IBERIA I CASARES QUIROGA

Curs d'estratègia de la Reichswehr

Any Viii. Núm. 381 - Barcelona, dijous 4 juny, 1936

A la pag. 3:

LA LLEGENDA DE SEMPRE, per Ignasi Armengou.

L'ESPIRITISME, per Francesc Pujols.

A la pag. 4:

EL SECRET DE MAMOULIAN, per Anna Sten.Preu: 30 cèntims - Ronda de Sant Pere, 3 Telèfon 24647 :' Subscripció: 3'50 pessetes trimestre

Europa arran de I'abismeLMIRADOR_INDISCRETInamovible

i adonant-se que es tracta de la seva dar-rera probabilitat abans no estigui consoli- Durant l'excursió que els periodistes fe-dat el nou Reich austro-alemany de qz mi- reo a Viladrau, per a assistir a la inaugu-lions d'ànimes, llança els seus exèrcits con- ració de la Font de l'Oreneta, es confirmàtra Alemanya. Es la guerra. que la crisis de la Generalitat estava ja de-

Somni núm. q : Els «joves oficials» ja- finitivament plantejada.ponesos, passant per damunt de les ordres —A veure si En Gassol, que parlarà endel govern de Tòquto, tiren tan endavant a nom del govern, resulta que a hores d'araMongòlia, que la U. R. S. S. respon amb ja no és conseller.una contraofensiva que Tdquio no pot dei- —Impossible—replicà algú, recordant quexar passar• La guerra es declara a l'Extrem Ventura Gassol és l'únic conseller que res-Orient. A mesura que els efectius militars ta del tq d'abril—. Aquest és de plantilla!de la Rússia Occidental s'afebleixen a con-seqüència dels reforços indispensables a Si- L'originalbéria, a mesura que els mitjans de trans- .port deis Soviets es desorganitzen, la im- Durant la crisi de la Generalitat, els pe-paciència alemanya, que espera l'ocasió fa-' riodistes es van fer un tip de treballar. Totvorable, es fa més viva. era anar amunt i avail, com si es tractés

Polònia, ja en part mobilitzada a fi de d'una crisi de bo de bo.protegir la seva frontera russa, es veu pres- Quan arribà En Faustí Ballvé, un infor-sionada per Alemanya d'empendre al cos- mador demanà corn s'ortografiava el cog-tat d'ella una expedició per tal d'apoderar- nom del representant d'Izquierda Republi-se d'Ukrània. El dilema se Ii planteja aviat cana.a Polònia : guerra amb Alemanya, o guerra —Amb a i sense r final—li digueren.amb la Unió Soviètica. Plena d'angoixa, —Bé—respongué ell—. Però corn que entria d'aliar-se amb qui? Els mateixos po- qüestió de llenguatge sóc purista, i, a més,lonesos ho ignoren, però França s'ha corn- m'agrada fer la informació diferent de lapromès a sostenir la Unió Soviètica, i Po- dels altres, jo posaré Bellver.lònia a sostenir França.

De totes maneres, és impossible de con- La barba del Sr. Colldefornssiderar un conflicte entre dues nacions eu-ropees que no arrossegui inevitablement una El senyor Colldeforns és un deis expul•conflagració general, sats de l'Estat Català del carrer de Girona.

Es possible de prevenir el conflicte ini- ! Un deis més aferrissats dencassistes jus-cial? Encara es trobaran persones que di- tificava l'expulsió amb els següents motsran «sf,, però ningú no pronunciarà aques- — Perquè, vaja! no hi ha dret que aquestta paraula amb tanta seguretat corn dos senyor digui al Parlament Català que re-anys enrera, _quan Europa tot just comen- presenta les Joventuts d'Estat Català içava a alarmar-se. El nombre d'homes sota ! es tenyeixi la barba.les .banderes, de dos anys ençà, ha aug- } El senyor Colldeforns ha passat ja delsmentat de prop de dos milions: 400.000 j cinquanta.alemanys, 800.000 italians, 200.000 france-sos i pel cap baix 500.000 anglesos, polo- Remenant la cuatiesos, austríacs, txecs i ciutadans de totsels països petits d'Europa, que s'armen a Excedint-se, corn sempre, 1'ex-gestor ra-bores d'ara amb un afany febrós, amb l'es- dical doctor Huguet Puigderajols anava 1'al-perança de poder oposar-se als progressos tre dia tot content amunt i avail de la ga-áe l'invasor fins que una gran potència leria gòtica de la Generalitat.acudi en socors. —I dones, una altra vegada per aquí?

Les velles expressions acamp fortificat,, Ii preguntà un ordenança.<<cursa de la mort», ((trontollar arran de —No us esvereu, que només vine a po-l'abismen, ara fan d'efecte de cançons .de sar fil a l'agulla a l'homenatge que preparol'enfadós, l a molt possible que els Estats - al doctor Corachan! --- contestà l'autor deUnits, sentint-les alçar-se del clos europeo, les célebres barques.n'estiguin impacientats. Es que surten d'un

A l'hora actual, Europa és un somnàm-bul caminant arran de l'abisme de la des-trucció total, i en el curs de l'estiu vinent,el malson de la guerra s'alçarà i lluitaràcontra les esperances de pau, per a turmen-tar els 400 milions d'habitants que poblenaquest continent amenaçat.

L'estiu de 1936 serà la repetició de l'es-tiu de I914? Dos anys enrera vaig recórrertots els paisos interessats en la qüestió d'a-questa banda de l'Atlàntic a fi de trobarI:I resposta a aquesta pregunta tràgica : «Es

desencadenarà una nova guerra a Europa?nEls dos anys que han passat d'aleshores

ençà no han consolidat de cap manera—alcontrari—la causa de la pau. Des de lameya darrera enquesta, l'Europa s'ha acos-tat, per cinc vegades, prou a prop de istimba perquè hagi pogut veure la seva es-garrifosa fondària.

La primera vegada fou aquella en què clputsch nazi provocà l'assassïnat de Doll-fuss, canceller d'Austria, el 25 de juliol•d 1934. Una altra vegada, quan uns ter-roristes macedonis i croates assassinarena Marsella, el g d'octubre de 1934, el reiAlexandre de Iugoslàvia. Un altre cop, elIz de març de 1935, quan Hitler estripáles clàusules militars del tractat de Ver

-sailles i proclamà el naixement d'un noupuixant. exèrcit alemany. Una altra vegadaencara, en setembre de 1935 quan la flotaanglesa en tota la seva força, en tota laseva glòria, féu irrupció a la Mediterràniaper a impedir Mussolini de prosseguir laseva campanya a Etiopia. 1 finalment,darrera alarma, quan les tropes de l'Ale-manya nazi penetraren en la zona desmi-litaritzada del Rin, alhora que Hitler de-nunciava el tractat de Locarno, únicapromesa feta per Alemanya de no atacarFrança.

Cinc vegades, doncs, en vint-i-dos me-sos, Europa ha fet tentines sobre l'abisme,i cinc vegades s'ha fet enrera a temps.Amb una mena de periodicitat fatal, aques-tes crisis s'han succeït a intervals de qua•tre mesos i mig. Cada vegada, fins ara,la catástrofe ha pogut ésser evitada. Voldir això que podrà ésser-ho sempre en l'es-devenidor?

Europa no ho pensa pas així• Cadascunade les cinc crisis abans esmentades l'haduta una mica més a prop de l'abisme.Cadascuna ha escrostonat alguns centíme-tres de l'estreta plataforma sobre què s'a-guanta•

L'assassinat de Dollfuss ha eliminat l'ú-nica personalitat que hauria pogut preser-var, almenys durant un cert temps a venir,la independència d'Austria. El del rei Ale-xandre ha privat Iugoslàvia del puny sòlidque li era indispensable per a mantenir-seforta en el si de la pau.

El repte llançat per Hitler al tractat deVersailles, la reconstitució de l'exèrcit ale-many, han submergit Europa sencera enun paroxisme d'esverament que s'intensificacada dia. Anglaterra no ha retirat pas laseva flota de la Mediterrània i MussoliniIi ha llançat un repte tan agosarat, quetota l'opinió anglesa demana a grans critsque sigui rentat l'insult.

Per fi, el soroll acompassat de les botesalemanyes travessant els ponts del Rin hacausat tan vives alarmes a França, quEuropa tremola, presa ele nous malsons, iaquests no cessen de multiplicar-se.

Mentre el cel es carrega de totes lescomplexitats de l'hora present, Europa nosomia sinó en el que Ii reserva l'esdeve-nidor. No és provat que algun dels seussomnis tingui tan sois el mèrit de la pro-babilitat. Estan lligats els uns als altres,es fonen els uns en els altres, es contra-diuen mútuament. Però cap d'aquests som-nis no és absurd, perquè de les temencè3actuals depenen els actes de demà.

Hens adí quins són els mals somnis quet( Europa

Somni núm. t : Austria cau en poder delsnazis. Starhemberg i Schuschnigg tenenprobablement menys partidaris . entre la pablació que cap altre govern actual. Es eldiner italià i la promesa de baionetes ita-lianes el que els ha mantingut en el poder.

Però les sancions han empobrit Itàlia, iuna gran quantitat de baionetes italianesestan actualment a I'Africa. E1 zo per centde la població austríaca és favorable al go-vern actual. La resta, és a dir, el 8o percent, està dividit en nazis i socialistes, elssocialistes que Dollfuss va fer bombardejaren. llurs cases.

D'una manera o d'una altra—se'n podenimaginar una dotzena—, Austria passa enmans deis nazis. Mussolini tramet imme=diatament el seu exèrcit a Austria a fi d'im-pedir Alemanya d'apoderar-se'n. Alemanyamobilitza contra Itàlia. França mobilitza

contra Alemanya. La guerra ja està desen-cadenada. IEs tracta d'un somni, evident-

ment, però tots els habitants d'Europa, des-perts i tot, s'adonen que aquest somni po-dria molt bé esdevenir una realitat d'undia a l'altre•

Somni núm. z : Els tres milions d'ale-manys residents a Txecoslovàquia, repar-tits al llarg de la frontera, es declaren in-dependents del govern de Praga, i decidei-xen d'incorporar-se al Reich. Praga els re-fusa aquest dret: mobilització, guerra civil.Els txecs alemanys criden el Reich en llursocors. Praga crida França en , ajuda seva,I Moscú. Una vegada més, és la guerra.

Això també és un somni, perú el progra-ma de Hitler visant a incorporar al seuTercer Imperi tots els pobles europeus dellengua alemanya, és lluny d'ésser una uto-pia. Per això aquest somni priva I'ragade dormir tranquilla.

Somni núm. 3: Anglatcrra, exasperadaper l'actitud de Mussolini, decideix d'escla-far-lo. Comença a reforçar les sancions finsal moment en què es fan tan opressives queMussolini ha de triar entre la submissióabjecta i el fracàs de la seva expedició afri-cana, o la guerra, solució desesperada perògloriosa. I tria la segona solució.

La flota britànica bloqueja el Canal deSuez, encercla Itàlia. Les forces aèries ita-lianes destrueixen alguns vaixells de guerraanglesos. França, constreta a prometre clseu ajut a Anglaterra, temporitza, espiantplena de temor les reaccions d'Alemanya.Els nazis austríacs, alliberats de la por deles represàlies italianes, es revolten i pro-clamen precipitadament llur . aliança ambAlemanya. França, desesperada de veure en•cendre's la discòrdia entre els seus dos aliats,

que un amic nostre en diu eI murcianismolibertario.

I tant es va espantar que anava a dir:«Déu ens ajudi !», però, recordant el seu laï-cisme, modificà l'exclamació en aquesta for-ma;

—Que el camarada fuster que va morirclavat a la creu ens ajudi!

Almenys, així ens ho va assegurar un queviu a prop.

Una desíl'lusió?Dèiem la setmana passada que el nostre

corresponsal Manuel Bosch ha marxat capa les Noves Hèbrides.

Feia quinze dies que Manolo Bosch viviade franc, de sopar en sopar de comiat. Enun d'ells, dimarts de la setmana passada,després d'uns versos de Sagarra i un cordialtoast de Solé de Sojo, parlé Francesc Pujols.

—Potser els anglesos i francesos de la co-lònia esperen veure arribar un home bru,corn En Gifreda o En Llates. I es trobaranamb un ros. Però així i tot, esporem queens faràs quedar bé.

El Dref cafalà

Seguint la seva idea d'universalització deles coses catalanes, una de les frases delbrindis de Pujols fou

—Vés, Manolo, a fer triomfar el Dret ca-talà a Oceania. Si no el podem aplicar aCatalunya, almenys que en un o altre Ilocdel món sigui aplicat.

I seguí, davant la sorpresa deis reunits:—Perquè aquí ens el jugarem qualsevol

dia a la rabassa morta.

I la Híparxiologia—I fes propaganda—afegí el filòsof de

Martorell—de la meya religió. Seguramentque si els l'expliques bé, veuran que elsconvé.

Qui sap si Manolo Bosch acumularà alcàrrec judicial el de protovicari apostòlic hi-parxiòleg de les Noves Hèbrides?

Un truc de llarg abast

—M'han dit que les Noves Hèbrides sónaquí sota. Si ens necessites, ja ho sapspica de peus, que ja et sentirem.

Mïtjans felins

A l'Exposició de Gats de l'Arca de Noé,e! canonge Montagut es passé una bonaestona davant la gàbia d'uns petits mamí-fers carnissers blancs.

--Renoi, quina afició ! — constaté l'Isart.—No te n'estranyis, perquè quan la dic-

tadura ja va dir que volia ésser el cardenalRichelieu d'Espanya—aclarí En Conill.

Canvi de rufa

El president Companys invità l'altre diaels periodistes que fan Informació a la Ge-neralitat amb una excursió i un dinar amuntanya. Fins a darrera hora, no es vasaber que la festa tindria hoc a les Arenesde Castellar.

L'autocar que conduïa els periodistes pujàper les Rambles, tombà cap a la plaça d'Ur-quinaona, enfilà el carrer de Corts i quanera a prop del Clot algú pregunté

—Però, on anem?—A les Arenes.—Impossible! El xofer s'equivoca! Si ara

mateix hem passat per davant de la Monu-mental!

Horn conta...En el míting que la Federació Obrera de

la Indústria Gastronómica celebra a l'Olym-pia, en el qual es decidí la tornada al tre-ball, el destacat militant Trueba digué enel seu discurs

—Es un compromiso de honor para elproletariado no comprar en adelante prensaburguesa. Ni iEl Correo Catalán, ni LaHumanitat, ni El Copón Divino, pues todosson iguales.

Entre els periodistes que es trobaven el,el local fent la ressenya, hi havia JoaquimCivera i Sormani, del qual es fa córrer que

amb la major bona fe pregunté a un com-pany de professió

—El Copón Divino? On es publica aquestdiari?—Em penso que a Sabadell — respongue

l'altre.—Gràcies. Hauré de demanar a En Costa

i Déu que m'hi subscrigui — afegí el cone-

gut publicista catòlic.

Encara més dificil

Per la segona festa major penedesenca,

que tindrà lloc el diumenge t4 de juny, al

Poble Espanyol de Montjuïc, a més delConcurs de Balls de Bastons hi haurà elConcurs «Generalitata de Castellers. Abansde contractar els Mirons del Vendrell, els or-ganitzadors volgueren veure'l actuar a la

fira de Vilafranca, on el cap de la collaprometé que aixecarien els cinc de set, osigui el no va más de les performances. I hoferen amb tant de braó, que ara tot el Ven-

drell, poble de llur residència, vol traslla-dar-se el dia 1 4 a Barcelona per veure si

guanyen la copa.El manàger deis Nens, una altra colla

competidora, volia treure importància alsMirons

—Muntar els cinc de set no és res! Elque costa és passar el porn. Ja ho veureu.quin daltabaix!

Pel que pugui ésser s'ha fet la degudaprovisió d'àrnica.

continent paralitzat per la por. Les metz ' -nes circulen cada dia més concentrades peraquest gran cos que és l'economia inter-nacional. Les toxines emmetzinen l'esperitde tota la nova generació. Quines són doncsles realitats darrera aquests crits d'angoixaque van camí de transformar-se en un ve-ritable cor?

H. R. KNICKERBOCKER

(Copyright Opera Mundi.)

El II Saló "Mirador"En vista de l'afluència de visitants al

II Saló MIRADOR, hem decidit de mantenir-lo obert fins a dilluns, dia 8, amb una im-

portant ampliació•Aprofitant ]'avinentesa d'haver obtingut

del Gremi de Revenedors la cessió, perquèfos exposat, del famós retaule de Sant Mi-quel, obra importantíssima de l'art gòticcatalà, deguda a Jaume Huguet, junt a al-tres obres del mateix pintor, de diverses col-leccions, hem ampliat l'exposició de pinturagótica, la qual, arrodonida així, haurà cons-tituït la manifestació més remarcable de la

v ida artística barcelonina d'aquesta tempo-raila.

L' oradorEs sabut que En Simó Bofarull és un

deis diputats més ben preparats del Parla-ment Català i que, en general, es produeix

amb desimboltura, perd en començar la sevadarrera intervenció, experimenté un encon-giment :

—Avui no tinc el període; avui no tinoel període..., anava dient tot gratant-se labarba.

Un diputat de la majoria Ii recomanà unproducte que s'anuncia molt.

«Aíxò va per vosaltres»Darrerament, el Comitè de la Fira de

Barcelona donà un banquet als periodistes.En un llarg parlament, I'ex-gestor de laGeneralitat, senyor Sabatés, demanà l'ajutde la premsa, tant la informativa—digué-com la doctrinal.—Això va per vosaltres! — digué un pe-

riodista dirigint-se a uns companys que seienen una tauleta propera.

