ESTUDIPLA JOVEPEL CONSELL DE LA JOVENTUT

DE LA COMUNITAT VALENCIANA

2015

I POLÍTIQUES DE JOVENTUT dE L'IVAJ.GVAJOVE

1

El Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, creat pel Decret 14/1983, de 5 de febrer,

de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i regulat per la Llei

18/2010, de 31 de desembre, de Joventut de la Generalitat Valenciana, és el màxim òrgan de

representació de la joventut valenciana. Com a tal, forma part del Consell Rector de l´IVAJ, que

és l’òrgan de participació d'Administracions Públiques i de la societat civil, de caràcter consultiu i

assessor de l'Administració del Govern Valencià en matèries de joventut.

La Llei 18/2010, de 30 de desembre, de la Generalitat, de Joventut de la Comunitat Valenciana,

dedica el seu Capítol III al Pla Generalitat Jove. L’esmentada llei estableix, en l’article 43, que la

seua aprovació s’efectuarà mitjançant un acord del Consell, a proposta de la conselleria

competent en matèria de joventut, i la seua vigència serà plurianual, amb l’extensió temporal

prevista al mateix pla.

Així doncs, el passat 31 de març de 2015 es va publicar en el DOCV el Pla Generalitat Jove 2015-

2017 que, a priori, havia de ser l’aprovat pel ple del Consell Rector el 31 de gener de 2015.

La finalitat del Pla Generalitat Jove 2015-2017, segons la publicació en el DOCV, és analitzar la

situació dels joves de la Comunitat Valenciana i plantejar un procés de cerca de solucions davant

dels reptes que suposa accedir a la seua pròpia autonomia personal i inserció social i laboral, la

qual cosa implica no sols reforçar els serveis i accions que ja s’estan realitzant, sinó també

impulsar la realització de nous projectes i recursos que permeten la resolució de les seues

necessitats.

En canvi, ens trobem amb un Pla Jove realitzat amb presses i que no està aprovat pel Consell

Rector, ja que compta amb accions incorporades a última hora i de forma unilateral per part de

l’IVAJ.GVA JOVE. Un Pla del què ni tan sols s’ha publicat el pressupost de forma detallada.

Des del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana (CJCV), volem fer palés el

nostre desacord amb l’aprovació del Pla Generalitat Jove i en general amb

les polítiques que s’han desenvolupat des de la Generalitat Valenciana en matèria de

joventut en els últims anys.

L’aprovació del Pla Jove és una prova més de com entén la Generalitat Valenciana els processos

participatius i les polítiques de joventut i reflexa, per la manera en la qual s'ha aprovat (últim

dia en el qual es podien publicar acords al DOCV) que és una mesura clarament

electoralista, on ha prevalgut tancar la seua gestió en matèria de joventut; per sobre d'elaborar

un pla de polítiques de joventut realista més enllà d'un catàleg de propostes. No sent

2

implementable i que veritablement servisca per a millorar i transformar la vida quotidiana de les

i els joves valencians.

Des del CJCV volem deixar clar amb aquest informe el nostre descontent amb les polítiques de

joventut de la Generalitat Valenciana dels últims anys i la desaprovació del Pla Generalitat Jove

2015-2017 està fonamentada en dades concretes, objectives i públiques, i vinculades al no

compliment dels acords que des de l’IVAJ.GVA JOVE i des de la mateixa Conselleria s’havien

arribat amb el CJCV i amb totes les persones i col·lectius que han participat en l'elaboració del

document, principalment amb aquells que formen part del Consell Rector de l’IVAJ.

El present informe té dues parts ben diferenciades: d’una banda analitzarem l’evolució de les

polítiques de joventut de l’IVAJ tenint en compte l'evolució pressupostària i les memòries

d'activitats anuals i, d’altra, l'evolució i anàlisi del procés d’elaboració del Pla Jove 2015-2017, així

com del resultat final.

3

ÍNDEX

1.- Evolució i anàlisi de les polítiques de joventut de l'IVAJ.GVA JOVE.

1.1. Informe preliminar.

1.1.1. Objecte d'estudi.

1.1.2. Marc teòric.

1.1.2.1. Principals tendències en què es basen les polítiques de joventut.

1.1.2.2. Com s'emmarquen les diverses polítiques destinades a la

joventut realitzades per l'IVAJ.GVA JOVE dintre d'aquestes dues

tendències.

1.2. Evolució econòmica de l'IVAJ.GVA JOVE.

1.2.1. Evolució de la gestió dels pressupostos entre els anys 1990 i 2012 a partir de les memòries d'activitats de l'IVAJ.GVA JOVE.

1.2.1.1. Taula amb els pressupostos de despeses inicials, diferència entre la despesa inicial i executada, despesa executada i ingressos des

de 1990 fins el 2012.

1.2.1.2. Gràfiques comparatives dels pressupostos de despeses i

ingressos des de 1990 fins el 2012.

1.2.2. Pressupostos de la Generalitat Valenciana.

1.2.2.1. Despesa per línies d'actuació 2005-2014.

1.2.2.2. Evolució dels pressupostos de la Generalitat Valenciana dedicats a l'IVAJ.GVA JOVE.

1.3. Conclusions.

1.3.1. Consideracions al voltant de les dues fonts d'informació observades.

1.3.1.1. Memòries d'activitats de l'IVAJ.GVA JOVE.

1.3.1.2. Pressupostos de la Generalitat Valenciana.

1.3.2. Evolució de la situació econòmica i dels serveis i productes prestats

(programes) per part de l'IVAJ.GVA JOVE.

1. 3.2.1. Situació econòmica.

1. 3.2.2. Serveis i productes prestats per part de l'IVAJ.GVA JOVE.

1.3.3. Quina és la tendència general en matèria de polítiques de joventut per part de l'IVAJ.GVA JOVE.

4

2.- Evolució i anàlisi del Pla Jove 2015-2017.

2.1. Document Zero.

2.2. Anàlisi de la recopilació d’activitats en matèria de joventut des de

diferents conselleries.

2.3. Valoració del CJCV sobre el document “Estudi sociològic del Pla Jove de la Generalitat Valenciana 2014-2017. Una aproximació al diagnòstic qualitatiu i quantitatiu de la realitat juvenil valenciana”.

2.4. Valoració dels grups de treball.

2.5. Consell Rector d'aprovació.

2.6. Acte de presentació i publicació al DOCV.

2.7. Comparativa del Pla Jove presentat i Pla Jove aprovat al Consell Rector.

2.8. Posicionament del CJCV respecte del Pla Jove 2015-2017.

3.- Annexos.

I. Polítiques de joventut a les memòries d’activitats de l’IVAJ 2005/2012.

II. Comparativa pressupostos

5

1 . EVOLUCIÓ I ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT DE L'IVAJ.GVA JOVE.

1.1. INFORME PRELIMINAR.

1.1.1. OBJECTE D'ESTUDI.

La finalitat d'aquest treball és realitzar una primera descripció de l'evolució de les polítiques

de joventut de la Generalitat Valenciana dutes a terme a través de l'IVAJ. GVA JOVE i identificar

quina ha estat la tendència general d'aquestes, especialment des de l'any 2005 fins el moment

actual. Per tal de realitzar la nostra tasca, hem analitzat la informació que ens han facilitat dues

fonts d'informació diferents: la primera, les memòries d'activitats de l'IVAJ des de l'any 2005 fins

a 2012, atès que les posteriors no es troben disponibles (analitzarem, a més, l'evolució dels

pressupostos de les memòries des de l'any 1990) i, la segona, la setena partida dels pressupostos

de la Generalitat Valenciana destinada a l'IVAJ, dels anys 2005 fins a 2014, que es troba dintre

del III Tom dels pressupostos generals i en la qual es veuen les subvencions atorgades a les

diverses línies d'actuació d'aquesta entitat.

1.1.2. MARC TEÒRIC.

1.1.2.1. Principals tendències en què es basen les polítiques de joventut.

Per tal d'iniciar la nostra tasca d'anàlisi de la que ha estat fins ara la línia d'actuació general

en quant a polítiques destinades a joventut per part de l'IVAJ durant els darrers anys, haurem de

definir, en primer lloc, quines han estat aquestes; això és, quina és la seua naturalesa i finalitat.

D'aquesta manera, atenent als diversos estudis que versen al volant de les polítiques de joventut,

i, prenent com a referència teòrica les definicions que d'aquestes se'n resulten, considerem adient

fer una distinció entre aquelles polítiques que anomenem de serveis o afirmatives, de caire

subjectiu i que comportaran respostes individuals (polítiques relacionades amb el consum, estils

de vida, mobilitat, creació, participació, etc), i polítiques de transicions o de màxims, de caire

estructural i que comporten respostes globals (polítiques d'educació, ocupació i habitatge).

El primer tipus de polítiques se centra en sectors perifèrics d'actuació i estan vinculades a la

prevenció de riscos i a la qualitat de vida. Aquestes actuacions estan pensades per al curt termini

i proporcionen resultats en un espai de temps no gaire extens sent fàcilment quantificables. Tot i

ser importants en etapes com la pre-adolescència i l'adolescència, no són ni suficients ni

adequades per a abordar els reptes que comporta la transició a la vida adulta. Són, en aquest

cas, els municipis les principals institucions encarregades de posar-les en pràctica, de manera

que tant l'Autonomia com l'Estat hi resten al marge. Aquestes polítiques són les que han estat

centrals en la línia d'actuació dels organismes encarregats de realitzar les polítiques de joventut.

6

D'altra banda, les polítiques de transicions, tot i esdevindre cabdals per a l'etapa vital en que

els joves han de realitzar el pas cap a l'edat adulta, han romàs en un segon pla. A més, els

municipis afirmen que aquestes polítiques queden fora de la seua capacitat d'actuació, de manera

que la responsabilitat de dur-les a terme recau sobre l'Autonomia i l'Estat que, al remat, deleguen

responsabilitats, tot produint un cercle viciós que obstaculitza el seu adequat desenvolupament i

aplicació. Aquest tipus de polítiques comporten uns resultats a llarg termini i són més difícilment

quantificables; precisen d'una planificació que no produeix resultats immediats, fet pel qual les

diverses institucions es mostren més reticents a l'hora d'abordar-les.

Aquestes dues tendències de polítiques de joventut són d'abast global i tenen un caràcter

general; no és tracta, doncs, de dos models de classificació estrictes i definitius, sinó de dos

models que ens serviran per tal de situar les polítiques concretes de l'IVAJ dintre d'un marc teòric

que considerem adient per a realitzar la tasca que ens proposem.

1.1.2.2. Com s'emmarquen les diverses polítiques destinades a la joventut

realitzades per l'IVAJ.GVA JOVE dintre d'aquestes dues tendències.

A continuaciuó intentarem classificar els diversos programes (serveis i productes prestats) que

registren les memòries d'activitats de l'IVAJ, així com les diferents línies d'actuació que reflecteix

la setena partida dels pressupostos destinats a l'IVAJ per part de la Generalitat Valenciana dintre

de les dues tendències en què es basen les polítiques de joventut. Ens limitarem a fer una

classificació aproximada ja que, d’una banda, és dificil ubicar de manera estricta moltes de les

actuacions prestades per l'IVAJ en una d'aquestes tendències i, de l’altra, no detallarem en què

consisteixen exactament cadascuna d'aquestes ni entrarem a valorar la seua efectivitat ateses les

dificultats que això comporta.

Memòries d'activitats de l'IVAJ.

Els programes que realitza l'IVAJ no varien pràcticament d'un any a un altre, mantenint-se

molts d'aquests des dels seus inicis ja que el nucli central de les actuacions d'aquesta entitat ha

romàs estable al llarg del anys.

Polítiques de serveis o afirmatives Polítiques de transicions

Residències, albergs i campaments juvenils Residències, albergs i campaments juvenils

Formació, educació en valors, educació per a la salut De suport a processos d'emancipació

Voluntariat i associacionsme

Promoció d'activitats d'oci i temps lliure

Programes europeus

Programes de promoció cultural

7

Considerarem, doncs, que tot i la classificació que hem fet, alguns programes ofereixen serveis

que poden ubicar-se dintre de les polítiques de serveis o afirmatives, i altres serveis del mateix

programa poden emmarcar-se dintre de les polítiques de transicions. En definitiva, la

transversalitat de les polítiques de joventut és un hàndicap de primer ordre per a entendre la

dificultat per a classificar-les de manera estricta.

No obstant això, sí podem afirmar que el suport a l’emancipació de la població jove radica

fonamentalment en un servei de formació i assessorament; en definitiva, en l’ajuda als joves

menors de 35 anys que vulguen crear una empresa o negoci. Tot i que l’emancipació és un

concepte molt ampli que engloba una sèrie de polítiques i serveis molt diversos i molt més amplis

que allò conté aquest programa.

Setena partida dels pressupostos dedicats a l'IVAJ als pressupostos generals de la

Generalitat Valenciana.

Per tal de realitzar aquesta classificació ens hem fixat en la setena partida dels detalls de

transferències i subvencions a l'IVAJ: F.P.7; secció 16 – Benestar Social / entitat 20 – Institut

Valencià de la Joventut.

Tot i que són trenta-quatre les línies d'actuació classificades en total, sols un nombre molt

reduït d'aquestes es manté fixe durant els anys observats (2005-2014). Així, algunes

línies d'actuació desapareixen conforme avancen els anys i altres són puntuals. Cal,

aleshores, tindre en compte que la mera classificació d'aquestes línies no ens aportarà informació

suficient per tal d'identificar quina és la tendència general en matèria de polítiques de joventut

per part de l'IVAJ, ja que haurem de tenir present quins són els recursos econòmics atorgats a

cadascuna d'aquestes línies i quines són les que més es repeteixen al llarg dels anys.

8

1.2. EVOLUCIÓ ECONÒMICA DE L'IVAJ.GVA JOVE.

Per tal de conèixer l'evolució econòmica de l'IVAJ analitzarem l'apartat dedicat als pressupostos

de les dues fonts d'informació de les quals hem fet ús.

