Estudi del mercat de treball de la Garrotxa...EL MERCAT DE TREBALL A LA GARROTXA] [Aspectes...

Desembre de 2017

Assistència tècnica:

El mercat de treball a la Garrotxa

Informe a partir de dades de fonts secundàries

Aquesta acció està subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local, i està finançada amb càrrec als fons provinents del Servei Públic d’Ocupació Estatal del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.

Equip:

David Moreno Lobera Enginyeria en informàtica, Diplomatura en Estadística i Postgrau en Participació ciutadana i Comunicació

David Sánchez Oliva Llicenciatura en Geografia i Postgrau en Tècniques Professionals en Cartografia Digital

Actíva Prospect SL (Research & Solutions) Centre d’Empreses de Noves Tecnologies Parc Tecnològic del Vallès 08290 Cerdanyola del Vallès Barcelona Tel. +34 93 5820177 - Fax. +34 93 5801354 [email protected] http://www.activaprospect.cat

Actíva Prospect és una companyia de recerca i consultoria formada per un equip multidisciplinar de professionals que treballa en els àmbits de mercat de treball, formació, polítiques socials i desenvolupament territorial i gestió de projectes. Actíva Prospect proveeix informació pràctica i orientada a la presa de decisions, amb una base de treball participatiu i proper al territori.

Aquesta recerca s’ha dut a terme per encàrrec de l’Ajuntament d’Olot.

L’enfocament, el contingut, l’anàlisi i la interpretació d’aquest document són responsabilitat de l’equip de treball d’Actíva Prospect que en té l’autoria.

La duplicació i/o publicació en qualsevol forma d’aquest document només és permesa amb el permís explícit de l’Ajuntament d’Olot.

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]

[EL MERCAT DE TREBALL A LA GARROTXA]

Pàg. i

Índex 1 Àmbit territorial ................................................................................................................. 1

2 Aspectes demogràfics que incideixen en el mercat de treball .......................................... 2

3 Formació pel treball.......................................................................................................... 9

3.1 Nivell d’instrucció i estudis professionalitzadors ................................................................ 9

3.2 Oferta formativa professionalitzadora .............................................................................. 14

3.3 Encaix entre l’oferta formativa i la demanda del teixit productiu ...................................... 22

4 Funcionament del mercat de treball comarcal ................................................................ 26

4.1 Participació en el mercat de treball .................................................................................. 26

4.2 Funcions territorials i àrees de mercat de treball ............................................................. 29

4.3 Mobilitat ............................................................................................................................ 35

5 Situació de les persones desocupades .......................................................................... 37

5.1 Evolució de l’atur a la comarca ........................................................................................ 37

5.2 Incidència de l’atur en els diferents col·lectius poblacionals ........................................... 38

5.3 Característiques de les persones desocupades .............................................................. 41

5.4 Prestacions per desocupació ........................................................................................... 47

5.5 Excedents laborals ........................................................................................................... 48

6 Ocupació i condicions laborals de la població ocupada .................................................. 50

6.1 Llocs de treball localitzats ................................................................................................ 50

6.2 Població ocupada resident ............................................................................................... 52

6.3 Contractació ..................................................................................................................... 55

7 Ocupació a les empreses ............................................................................................... 63

7.1 Evolució dels llocs de treball localitzats per sectors ........................................................ 63


Pàg. ii

Índex de taules, gràfics i mapes

Taula 1 Població per grups d’edat, comparativa amb la projecció de població 2006, 2016 i 2021 ................................................... 3 Taula 2 Població per municipis, 2006-2016 .................................................................................................................................................................. 6 Taula 3 Taxes d’envelliment i sobreenvelliment per municipis, 2016 ............................................................................................................. 8 Taula 4 Oferta formativa de Formació Professional Inicial, cursos 2013/14 a 2016/17 ......................................................................15 Taula 5 Oferta formativa programada de Formació Professional de Règim Especial, curs 2017-2018 .........................................17 Taula 6 Relació dels centres i establiments que ofereixen els programes de formació i inserció els cursos 2016-2017 .....18 Taula 7 Centres autoritzats per impartir la formació dels contractes per a la formació i l'aprenentatge ....................................18 Taula 8 Centres de Formació Professional per l’Ocupació (FPO) acreditats per especialitats formatives ...................................19 Taula 9 Àrees formatives amb especialitats prioritzades .....................................................................................................................................20 Taula 10 Relació preferent amb l’activitat de la població de 16 a 64 anys a la Garrotxa i Catalunya, 2011 ................................26 Taula 11 Relació entre població potencialment activa, població ocupada i llocs de treball, 2016 ...................................................28 Taula 12 Taxes d’activitat, ocupació, atur i excedents laborals registrades, 2016 ...................................................................................28 Taula 13 Indicadors de mercat de treball per municipis, 2016 .........................................................................................................................29 Taula 14 Taxes d’autocontenció i autosuficiència de la Garrotxa i comarques veïnes, 2011 ..............................................................32 Taula 15 Destinacions de la població ocupada resident a la Garrotxa, 2011 ..............................................................................................33 Taula 16 Població ocupada resident i lloc de treball de la Garrotxa, 2011...................................................................................................33 Taula 17 Destinació de les persones ocupades residents per municipis, 2011 .........................................................................................33 Taula 18 Destinació de la població ocupada resident per comarques, 2001...............................................................................................34 Taula 19 Origen de la població que ocupa els llocs de treball localitzats a la Garrotxa, 2001 ............................................................34 Taula 20 Municipis de destinació de la població ocupada resident de la Garrotxa, 2001 .....................................................................34 Taula 21 Municipis d’origen de la població que ocupa els llocs de treball localitzats a la Garrotxa, 2001 ...................................34 Taula 22 Atur registrat segons nivell d’estudis, ocupació anterior i grup d’edat, 2008, 2013 i 2016 .............................................42 Taula 23 Atur registrat segons nivell d’estudis, ocupació anterior i grup d’edat, 2016.........................................................................43 Taula 24 Atur, llocs de treball i excedents laborals segons sectors d’activitat, 2009-2013-21016 .................................................49 Taula 25 Indicadors de rotació en la contractació, 2016 ......................................................................................................................................62 Taula 26 Comptes de cotització i afiliacions segons grandària de l’establiment, 2016 ..........................................................................70

Gràfic 1 Població resident, 2003-2016 ............................................................................................................................................................................. 2 Gràfic 2 Taxes interanuals de variació de la població, 2004-2016 ..................................................................................................................... 2 Gràfic 3 Piràmide de població de la Garrotxa, 2006 i 2016 .................................................................................................................................... 4 Gràfic 4 Piràmide de població de la Garrotxa, comparació amb Catalunya, 2016 ...................................................................................... 4 Gràfic 5 Piràmide de població i comparativa amb la projecció de població de la Garrotxa, 2016 i 2021........................................ 4 Gràfic 6 Piràmide de població de la Garrotxa, comparació amb Catalunya, 2021 ...................................................................................... 4 Gràfic 7 Índex de reemplaçament de la població en edat activa a la Garrotxa, comparació amb Catalunya, 2000-2016 ........ 5 Gràfic 8 Taxes d’envelliment i sobreenvelliment, 2005-2016 .............................................................................................................................. 7 Gràfic 9 Població major de 65 anys per grups d’edat, 2005-2016 ...................................................................................................................... 7 Gràfic 10 Població 16-64 segons nivell d'estudis (graus), 2011 .......................................................................................................................... 9 Gràfic 11 Població 16-64 segons nivell d'estudis (detall), 2011 ........................................................................................................................10 Gràfic 12 Població 16-64 per tipus d'estudis, 2011 .................................................................................................................................................11 Gràfic 13 Alumnes matriculats residents i taxes brutes d’escolarització 16-19 anys als CFGM i CFGS, cursos 2012-2017 .12 Gràfic 14 Alumnes matriculats residents i taxes brutes d’escolarització 16-17 anys als CFGM, cursos 2012-2017 ...............12 Gràfic 15 Alumnes matriculats residents i taxes brutes d’escolarització 18-19 anys als CFGS, cursos 2012-2017 ................12 Gràfic 16 Alumnes matriculats i taxes brutes 18-24 anys als estudis universitaris, cursos 2008-2016 .......................................13 Gràfic 17 Alumnes matriculats i taxes brutes 18-24 anys als estudis universitaris de ciències socials i humanitats , cursos 2008-2016 ....................................................................................................................................................................................................................................13


Pàg. iii

Gràfic 18 Alumnes matriculats i taxes brutes 18-24 anys als estudis universitaris de ciències i tecnologia, cursos 2008-2016 ................................................................................................................................................................................................................................................13 Gràfic 19 Alumnes matriculats a les universitat catalanes per tipus d'estudis, curs 2016/17 ...........................................................14 Gràfic 20 Alumnes matriculats segons famílies professionals, curs 2015-2016 .......................................................................................17 Gràfic 21 Perfil dels participants residents a la Garrotxa als Programes de formació professional per a l’ocupació per a persones treballadores segons diverses variables, comparació amb Catalunya, 2016 ..........................................................................21 Gràfic 22 Llocs de treball assalariats per famílies professionals, 2016 ..........................................................................................................23 Gràfic 23 Llocs de treball assalariats per famílies professionals, 2013 i 2016 ...........................................................................................24 Gràfic 24 Evolució dels llocs de treball assalariats per famílies professionals, 2009-2016 .................................................................25 Gràfic 25 Llocs de treball localitzats i població potencialment activa (16-64 anys), 2003-2016 ......................................................27 Gràfic 26 Distribució dels mitjans de transport de la població ocupada resident a la Garrotxa, 2011 ...........................................35 Gràfic 27 Distribució del temps de desplaçament de la població ocupada resident a la Garrotxa, 2011 ......................................36 Gràfic 28 Atur registrat, 2005-2016 ................................................................................................................................................................................37 Gràfic 29 Taxa d’atur registral, 2008-2017 (fins a juny) .......................................................................................................................................37 Gràfic 30 Taxa d’atur registral segons edat i sexe a la Garrotxa, comparació amb Catalunya, 2016 ...............................................38 Gràfic 31 Taxa d’atur registral segons sexe, 2012-2016 .......................................................................................................................................38 Gràfic 32 Taxa d’atur registral segons edat, 2012-2016 ........................................................................................................................................39 Gràfic 33 Taxa d’atur registral de la població de nacionalitat estrangera, 2012-2016 ..........................................................................40 Gràfic 34 Taxa d’atur registral segons nacionalitat, 2012-2016 ........................................................................................................................40 Gràfic 35 Taxa d’atur registral de la població de nacionalitat estrangera segons sexe, desembre 2016 .......................................40 Gràfic 36 Taxa d’atur registral segons nacionalitat i sexe, desembre 2016 .................................................................................................40 Gràfic 37 Taxa d’atur registral de la població de nacionalitat estrangera segons edat, desembre 2016 .......................................41 Gràfic 38 Taxa d’atur registral segons nacionalitat i edat, desembre 2016 .................................................................................................41 Gràfic 39 Atur registrat segons nivell d’estudis, ocupació anterior i grup d’edat, 2016 ........................................................................44 Gràfic 40 Atur registrat segons nivell d’estudis, ocupació anterior i grup d’edat, 2013-2016 ...........................................................44 Gràfic 41 Atur registrat segons grup d’edat, 2005-2016 .......................................................................................................................................45 Gràfic 42 Atur registrat segons nivell d’estudis, 2005-2016 ...............................................................................................................................45 Gràfic 43 Atur registrat segons grup ocupacional, 2005-2016 ..........................................................................................................................46 Gràfic 44 Atur registrat segons durada de la situació de desocupació, 2005-2016 .................................................................................46 Gràfic 45 Atur registrat, Prestacions per desocupació i cobertura, 2010-2016 ........................................................................................47 Gràfic 46 Tipologia de prestació, 2013 ...........................................................................................................................................................................47 Gràfic 47 Tipologia de prestació, 2016 ...........................................................................................................................................................................47 Gràfic 48 Llocs de treball localitzats, 2003-2016 ......................................................................................................................................................50 Gràfic 49 Afiliació al Règim General de la Seguretat Social, 2003-2016 ........................................................................................................51 Gràfic 50 Afiliació al Règim Especial de Treball Autònom, 2003-2016 ..........................................................................................................51 Gràfic 51 Percentatge de treball autònom sobre el total de l’afiliació, 2003-2016 ..................................................................................52 Gràfic 52 Pes del treball autònom per sectors, desembre 2016 ........................................................................................................................52 Gràfic 53 Afiliats residents per sexe, 2013-2016 ......................................................................................................................................................52 Gràfic 54 Afiliats residents per edat, 2013-2016 ......................................................................................................................................................53 Gràfic 55 Afiliats residents menors de 30 anys, 2013-2016 ................................................................................................................................54 Gràfic 56 Afiliats residents de 30 a 44 anys, 2013-2016 .......................................................................................................................................54 Gràfic 57 Afiliats residents de 45 a 54 anys, 2013-2016 .......................................................................................................................................54 Gràfic 58 Afiliats residents de 55 anys i més, 2013-2016 .....................................................................................................................................54 Gràfic 59 Afiliats residents per nacionalitat, 2013-2016 ......................................................................................................................................55 Gràfic 60 Afiliats residents amb nacionalitat estrangera, 2013-2016 ............................................................................................................55 Gràfic 61 Contractació, 1998-2016 ..................................................................................................................................................................................55 Gràfic 62 Taxa de temporalitat de la contractació, 1998-2016 ..........................................................................................................................56 Gràfic 63 Taxa de temporalitat de la contractació per sexe, 1998-2016 .......................................................................................................56 Gràfic 64 Contractació per grups d’edat, 2008 ...........................................................................................................................................................57 Gràfic 65 Contractació per grups d’edat, 2016 ...........................................................................................................................................................57


Pàg. iv

Gràfic 66 Taxa de temporalitat contractual per edat, 2016 .................................................................................................................................57 Gràfic 67 Taxa de temporalitat contractual per edat, 1998-2016 ....................................................................................................................57 Gràfic 68 Contractació per ETT, 2006-2016 ................................................................................................................................................................58 Gràfic 69 Contractació segons durada del contracte, 2016 ..................................................................................................................................58 Gràfic 70 Contractació per nivell formatiu, 2016 ......................................................................................................................................................58 Gràfic 71 Contractació per grans ocupacions, 2016 ................................................................................................................................................59 Gràfic 72 Distribució de la contractació per mida de l’empresa, 2016 ...........................................................................................................60 Gràfic 73 Taxa de temporalitat contractual segons mida de l’empresa, 2016 ..........................................................................................60 Gràfic 74 Contractació per grans sectors, 2016 .........................................................................................................................................................60 Gràfic 75 Taxa de temporalitat contractual per grans sectors, 2016 ..............................................................................................................60 Gràfic 76 Llocs de treball als grans sectors d’activitat a la Garrotxa, 2016 ..................................................................................................63 Gràfic 77 Llocs de treball als grans sectors d’activitat a la Garrotxa, 2009-2016 .....................................................................................64 Gràfic 78 Llocs de treball als principals subsectors d’activitat, 2016 .............................................................................................................65 Gràfic 79 Llocs de treball als principals subsectors d’activitat, 2009-2016 .................................................................................................65 Gràfic 80 Llocs de treball als principals subsectors de la Indústria, 2016 ....................................................................................................66 Gràfic 81 Llocs de treball als principals subsectors de la Indústria, 2009-2016 .......................................................................................67 Gràfic 82 Llocs de treball als principals subsectors dels Serveis, 2016 .........................................................................................................68 Gràfic 83 Llocs de treball als principals subsectors dels Serveis, 2009-2016 .............................................................................................69 Gràfic 84 Afiliacions segons grandària de l’establiment, 2008-2016 ..............................................................................................................70


[Àmbit territorial] Pàg. 1

1 ÀMBIT TERRITORIAL


[Aspectes demogràfics que incideixen en el mercat de treball] Pàg. 2

2 ASPECTES DEMOGRÀFICS QUE INCIDEIXEN EN EL MERCAT DE

TREBALL

Tot i la millora de la situació econòmica, es manté la tendència a l’estancament

demogràfic a la Garrotxa, amb efectes negatius en la demanda interna de

productes i serveis

L’etapa expansiva de l’economia entre 2003 i 2008 va anar acompanyada d’un important creixement demogràfic, seguida d’un estancament i lleugera pèrdua de població durant la recessió. En paral·lel a la nova etapa expansiva iniciada el 2013 s’observa una recuperació demogràfica en els contextos català i provincial, que encara no s’han traslladat a la Garrotxa, que registra descensos poblacionals.