Els companys eren En Salvé del Mati iEn Ballester del Correo Catalán.

LaicaAmb motiu de les darreres pluges, es va

inundar una casa de La Torrassa, on s'es-tatgen uns quants distingits militants del

'^.l Naixeínent d'Eva. Detall del retaule de Guimerà. Museu de Vic. — Detall del retaulé de Santa Clara, obra de LluísBorrassà. Museu de Vic (Fotos A. D. A. C.)

MIRA11DR 4-V1-36

II SALO MIRADORLes UNA MISTIFICACIÓ DE CENT ANYS ENRERA

meravelles de la LiunaLiuls BorrassI l a seca escala

Conferènciael 25 de

Abans de parlar de Lluís Borrassà, temacentral de la present conferència, cal citarel gran anònim Mestre de Guimerà, autordel retaule major de Guimerà, que Ii hadonat el nom, i de la deliciosa taula de laVerge de Cervera. L'estil d'aquest gran mes-tre és fort i sintètic ; les seves composicionssón una veritable meravella de ritme i decolor i, dintre el matís de les influènciesitalianes, mostren una tendència inicial al

dinamisme que caracteritza les composicionsde l'estil internacional.

La persona d'aquest mestre continua es-sent una incògnita malgrat els tempteigs dediversos autors atribuint-li la identificacióamb Llorenç Saragossa i Lluc Borrassà. Es-tilísticament l'obra del Mestre de Guimeràcorrespon al segle xtv. L'arquitectura deisseus retaules corrobora aquesta idea. Esmen-tarem aquí, ocasionalment, una caracterís-tica que permet fixar en línies generals ladiferència entre els retaules de finals del se-gle xtv i els de començaments del segle xv.Un coteig minuciós de tots els documentsd'aquest període coneguts fins ara ens dóna,en termes generals, el fet que els retaulesexecutats abans de 1400 citen les fulloleso muntants ue unien lateralment e] cossosq sdel retaule . ; en tots els retaules contractatsdesprés de 1400 les fulloles són substituïdesper redorxes o pilastres coltellades. Les duesobres del Mestre de Guimerà tenen fullolescorn els retaules del taller deis Serra i tantsaltres anteriors a 1400.

El pintor Lluís Borrassà era fill de Gui-llem Borrassà, pintor de Girona, documentatper les àpoques de diversos treballs fets pera la catedral d'aquesta ciutat entre 1360i 1390. La primera data coneguda de la sevaaçtuació artística és un rebut que cobraen í38o per haver arreglat unes vidrieres dela catedral de Girona. En 1388 Joan I elnomena ja pintor de Barcelona i l'eximeixd'una sèrie de contractes pendents perquèpugui treballar per les festes de la seva coro

-nació a Saragossa. A partir d'aquesta datala documentació que fa referència a la vidai l'obra de Lluís Borrassà és important imolt densa. Es conserven, a més deis con-tractes, o referències documentals d'una tren

-tena de retaules, una gran sèrie de papersnotarials sobre els afers del seu taller i els

CAMISER

ESPECIALISTA

EXIT EN LA MIDA

JAUME I, ii

telèfon ií655

el situà, en la publicació deis Cuatrocentis- a l'escola de pintors de Catalunya es deixàtas, corn a figura central de l'escola cata- sentir d'una manera molt intensa durantlana, atribuint-li sense fonament bona part tota la primera meitat del segle xv. Algunsde l'obra deis germans Serra. Però vingué deis millors pintors que treballaven indepen-la troballa dels documents sobre Serra, , i dentment establerts en diverses ciutats cata-Borrassà quedà desposseït d'obres i en certa lanes es veo que reberen la influència demanera desprestigiat, fins que Mossèn Gu-dial donó a conèixer una àpoca que Ii asse-gurava la paternitat del famós retaule deSanta Clara de Vic; més tard, AlexandreSoler i March descobria el retaule documen-tat de Guardiola i de mica en mica ha tornata créixer el nombre d'obres de Borrassà finsa la reconstrucció del cicle de la seva obracorresponent als primers anys del segle xv.

Però molts contractes de retaules signatsper Borrassà corresponen a l'última dècad t "Ldel segle xv sense que cap d'ells tingui reia- - -lció amb algun retaule conservat. Nosaltres,després d'un estudi comparatiu molt detin- rskgut, ,ens atrevim a assenyalar el retaule de . ySant Jordi, de Sant Domènec de Vilafrancadel Penedès, corn a obra borrassiana ante-rior a -1400. L'estil característic de Borrassà,per bé que en una forma incipient, influïtamb intensitat per l'art de Pere Serra, s'hi 'troba amb totes les seves característiques.La datació ve recolzada en els details de laindumentària i en l'estructura arquitectónicadel rètaule, compost amb cossos separatsper fulloles decorades amb petites imatgesque, corn ja hem dit abans, és un senyalcaracterístic deis retaules anteriors a 1400.

Seguint cronològicament la sèrie de retau-les documentats de Borrassà, podem establirla següent llista : retaule de Guardiola, 1404 ;retaule de Manresa, 1408 ; retaule de Ter-rassa, íç11; retaule de Vic, 1415; retaule ^V

de Santes Creus, 1416 ; retaules de Gur Retrat de 7a do,wnt 'del tríptic signat deri Seva, 1417. Els retaules atribuïts són : el IYlateu Ortoneda. Collecció A. Soler i Marchde Sant Antoni Abat i Santa Margarida (Foto A. D. A. C.)(Museu de Vic) ; el de Sant Joan Baptista(París) ; el de Sant Francesc i escenes de la l'estil Internacional a través de la interpraPassió (collecció Oleguer Junyent) ; el de tació que hi donava el taller de Borrassà.Sant Miquel de Cruïlles; el de Sant Andreu Duran i Sanpere, en un treball llegit en el(Museu de Vic i Museu de Barcelona) ; un III Congrés d'Història de la Corona d'Ara-fragment de pradella de la col•lecció Mateu gó, estudià detingudament una gran quan -i alguns altres en curs d'estudi. `Citat de documents descoberts per ell i poi

L'estil de Borrassà és francament natura- !malaguanyat Francesc Martorell, que li per-lista i dintre el cánon de l'estil internacional. meteren reconstruir d'una manera molt pre-Copià els seus personatges directament del cisa la història interna del taller de Lluísnatural vestint-los segons la moda del seu Borrassà i els seus principals collaboradors.

Tothom sap coses sobre la Lluna. Vull blanquíssima, el cabell negre, el rostre mésdir, a més a mes de les certes, unes quantes humà i les ales de ploma, més llargues lesde dubtoses i altres de fantàstiques; en el de les dones. A més, llurs moviments erenfolklore de tots els paisos, el nostre satéllit 'més gràcils que els dels vespertils.te una bona representació, i les persones Posat a estar de sort, Herschel poguéaficionades a llegir coneixen, si mes no de contemplar unes noces, que el llibre descriureferències, obres de Cyrano de Bergerac, I amb minuciositat. De primer, tot de ves-Jules Verne iH. G. Wells, per no citar pertils volaren sobre un Ilac i deixaren alsinó gent cèlebre, d'imaginaris viatges a la cim pla d'una muntanyola els rams que por-Lluna. I taven ia l'entorn d'aquests formaren en

Però ara no es tracta d'això, sinó d'un cercle. Després comencen a volar, d'un aastrònom anglès que fa cent anys va veure un, els selenites, planegen sobre una illetai va descriure els habitants de la Lluna, la on hi ha una púdica donzella, fins que esqual cosa no cal dir que va fer sensació en tiren a l'aigua i se'n van nedant. Per fi,tot el món. Es dar que Arago, a l'Acadè- quan ja una quarantena de selenites han fetmm Reial de Ciències de París, va impug- el cabussó, un, l'elegit, aterra a l'illeta,oar les afirmacions del seu collega anglès. cridat per un batec d'ales de la donzella.Però ja es compendrà que les sessions cien - Els nuvis s'envolen al cim de la munta-tifiques no transcendeixen gaire al públic, nyola i, amagats pels rams que hi han dutel qual seguia esbalaint-se amb les deseo- els vespertils, consumen el ritu nupcial. Aixòbertes de John Herschel. V enllestit, la parella torna a empendre el vol

Car així es deia l'afortunat mortal que i els véspertils calen foe als rams i aspirenhavia vist els selenites, i els descrivia. Es el fum, que deu ésser un filtre d'amor per-tractava, corn l'illustrat lector haurà pen- 1 qué els vespertils aviat desapareixen apa-sat de seguida, d'una mistificació com , una rellats.casa. El que fóra interessant de saber "'-ia L'afortunat Herschel ' -i el doctor Grantper qué un astrònom de bonafamília (era fill del Herschelmés cèlebre de tots, Willïam),d1 mateix apreciat en els me- ;dis científics, descobridor d'u- ry - V .. .

nes quantes nebuloses i estro- •.llos, s'empescà això dels seto- )}ü; \'

^` f ^ `^^El! fet és que John Herschel ^' ,/^es passà quatre anys, r834-3S , '' VVal Cap de Bona Esperança, ,'estudiant el cel de l'hemisferi j;austral. Els nombrosos deseo-briments que hi féu foren benrebuts pels aciençats, però el ¡que li donà fama fou el popu- I Ilaritzat per la premsa amen- '

Vcana, i després arribat a Eu- .É , iropa. De corn corregué la no- 'tícca en dóna idea que l'obra t'^,• saitaliana que la detalla, Nuov' `'', I?scoperte di Sir John Flerschel. ^I'ij• s, Mnel cielo australe e nella Luna,• aconegué edicions, en els ori- ^; ' ^: ^ ' •,mers mesos de t83ó, a Milà, `^` `.^, ^, r t t:Floréncia, Nàpols i Reggio u ^ ^^n r cy!Emilia. ,^ 4 ^ fi ( +

L'obra descrivia el telescopit^^ ^ ^ 1 ^ ^ v " ^^ ,

que havia permès la merave- 1 ,t, '^

lla, construct pel propi Her- V :v - Vschel en collaboració amb un tfamós òptic, el doctor DavidBrewster, i que havia costal , 170,000 lliures esterlines al rei d 'd'Anglaterra, convençut que .fafavoria la navegació. Als vi-driers Hartly i Grant, deDumbraton, els costà molt F,stam fia Qopular italiana publicada arrio del ¿'librefondre la lens tal corn els au- de Herscheltors del gegantí telescopi l'ha-vien concebuda. Per fi, des- 'prés d'algunes temptatives esguerrades, pe i encara veieren cerimònies religioses, coreo-febrer de 1833 es pogué obtenir una fosa gràfiques i esportives. 'ele prou puresa. Diuen que aquesta lens Però no tot havia d'ésser felicitat. Tambéaugmentava 24,000 diàmetres. L'Acadèmia veieren, enmig de fogueres sinistres encesesBritànica de Ciències trobà que era urgent entre lava, vespertils salvatges devorant

perfeccionar les taules astronòmiques de criatures selenites...l'hemisferi austral i convencé el govern Ni tot havien d'ésser roques, llacs i set-de la conveniència d'enviar Herschel i el ves. A la Lluna hi havia castells roquers,seu telescopi al Cap de Bona Esperança, masies amb entrada pel terrat (recordi's quoen ocasió del pas de Mercuri sobre el disc els vespertils i els selenites tenen ales),solar, que havia de tenir hoc el 7 de novem- monuments i ciutats amb edificis d'oberturesbre de t83. El 4 de setembre de l'any triangulars,, a fi que s'hi pogués entrar amb

anterior, Herschel, amb el doctor Andrew les ales obertes !Grant i uns quants anglesos més; marxà, i a x sféu muntar el telescopi al .mateix indret onja De Caile, en 1780, havia fet observacions No sabria dir si, fet i fat, les extraordi-solars. V

nàries afirmacions de Herschel van trobarEl in de gener de 1835, a les 21.30 hora molt de crèdit o no. Gairebé no asseguraria

local, Herschel vejé passar pal camp visual que un astrònom seriós sigui l'autor delde l'aparell, visant la Lluna, la imatge de llibre esmentat més amunt. De fat, però,roques basàltiques amb flors roges som- les edicions que he esmentat han passatblants a les roselles. A la Lluna hi havia per les meves mans, i sobretot la de Reggiovida ! Movent el telescopi, encara va veure Emilia, impresa per un tal Torrigiani.un bosc d'arbres corn els xiprers deis cemen- I també és un fet que les revelacions detins anglesos, un altre d'avets, una ulatja Herschel provocaren estampes populars, ver-voltada de roques estranyes contra les quals sos satírics i alguna obreta teatral de cir-petaven les ones d'una mar blava. cumstàncies. Un poeta del temps. Antonio

Herschel, embabiecat, seguí mirant amb Guadagnoli, compongué Sulla luna, sextinescalma, i descobrí una cadena d'obeliscos i per a ésser llegides en una entitat literàriade piràmides de color lila, que el doctor picana: El censor — era el temps de la do-Grant reputé obres d'art, però que Herschel minació austríaca — trameté els versos areconegué corn gegantines ametistes. AI peu consulta a la censura central de Florència.

d'una cascada lliscant entre grans prismes El poema fou imprès sense fer cas de totescristallins de color roig, veié també ramats les supressions de la censura i el poeta foud'animals estranys, uns amb visera per a processat i condemnat a pagar una penyora.protecció de la vista contra la llum massa Tot plegat féu que els infeliços versos fos-forta, cabres unicòrnies i, entre altres bès- sin més rebuscats. Més endavant es permetéties terrestres i aquàtiques extraordinàries, llur inclusió en volums de poesies, però nouna mena de castors bipeds, sense cua, amb publicar-los en tiratge a part.uns braços capaços de les feines més engi- Perquè es vegi corn les gastava la cei-nyoses : de llurs caus sortia fum, cosa que sura imperial, només ens cal citar que elprovava que aquestes bèsties tan intelligents poeta, estranyant-se que Herschel no hagués

havien descohert el foc, corn uns petits Pro- vist ases a la Lluna, dejameteus !

Perd el més meravellós encara no era in terra j oi non si può dir éosiaixò, sinó la presència de vespertils i sele-rutes, car d'Homo lunaris n'hi havia dues i, desVrés d'una planyívola comparació entre

menes. el món ]lunar i el nostre, acabavaEls vespertils eren d'estatura mitjana, co-

lor d'aram, pèl llarg, cabell espès i... ales Ah, che al mondo ogni cosa è storta in guisaformades per una membrana, per l'estil de che la più dritta. è tl campanil di Pisa.!les de les rates pinyades (per això el nom :Vespertilio és la denominació científica de Es veu que totes les censures tenen enla rata pinyada). tots els temps el mateix tananná.

Els vespertils, però, eren al capdavall elsesclaus deis selenites. Aquests tenien la pell I A. S. GATTI

del Sr. Josep Gudiol, donadamaig en el II Saló «Mirador»l

pactes amb deixebles i collaboradors. Alguns temps, procurant donar sempre la impressiódeis esmentats contractes fan referènc a a de vida i moviment en les seves composi-retaules existegts i l'estil d'aquests retaules cions caracteritzades pel nombre quasi ex-documentats ha permès augmentar l'obra cessiu d'actors. La tèciíicá del modelat dede Lluís Borrassà amb l'atribució ben fona- cams i robes, per bé que conserva encaramentada d'altres pintures sobre taula. la superposició de veladúres de l'estil italo-

Es curiós esmentar el procés històric que gòtic, procura aconseguir'útta major profun-ha seguit la descoberta de Borrassà. En r86o, clitat intensificant les obres i introduint unaPuig Garí en publica els primers 'documents. perspectiva rudimentària.A començaments de segle, Sanpere i Miquel La influència de l'estil de Lluís. Borrassà

)' L'afany de conservar la líniaporta tots els anys a milers de senyores a

^f clíniques i sanatoris.

` I Dues cullerades diàries de Carne Líquida,\ li permetran seguir un règim se-

ver de menjar sense perill per laseva salut. Cada cullerada equivala 250 grams de carn.

15^e

CARNEV . .. LIQUIDA

del Dr.Valdés García de Montevideo

Entre els pintos deixebles de Lluís Bor-rassà cal esmentar Guerau Janer, documen-

tat des de 1390 i autor, en 1401, del retaulede Santa Isabel i Sant Bartomeu de la Cate-dral de Barcelona. Aquesta obra, que encaraes conserva, ens permet veure la dependèn-cia artística entre Borrassà i Janer. GuerauJaner passà a València, on treballà moltsanys, collaborant amb el pintor Gonçal Pé-rez. Un document de 1416 ens diu que Bor

-rassà acabà un retaule per a l'església deSantes Creus que Guerau Janer havia dci-xat inacabat.

Entre els pintors de l'òrbita de Lluís Bor-rassà podem esmentar Mateu Ortoneda, pin-

tor de Tarragona, documentat entre 141;I 1433, el qual signà el retaule de Solivellai el tríptic de la colecció Soler i March, ex-posat en el II Saló aMiradon . Ortoneda fouun pintor molt ben dotgt i del seu tallersortiren pintors nátables tal corn Pere Hu-guet, pare de Jaume, el més gran pintorcatalà de la segona meitat del segle xv.