1.2.1 EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ DELS PRESSUPOSTOS ENTRE ELS ANYS 1990 I 2012 A PARTIR

DE LES MEMÒRIES D’ACTIVITATS DE L’IVAJ.

1.2.1.1. Taula amb els pressupostos de despeses inicials, diferència entre la

despesa inicial i executada, despesa executada i ingressos des de 1990 fins el 2012.

Any Milers d'euros

Pressupostos de despesa

Despesa executada

Diferència de despesa

Pressupostos d'ingrés

Ingrés executat

Diferència d'ingressos

1990 8,92 8,92

1991 12,51 12,51

1992 12,73 12,73

1993 12,45 16,06

1994 12,94

1995 15,70

1996 15,70 16,37 0,67

1997 17,76 19,49 1,73 17,76 19,49 1,73

1998 19,23 24,30 5,07 19,23 24,30 5,07

1999

2000 19,90 26,24 6,34 19,90 26,24 6,34

2001 16,02 20,34 4,32 20,34 20,34 0,00

2002 16,61 21,35 4,74 16,61 21,36 4,75

2003 16,37 18,15 1,78 16,37 18,15 1,78

2004 16,61 17,93 1,32 16,61 17,93 1,32

2005 17,02 17,52 0,50 17,02 17,52 0,50

2006 17,12 17,12 0,00 17,12 17,12 0,00

2007 17,4 17,4 0,00 17,40 17,4 0,00

2008 17,37 17,37 0,00 17,38 17,38 0,00

2009 18,68 18,69 0,01 18,69 18,69 0,00

2010 17,32 32,63 15,31 17,37 17,33 -0,04

2011 12,32 26,24 13,92 12,32 12,32 0,00

2012 11,47 20,59 9,12 11,47 11,47 0,00

9

– A la memòria de l'any 2002 els pressupostos mostren capítols de despeses, despeses per

programes, ingressos i ingressos desagregats. Es tracta de la memòria més completa

respecte a la informació de pressupostos. Considerem que aquest model és el que més

s'aproxima al desitjat.

– Les memòries dels anys 1990 al 1999 tenen mancances d’informació.

1.2.1.2. Gràfiques comparatives dels pressupostos de despeses i ingressos des de

1990 fins el 2012

A continuació mostrem l'evolució dels pressuposts de despeses i ingressos des de l'any 1990

fins el 2012. Hem realitzat 5 gràfiques que correspondran cadascuna a una legislatura diferent,

menys la primera i l’última que tenen un any més.

Hem elaborat aquests gràfics a partir de les dades que ens facilita l'apartat de “Gestió de

pressupostos” de les memòries de cada any. De la taula dedicada als “Pressupostos de despeses”

hem triat els pressupostos inicials i els definitius del total (que són els executats, resultat de les

inicials i la suma o resta de les modificades) i de la taula “Pressupostos d'ingressos” hem triat

únicament les xifres definitives del total, llevat dels anys en que aquesta informació no es troba.

A tall d'exemple, a continuació mostrem les taules originals de pressupostos de despeses i

d'ingressos de la memòria de l'any 2011 amb les xifres esmentades encerclades.

10

Legislatura 1991-1995 + any 1990

En aquesta gràfica veiem els primers pressupostos de l'VAJ. En les memòries no s'especifica si

les xifres dels anys 1990, 1991, 1992 i 1993 són definitives o inicials, de manera que les

considerarem com a executades (definitives). Els pressupost de 1994 només mostra el pressupost

de despeses, i de l'any 10995 no hi ha dades.

Podem observar, a partir de les xifres disponibles, una tendència clara d'augment dels

pressuposto; ingressos i despesa executada coincideixen els tres primers anys.

11

Legislatura 1996-1999

La memòria de l'any 1999 no es troba disponible al web. Tot i la manca d'informació, es percep

una continuitat de la tendència d'augment de pressupostos. La despesa executada de 1998 quasi

dobla la de cinc anys enrere.

Legislatura 2000-2003

12

La tendència d'augment dels pressupostos, tant de despeses com d'ingressos, s'atura el 2001,

any en que aquestos descendeixen. En 2002 hi ha un lleuger augment de despeses i ingressos

però durant el següent es produeix una altra davallada que els situarà per sota dels de 2001. La

xifra de despeses i ingressos coincideix durant tots els anys observats d'aquest període.

Legislatura 2004-2007

A la gràfica observem una davallada dels pressupostos, tant de despeses com d'ingressos,

respecte dels anys anteriors. Aquest descens es dóna fins al 2007 en què augmenten

lleugerament.

Legislatura 2008-2011 + any 2012

13

En aquests anys observem els canvis més significatius respecte de tots els observats. Si bé

fins el 2008 els pressupostos es mantenen en nivells semblants als dels anys precedents, el 2009

s'inicia un lleuger augment. Fins a aquest any, a més, i a excepeció de l'any 1993, les xifres de

despeses executades i ingressos coincideixen. L'any següent, el 2010, si bé els ingressos es

mantenen a un nivell semblant als anteriors, la despesa executada es dispara arribant a una xifra

que quasi dobla els ingressos del mateix any. L'any següent, el 2011, les despeses disminueixen

respecte de l'any anterior, tot i que no descendeixen als nivells anteriors d'aqueix any; en quant

als pressupostos d'ingressos, aquest 2011 s'inicia una tendència de descens força notable

respecte dels anys anteriors. El darrer any observat, 2012, continua la tendència de davallada de

pressupostos; els ingressos disminueixen (tot i que no es troben a nivells anteriors als de 2010)

i també de despeses, arribant les xifres més baixes des de més d'una dècada enrere.

Algunes observacions que volem fer al voltant de les dades treballades són:

Ens sobten, principalment, dos fets:

1. Que durant tots els anys observats (restant els que no tenim informació i l'any 1993), des

de 1990 fins a 2010, les xifres de despesa executada i ingressos coincideixen i que, a partir

d'aquest darrer any esmentat, es produeix un canvi de tendència ja que les xifres de despeses i

ingressos seran molt diferents.

2. Que, a més, es produeix un augment de les despesa executada molt gran l'any 2010 i

que aquest no va lligat d'un augment dels ingressos, ni que fóra moderat; sinó al contrari,

aquestos disminueixen considerablement. Durant els tres darrers anys observats, aleshores, es

produeix un dèficit considerable:

Any Ingressos (€) Despeses (€) Diferència (€)

2012 11.469.970,00 20.591.890,10 - 9.121,920

2011 12.325.050,00 26.243.426,47 - 13.918,376

2010 17.327.530,00 32.634.146,21 – 15.306,616

TOTAL -38.346,912

Ara bé, cal tenir en compte que el fet que a partir de 2010 les xifres de despeses executades

es disparen no significa necessàriament que la despesa real en matèria de polítiques de joventut

Si sumem les pèrdues dels tres darrers anys en que el balanç ha estat negatiu (2012, 2011

i 2010), tenim que el dèficit total provocat durant aquests anys és de 38.346,912 €.

14

augmente, ja que aquest augment de les despeses pot tindre la causa en el fet que (i només a

mode d'exemple) a partir d'aquest any es comence a pagar factures d'anys anteriors. D'aquesta

manera, considerem que els pressupostos cal interpretar-los amb molta cautela, i que les xifres

no reflexen la realitat dels mateixos.

1.2.2. PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT VALENCIANA.

1.2.2.1. Despesa per línies d'actuació 2005-2014.

En aquesta taula veiem l'evolució de les subvencions a les diverses línies d'actuació que

reflecteix la setena partida dels pressupostos generals de la Generalitat Valenciana dedicades a

l'IVAJ que hem classificat en la segona taula del punt 1.2.2.

En primera la columna, cada número es correspon amb una línia d'actuació.

Línies 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

I 250 250 250 448,49 640,7 640,7 640,7 655 630 623,44

II 100 100 100 200 300 319 319 312 243,3 235

III 135 135 135 130 151,3

IV 45 50 72,8 104 104 104 104 100

V 130,35 240,35

VI 56 80 90 92 90 120 120

VII 318 318 312 305 283,53 284

VIII 56 103 103 101,2 99 95 95

IX 190

X 98

XI 10 10 10

XII 500 760 760 758,27 991,21

XIII 18 18 18 20,3 29 29 29 36 36 36

XIV 100 60 50 50 50 50 50

XV 10 20 24

XVI 15 15 15 18 18 22,5 22 21

XVII 27,6 27 26

XVIII 447 447 447 447

XIX 526 520 386,54 511,71

XX 86 86 86 113,25

XXI 50 11,58

XXII 18

XXIII 30 36

XXIV 30

XXV 36

XXVI 45 45 45 37

XXVII 30

XXVIII 102 100 98

XXIX 18

XXX 9 6 6 6 6 6,01 186 6 6

XXXI 18 18 36 36 36 36

XXXII 10 10 10 12 12

XXXIII 380

XXXIV 10

15

Relació de línes d'actuació:

I - Foment associacions i entitats Juvenils

II - Subvencions al CJCV

III - Foment del voluntariat

IV - Foment de l'associacionisme

V- Foment creació empreses per joves

VI - Foment transport públic joves (EMT)

VII - Foment transport públic joves (FGV)

VIII - Foment transport públic (Alacant)

IX- Foment transport públic interubà

X - Foment utilització línia CVV-403

XI - Realització pràctica professsional

biblioteconomia i documentació

XII - Recolzament lloger habitatge jove

XIII - Suport activitats formació

animadora/a juvenil

XIV - Beques per a la realització de cursos

d'idiomes

XV - Certamen “Crea Jove”

XVI – Suport reinserció social joves

XVII – Financiació campanya cooperació

XVIII - Cinema Jove

XIX - Ajudes equipament empreses creades

per joves

XX - Ajudes equipament CU caràcter local

XXI - Projecte investigació iniciatives

empresarials

XXII - Col·laboració construcció equipament

CU Gaibiel

XXIII - Col·laboració equipament alberg

Xera

XXIV - Col·laboració construcció CJ Mislata

XXV - Col·laboració construcció CU Utiel

XXVI - Ajudes equipament CU associatiu

XXVII - Creació i equipament centre

informació juvenil Universitat MH

XXVIII - Foment transport públic carretera

XXIX - Equipament centre informació

juvenil Benicàssim

XXX - Quota participació en REAJ

XXXI - Col·laboració festival FIB

XXXII - Subvenció capital al CJCV

XXXIII - Foment transport públic entre

usuaris del Carnet

XXXIV - Beques per a residències juvenils

de l’IVAJ

1.2.2.2. Evolució dels pressupostos de la Generalitat Valenciana dedicats a

l'IVAJ.GVA JOVE.

Hem triat aquests deu anys perquè considerem que conformen un marge de temps suficient

per tal de vore quin ha estat l'impacte de la crisi econòmica en matèria de política de juventut

per part de la Generalitat Valenciana.

Aquesta, en efecte, es tradueix als pressupostos en una disminució molt considerable, tant en

subvencions com en el nombre de programes, que es redueix considerablement durant els darrers

anys. En aquesta evolució veiem que els anys compresos entre 2005 i 2008 són aquells en què

més elevades són les subvencions i que a partir del 2011 es produeix una més que considerable

reducció de les mateixes. El 2012 s'esdevé una altra gran davallada en les subvencions, alhora

16

que es redueixen dràsticament els programes en que s'inverteix, sent aquest l'any en que més

reduïdes són les subvencions destinades a polítiques de joventut. El 2013 és força similar a 2012,

tot i que es reinicien les subvencions en dues línies d'actuació desaparegudes durant els anys

precedents. L'any 2014 segueix una tendència semblant.

Així, l'any en que més programes se subvencionaren, tretze, fou el 2006; per contra, l'any en

què menys se subvencionaren, tres, fou el 2012; i l'any en què més recursos econòmics

s'empraren fou 2005, per contra, l'any en què menys s'empraren fou 2012, amb 399.

La tendència, doncs, és prou clara: les subvencions, així com les línies d'actuació, es redueixen

força a partir de 2009 i 2010, el 2011 suposa una davallada encara més dràstica, davallada que

continua fins el darrer any observat, el 2014, tot i que aquest any sembla que s'atura.

17

1.3. CONCLUSIONS.

1.3.1. CONSIDERACIONS AL VOLTANT DE LES DUES FONTS D'INFORMACIÓ OBSERVADES.

1.3.1.1. Memòries d'activitats de l'IVAJ.GVA JOVE.

1.3.1.2. Pressupostos de la Generalitat Valenciana.

1.3.2. EVOLUCIÓ DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA I DELS SERVEIS I PRODUCTES PRESTATS (PROGRAMES) PER PART DE L'IVAJ.GVA JOVE.

1.3.2.1. Situació econòmica.

0

20

40

60

80

100

120

Pressupostos de despesa Despesa executada Diferència de despesa

Pressupostos d'ingrés Iingrés executat Diferència d'ingressos

Les memòries d'activitats de l'IVAJ són un “retalla i pega” d'un any respecte de l'altre, a més

de ser poc clares, precisant aquestes d'un canvi per tal que acomplisquen la tasca d'informar

de manera transparent quina és la tasca real de l'IVAJ i com es gestiona aquest els seus recursos

econòmics.

- La informació econòmica és poc transparent.

- No s'explica bé en què consisteixen moltes de les seues actuacions ni de quina manera

es duen a terme.

- No aporta informació respecte dels resultats d'aquestes.

18

Des del 1990 fins al 2005.

Els pressupostos segueixen una tendència d'augment constant, tant en despeses com en

ingressos, des del primer any observat fins al 2000, any en què els pressupostos arriben a les

xifres més elevades observades. A partir de 2001, i fins al 2004, descendeixen.

Des del 2005 fins al 2014.

Des de l'any 2005 fins al 2008, els pressupostos es mantenn en xifres molt semblants,

relativament baixes amb respecte d'anys anteriors. El 2009, però, es produeix un augment dels

pressupostos, tant de despeses com d'ingressos. El 2010 es produeix un augment de les despeses

molt gran, però no dels ingressos. El 2011 s'inicia una davallada dels pressupostos que continua

el 2012, però, amb tot, no arriba a xifres tan baixes com les dels anys precedents al 2010.