La població de la Garrotxa ha passat dels 49.625 habitants l’any 2003 als 55.999 registrats a 1 de gener de 2016. Així en aquest període la població ha augmentat en 6.374 persones, un increment del 12,8%. En el darrers 10 anys, comparant les xifres de 2006 i 2016, la població s’ha incrementat en 3.229 persones, un 6,0%. Es tracta d’un valor inferior al que s’ha produït a la demarcació, on la població s’ha incrementat un 9,6% en el mateix període, però lleugerament per sobre de com ho ha fet al conjunt català, on l’increment ha estat del 5,4% (veure Taula 2). Establint un rànquing amb la resta de comarques catalanes, la Garrotxa se situa en la 21a. posició pel que fa a variació de la població en aquest període.

L’increment poblacional més notable es va donar de forma continuada entre els anys 2003 i 2013, moment en que arriba als 56.106 habitants. A partir de llavors es produeix un estancament i fins i tot una sensible reducció del nombre total d’habitants. De 2003 a 2009 la Garrotxa va registrar variacions anuals de població que eren superiors a l’1,5% en la majoria de casos. A partir de 2010 es produeix una desacceleració, amb taxes per sota del 0,5%. Finalment, els darrers tres anys s’ha donat un estancament poblacional, amb variacions que arriben a ser lleugerament negatives. L’evolució ha estat més moderada que a la demarcació, i similar a l’experimentada al conjunt català, fins l’any 2012. A partir d’aquest moment el comportament resulta més positiu a la Garrotxa que no pas a Catalunya o a la demarcació. Aquesta tendència s’inverteix el 2016, quan el conjunt català i la demarcació tornen a registrar variacions positives mentre la Garrotxa se situa en valors negatius.

Gràfic 1 Població resident, 2003-2016

Gràfic 2 Taxes interanuals de variació de la població, 2004-2016

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat.

49.6

25

50

.61

6 51

.78

6

52

.83

4

53

.50

7

54

.43

7

55

.33

9

55

.43

9

55

.59

7

55

.85

5

56

.10

6

56

.03

6

56

.06

3

55

.99

9

46.000

48.000

50.000

52.000

54.000

56.000

58.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

Catalunya Prov. Girona Garrotxa



Si no es produeix un altre flux migratori important, en els propers anys seguirà

disminuint la demanda interna i es mantindrà la tendència a l’envelliment i

disminució de la força de treball

En els propers anys la població en edat de treballar 16-64 anys disminuirà en 2.125 efectius (un 6% menys) segons les projeccions demogràfiques previstes per 2021. Per edats, s’observa com les cohorts més joves (entre 16 i 44 anys) registren descensos en tots els grups d’edat en l’escenari 2021. Així, el grup 35-44 anys disminueix un 16,2%, el de 25-34 anys un 13,0% i els més joves (16-24 anys) són els que pateixen una menor disminució, d’un 3,8%.

La comparació de les piràmides de població entre 2006 i 2016 mostra un progressiu envelliment de la població, que també afecta al conjunt de la força de treball. Així, les cohorts més plenes l’any 2006 se situaven en els grups d’edat 25-45 anys, mentre que l’any 2016 són el grup 35-50 anys. També s’observa un augment en el darrer decenni de la proporció de població de més de 85 anys, mostra de la tendència demogràfica al sobre-envelliment de la població. Pel que fa als cohorts més joves, s’observa una major proporció de joves fins els 15 anys. Es tracta d’un desplaçament de la generació del baby boom, que es trasllada en els seus descendents, que actualment tenen entre 5 i 15 anys. Amb tot, aquesta situació de recuperació demogràfica tendeix a reduir-se i els cohorts de 0 a 5 anys ja son menys nombrosos que els nascuts en anys anteriors.

La comparació de la situació de la comarca en relació a Catalunya, mostra un envelliment ja de per si superior, on els cohorts més joves són menys nombrosos (entre els 25-45 anys) i més nombrosos els de més edat (50-65 anys) i també en el grup d’edat avançada (80 i més anys).

Les estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya pel 2021 mostren un envelliment encara superior al registrat en l’actualitat de la força de treball, amb un increment molt considerable dels cohorts d’entre 55 i 65 anys, mentre el col·lectiu de 20 a 40 anys es reduirà i es preveu un lleuger augment dels joves descendents de la generació del baby boom. Respecte a Catalunya, l’escenari demogràfic pel 2021 presenta també un envelliment superior a la comarca tant de la força de treball com en el sobreenvelliment de la gent gran.

Les previsions demogràfiques de l’Idescat preveuen també un escenari alt i un baix, en tots dos casos la població de la comarca seria inferior a la registrada actualment, de 55.413 i 51.548 persones respectivament.

Taula 1 Població per grups d’edat, comparativa amb la projecció de població 2006, 2016 i 2021

2006 2016 2021 2016-

2006 2016-2006 (%)

2021-2016

2021-2016 (%)

Menors 16 anys 7.532 9.068 8.278 1.536 20,4 -790 -8,7

16-24 anys 4.940 4.886 4.700 -54 -1,1 -186 -3,8

25-34 anys 8.274 6.381 5.552 -1.893 -22,9 -829 -13,0

35-44 anys 8.108 8.844 7.408 736 9,1 -1.436 -16,2

45-54 anys 7.458 8.177 8.044 719 9,6 -133 -1,6

55-64 anys 5.409 7.248 7.707 1.839 34,0 459 6,3

Pob. 16-64 anys 34.189 35.536 33.411 1.347 3,9 -2.125 -6,0

65 o més anys 11.113 10.735 11.945 282 2,5 1.210 11,3

Total 52.834 55.999 53.634 3.165 6,0 -2.365 -4,2

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants i de les Projeccions de població

2013-2051, Idescat.

Nota: Població projectada a 1 de gener segons el sexe i l'edat. Escenari mitjà (base 2013)



Gràfic 3 Piràmide de població de la Garrotxa, 2006 i 2016

Gràfic 4 Piràmide de població de la Garrotxa, comparació amb Catalunya, 2016

Gràfic 5 Piràmide de població i comparativa amb la projecció de població de la Garrotxa, 2016 i 2021

Gràfic 6 Piràmide de població de la Garrotxa, comparació amb Catalunya, 2021

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants i de les

Projeccions de població 2013-2051, Idescat.

Nota: Població projectada a 1 de gener segons el sexe i l'edat. Escenari

mitjà (base 2013)

2,0 1,5 1,0 0,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

65

70

75

80

85

90

95

2006 2016

2,0 1,5 1,0 0,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

65

70

75

80

85

90

95

100+

Catalunya Garrotxa

2,0 1,5 1,0 0,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

65

70

75

80

85

2021 2016

2,0 1,5 1,0 0,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

65

70

75

80

85

Catalunya Garrotxa



En conseqüència, en els propers

anys les sortides del mercat

laboral de les cohorts de més

edat seran molt més importants

que les entrades de les cohorts

més joves, situació que es donarà

de forma molt accentuada en

alguns municipis de la comarca

Per cada cent joves de 15-19 anys que s’incorpori al mercat de treball en els propers cinc anys n’hi haurà 127 persones d’entre 60-64 anys que en sortirà. Aquesta situació s’accentua en el cas de municipis com Sant Joan les Fonts o Santa Pau que per cada cent joves que s’incorporin al mercat laboral, en sortiran dos-cents adults per jubilació. A aquesta mateixa situació s’hi aproximen els municipis de la Vall d'en Bas, Sant Aniol de Finestres i Riudaura.

Olot és dels municipis de la comarca amb una situació menys greu, tot i que registra també un desajust important des del punt de vista demogràfic, amb un índex de reemplaçament del 113,5.

L’únic municipi de la comarca amb un reemplaçament positiu és Sant Jaume de Llierca, on les entrades seran superiors a les sortides (l’índex és del 95,3).

L’evolució de l’índex de reemplaçament a la comarca mostra una tendència preocupant. De fet, fins el 2005 el saldo era positiu a favor dels joves, entre 2005 i 2008 ha estat en equilibri, i a partir de 2009 l’evolució és molt negativa. A Catalunya la tendència ha estat similar, però els darrers anys tendeix a estabilitzar-se i, fins i tot, millorar el seu comportament, mentre que a la comarca manté la tendència al desajust.

Gràfic 7 Índex de reemplaçament de la població en edat activa a la Garrotxa, comparació amb Catalunya, 2000-2016

Mapa 1 Índex de reemplaçament de la població en edat activa per municipis, 2016


Nota: índex de reemplaçament =: (Població de 60 a 64 anys / Població de 15 a 19 anys)*100

70,0

80,0

90,0

100,0

110,0

120,0

130,0

140,0

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

Garrotxa

Catalunya



Els municipis més petits i

els més grans són els que

experimenten majors

creixements

poblacionals,

contràriament els

municipis d’entre mil i

dos mil habitants creixen

per sota la mitjana

comarcal

La Garrotxa presenta una elevada concentració territorial de la població. A la capital, Olot, s’hi concentra més del 60% de la població, acollint 34.000 habitants a 1 de gener de 2016. La resta de municipis resulten molt més petits en volum de població. El segon municipi més poblat és la Vall d’en Bas (2.983), i acull el 5,3% de la població de la comarca, seguit de Sant Joan les Fonts (2.906) amb el 5,2%. A partir d’aquests tres, els 18 municipis restants tenen una població inferior al 5% del total comarcal. Un grup format per vuit municipis, els que tenen menys població, són considerats micropobles, amb una població inferior als 500 habitants: Riudaura, Maià de Montcal, Argelaguer, Sant Aniol de Finestres, Mieres, Sant Ferriol, Beuda i Sales de Llierca, tots ells amb menys de l’1% de la població comarcal.

En el darrer decenni el creixement de població ha estat desigual entre els municipis de la comarca. Els increments més intensos, molt per sobre de la mitjana comarcal, s’han registrat de forma majoritària a micropobles. Destaca Sant Aniol de Finestres (28,4%), Beuda (21,3%) i Sant Ferriol (19,1%). D’entre els municipis de major tamany, destaca l’augment registrat a la Vall d’en Bas (12,6%) i a Sant Joan les Fonts (9,6%). Per altra banda, alguns municipis perden població en el mateix període. El cas més destacat és el de les Planes d’Hostoles (-7,6%), seguit Mieres (-4,2%), Santa Pau (-2,6%) i Castellfollit

Taula 2 Població per municipis, 2006-2016 Àmbit territorial 2006 2016 2016

(%) 2016

(% acum)

2016- 2006

2016- 2006

(%)

Catalunya 7.134.697 7.522.596 387.899 5,4

Prov. Girona 687.331 753.576 - - 66.245 9,6

Garrotxa 52.834 55.999 100,0 - 3.165 6,0

Olot 31.932 34.000 60,7 60,7 2.068 6,5

Vall d'en Bas, la 2.650 2.983 5,3 66,0 333 12,6

Sant Joan les Fonts 2.652 2.906 5,2 71,2 254 9,6

Besalú 2.257 2.438 4,4 75,6 181 8,0

Preses, les 1.692 1.781 3,2 78,8 89 5,3

Planes d'Hostoles, les 1.798 1.662 3,0 81,7 -136 -7,6

Santa Pau 1.565 1.524 2,7 84,5 -41 -2,6

Sant Feliu de Pallerols 1.272 1.317 2,4 86,8 45 3,5

Vall de Bianya, la 1.256 1.266 2,3 89,1 10 0,8

Castellfollit de la Roca 993 970 1,7 90,8 -23 -2,3

Montagut i Oix 903 929 1,7 92,5 26 2,9

Sant Jaume de Llierca 815 873 1,6 94,0 58 7,1

Tortellà 729 781 1,4 95,4 52 7,1

Riudaura 417 466 0,8 96,2 49 11,8

Maià de Montcal 379 433 0,8 97,0 54 14,2

Argelaguer 418 415 0,7 97,8 -3 -0,7

Sant Aniol de Finestres 289 371 0,7 98,4 82 28,4

Mieres 331 317 0,6 99,0 -14 -4,2

Sant Ferriol 194 231 0,4 99,4 37 19,1

Beuda 164 199 0,4 99,8 35 21,3

Sales de Llierca 128 137 0,2 100,0 9 7,0

Ordenats de major a menor població l’any 2016.

Mapa 2 Variació de la població per municipis, 2006-2016




de la Roca (-2,3%). En termes absoluts, els majors increments s’han donat als municipis de major tamany, encapçalats per Olot amb 2.068 habitants més, la Vall d’en Bas amb 333 habitants més, Sant Joan les Fonts amb 254 habitants més, i Besalú amb 181 habitants més, tots ells amb increments relatius superiors als de la mitjana comarcal.

S’està produint un sobreenvelliment d’una població ja per sí envellida, que

comporta un progressiu augment de la demanda de serveis d’atenció a la

dependència i sanitaris

Comparativament amb el conjunt català i

amb la demarcació, la població de la

Garrotxa es mostra més envellida. El

2016 la taxa d’envelliment1 de la comarca

es va situar en el 20,3%, 1,9 punts

percentuals per sobre de la taxa catalana

i 3,1 per sobre de la demarcació. La taxa

d’envelliment de la població de la

Garrotxa va registrar una tendència

positiva entre els anys 2005 i 2009, amb

una reducció de la taxa, que es va situar

en el 19,9%, la xifra més baixa del període

analitzat. A partir de 2009 aquesta taxa

mostra un clar estancament, que només

es trenca l’any 2013, quan inicia un

lleuger augment que continua fins a

aquest darrer any 2016, tot i que encara

no ha arribat al nivell registrat el 2005

(21,4%). Pel que fa al sobreenvelliment

de la població (75 anys i més), s’observa

com la taxa creix de forma continuada

entre els anys 2005 i 2012, per iniciar

llavors un període reducció del

sobreenvelliment que arriba al 2016, de

forma que en aquesta data el 55,5% de la

població de gent gran tenia 75 anys i més.

El motiu principal de la reducció del

sobreenvelliment els darrers anys ha

estat l’entrada en aquest grup d’edat del

buit de cohorts nascuts durant la Guerra

Civil Espanyola i la immediata

postguerra, produint una minva

d’efectius en aquestes edats. A diferència del que passa amb el sobreenvelliment de la població de

75 anys i més, quan l’edat s’avança fins els 85 anys i més, es comprova que aquesta taxa ha crescut de forma important i continuada des de l’inici de la sèrie. Si l’any 2005 la taxa de sobreenvelliment

de 85 anys i més era del 12,1%, aquesta s’incrementa escalonadament fins al 20,8% el 2016. De cara

1 La taxa d’envelliment és el coeficient entre la població de 65 o més anys i la població total. Mentre que les taxes de sobreenvelliment es refereixen al grup d’edat entre el conjunt de la població de 65 o més anys.

Gràfic 8 Taxes d’envelliment i sobreenvelliment, 2005-2016

Gràfic 9 Població major de 65 anys per grups d’edat, 2005-2016


0

10

20

30

40

50

60

70

200

5

200

6

200

7

200

8

200

9

201

0

201

1

201

2

201

3

201

4

201

5

201

6

Taxa d'envelliment (%)

Taxa de sobreenvelliment 75+ (%)

Taxa de sobreenvelliment 85+ (%)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Població 65-74 anys Població 75-84 anys Població 85 o més anys



al 2021 les previsions estimen que la taxa de sobreenvelliment se situarà en el 23,1%, 3 punts

superior a l’actual i 200 persones

més de 85 o més anys (un

increment del 7,7%).

Els micropobles són els que

presenten un menor

sobreenvelliment

Els municipis amb una taxa

d’envelliment més elevada són les

Planes d’Hostoles (27,3%),

Castellfollit de la Roca (24,8%) i

Sant Joan les Fonts (24,2%). Per

contra, hi ha municipis amb una

taxa d’envelliment molt baixa, com

ara Sant Ferriol (14,3%), Beuda

(14,1%) i Sales de Llierca (11,7%).

Si ens fixem en el grup de població

de 75 anys i més, a quatre municipis

més d’un 60% de la gent gran té 75

anys i més, concretament Sant

Ferriol (66,7%), Argelaguer

(66,3%), Sant Jaume de Llierca

(61,7%) i les Planes d’Hostoles

(61,1%). En la banda contrària se

situen els municipis de Beuda i

Sales de Llierca, on el 32,1% i el

31,3% de la gent gran té o supera

els 75 anys, respectivament.

Finalment, pel que fa al sobreenvelliment de 85 anys i més,

a dos municipis, Argelaguer i

Montagut i Oix, més d’un quart de la

gent gran tenia 85 anys i més, el

27,9% i el 25,0% respectivament.