Societat Espanyola de Carburs Metal'ticsCorreus: Apartat 190 BARCELONA

,n Mallorca, 232Telèfon 73013

Teleg.: "Carburos"

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor-cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 0lo DE PURESA, Fàbriquesa Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT,Fabriques a Barcelona, Madrid, Palència i Còrdova :: FERROMANGANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECATde fila i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIOINDUSTRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS,BUFADORS, MANOMETRES, materials d'apor'ació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS CONSULTES I ASSAIGS GRATIS

Natura monta barcelonina

FIRA DE BARCELONACada diafestes La Fira és dinamisme Cada dia sorteigs

La Fira és atractiva

La Fira és la demostracióde la nostra poteneia-litat econòmica

A j u d e u -1 aAneu cada diaa la Fira Palaus t i z de Montjuíc Vis i t e u. I a

OrdreEn una de les diverses entrevistes que re-

centment Blum ha hagut de celebrar ambmilitants d'extrema esquerra, un d'aquestsli deja:

—Recorda, camarada, que per reconstruircal aterrar tota la casa.'

—Ja ho sé—féu Blum—, però em pensoque s'ha de començar l'enderroc p el terráti no pas per la planta baixa!

Ironia

Fa uns quants 4nys„.'&ndré Gide provocàun escàndol en els meáis "tïléraris parisencsvenent-se tot d'exemplars en grans papers,dedicats per llurs autors.

Hi hagué qui se'n planyé públicament, enconverses i en articles.

Henri de Régnier, el poeta que acaba demorir, es limità a trametre a Gide un exem-plar de luxe d'una obra seva que acabava desortir, amb aquestes parautes

oA M. André Gide, per a la seva firòximavenda.»

Historieta berlinesa

De fa temps corre el rumor que . el doctorSchacht està en desgràcia, i se'n queixa

—Quin desagraïment! Fer-me això a mi,a un home que ha treballat amb dues mansper al bé del pals!

— ?—Sí, amb dues. A l'interior, aixi — i

Schacht alça el braç fent el salut hitlerià—,

i a l'exterior així — i el finances allarga lamà a tall de pidolaire.:

(- -o

«Truqueu i no se us respondrà.»

(Dagens Nyheter, Estocolm)

p ø ct

^,V a

—M'assegureu que no he de témer res- deis tractants de blanques?

(Razzle, Nova York)

4-VI-36 J v ^ ^DR 3

La liegenda_de sempre' Miranta foraL'assassinat deis germans Badia ha po-

sat altra vegada d'actualitat el tema de lesforces tèrboles que agiten la nostra societat.Mentre esperem que s'aclareixi si l'atemp-tat ha estat obra del terrorisme blanc de laFalange Española o del terrorisme negrede la F. A. I., alguns periodistes han de-nunciat indignats la descarada campanyad'inducció al crim que porta a terme a lallum del cha la premsá anarquista.

Compartim la indignació deis nostresamics i la dels ciutadans que repudien 1'ac-

ció d'aquests elements que no tenen altreobjecte que el de posar en perill la norma-litat civil del nostre pats. El que ja nocomprenem tant, pert, és que explicar lesmaniobres catastròfiques deis anarquisteshagi pogut resultar una sorpresa per a nin-gú. Fa més de cinquanta anys que la cosadura i és en tot el que va de segle quel'absència d'una veritable autoritat ha tin-gut, el país a mercè de tota mena d'atemp-tats contra el seu patrimoni moral i mate-rialf •i contra la vida deis seus habitants.Ja és lamentable que després de tant detemps davant d'un perill tan greu i persis-tent, no hàgim fet res més que indignar-nos de tant en tant o confiar-nos a solu-dons precàries i algunes vegades indignesi humiliants. Recordem, per exemple, I'ad-hesió d'un sector de la nostra burgesia ales gestes d'algun general colonitzador.

Si de tant en tant descobrim, esverats isorpresos, l'anarquisme, malgrat tractar-sed'una malura que viu latent en el nostreco, social, és perquè l'arbre no ens deixaveure,el bosc. El tenim tan a prop nostre,ens -,és tan familiar, estem tan acostumatsaí seu ambient, que ja no reparem en lasevá presència sinó quan ens fereix . en laearn viva. De lluny, amb la perspectivaque dóná la distància, el fenomen és mésclar. Barcelona té una sinistra llegenda deciutat turbulenta, commoguda per les born-bes ,i els pistolers. Corn ens ofèn aquestamala fama! Corn protestem quan ens tro-beni a, l'estranger si sentim parlar d'aquellallegenda! No obstant, si no s'esfumés totamb tla nostra indignació i amb la nostraprotesta, i fóssim més reflexius i profunds,compendriem que si la premsa de tots elspaïsos s'ocupa de la trista història de lesnostres violències, no és pas únicament pera satisfer l'afició malsana a la truculènciadel fet divers que senten els seus lectors,sinó perquè la realitat ens acusa cruelmentdavant del món corn un poble anormal, queno ha aconseguit encaixar la seva vida din-tre una disciplina civil.

Davant d'aquesta visió tan poe'satisfac-tòria pel nostre amor propi, salta espontà-nia i comodíssima l'objecció que el país noés millor perquè no ha pogut disposar delsressorts del seu govern. Es evident que Ca-talunya, parlant seriosament, no ha tingutdurant molts anys ni govern propi ni governd'altri. Perd potser ja fóra hora de veuresi és que amb aquesta excusa no ens fernabsoldre de massa fallides i mancaments.

El catalanisme, abans de governar, ja erauna política, una doctrina i una conducta.Quina ha estat la seva posició amb referèn-cia a un dels problemes més vitals de lasocietat catalana, corn és el de la vida deisseus obrers? Davant del flagell de l'anar-quisme, veritable alcaloide de tot el nostremoviment social, qué ha fet el catalanisme?

Fent totes les salvetats d'actuacions espo-ràdiques i algunes excepcions individuals,hem de declarar que fins a l'adveniment dela República el catalanisme va viure literal-ment d'esquena a aquesta qüestió màxima,de vida o mort, per al nostre poble.

Tenia raó Unamuno quan deia que ensofegava l'estètica. Catalunya consideradacorn a ésser social, corn una humanitat vi-vent, amb les seves forces i les seves feble-ses, en el drama de cercar la consciència delseu destí, necessitava una política ampla itotalitària que unís el sentiment de llibertatals deures de la unitat i disciplina socials.

El malalt

Aquests quinze dies darrers, quan LéonBlum tenia una entrevista important forade casa seca, el seu secretani avisava els•eriodistes :

—M. Blum ha anat a casa el metge...Però coin que la fórmula havia servit mas'-

sa, els repòrters protestaren :—Cal que trobeu una altra excusa! Si no,

direm que l'estat de salut de M. Blum no1i Qermet assumir el poder...

Evasiva

Vist que, amés de trobar-lo poc, Blum,quan el trobaven, deja poca cosa als peno-distes; aquests decidiren preguntar les per-sones que s'entrevistaven amb Blum, sensemàssa èxit, tanzQoc.

—Però—deien a un diputat socialista—,bé deveu haver parlat; d'alguna altra cosaque del tesa s que fa?

—Es clan ; Blum m'ha demanat que li fesun informe sobre diverses qüestions.

—Però bé li deveu haver preguntat quèpensava d'aquestes qüestions...

—Es ciar. ,.—1 bé us deu haver respost.•—Si, ha dit «Ja hi .penso», i no he gosat

insistir.

Diplomàtica

Quan Blum i Vincent-Auriol arribaren alministeri de l'Interior, tingueren la sorpresade trobar-hi el nunci, el qual, volent conèi-

tdlC ll hla idea d'unes milícies casolanes fatxendes xer el futur pr----_,3_,.,.s en e onse , avia

i pintoresques corn les colles de Sant Medir. allargat la seva conversa amb Sarraut.Des res de les resentacions acostumades,[, corn.a cul de llàntia d'aquesta invencible p ^ Erniadà.coa'sàticlomdielinclinació, hí ha una sessió tràgica irecrea- p

tiva, un absurd humiliant i ridícul que sois mà de Blum, aquest li diguélan

, estrènyer

somrient

podia oferir-nos la figura desgraciada del --no goso, monsenyor, demanar la vostra

doctor Deneàs. benedicció.

$i el sector pintoresc ;del catalanisme no —Aixi--féu el nunci—, pregaré a Déu que

ens la donava, podíem exigir una atenció us concedeixi la seva.

més profunda per al nostre moviment sociala les classes més cultivades i sensibles. Noobstant, cal reconèixer que al gran treballd'estructuració de la cultura catalana, piecl'inquietuds ,i de voluntat que no ens can-sarfem mai d'elogiar, hi ha llacunes quedenoten una manca de fons emocional pera les coses més humanes de la vida deiscatalans. Una mena de sentit d'élite ens haproporcionat alguns brillants esnobs perfec-tament capaços de descobrir no importa qui

-na raresa llunyana o de plagiar prodigisignorats, alhora que resten completament .insensibles al drama viu dels carrers de Bar-celona. Qui sap si aquest regust de cosa hí-brida i eixarreïda que tenen molts llibres ca-talans no ve precisament d'això, d'aquestamanera de viure clesconnectada del poble.En tot cas, bé caldria que ens fixéssim queencara que l'obra de la nostra cultura con-tinua i s'amplifica cada dia, no arriba a com

-pensar i a vèncer els efectes de la tristallegenda que pesa damunt del nostre país.Alguns intellectuals catalanistes han volgutdestruir-la, acostant-se a les masses amb unnoble esperit educatiu. Recordem aquell grancordial que fou Rafael Campalans i pensem,observant la seva tasca avui encara tan viva,els resultats que s'haurien obtingut en l'ele-vació moral del poble si en hoc de la injus-tícia amb què fou tractat alguna vegada,hagués trobat una major collaboració deisnostres intellectuals.

Mentre el problema social que hem tingutabandonat ha sofert totes les desviacions pos-sibles, ens sorprèn que en els temps que soml'anarquisme vinculat dintre d'una granmassa obrera pugui continuar els seus actesde terror. Si haguéssim estat més atents nohi podia haver sorpresa. Fa mig segle quel'anarquisme proclama sense vacillacions ials quatre vents els seus principis. No hi hasecret només per al qui tanqui els ulls i estapi les orelles. Diàriament la seva premsa,amb una literatura baixa i pedant, però ab-solutament clara, ataca el principi d'autori-

i sigui, populartat el govern, sigui el que s og g ,g 9 PPo impopular, l'organització de l'Estat, en-cara que sigui socialista, el catalanisme dedreta i d'esquerra, i totes les idees i senti-ments que no s'avinguin amb aquesta cosavaga i monstruosa que no han aconseguitinai explicar ni explicar-se racionalment quese'n diu comunisme llibertari. Tota la infan-tu l i farragosa doctrina que ha produït, nocompta. L'única cosa franca és una inclina-ció temperamental a destruir. I a més d'això,hi ha elements d'acció, diners i impunitat,Per a portar a terme aquesta obra de des-trucció de la societat catalana, que la sevapremsa, que tots podem llegir, ataca cadadia. Per tant, hi ha tot el que hi ha d'haverperquè aquesta gran tragèdia que tantes vi-des costa i que ens desacredita davant delmón continuí per temps indefinit fins queCs prohibeixi terminantment. Recordem quequan la dictadura militar va ordenar aturarel foe, els anarquistes van obeir dòcilment.

IGNASI ARMENGOU

L^°C^s^pórr6i^ó^ írr^ur c^Tot bon català coneix l'escala de la vida pretensió d'haver descobert aquest grad

formada pels éssers orgànics que en termes modo experimentale, ço és, per una sèriegrecs horn en cliu l'escala ontobiològica, de fets que arriben a l'extrem de posar enque és la gradació deis éssers vivents pale- comunicació els homes c"aquesta vida ambsada per les lleis hiparxiològiques que, pre- els de l'altra, per mitjà deis mèdiums osentant-nos l'esperit cada vegada més sepa- d'altres mitjans. No cal que diguem querat de la matèria en els graons d'aquesta aquests fets que tenen la pretensió d'ésserescala, ens fa suposar que l'ésser neix ve- reals i positius, no són res més que els suc-getal, mor i neix protozoan, mor i neix cessors dels miracles del catolicisme i altresanimal, mor i neix home i mor i neix àn- religions, que també tenen la pretensió d'és-gel o esperit pur. L'esperit per arribar a ser reals i positius. !Els lets espiritistes sónàngel pula pels quatre graons orgànics. els miracles de la ciència com els altres eren

Una sessió de «tiptologian tal coin la veia un`llustrador del segle passat

Els espiritistes que no admeten aquesta e

escala, que pot ésser anomenada l'escala de s

la ciència . catalana, perquè va ésser pre- p

vista pet seu gloriós fundador Ramon Llull d

i pel seu també gloriós continuador Ramon tSibiuda, que és la que corn saben els nos-

tres lectors ens serveix de segell pels so- cbres, cartes i targes, admeten en canvi, comnosaltres, la supervivència de l'esperit en

una vida després d'aquesta. L'espiritisme, rcorn la teosofia i el platonisme, ultra la me-

tempsícosi, no sois admet la postexistèn- e

cia, sinó la preexistència de l'esperit, o sigui t.el que en grec en podríem dir la protohipàr-xia psíquica, però per l'espiritisme corn perl espiritualisme catòlic, el vegetal, el proto-zoari i l'animal no participen de la subs-

tància espiritual que aquestes escoles con- i

sideren tan sois pròpia de l'home i de l'àn- t

gel o esperit pur, o de l'esperit impur de 1'es- 1piritisme admet en l'altra vida. Així cornaquestes escoles neguen l'escala de la cièn-cia catalana, no per cap motiu científic,sinó senzillament perquè encara no s'hi han

fixat, per la senzilla raó que no s'han de- 1dicat a estudiar l'existència coneguda, cornRamon Llull i Ramon Sibiuda en altrestemps i nosaltres ara, nosaltres en principino neguem l'escala de l'escola espiritista,que va d'aquesta vida a l'altra, ni dintrede la nostra mateixa escala, que es l'únicareal i positiva que coneixem. Podem moltben admetre que després del graó humàexisteix un grad intermedi entre l'home il'àngel que podríem anomenar graó de l'ò-nima en pena, per les condicions de defi-ciència en què ]'escola espiritista suposaque generalment es troben els esperits deismorts després de la mort, encarnats en unamatèria cósmica més fluida que la matèriaorgànica que ara ens embolcalla.

Aquesta vida espiritista que l'escola d'o-rigen nordamericà suposa, seria perfecta-ment compatible amb l'escala ontobiològicade la Hiparxiologia. El que hi ha és queni lògicament no es veu la necessitat de su-posar-la, perquè no es desprèn de la grada-c ió coneguda, ni en tenim cap prova. Horndirà que tampoc tenim cap prova de l'exis-tència futura que els catòlics, els espiritistesi nosaltres admetem, perd respondrem quel'escala ontobiològica la suposa lògicament,perquè si veiem que existeix : i) un éssercorn el vegetal que correspon a l'esperit ab-solutament fusionat amb la matèria, 2) unésser corn el protozoan que comença a do-nar senyals orgànics de separació espiri-tual, encara que en un grau minim, 3) unésser corn l'animal que ja pot arribar a do-nar tants senyals d'espiritualitat corn grausté de animalitat, i q) un ésser corn l'homesuperant en manifestació espiritual a totsels altres, és lògic que aquesta separacióabsoluta es faci en ¡'angel.

Si ¡'ángel, ésser absolutament separat dela matèria, és el pendant del vegetal, ésserabsolutament fusionat amb la matèria, il'home és el pendant del protozoani perquètot el que l'home té de separació espiritualel protozoan ho té de fusió material i fi-nalment l'animal ocupa el punt central d'a-questa escala perquè és equidistant de l'àn-gel i de l'home per una part, i del proto-zoari i del vegetal per l'altra, ¡'escala quel'escola espiritista ignora queda completa ianar-hi a cercar un grad més no és cercartres peus al gat, corn es sol dir, sinó cincpotes a la taula que ells fan servir mantavegada corn instrument fàcil per comunicaramb els esperits que diuen que ocupenaquest graó hipotètic afegit a l'escala de lavida, que segons la lógica només té cincgraons. Es cert que no tenim d'ésser esclausde la lógica, perquè tot té de sortir de I'ob- .servació i de l'experiència, úniques fontscientífiques, però quan la lógica resulta del'observació i l'experiència, corn en el cascle l'escala ontobiològica, aleshores seguir-laés subjectar-se a l'observació i l'experièn-cia, i no seguir-la, allunyar-se'n. Si I'expe-riència i l'observació confirmessin les hipò-tesis de l'espiritisme serien perfectamentcompatibles amb les Ileis que estableix laHiparxiologia. L'escala, en hoc de cincgraons, en tindria sis.

Perd aquesta escola nordamericana té la

PERA FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxlma rop!desa 0 Màxima qualitat

AVINYO, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA

En molts esperits, aquest concepte sever ibàsic per a l'existència deis pobles va éssersubstituït per un concepte imaginatiu delpatriotisme. Als catalans ens ha ofegat l'es-tètica patriòtica. Corn uns infants ens hemdeixat emportar i seduir per les cançons, perla coloraina del folklore, pels esplais de festamajor i per l'espectacle dels mites. Hemcultivat un patriotisme alegre i lleuger queno hem oblidat en els moments més greus.Adhuc quan s'ha parlat de preparar la de-fensa bèllica del país, a algú se li va acudir

v

is miracles de la religió. L'espiritisme haubstituït la superstició religiosa per la su-erstició científica. Ha aplicat el mètode'observació i experimentació a la supers-ició. .Naturalment que ells no els presenten

om a miracles, que, segons deien els quehi creien, eren fenòmens sobrenaturals demés enllà de les lleis de la naturalesa, ve-itables suspensions de la llei natural, sin-Sque els presenten corn a fets naturals des-oberts per casualitat i portats a l'ordre me-odológic per l'observació i l'experiència.No negarem el principi, corn ja hem dit

1 1 principi, corn tampoc abans de la Hipar-:iologia no negàvem el miracle en principi,

erá sí que negarem les conseqüències realspositives, que ens vol€n fer passar corn a

als, perquè, corn en el cas deis miracles,'observació i l'experiència no n'ha observati experimentat mai cap. Es ciar que elsespiritistes ens respondran que nosaltres nopodem negar el que ells han vist, oït i to-cat, però aquest argument també el feienes escoles religioses que admeten el mira-cle, exigint que horn cregui el que moltsasseguren haver vist, oït i tocat corn elsespiritistes els fenòmens espiritistes. A des-rat d'aquesta afirmaciS ferma i constant,

avui saber».;,Otte,de.miraciesn,,L&èxisteixenii n'han existit mai. Si costa tant d'acabar]a superstició científica corn va costar d'a-cabar la religiosa, n'hi ha per uns quantssegles.