1.3.2.2 Serveis i productes prestats per part de l'IVAJ.GVA JOVE.

- Els serveis i productes descendeix any rere any a excepció d'algun camp molt puntual.

- Que aquesta evolució guarda relació amb l'evolució dels pressupostos de l'IVAJ.

1.4.3. QUINA ÉS LA TENDÈNCIA GENERAL EN MATÈRIA DE POLÍTIQUES DE JOVENTUT PER PART

DE L'IVAJ.GVA JOVE.

Amb els resultats que hem obtingut a partir de la nostra anàlisi, i tot i les limitacions a què

ens hem vist exposats per la poca claredat de les fonts d'informació, podem exposar les següents

conclusions sobre la política de joventut que el Govern valencià ha dut a terme a través de l'IVAJ.

Històricament, els diversos governs no han tingut un projecte de política de joventut amb

objectius clars i definits estructurats. Les polítiques de joventut han restat en un plànol

absolutament secundari dins dels seus projectes polítics. Des d’un principi, la política de joventut

s'ha vist reduïda, principalment, a una sèrie d'actuacions que versen sobre aspectes relacionats

amb la qualitat i estils de vida i oci. En aquesta línia, les actuacions en matèria de joventut s’han

donat a colp d'improvisació, projectades a curt termini i de forma electoralista.

19

2. EVOLUCIÓ I ANÀLISI DEL PLA JOVE 2015-2017.

El Consell Rector de l'IVAJ.GVA JOVE és un òrgan de participació d'Administracions Públiques

i de la societat civil, de caràcter consultiu i assessor de l'Administració del Govern valencià en

matèries de joventut. És, després de la presidència, el màxim òrgan de decisió de l’IVAJ. GVA

JOVE. Al Ple del Consell Rector de desembre de 2013, després de cinc anys sense convocar-se,

es va aprovar començar a treballar en un Pla Jove que marcara les polítiques juvenils dels anys

vinents.

Per la seua banda, el Consell de Joventut de la Comunitat Valenciana (CJCV) és el màxim

òrgan nacional de representació de les organitzacions juvenils valencianes, sent l'interlocutor vàlid

davant l'Administració autonòmica i les institucions públiques i privades en tot allò referent a la

temàtica juvenil. El CJCV és membre del Consell Rector de l’IVAJ amb quatre membres elegits

per l'assemblea i el seu president com a membre nat.

Una de les reivindicacions del CJCV als últims deu anys ha sigut que des de la Generalitat

Valenciana s’impulsara un pla estratègic que marcara les polítiques de joventut, per a l'elaboració

del qual es tinguera en compte tant al propi CJCV com al conjunt d'entitats i organismes que

tingueren alguna cosa a dir en matèria de polítiques de joventut.

En el moment en què s'aprovà el Document Zero, punt de partida del Pla Generalitat Jove

2015-2017, des del CJCV ja portaven més d’un any treballant al voltant del document i, fruit de

la insistència i la pressió del CJCV, la direcció de l’IVAJ va accedir a treballar el document.

Ha sigut molt de temps de treball i d’espera per a poder disposar d'un Pla Jove, però el

document aprovat pel Consell està lluny de ser un document de consens i on la participació de

les entitats, pel que fa a propostes i reivindicacions, haja sigut tinguda en compte. A continuació

explicarem pas a pas els motius del nostre contundent rebuig al Pla Generalitat Jove 2015-2017,

des del seu plantejament inicial.

20

2.1 DOCUMENT ZERO.

Al ple del Consell Rector de desembre de 2013 s'aprovà el Document Zero, document que fa

una exhaustiva explicació tant dels objectius com de la metodologia i de la planificació temporal

que s'hauria d'haver seguit per a l'elaboració del Pla Jove.

Al moment de l'aprovació celebrarem que, per fi, des de la Generalitat Valenciana, es

prengueren en consideració les reivindicacions de la joventut organitzada que vertaderament volia

un full de ruta en matèria de polítiques de joventut, i pareixia en aquell moment que així seria i

que es desenvoluparia d'una forma metòdica i estructurada.

Quan començàrem a treballar conjuntament amb la direcció de l'IVAJ observàrem que la

calendarització ja era utòpica; la previsió segons el document era que el pla haguera estat aprovat

a l’abril de 2014, quasi un any abans de com finalment ha estat. Per descomptat no s'ha acomplit

cap dels terminis plantejats.

A més al document es parlava de que era necessari elaborar «un diagnòstic qualitatiu i

quantitatiu de la realitat juvenil valenciana. D'acord amb açò i en paral·lel a l'elaboració del pla,

l'Institut Valencià de la Joventut. Generalitat Jove podrà impulsar la realització d'un estudi

sociològic, que analitze la situació i les característiques de la joventut valenciana». Aquest

Document que mesos després ens facilitaren i que en cap cas podíem considerar una descripció

21

realista de la joventut valenciana (als següents punts parlarem sobre l'estudi).

A més, en aquest Document Zero es parlava de que «la participació, com a aspecte essencial,

dels diversos actors que, des de perspectives diferents, puguen aportar idees i solucions en

matèria de polítiques per a la joventut».

El CJCV demanàrem:

Però cap de les nostres reivindicacions va ser tinguda en compte.

- Que es comptara amb la Universitat, professorat d'instituts i amb nombrosos col·lectius

vinculats a les polítiques de joventut.

- Que el pla tinguera una dotació pressupostària.

- Que es dissenyara un pla d’implementació i avaluació.

22

2.2 ANÀLISI DE LA RECOPILACIÓ D'ACTUACIONS EN MATÈRIA DE JOVENTUT DES

DE DIFERENTS CONSELLERIES.

Al Document Zero presentat per l’IVAJ en l'últim ple del Consell Rector, en concret a l'epígraf

“Pla de Treball” als punts 2 i 4 es parla de:

2. Petició d'informació a les Direccions generals i altres departaments de la Generalitat que

per l'àrea competencial la gestió de la qual tenen encomanada puguen estar afectades pel

previst en l'article 46 de la Llei 18/2010, sobre activitats que estiguen desenvolupant (o

puguen tenir previstes), que siguen d'interès per a la joventut valenciana i, en conseqüència,

hagen de ser incorporades al Pla. Data prevista: (Realitzat).

4. Recopilació de la informació facilitada per les Direccions generals i altres departaments i

confecció dels documents resumeixen de les actuacions comunicades.

En relació amb la informació facilitada sobre les actuacions executades o que s'estan executant

en matèria de joventut per les diferents administracions de la Generalitat Valenciana, des del

CJCV hem elaborat una sèrie de quadres resum sobre aquestes actuacions, amb algunes

aportacions sobre aquest tema, tenint en compte les àrees que es treballaran per a l'elaboració

del Pla Jove.

Per a iniciar la nostra tasca d'anàlisi, de la qual ha sigut fins ara la línia d'actuació general quant

a polítiques destinades a joventut per part d'algunes conselleries i direccions generals en l'últim

any, considerem adequat recordar la distinció teorica que hem fet en el punt 1.1.2.1, ja que

creiem fermament que un dels principals problemes a l’hora de dissenyar i implementar polítiques

públiques de joventut és que no es té en compte aquesta distinció teòrica que és la que ha de

marcar l’estratègia i l’objectiu de cadascuna de les actuacions. Diferenciem entre dos tipus de

polítiques:

- Aquelles polítiques que denominem de serveis o afirmatives, de caire subjectiu i que

comportaran respostes individuals (polítiques relacionades amb el consum, estils de vida,

mobilitat, creació, participació, etc.).

- I polítiques de transicions o de màxims, de caire estructural i que comporten respostes

globals (polítiques d'educació, ocupació i habitatge).

Aquestes dues tendències de polítiques de joventut són d'abast global i tenen un caràcter general;

no es tracta de dos models de classificació estrictes i definitius, sinó de dos models que ens

23

serviran per a situar les polítiques de joventut dins d'un marc teòric que considerem adequat per

a realitzar la tasca que ens proposem.

Sobre les actuacions que ens va presentar l’IVAJ, en línies generals, podem dir que:

- Es fa complicat poder fer una distinció exacta de cadascuna de les accions relacionades amb

cadascuna de les dues tendències de polítiques.

- Moltes de les accions o de les activitats que es presenten manquen de sentit.

- Se’ns presentaren un total de 117 actuacions, dividides en 7 blocs. Cadascuna de les accions o

activitats se'ns ha passat en una fitxa individual on, en la majoria de casos, la informació no

anava totalment emplenada; per tant, és complicat que puguem fer-nos una idea de com s'està

executant o de l'impacte que puga arribar a tindre.

- Al quadre següent, i de forma exclusivament informativa, fem un resum de com han estat

clasificades les actuacions en funció de les tendències, tenint en compte el bloc al qual pertanyien.

Polítiques de serveis

Polítiques de transició

Polítiques mixtes

No considerem Polítiques de

Joventut

TOTAL

Ocupació 3 1 1 7 12

Educació i formació 0 9 17 8 34

Territori i habitatge 0 0 0 1 1

Igualtat 1 6 0 12 19

Estils i qualitat de vida 12 6 5 6 29

Cultura 3 2 0 6 11

Participació 1 8 0 2 11

TOTAL 20 32 23 42 117

- Moltes de les actuacions que se'ns han presentat no són actuacions per a joves.

En resum, dels set blocs que se’ns presentren podem dir que:

Actuacions Ocupació.

En aquesta matèria les actuacions que hem marcat com a polítiques no específicament

de joventut poden tindre una repercussió important sobre la població jove, però no van dirigides

exclusivament a aquest grup d'edat, llevat que en les seues bases d'aplicació aquest regulat així,

circumstància de la qual no tenim constància. En concret, les relacionades amb R+D o les ajudes

per a contractació de personal investigador són imprescindibles, però pensem que no són

polítiques específiques de joventut.

24

Considerem que la desocupació juvenil o la precarietat laboral que caracteritza la relació

dels i les joves amb el mercat de treball requereixen actuacions concretes des de l'administració

que tinga aquesta competència. Actuacions que vagen més enllà de subvencions puntuals a la

contractació, com a marca les modificacions dels últims anys regulades ja en la legislació que

regeix les relacions laborals.

En matèria d'ocupació és necessari dur a terme actuacions que modifiquen o tinguen

influència en les polítiques actives d'ocupació que es duen a terme en aquest país, i que mai han

provocat que les xifres de desocupació juvenil siguen comparables a les de la població adulta.

És necessari coordinar polítiques del curt, mitjà i llarg termini per a pal·liar la situació de

desocupació i precarietat actual, i principalment perquè les crisis econòmiques no afecten tan

directament a la situació laboral de les i els joves valencians. A més creiem que focalitzar les

polítiques d'ocupació juvenil en l’empreniment és un error, sobretot i principalment per la

inestabilitat actual del mercat i el baix consum. Empreniment sí, però amb altres alternatives i no

sent l'única opció.

Actuacions Educació i Formació

Les polítiques de joventut en matèria d'educació i formació, encara que majoritàriament

funcionen com un servei puntual, solen aportar formació, coneixements i experiència a les i els

destinataris, la qual cosa implica que col·laboren amb millorar les capacitats i competències dels

beneficiaris i d'aquesta manera facilita i millora la transició de les i els joves a la vida adulta, com

per exemple les beques per a la formació basades en l'adquisició d'experiència professional.

D'altra banda, cal garantir el no ús fraudulent de les beques. Recordem que són períodes

de formació- treball, que en cap cas han de suposar o estar subjectes a les exigències d'un lloc

de treball de centre o a la substitució d'un lloc de treball.

Les beques que suposen una ajuda econòmica puntual podem considerar-les polítiques

de servei si no són duradores en el temps, ja que una ajuda puntual no garanteix la igualtat

d'oportunitats ni garanteix un punt de partida similar per a tots els i les joves; simplement són

ajudes de finançament que no en la majoria de casos no pal·lien la precària situació econòmica

de les i els joves.

25

Territori i habitatge

En matèria d'habitatge i territori exclusivament se'ns ha facilitat com a activitat “Visita als

parcs naturals de la Comunitat Valenciana”. Creiem fermament que ha d'existir alguna acció més

dirigida a la joventut valenciana en aquesta matèria, ja que entenem que són imprescindibles

polítiques sobre territori i habitatge si considerem a la joventut com a ciutadania de ple dret i

treballem per la seua emancipació si, com planteja el Document Zero, l'emancipació de les i els

joves és una prioritat.

Igualtat

Si tenim en compte les temàtiques que es treballaran dins el Pla Jove en matèria

d'igualtat, les polítiques realitzades dirigides a la joventut per les diferents conselleries són més

que insuficients. És imprescindible que temes com la violència de gènere en joves, la diversitat

afectiu-sexual o el treball amb persones joves amb discapacitat siguen objectius principals

d'actuació.

Principalment en aquesta àrea ens han passat un nombre important d'actuacions que

gens tenen a vore amb polítiques de joventut, encara que és cert algunes d'elles sí poden influir

en la vida quotidiana de molts i moltes joves valencians.

Estils i qualitat de vida

En aquest àmbit valorem positivament l'existència de polítiques de transformació que

generen hàbits de vida saludables o espais d'informació per a joves. D'altra banda, entenem que

és en aquest àmbit on més polítiques de servei puntuals es poden oferir, sobretot al sector més

jove del col·lectiu juvenil.

Davant la varietat de serveis que s'ofereixen, és necessària una major difusió d’aquestos,

així com l'increment de certs serveis per a arribar al major nombre de joves possible de tota la

Comunitat Valenciana.

Cultura

Creiem que l'àrea de cultura és una d'aqueixes àrees on més serveis es podrien oferir no

solament per a la difusió de la cultura, sinó també per al foment d'espais de creació cultural.

Davant la inexistència d'espais de foment de la cultura pròpia, creiem que una forma de fer arribar

26

a la joventut la varietat cultural de la Comunitat Valenciana és que les diferents administracions,

especialment la Conselleria de cultura i l’IVAJ, facen una aposta important per aquesta àrea.

