SEGONA TASCA: DEBATIM SOBRE EL CONSUMISME

Activitat 1: Què és un bon diàleg ?

Segons la Wikipedia un diàleg es una forma oral i escrita en la que es comuniquen dos o mes personatges en un intercanvi d’informació entre si.

Però un diàleg no sols pot ser parlat, també es pot dur a terme per escrit.

Però això mateix la imatge no es un exemple de diàleg, ja que sols intervé un personatge, per lo tant no hi ha intercanvi d’informació.

Un bon diàleg (oral) té que respectar en tot moment a la persona que hi esta parlant, parlar amb el tó adequat, respectar el torn de paraula, escoltar abans de respondre, pensar en el que diuen el demés i admetre les opinions oposes.

Les característiques d’aquest tipus de diàleg son molt diferents a l’oral excepte que en les dos tenen que haver mínim dos persones per a que es puga considerar que hi ha una conversació.

-S’utilitza molt en el conte i la novel·la per donar vivacitat i autenticitat al relat.

-Es la forma d’escriure el teatre.

-Es molt menys expressiu i espontani que l’oral.

-Te menys errors que el oral perquè dona temps a pensar i corregir.

DECÀLEG

1. Per a mantenir un bon diàleg te que haver diversitat d’opinions.

2. Utilitza frases curtes i simples.

3. Respecta el torn de paraula, si no ho fas no podràs entendre les opinions dels demés.

4. Respecta sempre les opinions oposades encara que no estigues d’acord.

5. Parla amb naturalitat.

6.Abans de fer un comentari o compartir una opinió, hi ha que parar-se a pensar sobre la adequació del seu contingut.

7. Digues el que penses en tot moment, no et deixes influir per el altres interlocutors.

Activitat 2:Consumir dona felicitat?

La paraula consumisme es un terme que s’utilitza per a descriure el fet d’igualar o mitjorar la felicitat personal amb la compra de bens i serveis o amb el consum en general. Com per exemple:

-Comprant 5 televisions per a una sola casa, per a que cada un tinga la seua televisió.

-Comprant i vestint a soles coses de marca.

-Comprant joguets inútils i cars per als xiquets, sols per a que estiguin contents.

El consumisme des del punt de vista de...

Platón: Ell pensà que la vertadera felicitat es pot encontrar en el mon de les idees, de la llum, totalment immaterial, el que vol dir que el mon ideal seria el del coneixement, no com en el mon en el que ara vivim que esta basat totalment en el consumisme, seguint aquesta teoria el que es deuria fer en aquests temps es fer adonar-se a la gent que per a ser feliços no ni hi fa falta comprar tant sinó aconseguir ser feliços fent el que ens agradaria fer en la nostra vida, estudiar per al nostre treball perfecte, per ser feliços per el que som en un futur.

Kant: Ell donà la teoria ètica de que la felicitat es presenta en poder raonar nosaltres mateixos en cada moment del que esta be y el que esta mal moralment, poder saber que allò que fem o fa una persona pot estar be o mal. En l’actualitat hi molta corrupció en la política, en els serveis, fins i tot en qui menis te ho pots esperar, com per exemple en el moment en el que li dones almoines a un vagabund per que es compre menjar i que ell se ho gaste en tabac, tu saps que has obrat be, el que no ho ha fet ha sigut el vagabund.

Sòcrates: La seua teoria, dona com a definició que el que li serveix al home no es el coneixement que li ve de l’univers, sinó del coneixement que tinga sobre ell mateix, sobre la seua mentalitat, saber el que de veritat li faria feliç, a hui en dia la gent mentalitza que consumir i aconseguir algun objecte li dona la vertadera felicitat sense adonar-se que allò no li dona la felicitat sinó que l’impulsa al egocentrisme, una persona a hui en dia deuria saber que necessita per ser-ne feliç.

Aristoteles: L’ètica d’Aristoteles es una ètica de bens perquè ell suposa que cada vegada que l’home actua ho fa a la recerca de d’un determinat be i el be suprem es la felicitat i la felicitat es la saviesa. L’home es caracteritzat per la raó i serà feliç quan viva d’acord amb ella, es a dir, quan es dedique a activitats intel·lectuals.