Esmentar la llarga llista dels fets que esdonen corn a carts, no és cap prova, perquèla llista deis miracles essent molt més llar-ga és igualment falsa. Els fats que hompugui esmentar corn a proves o probabili-tats, es troben igualment en la història deismiracles_ perquè sempre hi ha fets que im-pressionen més la fantasia, que ja sabemque en nosaltres corn en els animals té méspotència que la visió de la realitat. Si lahumanitat va poder creure en miracles cornla cosa més natural del món, a desgrat deconfessar que eren sobrenaturals, és per lapotència de la fantasia damunt del sentitreal. La possibilitat de l'espiritisme en plenaconcepció científica moderna s'explica igual

-ment per la mateixa causa.Algú ha observat que tots els propagan-

distes tc^órics i pràctics de l'espiritisme,abans de convèncer-se'n, n'eren contrarisfuriosos. E1 fat d'ésser un furiós enemic ésuna invitació al vals de la fantasia. Totsels que tenen l'obsessió contra d'una ideasón candidats a professar-la. E1 cas de SantPau és molt freqüent. La mateixa obsessióque hi tenen els porta a voter-ne sortir, icorn que per sortir d'una idea fixa és mésfàcil llançar-se a la fantasia, que no estàcondicionada per la realitat, cauen de lapart més fantàstica; fugint del pensamentque ve condicionat rigorosament per l'exte-rior. La fantasia és 'una vàlvula de segu-retat contra la pressió interior.

Es més fàcil creure en miracles que nocreure-hi. Per creure-hi, n'hi ha prou ambla fantasia, i per no creure-hi, cal la intel-ligéncia. Perquè la fantasia cregui, no hiha necessitat que el fat existeixi, i perquèla intelligéncia cregui, l'existència del fetés absolutament necessària.

FRANCESC PUJOLS

I' \1r. ir

CURSES DE LLEBRERS

els dijous a la tarda,dissabtes tarda i nit

i diumenges matí i tarda

(Taxis gratuifs de Plaça Cataluna Banc de

Vizcaya fins al Canódrom)

«Ahir corn avui»

Anna Sien ' -

1-lyde, El Càntic dels Càntics, I..a Reina Cris-tina i uns quants films més.

Els aficionats al cinema saben si aquestesobres són diferents l'una de l'altra. I ferprova d'un eclecticisme així a Hollywood,on només s'atorga confiança als aespecialis-tesn, Cs prova d'un gran coratge.

Rouben Mamoulian fa l'efecte d'un homeimpassible, inconstant en els seus mètodes,però tenaç i enèrgic. Es aquesta curiosa bar-reja de trets de caràcter aparentment con-tradictoris el que ha fet d'ell un deis postorsen escena més estimats a Amèrica.

Gràcies a la seva sorprenent facultat depassar l'esponja, en certa manera, sobre lesidees i els gustos establerts i partir de zero,Mamoulian s'ha vist confiar els scenari mésdiferents. Perquè ningú no era capaç cornell d'oblidar voluntàriament tota 1'experièn-cia del film negre i blanc, es pensà en ellper a la producció del primer gran film encolor, Becky Sharp, tret de la cèlebre novellaanglesa Parity Fair.

Alguns postors en escena estan dotatsd'una sensibilitat tan poderosa que suggerei-xeu als actors Ilurs idees i Ilurs emocionsd'altres són eminentment intelligents, • tantque afaiçonen els actors a llur gust, senseamoïnar-se de posar-los al corrent de llursprojectes, o d'exposar-los Ilur concepció del'obra. Pel que fa a Mamoulian, la saya ac-titud envers els actors Cs aquella, freda iraonada, del lògïc i del psicòleg.

Quan jo rodava amb Fredric March Welive again, Mamoulian, que dirigia les pre-ses de vistes, ens descriví els personatgeque havíem d'encarnar d'una manera tanprenedora que March va dir-me un dia«Ara em santo del tot dintre la pell d'unrus.»

Penso que aquesta petita anècdota dónala millor explicació de l'èxit de Mamoulian.La carrera del jove armeni Cs tant més bri-llant que el neón que Ii ha calgut conquis-tar Ii era estrany i que al principi no par_lava sinó molt imperfectament l'idioma d'a-quells als quals havia d'imposar la sevaautoritat.

A la seva arribada a Amèrica, en Igzo,Mamoulian no sabia ni una paraula d'an-glés Dos anys més tard, presentava al pú-blic una obra en la llengua de Shakespeare.

El mètode de treball de Mamoulian és es-senrialment científic; es guarda ben bé derefiar-se només del seu instint i de l'em-penta del seu talent. Corn un savi que esprepara a redactar un treball, Mamoulian,abans de començar a rodar, recull amb curaels seus documents, estudia á fons el seutema i no aborda els sunlights fins que noes sent perfectament amo de l'època i delmedi que es proposa de reconstituir.

Mamoulian imposa als seus actors el ma-teix treball conscienciós que ha erigit enregla per a ell mateix. Els intèrprets deisseas films, no solament han de conèixerllur paper, sinó també identificar-se absolu-tamcnt, per un temps, amb la figura literà-ria o histórica l'aventura de la qual van aviure.

Sota la direcció de Mamoulian, des del'actor fins al més humil comparsa oblidenque són al set per a guanyar-se la vida. Elpersonatge que encarnen ressuscita én ells,

4 ! &IRADDR

4-V1-36

EL CINEMAEl secret de Mamoulian

Amb el seu film El dimoni i la cariz,Clarence Brown aconseguia simultàniamentdues coses. Situar-se entre els directors méscapacitats i, al mateix temps, revelar almón el valor de Greta Garbo, que FredNiblo i Jack Conway abans havien entrevist,però sense acabar de posar-lo del tot eneviclència. Des d'aleshores, bé podem dir

que la carrera brillant de Greta Garbo estàen tots els seus moments associada al nomde Clarence Brown.

Si fern una excepció a favor de RoubenMamoulian, bé podem dir que totes les ve-gales que Greta Garbo s'ha abandonat a Ialtres directors (Edmond Goulding, GeorgesFitzmaurice, Jacques Feyder o bé SydneyFranklin), ha estat lluny de donar aquellrendiment excepcional que, almenys per tres rvegades, l'ha situada al cim més alt a qué Iuna actriu cinematogràfica hagi ascendit.Aquests tres 'foments són La dona lleugera,Anna Christie i Anna Karènina. . .

Però, un cop reconegut tot això, que enssembla força important per a la històriadel cinema, bé cal considerar la figura i laimportancia de l'obra de Clarence Brown,ben al marge de la preocupació absorbentde la gran actriu sueca. I aleshores, afirmarben alt que el director de La dona lleugerai Anna Karènina és un deis homes més en-tesos amb què compta la colònia de Holly-wood.

Molt pocs són capaços de crear una at-mosfera psicològica, ni de traslluir pel llen-guatge de les imatges el món interior delspersonatges, amb aquella lucidesa i aquellverisme peculiars a Clarence Brown. En elgenere èpic, podrà mostrar-sé inferior, i

així una pel•lícula corn La ruta del qS ensla imaginem més ben confegida en mansd'un Frank Lloyd o d'un John Ford. Però,en concentrar una acció damunt les sevesdados anímiques, en plasmar amb una nete-dat i precisió sorprenents un tipus, una re-lació amorosa, una família, un ambientpsicològic determinat, Clarence Brown és

mestre i un mestre amo i senyor d'un estilpropi, fort d'elegància i sobrietat.

Oh! quan veureu el seu darrer film,Ahir corn avui, quina sorpresa més agrada-ble no us reserva aquesta pellícula que calconsiderar potser corn l'obra millor del seuautor ! Totes les qualitats estilístiques, totala perfecció tècnica de Clarence Brown hitroben un exponent perfecte posat al serveid'una història plena de tendresa i humani-tat que el director ha extret d'una obrad'Eugene O'Neill, titulada Oh Wilderness'

Començaments de segle. Una indumentà-ria distinta, però els problemas sentimen-tals de sempre. Un film en el qual tot ésnormal i quotidià. Una obra fresca i sanaque ens renta un xic de l'enfarfec d'adul-teris, crims, segrestaments i estafadas quesón el pa de cada dia deis arguments cine

-matogràfics. Una deliciosa i inenarrableevocació de l'amor als divuit anys. La pin-tura d'un interior de familia a citar entre . lescoses més substancioses que ens ha portatel cinema.

En una paraula : recot'deu el títol Ahircorn avui ; és el d'un deis millors films del'any.

Veure un film així, tan delicat, produïtper una empresa que sembla que no ha detenir altre afany que el negoci, és quelcomque reconforta. I, ets que per una cosa oper una altra, hem d'anar al cinema mésvegades de les que voldríem, necessitem dedebò que ens reconfortin de tant en tant.

Ahir corn avui és una d'aquelles tempta-tives que de tant en tant Hollywood realit-

za amb un cart coratge, arriscant, almenysmomentàniament, l'aspecte comercial, sí,però cercant d'imprimir a la producció unaalça espiritual, tot esperant de pujar aixímateix el nivell del públic anònim i obrird'aquesta manera noves rutes a la pro-ducció.

En el fons, dones, aquest risc és unaexigència, puix que el cinema ha de fer detant en tant algun salt; altrament, de nomoure's de la línia marcada ahir i sempre

j ahir, s'exposa a Penquistanlent que deter-; minaria, no en dubteu, la deserció del pú-

blic.Així, dones, els americans ja saben el que

' es fan produint cada any alguns .films deltipus de Berkeley Square, Furs humans obé Ahir corn avui.

JosEF PALAU

—I ens assegura que duraré molt, aquestcotxe?—Ja ho oree, senyora... Els enterraré !

(Paris-Soir)

El nou oculista s'ha establert al barnijueu.

(Hooey, Nova York)

LLIBRES DE CINEMA

« luz de cinema»,de Rafael Gil

Rafael Gil ens acaba d'enviar el seu llibreLuz de cinema.

Aquest volum esté publicat a la Bibliote-ca G. E. C. I., és a dir pel Grup d'EscolarsCinematogràfics Independents.

El problema de la crítica (?) cinemato-gràficA a Madrid es presenta sr fa no facorn a Barcelona. D'ací la necessitat quehan sentit alguns crítics independents d'a-grupar-se i de fer corn si diguéssim una de-claració de principis, declaració que. elsobliga...

Els obliga i han començat a complir, inau-gurant una col•lecció de llibres i ensems .or-ganitzant sessions especials de cinema.

Rafael Gil, que forma part del grup, ens •diu ara en forma literària, en el seu ]libreLuz de cinema, el seu amor i entusiasme perles coses i problemas de l'estètica cinemato-gràfica. Un fibre que tracta de qüestionsmolt diversas, que afecten adés la història,adés la teoria del cinema, questions distri-buïdes en • apítols, cada un deis quals re-vela una carta independènciia respecte a laresta del volum.

L'autor, que segueix amb atenció el mo-viment cinematogràfic, prodiga en' el cursdel llibre el tito] d'aquells films més desta-cats i ens afalaga de veure com anem d'a-cord en aquasta selecció, demostració con-tundent de corn avui ja Cs possible establirla crítica cinematogràfica sobre bases ob-jectives.

Unes línies consagrades a certs aspectesde la produció espanyola ens van tan béque no podem resistir la temptació de trans-criure-les ací

«El defecto capital de le mayoría de nues-tras películas es la falta absoluta de buengusto. El afán de nuestros realizadores porplasmar lo grotesco, lo bajo, lo que sólosirve para denigrarnos ante el mundo. Con-tamos con algunos films, como Diez díasmillonario y Madre Alegría de José Busch;El niño de las coles y Qué tío más grandede José Gaspar ; Abajo los hombres de Cas-tellví ; Poderoso caballero... y Una aventu-ra oriental de Maximo Nossek ; Amor enmaniobras de Lapeyra ; El gato montés deRosario Pi... — sólo citamos unos cuantostítulos elegidos al azar — que parecen ani-mados con la única finalidad de despresti-giar a España ante el mundo (r). Sus prin-cipales tipos son siempre el fresco sinver-güenza, el señorito chulo o la buscona en-cubierta. Y el ambiente, el diálogo y eltema,... todo es burdo, mezquino, digno úni-camente de una cansura patriótica.»

Nosaltres afegiríerlr: 1 és en nom d'a-questa immundícia que se'ns reclama indul-gència! Tothom té dret a guanyar-se lavida, però no sabem fins a quin punt Cs H-cit guanyar-se-la j'.gant amb el prestigi d'unpaís, d'una indústria i il'un públic que ne-cessita amb urgència espectacles de més to.

Rafael Gil fa aquellas salvetats que sóndel cas, obligades per l'excepció que signi

-fiquen films corn La Traviesa Molinera, LaVerbena de la Paloma i alguns fragmentsdels films d'Edgar Neville.

P.

(1) D'això n'haurien de pendre nota to-tes aquelles persones que animadas d'unzel patriòtic, que estaria més ben 'empraten altres direccions, s'han oposat a l'exhibi-ció en territori espanyol del Don Juan d:Douglass Fairbanks i de Tu nombre es ten..tacibn (aquest títol no pot traduir-se, 'ésmassa típic del lèxic cinematogràfic) deMarlene Dietrich.

La senyora que busca una nova minyona.— I per què va deixar la casa on servia?

—La senyora era massa nerviosa,

—No podia resistir el soroll deis platsquan es trencaven.

,1111 I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I!! I I I I I I I I I I I I I I I I I I I 111111 I I I I i:

P9.reip de Gràcie, 57. SelèEon 79681

_ Sessió continua d'll maH a I matl, daSEIENT UNA PESSETA

CURIOSITATS MUNDIALSEInferessuntr reportafgre U. F. A. exclusiu E

HOMES CONTRA PEIXOS =documental eeporf(u de Paramount

PALO DE CIEGODlveútt dlbmk de Ponrve E

NOTICIARIS D'ACTUAL12AIE MUNDIAL segons visió PARAMOUN'1 E

i ECLAIR IOURNAL exclasiu.

..,1 A LA TARDA A BARCELONA(el correa oar? Berlin- Barcelona)' EUn mera ^elló, dotumrnta! U.F.A.

H110íIInIDIImI111n0111I111111IIII1unu1111111I1

Em demaneu que us p.cli de Mamoulian.Em veig amoïnada perquè Cs una persona-litat dificil de definir.

Físicament, Cs un xicot ben plantat, d'ullsbruns clans ele mirada greu i penetrant quesembla llegir el vostre pensament darrerales seves ulleres de carel.

A més de Resurrecció i de !I'e live again,en qué he treballat sota la soya direcció,Mamoulian ha •rodat El Dr. Jekyll i mister

Y>

sp y /^

pr

—Per què amoinár-se pel que fa o dinHitler? Que s'amoina ell pel que fern idiem nosaltres?

(The Humorist, Londres)

i això no sois sota l'aspecte evocat pel filmtal earl apareix en l'episodi que ha propor-cionat la trama del scenario, sinó en totala riquesa i tota la complexitat de la sevapersonalitat auténtica. L'actor té la illusiód'haver estat també l'heroi de les aventuresque no figuren en el film, però que té l'obli-gació de conéixor, si vol formar part del'equip de Mamoulian.

Per a suggerir-nos l'atmosfera d'un poblerus, Mamoulian ens parlé llargament deisseus pares, de llur manera de viure, de laseca infántesa, evocant mil records, tanbé que tot un món sorgí a poc a poc en elnostre esperit.

—I ara —digué —, oblicleu-ho tot i pro-cureu distendre els vostres nervis.

r, tl cap d'un quart—Apa, som-hi, i feu-ho corn millor sa

-pigueu.De vegades un actor, no havent comprès

del tot el que se Ii demanava, es posava acompondre i no a viure el seu personatge.Mamoulian no es descoratjavá; tornava acomençar.

—No oblideu — deja, per exemple, a, unactor — que sou un pages rus. Aneu a tro-bar-vos davant d'un príncep. Heu d'adonar-

vos que alçar la vostra ven en la seva pre-sència seria tan temerari corn heure-se-lestot sol amb un ramat d'elefants. Per mésodi que tingueu a 1'aristocràciá que opri-meix els vostres des de segles ha, no podeusin') ésser humil i submís davant d'un deisseus membres.

Després fa tot de preguntes intenciona-des a l'actor. Corn reaccionaria en tal otal altra circumstància? Corn respondria atal o tal altra pregunta? I fins que s'hapersuadit que l'actor ha manllevat l'ànima

Rouben Maanoulian i Marlene Dietrich

del pagès rus, no es torna :i posar a rodar.Compreneu ara per què Fredric March te-

nia la impressió d'haver estat sempre rus?Abans d'empendre la producció d'un film,

Mamoulian reuneix al seu voltant l'equipcomplet, sense exceptuar els maquinistes iels electricistes, i fa un petit discurs.