Participació

Respecte a la participació juvenil, la implicació de la Generalitat ha de girar entorn de la

generació de convenis amb entitats juvenils i consells de la joventut amb l'objectiu que aquests

seguisquen duent a terme la tasca que estan exercint, ampliant els àmbits que la Generalitat

considera de participació juvenil i donant als consells de joventut i les entitats juvenils la legitimitat

que vertaderament tenen.

27

2.3. VALORACIÓ DEL CJCV SOBRE EL DOCUMENT “ESTUDI SOCIOLÒGIC DEL PLA JOVE DE LA GENERALITAT VALENCIANA 2014-2017. UNA APROXIMACIÓ Al DIAGNOSTIC QUALITATIU I QUANTITATIU DE LA REALITAT JUVENIL VALENCIANA”.

Des del CJCV vam entendre des que començàrem a treballar sobre el Pla Jove, que era

imprescindible dur a terme un estudi sociològic sobre la situació de la joventut per a poder traçar

una estratègia de polítiques de joventut vinculada a la realitat de les i els joves valencians, com

així reflecteix el citat Document Zero, quan en el seu epígraf tercer parla d'elaborar “Un diagnòstic

qualitatiu i quantitatiu de la realitat juvenil valenciana. D'acord amb açò i en paral·lel a l'elaboració

del pla, l'Institut Valencià de la Joventut. Generalitat Jove podrà impulsar la realització d'un estudi

sociològic, que analitze la situació i les característiques de la joventut valenciana”.

El passat mes de maig de 2014 se'ns entregà un “Estudi sociològic del Pla Jove de la Generalitat

Valenciana 2014-2017. Una aproximació al diagnòstic qualitatiu i quantitatiu de la realitat juvenil

valenciana”. Des del CJCV ens agradaria fer algunes valoracions al voltant d’aquest document.

Valorem molt positivament l'elaboració de l'estudi però creiem que no s'han tingut en compte

alguns aspectes que marquen la vida quotidiana de la joventut. Creiem que l'estudi és útil per a

fer-nos una idea general de la situació de la joventut valenciana, però que en línies generals és

insuficient per a traçar polítiques de joventut concretes ajustades a la realitat de la

joventut valenciana. Sobre la base de les dades exposades en l'estudi, simplement es podrien

traçar polítiques exclusivament de serveis i s'obviaria la conceptualització del fenomen juvenil que

es fa en el preàmbul de la Llei 18/2010, de 30 de desembre, de la Generalitat, de Joventut de la

Comunitat Valenciana on es considera que “el concepte de joventut ha perdut el seu significat de

mera etapa de transició a la vida adulta per a adquirir una concepció que situa a les persones

joves com a subjectes de ple dret i reconeix el seu paper, la seua aportació i intervenció en la

vida social, cultural, política, econòmica i laboral de la societat”. Si entenem les i els joves com a

ciutadans i ciutadanes de ple dret és imprescindible analitzar l'evolució en els últims anys en

educació (tenint en compte beques, fracàs escolar, tipus d'estudi, interessos i inquietuds

formatives) ocupació juvenil (tenint en compte sectors productius, creació i destrucció d'ocupació

jove, salaris…) emancipació, participació política, etc. sempre que l'objectiu siga tenir un

diagnòstic real que marque les polítiques de joventut futures de la Generalitat Valenciana.

- En l'epígraf 1 de l'estudi, es parla de l'enfocament de l'estudi i de les fonts utilitzades per

a la seua elaboració. Entenem que el marc teòric de l'estudi es fonamente en quatre

treballs sobre joventut, i que d'ací es puga extraure algun tipus de conclusió sobre la

situació de les i els joves, però açò no pot substituir el discurs de la joventut

valenciana, per tant entenem que no hi ha anàlisi qualitativa de cap tipus sobre

situació de les i els joves valencians.

28

- Sobre les dades quantitatives utilitzades per a l'elaboració de l'estudi, principalment

extrets de l'Informe de la Joventut d'Espanya 2012, de l'Institut Nacional d'estadística i de

l'Enquesta de Població Activa, ens semblen encertats però insuficients. Creiem que les

fonts de dades utilitzades es poden explotar molt més profundament per a extraure dades

més concretes sobre la situació de la joventut de la comunitat valenciana. D'altra banda,

també creiem que s'haurien d'incloure variables que no s'han tingut en compte i

que marquen la vida quotidiana de la joventut. Recomanem tenir en compte

l'observatori d'emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya que ofereix una

exhaustiva anàlisi de la situació de les i els joves de la Comunitat Valenciana vinculats a

l'emancipació juvenil.

En àmbits com l'educació, la igualtat, la participació, l'ocupació o l'emancipació juvenil cal tenir

en compte no solament la situació actual, sinó també d'on venim, com és la tendència

i quin és el context polític i social pel qual s'ha arribat a aquesta situació, per a poder

actuar no solament sobre la població objecte d'estudi sinó també sobre el context que l'embolica

i que segurament també serà competència de la Generalitat.

Com hem dit anteriorment no existeix anàlisi qualitativa de la joventut valenciana. La recerca

qualitativa és imprescindible per a entendre per què els joves són com són, actuen com actuen

o es relacionen com es relacionen, i va més enllà d'un estudi descriptiu de determinades

situacions. Aquesta anàlisi qualitativa serviria per a poder dur a terme polítiques de joventut on

les i els joves foren protagonistes realment, i no polítiques de joventut que atenguen a macro-

dades que exclusivament servirien per a executar polítiques de serveis concretes que no influirien

absolutament en la millora futura de la situació i la qualitat de vida de les i els joves valencians.

En el Pla Generalitat Jove, com senyala el document zero, planteja línies d'actuació sobre temes

concrets com a consum, salut, oci i temps lliure, etc. temes sobre els quals l'estudi presentat no

conté cap tipus d'informació. Creiem que quan parlem de polítiques de joventut és clau tenir tots

aquests temes en compte, si realment volem dur a terme polítiques integrals de transformació

de la vida de la joventut valenciana, i per a açò hem de conéixer quin és la situació i les pautes

de comportament de les i els joves valencians en cadascun dels blocs sobre els quals es vaja a

actuar en el futur Pla Jove.

29

2.4 VALORACIÓ GRUPS DE TREBALL DEL PLA JOVE.

Entre els dies 6 i 10 de juny de 2014 es desenvoluparen, a iniciativa de l'Institut Valencià de

la Joventut, una sèrie de reunions de treball entorn de les àrees del Pla Jove, on a més del CJCV

van participar altres associacions, empreses i tècnics de diferents Conselleries de la Generalitat

Valenciana.

En principi aquestes reunions estaven emmarcades en l'elaboració del Pla Jove, que marca el

document zero aprovat pel consell rector de l'IVAJ a pesar que aquestes trobades no apareixen

en aquest document.

Sobre el desenvolupament d'aquestes reunions de treball ens agradaria fer una sèrie

d'aclariments:

Document zero

Entenem que segons el document zero, el procés de consulta i debat amb personal especialista

en temes de joventut o amb organitzacions que treballen per i per a la joventut, hi hauria d´haver-

se celebrat posteriorment a l'elaboració d'un document un, que serviria d'avantprojecte del Pla

Jove, que tampoc s'ha elaborat, i que a priori hi hauria d´haver estat redactat conjuntament pel

Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana i per l'IVAJ.GVA JOVE.

Grups de treball

Els grups de treball es van dividir en funció de les diferents àrees que conté el Pla Generalitat

Jove, si bé és cert, mentre totes les temàtiques van tenir un matí sencer de discussió, a més d'un

determinat temps en els grups duts a terme en Moraira, l'àrea de Participació sols va comptar

amb el temps destinat el Divendres 6, que no va ser més de 20 minuts per grup, tenint en compte

que és una àrea igual d'important que la resta, sobretot en un moment on la participació

ciutadana és una qüestió que està en primera línia de reivindicació de la societat en general i de

la joventut en particular.

D'altra banda, els grups van comptar amb representants de diferents conselleries o secretaries

autonòmiques de la Generalitat Valenciana, així com d'empreses i alguns tècnics d'ajuntaments

els tres primers dies de treball. Les aportacions de cadascun dels representants, tenien el mateix

pes, independentment que el seu focus d'actuació professional quotidià fóra o no la joventut

valenciana. No qüestionem les seues capacitats professionals en els seus àmbits de treball, però

sí que és cert que en molts casos es va perdre la perspectiva juvenil.

D'altra banda, quant a la presència de representants polítiques d'ajuntaments i tècnics i tècniques

de diferents serveis de joventut, lamentem profundament que tingueren en molts casos un clar

posicionament partidista, lluny de tenir capacitat objectiva i crítica sobre polítiques de joventut.

30

Finalment, per una qüestió empàtica, és complicat si no treballes en temes de joventut, o si ho

fan des d'una perspectiva municipalista, poder tenir visió de polítiques de joventut en l'àmbit de

comunitat autònoma, per no parlar de la qüestió generacional, i és que una vegada més ens

trobem a persones llunyanes a la joventut, opinant sobre que necessiten o no necessiten els i les

joves, tenint en compte que en molts casos no eren ni joves ni professionals o especialistes en

polítiques de joventut.

Tècnica utilitzada

La tècnica utilitzada per al desenvolupament de les reunions, coneguda en la Recerca social com

a “Grup Nominal” és una tècnica d'extracció d'informació en grups reduïts d'experts. Per com es

va executar la tècnica, creiem que és important esmentar que les conclusions obtingudes en el

desenvolupament de la mateixa no poden ser vinculants, i esperem que l’IVAJ haja utilitzat

aquestes conclusions de forma merament informativa, ja que ni tothom que va formar part de

les reunions era expert en temes de joventut, ni en l'àrea de treball de la qual provenien es

treballa sobre la joventut.

D'altra banda, la tècnica està dissenyada per a executar-la amb grups reduïts de participants,

amb l'objectiu d'extraure informació de forma espontània i en els grups cadascun dels participants

anava en representació d'algun tipus d'entitat, no com a especialistes o ciutadans anònims.

Desenvolupament dels grups

El desenvolupament dels grups partia d'esmentar quines eren els aspectes positius que s'havien

dut a terme des de l'administració en les diferents àrees que estàvem treballant.

Partint que la nostra implicació, tan tècnica com a política, sobre el Pla, ens fa treballar de

determinada manera cadascuna de les propostes que fem, i tenint en compte que els i les

participants dels grups, com déiem abans, van en qualitat de representants d'alguna entitat o

organismes, és complicat que pogueren eixir idees i aportacions espontànies.

La falta de coneixement d'avaluacions o dades sobre les accions que ha dut a terme la Generalitat

valenciana, fa complicat que puguem valorar positivament alguna d'aquestes accions. D'altra

banda, creiem, que segons es van desenvolupar els grups i la falta d'informació, és difícil que per

a l'elaboració del Pla Jove es puguen tenir en compte les accions valorades com a positives, ja

que els participants dels grups compartien la nostra preocupació per la falta d'informació per a

poder valorar.

I finalment, la forma de redactar i explicar posteriorment tant les qüestions positives, com les

negatives, així com les propostes, suposen un biaix important a l'hora d'interpretar cadascuna de

les qüestions, així com per a posteriorment ordenar la seua prioritat.

31

2.5 CONSELL RECTOR D' APROVACIÓ.

El passat 30 de gener de 2015 va tindre lloc el ple del Consell Rector del IVAJ.GVA JOVE on

es va aprovar el Pla Generalitat Jove. Com ja havíem manifestat en diferents reunions amb el

director general del IVAJ.GVA JOVE i el seu Secretari General, per al CJCV era condició sine qua

non que l’aprovació del Pla fora acompanya d’un pressupost detallat que explicara quina quantitat

econòmica aniria destinada a cada una de les accions que al document es detallaven.

Per al CJCV era una prioritat arribar a un acord sobre el document, però des de la Generalitat

Valenciana, tot i haver comptat amb el Consell durant el procés d´elaboració, no va presentar

cap tipus de memòria econòmica que recolzara el document, i per una qüestió de coherència i de

responsabilitat, els membres del CJCV s'abstingueren en la votació del Pla Jove.

El Document va ser aprovat per tots els membres del Consell Rector a excepció dels membres

que representaven al CJCV. En la reunió vàrem manifestar (i així hauria de constar en l’acta de

la reunió) que des del Consell mostràvem la nostra predisposició a mantenir altra reunió del Ple

del Consell Rector amb un pressupost detallat i d’aquesta manera poder tindre un document

aprovat per tots els membres de ple dret del consell rector.

Tant la Consellera, com la direcció del IVAJ varen mostrar la seua intenció d'aprovar el Pla Jove

abans que finalitzara la legislatura, mantenint clarament una postura partidista sense intenció de

fer extensiu el Pla al conjunt d’agents actius en matèria de joventut.

Com hem explicat abans, en cap moment s’han complit els terminis d’elaboració ni les fases que

estaven programades, per tant teníem tot un seguint d’arguments per a no poder aprovar un Pla

en el qual hem estat treballant al voltant de tres anys.

Pel que fa al contingut del document, pràcticament totes les propostes que vàrem fer des del

CJCV com a màxim òrgan de representació juvenil, varen ser arreplegades en el Pla Jove. Malgrat

això creiem que era necessari complir amb els acords que s'hi havien arribat amb l'aprovació del

Document zero, i la realitat no ha estat així.

32

2.6 ACTE DE PRESENTACIÓ I PUBLICACIÓ EN EL DOCV.

El passat 31 de Març 2015 va tindre lloc la publicació del Pla Generalitat Jove 2015-2017 en

el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, últim dia de la legislatura per a publicar acords del

Consell. En la publicació del DOCV existissen tot un seguit de propostes que no estaven el

document aprovat pel Consell Rector, és a dir, es publicà un document que estava aprovat

exclusivament pel consell de la Generalitat Valenciana. És a dir, l’aprovació d’un document pel

Consell Rector, màxim òrgan de decisió participada de l’IVAJ, no va ser suficient com per no

modificar-lo.

A més, el la publicació del DOCV es parla de 250 milions d’euros per al pla i consten les partides

pressupostàries per conselleries, en cap lloc apareix la quantitat per activitat, ni existeix una

memòria econòmica oficial que distribuïsca en detall el pressupost.