Per contra, al municipi de Beuda

aquest percentatge només arriba al

3,6%.

Taula 3 Taxes d’envelliment i sobreenvelliment per municipis, 2016

Ordenat segons taxa de sobreenvelliment 85+

Àmbit territorial Taxa d'envelliment

(%)

Taxa de sobre-envelliment 75+

(%)

Taxa de sobre-envelliment 85+

(%)

Argelaguer 20,7 66,3 27,9

Montagut i Oix 20,2 58,5 25,0

Castellfollit de la Roca 24,8 56,8 23,7

Sant Jaume de Llierca 23,6 61,7 23,3

Olot 19,6 56,5 21,7

Riudaura 19,1 47,2 21,3

Vall d'en Bas, la 19,2 57,1 21,3

Garrotxa 20,3 55,5 20,8

Besalú 23,3 55,2 20,5

Tortellà 22,8 56,2 20,2

Planes d'Hostoles, les 27,3 61,1 19,9

Sant Joan les Fonts 24,2 49,7 19,2

Santa Pau 21,1 52,2 18,6

Sant Feliu de Pallerols 21,9 48,3 18,1

Prov. Girona 17,2 49,7 16,3

Catalunya 18,4 50,0 16,1

Vall de Bianya, la 18,1 52,8 15,3

Mieres 22,7 40,3 15,3

Sant Aniol de Finestres 18,3 51,5 14,7

Preses, les 17,3 49,8 14,2

Maià de Montcal 20,6 51,7 13,5

Sales de Llierca 11,7 31,3 12,5

Sant Ferriol 14,3 66,7 12,1

Beuda 14,1 32,1 3,6

Mapa 3 Taxa de sobreenveliment +85 anys per municipis, 2016



[Formació pel treball] Pàg. 9

3 FORMACIÓ PEL TREBALL

3.1 NIVELL D’INSTRUCCIÓ I ESTUDIS PROFESSIONALITZADORS

La població té un nivell formatiu inferior a la mitjana catalana, amb una menor

presència de població amb estudis postobligatoris. La diferència és més notable

en els estudis universitaris, on la Garrotxa se situa clarament per sota

La població de la Garrotxa es caracteritza per presentar uns nivells d’estudis de la població en edat de treballar inferiors als que es donen a la demarcació i al conjunt del Principat. Es tracta de la 21a comarca pel que fa a presència de població amb estudis de tercer grau, que és del 18,3%, mentre que a la demarcació és del 18,7%, i a Catalunya arriba al 23,6%, 5,3 punts percentuals més.

La proporció de població amb estudis secundaris és del 63,9%, una situació intermèdia de la que es dóna a la demarcació (64,3%) i al conjunt català (62,5%).

En canvi, es reflexa una major presència de població amb nivell d’estudis baixos. Entre la població amb estudis de primer grau és on es dóna la major diferència, ja que el 12,5% de la població ha assolit aquest nivell d’estudis, 2,9 punts percentuals per sobre de la mitjana catalana, i es converteix en la 7a comarca amb un pes més elevat d’aquest grup, per sota del Ripollès i per sobre del Baix Empordà.

Tot i que amb un nivell molt més baix, sobresurt la presència de població analfabeta, que no sap llegir ni escriure, que representa l’1,8%, per sobre de la demarcació (1,2%) i Catalunya (1,0%).

Pel que fa als tipus d’estudis realitzats, novament queda palesa la mateixa realitat. La població de la Garrotxa sobresurt en estudis obligatoris, mentre minva considerablement en els postobligatoris. On es dóna una major presència és entre les persones amb formació d’ESO, que arriba al 30,6%, 3,3 punts percentuals per sobre de la demarcació (27,3%) i 2,3 punts percentuals

Gràfic 10 Població 16-64 segons nivell d'estudis (graus), 2011

Font: Actíva Prospect a partir del Cens de població i habitatges de l'INE.

Nota: Els graus són els següents:

Analfabets: es considera que una persona és analfabeta quan no sap llegir ni escriure en cap idioma.

Sense estudis: persones que saben llegir i escriure, però que van assistir menys de cinc anys a l'escola. Encara que aquesta categoria és equivalent a la d"Estudis primaris incomplets" de la Classificació nacional d'educació (CNED), s'ha optat per mantenir la denominació a fi de facilitar la comparació amb els censos anteriors.

Primer grau: persones que van anar a l'escola cinc anys o més sense completar EGB, ESO o Batxillerat Elemental.

Segon grau: es considera que una persona té estudis de segon grau quan ha acabat ESO, EGB, Batxillerat Elemental o té el certificat d'escolaritat o d'estudis primaris, batxillerat (LOE, LOGSE), BUP, Batxillerat Superior, COU, PREU, FP grau mitjà, FP I, Oficialia Industrial o equivalent, grau mitjà de música i dansa, certificats d'escoles oficials d'idiomes, FP grau superior, FP II, Mestratge Industrial o equivalent.

Tercer grau: es considera que una persona té estudis de tercer grau quan ha acabat una diplomatura universitària, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica o equivalent, grau universitari, llicenciatura, arquitectura, enginyeria, màster oficial universitari, especialitats mèdiques o doctorat.

Les categories segons tipus són: Educació, Arts i humanitats, Dret i ciències socials, Ciències i informàtica, Arquitectura, construcció, formació tècnica i

indústries, Agricultura, ramaderia, pesca i veterinària, Salut i serveis socials i Altres serveis

1,8 3,5

12,5

63

,9

18,3

1,2 4,

0

11,8

64

,3

18,7

1,0 3,

3

9,6

62

,5

23,6

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

Analfabets Sense estudis Primer grau Segon grau Tercer grau

Garrotxa Prov. Girona Catalunya



per sobre de la mitjana catalana (28,3%). És en el nivell d’estudis d’Educació primària on s’aprecia una major diferència, amb una presència del 17,7% de la població, 4,9 punts percentuals per sobre de la demarcació (12,8%) i 4,2 punts per sobre de Catalunya (13,5%). La diferència és d’1,2 i d’1,3 punts percentuals per sobre respectivament pel que fa a població sense estudis (9,6%), i també està per sobre pel que fa a la població que no sap llegir ni escriure (2,3%).

Per altra banda, hi ha un menor percentatge de població amb estudis postobligatoris. El 10,8% de la població té estudis de Batxillerat superior, per sota del registrat a la demarcació i al conjunt català (13,8% i 13,5%, respectivament). La població amb estudis d’FP de grau mitjà (7,4%), és l’única en aquest àmbit que se situa lleugerament per sobre (6,9% a la demarcació i 7,0% a Catalunya). També es situa per sota pel que fa a la població amb FP de grau superior (6,6%). En el tram d’estudis universitaris, també està per sota dels dos àmbit territorials superiors, amb especial incidència pel que fa a les persones amb titulació de llicenciatura o doctorat, ja que amb el 6,8% se situa gairebé a la meitat del que es dóna a la demarcació (12,3%) i també lluny de la mitjana catalana (11,2%). També resulta inferior la presència de població amb estudis de diplomatura (6,1%) i de grau universitari (2,1%).

Gairebé dues terceres parts de la població no té cap tipus d’especialització

professional

Prenent com a referència la formació de la població en les diferents especialitats, la que concentra un major nombre de persones a la comarca és l’especialització en Arquitectura, construcció, formació tècnica i indústries, que engloba el 24,1% de la població, per sobre de la mitjana catalana

Gràfic 11 Població 16-64 segons nivell d'estudis (detall), 2011

Font: Actíva Prospect a partir del Cens de població i habitatges de l'INE.

2,3

9,6

17,7

30,6

10

,8

7,4

6,6

6,1

2,1

6,8

1,7

8,4

12,8

27,3

13,8

6,9 7,

5

6,9

2,5

12,3

1,7

8,3

13,5

28,3

13,5

7,0 7,3

6,7

2,4

11,2

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

No sap llegir oescriure

Sense estudis Educacióprimària

ESO Batxilleratsuperior

FP grau mitjà FP grausuperior

Diplomatura Grauuniversitari

llicenciatura idoctorat




(22,3%) i de la demarcació (20,6%). Gairebé al mateix nivell se situa la població amb formació en Dret i ciències socials, que és el 24,0%, tres punts percentuals per sota de la mitjana catalana (27,0%) i també per sota de la demarcació (24,9%). En tercera posició se situen els estudis de Salut i serveis socials amb un 13,5%, en aquest cas la proporció és lleugerament superior a la mitjana catalana i de la demarcació (12,8% i 12,6% respectivament).

Dues especialitzacions més tenen una major presència a la Garrotxa que no pas als altres dos àmbits territorials, l’Educació i l’Agricultura, ramaderia, pesca i veterinària. En el cas de l’Educació, el 12,8% té aquesta especialització, 3,2 punts percentuals per sobre de Catalunya (9,6%) i 1 punt per sobre de la demarcació (11,8%). Pel que fa a l’Agricultura, ramaderia, pesca i veterinària, tot i tenir poca presència (4,6%), aquesta és superior a la catalana i de la demarcació (1,5% i 2,3% respectivament).

Entre les especialitats amb una menor presència comparant amb el territori català i de la demarcació de Girona, juntament amb Dret i ciències socials es troben les Arts i humanitats, les Ciències informàtiques i els Altres serveis. En el cas de les Arts i humanitats, el 6,5% que representen queden per sota del 8,4% català i del 8,3% de la demarcació. Pel que fa a les Ciències informàtiques, al situar-se en el 9,0%, registra un nivell similar al de la demarcació (9,3%), però inferior al del conjunt català (10,6%). Finalment, l’especialització en Altres serveis2, que arriba al 5,4%, és gairebé la meitat de la que es registra a la demarcació (10,3%), està també per sota de la mitjana catalana (7,8%).

Amb tot, cal assenyalar que una important majoria de la població d’entre 16 i 64 de la comarca, el 64,8%, no té cap àmbit d’especialització professional en relació als seus estudis. Aquesta xifra és superior a la registrada al conjunt de Catalunya (59,5%), però està per sota de la que es dóna a la demarcació de Girona (67,5%).

Gràfic 12 Població 16-64 per tipus d'estudis, 2011

Font: Actíva Prospect a partir del Cens de població i habitatges de l'INE

2 Inclou Serveis personals (Hostaleria, Turisme, Perruqueria. ...), Serveis de seguretat (Ensenyament Militar, Ordre Públic, Protecció Civil. ...) i altres serveis (transport marítim, aeri o terrestre; protecció del medi ambient. ...).

12,8

6,5

24,0

9,0

24,1

4,6

13

,5

5,4

11,

8

8,3

24,9

9,3

20,6

2,3

12

,6

10,

3

9,6

8,4

27,0

10,6

22,3

1,5

12,8

7,8

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

Educació Arts ihumanitats

Dret iciènciessocials

Ciències iinformàtica

Arquitectura, construcció

, formaciótècnica i

indústries

Agricultura ,ramaderia ,

pesca iveterinària

Salut iserveissocials

Altres serveis




En els darrers anys es registra un

augment molt significatiu en el

seguiment dels estudis de

formació professional vinculats

als cicles de grau superior i un

retrocés dels de grau mig, on la

comarca presenta un dels

seguiments més baixos del

context català

El nombre d’alumnes residents a la Garrotxa matriculats en la Formació Professional se situa en 917 el curs 2016/17. Aquesta xifra representa un 10,2% més que el que es registrava el curs 2012/13, fa cinc anys. L’increment és superior al que s’ha registrat al conjunt de Catalunya (8,6%), però inferior al de la demarcació (12,0%) i se situa com l’11è major increment en el context comarcal català.

Els nombre d’alumnes matriculats en cicles de grau mig és de 432 durant el curs 2016/17. Aquesta xifra és lleugerament inferior a la registrada els dos cursos anteriors (d’uns 30 alumnes menys) i representa una reducció del 3,3% respecte el curs 2012/13. De fet, durant aquest darrer curs s’observa una caiguda en el seguiment d’aquests estudis professionalitzadors per part dels joves, sobretot en el conjunt de la comarca, tot i que es dóna també en el conjunt de la demarcació i Catalunya. Amb tot, deixa la taxa d’escolarització en xifres similars a les de la demarcació (42,0%), quan en els darrers anys sempre s’havia registrat un major seguiment d’aquests estudis a la comarca. En relació al conjunt de comarques catalanes, la Garrotxa se situa en la posició 35a en el seguiment d’aquest estudis. Cal assenyalar que el balanç 2012/13 – 2016/17 és un dels pitjors del panorama comarcal català, ocupant la 24a posició. De fet, a la demarcació, s’ha produït un increment del 6,0% d’alumnes matriculats en el mateix període.

Pel que fa als cicles de grau superior, s’ha produït un progressiu augment en el

Gràfic 13 Alumnes matriculats residents i taxes brutes d’escolarització 16-19 anys als CFGM i CFGS, cursos 2012-2017

Gràfic 14 Alumnes matriculats residents i taxes brutes d’escolarització 16-17 anys als CFGM, cursos 2012-2017

Gràfic 15 Alumnes matriculats residents i taxes brutes d’escolarització 18-19 anys als CFGS, cursos 2012-2017

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat i

Departament d’Ensenyament..

832842

904

873

917

30,0

32,0

34,0

36,0

38,0

40,0

42,0

44,0

46,0

48,0

700

750

800

850

900

950

2012/2013 2013/2014 2014/2015 2015/2016 2016/2017

Alumnes T.esc. Garrotxa

T.esc. Prov.Girona T.esc. Catalunya

449432

462 463

432

37,0

38,0

39,0

40,0

41,0

42,0

43,0

44,0

45,0

46,0

47,0

200

250

300

350

400

450

500

2012/2013 2013/2014 2014/2015 2015/2016 2016/2017



383

410

442

410

485

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

50,0

200

250

300

350

400

450

500

2012/2013 2013/2014 2014/2015 2015/2016 2016/2017





nombre d’alumnes matriculats, passant dels 383 el curs 2012/13 als 485 el curs 2016/17, 102 alumnes més. Aquest augment representa un 26,6% més i situa a la Garrotxa entre les comarques que més ha crescut (la 5a). Aquesta millora en la matriculació es trasllada a les taxes d’escolarització entre els joves de 18-19 anys, que se situa en el 46,6%, aproximant-se a la registrada al conjunt de Catalunya i més de 10 punts percentuals per sobre la demarcació. En comparació a la resta de comarques la taxa se situa en una posició intermèdia, ocupant la 18a posició.

Els nombre d’alumnes

matriculats a les universitats

catalanes s’ha reduït

considerablement els darrers

anys, així com el seguiment dels

estudis universitaris, evolució

que esdevé una singularitat

comarcal

Amb l’inici de la crisi a finals de 2007 el nombre d’alumnes matricules a les universitats catalanes augmenta progressivament, així com la taxa de seguiment per part dels joves, situació que es manté fins al curs 2011/12 on el nombre d’alumnes assoleix la xifra de 1.013 alumnes matriculats i una taxa bruta del 25,5% dels joves d’edats entre 18-24 anys. A partir d’aquest curs, es produeix un canvi de tendència i el nombre d’alumnes manté una tendència descendent, així com la taxa de seguiment. El nombre d’alumnes matriculats se situa el darrer curs en 903 (110 menys) i la taxa en el 23,3%, 2,2 punts menys. Aquesta evolució contrasta amb la que s’ha registrat tant a la demarcació (on s’ha mantingut) i a Catalunya, on només descendeix el darrer curs. En el context comarcal català la taxa d’escolarització se situa en la 25a posició, sent comparativament baixa.

L’evolució de l’alumnat és similar entre els estudis universitaris de ciències

Gràfic 16 Alumnes matriculats i taxes brutes 18-24 anys als estudis universitaris, cursos 2008-2016

Gràfic 17 Alumnes matriculats i taxes brutes 18-24 anys als estudis universitaris de ciències socials i humanitats , cursos 2008-2016

Gràfic 18 Alumnes matriculats i taxes brutes 18-24 anys als estudis universitaris de ciències i tecnologia, cursos 2008-2016

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat i

Secretaria d’Universitats i Recerca.

