem que és un àmbit onpodrem avançar”, indicavaAragonès.

La darrera gran partidasón els 412 milions pen-dents arran d’un canvi nor-matiu en la recaptació del’IVA aprovat pel govern es-panyol el 2017, que va ferque les comunitats deixes-sin de percebre la recapta-ció d’un mes sencer. El vice-president apuntava ahir, iaixí ho certificava la diputa-da socialista Alícia Rome-ro, el compromís de la mi-nistra per poder-ho solucio-nar en el conjunt.

Plus per al pressupostAragonès posarà sobre lataula el dia 25 els 7.607 mi-lions en incompliments i, sibé és conscient que d’entra-da és impossible que els re-coneguin tots, sí que esperaque almenys una part espugui desencallar ara perincloure-la com un plusd’ingressos en el pressu-post del 2019 que tot justestà començant a elaborar.Per ara, el departament–que la setmana vinent tin-drà una primera reunióamb els grups amb qui bus-carà pactar-lo: la CUP, elscomuns i el PSC– treballaamb el 0,1% com a límit dedèficit, en espera que l’ex-ecutiu espanyol el puguiapujar al 0,3%, com té vo-luntat de fer, si bé cal esqui-var abans el filtre del Senat,on té majoria absoluta unPP que s’hi nega en rodó. Sies confirma el relaxamentdel topall, per a Catalunyasuposaria 490 milions mésd’ingressos.

A instàncies de Romero,Aragonès va anunciar abanda que s’ha tramitat la

proposta perquè el ministe-ri autoritzi el govern, ara sí,a passar de curt a llarg ter-mini part del deute estruc-tural, per valor de 3.192 mi-

lions, un fet a què el minis-tre Montoro s’havia negatsempre, i que si es confirmasuposarà també un alleuja-ment per a les arques de la

Generalitat. El vicepresi-dent, això sí, no atendrà lapetició del PSC, i també deCs, els comuns i el PP, queassisteixi a les reunions delConsell de Política Fiscal iFinancera –de fet la com-pareixença era per explicarper què no va anar a lesdues que s’han fet l’estiu–, ihi “teixeixi complicitats”amb altres territoris ambproblemes similars. Arago-nès considera l’òrgan “elmàxim exponent del cafèper a tots”, ja que el governestatal hi té per llei majoriade vots, i per tant no ho veuútil per poder-hi negociarres. “El compromís és cen-trar-nos en l’àmbit bilate-ral”, sentenciava. ■

DETALL El vicepresident Aragonès actualitza la xifra dereclamacions pendents, encapçalada per l’addicional tercerade l’Estatut, la llei de la dependència i el finançament delsMossos DATA Confia assolir ja acords en la comissió mixtabilateral d’afers econòmics que tindrà lloc el 25 de setembre

El deute de l’Estat: 7.6

Òscar PalauBARCELONA

El deute que

El conseller de Relacions Insti-tucionals i president de la co-missió bilateral, Ernest Mara-gall, va comparèixer ahir enparal·lel per explicar la reunióde l’1 d’agost, on admet que hiva haver pocs avenços en elstres àmbits en què aspiravaque n’hi hagués. “De momentla resposta és no en matèriade drets i llibertats; també noen drets polítics; i és un sí però

ja ho veurem en la recuperaciódel respecte institucional mí-nim a l’autogovern.” Tot i això,es mostrava optimista i dispo-sat a seguir. “És la nostra obli-gació perquè hi ha afectatsdrets, interessos i situacions, ino entrar-hi seria renunciar ala seva defensa”, va dir. Això sí,sense resoldre la situació depresos i exiliats “no hi podràhaver normalitat”, va cloure.