El 30 de Març es va celebrar l’acte de presentació pública del Pla Generalitat Jove 2015-2017. Un

acte que va servir per a explicar les experiències d’una sèrie d’entitats que treballen en l’àmbit

de la joventut, més que per a la presentació del document que a priori ha de marcar les polítiques

de joventut de la Comunitat Valenciana dels pròxims dos anys.

En el poc temps que se li va atorgar a la presentació del Pla Jove, no es van explicar ni les

modificacions que hi ha al text respecte del qual es va aprovar al Consell Rector del passat mes

de gener, ni es va parlar del pressupost que es dedicarà a cadascuna de les accions que conté el

pla, manifestant únicament que es destinaran 250 milions d’euros.

Des del CJCV lamentarem profundament, i així ho vàrem manifestar, que es duguera a terme un

acte de presentació que al seu contingut no s’especifique gens al voltant de com s’executarà, ni

sobre la distribució pressupostària del mateix. De la mateixa manera, mostrarem la nostra

preocupació per la rapidesa amb la qual s’ha dut a terme la seua presentació, just en l’últim dia

en què es poden publicar acords del Consell en el Diari oficial de la Comunitat Valenciana.

En conclusió, s’ha publicat i presentat en acte públic un document sense l’aprovació de molts

agents vinculats a la joventut, amb diferències amb l’aprovat en el consell rector de l’IVAJ, sense

detall econòmic del mateix, incrementant (com a proposta en precampanya electoral) el

pressupost que es dedicarà joventut, sense saber com s’implementarà i en l'últim dia que es

poden fer públics acords del consell.

33

34

2.7. COMPARATIVA DEL PLA JOVE PRESENTAT Y PLA JOVE APROVAT EN EL CONSELL

RECTOR.

Despés que l’IVAJ no haja fet públic el pressupost exhaustiu del PLA JOVE, el CJCV va

tindre accés a aquests de manera presencial a les oficines, però no s’ha entregat en cap moment.

La informació que es detalla a continuació és fruit del que el CJCV va extraure de les oficines,

però s’ha demanat de manera formal a l’IVAJ i aquest no l’ha aportat.

CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA

En aquesta Conselleria s’han produït canvis, fonamentalment en una nova acció, que en cap cas

va ser aprovada en el Consell Rector.

S’incloguen 105.836 € a una acció marcada com a NOVA (sense numeració) que corresponen a

una subvenció per a entitats ciutadanes, per activitats que fomenten la participació ciutadana i

transparència, ajuda adreçada a entitats i associacions juvenils (no és una ajuda específica per

a persones joves).

Sumatori de partides pressupostàries mostrades en reunió: 7.646.269 €.

Pressupost publicat: 7.661.769 €.

Diferència entre els dos pressupostos: 15.500 €.

CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIAL

1.1.10 (nova) partida de 17.950 € en programes d’ajuda a dones joves emprenedores.

1.1.7, 2.000.000 € línia de finançament per a microcrèdits i microempreses per a autònoms i

microempreses (no és una ajuda per a joves).

8 accions noves plantejades SENSE CAP PRESSUPOST.

L’acció 1.4.6, està pressupostada a la Conselleria de Benestar social amb 5.000.000 € i al mateix

temps està pressupostada doblement a la Conselleria d’economia industria i turisme. Cal remarcar,

que aquesta acció no existeix al Pla Jove publicat al DOCV.

Sumatori de partides pressupostàries mostrades en reunió: 94.257.640 €

Pressupost publicat: 68.967.100 €.

Diferència entre els dos pressupostos: 25.290.540 €.

35

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ CULTURA I ESPORT

L’acció 5.3.6 és una acció nova, que no ha estat votada en cap cas pel Consell Rector de l’IVAJ.

Compta amb 105.000 €.

L’acció 6.6.1. amb un pressupost de 30.000 € no existia tampoc al Pla votat al Consell Rector.

Trobem de nou, en aquesta Conselleria una acció sense cap numeració dotada amb 25.330 € que

tampoc te cap definició.

L’acció 2.1.1 està relacionada amb ajudes del programa europeu ERASMUS + amb 293.360 € en

aquesta Conselleria, en canvi també podem trobar aquestes ajudes, pressupostades en la mateixa

Conselleria, per duplicat, però amb un pressupost de 308.100 €.

Hi han contemplat en una nova partida 12.300.000 €, sense numeració definida com a Ordre

8/2015, ajudes de caràcter general per a estudis post obligatoris, que no són necessàriament per

a persones joves.

Sumatori de partides pressupostàries mostrades en reunió: 38.563.110 €

Pressupost publicat: 38.563.110 €.

Diferència entre els dos pressupostos: 0 €.

CONSELLERIA D’ECONOMIA, INDUSTRIA I TURISME

En aquesta Conselleria trobem pressupostada de nou l’acció 1.4.6, que està pressupostada a la

Conselleria de Benestar Social amb la mateixa quantitat.

És important remarcar que trobem 3 noves accions, sense numeració, i que no hem pogut ubicar

en cap lloc, contemplades amb:

- 100.000 € per a empreniment i qualificació en altres països de personal universitari i titulat.

- 13.850.000 € per a innovació, modernització i ocupació per a PIMES i grans empreses, ajuda que

no té res a veure amb la joventut.

- 6.686.450 € per a PIMES i grans empreses, en projectes d’estalvi i eficiència energètica i energies

renovables.

Crida molt l’atenció un sumatori de 20.536.450 € en ajudes per a PIMES i grans empreses, incloses

com a mesures per a implementar polítiques de joventut.

Sumatori de partides pressupostàries mostrades en reunió: 127.057.054 €

Pressupost publicat: 127.057.054 €.

Diferència entre els dos pressupostos: 0 €.

36

Com a conclusió del document remarcarem que:

1. És notori que s’ha presentat un Pla Jove sense un pressupost real.

2. El Pla Jove presentat per l’IVAJ és una suma d’accions que s’han fet en altres Conselleries

i en cap moment té una coherència, objectius ni intenció de ser avaluat.

3. No s’ha respectat la Llei que marca que el Consell Rector de l’IVAJ ha d’aprovar la proposta

de Pla Jove abans que aquesta siga aprovada pel Consell de la Generalitat.

4. Durant dos anys, s’ha seguit una estratègia d’engany amb les entitats col·laboradores

amb el Pla Jove, per tal de dir que s’ha comptat amb elles, però que finalment el resultat

NO ÉS FRUIT DE CAP CONSENS.

5. S’han inclòs partides, que no corresponen a inversió en joventut per tal d’unflar el

pressupost.

6. Que els darrers anys, la joventut no ha sigut un tema central per a l’administració.

7. No és cert que el Govern Valencià vaja a gastar-se 249.579.138 € en joventut en 2015

com ha afirmat.

37

2.8. POSICIONAMENT DEL CJCV RESPECTE DEL PLA JOVE 2015-2017.

L'aprovació del Pla Jove és, a més d' un mandat legal per a la Generalitat Valenciana segons

la Llei 18/2010, de 31 de desembre, de Joventut, una reivindicació de més de deu anys del Consell

de la Joventut de la Comunitat Valenciana, ja que creiem fermament que és imprescindible

l'existència d'un full de ruta estratègic perquè les polítiques públiques de joventut tinguen un

sentit i una sèrie d'objectius concrets. Significa, a més, considerar a la joventut ciutadania de ple

dret, entenent que les polítiques que vagen dirigides a aquest col·lectiu són ferramentes clau per

al seu desenvolupament personal i social.

Des del CJCV, molt abans que des de l'IVAJ començaren a treballar sobre el Pla Generalitat Jove,

ja teníem les nostres reivindicacions al document “Propostes PLA JOVE 2013” aprovat per les

entitats membre del Consell en la XL Assemblea. Va ser fruit del debat, la reflexió col·lectiva i

l'intercanvi d'opinions entre els i les joves que participaren activament en aquest projecte.

Ha sigut molt de temps el que hem esperat per a poder disposar d'un PLA JOVE, però ara que ja

està aprovat no el sentim com a nostre, per diferents motius:

- Des de l'aprovació del Document Zero per part del Consell Rector, document que explicava de

forma esquemàtica els terminis d'elaboració i les fases per les quals passava el desenvolupament

del Pla, han sigut nombroses les reunions que s´han tingut entre la direcció de l’IVAJ i la comissió

permanent del CJCV. Reunions en les quals sempre s’ha manifestat la necessitat de fer un estudi

profund de la joventut valenciana, la necessitat de tindre en consideració a tots els agents

vinculats a les polítiques de joventut i sobretot la necessitat d’un pressupost detallat sobre les

accions a desenvolupar.

- Durant tot el procés d'elaboració no s'han tingut en compte ni les fases ni els terminis que

plantejava el Document Zero. Així mateix, tenint en compte que és una qüestió que des del CJCV

hem posat de manifest, podíem entendre que el procés sofrira modificacions, no és una qüestió

que ens preocupara massa atenent a què la prioritat era tindre un Pla Jove ben treballat.

- En el Consell Rector de 31 de gener es va aprovar un document, amb l’abstenció del CJCV, que

era un catàleg de propostes que no estaven ni calendaritzades, ni pressupostades, ni es coneixia

com anava a ser la seua implementació.

- El 30 de Març es presentà públicament el “Pla Generalitat Jove 2015-2017” en un acte on tampoc

es va entrar en el Pla en profunditat i sols coneixerem el pressupost total que la generalitat

estimava que costaria, situació davant la qual el CJCV va mostrar el seu rebuig.

- El 31 de Març, últim dia en què es podien fer públics acords del Consell, es va publicar el “Pla

Generalitat Jove 2015-2017” en el DOCV amb substancials modificacions respecte a l'aprovat en

38

el Consell Rector de Gener, la qual cosa, evidència la importància que li dóna la Consellera als

processos participatius.

- Creiem firmament que el document presentat s’ha venut com al resultat d’un procés participatiu

en el qual no ha participat tots els agents que deurien i on el resultat de la participació no respon

als interessos ni a les necessitats plantejades pel CJCV, és a dir, ha estat un procés participatiu

en els àmbits que a la Generalitat li ha interessat. A més creiem que és tot un seguit de propostes

que no tenim massa clar com en van a implementar, ni quan, ni amb quins recursos personals.

- Ens preocupa que després de tota una legislatura, es publique el Pla Generalitat Jove 2015-

2017, l’últim dia que podien fer públics acords del Consell. Això pot tindre dues lectures cap

d´elles positiva. D’una banda, pot respondre a què estem en moment de precampanya electoral,

i l’objectiu és fer un ús partidista del Pla. O bé, durant quatre anys les polítiques de joventut no

han format part de l’agenda política del govern de la Generalitat Valenciana.

ANNEXOS

ANNEXE I : POLÍTIQUES DE JOVENTUT A LES MEMÒRIES D'ACTIVITATS DE L'IVAJ 2005/2012

A continuació descriurem l'evolució de les polítiques de l'IVAJ a partir dels programes que

mostren les seues memòries, aquells que hem classificat en la primera taula del punt 1.2.2, en

forma de serveis i productes.

EVOLUCIÓ DE LES POLÍTIQUES

Residències, albergs i campaments juvenils.

Residències.

En aquesta taula veiem el total (d'ambdós sexes i de secundària o universitaris) d'admissions

d'estudiants per a les residències que gestiona l'IVAJ, i que s'ofereixen mitjançant convocatòria

pública i que proporcionen manutenció i allotjament a qui pels seus estudis han de desplaçar-se

fora de la seua llar familiar. Aquestes residències són:

– El Maestrat (Castelló) - Sols els anys 2005 i 2006

– Mare de Déu del Lledó (Castelló)

– La Florida (Alacant)

– Sant Crist del Mar (Benicarló)

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Nº estudia. admesos (totals) 98 168

184

271 270 261 267 305

La tendència a la disminució d'admesos és clara, exceptuant el 2008 i 2009, en què el nombre

d'aquests s'incrementa lleugerament i atura aquesta tendència; el 2010, però, es reinicia la

davallada. El darrer any observat, 2012, el nombre d'admesos ja és més de tres vegades menys

respecte del 2005. D'altra banda, a partir de 2007 l'IVAJ deixa de gestionar la residència d'El

Maestrat, reduint a tres el nombre de les que gestiona.

Albergs i campaments

A continuació, passem a veure l'evolució del total (d'ambdós sexes i majors i menors de 25

anys) d'alberguistes i el total de pernoctacions en els albergs i campaments gestionats per l'IVAJ.

Aquests albergs i campaments són:

– Alberg Juvenil Argentina – 2007, 2006 i 2005 tancat per reforma integral

– Alberg Juvenil El Maestrat – Sols 2006 i 2005

– Alberg Juvenil Francesc de Vinatea – El 2012 l'IVAJ deixa de gestionar-lo

– Alberg Juvenil La Florida

– Alberg Juvenil La Marina

– Alberg Juvenil Mar i Vent

– Alberg Juvenil Biar

– Alberg Juvenil Mare de Déu del Lledó

– Alberg Juvenil Sant Crist del Mar

– Alberg Juvenil Torre de Alborache

– Campament Juvenil Costa Bella

– Campament Juvenil Jaume I

– Campament Navalón

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Total

alberguistes 28068 29258 28441 34343 29312 31358 32157 31315

Total

pernoctacions

80369

82724

92219

97346

87301

99234

100402

89981

En el cas d'albergs i campaments, no es percep una tendència clara. El nombre total

d'alberguistes i de pernoctacions varia dintre d'unes xifres semblants. Hi ha, això sí, una davallada

d'alberguistes i de pernoctacions el 2012 respecte a el 2005; tot i això, la tendència no és

constant. Sí que s'observa una disminució a partir del 2011 respecte dels anys anteriors, arribant

a les xifres d'alberguistes i pernoctacions més baixes el darrer any estudiat, però, caldria tenir

informació dels anys 2013 i 2014 per a veure si aquesta davallada esdevé tendència.