936 9631007 1013

982951 937

903

20,0

21,0

22,0

23,0

24,0

25,0

26,0

27,0

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

1100

08-09 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16

Garrotxa Garrotxa Prov.Girona Catalunya

474 477

507 506 509493

476 469

10,0

10,5

11,0

11,5

12,0

12,5

13,0

13,5

14,0

14,5

200

250

300

350

400

450

500

550

08-09 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16


462486

500 507

473458 461

434

7,0

8,0

9,0

10,0

11,0

12,0

13,0

14,0

200

250

300

350

400

450

500

550

08-09 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16




socials i humanitats i els de ciències i tecnologia, tot i que més accentuat entre aquests últims tipus d’estudis. És a dir, es va produir un increment inicial més important i el retrocés també és més intens en els darrers anys. De fet, el curs 2011/12 el nombre d’alumnes matriculats era pràcticament el mateix entre els estudis universitaris de ciències socials i humanitats i els de ciències i tecnologia, mentre que enguany els de ciències i tecnologies registren una trentena menys d’alumnes. Per últim, assenyalar que els estudis de ciències i tecnologia registraven un major seguiment a la comarca que al conjunt de la demarcació i Catalunya, situació que s’ha capgirat els darrers anys.

En termes comparatius la taxa de matriculació 28-24 anys en els estudis de ciències socials i humanitats se situa en el 29è lloc del rànquing comarcal amb una taxa del 12,1% i en ciències i tecnologia en el 24è, amb una taxa de l’11,2%.

Gràfic 19 Alumnes matriculats a les universitat catalanes per tipus d'estudis, curs 2016/17

Font: L’Observatori Econòmic, Social i Mediambiental de la Garrotxa 2017. Institut Municipal d’Educació i Joventut d’Olot i de la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot.

3.2 OFERTA FORMATIVA PROFESSIONALITZADORA

L’oferta formativa professionalitzadora de la comarca és àmplia, amb presència

d’oferta en les especialitzacions productives existents al territori, com les

Indústries alimentàries, la Fabricació mecànica i el Tèxtil, confecció i pell

La comarca de la Garrotxa ofereix un significatiu ventall de cicles formatius, tant de cicles de FP de grau mitjà com de grau superior. L’oferta és d’12 cicles formatius de grau mitjà i de 15 cicles formatius de grau superior. En total, hi ha oferta formativa professionalitzadora en 13 famílies professionals diferents. Cal remarcar que tota l’oferta formativa de Formació Professional es concentra al municipi d’Olot.



Taula 4 Oferta formativa de Formació Professional Inicial, cursos 2013/14 a 2016/17

Núm. cicles

Família professional Tipus Denominació curs

13-14

curs

14-15

curs

15-16

curs

16-17

DUAL Reconeixeme

nt

Activitats físiques i esportives

CFPM Conducció d'activitats fisicoesportives en el medi natural

1 1 1 1

CFPS Animació d'activitats físiques i esportives 1 1 1 1

Administració i gestió CFPM Gestió administrativa 1 1 1 1 X CFPS Administració i finances 1 1 1 1 X

Agrària CFPM Jardineria i floristeria 1 1 1 1 X Producció agropecuària 1 1 1 1 X

Comerç i màrqueting CFPM Activitats comercials X CFPS Comerç internacional 1 1 1 1 X

Transport i logística 1 1 X

Edificació i obra civil CFPS Projectes d'edificació 1 1 1 1 X

Electricitat i electrònica CFPM Instal·lacions elèctriques i automàtiques 1 1 1 1 X CFPS Automatització i robòtica industrial 1 1 1 1 X X

Fabricació mecànica CFPM Mecanització 1 1 1 1 X CFPS Disseny en fabricació mecànica 1

1 X

Programació de la producció en l'emmotllament de metalls i polímers

1 1 1 1 X

Indústries alimentàries CFPM Elaboració de productes alimentaris

1 1 1 X X CFPS Processos i qualitat en la indústria

alimentària

1 1 1 X

Informàtica i comunicacions

CFPM Sistemes microinformàtics i xarxes 1 1 1 1 X

CFPS Administració de sistemes informàtics en

xarxa 1 1 1 1 X

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma

1

X

Desenvolupament d'aplicacions web

1 X X

Instal·lació i manteniment

CFPM Manteniment electromecànic 1 1 1 1 X

CFPS Mecatrònica industrial

1

Sanitat CFPM Cures auxiliars d'infermeria 1 1 1 1 X CFPS Laboratori clínic i biomèdic

1 1 1 X

Laboratori de diagnòstic clínic 1

Serveis socioculturals i a la comunitat

CFPM Atenció a persones en situació de dependència

1 1 1 1 X

CFPS Educació infantil 1 1 1 1

Tèxtil, confecció i pell CFPM Confecció i moda 1 1 1 1 X CFPS Patronatge i moda 1 1 1 1 X

Total

24 23 23 27

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Hi ha quatre centres d’Olot amb oferta de FP en alternança: L’Institut Bosc de la Coma, L’Institut La Garrotxa, L’Institut Montsacopa i Kreas.

Destaca l’oferta en activitats econòmiques que presenten un grau d’especialització important a la comarca, com ara les Indústries alimentàries, amb un cicle de grau mitjà i un de grau superior; la Fabricació de maquinària i equips ncaa, amb oferta en Fabricació mecànica (1 cicle de grau mitjà i 2 cicles de grau superior); i les Indústries tèxtils, amb oferta en la família del Tèxtil, confecció i pell (1 cicle de grau mitjà i 1 cicle de grau superior). Per altra banda, segons les especialitzacions productives del territori, es troba a faltar oferta formativa en activitats com ara la Fabricació de



productes de cautxú i matèries plàstiques, i en menor mesura en la Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics i en la Indústria de la fusta i del suro.

Per al proper curs 2017-2018, s’han introduït poques variacions en l’oferta d’FPI. Com a nou títol, s’oferirà un nou Cicle formatiu de grau superior de la família professional de la Informàtica i les comunicacions, concretament el cicle de Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma. Set dels cicles formatius s’imparteixen en la modalitat DUAL: Automatització i robòtica industrial, Programació de la producció en l'emmotllament de metalls i polímers, Elaboració de productes alimentaris, Processos i qualitat en la indústria alimentària, Desenvolupament d'aplicacions web, Mecatrònica industrial i Atenció a persones en situació de dependència.

La distribució dels alumnes matriculats mostra un perfil força diferenciat entre la Garrotxa i el conjunt del Principat. Així, en l’àmbit industrial la família professional amb més alumnes matriculats és el de Tèxtil, confecció i pell (79 alumnes), seguida de la Fabricació mecànica (73), Electricitat i electrònica (62), Indústries alimentàries (58) i Instal·lació i manteniment (37). En la resta de famílies no industrials, la distribució és més ajustada a la matriculació que es dóna al conjunt de Catalunya, excepte en la família d’Hoteleria i turisme i Imatge personal, àmbits on no hi ha oferta a la comarca. Per contra, la família de Comerç i màrqueting té un major nombre de matriculats, així com la família Agrària.

A banda de l’oferta formativa professionalitzadora abans esmentada, a la Garrotxa també s’ofereix formació Professional de Règim Especial. En aquest cas l’oferta programada per al proper curs 2017-2018 es divideix en vuit famílies professionals, totes elles al voltant de l’àmbit artístic i de comunicació, i de l’esport.



Gràfic 20 Alumnes matriculats segons famílies professionals, curs 2015-2016

% sobre el total


Taula 5 Oferta formativa programada de Formació Professional de Règim Especial, curs 2017-2018

Família professional Tipus Nom curs Núm. cicles

Arts aplicades al mur Cicle Règim Especial de grau mitjà Revestiments murals 1

Basquet Cicle Règim Especial de grau mitjà Cicle inicial de basquet 1

Cicle final de basquet 1

Comunicació gràfica Cicle Règim Especial de grau superior Il·lustració 1 Fotografia 1 Gràfica publicitària 1

Comunicació gràfica i audiovisual Cicle Règim Especial de grau mitjà Assistència al producte gràfic imprès 1

Disseny d'interiors Cicle Règim Especial de grau superior Arquitectura efímera 1 Projectes i direcció d'obres de decoració 1

Escultura Cicle Règim Especial de grau superior Escultura aplicada a l'espectacle 1 Motlles i reproduccions escultòriques 1

Futbol i futbol sala Cicle Règim Especial de grau mitjà 1r nivell de futbol 1 2n nivell de futbol 1

Salvament i socorrisme Cicle Règim Especial de grau mitjà Cicle inicial de Salvament i socorrisme 1 Cicle final de Salvament i socorrisme 1

Total

15


L’oferta de formació professional adreçada als joves que no superen l’ESO dins els programes de

formació i inserció és la següent:

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

Tèxt

il, c

on

fecc

ió i

pe

ll

Fab

rica

ció

mec

ànic

a

Elec

tric

itat

i el

ectr

òn

ica

Ind

úst

ries

alim

entà

ries

Inst

al·la

ció

i m

ante

nim

ent

Tran

spo

rt i

man

ten

ime

nt

de

veh

icle

s

Qu

ímic

a

Art

s gr

àfiq

ues

Fust

a, m

ob

le i

suro

Ind

úst

ries

ext

ract

ives

San

itat

Info

rmàt

ica

i co

mu

nic

acio

ns

Serv

eis

soci

ocu

ltu

rals

i a

la c

om

un

itat

Ad

min

istr

ació

i ge

stió

Co

mer

ç i m

àrq

uet

ing

Agr

ària

Act

ivit

ats

físi

qu

es i

esp

ort

ives

Edif

icac

ió i

ob

ra c

ivil

Ho

tele

ria

i tu

rism

e

Imat

ge p

erso

nal

Imat

ge i

so

Ener

gia

i aig

ua

Act

ivit

ats

mar

ítim

o p

esq

uer

es

Segu

reta

t i m

edi a

mb

ien

t

Indústria Resta

% Garrotxa % CAT



Taula 6 Relació dels centres i establiments que ofereixen els programes de formació i inserció els cursos 2016-2017

Plans de Transició al Treball (PTT)

Olot Auxiliar de comerç i atenció al públic (CM02) (1 grup)

Institut Municipial d’Educació i Joventut

Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electrotècniques (FM03) (1 grup)

Auxiliar d’hoteleria: cuina i serveis de restauració (HT03) (1 grup)

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Ensenyament.

Aquesta oferta es complementa amb la de la formació dels contractes per a la formació i

l'aprenentatge3, en la que els centres autoritzats i especialitats són les següents:

Taula 7 Centres autoritzats per impartir la formació dels contractes per a la formació i l'aprenentatge

Família Professional Centre Especialitat

Fabricació mecànica Institut de FP La garrotxa d'Olot

Operadors de robots industrials, en general

Matricers-motllistes de metalls

Operadors de màquines-eina de llaurar metalls, en general

Operadors torners-fresadores (fabricació)

Preparadors-ajustadors de màquines-eines amb c.n.c., per treballar metalls

Preparadors-ajustadors de màquines-eines per treballar metalls, en general

Afiladors-reparadors d'eines, en general

Polidors, brunyidors-netejadors de metalls a mà

Mecànics-ajustadors de maquinària industrial, en general

Transport i manteniment de vehicles

Centre Tècnic La Garrotxa S.L

Planxistes-pintors de vehicles

Mecànics-ajustadors de l'automòbil, en general (turismes i furgonetes)

Electricistes i / o electrònics d'automoció, en general


Per contra, l’oferta de formació ocupacional i continua organitzada pels agents

és més aviat escassa o gairebé nul·la

El SOC obre anualment una convocatòria de subvencions en el marc del Programa de formació

d’oferta en àrees prioritàries (FOAP) per dur a terme accions formatives adreçades a persones

treballadores, preferentment en situació d’atur i demandants d’ocupació. Per tal de participar en

3 El contracte per a la formació i l'aprenentatge té per objecte la qualificació professional dels treballadors, en un règim d'alternança d'activitat laboral retribuïda en una empresa, amb activitat formativa rebuda en el marc del sistema de formació professional per a l'ocupació o del sistema educatiu.. Està adreçat als joves que no tenen una qualificació per un contracte en pràctiques.. L'activitat formativa es rep en el marc: 1) del sistema de formació professional per a l'ocupació (certificats de professionalitat) o 2) del sistema educatiu (títol de formació professional).



l’oferta els centres s’han d’acreditar en les diferents especialitats que ofereix el sistema. A

continuació es detallen les especialitats i els centres acreditats (tots amb seu a Olot).

Taula 8 Centres de Formació Professional per l’Ocupació (FPO) acreditats per especialitats formatives

Família Professional Nivell

Denominació Durada

Cert. prof.

Centre

Administració i gestió 1 Operacions auxiliars de serveis administratius i generals

390 SI Escola Pia de Catalunya

Operacions de gravació i tractament de dades i documents

360 SI Enginyeria informàtica Olot, s.l.

Escola Pia de Catalunya

2 Activitats administratives en la relació amb el client

680 SI Enginyeria informàtica Olot, s.l.

Escola Pia de Catalunya

Activitats de gestió administrativa 800 SI Enginyeria informàtica Olot, s.l. Escola Pia de Catalunya

3 Anglès: gestió comercial 200 NO Fundació per a la formació i l'estudi Paco Puerto Institut per al desenvolupament de la formació i l'ocupació (IDFO)

Comerç i màrqueting 3 Gestió i control de l'aprovisionament 370 SI Fundació per a la formació i l'estudi Paco Puerto

Organització del transport i la distribució 340 SI Fundació per a la formació i l'estudi Paco Puerto

Organització i gestió de magatzems 310 SI Fundació per a la formació i l'estudi Paco Puerto

Edificació i obra civil 3 Representació de projectes d'edificació 480 SI Institut d’FP La garrotxa d'Olot

Electricitat i electrònica 2 Muntatge i manteniment d'instal·lacions elèctriques de baixa tensió

840 SI Institut d’FP La garrotxa d'Olot

Fusta, moble i suro 2 Instal·lació de mobles 470 SI Aula-format, sl.

Hostaleria i turisme 3 Promoció turística local i informació al visitant


Indústries alimentàries 1 Operacions auxiliars d'elaboració en la indústria alimentària

260 SI Fundació per a la formació integral en indústries càrnies

2 Carnisseria i elaboració de productes carnis

430 SI Fundació per a la formació integral en indústries càrnies

3 Indústries càrnies 480 SI Fundació per a la formació integral en indústries càrnies


3 Programació de sistemes informàtics 510 SI Enginyeria informàtica Olot, s.l.


2 Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials

370 SI Institut d’FP La garrotxa d'Olot

Dinamització d'activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil


Transport i manteniment de vehicles

2 Manteniment del motor i els seus sistemes auxiliars

440 SI Aula-format, sl.

Transport de mercaderies per carretera (cap)

320 NO Centre de formació font coll, sl

Transport de viatgers per carretera (cap) 280 NO Centre de formació font coll, sl

Font: Actíva Prospect a partir de dades del SEPE.

L’aprovació de les subvencions en cada convocatòria està subjecte a unes prioritats formatives que determina el mateix SOC a partir de les dades sobre mercat de treball elaborades per l’Observatori del Treball i Model Productiu, com també la informació facilitada per diferents unitats del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.



A la Garrotxa s’han prioritzat un total de 20 especialitats de 9 famílies professionals diferents, de les que només hi ha 4 àrees formatives on hi ha centres acreditats. La següent taula detalla les àrees formatives prioritzades, en vermell les que no tenen cap centre acreditats i en negre les que sí disposen d’acreditació.

Taula 9 Àrees formatives amb especialitats prioritzades4

Família formativa Àrea formativa Entitats inscrites /acreditades

AGA Agrària AGAO Ornamentals jardineria 0

AGAU Agricultura 0

AGAX Especialitats sense àrea definida (agrària) 0

COM Comerç i màrqueting COMT Compravenda 1

ELE Electricitat i electrònica ELEQ Equips electrònics 0

ELES Instal·lacions de telecomunicació 0

FME Fabricació mecànica FMEM

Mecànica 0

IEX Indústries extractives IEXM Mineria 0

IMA Instal·lació i manteniment IMAQ Maquinària i equip industrial 0

INA Indústria alimentària INAD Aliments diversos 1

INAE Lactis 0

INAF Fleca pastisseria, confiteria i molineria 0

INAH Begudes 0

INAI Càrnies 1

INAK Olis i greixos 0

INAQ Activitats auxiliars en la indústria alimentària 0

INAV Conserves 0

TCP Tèxtil, confecció i pell TCPN Ennobliment de matèries tèxtils i pells 0

TCPP Producció de fils i teixits 0

TMV Transport i manteniment de vehicles TMVG Electromecànica de vehicles 1

Font: Actíva Prospect a partir de l’Informe sobre la cobertura de formació professional per a l’ocupació en les àrees formatives amb especialitats considerades prioritàries (SOC, 2017)

Segons dades del SOC pel 2015 i 2016 no es va atorgar cap subvenció per Accions de formació

d'oferta (FOAP) a la comarca. El 2015 no hi va haver cap sol·licitud i el 2016 es va denegar l’única

sol·licitud en tractar-se d’una àrea no prioritària (l’atenció a la dependència).