Explica amb tacte i delicadesa corn con-cep la tasca ele cadascú. El seu principi fo-namental Cs d'observar, durant la presa devistes, un respecte absolut de l'atmosferadel film. Res no ha de torbar l'ambient ques'esmerça a crear ni desviar l'atenció deisactors. Una vegada establert això, no tolerala més patita infracció al seu reglament.

La consciència i la disciplina, tals són elsveritables secrets de l'èxit de Mamoulian.

ANNA STEN(Copyright Opera Mundi)

ïAPITO

BRI FI DIS

Distribuïda per EDICT

El tremp, la forÇa, l'entu-siasme i l'impuls d'un

fundador d'imperisi també el film FOX

ALIAS TUper MONA BARRIE

i GILBERT ROLAND

Scssió coetíaua de 4 a I2'30

O'NEILL AL CINEMA

Un film de Clarence Brown

Adéu als concertsEstem a les acaballes de la temporada

musical barcelonina : el Liceu ha tancatdefinitivament • les seves portes, l'Associacióde Música oda Camera)> ja ha donat el seudarrer concert, i les altres organitzacionsmusicals estan també a punt de lliurar-se al'repòs de l'estiu.

Però, corn un adéu exquisit a la bonamúsica, que haurem d'enyorar durant elsmesos vinents, han estat organitzades duessessions al Casal del Metge, dedicades a laCançó—així, amb lletra majúscula—. Ideamagnífica d'uns quants enamorats d'aquestaforma musical tan pura i penetrant.

Els programes estan centrats per dos del;més extraordinaris cicles de melodies ques'han escrit : A ¡'amada llunyana, de Bee-thoven, format per sis cançons d'una ten-dresa incomparable, i Vida amorosa d'unadona, de Schumann, on l'autor de Carnavalarriba a , un deis moments més genials detota la seva producció. .

Una selecció de duos de Schumann, Men-delssohn i Mozart, i diverses melodies •ieScarlatti, Cesti, Schubert i Brahms comple-ten, amb una bona representació de la mú-sica catalana, aquests programes.

Una cosa importantíssima cal encara con-signar, i són els intèrprets : en primer lloc,aquesta artista extraordinària que és Con-cepció Badia d'Agustí, la nostra eminentcantatriu consagrada en els seus recentsconcerts a París, Madrid i Lisboa, corn unade les més admirables liederistes actuals.Amb Concepció Badia actuarà, en la inter-pretació deis duos, una de les nostres mésintelligents artistes no professionals, mistress\V. A. Mc Crory, i finalment, AlexandreVilalta aportaré els seus cada dia més sò-lids prestigis, per assegurar una execucióperfecta i viva de la important part de pia-no d'aquestes dues sessions, organitzadessota el títol general d'Exquisitat de la can-fó, pels dies lo i LS de juny, al Casal delMetge.

C. V.

Apunts dels Ballets Russos del Liceu,per R. Aguilar

AMB PRECAUCIONS

«La teva dona lleugerament malalta. En-tercament demà.»

(Ric et Rac, París)

de SagarraPerò si és veritat que quant a tònica i

inspiració, dins el conjunt de l'obra de Sa-garra, aquesta comèdia de què parlem noens ha portat res de nou, també ho és queel nostre poeta hi fa gala d'úna cura i unaatenció que, iniciades ja en algunes de lesseves comèdies anteriors, arriben en aques-ta a un nivell elevadíssim. Deixada de ban-da la fraseologia, que Sagarra ha anat de-

4-VI-36 M1BABDR S

CAMISERESPECIALISTA

' KILT EN LA MIDA

JAUME I, iiTslèton ff655

AL TEATRE ESPANYOL_

tt La Canç6 de la Fula del Marxant ",

dej. M.La Companyia Vila-Daví ens presentava

la nit del dijous passat, a l'escenari d:]'Espanyol, la nova comèdia de Josep Mariade Sagarra La cançó de la fila del mar-xant.

Amics corn som de no enganyar ningú—si alguna vegada ho podem fer serà beninconscientment—, ens guaraarem bé proude dir que aquesta nova producció sagar-

Una escena de l'obra de Sagarra

renca representi cap tomb ni cap novetat enla tònica de la inspiració del seu auto-.Sagarra, de bon començament, s'aficionà aaquesta mena de teatre i, per bé que espermet algunes escapades cap a altres mo-dalitats, Ii segueix fidel sempre.

I a part que el paper de mentor no ensplau pas d'exercir-lo, ni creiem tampoc queens escaigui gaire, no hem de deixar dedir que aquest gènere al qual tan aficionates mostra Sagarra és prou digne, prou noblei prou correcte en el seu esperit i tan reeix,ten la seva realització que no li hem pas dedemanar que ens n'ofereixi d'altre, cosaque, quan ha volgut, ja ha fet.

Esuest teatre sagarrenc, per aJ qual npens seria gens difícil de trobar antecedentsben illustres, un teatre deliciosament in-transcendental, que no es proposa gaire cosamés que distreure i emocionar el públic amonetedat i sense baixeses. (E7demés, si elteatre ha d'educar, també, no será 'pas do-lenta l'educació que horn pugui treure d'a-quest.) Sagarra n'ha let un gènere únic enla nostra escena i—val a dir-ho—, avui peravui, insuperat. Ací no ens trobem amb ter-boleses ni subconscients de cap mena ; encontrapósició al resclosiment i al neguit lu-cubrador, ens presenta la frescor i la confor-table naturalitat.

Aquest aspecte de la producció teatral deSagarra dins el quadro del qual s'insereixentantes i tantas de les seves creacions, técom a característica temporal la primerameitat del segle passat i l'acció es descab-della quasi sempre en una o altra de lesviles més importants de Catalunya. Unalírica inesgotable enriqueix, en una suc-cessió d'expressions vives i felicíssimes,imatges brillants, originals i saboroses, enversos sonors i una alternança molt be'imesurada d'escenes còmiques i sentimen-tals, apassionades i tendres, un argumentsenzillíssim que no es distingeix pas, cer-tament, per la seva novetat ni per cap in-tenció trasbalsadora i que és portat, sensesotracs ni desviacions perilloses per a laseva bona marxa, cap a un acabament ontots els conflictes i tots els problemes s'ar-rangen excellentment bé, amb el triomf del'amor i de la bondat i amb gran satisfac-ci ó per a l'espectador.

També és típic d'aquesta branca del tea-tre sagarrene—i La cançó de la filia delmarxant hi entra de ple—pel costum ependre corn a punt de partida per a l'obraescènica el tema d'una cançó popular cata-lana, de la qual l'autor, però, no treu tantl'argument i el seguit de la peripècia quehi és narrada corn una suggerència que,encara que surt deis seus mateixos ele-ments, la porta a un desenvolupament qu^la corregeix, la rectifica i la transforma detal manera que acaba no tenint-hi , res aveure en absolut.

LYCEUM CLUB DE BARCELONA

Tercera Sessió de Teatre AmateurDimarts dia 9 de luny al TEATRE STUDIUM

DAVANT LA MORTA. Strandberg

UN PROMETATGEA. Tchèckhov

LA INNOCENTH. R. Lenormand

Director: ARTUR CARBONELL

Inritadons:LYCEUM CLUB, Fontaelle, 1B. 3.er.Telèlon 10387

{n

LLIBRERIA C,.TALONIA, Ronda Smt Pere, 3

BALLETS RUSSOS

!fi . 1 IyAFkWAvI^^La dansa, ha dit Levinson, és una acrd- ! de l'ocell miraculós i del tsarevitx. A Tha-

bàcia elegant que satisfà un apetit d'har- mar no hi ha ni aixb. Thamar és d'aquellsmonia ben ordenada, de moviment simètric. ballets en els quals no es dansa. La diguem-Ni més ni menys. La dansa, en efecte, té ne coreografia és pobra i monótona. Estála seva significació pròpia, la seva realitat composta exclusivament de voltes i curses.pròpia, les seves lleis pròpies, que són del Les dones corren per l'escenari sobre lamateix ordre que un temple grec o una fuga mitja punta. Els homes salten i executende Bach. Però quan els moviments de dan- una sèrie inacabable de voltes en l'aire. Elsa, que han d'ésser fi en si, són únicament Príncep (David Litxin) insinua una estilit-determinats per esoterismes i filosofies, o zació rudimentària deis passos populars rus-per sentiments i emocions, o per la realitat sos. Es ciar que hi ha, un cert movimentdel món exterior, aleshores no hi ha dansa. en Thamar. Però la successió pura i simpleNomés hi ha la pantomimasimbòlica, expressiva i des-criptiva. Ja el famós coreàgraf napolità Salvatore Viga

-no (1769-1821) transformava ladansa pròpiament dita en pan-tomima. I, a Itàlia, molts l'a-cusaven de supeditar l'art dela dansa, el gran estil francèsque tenia tants partidaris, al'expressió dramática. Moltmés tard, Fokin no toleravacap gest, cap actitud, que nofossin determinats per l'estatpsíquic del dansar(.

En Thamar, ballet de Fo-kin, la pantomima regna enmestressa. Aquesta. obra per-tany a la primera época deisBallets de Diaghilew de laqual parlàvem l'altre dia. L'è-poca deis espectacles embria-gadors lets de música, dellum, de color, de dansa i d'e-xaltació, que produien una so-breexcitació deis sentits i de]'esperit. L'època de L'Ocellde Foc, de Shéhérazade, dePetruixka... Thamar tou es-trenat a París el 7972 amb laKarsavina i Adolf Bolm corna protagonistes. Feia moltsanys que no s'havia represen-tat aquí.

Thamar és un ballet ambargument. La dansa és bellaen si. Els moviments d'un ba-llet digne d'aquest none sónperfectament ilegibles i no ne-cessiten cap explicació. Mal-fiem-nos dels ballets que no s'entenen sen-se llegir l'argument que figura en els pro-grames. Però ja que argument hi ha enThamar, parlem-ne. Diuen que fou escritper Bakst. I bé : que l'illustre pintor enspermeti de no pendre'ns seriosament el seutext, i que ens perdoni el comentan unamica irreverent que li dedicarem.

. Aquest drama de orueltat i de voluptuo-sitat es descabdella a la cort medieval d'unareina del Caucas, allà on fou encadenatPrometeu. Thamar, que així s'anomena lareina, no es mou dia i nit de la finestrade la seva alcova. Si pels camins munta-nyosos passa algun viatger, el crida. Lesreines dels carrers de les Tàpies o de l'Aglàtambé criden els passants. Perd es veu queen aquell temps ho feien d'una altra ma-nera. I 'Tamar, des de la seva finestra,fa voleiar un mocador vermell, mentre quela seva guàrdia d'honor fa onejar capes ipells per tal de cridar l'atenció del viatger.Aquest, que no sap, pobret, amb qui seles heu, s'enfila tot seguit escales amunti es presenta davant la reina tot engavanyatdins un vestit d'angles rectes. Es tot unsenyor príncep. I Thamar se Ii tira al da-munt amb ferocitat luxuriosa. Amb granrapidesa s'escolen els. moments de plaer,diu el programa.

Però heus aquí que, de sobte, s'obre unaporta en una paret. I l'ingenu príncep ésllançat a un torrent. Extenuada per tantesemocions. Thamar, ajeguda al seu llit turc,s'endormisca. Perd les seves dames la des-perten tot seguit. Han albirat un altre viat-ger. I la reina, corn si no hagués passatres, torna a fer voleiar el mocador vermellamb frenesí...

Per a posar en escena aquest dramó dccrueltat i de voluptuositat que passa a lavella Rússia, Bakst ha pintat un decoratque té aquell monumentalisme i aquella fo-gosa puixança del de Le Nariage d'Au

-rore. Sòbria arquitectura, tan grandiosa cornfrágil, de la sala d'un castell, que dónauna impressió d'alçada considerable. No tansatisfactoris són els vestits, abundants enunes coloraines de ball de Carnaval o derevista del Paral•lel.

Sobre una música de Balakirev, essen-cialment russa i acolorida, Fokin ha com-post una coreografia que no vacillem aqualificar de sinistra. A L'ocell de foc hiha molt poca dansa. Només el pas de dos

Subscrrv íu=T'os a IVI I R A D 0 RRonda de Sant Pere, 3 = Telèfon 24647 = Barcelona

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIO

Er St

que viu a

carrel...............—............._.........................- n.°............ es subscriu a MIRADORpel preu íleat de 3`50 pies. trimestre.

------------------ de __... de 193S,E„e:ure

purant paulatinament d'aquell excés de re-feréncies fisiològiques, i que, sense perdreres d'aquella seva originalitat tan fluidaautèntica, ha esdevingut més delicaúa, tantpdl que toca a les rimes—amb molta mésabundància de versos consonants que as-sonants i amb completa supressió deis lliu-res—com a sintaxi ortodoxa i a la rectaaccentuació, la poesia teatral sagarrenca és,avui, tan perfecta corn es pugui desitjar.Home més aviat de vena que de preceptiva,Sagarra s'havia deixat anar massa sovint ala facúndia que l'inspirava i no s'amoïnavagaire a controlar-la ni a corregir i llimar elque li sortia. Ara, Sagarra és tot un altreen aquest sentit, i no creiem que sigui deltot aliena a aquest resultat la formidabletasca que està duent a terme de la traduc-ció de la Divina Comèdia on, per servirl'esperit del gran florentí, el poeta catalàs'ha sotmès ben volenterosament a una dis-ciplina i a una rigorositat formal de lesquals potser no s'hauria recordat mai si s'ha-gués tractat només de la seva pròpia poesia.

També és una novetat en el teatre deSagarra la introducció dins el fracàs del veilpretendent arreconat per la joventut unanota de dolor digna i pietosa, elegíaca itendra que n'esborra tot el grotesc que po-dia haver tingut tant en altres mans cornen les del mateix autor abans que, certa-

; ment, no era pas gaire decantat a fer que-dar massa bé la senectud en les seves pre-tensions amoroses. Els tipos, corn sempreque deis de Sagarra hem de parlar, hemde dir que, sense ésser feixucs de contingutpsicològic, són d'una gran simpatia, atrac-tius i interessants; l'episodi rutlla, sensesorpreses, ainb empenta i vivacitat i ens hitrobem amb joies com la glossa de la cançoi amb diàlegs tan bells coot el de la joveverdulera i Rosalia—senzillament deliciós—,el d'aquesta i Giravolt, el del Marxant i elveil pretendent, i details corn els de la pre-sentació deis tipus, excellents.Ja era hora qde aquesta entusiasta com -

panyia ens oforís dins aquesta temporadaalguna cosa en ocupar-nos de la qual nosentíssim aquella penosfssima impressió demisèria intellectual i moral que hem tingutde suportar tantes vegades.

Pel que fa a la intefpretació, hem d'e-logiar francament tant els papers principals

corn els secundaris.I quant a la presentació, perfecta. Fran-

cesc Fontanals—del qual ja hem dit algunaaltra vegada que és un ambientador insubs-tituible per al teatre de Sagarra—ha realit-zat un decorat que situa i colloca l'acció enel seu medi més ajustat ; més realista quealtres vegades, Fontanals ens ha donat un•1botiga de marxant de bo de bo, i ha vestitels personatges de bella i adequada manera.

JGAN CORTES

Lubov Txernitxevu

de moviments és tan poc una dansa cornels mots del diccionari un discurs. En canvi,la pantomima hi regna en mestressa. Ja hohem dit. Pantomima bastant grotesca, pertal con> els ballarins, pomposos i emfàtics,amb una afectació grandiloquent molt Co-mèdia Francesa, fan sovint drama.

Thamar, com L'Ocell de foc, eóm Shéhé-razade, queda ara completament antiquat.Afortunadament, la seva protagonista és Lu-boy Txernitxeva. Actualment, gràcies a ellaShéhérazade no cansa. Gràcies a ella, Tha-mar no esdevé insuportable. Primeríssimabailarina (le la tropa de Diaghilew, aquestno muntava cap ballet que no hi figurésella. Sortia en tots. Dominava tots els ge-neres. La seva precisió lineal en la dansaclàssica i la seva precisió psicològica en ladansa de` carácter eren inimitables. Plásticai expressiva, plena d'arrogància i de majes-tat, els anys han donat més aplom a aques-tes qualitats. I ara es produeix amb aquellaautoritat i aquell domini de les taules, aquellestil que nornés posseeixen els artistes ma-dues. Ens causa la mateixa sensació de se-guretat cool, totes proporcions guardades,la que ens procuren dins les varietats Pas-tora Imperio i—perdó!—Carmen Flores.Ara, la Txernitxeva baila poc• D'ençà quees fundà, és la mestressa de dansa de latropa de De Basil, Casada amb el régis-seur general d'aquesta companyia, l'anticfamós baharí Sergi Grigorieff, és una deles millors mestresses del món. Es la méspura continuadora de Cecchetti, aquell pro-digiós maestro, que ennoblí l'alta virtuosi-tat italiana anlb la contenció exquisida del'estil francés, i que mori el 1928, a l'edatde 78 anys, quan donava la seva lliçó a !aScala. L'ensenyament de' Lubov Txernitxe-va és tan perfecte i eficient corn el que esdóna a les célebres escoles de Nicolas Legata Londres i d'Olga Preobrajenska i MatildeKtxessinka a Paris.