Pere Aragonès, durant la compareixença d’ahir al Parlament ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Maragall admet pocs avenços

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE SETEMBRE DEL 20186 |

L’hospital Sant Joande Déu rectifical’exclusió delsBordegassos pelcolor de la camisa

Augmenten en un124% les actuacionsde la fiscalia arrande la persecució aactivistes del procés

Autocensuracontra elcolor groc

Creix elnombre dedenúncies perdelictes d’odiNacional

607 milions- Addicional tercera

de l'Estatut...............................3.710 milions...................................................... (759 ja compromesos)

- Infrafinançamentllei de la dependència ...............2.871 milions

- Infrafinançamentdels Mossos ................................ 583 milions

- Compensació canvinormatiu IVA .............................. 412 milions

- Fons de cohesió sanitàriai de garantia agrària ..................... 28 milions

- Activació nousòrgans judicials ........................... 2,9 milions

TOTAL ................................... 7.606,9 milions

reclama la Generalitat a l’Estat

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE SETEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

Ni un borrallL’APUNT ministre va puntualitzar en un mitjà espanyol que

parlava de nació cultural, en cap cas política, és adir, que reconeix la nació folklòrica i deixa que ba-llem sardanes i portem espardenyes de set vetes.S’entén que “nació cultural” formarà part de la pro-posta de referèndum d’autogovern del PSOE. Segurque satisfà els dos milions de votants de l’1-O.Emili Bella

Era qüestió de temps que el ministre Josep Borrell esdesdigués o matisés la seva acceptació que Catalunyaés una nació, com va admetre per la Diada a la BBC.Tenia més pinta de relliscada perquè el periodista l’es-tava posant entre l’espasa i la paret que no de conven-ciment. No m’imagino Borrell defensant la nació cata-lana en les reunions de govern a La Moncloa. Ahir el

1112

24-1

1838

29Q

Nova votació ajornada alParlament, aquest cop a lacomissió d’Empresa, onCiutadans i el PSC tenenmajoria a la mesa. Es por-tava a aprovació una reso-lució sobre l’ús del cotxeelèctric i el resultat de lavotació va ser un empat. Elreglament fixa que per de-sempatar en les comissiócal aplicar el vot ponderat;és a dir, el nombre de votsque té cada grup parla-mentari en el ple com a re-sultat de les eleccions. En

aquest cas, s’imposaria lamajoria simple que tenenJxCat i ERC sempre que laCUP s’abstingui.

Tanmateix, aquesta se-gona votació no es porta aterme i queda ajornada. Elmotiu, de nou, és que Ciu-tadans, tal com havia fet elPSC abans-d’ahir, evitahaver de decidir si acceptao no el vot dels sis diputatsa la presó i a l’exili, entreells els de Puigdemont iJunqueras, que el jutgeLlarena va ordenar sus-pendre de sou i feina elmes de juliol i substituir demanera temporal per

companys del grup que po-drien fer efectiu el vot delssis diputats i no alterar lesmajories aconseguides ales urnes. Una mesura queencara no s’ha aplicat peldesacord entre JxCat iERC sobre com fer-lo efec-tiu en la persona de Puig-demont. L’oposició se’nrenta les mans i traslladala decisió, en espera del’acord de JxCat i ERC, a lamesa del Parlament de di-marts que ve quan tambéhi haurà junta de porta-veus, on les decisions esprenen per votació i s’apli-ca el vot ponderat. ■

a El desacord a l’hora d’aplicar la suspensió dels diputats quesón a la presó torna a ajornar una votacióa Els lletrats, en contra

Nou bloqueigal Parlament

Emma AnsolaBARCELONA

Hemicicle del Parlament on el dia 3 d’octubre se celebrarà el debat de política general ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE SETEMBRE DEL 20188 | Nacional |

En plena ressaca sobre lamoció retirada delPDeCAT al Congrés per undiàleg sense límits dins elmarc legal vigent entre elsgoverns espanyol i catalàen la qual ERC s’hauriaabstingut i dos dies des-prés de la setena manifes-tació massiva consecutivade la Diada per exigir la in-dependència, Roger Tor-rent va reclamar ahir al so-biranisme fer tots els es-forços possibles per “crearles condicions” perquè espugui celebrar un referèn-dum pactat amb l’Estat ies va conjurar per “orien-tar tota l’acció política afer inevitable allò que avuisembla impossible”, en re-ferència al referèndumacordat amb l’Estat. Elpresident del Parlamentva instar a “donar-ho tot

per passar d’un referèn-dum impossible al refe-rèndum inevitable” i om-plir així de “legitimitat” lasolució al conflicte ambEspanya. “És la millor, ipotser l’única, solució alconflicte”, va assegurar enel marc d’un esmorzar in-formatiu del Fórum Tribu-na Europa-Tribuna Cata-lunya.