D’altra banda, pel que fa a la formació continua, segons el Consorci per a la Formació Contínua de

Catalunya (CONFORCAT), entitat que gestiona la formació organitzada pels agents, a la Garrotxa

s’han impartit 9 cursos en 3 centres en els que han participat un total de 84 persones en els cursos

programats entre desembre de 2015 i 2016 dels Programes de formació professional per a

l’ocupació per a persones treballadores. Segons residència, el nombre de participants de la Garrotxa

s’eleva a 159, 147 ocupats i 12 desocupats. De fet, aquest darrer col·lectiu presenta una presència

molt escassa en comparació a la mitjana catalana (del 7,5% front el 29,8%). Per contra, hi ha una

major presència de participants amb estudis bàsics obligatoris (ESO) i dels col·lectius de més edat

(55 o més anys). En termes relatius la participació en la FC se situa en 6,1 per cada 10 mil persones

4 Segons dades de mercat de treball i contrastat amb serveis territorials del SOC per a la priorització de les especialitats per a la convocatòria de FOAP 2017. S’ha treballat amb les especialitats amb màxima priorització (30 punts) i no s’han inclòs les especialitats de turisme que es recullen en l’acord marc de la indústria turística.



actives, mentre que a Catalunya és de 17,0. En relació al conjunt de comarques catalanes la Garrotxa

se situa en la posició 39a, i en el cas de les persones desocupades la 42a.

El perfil del participant varia significativament respecte el conjunt de Catalunya. Gairebé la totalitat

han estat persones ocupades (el 92, 5%) a diferència del que passa al conjunt de Catalunya, on hi ha

una major presència de persones desocupades (gairebé el 30%). Per nivells d’estudis s’observa una

major participació a la Garrotxa de persones sense estudis d’especialització professional, mentre a

Catalunya es concentra entre les persones amb estudis d’FP i universitaris, i també una lleugera

major presència entre les persones de 55 o més anys.

Gràfic 21 Perfil dels participants residents a la Garrotxa als Programes de formació professional per a l’ocupació per a persones treballadores segons diverses variables, comparació amb Catalunya, 2016

% sobre el total

Font: Actíva Prospect a partir de dades del CONFORCAT. Dades de desembre de 2015 a desembre de 2016.

Finalment, pel que fa a la formació superior, la comarca no disposa d’oferta formativa universitària

pròpia. Els centres universitaris més propers es troben a Vic (Universitat de Vic-Universitat Central

de Catalunya) i a Girona (Universitat de Girona). Hi ha, però, l’Escola d’Art i Superior de Disseny

d’Olot, una escola oficial d’art i disseny única a les comarques gironines, dedicada a satisfer les

necessitats de formació en les especialitats d’art i disseny. Depèn de l’ESDAP, Escola Superior de

Disseny i d’arts Plàstiques de Catalunya. A l’Escola s’imparteix el “Grau en Disseny” en les

especialitats de disseny gràfic i disseny d’interiors. També es porta a terme el “Diploma de Postgrau

en Packaging Tècnic i Creatiu”.

OcupatDesocu

patDona Home

SenseTiulació

TítolESO /

GradutEscolar

Títol deBatxiller

at

Títol FP/ Gr.

Mitjà /Gr.

Superior

Titulació

Universitària

Altratitulació

Entre16 i 25

Entre26 i 34

Entre35 i 44

Entre45 i 54

55 anyso més

Garrotxa 92,5 7,5 48,4 51,6 5,0 42,1 15,1 21,4 16,4 0,0 6,3 20,1 34,0 24,5 15,1

Catalunya 70,2 29,8 58,1 41,9 4,7 20,2 14,6 28,3 31,0 1,3 8,1 20,3 34,9 28,1 8,6

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0

Títu

lo d

el e

je



Deixant de banda aquesta oferta formativa superior, es disposa de seus de la UOC (Universitat

Oberta de Catalunya) i de la UNED (Universitat Nacional d’Educació a Distància).

3.3 ENCAIX ENTRE L’OFERTA FORMATIVA I LA DEMANDA DEL TEIXIT

PRODUCTIU

Manca oferta que doni resposta a les especialitzacions industrials relacionades

amb la família professional de la Química: indústria paperera, indústria

química, farmacèutica i fabricació de productes de matèries plàstiques. En el

sector serveis també hi ha mancances importants en la família professional

d’Hoteleria i turisme (que experimenta un creixement important) i en menor

mesura en la d’Imatge personal

Per tal d’analitzar l’encaix entre l’oferta formativa i els llocs de treball localitzats a la comarca, s’ha dut a terme una assignació dels llocs de treball que generen les diferents activitats econòmiques a cadascuna de les famílies professionals. Aquest procés d’assignació s’ha fet mitjançant una taula de correspondències entre la classificació catalana d’activitats econòmiques a 3 dígits a partir de les afiliacions al Règim General de la Seguretat Social (treball assalariat) i la classificació utilitzada pel sistema de formació professional.

Les famílies professionals que generen més ocupació assalariada són les de Comerç i màrqueting (amb 3.259 llocs), les Indústries alimentàries (3.010 llocs), la Química (1.551 llocs), els Serveis socioculturals i a la comunitat (1.550 llocs), la Fabricació mecànica (1.426 llocs) i, finalment, l’Hoteleria i turisme (1.161 llocs).

Pel que fa a l’encaix, sorprèn que la família Tèxtil, confecció i pell sigui la més nombrosa en nombre d’alumnes, mentre que la indústria alimentària genera gairebé sis vegades més llocs de treball. També sorprèn que no s’hagi articulat una oferta adreçada a totes aquelles activitats relacionades amb la família professional de la Química, que genera un total de 1.551 llocs de treball a la comarca. L’altra element que sorprèn és la gairebé inexistent oferta en la família d’Hoteleria i turisme que es circumscriu a la FPO de Promoció turística local i informació al visitant i, en canvi, no hi ha oferta en l’àmbit de la restauració i la gestió d’establiments hotelers.

El més destacable respecte a l’evolució recent de la demanda de les famílies professionals (aproximada a partir de la creació neta d’ocupació) és per la seva importància en termes d’ocupació el bon comportament que està registrant la família de Comerç i màrqueting i les Indústries alimentàries.

També experimenten una creació important d’ocupació les famílies d’Hoteleria i turisme, la Fabricació mecànica, l’Administració i gestió i els Serveis socioculturals i a la comunitat i en menor mesura l’Edificació i obra civil. Per contra, la família de la Química i la de Sanitat s’estanquen i el Textil, confecció i pell perd ocupació.

Cal assenyalar també el comportament emergent d’algunes famílies com són les Activitats físiques i esportives i la Imatge personal que tot i partir de nivell d’ocupació baixos, experimenten creixements molt importants.



Gràfic 22 Llocs de treball assalariats per famílies professionals, 2016

Llocs de treball localitzats

Font: Actíva Prospect a partir de dades dels Departament d’Empresa i Coneixement.

Nota: L’assignació dels llocs de treball localitzats s’ha realitzat mitjançant una taula de correspondències entre les activitats econòmiques a 3 dígits de la CCAE2009 i les Famílies Professionals.

Algunes de les activitats no s’han pogut assignar a les famílies professionals per diversos motius, ja sia perquè corresponen a activitats que o bé tenen baixos requeriments de qualificació (és el cas de les activitats de neteja, activitats a les llars) o pel contrari es requereix una titulació universitària (activitats de recerca i les activitats professionals). També hi ha activitats que són transversals a diverses famílies professionals, com es el cas de les indústries manufactureres diverses.



Gràfic 23 Llocs de treball assalariats per famílies professionals, 2013 i 2016




Activitats físiques i esportives218

Administració i gestió 985

Agrària 261

Arts gràfiques240

Comerç i màrqueting3.259

Edificació i obra civil638

Electricitat i electrònica310

Energia i aigua62

Fabricació mecànica1.426

Fusta, moble i suro287

Hoteleria i turisme1.161

Imatge i so27

Imatge personal220

Indústries alimentàries3.010

Informàtica i comunicacion

s …

Instal·lació i manteniment 59

Química1.551

Sanitat563

Seguretat i medi ambient…


1.550

Tèxtil, confecció i pell537

Transport i manteniment …

Vidre i ceràmica248

-500

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

-30,0 -20,0 -10,0 0,0 10,0 20,0 30,0 40,0

Llo

cs d

e tr

ebal

l 20

16

Variació 2016-2013

Tèxtil, confecció i pell



Gràfic 24 Evolució dels llocs de treball assalariats per famílies professionals, 2009-2016

(2009=100)




Segons les especialitzacions productives i econòmiques, així com les característiques de la comarca, es detecten altres buits d’oferta formativa en els següents àmbits:

- Producció agroecològica

- Gestió forestal i del medi natural

- Paisatgisme i medi rural

- Ramaderia i assistència en sanitat animal

- Disseny i moblament

- Electromecànica de vehicles automòbils

- Cuina i gastronomia

- Serveis en restauració

- Gestió d’allotjaments turístics

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

140,0

160,0

180,0

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Activitats físiques i esportives

Administració i gestió

Agrària

Arts gràfiques

Comerç i màrqueting

Edificació i obra civil

Electricitat i electrònica

Energia i aigua

Fabricació mecànica

Fusta, moble i suro

Hoteleria i turisme

Imatge i so

Imatge personal

Indústries alimentàries

Indústries extractives


Instal·lació i manteniment

Química

Sanitat

Seguretat i medi ambient

Serveis socioculturals i a lacomunitatTèxtil, confecció i pell

Transport i manteniment devehiclesVidre i ceràmica

Mitjana comarca


[Funcionament del mercat de treball comarcal] Pàg. 26

4 FUNCIONAMENT DEL MERCAT DE TREBALL COMARCAL

4.1 PARTICIPACIÓ EN EL MERCAT DE TREBALL

La participació en l’ocupació és bastant més elevada i la incidència de l’atur molt

menor que en el conjunt del Principat

Si es compara la relació preferent amb l’activitat de la població de 16 a 64 anys de la comarca, s’observa com la població de la Garrotxa presenta lleugeres diferències respecte al conjunt català pel que fa a la relació amb l’activitat. El pes de la població activa, que és del 79,6%, resulta 1,3 punts percentuals menor que la que es registra a Catalunya (80,9%), diferència que es trasllada directament sobre la població inactiva, que s’incrementa amb la mateixa xifra.

Pel que fa a la població activa, es fa palesa una menor incidència de la situació de desocupació, que representa el 14,6% de la població, 6,2 punts percentuals per sota de la mitjana catalana (20,8%). La població ocupada també és més elevada a la Garrotxa, ja que representa el 65,0% de les persones d’entre 16 i 64 anys, percentatge que baixa al 60,1% a Catalunya. Com a característica de la població ocupada, hi ha un major pes de la població ocupada a temps complert, del 55,8% front el 50,7% català, mentre que la modalitat de treball a temps parcial se situa a nivells similars al català, del 9,2%, 2 dècimes menys.

És una de les comarques catalanes amb major equilibri entre l’ocupació que es

genera i la població en edat de treballar, tot i així, la crisi econòmica recent ha

comportat un desajust important

El Padró d’Habitants indica que la població en edat de treballar a la comarca, les persones entre 16 i 64 anys, és de 35.536 persones l’any 2016. Per altra banda, els llocs de treball localitzats (segons l’adreça del centre de cotització) són 23.0535. D’aquesta relació, es desprèn que el teixit productiu genera llocs de treball pel 64,9% de la població en edat de treballar de la comarca. És a dir, el teixit productiu genera llocs de treball per gairebé dues terceres parts de la població en edat de treballar. Així, es tracta d’una de les comarques on aquesta relació és més elevada, concretament la 8a, per darrera de la Cerdanya i per sobre d’Osona. La xifra, però, queda encara lluny de les que presenta la

5 És una aproximació als llocs de treball generats per les empreses i establiments localitzats a la comarca. És una aproximació, atès que les empreses no estan obligades a declarar cada establiment ni a assignar els seus treballadors a cadascun d’ells. La normativa exigeix que es declari un centre de cotització per província com a mínim, de forma que es pot donar el cas que tots els treballadors de l’empresa es declarin en un sol centre (des del que es fa la gestió de les nòmines per exemple) i la distribució per comarques no s’acabi d’ajustar a la realitat.

Taula 10 Relació preferent amb l’activitat de la població de 16 a 64 anys a la Garrotxa i Catalunya, 2011

Garrotxa Catalunya Garrotxa Catalunya

Núm. Núm. % %

Ocupat / da a temps complet 19.820 2.524.115 55,8 50,7

Ocupat / da a temps parcial 3.265 468.950 9,2 9,4

Població ocupada 23.085 2.993.065 65,0 60,1

Aturat / da que ha treballat abans 4.090 896.580 11,5 18,0

Aturat / da buscant la primera ocupació 1.090 138.715 3,1 2,8

Població desocupada 5.180 1.035.295 14,6 20,8

Població activa 28.265 4.028.360 79,6 80,9

Persona amb invalidesa permanent 630 91.270 1,8 1,8

Jubilat / da , prejubilat / da , pensionista o rendista

2.430 304.595 6,8 6,1

Estudiants 1.915 256.800 5,4 5,2

Una altra situació 2.280 297.075 6,4 6,0

Població inactiva 7.255 949.740 20,4 19,1

Total 35.520 4.978.100 100,0 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Cens de població 2011, INE.



comarca del Barcelonès (85,2%) i el Gironès (81,4%), que són les comarques que encapçalen aquest rànquing6.

Entre el 2003 i el 2009 la població potencialment activa creix de forma significativa, amb taxes interanuals que en la majoria de casos superen el 2%, fruit dels processos migratoris exteriors, per a continuació experimentar una etapa de lleuger retrocés i estancament que arriba fins al 2013, tot coincidint amb l’etapa de crisi econòmica, quan es frena l’arribada de població estrangera. Els darrers tres anys es caracteritzen per una lleugera i continuada caiguda de la població d’entre 16 i 64 anys, arrel de l’aturada d’arribada de nova població en edat activa, i a la major sortida i menor entrada de persones en aquest grup d’edat. Prenent com a referència l’evolució dels llocs de treball localitzats, l’evolució durant el mateix període presenta singularitats pròpies. Entre els anys 2003 i 2008 es produeix un important increment dels llocs de treball, amb increments interanuals que arriben a ser del 4,5% el 2004. L’any 2008 ja mostra un esgotament del creixement, que resulta molt moderat, del 0,5%. A partir de 2009 s’observa una important pèrdua de llocs de treball, arrel de la crisi econòmica. Només l’any 2009 ja es van perdre el 5,2% dels llocs de treball. Però a partir de 2014 s’aprecia un notable canvi de tendència, amb una recuperació progressiva dels llocs de treball, i amb increments interanuals superiors al 3% que s’allarguen fins el 2016. Tot i la recuperació del nombre de llocs de treball dels darrers tres anys, les xifres encara queden per sota de les registrades els anys 2007 i 2008, on van arribar al seu màxim del període analitzat. Consegüentment, la diferència entre la població potencialment activa i els llocs de treball localitzats es va mantenir força estable entre 2003 i 2008, moment a partir del qual va créixer considerablement, fins arribar al seu màxim del 2013. A partir de 2014, amb la recuperació de llocs de treball i la lleugera reducció de la població potencialment activa, la diferència s’ha escurçat notablement, tot i que encara continua sent major als valors que trobàvem abans de 2009.

6 Cal assenyalar que les comarques que són capitals de província es veuen sotmeses per l’efecte seu. El RGSS obliga a tenir un centre de cotització per província, sovint les empreses declaren tots els seu afiliats a la seu central, que se situa en moltes ocasions a la capital administrativa de la província malgrat hi hagi diversos establiments repartits en altres municipis de la demarcació..

Gràfic 25 Llocs de treball localitzats i població potencialment activa (16-64 anys), 2003-2016

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Coneixement i el SEPE.