Suport de processos d'emancipació

Empreses creades i joves assessorats per centres

El Programa de Gestió de l'Oficina de l'emprenedor de l'IVAJ.GVA Jove ofereix els serveis

d'assessorament individualitzat mitjançant cita prèvia, cursos presencials de formació en gestió

empresarial, cursos on-line, programa de microcrèdits, punts d'assessorament als emprenedors i

inici de tramitació administrativa, estudis econòmics i diagnòstics de projectes i altres activitats

com cursos on-line o presencials i xarrades.

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Empreses

creades (total) 184

147

70 90 185 274 350 453

Joves

assessorats per

centres (total)

3833

2782

2642

2504

2904

2704

3869

4777

Podem observar com la creació d'empreses hi ha disminuït força des del 2005, arribant a la

xifra més baixa el 2010; tot i que el 2011 el nombre d'empreses creades augmenta notablement,

i que durant el 2012 continua aquest creixement, el nombre d'empreses creades en aquest darrer

any se situa en una xifra molt per sota de la de 2005.

Pel que fa als joves assessorats per centres, aquest nombre també disminueix, tot i que no de

manera tan marcada com el nombre d'empreses creades. Encara que l’any 2012 aquesta xifra

augmenta notablement respecte d'anys anteriors, no arriba a la xifra del 2005. Caldria veure si

aquesta recuperació que s'esdevé durant el 2011 i 2012 arriba a confirmar-se com una tendència,

o únicament es tracta d'un parèntesi

Formació, educació en valors, educació per a la salut

Cursos d'animador/a juvenil i de monitor/a de temps lliure i total d'alumnes

Aquests cursos els imparteixen les escoles de formació. L'IVAJ s'encarrega de tutoritzar

aquestes escoles i d'emetre els títols.

En la taula, comptabilitzem el total de cursos de monitor/a de temps lliure infantil i juvenil i

d'animador/a juvenil, així com altres activitats com seminaris i jornades formatives, esdevinguts

des del 2005 fins al 2012, així com el total (xics i xiques) d'alumnes matriculats en aquests cursos

i activitats:

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Cursos i

activitats (total)

204

179 153 147 115 36 25 22

Alumnes (total)

4892 4460 3738 3754 2914 855 524 524

La tendència en aquesta matèria és d'un augment molt marcat. Aquest és constant pel que fa

al nombre de cursos i activitats. L'augment no s'atura en cap any, i es percep un punt d'inflexió

el 2008, any en què aquest nombre es multiplica de manera molt notable. El 2012 es registren

unes xifres que quasi doblen a les del 2008. Pel que fa als alumnes matriculats en aquests cursos

i activitats, la tendència és la mateixa: un constant augment, amb un punt d'inflexió el 2008, que

l'accelerarà. El 2010, en aquest cas, però, suposarà un lleu fre a l'augment, tot reduint-se el

nombre d'alumnes d'una manera molt suau. A partir de l'any següent es reinicia l'ascens de les

xifres, arribant el 2012 a un nombre que quasi dobla, també, les xifres del 2008.

Voluntariat i associacionisme

Camps de treball organitzats per l'IVAJ

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Places oferides

inicialment (total)

185

207

255

152

333

200

421

369

Places ocupades (total)

168

195

296

140

291

154

386

297

El nombre de places oferides per a camps de treball arriba a la seua màxima el 2006. L'any

següent es redueixen a la meitat, per a tornar a ampliar-se el 2008 amb un nombre, això sí,

menor que el del 2006. El 2009 aquestes places es redueixen a més de la meitat, per a tornar a

augmentar l'any següent. Al 2011, el nombre de places dismunueix durant, de la mateixa manera

que en 2012. Degut a aquestes fluctuacions, no percebim ha una tendència claraen aqiesta

matrèria. Sembla, però, que a partir del 2010 es de descenes.

Promoció d'activitats d'oci i temps lliure

En aquesta taula veiem l'evolució dels serveis que ofereix el TURIVAJ, entitat encarregada de

l'emissió de credencials, producció i oferta de diferents activitats i productes viatges culturals i

turisme actiu, etc. En la primera columna veiem els totals de productes i serveis prestats, i ,a

partir del segon, el desglossament d'aquests.

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Nº totals productes i serveis prestats

16725

28474

33059

33374

29313

28626

23063

23063

Carnets alberguista (total)

6318

13499

17318

18808

15073

15394

17089

17238

Carnet jove (total) 6718 10463 9966 7777 3794

Cursos idiomes realitzats (total)

615

837

762

787

758

1308

681

616

Campanyes esquí (totals) 1505 2215 2953 3786

4086

4768 5333 5073

Bitllets de tren (total)

62 51 183 187 166 224 172 157

Bitllets de bus (total)

0 0 0 2 3 34 50 163

Pòlisses de segur emeses (total) 914 959 1142

1059

930

585 330 583

Sense entrar a detallar l'evolució de cada servei o producte, assenyalarem el que considerem

més significatiu; a saber, que el nombre total arriba al seu màxim en els anys 2009 i 2010. El

2011 aquest nombre descendeix fins a aproximar-se a xifres semblants a les dels anys anteriors

al 2009, i el 2012 aquesta xifra descendeix fins al seu mínim respecte de tots anys observats.

Considerem significatiu que l'emissió de carnets d'alberguista (credencials) i de Carnet Jove

no sols disminueix, sinó que augmenta, seguint una tendència contrària a la de quasi tota la resta

de serveis i productes. D'altra banda, la tramitació de bitllets d'autobús descendeix dràsticament

a partir del 2008, per a desaparèixer definitivament el 2010.

Programes europeus

Acció 1 – La Joventut amb Europa

Intercanvis juvenils

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Sol·licituds 8 13 7 16 8 10 23 23

Projectes aprovats

4 6 3 11 3 7 12 12

Les fluctuacions de sol·licituds i projectes aprovats són constants. Es percep un descens

d'ambdós als darrers anys respecte dels primers.

Iniciatives juvenils

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Sol·licituds 29 31 15 17 2 3

Projectes aprovats 14 9 5 6 2 1

La tendència és ben clara: tant les sol·licituds com els projectes aprovats augmenten cada

any.

Projectes de democràcia participativa

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Sol·licituds 1 0

Aprovats 1 0

Acció 2 – El servei voluntari europeu

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Sol·licituds 10 18 18 12 15 15 89 76

Projectes aprovats 9 16 15 10 5 11?

Observem un descens molt considerable de sol·licituds que s'inicia a partir del 2007. A partir

d'aquest any el nombre d'aquestes i de projectes aprovats canvia, però, mantenint una tendència

semblant.

Iniciatives juvenils de grup

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Sol·licituds 4 3

Aprovades 1 2

Aquestes iniciatives van dirigides a “joves de mitjans culturals, geogràfics o socioeconòmics

desafavorits”, i han de “ser promogudes i realitzades per grups de, almenys, quatre joves”.

Aquestes, doncs, no guarden relació amb les iniciatives juvenils del punt 3.6.1.

Iniciatives individuals, Capital Futur

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Sol·licituds 3 4

Aprovades 1 3

Acció 3 – Cooperació amb països veïns associats de la Unió Europea

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Sol·licituds 11 6 1 6 1 2

Projectes aprovats 8 2 ? 2 1 0

El nombre de sol·licituds i projectes aprovats augmenta considerablement el darrer any

observat. A la resta d'anys aquestes xifres varien prou.

Acció 4 – Formació i projectes en xarxa de treballadors juvenils i organitzacions

juvenils

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Sol·licituds 15 9 10 10 8

Aprovats 7 0 1 4 1

Cursos i act. formació programa Joventut 6

Acció 5 – Trobada de joves i responsables de polítiques de joventut

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Total subvenció 713770

Sol·licituds 9 6 2 1

Projectes aprovats 1 3 1 1

Seminaris d'avaluació 5

ACTIVITATS QUE GESTIONA L'IVAJ

Activitats relacionades amb la gestió, organització i desenvolupament del

programa de Joventut en Acció

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Reunins Comissió Tècnica

(particip. IVAJ)

3

5

4

4

4

1

?

4

Reunions Comissió Avaluació

(particip. IVAJ) 1 2

Cursos de formació a l'arribada i activitats 1

Cursos de formació a l'eixida 1

Curs correspons. Juvenils participat en Europa

1

Cursos de formació a l'arribada 2

1

1?

1

3

4

Curs de gestió activitats SVE

1

1

1

Jornades presentació programa Joventut

en Acció 1

Seminaris avaluació intermedia

5

5

5

5

Seminaris avaluació final

1

5

Euroscola

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Concurs Si Sí Sí Sí Sí

Activitats de la Xarxa Ery (Europeans Regions For Youth)

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Concurs Sí Sí Sí Sí

Altres

– 2008: Participació en el Consell Europeu de la Joventut

– 2007: Participació de l'IVAJ en el seminari “No Barrers. Ten Regions for Youth policy 2007-

2013”, celebrat a Polònia.

– 2006: Participació de l'IVAJ en el seminari “Regions, Youth, EU Youth Polices” a Itàlia.

Comentari general Programes Europeus

En línies generals, no observem una tendència definida. Les activitats pel que fa al Programa

Europeu varien al llarg dels anys observats. Com a fets destacables, veiem que augmenten les

iniciatives juvenils (3.6.1.), i de la cooperació amb països veïns associats de la Unió Europea

(3.6.3.), la formació i projectes en xarxa de treballadors juvenils i organitzacions juvenils (3.6.4.),

tot i que a un rtime menor aquests dos darrers punts. D'altra banda, descendeixen els intercanvis

juvenils (3.6.1.), i, de manera més marcada, el servei voluntari europeu (3.6.2.).

Programes de promoció cultural

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005

Festival Cinema Jove

Sí

Sí

Sí

Sí

Col·laboració FIB Sí Sí

Mediàtic Festival Sí

La Senda del Poeta Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí

Premis fotografia “La

Senda del Poeta”

Sí

Sí

Circuit Rock Sí Sí Sí

Estand Campus P. Sí

Premis literatura “La

Joventut escriu en solidari”

Sí

Sí

Premis fotografia

“No dona igual”

Sí

De tots els programes de promoció cultural, únicament La Senda del Poeta es manté tots els

anys.

Comentari general sobre l'evolució de les polítiques de joventut a les memòries de

l'IVAJ

Places ofertades, projectes aprovats, cursos realitzats, etc... en definitiva, el conjunt de serveis

i productes prestats per part de l'IVAJ descendeixen any rere any en quasi totses les matèries, a

excepció dels cursos d'animador/a juvenil i de monitor/a de temps lliure i total d'alumnes, que

augmenten molt considerablement tant pel que fa al nombre de cursos i activitats com d'alumnes,

i les polítiques europees, en que no s'observa cap tendència concreta.

PRESSUPOSTOS

CONSELLERIES SUMATORI

ACTUACIONS

QUANTITAT

DONADA PER IVAJ

PRESIDÈNCIA 76.246.269,00 € 7.661.769,00 €

BENESTAR SOCIAL 94.239.690,00 € 68.967.100,40 €

GOVERNACIÓ 559.755,00 € 559.755,20 €

INFRAESTRUCTURES 5.428.333,00 € 5.428.333,00 €

SANITAT 760.286,00 € 760.295,73 €

HISENDA 581.720,00 € 581.720,00 €

EDUCACIÓ 38.563.111,00 € 38.563.110,70 €

ECONOMIA 127.057.054,00 € 127.057.054,00 €

TOTAL PRESSUPOSTAT 274.854.168 € 249.579.136 €

ANNEXE II: Comparativa pressupostos

CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIAL

Nº ACTUACIÓ

PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ

1.1.10 NOVA 17.950 Programa de suport a dones emprenedores.

1.3.6 0 Realització de cursos d'alfabetització digital.

5.4.1 150.000 Ajudes als jóvens membres de famílies nombroses

5.4.2 0 Escoles de Famílies per a incrementar habilitats parentals en criança de fills.

6.4.3 0 Desenvolupament de Programes de protecció i atenció a dones joves per a previndre relacions abusives i violència masclista.

6.4.5 150.000 Ajudes per a accés d'alumnes a titulacions amb poca presència femenina.

6.4.7 1.191.403,08 Cursos de formació dirigits a formadors d'escoles d'animació juvenil per a una educació no sexista.

6.1.7 4.354.620? Centres de Dia d'Atenció a Menors.

6.1.8 28.439.710,87 Centros de reeducació de menors infractores.

6.1.9 0 Telèfon d'atenció a menors amb necessitats d'orientació, ajuda i protecció.

6.1.10 139.676,30 Atenció psicològica a menors víctimes d'agressions i abusos sexuals.

6.2.1 214.070 Programa d'emancipació de jóvens ex-tutelats que han estat subjectes a sistema de protecció de menors.

6.2.4 29.000.000 Renda Garantida de Ciutadania.

2.2.9 150.000 Pràctiques titulats universitaris en Conselleria de Benestar Social, DG Integració, Inclusió Social i Cooperació.

3.4.5 2.000 Realització de jornades i elaboració de materials informatius per donar a conèixer drets i obligacions del voluntari.

6.2.3 386.994 Ajudes per a integració i desenvolupament del poble gitano a través d'entitats sense ànim de lucre.

7.3.2 60.000 Oferta de cursos gratuïts, per aprendre valencià, dirigit a joves immigrants. Escoles Acollida.

7.5.2 12.000 Màster en Mediació Intercultural.

3.3.5 3.500 Cursos de formació dirigits a joves voluntaris que vagen a desenvolupar programes destinats a persones amb discapacitat intel·lectual.

3.4.6 250.000 Pla de voluntariat social a través d'estades vacacionals per a persones amb discapacitat intel·lectual.

6.3.1 1.000 Formació contínua dirigida a membres d'associacions juvenils sobre assistència a persones amb diversitat funcional.

1.1.1 495.000 Empren Jove: assessorament i formació gratuïtes en gestió empresarial, dirigit a joves entre 18 i 35 anys.

1.1.2 0 Realització d'activitats divulgatives per donar a conèixer la economia social i el cooperativisme.

1.1.3 85.000 Manteniment de xarxa de suport i intercanvi d'experiències entre joves emprenedors de C.V.