La segona institució delpaís també va proposar alpresident espanyol, PedroSánchez, que en aquestreferèndum es pugui pre-

guntar alhora per la inde-pendència i pel projecteque tingui l’Estat per a Ca-talunya, anunciat per laministra Meritxell Bateten la reunió de la comissióbilateral Estat-Generali-tat a l’agost. “Si [Sánchez]té una proposta, que la sot-meti a votació conjunta-ment amb la independèn-cia. O és que té por de laresposta? O és que té porde preguntar a la ciutada-nia?”, li va recriminar.

En la línia de Joan Tar-dà, Torrent va fer una cri-da als independentistes a“pensar en la part del paísque no comparteix elsseus objectius”.

D’altra banda, pregun-tat per si voldria encapça-lar la llista d’ERC en l’esce-nari d’un avançamentelectoral, va preferir res-pondre amb evasives i nodescartar cap possibili-tat. ■

RedaccióBARCELONA

Torrent propugnael “referènduminevitable”a El president del Parlament proposa a Sánchez que la votaciópermeti triar entre la independència i el projecte del PSOE

La Sala Penal del Tribunal Su-prem ha denegat una altrapetició de llibertat de l’excon-seller d’Interior Joaquim Fornen entendre que continuaexistint el risc de reiteraciódelictiva i el perill de fuga quevan portar l’instructor de lacausa contra els polítics inde-pendentistes, Pablo Llarena, aordenar-ne la presó provisio-

“El referèndumés la clau queobre tots elspanys”

Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El president del Parlament, Roger Torrent, ahir en l’esmorzar informatiu ■ ACN

nal. El 3 d’agost, l’exconsellerva sol·licitar que es deixéssense efecte aquesta mesuracautelar o que se substituísper una altra més pròxima ala llibertat a causa del mal es-tat de salut de la seva mare.La fiscalia, l’advocacia de l’Es-tat i Vox com a acusació po-pular, s’hi van oposar i els ma-gistrats han ratificat la presó

preventiva. D’altra banda, elCol·legi d’Advocats de Madridva rebutjar ahir “per unanimi-tat i sense reserves” donarempara a Gonzalo Boye, undels advocats del presidentCarles Puigdemont, tot i que litrasllada la seva “solidaritat”per “les presumptes amena-ces” i els missatges ofensiusa les xarxes socials.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Suprem torna a denegar la llibertat de Forn

Carles Campuzano va evi-denciar ahir la seva molès-tia per la retirada de la mo-ció prodiàleg del PDeCATpactada amb el PSOE i vatrobar a faltar “coratge po-lític”, també pel que fa alseu propi partit i a ERC,que va anunciar que no hidonaria suport. El porta-veu exconvergent al Con-

grés va lamentar als passa-dissos de la cambra ques’havia perdut “una opor-tunitat” per al diàleg i, da-vant la pregunta de si sesent més distanciat de ladirecció del PDeCAT per laretirada de la iniciativa queell va defensar, va adme-tre: “La política és compli-cada, sovint no totes les de-cisions que es prenen lescomparteixes però hasd’assumir-les.”