Nota: Inclou els següents règims. Reg. General(1), R. G.- S.E.Agrario, R. G.- S.E.Hogar(2), R. E. MAR

R. E. T. Autónomos, i R. E. M. Carbón.

20.78621.713

22.57622.76823.499

23.626

22.395

22.38121.797

21.08220.856

21.56722.241

23.053

31.42532.330

33.40234.189

34.69435.379

36.03235.934

35.87835.956

36.01335.744

35.66035.536

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Llocs de treball Pob 16-64



Els indicadors del mercat de treball recents dibuixen una comarca amb

comportament comparativament positiu del mercat de treball, amb taxes

d’activitat i d’ocupació més elevades i taxes d’atur i d’excedents laborals més

reduïdes

En base a l’afiliació segons residència, s’estima que la població actualment ocupada de la comarca és de 23.409 persones i el llocs de treball localitzats de 23.409, el que representa un saldo negatiu d’uns 224 llocs de treball. Per altra banda, la taxa d’activitat7 se situa en el 72,9%, justament per sobre de la mitjana catalana (72,4%), però 4 punts percentuals més elevada que a la demarcació (68,9%). Es tracta de la 7a taxa d’activitat més elevada entre totes les comarques catalanes, amb valor similars als que es donen a algunes comarques veïnes, com el Ripollès (10a), Osona (9a), o fins i tot el Gironès (2a). Les diferències es fan més destacades quan s’analitzen les taxes d’ocupació i les d’atur. En el cas de la taxa d’ocupació, aquesta s’eleva fins el 65,9%, 5,9 punts percentuals per sobre de la que es dóna a la demarcació (60,0%) i 3,2 punts per sobre de la mitjana catalana (62,7%). A més, es tracta de la quarta taxa d’ocupació més elevada en el conjunt comarcal català, només superada pel Pla de l’Estany, el Ripollès i el Moianès.

Taula 11 Relació entre població potencialment activa, població ocupada i llocs de treball, 2016

Taula 12 Taxes d’activitat, ocupació, atur i excedents laborals registrades, 2016

Núm.

Població 55.999

Població 16-64 anys 35.536

Afiliacions RGSS residents 19.002

Afiliacions RETA residents 4.963

Afiliacions Sistema Especial Agrari 107

Afiliacions règim especial treballadors del mar 0

Afiliacions sistema especial empleats de la llar 433

Total Afiliacions residents = Pob. ocupada 23.409

Atur registrat 2.488

Població activa 25.897

Llocs RGSS i altres localitzats 18.165

Llocs RETA localitzats 5.020

Llocs de treball localitzats 23.185

Saldo (Llocs de treball localitzats- Pob. Ocupada) -224

Gar

rotx

a

Pro

v. G

iro

na

Cat

alu

nya

Taxa d'activitat registrada 16-64 anys (%) 72,9 68,9 72,4

Taxa d'ocupació registrada 16-64 anys (%) 65,9 60,0 62,7

Taxa d'atur registrada (%) 9,6 12,9 13,3

Taxa d'excedents laborals (%) 10,7 15,0 14,9

Llocs de treball localitzats / Pob. 16-64 (%) 65,2 64,6 64,6

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat i de dades d’afiliació del Departament d’Empresa i Coneixement i SEPE.

Nota: La població activa i ocupada s’estima a partir de l’afiliació segons residència de l’afiliat. La taxa d’excedents laborals és la proporció que representen la població desocupada resident respecte els llocs de treball localitzats.

Les dades d'afiliació són a 31 de desembre. Les dades d'atur registrat són mitjanes anuals.

La taxa d’atur registrada el 2016 és del 9,6%, significativament per sota de la de la demarcació (12,9%) i la de Catalunya (13,3%), esdevenint la 7a comarca amb una menor taxa d’atur. D’entre les comarques veïnes, només el Pla de l’Estany (8,9%) mostra una situació més avantatjosa que la Garrotxa. La taxa d’excedents laborals de la comarca, del 10,7%, resulta comparativament baixa respecte al conjunt català (14,9%) i la demarcació (15,0%). Totes les comarques veïnes presenten una taxa d’excedents laborals superior, amb l’única excepció del Pla de l’Estany, que presenta valors molt similars. De la combinació d’aquestes taxes i ràtios, es pot concloure que la Garrotxa en el seu

7 La taxa d’activitat correspon al coeficient entre la població activa (ocupats+aturats) entre la població en edat de treballar (16-64 anys).



conjunt és un territori amb força oportunitats laborals, i que cobreix en gran part les necessitats laborals existents.

4.2 FUNCIONS TERRITORIALS I ÀREES DE MERCAT DE TREBALL

Els municipis al voltant d’Olot i els propers a l’eix viari de l’A-26 són els que

tenen una clara vocació productiva, especialment Sant Jaume de Llierca i Sant

Joan les Fonts. Mentre que en els més allunyats d’aquests àmbits hi predomina la

vocació residencial

A la comarca hi ha sis municipis amb una clara vocació productiva, on fins i tot hi ha una major presència de llocs de treball localitzats que no pas de població potencialment activa (16-64 anys). La ràtio més elevada la presenta el municipi de Sant Jaume de Llierca, amb un índex de 183,9%, seguit de Sant Joan les Fonts (154,4%). Argelaguer (126,5%), les Preses (124,2%), Beuda (118,0%) i la Vall de Bianya (116,1%) són els altres municipis amb un caràcter eminentment productiu. A aquests primers municipis, es poden afegir altres amb també una destacada vocació productiva, com ara Sant Aniol de Finestres (85,1%) i Tortellà (71,3%).

Taula 13 Indicadors de mercat de treball per municipis, 2016

Municipi Llo

cs d

e tr

ebal

l /

Po

b. 1

6-6

4 a

nys

Ràn

q.

Taxa

d'a

ctiv

itat

regi

stra

da

16

-64

an

ys

Ràn

q.

Taxa

d'o

cup

ació

regi

stra

da

16

-64

an

ys

Ràn

q.

Taxa

d'a

tur

regi

stra

da

Ràn

q.

Taxa

d

'exc

eden

ts

lab

ora

ls

Ràn

q.

Garrotxa 65,2 72,9 65,9 9,6 10,7

Prov. Girona 59,2 68,9 60,0 12,9 15,0

Catalunya 64,6 72,4 62,7 13,3 14,9

Argelaguer 126,5 3 69,5 14 62,3 16 10,4 16 5,7 6

Besalú 58,0 12 75,5 7 70,3 6 6,9 4 8,9 11

Beuda 118,0 5 60,3 21 56,2 20 6,7 3 3,4 1

Castellfollit de la Roca 45,0 16 72,5 10 66,2 10 8,7 13 13,9 14

Maià de Montcal 59,1 11 65,7 18 57,4 19 12,6 20 14,0 15

Mieres 56,4 13 69,1 15 62,6 15 9,4 14 11,5 13

Montagut i Oix 37,0 20 73,9 9 67,8 9 8,2 11 16,4 19

Olot 53,7 14 71,7 12 64,0 12 10,8 19 14,4 16

Planes d'Hostoles, les 38,3 18 68,4 17 61,1 17 10,6 18 18,9 20

Preses, les 124,2 4 77,7 4 72,3 4 6,9 5 4,3 5

Riudaura 38,2 19 78,3 2 72,7 3 7,1 7 14,6 17

Sales de Llierca 30,0 21 64,1 19 54,3 21 15,3 21 32,7 21

Sant Aniol de Finestres 85,1 7 70,2 13 62,9 14 10,5 17 8,6 10

Sant Feliu de Pallerols 38,3 17 74,2 8 68,2 8 8,1 9 15,6 18

Sant Ferriol 47,0 15 62,2 20 57,5 18 7,6 8 10,0 12

Sant Jaume de Llierca 183,9 1 72,1 11 65,1 11 9,7 15 3,8 2

Sant Joan les Fonts 154,4 2 76,5 5 70,1 7 8,4 12 4,2 3

Santa Pau 64,5 9 75,9 6 70,7 5 7,0 6 8,2 9

Tortellà 71,3 8 68,5 16 62,9 13 8,2 10 7,9 8

Vall de Bianya, la 116,1 6 77,9 3 73,0 2 6,2 2 4,2 4

Vall d'en Bas, la 62,2 10 80,3 1 75,4 1 6,1 1 7,8 7


Nota: La població activa i ocupada s’estima a partir de l’afiliació segons residència de l’afiliat. La taxa d’excedents laborals és la proporció que representen la població desocupada resident respecte els llocs de treball localitzats.



En la banda oposada es troben els municipis amb un marcat caràcter residencial, on la ràtio de llocs de treball i població potencialment activa és baix. L’índex més reduït és el de Sales de Llierca (30,0%), seguit de Montagut i Oix (37,0%), Riudaura (38,2%), les Planes d’Hostoles (38,3%) i Sant Feliu de Pallerols (38,3%). Olot, com a municipi amb més població i capital de comarca, presenta una relació entre els llocs de treball localitzats i població potencialment activa del 53,7%, 11,5 punts percentuals més baixa de la que presenta la comarca en el seu conjunt.

Als municipis al voltant d’Olot i de l’eix viari A-26 s’observa una major intensitat

d’activitat i ocupació, diferint dels municipis al voltant de Besalú, que tot i que

registren una incidència baixa de l’atur presenten una menor participació en

l’ocupació

La taxa d’activitat es mou entre el 60,3% del municipi de Beuda fins el 80,3% de la Vall d’en Bas. A part de la Vall d’en Bas, els municipis amb una taxa d’activitat més destacada són Riudaura (78,3%) i la Vall de Bianya (77,9%). I entre els que presenten una taxa més baixa apareixen també San Ferriol (62,2%) i Sales de Llierca (64,1%). La taxa d’ocupació segueix un patró similar. La taxa més elevada es troba a la Vall d’en Bas, del 75,4%, seguida de la Vall de Bianya (73,0%) i Riudaura (72,7%). Les taxes d’ocupació més reduïdes es troben a Sales de Llierca (54,3%), Beuda (56,2%) i Maià de Montcal (57,4%).

La taxa d’atur es mostra comparativament baixa a la majoria de municipis de la comarca. Tots es situen per sota de la taxa d’atur del conjunt català i de la demarcació de Girona, amb l’única excepció de Sales de Llierca (15,3%). Les altres taxes d’atur més elevades es troben a Maià de Montcal (12,6%) i Olot (10,8%). A la banda contrària, els municipis de la Vall d’en Bas, la Vall de Bianya i Beuda són les que tenen una taxa més reduïda, del 6,1%, el 6,2% i el 6,7%, respectivament.

Com a conseqüència de la baixa ràtio entre llocs de treball i població potencialment activa, així com de taxes d’activitat i d’ocupació, i d’una taxa d’atur comparativament elevada, el municipi de Sales de Llierca és el que presenta una taxa d’excedents laborals més elevada (32,7%), molt per sobre de la resta de municipis de la comarca. Altres municipis amb una taxa d’excedents elevada són les Planes d’Hostoles (18,9%) i Montagut i Oix (16,4%). Tots tres estan per sobre de la taxa d’excedents laborals de Catalunya (14,9%) i de la demarcació de Girona (15,0%). En canvi, hi ha municipis que gairebé no compten amb excedents laborals. Aquest és el cas de Beuda (3,4%), Sant Jaume de Llierca (3,8%) i Sant Joan les Fonts (4,2%). La capital, Olot, compta amb un 14,4% de taxa d’excedents laborals.

Mapa 4 Taxa d’excedents laborals, 2016




Territorialment es dibuixen dos àmbits al voltant dels quals s’estructura una major oferta d’activitat productiva i econòmica. El primer és la ciutat d’Olot, que exerceix com a pol d’atracció i que té el seu reflex en els municipis que l’envolten, en alguns casos, com la Vall de Bianya i Sant Joan les Font, hi ha una elevada ràtio entre llocs de treball i població en edat activa. En la resta de casos aquesta atracció es percep en les taxes d’activitat i d’ocupació, així com una menor incidència de l’atur i dels excedents laborals. Aquest és el cas de les Preses, la Vall d’en Bas o fins i tot Santa Pau.

L’altre element vertebrador de l’activitat productiva i econòmica és l’eix viari A-26, que estructura la mobilitat de gran part de la comarca, i que l’uneix amb Osona a través de la C-37 (Túnel de Bracons), amb Girona en connexió amb la C-66, i amb l’Alt Empordà connectant amb la N-260 fins a Figueres i la frontera francesa. Al voltant d’aquest eix viari, hi ha una concentració destacada d’activitat econòmica i productiva, amb ràtios elevades entre llocs de treball i població en edat activa, com en el cas de Sant Jaume de Llierca, Argelaguer i Beuda. Però és també al voltant d’aquest eix en la seva part més oriental, concretament al voltant del municipi de Besalú, on es dóna una realitat diferenciada, ja que els municipis, tot i tenir una taxa d’atur relativament baixa i una baixa incidència dels excedents laborals, presenten una taxa d’activitat i d’ocupació comparativament baixa. Aquests serien els casos de Beuda, Sant Ferriol i Maià de Montcal, i en menor mesura d’Argelaguer i Tortellà.

Sales de Llierca –el de menys població de la comarca- és l’únic municipi de la Garrotxa on el mercat de treball es presenta desequilibrat en els seus indicadors, amb una notable incidència de l’atur, una menor participació en l’activitat i l’ocupació, i una elevada taxa d’excedents laborals.

Mapa 5 Llocs de treball en relació a la població de 16 a 64 anys per municipis, 2016

Mapa 6 Taxa d’activitat registrada per municipis, 2016




Igual que les comarques veïnes, la Garrotxa presenta una elevada autocontenció

i autosuficiència en la mobilitat per motius de feina. Tot i que la tendència és a

disminuir, 8 de cada 10 ocupats residents treballen a la comarca

Segons el darrer Cens de Població i Habitatges de l’any 2011, el 78,9% de la població ocupada que resideix a la Garrotxa, treballa a la mateixa comarca. Es tracta d’una xifra elevada, que dibuixa un escenari on gairebé 8 de cada 10 persones ocupades residents té l’ocupació a la mateixa comarca. Les comarques veïnes, però, presenten una taxa d’autocontenció - la proporció d’ocupats residents que treballen a la comarca- similar a la de la Garrotxa, exceptuant el Pla de l’Estany i la Selva, que registren una taxa menor, degut a la proximitat a mercats de treball més grans com són Girona, i la Regió Metropolitana de Barcelona en el cas de la Selva. L’any 2001, en l’anterior Cens de Població i Habitatges, la taxa d’autocontenció de la Garrotxa se situava al 84,6%, el que suposa una pèrdua d’autocontenció de 5,7 punts percentuals en 10 anys.

La taxa d’autosuficiència, que mesura la proporció de llocs de treball localitzats ocupats per població resident, és del 87,9%. Així, 7 de cada 8 llocs de treball localitzats podria estar cobert amb la població ocupada resident. La taxa és elevada, però en línia de la que es dóna a les comarques veïnes, de fet l’Alt Empordà, Osona i el Ripollès presenten taxes d’autosuficiència lleugerament superiors.

Mapa 7 Taxa d’ocupació registrada per municipis, 2016

Mapa 8 Taxa d’atur registral per municipis, 2016


Taula 14 Taxes d’autocontenció i autosuficiència de la Garrotxa i comarques veïnes, 2011

Comarca Autocontenció Autosuficiència

Garrotxa 78,9 87,9

Alt Empordà 79,0 91,5

Gironès 73,9 75,4

Osona 77,1 90,6

Pla de l'Estany 62,4 77,3

Ripollès 74,8 90,2

Selva, la 64,6 77,5

Font: Actíva Prospect a partir de dades del cens 2011.,

Idescat i INE.

Nota: A partir de les dades de població ocupada resident i llocs de treball localitzats.



La meitat de la població treballa al mateix municipi on resideix i gairebé la

totalitat a la demarcació

Olot i els municipis limítrofs de Sant Joan les Fonts, les Preses i la Vall d’en Bas

són el destí i l’origen de dos de cada tres ocupats i llocs de treball

Del total de població ocupada resident, un 51,3% treballa en el mateix municipi on resideix (inclou els que treballen al domicili, el 8,8%), xifra similar a la que es dóna a la demarcació i al conjunt del Principat. La principal diferència que es dóna amb aquests dos àmbits territorials superiors prové del fet que a la Garrotxa hi ha una presència sensiblement superior de població ocupada que treballa al propi domicili, ja que suposa l’11,0% dels llocs de treball de la població ocupada resident, front del 10,5% de la demarcació i del 9,3% del conjunt català. Per altra banda, un 37,7% de la població ocupada resident té com a destí per motius de treball un altre municipi dins de la demarcació de Girona, percentatge 4,6 punts percentuals superior al que es dóna al conjunt de la demarcació, però 1 punt percentual per sota del conjunt català. Només l’1,9% té com a destí un municipi català fora de la demarcació de Girona, xifra que se situa per sota de la demarcació (5,9%) i del conjunt català (2,2%). Les persones que tenen com a destí altres comunitats autònomes només representen el 0,2%, i només el 0,1% té com a destí un altre país.

