Núria Comajoan VidalSeminari

Presentació del llibre “Educació i vida quotidinana” i de l'autora

Eulàlia Bosch és filòsofa i professora. Ha escrit diversos llibres, articles, opinions... quasi sempre vinculats al món de l'educació. La seva cultura i experiència fan que conegui molt bé el món educatiu i tots els membres que s'hi troben, com els docents, els alumnes, els infants o els pares/tutors.

El llibre “Educació i vida quotidiana” narra diverses histories, que són personals de l'autora o que ha conegut a través de persones del seu entorn proper, on el món de l'aprenentatge de l'infant i l'adult són els màxims protagonistes.

Ànalisi del contingut

El llibre consta de vint-i-vuit relats escrits per l'autora sota la seva pròpia experiència i la del seu entorn. Ens explica com els infants a través de les seves intuïcions i els seus descobriments entren en relació amb els adults, els quals inicien un procés de reflexió degut al plantejament que els hi fa el petit. Els relats estan escrits en clau filosòfica ja que l'autora és professora de filosofia, i ho reflecteix clarament. Posa sobre la taula el sentit del procés educatiu per als docents, la família, els nens, els adolescents... Ens fa reflexionar sobre quin és el rol de l'adult com a educador del nen i les relacions que estableix amb la infància.

Amb cada un dels relats que narra l'autora, ens adonem de com n’és d’important la filosofia dels nens. L’adult queda sobtant davant les reaccions, conclusions, raonaments, i demés que fa el nen. D'alguna manera, estem valorant molt més les accions i les paraules dels infants, doncs l'Eulàlia Bosch ens fa veure que no només són nens, sinó que gràcies a ells podem ampliar obertament el nostre coneixement. No són els nens els que aprenen dels adults, sinó que els uns als altres ens equilibrem i aprenen junts. En conjunt, planteja l'experiència i les relacions personals quotidianes com a factors essencials per a l'educació dels infants.

Llistat d'algunes cites que apareixen en el llibre:

Matthew Lipman (fundador de la Filosofia per a nens)Martha Graham (ballarina i coreògrafa nordamericana)Plató (filòsaf grec que tingué per a mestre a Sócrates)Fernando Savater (filòsof, activista i escriptor espanyol)Giacometti (escultor suís, pintor, gravador)Van Gogh (magnífic pintor neo-impressionista)Robert Bresson (cineasta interesat en l’ascepticisme)Proust (esciptor francés molt influient)Bernard Pivot (periodista i crític literari francés)Dore Ashton (crítica d’art nord americana)

Assaigs destacats

L’ assaig “Vermell o blau?” m’ha cridat l’atenció perquè tracta el tema de les obres d’art i de com són de magnètiques sovint amb els nens. En aquest cas era una escultura audiovisual contemporània que es trobava en un museu, i un dels nens la veia la vivia intensament. L’autora ens fa entendre com n’és de subjectiva una obra d’art, i com segons els ulls de cada visitant actua diferent. Els nens no tenen por

de dir el que pensen, senten o experimenten i és per això que és tan important saber-los escoltant i mirar d’entendre’ls. Quan he llegit l’ assaig “La classe i la cuina” m’he sentit identificada amb la narració. Tracta sobre les converses que es tenen a la cuina de casa, un espai on moltes famílies hi passen llargues estones. En el meu cas, la cuina sempre ha estat un lloc on no només s'hi ha cuinat o menjat, sinó que he tingut importants converses i he après moltes coses de la vida. És per això que m'ha agradat especialment l'assaig perquè precisament ens parla d’aquest fet. En el cas que explica l’autora una nena planteja el tema de la mort, però val a dir que tant podem parlar de temes venals com acabar tinguen converses molt valuoses per a nosaltres i per als nens.

Experiència personal

Quan era una nena em van ensenyar que les clavegueres eren sota terra, a les ciutats, i que era on anava a parar tot allò que llençaven al lavabo, a l’aigüera... etc. Però també em van dir que a les clavegueres hi vivien aquells éssers tan repugnants i bruts: les rates. La meva ment era tan imaginativa que quan anava al bany em feia por seure a la tassa del vàter perquè creia que les rates pujarien per les canonades i em mossegarien el cul! N’estava tan convençuda que sempre procurava anar el més ràpid possible. De fet, m’imaginava que vivien sota casa meva en un petit sot i tenien un piset decorat i tot. No recordo quan vaig deixar de pensar tot això, segurament la pròpia maduresa s’encarrega que marxin aquestes extranyes idees, però ho recordo perfectament i em sembla molt graciós. Ara ja sé que si algun dia he d’explicar com són les clavagueres i per què serveixen, deixaré ben clar que les rates no poden surtir per les tasses de vàter.