SEBASTIA GASCH

CAMISERLSPECIALISTA

' LLIT EN LA MIDA

JAUME I, fiTelèfon fí655

Tres col'leccions de la Bibliotecade Catalunya

La Biblioteca .de Catalunya, que s'inau- tància la de Madrid ; la del British Museum,

gura l'any 1914, nasqué filla d'una inicia- de Londres ; la de la Hispanic Society of

tiva de l'Institut d'Estudis Catalans, que America, de Nova York; la Bibliothèque

va ésser emparada per ]'Ajuntament i la Nationale, de París, etc.Diputació d'aquell temps. La importància de la nostra Collecció Cer-

La Biblioteca de Catalunya va fundar-se vantina és reconeguda universalment. Adíamb un doble propòsit : salvar els tresors tenim sempre un grup d'estrangers que hi

bibliogràfics de Catalunya i servir als estu- ' estudien. Fins fa pocs dies, hi hem tingut

diants i als estudiosos el material que ne- Gregory G. Lagrane, pensionat per la Uni-

cessitessin. Així corn ara és relativament fà- versitat de Pensilvània ; i Berthold Mann,

tra terra, he observat que en molts arxiusmunicipals manquen les publicacions quesurten a la població.

Així ho he constatat en fer la Bibliografiade la Premsa Catalana que edita la Institu-ció Patxot.

En aquesta obra dono nota de 3.152 publi-cacions catalanes que han sortit, des de I792fins a 1925.

Publicacions editades a la Catalunya es-

Anyada 1 lo numero 5 oéntims. Número 1 AY ' .... vuenove Y certs. za setemhre de 1883. viatge I.

CADA — =-- j^=== ^ ^, ^- CADA

Espero de KalaluffloSETM^VA^` , '^^YI^TGE

fAR^ ^ ^_ --^--' VRIDRÁ

BUTLLETÍ MENSUAL viatge.

DE L'APLECH ESPERANTISTA DE CATALUNYA

Redaaci6 y Admiaietnai6 Impronk L. UMIOT• CERET, (Pyr.4 " Prmu).

quartos.

A TUeaove, v.__ d SSft L0&d

LA LLENGUA AUSILIAR INTERNAC(OiNAL P°'ol^x de oJaepO YUdc

l°.....

Las transaoci6ns del mon s'han fet hasta avuy sense unal lengua internacional, pero es de preveurer que dinio de pocksanys sera imposible la séva reahsació sense un idioma ausiliarcomú a tocas las Nacións. Los medis de comunicació han reali-sat grans pro gressos loscuals no ban encara dat. tot lo fruyt acausa de que la diferencia de Ilenguas tanca las relacions inter-nacionals Lo Progrés produhira lots los séus beneficis lantprompte s hagi adoptat un idioma únich, no per espresar lossentiments y afeccións familiars de caracter purament local o decaracler privat, sinó per comunicar ideas entre individuos dediferenta nacionalitat y rassa, Aquest llengua ha d'esser donchspurament ausiliar,

b Quin ha d'esser aquest idioma ausiliar? Shan dat a talproblema las segúents solucións:

1 Adoptar una llengua viva. — Pocha arguments s'hanadult en pró d'aquesla proposició; y efectivament no es posibleque puga ser una solució del Problema que s'proposa resoldrerNo parlem ja de las imperfeccións de qualsevol de las Ilenguasqu'exísteixen Un motiu mes poderós lu ha per abandonar loprojecte d'adoptar una llengua • vi a corn idioma internacionalAquest es la influencia que tindria lo poble qual llengua haguéssigut escollida corn ausrlar Aqueixa mateixa influencia queobtindria dit poble, seria la causa de que los altres no vol-guessin adoptar corn ausiliar un idioma que no es lo séu.

PREUS D' ENTRADA EN L' HIPÓDROMO.

iii.;:

_s

'ti t. ^^^/ h^•y^ p^'`.wl i Tv

De peaseta Da deu rateta. ¡De derol

rYf Y,1^

>j

r ^ra e t`

LDe cuatre aurae De vint rain.LDe h•anch,

cil trobar llibres especialitzats per la profu-sió de biblioteques particulars i públiques,i per les edicions econòmiques que de moltesobres bones es fan, vint-i-cinc anys enrerano era pas tan fàcil. D'ací l'èxit que tinguéla Biblioteca de Catalunya, i que conservaper l'enorme riquesa que ha anat recollinten el transcurs de la seva vida.

La Biblioteca de Catalunya compta avuiamb uns 250,000 volums, aproximadament.

I entre les seves seccions, hi ha la Collec-ció Cervantina, la de Teatre català i l'He-

meroteca, de les quals está encarregat elbibliògraf Joan Givanel i Mas, autor de lavoluminosa Bibliografia de la Premsa Gata

-lana que edita la Institució Patxot.Recentment hem pogut parlar-hi. I heus

ací el que ens ha dit en resposta a les nos-tres preguntes;.

C0L-LEccIÓ CERVANTINA

--Ja podeu afirmar—comença dient-nos—que la nostra Collecció Cervantina és laprimera del món. Passa de 3,500 volumsi 1,000 fullets.

La nostra Collecció Cervantina és a based'obres originals en edicions diverses, tra-duccions, estudis, gravats, comentaris crí-tics i biogràfics sobre l'obra i la personalitatde Cervantes, en fi, tot el que faci referènciaa obra cervantina.

Ultra traduccions, en les llengües gene-rals neollatines i saxones, en tenim també,principalment del Quixot, en japonès, xinès,hebreu, tune, arábic, gaèlic, iíditx, txecoslo-vac, eslovè, serbi, croata, serbio-croata id'altres.

Aquesta Collecció la iniciàrem amb la par-ticular del cervantista tarragoní Isidre Bons-oms, i T'hem anada enriquint de tal maneraque avui podem afirmar amb orgull que lanostra Collecció Cervantina és la més im-portant del món.

Després de la nostra, segueixen en impon-

Facsímils de periòdics catalans

dibuixant francès que ha illustrat una ediciófrancesa del Quixot.

TEATRE CATALÁ

—La secció de Teatre Català, de la qualtambé tine cura—segueix dient-nos Joan Gi-vanel—, la iniciàrem amb el fons de JoanAlmirall i Foraster i l'hem anada comple-tant fins a posar-la al dia•

Avui consta ja de més de s,000 títols, i encíir Teatre Català hi comprenem també elvalencia i el mallorquí•

Ultra les obres teatrals i els periòdics opublicacions que fan referència exclusiva

-ment a teatre català, estem formant tambéuna sèrie de volums de retalls de diari, crt-tiques, informacions, etc., que facin referèn-cia a teatre català.

HEMEROTECA CATALANA.

—Fa quatre anys—continua dient IEn JoanGivanel—vaig publicar una lletra oberta enel periòdic La Rambla, en la qual deja queen traslladar la Biblioteca de Catalunya alnou local de l'Hospital de la Santa Creui Casa de Convalescència, hi hauria lloc sufi-cient per a installar-hi, amb tota dignitat,l'Hemeroteca de Catalunya. I proposava alconseller de Cultura que, d'acord amb el deGovernació, demanessin a tots els ajunta- .ments de Catalunya que ens trametessin unexemplar de cada publicació que sortís a llurlocalitat.

Darrerament férem circulars adreçades adiversos periòdics, demanant -los que ens elstrametessin per anar formant collections.Ben pocs han estat, penó, els que han res

-post a la nostra crida.De totes maneres, així que estiguem ins-

tallats al nou estatge, será qüestió d'empen-dre activament aquesta croada. Croada quecal molt que algú l'emprengui, car en elsmeus viatges per diversos indrets de la nos-

tricta, Mallorca, Valéncia, Rosselló, París,Nova York, Manila, Rosario de Santa Fe,Santiago de Xile, Santiago de Cuba, Ha-vana, Montevideo, Buenos Aires, Mèxic,Brusselles, Sttutgart, etc., etc.

La nostre premsa té obres que es pot dirque són fites : el Diari Català, que dirigiaValentí Almirall; La Renaixensa, La Veude Catalunya, la Gazeta de Vich, La Costade Llevant, Lo Somatén, de Girona; LaVeu de l'Empordà, etc.

De les publicacions culturals, una de lesmés reeixides és La Ilustracid Catalana, undels esforços més importants, que ha fet, nosols en tipografia, sinó també corn a estudi,la nostra gent.

L'Avenç i Joventut demostren ja una in-dependéncia de la part cultural i científicade Catalunya, i hi donen un aire modern.

Corn a cosa típica, podeu anotar Els Qua-tre Gats i Pèl & Ploma, on es proclamaI'excellència de l'art catala i on Nonell, Pi-casso, Opisso, Regoyos, etc,, s'inicien en latasca que més tard els donara un nom.

Corn a nota curiosa, hi ha tota una collade periòdics que han sortit en vigílies d'elec-cions. Passades aquestes, ja no se'n cantagall ni gallina.

En Prat de la Riba era partidari que lespoblacions petites fessin un sol periòdic, quees titulés Gaseta, on s'aplegués tot el refe-rent a la població : notes històriques, folk-lòniques, demogràfiques, econòmiques, etc.Així amb un sol periòdic podria fen-se unatasca continuada, i no passaria el que arapassa : surten dos o tres periodiquets queals dos o tres mesos desapareixen per difi-cultats econòmiques, i als quinze dies ja ensurt un altre que també farà la mateixa fi.

Un bon nombre de publicacions catalanesel donen els centres excursionistes amb elsseus butlletins. Mereixen especial menció eldel Centre Excursionista de Catalunya i eldel C. E. del Pla de Bages. Anys enrera,s'havia destacat també el del Centre Excur-sionista de Lleida que dirigia el malauratEnric Arderiu.

—Bé. Voleu din-nos quelcom més?—Si. Per acabar, digueu que caldria que

els directors de totes les publicacions cata-lanes, diaris, setmanaris, revistes, butlletins,fulls, etc., tinguin el carácter que tinguini surtin en el país que surtin, mentre esti-guin redactades en llengua catalana, recor-dessin que adí a la Biblioteca de Catalunya,filial de l'Institut d'Estudis Catalans, tenimuna Hemeroteca Catalana, on es colleccio-nen tota mena de publicacions periòdiquescatalanes. I, ni cal din-ho, aquestes publi-cacions colleccionades, el dia de demà, sóninteressantíssimes per a la història. I. si mésno, per patriotisme, caldria que els directorsde les publicacions catalanes en trametessinun exemplar per a la nostra HemerotecaCatalana.

VENTURA PLANA

Telèf. e de MIRADOR; 24647

AUTOMOBILISTES!.

Patronat Nacional

DIPOSIT GENERAL:

LLIBRERIA CATALONIA

Ronda de Sant Pere, 3

Telèfon número 24647

r-_ _

L'estela amb els versos de Guerau de Liòst

ocis Hackett

s'hi preocupa. Aquesta despreocupació éspotser la millor qualitat del 'llibre.

L'Erasme de Stefan Zweig, malgrat po-der-se incloure molt més en el tipus biolo-gista de La reina Victòria o de Fouché, '.l'hem de considerar a part. Sembla queZweig s'hagi adonat massa de la impor.táncia d'Erasme, se n'hagi •espantat, i per 7tall de, no comprometre's hagi escrit un tre-ball de` primer de, classe que aspira a lamatrícula d'honor.' I ho diem sense retretZweig deu estar massa enamorat del si;

nificat formidable d'Erasme i ano s'ha volguttrain.

Un altre aspecte a remarcar és l'aspecte e-purament psicològic. No hi ha pas dubteque Strachey ens dóna la lliçó més for-midable de corn s'hauria d''estudiar un per-sonatge. (Una mica a distància, el se-gueix, ex•ce1•lentment, Maurois amb el seuEduard VII i el seu temps.)

.Sembla impossible que d'una dona cornla reina Victòria—tan amabile però tan pocacosa quant a fenomenologia psíquica—sen'hagin pogut escriure tantes pagines depsicologia pura.Cap anècdota gairebé, només unes parau-

les tretes de les seves lletres, només unsquants gestos caçats al vol, i de retop lapersona més vivent, més de debò de totsaquests llibres • De moment us arribeu acreure que la reina Victòria no hi pintares en aquesta biografia i després us trobeuque la coneixeu perfectament, que n'ende-vineu les menors reaccions, que us n'ex-pliqueu les menors actituds i que gairebéla coneixeu i li heu estret les mans petites,grassones, dominants.

Ens sembla que aquesta reina Victòriahauria de servir d'exemple a tots els biò-grafs actuals ; per això : perquè hi és totaautènticament, amb la descripció de totala seva fenomenologia, però sense cap M-terpretació.

El psicòleg quan fa una biografia ha d'ex-plicar, ha de dir: passa això. Per qué passaaixò, més val que hó deixi córner la majorpart de vegades.

Si Stefan Zweig ho hagués deixat córrerno lrauria esguerrat la seva Maria Anto-nieta. Tants encerts psicològics que té aquestllibre, i tot esguerrat parqué des del segoncapitol ha volgut explicar per què passarientotes les coses que passen. Tant millor queli hauria estat només explicar-les !

Zweig s'ha sentit més que biògraf, psico-analista i ho ha esguerrat perquè la psi.coanàlisi és una gran cosa a condició deno equivocar-se. Zweig ha comès l'error dedir : tot el que li passa a Maria Antonietas'explica per la impotència del seu marit.I no s'adona que del seu llibre mateix se'ndesprèn que tota la trajectòria de MariaAntonieta pot deduir-se de les seves dispo-sicions caracterològiques prou acusades jaabans de sortir d'Austria. No s'adona quedel seu .illibre mateix se'n desprèn que laMaria Antonieta tan arrauxada abans deconèixer Fersen corn després de conèixerFersen, que la Maria Antonieta únicamentdigna quan va trobar-se enfront de la DuBarry i enfront de la Revolució, hauria -estat exactament igual si en lloc de trabar-se amb un marit impotent s'hagués trobatamb un cosac—sexualment parlant.

Lldstima que qui ha interpretat tam béaltres coses (corn per exemple l'acusacióinfantil de Llu`s XVIII contra la seva mare)hagi volgut interpretar el que més valiaassenyalar corn un fet més deis que inter-vingueren en la línia de conducta de MariaAntonieta, i no com el factor predominant.

Serà degut a aquesta falla que tot elllibre es ressent d'una fredor de cosa in-ventada i no reviscuda? Será per aquestafalla que el llibre, si bé apassiona pel.seuespectacularisme, no crea cap adhesió o caprepulsió afectiva envers el personatge? Fou

-ché, a través de ]'estudi del mateix Zweigl'arribeu a odiar, n'arribeu a sentir repug-nància (i malgrat tot, acabeu admirant-lo).Maria Antonieta acaba semblant-vos unproducte esterilitzat, una figureta freda queheu vist darrera un aparador de porcellanes.

Tot al revés d'aquella reina Victòria quequan heu deixat el llibre sembla que l'heude trobar girant una cantonada o que dintrede poc trucara a la porta per portar-vos unram de flors d'Osborne o de Balmoral.

Aquel] qui vulgui escriure una biografiahauria de treure aquesta lliçó d'un parallelentre Lytton Strachey i tots els altres : ex-plicar fenòmens sense interpretar-los dog-màticament, i nó enlluernar-se massa ambel mirallet de les anècdotes espectaculars.

Ben difícil tanmateix. Sobretot per nos-altres que volem saber el perquè de tot ique tenim tan desenvolupada l'aptitud a labadoqueria.

JERONI MORAGUES

6 M1RAI R 4-VI-36

LES LLETRESTècnica psicológica de les

biografies

Heus aquí una pila de llibres que fa goigde veure : Enric VIII, de F. HackettErasme, Maria Antonieta, Fouché, de Ste-fan Zweig; La reina Victòria, de LyttonStrachey; Eduard VII i el seu temps, deMaurors. Quah els nostres editors s'hi aven-turen amb tanta profusió, podem creure queel negoci rutila. I ens n'alegrem perquè voldir que hi ha un nudhi prou fort de per-sones que malda per crear-se una cultura,i perquè podem esperar que la divulgacióde personatges històrics pot alliberar-nosuna mica de la desolada estupidesa de lesconverses polítiques més usuals.

De moment ens interessa això i volemremarcar ara dues de les característiquesd'aquestes obres esmentades: l'aspecte tèc-nic i l'aspecte psicològic.

Fins on pot arribar la tècnica movellísticaen la redacció d'una biografia? La res-posta ens la podria donar Stefan Zweigentre Fouché i Maria Antonieta hi ha unabisme. El primer es un ]libre gris, mo-nòton potser, eixarreït; el segon és un lli-bre brillant espectacular, gairebé cinema-togràfic • Maria Antonieta és gairebé unanovella cent per cent. Fouché, és gairebéuna antinovella. I bé, la dona descrita enel primer és d'una fredor esgarrifosa ; l''au-tor s'ha entretingut tant amb la fredor delsmarbres de Versailles i del Trianon quese Ii ha encomanat a la protagonista. Encanvi l'home descrit en Fouché, malgrat laseva fredor moral, la seva fredor biològica,crema damunt les pàgines del llibre. Aquelladona tot llegint-la la sentiu freda com unaporcellana. Aquell home el sentiu a trenta

-set graus dintre les vostres mans.En Maria Antonieta el novellista brillant

ha esguerrat l'obra del biògraf; en Fouchéno, el biògraf guanya gairebé totalment is'aproxima molt més a l'estil meravellós deStrachey en La reina Victòria.

L'Enric VIII de Francis Hackett no ésuna novella ni una biografia ; és simplementuna història : una dlarració de lets que sipot explicar-los els explica, que si pot ada-rin-los els aclareix, perbl que si no pot no

VARIETATS

La Fonk de l'Oreneta

Jaume Bofill i Mates, en poesia Gueraude Liost, havia estimat la Font de l'Orenetaentre tots els indrets d'aquell Montseny can-tat per ell.