“El meu càrrec de porta-veu sempre està a disposi-ció del president del par-tit”, hi va afegir. La sevacompanya de files a Ma-drid Míriam Nogueras, vi-

cepresidenta del PDeCAT,va assegurar en una entre-vista a RAC1 que no li cons-ta que Campuzano hagiposat el càrrec a disposiciódel partit i va insistir a cul-pabilitzar els socialistes,no pas ERC, de la retiradade la moció –José Zarago-

za havia pronunciat unadiatriba en contra fins i totde parlar sobre la indepen-dència–. “No només la in-tervenció de Zaragoza,també és molt importantel que va votar ahir elPSOE al Senat en contrade qualsevol referèndum

d’autodeterminació”, varecordar Nogueras.

Campuzano va reme-tre’s en tot moment a lesexplicacions donades di-mecres per la vicepresi-denta del PDeCAT –de lacorda de Carles Puigde-mont– i va instar els perio-

distes a preguntar-li si laretirada de la moció es vafer després d’una trucadadel president exiliat. “Pot-ser ella ho podrà aclarir,perquè en nom de la direc-ció del partit la vicepresi-denta potser serà més pre-cisa que un servidor”, vaconcloure.

El portaveu republicà alCongrés, Joan Tardà, al’uníson amb Nogueras al’hora d’assenyalar elPSOE, va explicar que elseu partit no ha tingut “capinterès a menyscabar” elPDeCAT en anunciar el re-buig a la moció i va obser-var que Campuzano va serel primer sorprès per label·ligerància de Zaragoza.Al seu torn, el també dipu-tat del PDeCAT a MadridJordi Xuclà va remarcarque cada grup ha de pren-dre decisions en funció dela seva pròpia iniciativa,“no mirant de reüll el votdel grup del costat”, refe-rint-se a ERC. ■

a El portaveu delPDeCAT al Congrés nocomparteix la retiradade la moció prodiàleg

Campuzano veufalta de coratgeper dialogar

RedaccióMADRID

Carles Campuzano, ahir al Congrés ■ EFE / MARISCAL

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE SETEMBRE DEL 201810 | Nacional |

El nombre d’atestats poli-cials de delictes per discri-minació per motiu del’orientació política s’hadisparat a Catalunya: l’anypassat van sumar 121 ca-sos (del total de 393 de-núncies d’odi), mentreque el 2016 van ser-ne 54.Aquest augment del 124%és degut a “l’elevada poli-tització d’una part de la so-

cietat catalana” arran delprocés polític d’indepen-dència “de ruptura consti-tucional materialitzat elsetembre del 2017”, afir-ma el fiscal coordinadordel servei de delictes d’odia Barcelona, Miguel ÁngelAguilar, en la seva memò-ria, difosa ahir.

Aguilar assenyala, amés, que l’orientació polí-tica és el segon motiu dediscriminació registrattant en atestats policials

com en procediments judi-cials. Així, dels 291 proce-diments judicials iniciatsel 2017 per delictes greus illeus, en 59 casos la discri-minació va ser per orienta-ció política. El mes de no-vembre del 2017 és quanes van concentrar més de-núncies: 35 per orientaciópolítica.

La primera causa de dis-criminació a Catalunya ésper motiu ètnic i de l’ori-gen de la persona (34%); la

segona, l’orientació política(31%), i la tercera, l’orien-tació sexual de la persona(22%). El fiscal també des-taca un increment delnombre de denúncies peragressions i discriminacióa població musulmana,una tendència en augmentaltres anys, i que es va in-crementar després delsatemptats de Barcelona iCambrils de l’agost passat,sosté el fiscal Aguilar. Leslesions i les amenaces sónels delictes dominants enquè s’hi afegeix l’agreujantde discriminació. La majo-ria d’aquests delictes es co-meten de forma presencial(87% dels casos), seguidaper les xarxes socials (8%) i

internet (5%).Pel que fa a l’orientació

política, l’any passat a Bar-celona van registrar-se 87denúncies, 21 a Tarragona,13 a Lleida i 3 a Girona. Lafiscalia detalla que va obriruna investigació per l’atac aseus de partits i de políticscontraris a cedir locals pera l’1-O. També cita la de-núncia contra regidors deCalella i Pineda per fer foraagents de la policia espa-nyola i de la Guàrdia Civild’hotels, acció –sosté– mo-tivada pel “seu origen espa-nyol”, i humiliacions a fillsd’agents de la Guàrdia Civil.El TSJC ja va fixar que elscossos policials no són uncol·lectiu vulnerable perprotegir en els delictesd’odi. ■