Les dades extretes del Cens 2011 no permeten analitzar l’evolució de la mobilitat per raons de treball, al no oferir dades tant disgregades com els anteriors censos i padrons de població en tractar-se d’una mostra. Les dades que ofereix fan referència a municipis de destí que tenen més de 20.000 habitants. Sens dubte, el municipi que més població ocupada atrau és Olot, on s’hi dirigeix el 46,1% de la població ocupada de la comarca. Com a següent destí de més de 20.000 habitants, però a molta distància d’Olot, apareix Girona, amb el 3,7% de la població ocupada. La resta de municipis que apareixen tenen un pes inferior a l’1%, i per ordre són Figueres (0,9%), Barcelona (0,8%), Salt (0,4%) i Vic (0,2%).

Taula 15 Destinacions de la població ocupada resident a la Garrotxa, 2011

Lloc de treball Gar

rotx

a

Gar

rotx

a (%

)

Pro

v. G

iro

na

(%)

Cat

alu

nya

(%

)

Al propi domicili 2.580 11,0 10,5 9,3

Diversos municipis 2.060 8,8 9,6 8,7

Al mateix municipi de residència 9.480 40,3 40,1 40,3

Diferent municipi de la província 8.870 37,7 33,1 38,7

Diferent província de la comunitat autònoma

440 1,9 5,9 2,2

Altres comunitats 40 0,2 0,3 0,5

En un altre país 30 0,1 0,6 0,4

Total 23.500 100,0 100,0 100,0

Taula 16 Població ocupada resident i lloc de treball de la Garrotxa, 2011

Garrotxa %

Població ocupada resident 23.500

Residents ocupats a la comarca 18.542 78,9

Treballen al mateix municipi 12.061 51,3

Treballen en un altre municipi de la comarca 6.481 27,6

Residents ocupats a fora de la comarca 2.897 12,3

Residents ocupats en diversos municipis 2.061 8,8

No residents ocupats a la comarca 2.557

Llocs de treball localitzats 21.098

Diferència llocs de treball localitzats i població ocupada resident

-2.402

Taula 17 Destinació de les persones ocupades residents per municipis, 2011

Municipi Població ocupada

Perc (%)

Olot 10.830 46,1

Girona 870 3,7

Figueres 200 0,9

Barcelona 180 0,8

Salt 85 0,4

Vic 40 0,2

Resta 11.295 48,1

Pob. Ocupada 23.500 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades del cens 2011., Idescat i INE.



Les darreres dades amb major detall municipal són les corresponents al Cens de 2001. Aquestes reflecteixen que el 84,6% de la població ocupada resident tenia com a destí de treball la mateixa comarca, i només un 7,2% sortia fora d’aquesta com a destí de treball. Les següents comarques de destí eren el Gironès (3,5%), el Barcelonès (1,5%), Pla de l’Estany (1,4%) i la Selva (1,1%). Per municipis, Olot era el primer destí, on es dirigia el 52,8% de la població ocupada. Un 7,5% ho feia a Sant Joan les Fonts, un 3,2% a les Preses i un 3,0% a la Vall d’en Bas. Ja fora de la comarca, i en cinquena posició apareixia Girona, on es dirigia el 3,0% de la població ocupada resident. Així, comparativament, Olot ha perdut pes com a destí per motius de treball per a la població ocupada resident a la comarca, mentre Girona ha guanyat 0,7 punts percentuals com a destí.

Pel que fa als llocs de treball localitzats a la comarca l’any 2001, el 92,8% estaven ocupats per persones residents a la comarca. En canvi, un 1,5% dels llocs de treball estaven ocupats per població del Pla de l’Estany, un 1,4% del Gironès, un 0,8% de la Selva, i un 0,2% d’Osona. Evidentment, com a municipi més poblat de la comarca, Olot és l’origen de bona part d’aquesta població, concretament el 55,6%. El segon municipi en importància és Sant Joan les Fonts, d’on prové el 6,3%, seguit de la Vall d’en Bas (5,2%) i Besalú (3,5%). El primer municipi origen de població ocupada fora de la comarca és Banyoles, que aporta el 0,9%, i ocupa la 14a posició.

Conseqüentment, el municipis amb més població i més activitat econòmica en termes absoluts, són els que atrauen més població ocupada, alhora que són el principal origen d’aquesta, amb especial evidència en el municipi d’Olot.

Taula 20 Municipis de destinació de la població ocupada resident de la Garrotxa, 2001

Taula 21 Municipis d’origen de la població que ocupa els llocs de treball localitzats a la Garrotxa, 2001

Municipi Població ocupada Perc (%)

Olot 11.702 52,8

Sant Joan les Fonts 1.659 7,5

Preses, les 712 3,2

Vall d'en Bas, la 673 3,0

Girona 658 3,0

Besalú 635 2,9

Vall de Bianya, la 570 2,6

Planes d'Hostoles, les 420 1,9

Sant Jaume de Llierca 384 1,7

Santa Pau 371 1,7

Barcelona 325 1,5

Sant Feliu de Pallerols 312 1,4

Resta 3.740 16,9

Municipi Llocs Perc (%)

Olot 11.233 55,6

Sant Joan les Fonts 1.266 6,3

Vall d'en Bas, la 1.057 5,2

Besalú 710 3,5

Santa Pau 651 3,2

Preses, les 645 3,2

Planes d'Hostoles, les 537 2,7

Vall de Bianya, la 465 2,3

Sant Feliu de Pallerols 406 2,0

Castellfollit de la Roca 332 1,6

Resta 2.907 14,4


Taula 18 Destinació de la població ocupada resident per comarques, 2001

Comarca Població ocupada Perc (%)

Garrotxa 18.755 84,6

Gironès 777 3,5

Barcelonès 339 1,5

Pla de l'Estany 301 1,4

Selva 233 1,1

Resta 1.756 7,9

Pob. Ocupada 22.161 100,0

Taula 19 Origen de la població que ocupa els llocs de treball localitzats a la Garrotxa, 2001

Comarca Llocs Perc (%)

Garrotxa 18.755 92,8

Pla de l'Estany 301 1,5

Gironès 274 1,4

Selva 156 0,8

Osona 37 0,2

Resta 686 3,4

Llocs de treball 20.209 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades del cens 2001 i 2011., Idescat i INE.



4.3 MOBILITAT

Tot i que la majoria de trajectes és entre municipis veïns, el vehicle privat és el

mitjà de transport predominant a l’hora de desplaçar-se per motius de feina.

Conseqüentment el desplaçaments, són més curts que al conjunt català

La majoria dels desplaçaments per motiu de treball a la comarca per part de la població resident es fan en vehicle privat, amb més de dos de cada tres desplaçaments (el 68,8%), fet que evidencia la preponderància del vehicle privat motoritzat per sobre de la resta de mitjans de transport. El transport públic tan sols representa el 9,6% dels desplaçaments i, finalment, el 21,6% dels desplaçaments es realitzen sense cap vehicle motoritzat, o bé a peu o amb bicicleta. D’entre els diferents mitjans de transport, un 58,0% utilitza el cotxe o furgoneta com a conductor, el 7,5% com a passatger i el 3,3% utilitza la motocicleta. En segon terme hi ha la població que es desplaça a peu, que és el 17,2%, 2,1 punts percentuals per sota de la demarcació, però 7,6 punts per sobre de la mitjana catalana. Hi ha una menor presència de població que es desplaça en transport públic, l’autobús, autocar o minibús (7,8%), front el 10,1% a Catalunya. Tot i tenir poc pes relatiu, hi ha un 3,2% de la població que es desplaça en bicicleta, molt per sobre del pes que té al Principat (1,3%), i lleugerament per sobre de la demarcació (2,5%).

Gràfic 26 Distribució dels mitjans de transport de la població ocupada resident a la Garrotxa, 2011


Nota: Exclou les persones que treballen a domicili i les que treballen en diverses localitzacions (comercials, etc.)

58,0

17,2

7,8

7,5

3,3

3,2

1,7

1,2

0,0

53,7

19,

3

8,2

8,2

3,8

2,5

2,5

1,5

0,3

58,7

9,6 10,

1

8,3

2,6

1,3 2,

3

0,9

6,2

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

Cotxe ofurgoneta com a

conductor

A peu Autobús,autocar,minibus

Cotxe ofurgoneta com a

passatger

Moto Bicicleta Tren Altres mitjans Metro




A la Garrotxa, el temps de desplaçament al lloc de treball més freqüent és d’entre 10 i 19 minuts, que és el que triga el 40,1% de la població ocupada resident que es desplaça per anar a treballar. La població que triga menys de 10 minuts a desplaçar-se al lloc de treball representa el 35,1%, exactament el mateix percentatge que a la demarcació, però molt superior a la mitjana catalana (21,5%). La situació de la comarca pel que fa al temps de desplaçament al lloc de treball és comparativament millor que el del conjunt de la demarcació i que a Catalunya, amb el 75,2% de la població que hi destina menys de 20 minuts, front el 68,2% de la demarcació i el 50,9% del Principat.

Gràfic 27 Distribució del temps de desplaçament de la població ocupada resident a la Garrotxa, 2011


Nota: Exclou les persones que treballen a domicili i les que treballen en diverses localitzacions (comercials, etc.)

35

,1

40

,1

12,7

6,4

3,9

1,3

0,4

35

,2

33

,0

16,1

8,6

3,5

2,5

1,2

21

,5

29

,3

21

,1

15,6

7,5

4,1

0,8

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

menys de 10minuts

de 10 a 19minuts

de 20 a 29minuts

de 30 a 44minuts

de 45 a 59minuts

de 60 a 90minuts

més de 90minuts



[Situació de les persones desocupades] Pàg. 37

5 SITUACIÓ DE LES PERSONES DESOCUPADES

5.1 EVOLUCIÓ DE L’ATUR A LA COMARCA

L’atur se situa a nivells propers als de 2008 i manté una evolució molt positiva

L’inici de la recent crisi econòmica va implicar un creixement molt notable de la població aturada entre els anys 2007 i 2009, amb un increment superior al 50% interanual entre els anys 2008 i 2009. Aquest increment registra una evolució similar a la que es va registrar al Principat. Els següents anys es dóna una reducció d’aquest creixement, i de forma més intensa que al conjunt català. Fins i tot l’any 2011 es produeix una reducció del nombre d’aturats, mentre que a Catalunya el seu nombre continuava augmentant. Entre el 2012 i el 2014 l’evolució de l’atur a la comarca és força similar al del conjunt de Catalunya, amb un lleuger increment els dos primers anys, i l’inici d’una caiguda en el nombre de persones aturades el 2014. A partir de de 2014 es dóna una reducció de l’atur en ambdós àmbits, si bé es produeix de forma més intensa a la Garrotxa, que registra una variació negativa del 13,9% el 2016, dos punts percentuals més intensa que no pas al conjunt català.

Malgrat aquesta intensa reducció del nombre d’aturats els darrers tres anys, el nombre de persones desocupades encara continua sent superior a la registrada l’any 2008, quan la crisi econòmica es va fer palesa. A juliol de 2017 el nombre d’aturats registrats a la comarca se situa en 2.116, 110 persones més que la registrada de mitjana el 2008 i 597 persones més que la xifra registrada el 2007.

Abans de la crisi la incidència de l’atur a la comarca se situava tan sols dos punts percentuals per sota de la mitjana catalana. Així, la taxa d’atur registral8 era del 6,3%. Amb l’inici de la crisi, el 2008, i sobretot durant el 2009, la destrucció d’ocupació va comportar un

8 Taxa d’atur calculada a partir de la població aturada registrada i el nombre d’afiliats a la Seguretat Social segons residència de l’afiliat.

Gràfic 28 Atur registrat, 2005-2016

Núm. persones (mitjanes anuals.) Taxes de variació interanual(%)

Gràfic 29 Taxa d’atur registral, 2008-2017 (fins a juny)

Dades trimestrals

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i

Coneixement

-20,0

-10,0

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Garrotxa Garrotxa (%) eix dret Catalunya (%) eix dret

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

20,0

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Garrotxa Catalunya



augment de la incidència de l’atur que es va duplicar fins el 12,4% a finals de 2009. A la comarca la situació es va estancar fins a l’inici de la segona recessió, a finals de 2011, mentre al conjunt de Catalunya l’atur seguia experimentant creixement importants augmentant el diferencial entre la taxa d’atur comarcal i la catalana. Amb l’inici de la recuperació econòmica, a principis de 2013, l’atur disminueix de forma constant i amb intensitat. Durant el segon trimestre de 2017 la taxa d’atur de la comarca se situa en el 7,8%, tan sols 75 dècimes per sobre de la registrada el mateix període del 2008 i 3,3 punts per sota de la catalana (de l’11,0%).

5.2 INCIDÈNCIA DE L’ATUR EN ELS DIFERENTS COL·LECTIUS POBLACIONALS

La incidència de l’atur és menor

a la comarca en tots els grups

d’edat i sexe, especialment entre

les dones de 55 anys i més

El diferencial entre la taxa d’atur registral de la comarca el 2016 i la de Catalunya se situa en gairebé 4 punts percentuals (3,9). És a dir, la taxa d’atur registral mitjana l’any 2016 es va situar en el 9,6%, front el 13,5% de la catalana. Tanmateix, aquest diferencial no és igual per a tots els grups d’edat, sent més alt en els grups de més edat. Així, entre el grup de 55 i més anys el diferencial augmenta fins als gairebé sis punts, 7 punts en el cas de les dones de 55 i més anys. És a dir, que a la comarca la incidència de l’atur entre els col·lectius més perjudicats per la crisi econòmica ha estat menor.

La recuperació econòmica ha

comportat una reducció més

important de la incidència de

l’atur en els homes que en les

dones, no obstant, durant el 2016

s’observa un canvi de tendència i

la taxa d’atur femenina es

redueix a major ritme,

convergint de nou amb la

masculina

A principis de 2012 la taxa d’atur femenina es va situar en el 13,9%, mentre que la masculina registrava un 12,0%, 1,8 punts percentuals inferior. Entre 2012 i el tercer trimestre de 2015, coincidint amb la recuperació econòmica, el diferencial entre la taxa d’atur femenina i la masculina s’ha anat incrementant, fins els 3,6 punts percentuals. Així, mentre la taxa d’atur femenina es situava al 12,8%, la masculina era del 9,2%. A partir del quart trimestre de 2015 i durant tot el 2016 s’ha produït un canvi de tendència i

Gràfic 30 Taxa d’atur registral segons edat i sexe a la Garrotxa, comparació amb Catalunya, 2016

Mitjana anual

Gràfic 31 Taxa d’atur registral segons sexe, 2012-2016

Dades trimestrals

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i

Coneixement i de l’Idescat.

30,0 20,0 10,0 0,0 10,0 20,0 30,0

< 30 anys

30 a 44 anys

45 a 54 anys

55 anys i més

Catalunya Garrotxa

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

20,0

22,0

20162015201420132012

Homes. Garrotxa Dones. Garrotxa

Homes. Catalunya Dones. Catalunya



el diferencial s’ha reduït fins els 1,8 punts a desembre de 2016, quedant la taxa masculina en el 8,1% i la femenina en el 10,4%.

Aquest comportament ha estat similar al que s’ha registrat al conjunt de Catalunya, tot i que amb menor intensitat. També cal assenyalar que a Catalunya no s’ha produït la convergència final entre les taxes d’atur femenines i masculines.

La incidència de l’atur disminueix a tots els grups d’edat coincidint amb la

recuperació econòmica, sobretot entre els joves. Amb tot, el grup de 55 i més

anys manté una elevada incidència i disminueix a ritmes molt més moderats que

la resta de grups d’edat

A principis de 2012 la incidència de l’atur era més elevada entre el col·lectiu de joves menors de 30 anys i entre els de 55 i més anys, amb taxes d’atur del 15,5% i 16,7% respectivament. Per contra, els grups d’entre 30-44 anys i 45-54 anys les taxes d’atur eren molt menors, properes a l’11% (gairebé sis punts menys). A mida que s’ha anat recuperant l’economia, el col·lectiu més jove ha registrat una millora considerable pel que fa a la desocupació, per després traslladar-se a la resta de grups d’edat, excepte el grup de 55 i més anys que registra un cert retard i una millora molt més moderada. De fet, aquest darrer grup inicia el seu descens un any més tard i augmenta el seu diferencial respecte a la resta de grups. Així, a finals de 2016 la taxa d’atur dels de 55 o més anys gairebé duplica a la dels altres grups (14,8%, front al 7,3% dels de 30-44 anys o el 8,0% dels menors de 30 anys).