Una suggestió del poeta Maria Manent,recollida pels Amics de la Poesia i realit-zada per la. Generalitat de Catalunya, haconvertit des d'ara la Font de l'Oreneta

en monument, d'un caràcter que tant hau.nia plagut al poeta, a la memòria de Gueraude Liost. Una senzilla estela al tombantdel camí, amb els versos gravats ; una altraestela a la Font mateixa, amb el dístic deJosep Canner :

Fula del cel, jo só la Font de l'Oreneta,em descobrí l'ocell i em coronà un poeta.

Les esteles són obra de Joan Rebull, l'ar-ranjament del lloc ha estat fet per JoanMirambell.Guerau de Liost acabava així la sev,r

poesia d'aquell indret

Vora la font, fes oreneta Iiiu:faràs demà companyia al poeta.

Ara, després d'haver fet companyia alpoeta, la Font de ]'Oreneta queda encana

més associada, d'una manera corn no espodia desitjar minor, a la seva memòria.

Dom A. Me AlbaredaDom Anselm Maria Albareda, monjo be-

nedictí de Montserrat, ha estat nomenatprefecte de la Biblioteca Vaticana. Joveencara, Dom A. M. Albareda es autor d'unsquants llibres d'erudició montserratina i be-nedictina que cridaren l'atenció del papasobre aquest monjo català al qui no conei-xia personalment. La Biblioteca Vaticana,corn és sabut, és una de les més importantsdel món. Guardiana del tresor cultural an-tic, medieval i renaixentista, a penes es pote,Ptar cap classic sense haver de recórrer aalgun deis milers de còdexs que guarda.

El nomenament d'un català per a un càr-rec tan universalment important és una sa-tisfacció per a tots nosaltres.

Arderiu — Paisatge

Animals incisos en barres de cavail (Excavacions de Pekarna)

LES ARTS I ELS ARTISTESLe Ex I © ^° ©ij©rüs Darreres novetats arqueològiques

E. Grau SalaGrau-Sala ha volgut repetir l'experiència

de portar a cap una exposició basada enl'exhibïció de la seva típica gràcia conduïdaper elements plàstics no tan seriosos cornsón els que pertanyen a la pintura a l'oli.

Aquesta exposició, inaugurada dissabtepassat a les Galeries Syra, és una exposicióobjectiva d'aquella gràcia de què parlàvemI constitueix l'esforç més ferm de l'autor

darrera el tema vuitcentista, amb el qual hadecorat els ventalls, ha realitzat els dibuixosI ha investit de personalitat la tela a l'oli degrosses proporcions que exhibeix.

No cal pas remarcar que és la colleccióde ventalls decorats la que atreu l'interèsmàxim. Grau-Sala hi ha incorporat aquellseu univers sentimental amb prou coneixe-n,ent de causa perquè no hàgim d'afirmarque ja ha perdut intensitat a conseqüènciade les repeticions sistemàtiques. Ha aplicatnovament els seus capitaps de barco, elsduelistes enamorats i les sortides de Liceuamb aquella mística afinada que sempre elsfarà passar autènticament corn a tot justsortits de la capsa de l'emoció. -

Són també interessants una bona part

E. Grau-Sal

dels dibuixos i guaixes que l'artista ha dei-xat exposats al costat d'aquests ventalls d'a-fortunada curictsitat.

ArderiuHorn havia sentit parlar repetidament de

les bones disposicions pictòriques de l'ama-teur Pere Arderiu. Per això l'anunci de lainauguració de l'exposició que l'anava a

DESPRES DE L ACCIDE\T

El metge. — La infermera ja s'encarre-garà de telefonar a casa vostra.

El ferit. — No val la pena. La dona escreurà que és una nova excusa per a noanar a sopar a casa.

(The Humorist, Londres)

pot negar, que fa bonic. I fer bonic és pera l'amateur tota una meravella que no volsilenciar a ningú.

En cap manera, Pere Arderiu no pertanya aquesta classe.

Arderiu ha realitzat una cosa tan extre-madament espinosa corn és pintar el pai-satge de La Roca i de Montornès que sotala seva aparent poca diversitat cromàtica ésd'una infinita barreja de color i de sorpre-nents influències de transparències que el

pintor ha arribat a expressar amb desim-boltura.

Arderiu, l'esperit de pintor rígid d'Arde-riu, no queda traït en cap moment, puixque arreu hi domina el gust per la veraci-tat, el no tòrcer-se a favor d'alguna de lestramposes insinuacions per la mentida quela paleta fa de tant en tant. Arderiu sacri-fica més aviat la tela.

lEn conjunt, aquesta exposició installadaa la Pinacoteca, ens presenta el cas d'unavocació irreprimible rubricada per unes rea-litzacions ben estimables.

Lluís M. GüellEl pintor Güell ha cregut convenient des-

a — VenCall

cansar una temporada i, per a no perdrecontacte amb el públic, ha inaugurat a lesGaleries Syra una . petita exposició de di-buixos colorits, excellents elements embrio-naris deis seus paisatges.

Corn passa amb la pintura de Güell,aquests dibuixos adquireixen la notabilitatpel bon gust i la precisió amb qué la sensi-bilitat hi és administrada.

i

AL CANAL DE PANAMA

—Bé, res, si no volen cobrar en xecs,anirem a voltar pel cap Hornos...

(The New Yorker)

Grans esdeveniments cal enregistrar enaquesta crònica sobre les darreres novetatsde la temporada arqueològica. A Txecoslo-vàquia el Dr. Caries Absolon ha descobertuna vasta regio prehistòrica d'importànciaextraordinària, amb troballes mai vistes.Dos hoes solament d'aquesta regio han es-tat explorats, i amb fortuna tan gran quees pot dir que la prehistòria es troba desd'ara trasbalsada i enriquida corn en unsegle de les pretèrites investigacions, si per(as l'enriquiment no és molt superior alque ponderem. Per tal que el lector tinguiuna idea de la magnitud de la descobertadirem que el descobridor suposa que aques-tes dues localitats explorades, Pekarna i\'estonice, a la provincia de Moràvia, repre-senten una ínfima part del que manca des-cebri•r; diu el Dr. Absolon que probable-ment caldran segles per a la total explora_cid de la regió en qüestió.

La cultura que revelen les excavacions haestat qualificada de cultura deis caçadorsdc mamuts, per la gran quantitat d'ossos demamut que s'hi troben, i també per l'ei-natge i armament copiós, elaborat en ossosde mamut que revelen les excavacions : fins

Galeries d'ArfSYRA

PRESENTS D'ART 1 QUALITA!BODPS• FESTE5 ONOMASr1QUES, BATEIGS, ETC

CREIX ANSdibuixos i mono ups

R. PLANASpin furo

VILLA MARQUESInauguració dia 18

BliSQuELSNOBLES

OBJECTES D'ART 1 DE FANTASIA

EXPOSICIÓ COL'LECZIVA

DE PINT LiRA

SALA PARÉSERPOSICI01 VENDA

D' ANTIGUITATS

II Saló MiradorPINTURA GOZIC

CATALANA

SALA GASPARConsell de Ceni. 323

entre Rambla de Catalunya i ¡3,i,-,)MARCS - GRAVATS - MIRALLS 1 MOTLLURES

Exposició;

E. RI USAguarel'les fins el día 12

La PinacotecaMARCS I GRA VATS

ARDERIU(pin lures)

Passeig de Gracia, 34

C SALA BARCINOV. GARCIA SIMb10

MARCS, GRAVATS. MOTLLURE.s

Viceníe Paul

Andreu Fonís

(pin(ura)

Passeig de Gràcia, 19, Tel. 15677

Sala Esteva

Ecposició

FLORIT(dibul)cos i pin lures)

del 3 al 17 del corren!

es troba vaixella buidacla en els ossos enor-mes d'aquell animal prehistòric. Una par-ticularitat d'aquesta cultura Os la d'una en-ginyosa adaptació de la forma natural deisossos a la major eficiència deis estris. Unaaltra particularitat consisteix en la pastade l'argila cerámica, la qual conté en granpart pols d'ossos triturats. Amb aquestapasta el ceramista escultor elaborà figuresd'animals i figures humanes abundants. Se

fl 'han trobat a gavadals, particularment fi-gures animals : les figures humanes sónescasses i bàrbares ; en canvi les figuresd'animals són tan perfectes gairebé corn lesque esculpí Barye ; i, cas més extraordinariencara, aquestes figuretes de petita dimen-sió pertanyents a la prehistòria morava,compreses en la cultura del període glacial,ofereixen, corn Os de suposar, representa

-cions de fauna glaciar, polar, diríem avuii alhpra, i amb perfecció artística idéntica,es descobreixen representacions d'animalspropis de la zona tòrrida.

La cultura de Vestonice i de Pekarna ésara coin ara datada de vers els anys 30,000,i degué tenir una durada enorme, perquèa les coves de Pekarna el paviment té cincmetres de detritus prehistòrics, amb cator-ze estrats. Aquestes coves, descobertes doso tres anys enrera, junt amb ossos enormesde bèsties pertanyents a espècies desapare-gudes, són coves artificials, molt ben cons-truïdes, amb habitacions vàries. Aleshoress'hi descobrí un cap d'estàtua masculina demida nátdral. Respécte a les representacionsde la figura humana serà interessant de forsaber que a Pekarna fou descobert un osamb representació humana incisa, l'estil dela qual recorda el de les figures més in-fantilment dibuixades que es troben en lecoves prehistòriques d'Espanya.

L'estrat més profund descobreix culturaaurinyaciana primitiva, després aurinyacia-na superior i per fi magdaleniana. Pekarnaés rica en magdalenià o período del ren, laclarrera exarcerbació del període glacial. Enel magdalenià s'han trobat ossos amb di-buixos incisos animalistes. Es de remarcarque la totalitat de les figuretes animalistesd'argila i de pedra (perquè també n'hi hadc pedra, així corn bona part de la vaixellaes buidada en la pedra) apareix amb muti-lacions. Al primer cop d'ull aquestes mutila-cions podrien semblar accidentals, però des-prés horn constata que la mutilació és inten-cionada, sistemàticament operada en elspeus o en el cap de la bèstia, i fins hi haalgunes d'aquestes figuretes que ostenten,ben curosament treballada, esculpida ambtraça de veritable escultor, la naïra de lajavelina o de la destral. Tot això vol dirque la hipòtesi magicista aplicada a l'a•rtfiguratiu de les cavernes es troba ara, enocasió de les descobertes moraves, plena-ment confirmada : l'artista animalista delperíode glacial tallava el cap a les seves es-cultures de mamuts, lleons, yerros, etc., obé els tallava les potes, per tal de prefi-gurar amb eficiència màgica la inadvertèn-cia deis animals que havia de caçar, per talele prefigurar la impossibilitat de llur fu-gida ; així mateix, en representar les nafrescreia assegurar la punteria del seu braç, elseu cop d'ull, el feriment de l'animal.

En el copiós repertori d'armes i cines fa-bricades amb os que els feliços exploradorsde la prehistòria morava han trobat, destacaun bell stock d'agulles de cosir elaboradesamb certs ossets buits de les ales deis ocells,agulles tan perfectes que el Dr. Absolon norepara a dir, segurament amb exageració,que l'art deis agullers, aquells célebres agu-llers barcelonins del carrer deis Agullers,posem per cas, no ha pas avançat gaire desde 30,000 anys enrera. I, à propòsit de lagran habilitat i enginy dels armers d'aque-lla remotíssima antiguitat txecoslovaca, hornfa remarcar que les ganivetes que afaiço-naven aquells homes prehistòrics eren sim-ple adaptació de la barra deis cavalls, laqual dóna el mànec i tot. Un reportadord'aquesta sensacional troballa morava diumolt justament sobre aquest particular si labarra d'ase que serví al Samsá bíblic pera delmar els filisteus no seria una d'aques-tes ganivetes prehistòriques.

L:1

—Que us sembla que tinc temps d'anara la cantina?

(Ric et Rac, París)

La majoria de les escultures d'argila quees troben en les excavacions de Vestonice ide Pekarna es desfan corn pols tan bonpunt reveuen la hum i palpen l'aire d'a-quelles contrades. Horn ha muntat al campmateix de les excavacions un laboratori deconsolidació de tot a11ò que corre el perillde desintegració.

Un altre enigma de les troballes moraresés l'abundor relativa de figuretes que •re-

presenten dones nues, d'estil molt barroer,estil que contrasta amb el tan perfecte irealista de l'escultura animalista ; tambées diferencien aquestes figuracions femeni-nes de les animalistes en l'elaboracióaquestes són d'argila cuita, aquelles d'argi-la crua. Sembla que un any o dos enrera

1'fr„

}'_'., 1

I1.j

`^á"tl

,y fií.

.1

`t

t

i

Representació humana en un os de l'èpocamagdaleniana (Excavacions de Pekarna)

horn descobrí a Irkutsk, al cor de Sibèria,un important jaciment arqueològic que re-velé una cultura idèntica a la deis caçadorsde mamuts moraus í segurament contem

-porània d'aquesta, amb la sola diferènciaQue les escultures animalistes i figurativessiberianes són totes tallades en von.Les bàrbares figuretes de dones nues de

Vestonice es trobaren totes aplegades en unsol hoc, i amb elles una sola figura, tambébarroera, representació d'un tipus masculí,amb la sexualitat exageradament grossa,cosa que fa creure que en aquesta avinen-tesa es tracti d'un culte de la fecunditat.

Jonx SACS(Segueix a la pàgina 8)

u i t

El candidat a la dictadura torna d'una

reunió que ha acabat tard.

(\'ebelspalter, Rorschach)

presentar públicament va atreure una gros- Aulína ele M84asa atenció que, aclarim-ho tot seguit, no havist defraudades les seves esperances. Coincidint amb la moda darrerament im-

Tot i que al nostre país hi ha cada ama-posada d'aprofitar la bellesa formal dels

teur considerable que no es distingeix dei ballets russos per a usos pictòrics, Aulina

professional més que en el volum deis preus de Mata ha inaugurat una abundosa col-

de venda, impera en l'ambient la creença lecció de details d'aquesta espècie.

que té una clàssica manera de pintar que el Més apte per a veure conjunts que no pas

fa visible d'una hora lluny. En realitat, es petits fragments :illats del que es tracta de

vol significar amb això l'amateur dolent, reproduir artísticament, Aulina de Mata noAquest, abans que res, no estima la di- ha fet més que donar una prova de bon

ficultat. Troba en la diríem-ne tinta plana, gust en molts deis aspectes caçats sobre lesl'objecte de les seves preferències i cultiva taules.

el gènere perquè afirma, i ningú no Ii ho Evetc F. GUAL

No escatimi ni' la quantitat nila qualitat de la llet que consu-meixen, perquè tot el que aixíestalviï s'ho pot tenir de gastardesprés en medicaments.

Donï is-hi sempre lie! conden-sada LA LECHERA, no és unamarca nova, és la marca cone-Buda, famosa i acreditada.

LA LECHERAHA CRIAT JA ARREU D'ESPANYA A MILIONS I MILIONS

D'INFANTS FORTS, SANS I ROBUSTOS

w.úm3

El delegat etíop a Ginebra surt de passeig

nyor Largo Caballero. Li va dir que el que Centre de contractació de Monedes, evi-feien els seus amics era intolerable i que dencià el paorós problema que la Repúblicael govern no permetria que durés ni un mi- ha de resoldre peremptòriament. La desas-nut més. j troca política comercial i económica del se-

El ministre de la Governació, sènyor Mo- i gon bienni, la incapacitat dels successiusles, es decidí, divendres, a actuar amb ener- I ministeris radicals, ha portat aquest _estatgia. L'opinió del senyor Moles, que coneix de coses, lamentable i gairebé insoluble.la F. A. I. perfectament be, és molt con- El govern féu aprovar també pel Parla-creta. Cal tallar definitivament aquest eón- ment el dictamen sobre revisió deis desno-cer que devora el país. Seré possible fer-ho f naments de finques rústiques. Es tractad'una vegada? { d'un projecte del ministre d'Agricultura, en-

mitjans de que dl.posm.Es curiós que quan Moscú s'orienta en-

internacional vers una major tcleràneia, no sols política ide collaboració amb els altrs Ectats euro-peus, sinó també religiosa, la 'Santa Seu

sacsejant l'apatia de les cancelleries que prengui aquesta actitud combativa, Quan lahaurien volgut ajornar sine die tota decisió. religió era més perseguida a la U. R. S. S.Però és difícil que la iniciativa de Saave- i el govern ajudava els Sense Déu, avui

dra Lamas tingui algun efecte positiu. I si dissolts, Pius XI autoritzà !'arquebisbe del'Argentina espera aquesta última prova per Génova a assistir s.1 banquet oficial a Txit-

abandonar la S. de les N. i dedicar tota la xerin i Litvinov. Segurament el papa ternseva activitat a l'associació panamericana que precisament sota una forma més man-

que Roosevelt vol tant, ja pot començar a soia sigui major l 'expansió del comunisme

redactar la carta retirant-se de Ginebra. que no pas sota la forma feréstega d'abans.