Es disparen les denúnciesd’odi per orientació política

Mayte PiulachsBARCELONA

a La fiscalia recull 121 casos el 2017, uns 67 més que l’any anterior a Ho atribueix a “l’elevada polititzaciód’una part de la societat catalana” a Ha augmentat el nombre d’atacs a musulmans després del 17-A

Delictes d’odi i discriminació a Catalunya el 2017

FONT: FISCALIA DEL SERVEI DE DELICTES D’ODI I DISCRIMINACIÓ DE BARCELONA / GRÀFIC: EL PUNT AVUI

Tipus Barcelona Girona Tarragona Lleida Sense

especificarAny2017

Any2016

Variació%

Ètnic/origen o nacionalitat 94 17 12 10 1 134 108 +24%

Orientació política 83 3 21 13 1 121 54 +124%

LGTBIfòbia 67 8 11 13 - 89 62 +44%

Religiós 24 4 4 3 - 34 13 +162%

Discapacitat psíquica/mental 2 - - 1 1 4 5 -20%

Sexisme 4 - - - - 4 19 -79%

Aporofòbia 3 - - - - 3 2 +50%

Discapacitat física/sensorial 1 1 - - - 2 - 100%

Antisemitisme 1 - - - 1 2 9 -78%

Catalunya

Demarcació 2014 2015 2016 2017

Barcelona 60 70 32 83

Girona 9 2 4 3

Lleida 26 8 5 13

Tarragona 8 14 12 21

Sense especificar lloc - - 1 1

Total 103 94 54 121

279 33 48 29 4 393 272 +44%

Atestats

Evolució atestats per orientació política

En la seva memòria, el fiscalMiguel Ángel Aguilar fa unaproposta per rebaixar “el severrègim punitiu” de l’article 510del Codi Penal, que la fiscal ge-neral de l’Estat va recollir deforma textual en la memòriadel ministeri públic, presenta-da dilluns passat.

En concret, proposa que esredueixin les penes del 510,

que poden arribar a fins a qua-tre anys de presó, quan siguiuna difusió de comentarisofensius a través de les xarxessocials en què la persona nopertany a cap grup i ho fa deforma irreflexiva. I que la fisca-lia faci una circular per aclarirconceptes i en la línia de la ju-risprudència del Tribunal Euro-peu dels Drets Humans.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rebaixar el “sever” règim punitiu

77per cent són homes els au-tors dels delictes d’odi i discri-minació a Catalunya. El 23%restant són dones.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

El titular del jutjat d’ins-trucció 13 de Barcelona,que investiga l’organitza-ció del referèndum d’auto-determinació, ha estimaten 2,2 milions d’euros elsdiners suposadament mal-versats pel govern, mal-grat que falten proves

comptables.Per això, en una interlo-

cutòria, del 10 d’agost pas-sat i coneguda ahir, el ma-gistrat Juan Antonio Ra-mírez demana a la repre-sentant concursal de l’em-presa Unipost, en fase deliquidació, si unes facturesemeses el 7 de setembreper un valor de 979.661euros han estat cobrades

al govern. Serien les cartesa ciutadans per formar lesmeses electorals, requisa-des per la Guàrdia Civil. Enconcret, i “per individua-litzar responsabilitats”,segons el jutge, preguntaper la factura girada als de-partaments de Cultura pervalor de 196.696 euros, aVicepresidència, per193.889 euros, a Salut,

per 192.711 euros, a Tre-ball, per 197.192 euros, i aPresidència, per 198.871.

