Míriam Lillo, Kirill Kazarine, Martina Reguera y David Avia

4 TEORIES SOBRE LA FELICITAT

4º A

íNDEX

SOCRATESKANT

ARISTÒTELES

PLATÓN

sÓcrates

Ell opina que el saver que li serveix al home no li ve del coneixement que té de l'univers, si no del coneixement que te d'ell mateix; en la realitat el home nos es de importancia cosmologica, sino que el home es avanç que tot un esser moral.

Acreditat com un dels fundadors de la filosofía

occidental

469 aC - 399 aC

kant

Segons Kant l’ únic absolutament bo, sempre en tota situació, ès la bona voluntat. Que una persona actue per bona voluntat equival a dir que actua al respecte del deure. I no sols conforme a ell. Se pot actuar conforme al deure, però per motius d'interés, açò ès, manejat per inclinacions, desitjos, ventatjes o conseqüencies beneficioses en canvi, actuar per respecte al deure es tindre com únic motiu el propi deure, deure propi.

Alemán filósof que va investigar, va

donar conferencies i va escriure

sobre la filosofía i la

antropología durant la Ilustració , al

final del segle 18. 

Aristóteles

La seua teòria ética es

Nicomáquea i Eudemia

Segle IV a.C

L'ètica d‘ Aristòteles és una ètica de béns perquè ell suposa que cada vegada que l'home actua ho fa a la recerca d'un determinat bé. El bé suprem és la felicitat, i la felicitat és la saviesa.

Per a Platón, la felicitat sols es possible amb el mon intel·ligible.

PLATÓN

Quan l'home pot

contemplar les essències

de les coses, les idees de

Déu, quan pot veure amb

l'intel·lecte, més enllà de

la il·lusió que ens oferixen

els nostres sentits.

 Va ser un filósof grec seguidor de

Sócrates i maestre d’ Aristóteles.

FI DE LA PRESENTACIÓ