Darreres novetats arqueològiques

.., de política catalanaEl govern ha dedicat aquests dies una ; Malgrat les afirmacions d'universalitat en

gran atenció a resoldre la situació social qué s'inspira el pacte, les nacions europees

d'Astúries. No sembla, perè, fins ara, que no es deixen guiar fàcilment per un Estat

el problema sigui de còmode arranjament. americà, i, a més a més, el que preval a la' S. de les N. eón, de let, els interessos de

PROJECTES DEL GOVERN les grans nacions.El cas d'Etiopia està lligat als interessos

El govern segueix esforçant-se a reparar anglo franco- italians. Si aquests es troben

tots els estralls i els errors de la passada d'acord, Etiopia quedarà propietat d'Itàlia;

legislatura. El debat parlamentani que es si no hi ha acord, es tornarà a parlar deplantejà amb motiu del projecte de llei violació del dret, d'agressió d'un (Estat fortpel qual s'autoritza el govern afer ús de contra un de feble, etc., etc.

25.200.000 pessetes or, sense interès, del

Banc d'Espanya, per remeiar ]'estat del LA CRIS! BELGA

ticia d'un altre sensacional . descobriment ípi ehistóric, per bé que molt més. recent. ABiskupin, a la regió polonesa de Posnània,

ha estat descoberta una gairebé . completaciutat lacustre fortificada. Es tracta d'unacultura palafítica riel tipus de l'anomenadaluziciana, per haver estat descoberta prime-rament a Luzyce, població igualment eslava.La descoberta d'ara és molt més importantque la de Luzyce : carrers sencers amb elbasament de les cases a banda i banda. Lescases amiden set o vuit metres d'ample perLou de llarg;. l'amplada deis carrers seréd'uns quatre metres ; el traçat deis carrerses irregular i tortuós, però amb la particula-ritat que tots són empostissats. Les mura-lies fortes de la ciutat són de fusta, també,agençades amb grassos troncs d'arbre. Nocal dir que les cases són empostissades, jaque tota la població es troba construida da-munt d'un Iloc pantanós, a la riba d'un llac,

EL NOU GOVERN CATALA Ai. PARLAMENT

Els medis parlamentaris no acceptarenamb excessiva bevevolença el non governde la Generalitat. Adhuc en una o -ltrapenya política horn no s'amagà de dir oueel govern tenia poca vida i que serien preci-sament els metges els qui el matarien.Aquesta petita agitació parlamentària vaculminar en un acte que potsèr es pot qua-lificar de ((cop de força» i que consistí en latramesa d'una nota al president de la Ge-neralitat invitant-lo a assistir a la reuniódeis diputats de la majoria per donar comptede la tramitació i resolució de la crisi.

El senyor Companys es va presentar pun-tualment a l'hora assenyalada, al Parlament,per donar compte del que se Ii demanava.Sembla que va trobar mitja dotzena de di-putats, que mostraren una visible sorpresaen veure'l to aquella hora al Parlament.Total, no va Vassar res.

A la tarda ' del dijous el govern féu lapresentació al Parlament. El senyor Com

-panys féu el discurs de presentació del nougovern. Explicó les gestions fetes per re-soldre la crisi i els nous elements a quèhavia donat entrada en el govern. I entrót^t seguit a parlar del programa que pen-saya portar a cap.

El senyor Companys, que en parlar delsenyor Comorera es va expressar amb pa-raules d'alta estima per qui havia estat finsllavors company de govern, degué conside-tar que els amors politics tenen una vidaprecària. Perqué no en tingué proa de par-lar del programa del Front d'Esquerres,sinó que.el va llega. Però declaró tot seguitque aquell programa, que serví de banderaelectoral del 16 de febrer, seria ampliat con-siderablement. El senyor Companys parlàllavors de la .necessitat de trepitjar terrenyf erm. «Jo també vuldria anar endavant — vadir •--, però no vull exposar-me a un fra-càs estrepitós i comprometre tota una obrade govern.» I dirigint-se als diputats elscomminà a no posar en pèrll aquella ma-teixa obra, per vana popularitat.

Fetes aquestes observacions; el senyorCompanys parlà, en termes precisos, delprograma immerliat del govern,' Es tractà enprimer Hoc d'enllestir els traspassos de ser-veis, perquè sense tenir a les mans el con-junt d'atribucions que comprèn l'Estatut, laGeneralitat no pot avançar en el seu camíde plena normalitat administrativa i polí

-tica. ,El senyor Companys evidencià que els

nous pressupostos, que no seran encara unaobra de plenitud, contindran molts serveistraspassats, perd no donaran encara una vi-S totalitària del que ha d'ésser l'autonomiacatalana. Una vegada traspassat l'ordrepúblic, els serveis cedits pugen 87.131,937pessetes ; el Govern es proposa iniciar l'en

-trada de Catalunya en la plenitud autonó-mica organitzant un gran pla reproductiud'obres públiques.

Quant a l'orientació social del nou govern,eí president Fén una declaració terminantni feixisme ni anarquia. El govern es sentbel.ligerant enfront del feixisme; però nopermetrà que les forces anàrquiques coac-clonin el país, buscant una utopia per mitjàdel caos. •

El discurs del senyor Companys fou benrebut per tot el Parlasñent. En les inter-

L'AGITACIÓ SOCIAL A ESPANYA I LALITA DE CLANS

Quan, per ial de fer un resum de la set-mana, horn gira la vista enrera, els esdeve-niments d'aquests dies us provoquen unaveritable esgarrifança. Els primers dies dela setmana passada començaren amb elduel entre 1'!Execitiva del Partit Socialistaels anomenats extremistes dei grup. L'Exe-cutiva del Partit, tenint en compte la situa-ció de la República, l'agitació soçial a As-túries i a altres punts d'Espanya, va acor-dar ajornar • l Congrés. Tot seguit els mésnotables interpretadors de la casuística mar-xista parlaven de neop d'Estat» del„^centris-

vencions de les minories parlaren el senyorAbadal, que fa sempre el mateix discurs, sels senyors Simó, Romeva, Lloret i RuizPonsetti. Perd tingueren la sorpresa de sen-tir el senyor l)encàs constituït en minoriaunipersonal d'Estat Cataló i intervenint enuna forma gairebé grotesca : el senyor Den-cás es va limitar a demanar la representa

-ció proporcional. Si les aspiracions d'EstatCatalà i del senyor Dencàs es limiten a te-nir aquest abast : no cal dir que el país lespodrà suportar Indiferentment.

ELS TRASPASSOS DE SERVEIS. — LA SETMANAroI•ÍTICA I SOCIAL

Aquesta setmana la Comissió Mixta deTraspassos •:ontinui a Madrid les seves tas-ques. En aquests moments es troba estu-diant diversos serveis del Departament d'O-bres Públiques que — corn per exemple elsserveis hidràulics -- no han estat encaratraspassats.

Però la reunió que tingué un veritable in-terès fou la de la Junta de Seguretat, orga-nisme que, corn se sap, és el dipositari del'Ordre Públic a Catalunya, D'aquesta Jun-ta n'és president e1 ministre de la Gover-nació i en formen part, entre altres, els con-sellers de Governació i Justícia. Es moltplaent que els acords de la Junta de Segu-retat fossin presos per unani.nitat i que fos

-sin favorables al traspàs deis serveis d'ordrepúblic. Es evident que Catalunya tindrà benaviat l'ordre públic a les seves mans i que,per tant, la responsabilitat del govern ca-taló serà enorme. En aquests últims tempss'han pogut resoldre molts conflictes per laforça moral del govern. Ara, amb els mit-jans adequats a la mà, caldrà imposar l'or-dre i enaltir-1o• Caldrà, acabar d'una ve-gada amb els focus d'agitació social queviuen en el país i que es posen a disposiciódel primer ,liner que troben. L'esdevingutamb l'assassinat dels germans Badia no potrepetir-se més. Cal castigar els culpables,siguin quins siguin, perd cal castigar sobre-tot els que amb llur tàctica fan possible l'e-xisténcia d'aquests mestres del crim..

LA CLAUSURA DEL CONGRÉS JURIDIC CATALÀ

Aquesta setmana, que ha estat l'ú^tima,el Congrés ►ur+dic Català ha parlat d'untema d'un gran interès politic. Ha parlatde l'abast i del caràcter de l'Autonomia. Esmolt grat que les opinions del Congrés ha-gin estat tan un o1 mes en aquesta qüestiónomés un indocumentat va pretendre des-truir aquesta bella harmonia de veus favo-rables als conceptes amplis de la nostraAutonomia.

El senyor Anïac'eu Hurtado va ratificarles seves paraules de les Corts Constituents,a favor del ca acter de pacte que té l'Esta-tut. I va dir, també, unes paraules que ensagradaria veure repetides per tots els afi-cionats a les fórmules sobre el catalanisme.Què és Catalunya, regió o nacionalitat? Ca-talunya és Catalunya, va dir el senyor Hur-tado, és a dir una realitat política, social icultural, amb 'ma tendència comuna peldret, la demo•:ràcia i la "ibertat.

Fórmula-resum magnífica que oferim alsturmentats que no saben encara què ésCatalunya.

me i aprofitaran ;'ocasió per entristir unamica més el país a nb llurs bizantinismes,

El Socialista i Claridad han continuat lapolémica que ha de salvar el socialisme.Sembla que el primer d'aquests periòdicseditarà un òrgan nocturn i el segon un òr-gan diürn. Així tindran dos diaris per om-plir amb llurs delicioses polèmiques mar-xistes-leninistes.

L'escandalós atemptat de qué ha estat vIe-tima el senyor Prieto hauria de fer entraren raó els teoritzants d'aquests clans celti-bèrics. Será possible reproduir la històriaantiga d'aquest país? No pot tolerar-se quehomes corn Prieto sigu+n víctimes deis nou

-vinguts a la vida política.

I be, mentre aquests distingits energú-mens s'entretenen amb aquests diàlegs, laF. A. I. actua, en la forma que té per cos-turn. El senyar Largo Cababero pot fer pe-tites maniobres des del Parlament, però laF. A. I. les fi al carrer. Resultat de totaixò : vagues revIlucionàries a diferentshoc i la U. G. T., una vegada més, des-bordada.

El ministre del "Treball, senyor Lluhí,s'entrevistà amb el senyor Largo Caballero.Els periòdics han portat una referència ofi-ciosa de l'entrevista. Perd sembla que elministre català parló molt clarament al se-

' u. de políticaLA S. DE LP.S N., L'ARGENTINA I LL CONFLICTE

ITALO-ETÍOP

Passa el temps i res no sembla en camíde solució franca.

Enmig de la incertesa de la situació in-ternacional i especialment de la S. de les N.,ha causat sorpresa el govern argentí dema-

nant la convocació de ],'Assemblea de laS. de les N. ensems que la reunió del Con-

sell, fixada per al dia i6. A més de la sor-presa de les endormiscades cancelleries, elgest de l'Argentina ha provocat tot de co-

mentaris. Generalment ha estat difícil d'in-terpretar les veritables raons d'aquest gest,perquè si l'Argentina ha estat qui més hadefensat, en teoria, l'aplicació de les san-cions, en la pràctica ha estat l'única nacióque no les ha aplicades. En efecte, a les pro-testes de Ginebra, el ministre d'Afers es-trangers, Saavedra Lamas, responia que es-

perava l'aprovació del Parlament, el qual,però, no s'ha pronunciat mai sobre laqüestió.

Així, mentre uns creuen que l'Argentinavol her un servei a Itàlia, fent passar laqüestió del Conseil a l'Assemblea, on, es-

nimitatsent impossible assolir la una , lessancions serien suspeses, d'altres, en canvi,creuen que l'Argentina es proposa de ferdecidir ,per l'Assemblea l'agreujament de lessancions corn a conseqüència del reconeixe-ment de l'agressió de què ha estat objecteun país membre de la S. de les N.

Els punts de lapetició del govern de Bue-

nos Aires són els següents : a) sancionsb) situació creada amb la força ; c) reformade la S. de les N.

Si l'assemblea nc fos considerada encara

«oberta», perquè fos acollida la proposició

de l'Argentina caldria que la subscrivissinun cert nombre d'Estats ; no essent així,pertoca al president del Consell, Eden, i alde l'Assemblea; Benes, de decidir.

Es oportú de recordar que, en 1 932 i 33,Saavedra Lamas e posà al front del mo-viment perquè no es reconeguessin les mo-dificacions territorials realitzades amb laforça, a propòsit de la conquista -de la Man-xúrsa pel Japó. • I que la seva actuació paci-fista ha fet que se Ii sollicités el Premi No-bel de la Pau.

Lògicament, dones, ha de creure's queI'Argentína vol que es convoqui l'Assembleaper a confirmar aquella tesi, evitant que elfet consumat a Etiopia sigui reconegut i

—Correu, alié s'està ofegant un home'—Massa tard : ja no em queda pellícula!

(Sunday Referee, Londres)

(Verde là página 7)

Per fi, cal registrar la troballa deis pri-mers instruments musicals en certs ossostreballats per a produir sons per mitjà delbuf, veritables instruments de vent que espoden aparentar a la flauta i al xiulet mo-derns.

Acabarem el nostre reportatge amb la no-

f f¡ ¡-t

t j^,tV ^

^ s #1 ^ ^•-s .,`^v á i

t

i v.:° . 4

\\ l) f

cf /\1 r i)

;, \ ir

\;Z,f

it.

L,(Y

4{

I,, It

Yl' 1 14

VA Ati(^ I ,\t /

1' ) ,v I) /

\'A v 3 1 ( ,l lf`\\ "j, ti

1A 1/\t\ f-

Morro de lied, mutilat amb fins màgics(Excavacions de Vestonice)

El rei de Bèlgica, després de la dimissiódel gabinet d'unió nacional presidit per VanZeeland i de les consultes habituals — es-teses per primera vegada a Jacquemotte, lí.der del petit grup comunista —, ha encar-regat al mateix cap del govern dimissionarila formació de Jou ministeri, sobre les ma-teixes basés 'íe collaboració de socialistes,catòlics i liberals.

Segons els costums parlamentaris, el de-signat a la presidència del Consell hauriahagut d'ésser Vandervelde, car els socialis-tes són els més nombrosos a la Cambra.Però el mateix Vandervelde ha aconsellata Leopold III la continuació de Van Zee-land a la presidència.

Però el partit socialista ha dit que, adreta llei, el president del Consell haviad'ésser un socialista. A l'hora que escrivimaquestes ratlles, s'ha pensat en Henri deMan. Sigui corn sigui, el nou ministeri se-guirà l'orientació del seu predecessor.

Mestrestant, assenyalem corn s'exagera laimportància del resultat aconseguit pels re-xistes. En efecte, el partit de Degrelle haobtingut zI llocs sobre 210, i si a Bélgicael sistema electoral fos corn l'espanyol o elfrancès, probablement no n'hauria aconse-guit cap.

EL NOT) GOVERN FRANCNS

Quan apareixeran aquestes ratlles, LéonBlum estaré a punt de formar govern.

Malgrat la seva vàlua i la deis seus colla-boradors, la majoria d'ells ja avesats al

poder, el nou govern francés es trobarà ambmoltes i greus d'ficultats, artificiosamentcreades pels adversaris unes, però moltesd'altres reals i efectives.

LA SANTA Scu I BL COMUNISME

potser ho fou en les aigües mateixes delIlac, ara encongit.

El curiós d'aquesta construccié palafíticaés que el palafit no és pas d'empalissada,corn la majoria deis antics palafits enre-gistrats per la prehistòria, corn els que en-cara es construeixen a les Filipines, al Bòs-for i en altres indrets semisalvatges, corn elspalafits de les construccions holandeses d'a-

,ui dia, sinó damunt d'uns quadrats desoques d'arbres superposats a manera defeixina, fins arribar a desbordar la massa li -quefacciosa. Aixf degué ésser agençada lafonamentació de la nostra església de SantaMaria del Mar, construïda, segons la tradi-ció, damunt terrenys aquosos, i a base deleixines de llenya.

Aquesta ciutat lacustre ara descoberta,datable deis segles vii a Iv ab. C., aixo-plugaria una cultura força avançada, ja quela construcció del palafit és aconseguidaamb troncs d'arbres ben desbastats i lligatsentre ells per mitjà del treball de perfectafusteria anomenat ensambladura. S'hi hatrobat restes de teixits de Ili, varietat decereals, motllos d'argila per a la fosa d'es-tris de bronze, fusaioles (pesos de teler) iceràmica traçuda i polida, amb decoraciógeomètrica incisa i emblanquinada, vaixellaque sembla feta a mà. AI costat d'aquestesproves de cultura relativament avançada, elsexcavadors han trobat destrals i martells depedra i puntes de sageta talládes en sílex.

JOAN SACS

cuando el dolorle afenaz -dificultándolelos movimientos,es que los crista-les de ácido úni-co sin oxidar sehan mcrustodoen sus tendones,músculos y arneusolverlos y elimiregularidad el Uicar un enérgicode la sangre, denes de residuostodos los dolos

origen

URODONALcura el reuma

porque disuelve el ácido únco

... de política de la República

La tragèdia de Vestes ha aombrat aques- I caminat a la solució del problema agrari Des de començos d'aquest any, la Santata setmana la vida del govern i de tots espanyol. Seu ha intensificat la propaganda antico-aquells que voldrien possibilitar la normali- El govern s'ha incautat de la xarxa deis I munista. No hi ha allocució papal ni ceri-tat. Serla molt difícil evitar les repercus- Ferrocarrils Andalusos. Es un deis proble- I mbnia solemne en què no sigui alludit elsions d'aquesta tragèdia, que, d'una mane- i mes endèmics del país, que ha perjudicat • perill comunista i no s'exhorti els catòlicsra o altra, deurà pendre estat parlamentan. { l'estalvi en profit deis grups oligàrquics. de tot el món a combatre'l amb tots els

IMPRESOS COSTA

N0U DE LA RAMBLA, 4S

BARCELONA