D’una altra banda, la fis-cal ha demanat al jutgeque Hisenda faci un infor-me detallat de les suposa-des partides gastades pelreferèndum i també ques’elabori un estudi sobreels costos de la cessió de lo-cals públics per a l’1-O. ■

El jutge de l’1-O insisteix a voler sabersi Unipost va cobrar del governM. PiulachsBARCELONA

Certificats de l’1-O comissats per la Guàrdia Civil, a laseu d’Unipost a Manresa ■ ARXIU

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE SETEMBRE DEL 2018 | Nacional | 11

8265

69-1

1944

72L

La polèmica pel color groctambé ha esquitxat el móncasteller, el de la salut i lasolidaritat, tot i que sem-bla que no anirà a més i elsactors implicats han arri-bat a un acord. Ahir al ma-tí, els Bordegassos de Vila-nova, que des de la sevafundació l’any 1972 ves-teixen de groc, van fer uncomunicat en què lamen-taven que a pocs dies departicipar en la gravaciód’un anunci per a l’hospi-tal Sant Joan de Déu–s’havia de fer dissabte–

l’empresa responsable defer-ne la realització els ha-via comunicat que tenia“un problema innegocia-ble amb el color groc” i elsproposava un altre color,fet al qual es van negar. Enun extens comunicat, lacolla mostra “sorpresa,disgust i incomprensió”perquè “algú” havia vetatel groc, independentmentque “sigui el color de la llui-ta contra el càncer infan-til” i creuen que se’ls dis-crimina “perquè algú po-dria arribar a relacionar elnostre groc amb la deman-da de llibertat als presospolítics. En reiterades oca-

sions lamenten queaquest “algú” prenguiaquesta decisió, perquè“accepta entrar en la para-noia contra el groc o que esdoblega davant qui, supo-sadament, es podria ofen-dre”.

La reacció de l’hospitalva ser desmarcar-se d’a-questa decisió i atribuir-laa l’agència DoubleYou,contractada per dur tota lacampanya amb la qual hande recaptar més de 14 mi-lions per construir el cen-tre d’oncologia pediàtricamés gran d’Europa. Fontsdel centre van dir ahir queels havien comentat que

“per motius de creativitatno els va anar bé que la sa-marreta fos de color groc” ilamenten que en algunmoment de la cadena decontactes entre l’hospital,

l’agència, la productora del’anunci, la promotora delsBordegassos i la colla“s’hagi decidit que era perqüestions polítiques”. Peraquest motiu ahir s’hi van

posar en contacte directa-ment per lamentar el mal-entès i assegurar-los quepodien col·laborar enl’anunci amb el color de laseva camisa, juntamentamb altres colles, que es fa-rà en una altra data comhavien ordenat a l’agència.El relacions públiques delsBordegassos, Pere Gassó,va admetre: “Hi col·labora-rem”, perquè “també somdonants”, però va evitarassenyalar un culpable i esva remetre al comunicatdel matí. La colla va rebremoltes mostres de suporta les xarxes, també d’al-tres castellers i de la Coor-dinadora de Colles Caste-lleres.

Fonts de l’agència Dou-bleYou ho van circum-scriure a “decisions tècni-ques” que s’apliquen enproduccions audiovisualsrelacionades amb qües-tions de “cromatismes,vestuari o del moment deldia del rodatge”. Per aixòes va considerar que, perun tema estètic, el grocmés fosc de la camisa de lacolla “no era el més adient”per a la imatge corporativaque té l’hospital. ■

Jordi AlemanyBARCELONA

Polèmica pel grocdels Bordegassos enun anunci solidaria Denuncien el vet en un vídeo per al Sant Joan de Déu,l’hospital ho atribueix a l’agència i li ordena que els inclogui