1.1.4 0 Celebració del dia de la persona emprenedora.

1.1.6 2.000 Línies de finançament per a microcrèdits destinats a autònoms i microcrèdits.

1.1.7 2.000.000 Finançament de projectes empresarials innovadors de recent creació.

1.2.11 300.000 Ajudes per a programes de formació per millorar empleabilitat i emprendiment de joves aturats de llarga durada i risc d'exclusió social.

1.2.14 584.000 Beques per a realització cursos d'idiomes en estranger.

1.3.9 1.000 Formació sobre ocupació per a tècnics dels centres d'informació juvenil.

1.3.10 0 Cursos per a informadors juvenils per a contractació i drets laborals.

1.3.12 0 Adequació del sistema educatiu a la realitat social per mitjà d l'establiment de nous cicles formatius de F.P

2.1.4 20.000 Cursos intensius per potenciar la formació d'idiomes en joves.

2.1.5 10.000 Realització de tallers de conversa en anglès.

2.6.5 0 Mitjançar amb l'Administració Local per a identificar els immobles de patrimoni públic que puguen ser susceptibles de satisfer les demandes d'espais per al desenrotllament creatius de la joventut.

2.7.1 0 Tramitació de sol·licituds per al reconeixement d'escoles oficials d'animació juvenil i acreditació de cursos.

2.9.4 0 Realització de jornades sobre política científica i recerca per facilitar empleabilitat d'universitaris.

3.1.1 0 Actualització del cens d'Associacions Juvenils i Entitats Prestadores de Serveis a la Joventut en web IVAJ.

3.1.2 0 Actualització del registre de Consells Locals de Joventut i publicació en web IVAJ.

1.2.9 9.625.000 Accions formatives dirigides a l'obtenció de certificats de professionalitat.

1.2.10 127.500 Accions formatives d'impuls en coneixement d'idiomes o millora de qualificació en eines tecnològiques.

1.2.15 0 Creació de Grups d'Excel·lència i Innovació per impulsar innovació en matèria d'ocupació.

1.2.16 0 Creació de Plans d'ocupació i formació per a joves en risc d'exclusió social.

1.3.1 0 Assessorament laboral per a joves en inscriure's en SERVEF.

1.3.4 2.778.800 Tutorització durant el procés d'inserció laboral a través d'accions d'orientació.

1.3.7 0 Programa de formació en idiomes per a joves aturats.

1.4.2 0 Creació de portal públic d'ocupació permanent per a joves aturats.

1.4.3 403.410 Establiment d'ajudes destinades a afavorir la creació de l'ocupació per compte propi. EN EL PLA JOVE ESTÀ EN CONSELLERÍA D'ECONOMIA

1.4.5 0 Eliminació de dificultats que afecten a interrelació d'agents implicats en mercat de treball EN EL PLA JOVE ESTÀ EN CONSELLERÍA D'ECONOMIA

1.2.9 9.625.000 Accions formatives dirigides a l'obtenció de certificats de professionalitat.

1.2.10 127.500 Accions formatives d'impuls en coneixement d'idiomes

1.2.15 0 Creació de Grups d'Excel·lència i Innovació composts per experts sectorials.

1.2.16 0 Creació de Planes d'Ocupació i formació per a joves en situació de risc d'exclusió social.

1.3.1 0 Assessorament laboral per a joves en inscriure's en SERVEF.

1.4.4 0 Apropar serveis de SERVEF a empreses, mitjançant visites i pla de prospecció

1.4.6 NOVA 5.000.000 Salari jove (present a Conselleria d'Economia amb mateix pressupost)

1.4.7 NOVA 0 Xarxa europea de serveis per a cerca d'ocupació.

1.6.6 0 Ajudes per a la incorporació de joves investigadors a empreses.

1.1.5 300.000 Creació i difusió de recursos informatius per emprendiment.

3.1.3 0 Creació de programa per fomentar creació de Consells de joventut.

3.1.4 5.000 Realització de Fires de Consells de joventut i associacions juvenils.

3.1.5 3.000 Realització de trobades per mostrar la rellevància d'entitats juvenils.

3.1.6 0 Guia en línia de bones pràctiques per a Consells de joventut i entitats juvenils.

3.1.7 10.000 Creació d'un premi a les bones pràctiques associatives.

3.2.1 110.000 Ajudes al CJCV.

3.2.2 45.000 Ajudes a Consells locals de Joventut.

3.2.3 250.000 Ajudes per finançar despeses de programes de caràcter social i voluntariat d'entitats juvenils.

3.2.4 0 Curs de formació a personal administratiu respecte a l'associacionisme i consells locals.

3.3.1 0 Programació de cursos sobre associacionisme i creació d'associacions.

3.3.2 1.000 Elaboració de guia per a creació d'associació juvenil.

3.3.4 2.000 Campanya de sensibilització i formació del voluntariat ambiental.

3.4.2 0 Creació del Carnet del voluntari

3.4.3 0 Creació de xarxa telemàtica de servicis, recursos i personal voluntari

3.4.4 0 Suport al voluntariat juvenil a través de cursos de formació.

3.5.1 0 Suport a noves formes de participació i associacionisme.

3.5.2 0 Creació de cursos específics sobre educació en participació.

3.6.1 0 Regulació de serveis d'informació juvenil.

3.6.2 595.000 Xarxa d'Oficines de la Generalitat Jove.

3.6.3 0 Facilitar informació als serveis d'informació juvenil.

3.6.5 0 Facilitar informació a la joventut sobre serveis de l'IVAJ.

3.6.6 0 Programa anual de formació a tècnics de joventut.

3.6.7 0 Procediment per acreditar competències adquirides en educació no formal per a informadors juvenils.

3.6.8 1.000 Cursos motivacionals per facilitar expansió de potencialitats personals.

3.7.1 0 Reconeixement d'Escoles d'Animació juvenil.

3.7.2 0 Acreditació de cursos de monitor temps lliure infantil i juvenil, d'animador juvenil i formador de formadors.

3.7.3 0 Supervisió de cursos d'animació juvenil.

3.7.4 0 Organització de fòrums i trobades amb escoles d'animació juvenil.

3.7.5 0 Realització d'activitats complementàries a les realitzades per escoles d'animació.

3.7.6 0 Publicació revista digital "Animació".

3.7.7 0 Dinamització de plataforma de comunicació en internet per a escoles d'animació.

3.7.8 18.000 Ajudes destinades a finançar despeses d'associacions juvenils i entitats.

3.7.9 0 Garantir intercanvi d'informació entre formadors i tècnics joventut.

4.1.2 0 Jornades "Habitatge i Joventut".

4.2.2 38.000 Establiment "Abono Transport Jove", descompte 10% amb Carnet Jove.

4.2.3 1.000 Descompte 20% en lloguer de bicicletes públiques amb Carnet Jove.

4.2.4 50.000 Transport en carretera amb autobús amb 15% descompte amb Carnet Jove.

4.2.5 50.000 Transport públic Alacant amb descompte 15% amb Carnet Jove, "Bono Mobilis Jove".

4.4.4 2.000 Accions de protecció del medi ambient mitjançant voluntariat mediambiental.

5.2.1 0 Tramitació segurs assistència en viatge i reserves.

5.2.2 0 Descomptes turístics a través de credencials internacionals.

5.2.3 0 Ofereix viatges per a esports d'hivern entre joves.

5.2.4 30.000 Programació oci nocturn que fomente tolerància i benestar social.

5.2.5 0 Donar a conèixer oci i T/L de l'IVAJ mitjançant TIC's.

5.2.6 150.000 Camps de treball en C.V, per al foment del plurilingüisme i interculturalitat.

5.2.7 0 Programa "Viu la teva Comunitat", amb activitats mediambientals, culturals, etc.

5.3.2 0 Realització campionat d'esport universitari, "Lliga *CADU".

5.3.4 50.000 "Jocs esportius" per a joves escolars de 6 a 18 anys.

5.3.7 NOVA 0 Promoure que els albergs d l'IVAJ. GVA JOVE siguen espais per a la realització d'esdeveniments d'esports minoritaris i femenins.

5.6.1 17.040 Finançament estades joventut en residències juvenils per l'IVAJ.

5.6.2 0 Facilitar accés a joventut a campaments, etc amb "Central de reserves".

5.6.3 350.000 Campanya de Temps Lliure Juvenil. "Oferta Concertada", cessió de places a entitats per a T/L.

5.6.4 0 Facilitar ús d'albergs a associacions juvenils.

5.6.4 0 Facilitar ús d'albergs a associacions juvenils.

5.6.5 0 Millorar nivell d'ocupació en oferta de places de l'IVAJ.

5.6.6 0 Oferta d'estades per a joves combinant activitats amb aprenentatge de l'anglès.

5.6.7 610.000 Gestió i manteniment d'albergs de l'IVAJ

5.7.1 0 Facilitar accés a serveis a través de l'increment d'empreses que s'adhereixen a la Xarxa Carnet Jove.

5.7.2 0 Promoció del Carnet Jove entre joves de 14 a 30 anys.

5.8.1 0 Promoció de Educació vial amb campanyes de conscienciació d'empreses adherides al Carnet Jove.

5.8.2 0 Avantatges en permís de conduir amb Carnet Jove.

6.1.11 0 Estudi sociològic sobre conseqüències de crisi econòmica en col·lectiu juvenil.

6.2.2 15.000 Suport reinserció social de joves reclusos i exreclusos amb suport tècnic al CIJ d'Establiment Penitenciari Picassent.

6.4.1 9.086,29 Concurs fotogràfic "NO DÓNA IGUAL" per sensibilitzar sobre violència de gènere.

6.4.8 NOVA 0 Realització de cursos de formació dirigits a formadors d'escoles d'animació juvenil que aporten ferramentes per a una educació no sexista.

6.5.4 0 Informació sobre sexualitat i diversitat sexual.

6.6.2 NOVA 3.000 Realització de cursos de formació en matèria de mediació en resolució de conflictes per als informadors juvenils.

7.1.2 0 Suport a joves dissenyadors de moda, "València Fashion Week".

7.2.3 20.000 Activitats per fomentar creativitat musical i llançament nous valors.

7.4.1 0 Inclusió d'esports tradicionals valencians en educació no formal.

7.6.1 30.000 Activitats senderistes de 3 dies, "senda del Poeta".

7.7.1 NOVA 0 Campanyes de sensibilització sobre la importància de la cultura.

7.7.2 NOVA 0 Guia en línia de l'oferta cultural de la C.V.

7.7.3 NOVA 0 Incentivar l'accés a la cultura a través de l'establiment de descomptes amb carnet jove.

7.7.4 NOVA 140.000 Camps de treball en l'àmbit nacional i comunitari amb l'objecte de fomentar l'aprenentatge intercultural, la convivència amb la joventut d'altres països i el plurilingüisme.

TOTAL BENESTAR

SOCIAL

94.239.690 QUANTITAT DONADA PER IVAJ: 68.967.100,4 €

CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA

Nº ACTUACIÓ PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ

2.2.2 124.000 Pràctiques professionals en Presidència Generalitat, DG d'Anàlisis i Polítiques Públiques.

2.2.4 27.000 Pràctiques professionals en Presidència Generalitat, DG de Relacions amb Unió Europea. Dirigida a universitaris menors de 35 anys.

3.6.4 69.000 Manteniment del Punt de Informació sobre la Unió Europea "Europe Direct Valencia".

2.2.1 392.000 Pràctiques titulats universitaris de comunicació en Presidència Generalitat i conselleries.

2.2.3 111.500 Pràctiques titulats universitaris en Disseny gràfic, Ciències informació- Publicitat i Relacions públiques, menors de 35

anys.

1.4.8 6.333.333 Ajudes per a impulsar la incorporació en tasques agrícoles i ramaderes de jóvens C.V.

NOVA 105.836 Subvencions a entitats ciutadanes per activitats 2015 que fomenten la Participació ciutadana i transparència.

ENTITATS I ASSOCIACIONS JUVENILS.

2.2.5 483.600 Pràctiques titulats universitaris en Conselleria de Presidència i en Institut Valencià d'Investigacions Agràries.

TOTAL

PRESIDÈNCIA 7.646.269 QUANTITAT DONADA PER IVAJ: 7.661.769

CONSELLERIA DE SANITAT

Nº ACTUACIÓ

PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ

2.2.15 25.500 Beques per a llicenciats Dret per a realització de pràctiques en Conselleria.

2.2.12 28.000 Beques per a titulats universitaris superiors menors de 35 anys, per a pràctiques Conselleria.

2.2.10 27.300 Beques per a enginyers informàtics o Telecomunicacions pràctiques Conselleria.

2.2.13 36.000 Beques llicenciats Dret, Psicologia i Informàtica per a pràctiques Conselleria.

5.1.2 62.000 Campanyes de informació de conductes adicctives, especialment TIC's.

5.1.3 144.000 Accions de prevenció a través de UPCCA.

5.1.4 12.000 Programa per a prevenció consumo drogues en entorn universitari, "En Plenes Facultats".

5.1.5 20.000 Accions presencials en espais d'oci per conscienciar de riscos de consum recreatiu drogues.

5.1.6 20.000 Campanyes de sensibilització: "Si et passes t'ho perds"…

6.1.5 26.000 Ajuda econòmica per sufragar promoció autonomia personal de persones amb lesions cerebrals.

6.1.6 50.000 Ajuda econòmica per l'atenció bucodental joves discapacitats.

6.5.2 0 Inclusió en la sanitat pública de les necessitats del col·lectiu transexual.

6.5.3 0 Creació d'unitats d'identitat de gènere amb equips multidisciplinaris.

2.2.11 49.000 Beques dirigides dt. titulats universitaris o FP, menors de 35,per a la realització de pràctiques Conselleria.

2.2.14 42.000 Beques titulats universitaris per a pràctiques professionals Conselleria.

5.1.1 59.290 Campanya per a la prevenció de transmissió de malalties sexuals.

5.1.7 35.301,53 Programa DITCA de detecció i intervenció precoç de transtorns en conducta alimentària.

5.1.8 0 Programa "Salut a les aules" per a joves escolaritzats.