Una actuació dels Bordegassos amb la seva camisa decolor groc a Vilanova i la Geltrú ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE SETEMBRE DEL 201812 | Nacional |

a ser una xerrada amb elcor a la mà la que van oferirahir al vespre Montse Bas-

sa, germana de l’exconsellera Do-lors Bassa, en presó preventivaper haver declarat la independèn-cia de Catalunya; Bel Pozueta,mare d’Aldo, condemnat a dotzeanys de presó per una baralla debar amb agents de la Guàrdia Civila Altsasu; Aranza Zulueta, advo-cada de presos polítics bascos itambé empresonada, i TamaraCarrasco, confinada a la seva ciu-tat de Viladecans, acusada d’acti-vitat terrorista per la fiscalia perles mobilitzacions dels CDR. Elcentre cultural Euskal Etxea deBarcelona va aplegar aquestesveus femenines en un testimo-niatge públic d’angoixes i determi-nació, conduït per la periodista Ri-ta Marzoa, al teatre dels Lluïsos deGràcia ple de ciutadans que vanaplaudir-les i emocionar-se.

Montse Bassa va despullarsentiments de la família i com pri-

V mer es va tancar en ella mateixaamb la primera entrada a la presóde la Dolors, el 2 de novembrepassat a la presó d’Alcalá Meco, aMadrid, amb l’exconsellera Merit-xell Borràs. “Primer ho vam viurecom un dol, però després vaigpensar que les llàgrimes no lestrauran de la presó”, explicavaMontse Bassa en el seu canvid’actitud i determinació per sortirals mitjans de comunicació i as-sistir a xerrades i als sopars grocsde ciutadans anònims i solidaris“que ens ajuden molt”.

La germana de la consellera noes va estalviar cap crítica contra elsistema penitenciari que marginales dones a l’Estat espanyol peròtambé a Catalunya. “No s’ha inver-tit diners per a presons de donesal nostre país, i tot i que vam estarcontents que la Dolors vingués a laseva terra, la presó de Puig de lesBasses és d’homes, i les donesamb un mòdul tenen limitats elsmoviments i els serveis”, relatava

la Montse. Fins i tot va explicarque, a la presó de Figueres, les do-nes només tenien una hora de pis-cina a la setmana, mentre que elshomes en tenen tres, una discrimi-nació corregida per Serveis Peni-

tenciaris arran de la queixa de les34 internes del centre, animadesper l’exconsellera.

Bel Pozueta va detallar quetambé han estat víctimes dels es-tereotips masclistes en ser tracta-

des com a “pobres mares” o “ma-les mares” per no haver educatcorrectament els fills. “Som pri-mer de tot dones, ens hem tret lapor i hem demostrat que podemfer moltes coses”, deia la mare del’Aldo, que alhora admetia: “Noamaguem que ens mediquem i te-nim ajuda psicològica perquè elque ens ha passat ho canvia tot.”

Tamara Carrasco, a través deSkype, va explicar la seva retalladade llibertats i la iniciativa de crearuna associació “per desobeir per-què em volen quieta i callada”.

L’advocada Arantza Zulueta vafer posar els pèls de punta en rela-tar el règim en què va viure mésde tres anys en una cel·la d’aïlla-ment. “D’allà se’n surt. Vaig tenirel suport d’un col·lectiu, d’un pro-jecte polític. Vosaltres sou molts,aprofiteu i traieu-los de la presó!”,va instar la lletrada al públic, iMontse Bassa va compartir que“cal més pressió ara, i no desprésdel judici”. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

CRÒNICA

“Les llàgrimes no les trauran de la presó”

Montse Bassa, Arantza Zulueta i Bel Pozueta, ahir ■ JUANMA RAMOS

Mayte Piulachs

1550

24-1

1947

59Q

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE SETEMBRE DEL 2018 | Nacional | 13

1564

73-1

1939

42Q

ot just fa un any, un dia com ahirJordi Turull presidia la celebracióde la Diada a Madrid com a con-

seller de la Presidència. “Ara fa 206dies que és a la presó.” La seva suc-cessora en el càrrec, Elsa Artadi, ar-rencava amb aquest recordatori elseu discurs institucional en el mateixindret –el centre Blanquerna, seu dela delegació de la Generalitat a la ca-pital de l’Estat– repassant els esdeve-niments que, de manera vertiginosa,han anat centrant la vida política i so-cial catalana i espanyola dels darrersdotze mesos. Turull s’havia desplaçata Madrid per deixar palesa la “deter-minació” del llavors govern de CarlesPuigdemont de donar veu a la ciuta-dania, malgrat denunciar que l’execu-tiu de Mariano Rajoy en aquell mo-ment només busqués la “renúncia, laresignació i la rendició”. L’1-0 seria unarealitat perquè “és un mandat queham de complir”, havia avisat.