5.1.9 1.500 Concurs europeu "Classes sense fum", alumnes de 1º i 2º ESO.

5.1.10 76.655,60 Visites a aules itinerants del tabac, alumnes 1º i 2º ESO.

5.8.3 45.738,60 Xerrades per sensibilitzar alumnes 3º i 4º ESO sobre seqüeles accidents de trànsit.

6.5.1 0,00 Promoció educació sexual integral joves en general.

TOTAL SANITAT

760.286 QUANTITAT DONADA PER IVAJ: 760.295,73 €

CONSELLERIA D'ECONOMIA.

Nº ACTUACIÓ PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ

1.1.9 330.000 Programa de suport i ajuda a la dona emprenedora i innovadora.

1.3.5 1.785.500 Accions formatives dirigides a la inserció o reinserció laboral de persones aturades.

1.2.12 76.000 Ajudes per afavorir l'ocupació de joves per al relleu i cooperació intergeneracional en cooperatives.

NOVA 100.000 Emprendimiento i qualificació en altres països de personal universitari i titulat.

1.3.8 0 Pla de formació en matèria de prevenció de riscos laborals per als estudiants d'ESO, batxiller, cicles formatius i associacions juvenils.

1.2.2 26.765 Subvencions per a la nou contractació o transformació de contractació temporal indefinida.

1.2.3 1.898.220 Ajudes per garantir uns ingressos mínims o renda de subsistència a joves que es constitueixen en autònoms.

1.2.4 7.000.000 Ajudes a contractació de joves amb estudis per part d'empreses i entitats privades o públiques, durant almenys 6 mesos.

1.2.5 14.310 Convocatòria de subvencions destinades a la implantació de plans integrals d'ocupació amb suport per a aturats amb discapacitat.

1.2.6 212.500 Convocatòria d'ajudes a integració sociolaboral de treballadors en risc d'exclusió social.

1.2.7 6.635.459 Convocatòria de subvencions per a accions formatives dirigides a aturats en Programa de Formació Professional per a l'Ocupació.

1.2.8 13.250.000 Realització d'accions formatives amb compromís de contractació.

1.2.9 9.625.000 Accions formatives dirigides a l'obtenció de certfiicats de professionalitat.

1.2.10 127.500 Accions formatives d'impuls en el coneixement d'idiomes o millora de qualificació tecnològica.

1.2.16 0 Creació de Planes d'ocupació i formació per a joves en situació de risc o exclusió social.

1.3.1 0 Assessorament i informació laboral per a joves en inscriure's al SERVEF.

1.3.4 2.778.800 Tutorització durant el procés d'inserció laboral a través d'accions d'orientació.

1.3.7 0 Programa de formació en idiomes per a joves aturats.

1.4.2 0 Creació d'un portal únic d'ocupació amb servei d’orientació en línia per a joves aturats.

1.4.3 403.410 Establiment d'ajudes per crear ocupació per compte propi en C.V.

1.4.6 5.000.000 Esta actuació està a Benestar Social amb el mateix pressupost.

1.4.7 0 XARXA EURES, xarxa europea per la cerca d'ocupació que facilite la mobilitat de treballadors.

1.1.5 300.000 Creació i difusió de recursos informatius pel emprendimiento.

1.1.7 2.000.000 Finançament de projectes empresarials innovadors de recent creació.

1.1.8 21.850.000 Subvenció a universitats públiques valencianes per a desenvolupament d'activitats formatives i de recerca per a difusió de l'emprendimiento.

1.5.1 15.755.000 Ajudes a Instituts Tecnològics per a desenvolupament de projectes propis de R+D.

1.5.2 6.752.140 Ajudes a Instituts Tecnològics per a desenvolupament de projectes propis de R+D+I.

1.6.1 1.500.000 Suport a la creació i consolidació d'empreses de base tecnològica.

1.6.5 7.500.000 Suport a projectes de PIMES ja existents per a millora de productes.

2.3.5 440.000 Beques TALENT, per a llicenciats o equivalents menors de 30 anys d'especialització professional.

NOVA 13.850.000 PIMES i grans empreses, innovació, modernització i ocupació.

NOVA 6.686.450 PIMES i grans empreses, projectes d'estalvi i eficiència energètica i energies renovables.

5.3.1 120.000 Manteniment de centres BTT com a espais d'accés lliure per a usuaris bicis tot terreny.

5.5.1 370.000 Ajudar per finançar despeses de manteniment d'activitat comercial en mateix local però nou titular.

5.5.2 10.000 Concurs "Consum Responsable Consumopolis", dirigit a població escolar, activitats en línia.

5.5.3 660.000 Ajudes "Comerç innova" per finançar inversions en establiments comercials que ja existeixen o nous.

TOTAL ECONOMIA

127.057.054 QUANTITAT DONADA PERIVAJ: 127.057.054 €

CONSELLERIA D'EDUCACIÓ

Nº

ACTUACIÓ PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ

7.1.1 70.000 Ajudes a joves galeristes a través de "Obert València".

7.5.1 12.000 Realització de congressos i cursos de postgrau en àmbit cultural.

7.6.2 7.800 Foment de literatura i arts plàstiques a través de concursos per a alumnes d'ESO, batxillerat i FP.

7.6.3 10.000 Trobades divulgatives entre escriptors de prestigi i estudiants d'ensenyaments mitjans.

7.6.4 7.000 Setmana del "Dia del Llibre valencià" realitzant tallers sobre escriptors valencians.

3.1.10 2.819.900 Suport a associacions i entitats en foment d'activitat física i esportiva.

5.3.3 0 Campanya activitats nàutiques "A la mar" per a difusió esports nàutics.

5.3.5 900.000 Realització de Jocs Esportius de la C.V per a jóvens en edat escolar.

5.3.6 NOVA 105.000 Creació de projectes esportius integrats en centres educatius, per fomentar hàbits saludables.

7.1.3 12.000 Realització de jornades de cinema d'animació.

7.1.4 349.975 Festival internacional de cinema de València, "Cinema Jove".

7.1.5 12.000 Promoció de curtmetratges valencians en Xarxa d'Albergs de l'IVAJ

7.1.6 35.000 Fomento de les arts escèniques per al sector de la dansa.

7.1.7 20.000 Foment de les arts escèniques teatral i circense.

7.1.8 128.000 Beques per ampliar i perfeccionar estudis audiovisuals.

7.1.9 500.000 Ajudes per a la creació de guions de llargmetratges cinematogràfics.

7.2.2 26.530 Beques per al perfeccionament de joves músics.

7.2.4 180.000 Formar a joves músics d'entre 16 i 26 anys a través de tallers de la Jove Orquestra de G.V.

2.5.1 100.000 Introducció de TIC's en sistemes d'educació.

2.5.2 140.000 Realització de materials didàctics que permeten implantar bones pràctiques docents.

2.6.1 0 Ajuda a associacions d'estudiants no universitaris per fomentar les seves activitats.

2.6.2 427.890 Ajudes per al foment d'activitats educatives desenvolupades per associacions mares i pares alumnes.

2.6.3 60.400 Realització de jornades sobre participació estudiantil per a estudiants no universitaris.

2.6.4 100.000 Desenvolupament de programes que fomenten educació en participació dins del currículum educatiu.

2.9.1 9.000 Creació espais de qualificació per a joves majors de 20 anys que hagen abandonat prematurament estudis

6.1.1 32.130 Ajudes per a integració alumnes amb NEE, per aconseguir nivells d'autonomia personal.

6.1.3 4.660.000 Desenvolupament de programes de compensació educativa per reduir abandó primerenc d'educació.

6.1.4 44.200 Desenvolupament de programa d'integració de l'alumnat d'ètnia gitana en centres educatius per disminuir absentisme.

6.1.12 30.000 Programa contra l'assetjament escolar.

6.6.1 NOVA 30.000 Realització d'accions per a la prevenció i la gestió o resolució pacífica de conflictes.

7.2.1 0 Formació musical fora de l'horari lectiu per a alumnes d'escolarització obligatòria, especialment en risc de fracàs escolar.

7.3.1 100.000 Ajudes al foment del valencià en l'àmbit universitari i associatiu.

2.2.16 25.330 Beques a llicenciats en Filologia o Traducció menors de 35 anys per realitzar pràctiques en Conselleria.

1.3.3 Adequació del sistema educatiu a la realitat social mitjançant l'establiment de nous cicles formatius de FP.

NOVA 25.330

1.3.2 0 Incorporació d'orientació professional tant en cicles formatius com en centres d'educació secundària.

1.3.3 0 Adequació del sistema educatiu a la realitat social mitjançant establiment de nous cicles formatius de FP.

2.1.1 293.360 Programa Erasmus+ (inclosa dos vegades a la mateixa conselleria amb diferent pressupost)

2.4.1 0 Realització d'accions formatives per a l'adquisició de competències transversals, alumnes de cicles formatius mitjà i superior a

partir de 16 anys.

2.7.2 450.000 Avaluació i acreditació d'unitats de competència professional adquirides a través d'experiència professional o educació no formal.

2.9.2 812.841,69 Formació en Centres de treball a Europa d'estudiants FP entre 18 i 30 anys.

2.9.3 300.000 Desenvolupament d'accions que combinen formació rebuda pel jove en centre educatiu amb l'activitat formativa d'empresa.

6.4.6 50.000 Ajudes per a fomentar l'accés d'alumnes a ensenyances de FP amb poca presència femenina.

6.1.2 3.300.000 Ajudes per a programes de qualificació professional bàsica, dirigides a alumnes d'ESO majors de 16 amb problemes

d'escolarització.

2.9.4 ESTÀ EN BENESTAR SOCIAL.

1.2.17 1.455.000 Convocatòries de pràctiques no laborals en entitats i empreses públiques o privades.

2.1.1 308.100

2.3.1 3.000.000 Beques per a la realització d'estudis universitaris en universitats C.V.

2.3.2 195.000 Beques per a realització d'estudis universitaris en casos en què concorren circumstàncies econòmiques sobrevingudes.

2.3.3 205.060 Préstecs bancaris en condicions preferents destinats a pagament de matrícula universitària.

2.3.4 197.000 Programa d'Alt Rendiment Acadèmic perquè estudiants universitaris que acredite-n millors aptituds puguen rebre ajudes.

2.3.6 650.000 Beques per a promoció d'excel·lència acadèmica d'alumnes que finalitzen estudis en universitat pública.

2.8.1 3.402.464 Ajudes per a contractació personal investigador, programa VALi+d.

2.8.2 121.800 Beques per a estades de personal investigador en formació predoctoral fora de C.V.

4.2.1 473.000 Ajudes econòmiques perquè els estudiants universitaris pugen desplaçar-se des de població a universitat.

NOVA 12.300.000 Ordre 8/2015 beques de caràcter general per a estudis postobligatoris.

2.2.17 50.000 Beques dirigides a llicenciats en Sociologia, Ciències Polítiques… per a realització de pràctiques en Conselleria.

2.5.3 20.000 Informació sobre característiques i qualitat d'oferta universitària dirigida a l'alumnat que aspira obtenir títol oficial.

3.3.3 0 Formació dels joves en participació i gestió de centres i programes culturals.

1.3.3 0 Adequació del sistema educatiu a la realitat social mitjançant l'establiment de nous cicles formatius de FP

TOTAL EDUCACIÓ

38.563.111 QUANTITAT DONADA PER IVAJ: 38.563.110,7 €

CONSELLERIA D'HISENDA

Nº ACTUACIÓ

PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ

2.1.2 572.000 Intercanvi professional joves europeus a través del programa "Eurodisea", amb estudis superiors entre 18 i 30 anys.

3.6.9 0,00 Servei d'informació i assessorament per a elaboració de projectes europeu en àmbit de joventut.

1.3.11 9.720 Realització de cursos de formació especialitzada per als empleats públics en orientació laboral.

TOTAL HISENDA

581.720 QUANTITAT DONADA PER IVAJ: 581.720 €

CONSELLERIA D'INFRAESTRUCTURES

Nº ACTUACIÓ PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ

4.1.1 0 Ajudes lloguer Pla Estatal de Foment del lloguer.

4.1.3 0 Ajudes lloguer d'habitatges.

4.1.4 0 Incentivar al propietari per mobilitzar vivendes buides.

4.1.5 0 Difusió de borses de vivendes de lloguer.

4.1.6 0 Oferir habitatges lloguer a preus adequats a possibilitats demandants.

4.1.7 0 Impuls al desenvolupament de nous models residencials.

4.1.8 0 Creació d'espais de mediació entre administració, propietaris i joves.

4.1.9 0 Suport a la creació de cooperatives d'habitatge.

4.1.10 5.333.333 Establiment d'una política de rellançament de construcció.

3.3.4 5.000 Campanyes de sensibilització i formació de voluntariat ambiental.

4.3.2 0 Ajudes a formació de futurs treballadors en flora i fauna de C.V.

4.4.2 0 Programació de visites a Espais Naturals Protegits de C.V.

4.4.1 0 Programes de formació sobre educació ambiental i gestió de biodiversitat.

4.4.5 0 Campanyes de conscienciació sobre reciclatge.

2.2.6 90.000 Beques titulats universitaris per a pràctiques en Conselleria.

TOTAL

INFRAESTRUCTURES 5428333 QUANTITAT DONADA PER IVAJ: 5.428.333 €

CONSELLERIA DE GOVERNACIÓ

Nº ACTUACIÓ PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ

2.2.8 84.000 Beques pràctiques per a joves menors de 35, llicenciats en Dret i/o ADE.

3.4.1 110.699,22 Pla voluntariat ambiental, vigilància monts i informació a usuaris.

4.4.3 20.655,98 Suport projectes voluntariat forestal per a prevenció incendis.

2.2.7 32.400 Beques dirigides a titulats universitaris per a realitzar pràctiques en Justícia.

6.4.4 312.000 Programa d'atenció a dones embarassades i mares amb menors de 3 anys en risc social.

TOTAL

GOVERNACIÓ 559.755 QUANTITAT DONADA PER IVAJ: 559.755,2 €

C/Llanterna 26 · 46001 València · 963 510 120 · 650 465 494 · www.cjcv.org