T L’escenari era el mateix i la peticióal nou executiu de Pedro Sánchez perpart de l’actual govern de Quim Torratambé és similar: “diàleg” i “negocia-ció” per poder celebrar un referèn-dum. Això sí, hi insistia l’endemà queel PDeCAT retirés una moció presen-tada al Congrés que instava a un dià-leg sense límits, “però dins del marclegal vigent”, que hi havien afegit elssocialistes. Malgrat les dificultats queahir reconeixia, els interlocutors al’Estat, si més no, han canviat enaquest període i amb aquest espai di-ferent que s’ha obert Artadi reclama-va un cop més a Sánchez que tingui el“coratge suficient” per afrontaraquest diàleg. “Creiem que el governespanyol intueix que no hi ha cap méscamí possible”, perquè “el camí seràmés o menys llarg, però no té marxaenrere”, concloïa, en absència de capmembre del’executiu de Sánchez nirepresentants de cap partit estatal.

De fet, les primeres files les ocupavenaltres membres del govern, la conse-llera de Justícia, Ester Capella, i elconseller d’Interior, Miquel Buch, amés de diputats i senadors d’ERC, elPDeCAT i En Comú Podem.

Durant el seu discurs d’ahir, la por-taveu del gabinet de Torra va apel·lartambé “als demòcrates espanyols”,dels quals va assegurar que enaquests darrers temps: “Hem trobat afaltar el seu alè i suport, perquè aixòva de democràcia i de drets.” De fet,aquest va ser un dels arguments queva centrar la glosa de la Diada que esva encarregar a la periodista Pilar Ra-hola, la qual havia emfasitzat: “Enssentim orfes de la massa crítica espa-nyola.” El delegat de la Generalitat aMadrid, Ferran Mascarell, també re-passava un any complex durant elqual va arribar a ser destituït arran del’aplicació del 155. De fet, fa pocs me-sos que ha tornat a ocupar el càrrec.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

CRÒNICA

Una Diada d’absents

Les conselleres Elsa Artadi i Ester Capella i el conseller Miquel Buch, ahir a l’acte de Madrid ■ ACN

Montse Oliva

Un dia després de l’inicidel curs escolar el presi-dent de la Generalitat,Quim Torra, va instar elcol·lectiu docent que “sesentin lliures per aplicarels projectes educatiusque considerin” més ade-quats per als alumnes. Enaquest sentit els va dema-nar que treballin “amb in-dependència”, ja que “souels que millor ens podeudir com hem d’educar elsnostres infants”. Torra vafer aquestes declaracionsdurant la inauguració del’escola de dues línies ElFar, de Calella, que està si-tuada a l’antiga fàbrica

Llobet-Guri. El presidentva tenir paraules per alspares i mares presents al’acte demanant suport alsdocents perquè “allò quefa un país més que un paísés el respecte i una certaadmiració pels seus mes-tres”. I també va assegurarque les diferents inaugu-racions de centres com lad’ahir mostren que el go-vern està treballant “pelfutur de les persones i perla República que ja s’ha co-mençat a dissenyar”.

Per la seva banda, elconseller d’Ensenyament,Josep Bargalló, va mani-festar que “l’escola exis-teix no perquè hi hagi unedifici, sinó perquè hi hamestres”. ■

Torra anima elsmestres a educaramb llibertat

RedaccióCALELLA

a Els insta a aplicar el projectespedagògics “amb independència”

Torra i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau, parlantahir amb infants de l’escola El Far, de Calella ■ N. VIDAL/ACN