Cal assenyalar la reducció notable de la taxa d’atur dels joves. Amb tot, mostra una significativa estacionalitat, amb una incidència mes reduïda de l’atur coincidint amb el mes de juny, a l’estiu.

La incidència de l’atur entre la població estrangera és gairebé el doble que la

nacional. Amb tot, la situació d’aquest col·lectiu a la comarca és millor que la

que registra al conjunt de Catalunya

La població amb nacionalitat estrangera registra una major incidència de l’atur, amb taxes d’atur que es van situar per sobre del 20%, i que s’ha reduït fins al 15% en el darrer període, amb una estacionalitat inferior a la del conjunt català. Les diferències entre la taxa d’atur de la població amb nacionalitat estrangera i amb nacionalitat espanyola havia arribat als 12 punts en els moments àlgids de la crisi, diferència que s’ha reduït gairebé a la meitat (6,7 punts) en el darrer període.

Per cadascun dels dos sexes la taxa d’atur de les persones de nacionalitat estrangera és més reduïda a la Garrotxa que no pas a Catalunya. En el cas dels homes, la taxa d’atur és del 12,5%, 5,1 punts

Gràfic 32 Taxa d’atur registral segons edat, 2012-2016

Dades trimestral

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Coneixement i de l’Idescat.

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

20,0

20162015201420132012

< 30 anys 30-44 anys

45-54 anys 55 anys i més

Total



percentuals per sota de la mitjana catalana. La diferència s’escurça en el cas de les dones, amb un 18,5% de taxa d’atur, 2,7 punts inferior al conjunt català. Comparant amb la taxa d’atur de la població amb nacionalitat espanyola, l’estrangera és clarament superior, en el cas dels homes en 5,2 punts més, mentre que en el cas de les dones la taxa gairebé es duplica, amb el 18,5% davant el 9,3% de les dones amb nacionalitat espanyola.

Tanmateix, pel que fa a la taxa d’atur de la població de nacionalitat estrangera segons edat, novament es dóna que les taxes són inferiors a les del Principat, amb una incidència 3,5 punts percentuals inferior en el cas dels menors de 30 anys, de 3,9 punts en els de 30 a 44 anys, 7,2 punts pel que fa als de 45 a 54 anys, i de només 2 punts per les persones de 55 anys i més. Comparativament amb la població amb nacionalitat espanyola, la taxa d’atur és notablement més elevada entra la població amb nacionalitat estrangera en tots els trams d’edat, arribant a ser més del doble en la majoria de casos, amb l’única excepció dels menors de 30 anys.

Gràfic 33 Taxa d’atur registral de la població de nacionalitat estrangera, 2012-2016

Dades trimestrals

Gràfic 34 Taxa d’atur registral segons nacionalitat, 2012-2016

Dades trimestrals

Gràfic 35 Taxa d’atur registral de la població de nacionalitat estrangera segons sexe, desembre 2016

Gràfic 36 Taxa d’atur registral segons nacionalitat i sexe, desembre 2016

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Coneixement i del programa XIFRA de la Diputació de Girona.

10,0

14,0

18,0

22,0

26,0

30,0

20162015201420132012

Garrotxa Catalunya

5,0

9,0

13,0

17,0

21,0

25,0

20162015201420132012

Espanyola Estrangera

12,5

18,

5

15,017

,6

21,2

19,2

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

Homes Dones Total

Garrotxa Catalunya

7,3

9,3

8,2

12,5

18,5

15

,0

0,0

4,0

8,0

12,0

16,0

20,0

Homes Dones Total




Gràfic 37 Taxa d’atur registral de la població de nacionalitat estrangera segons edat, desembre 2016

Gràfic 38 Taxa d’atur registral segons nacionalitat i edat, desembre 2016


5.3 CARACTERÍSTIQUES DE LES PERSONES DESOCUPADES

El perfil mitjà de la persona desocupada a la comarca és el d’una persona de més

de 49 anys, amb estudis secundaris obligatoris, que ha treballat en feines sense

cap tipus de requeriment professional. Pel que fa a la durada a l’atur hi ha dos

patrons: l’atur de llarga durada (2 o més anys) i l’atur de molt curta durada dels

que van entrant i sortint de l’ocupació amb força freqüència

Pel que fa als canvis en la composició de l’atur, augmenta el pes de les persones

majors de 49 anys, el de les persones amb estudis primaris incomplets, el dels

treballadors en ocupacions elementals (sense requeriments) i el de les persones

en atur de llarga durada. Per contra, disminueix la presència dels joves menors

de 30 anys i el dels treballadors de la indústria i la construcció

En la seva distribució per grups d’edat, s’observa com el major nombre de persones aturades se situa en el col·lectius de 50 anys i més, que aglutinen el 43,9% del total. De fet, el grup de persones de 45 anys i més ja suposen el 54,7% del total de persones aturades, mentre que el 2008 eren el 45,4%, i en el moment més àlgid de la crisi econòmica, el 2013, eren el 49,5% del total. Així, ha estat el grup d’edat més afectat en termes absoluts. Entre els anys 2008 i 2016 han vist com el seu volum total ha crescut un 49,5%, molt per sobre del que ha crescut el global de l’atur a la comarca en el mateix període (24,0%). Des de 2013, però, el seu volum s’ha reduït un 22,3%, una reducció una mica més moderada que la del conjunt d’aturats (-29,7%).

El grup format per les persones aturades entre 30 i 44 anys suposen el 30,6% del total d’aturats. Aquest grup de població també registra el 2016 més aturats que no pas el 2008, concretament un 18,8% més. En canvi, la reducció experimentada en el seu nombre entre 2013 i 2016 ha estat del 40,1%, la més significativa entre els grans grups d’edat analitzats.

Entre els més joves, l’evolució ha estat totalment diferent. Els menors de 30 anys engloben el 14,6% del total d’aturats, xifra que s’elevava fins el 22,6% el 2008. A més, la seva evolució ha estat positiva en tots dos períodes. Entre el 2008 i el 2016 el nombre de persones aturades en aquesta franja d’edat s’ha reduït un 19,8%, i entre 2013 i 2016 la reducció ha estat del 29,2%. En aquest grup intervenen

10

,7 13

,6 16

,5

30

,2

14

,2 17

,5

23

,7

32

,2

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

Menys de 30anys

De 30 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 anys imés

Garrotxa Catalunya

7,3

6,0 7,0

13

,8

10

,7 13

,6 16

,5

30

,2

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

Menys de 30anys

De 30 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 anys imés




diversos factors que poden explicar l’evolució experimentada. Per una banda demogràficament és un grup més reduït que els altres dos analitzats, i que s’ha anat reduint progressivament durant aquest període (un 13,2% menys). Per altra banda, el nombre d’afiliats residents d’aquesta edat ha augmentat un 15,9% només entre 2013 i 2016. I per últim, actuen altres factors com són la reincorporació a la formació en aquestes edats o el fet de no registrar-se a l’atur pel fet que no tenen dret a la prestació per desocupació per manca d’experiència laboral o bé no haver cotitzat el suficient.

El 87,3% de les persones registrades a l’atur a la comarca no tenen formació postobligatòria. No difereix excessivament de la situació del conjunt del Principat, on aquest percentatge és del 86,0%, però si ho fa en la seva composició. El 43,8% dels aturats té un nivell d’estudis d’Educació general, 18,6 punts percentuals per sota de que es dóna a Catalunya. Per contra, hi ha una major proporció d’aturats amb Estudis primaris 36,0% front el 16,1% al conjunt de Catalunya.

Taula 22 Atur registrat segons nivell d’estudis, ocupació anterior i grup d’edat, 2008, 2013 i 2016

2008 2013 2016 2016 (%) 2016-2008 (%) 2016-2013 (%)

Grups d'edat

Menors de 20 56 51 63 2,5 13,3 24,0

De 20 a 24 154 189 124 5,0 -19,4 -34,4

De 25 a 29 243 273 176 7,1 -27,6 -35,6

De 30 a 34 247 400 223 9,0 -9,8 -44,2

De 35 a 39 208 450 274 11,0 31,9 -39,0

De 40 a 44 187 423 265 10,7 42,1 -37,3

De 45 a 49 199 443 271 10,9 36,0 -38,9

De 50 a 54 186 462 306 12,3 64,8 -33,9

De 55 a 59 284 499 417 16,8 47,0 -16,4

De 60 a 64 243 349 369 14,8 51,7 5,7

Més de 64 0 0 0 0,0 - -

Nivell d'estudis

Sense estudis 25 46 23 0,9 -7,5 -50,5

Estudis primaris incomplets 270 484 416 16,7 54,4 -13,9

Estudis primaris complets 534 761 479 19,3 -10,3 -37,0

Programes de formació professional - estudis secundaris 91 227 164 6,6 80,5 -27,7

Educació general - estudis Secundaris 898 1.578 1.089 43,8 21,3 -31,0

Tècnics-professionals superiors - estudis post-secundaris 85 177 140 5,6 64,1 -21,0

Universitaris primer cicle - estudis post-secundaris 45 102 55 2,2 21,7 -46,2

Universitaris segon i tercer cicle - estudis post-secundaris 54 157 115 4,6 113,5 -26,7

Altres estudis post-secundaris 4 7 6 0,3 47,1 -13,8

Grup professional

Ocupacions militars 1 0 0 0,0 -100,0 -

Directors i gerents 16 32 24 1,0 44,9 -25,3

Professionals científics i intel·lectuals 65 187 118 4,8 83,1 -36,6

Tècnics i professionals de suport 117 238 170 6,8 45,6 -28,6

Empleats oficina comptables i administratius 258 403 257 10,3 -0,2 -36,2

Treballadors restauració, personals i venedors 227 484 408 16,4 79,9 -15,6

Treballadors act. agrícoles, ramaderes i pesqueres 26 63 41 1,6 57,8 -36,1

Artesans, treballadors indústries i construcció 337 650 324 13,0 -3,8 -50,1

Operadors instal·lacions i màquines, i muntadors 370 426 260 10,5 -29,6 -38,9

Ocupacions elementals 590 1.057 886 35,6 50,1 -16,2

Total 2.006 3.538 2.488 100 24,0 -29,7

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Coneixement.



Consegüentment, les ocupacions que requereixen menys qualificació són les que actualment conformen majoritàriament l’atur a la Garrotxa. Les ocupacions elementals són les que concentren un major nombre d’aturats, el 35,6% del total, 4,9 punts percentuals per sobre del conjunt català. El següent grup d’ocupació amb més aturats són els Treballadors de la restauració, personals i venedors, que són el 16,4%, seguit dels Artesans, treballadors de les indústries i de la construcció amb el 13,0%. En comparació amb el conjunt català, també hi ha una major presència d’aturats Operadors d’instal·lacions i màquines, i muntadors, el 10,5%, 4,9 punts percentuals per sobre del Principat.

Taula 23 Atur registrat segons nivell d’estudis, ocupació anterior i grup d’edat, 2016

Garrotxa Catalunya Garrotxa (%) Catalunya (%)

Grups d'edat

Menors de 20 63 8.654 2,5 1,8

De 20 a 24 124 21.541 5,0 4,6

De 25 a 29 176 34.358 7,1 7,3

De 30 a 34 223 43.677 9,0 9,3

De 35 a 39 274 55.979 11,0 11,9

De 40 a 44 265 59.162 10,7 12,6

De 45 a 49 271 61.760 10,9 13,1

De 50 a 54 306 60.859 12,3 12,9

De 55 a 59 417 71.466 16,8 15,2

De 60 a 64 369 53.149 14,8 11,3

Més de 64 0 0 0,0 0,0

Nivell d'estudis

Sense estudis 23 7.765 0,9 1,7

Estudis primaris incomplets 416 24.448 16,7 5,2

Estudis primaris complets 479 37.227 19,3 7,9

Programes de formació professional - estudis secundaris 164 41.565 6,6 8,8

Educació general - estudis Secundaris 1.089 293.723 43,8 62,4

Tècnics-professionals superiors - estudis post-secundaris 140 28.598 5,6 6,1

Universitaris primer cicle - estudis post-secundaris 55 11.119 2,2 2,4

Universitaris segon i tercer cicle - estudis post-secundaris 115 25.719 4,6 5,5

Altres estudis post-secundaris 6 441 0,3 0,1

Grup professional

Ocupacions militars 0 51 0,0 0,0

Directors i gerents 24 7.094 1,0 1,5

Professionals científics i intel·lectuals 118 27.430 4,8 5,8

Tècnics i professionals de suport 170 38.762 6,8 8,2

Empleats oficina comptables i administratius 257 54.514 10,3 11,6

Treballadors restauració, personals i venedors 408 101.248 16,4 21,5

Treballadors act. agrícoles, ramaderes i pesqueres 41 5.369 1,6 1,1

Artesans, treballadors indústries i construcció 324 59.825 13,0 12,7

Operadors instal·lacions i màquines, i muntadors 260 31.604 10,5 6,7

Ocupacions elementals 886 144.707 35,6 30,7

Total 2.488 470.605 100,0 100,0




Gràfic 39 Atur registrat segons nivell d’estudis, ocupació anterior i grup d’edat, 2016

Percentatge (%)

Gràfic 40 Atur registrat segons nivell d’estudis, ocupació anterior i grup d’edat, 2013-2016

Variació 2013-2016 (%)


0 10 20 30 40 50 60 70

Menors de 20

De 20 a 24

De 25 a 29

De 30 a 34

De 35 a 39

De 40 a 44

De 45 a 49

De 50 a 54

De 55 a 59

De 60 a 64

Sense estudis

Estudis primaris incomplets

Estudis primaris complets

Programes de formació professional - estudis secundaris

Educació general - estudis Secundaris

Tècnics-professionals superiors - estudis post-secundaris

Universitaris primer cicle - estudis post-secundaris

Universitaris segon i tercer cicle - estudis post-secundaris

Altres estudis post-secundaris

Ocupacions militars

Directors i gerents

Professionals científics i intel·lectuals

Tècnics i professionals de suport

Empleats oficina comptables i administratius

Treballadors restauració, personals i venedors

Treballadors act. agrícoles, ramaderes i pesqueres

Artesans, treballadors indústries i construcció

Operadors instal·lacions i màquines, i muntadors

Ocupacions elementals

Gru

ps d

'eda

tN

ivel

l d'e

stud

isG

rup

prof

essi

onal

Catalunya (%)

Garrotxa (%)

24,0

-34,4

-35,6

-44,2

-39,0

-37,3

-38,9

-33,9

-16,4

5,7

-50,5

-13,9

-37,0

-27,7

-31,0

-21,0

-46,2

-26,7

-13,8

0,0

-25,3

-36,6

-28,6

-36,2

-15,6

-36,1

-50,1

-38,9

-16,2

-29,7

-60 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 30

Menors de 20

De 20 a 24

De 25 a 29

De 30 a 34

De 35 a 39

De 40 a 44

De 45 a 49

De 50 a 54

De 55 a 59

De 60 a 64

Sense estudis



Programes de formació professional - estudis secundaris

Educació general - estudis Secundaris

Tècnics-professionals superiors - estudis post-secundaris

Universitaris primer cicle - estudis post-secundaris

Universitaris segon i tercer cicle - estudis post-secundaris


Ocupacions militars

Directors i gerents

Professionals científics i intel·lectuals

Tècnics i professionals de suport

Empleats oficina comptables i administratius

Treballadors restauració, personals i venedors

Treballadors act. agrícoles, ramaderes i pesqueres

Artesans, treballadors indústries i construcció

Operadors instal·lacions i màquines, i muntadors


Total



Gràfic 41 Atur registrat segons grup d’edat, 2005-2016

Percentatge (%)

Gràfic 42 Atur registrat segons nivell d’estudis, 2005-2016

Percentatge (%)


19,8 20,1 19,622,6 22,6 20,0 19,4 17,3

14,5 14,9 14,4 14,6

38,5 38,4 37,9

41,947,0

48,1 47,547,6

48,5 46,1 44,5 41,5

41,7 41,6 42,5

35,530,3 31,9 33,1 35,1 37,0 39,0 41,1

43,9

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Més de 49 anys

De 30 a 49 anys

Menors de 30

4,57,6 9,8 13,4 11,6 10,2 9,7 11,5 13,7 14,2 16,2 16,77,2

22,7

26,126,6

27,326,9

23,4 21,821,5 21,0 20,3 19,3

3,4

4,5

4,94,5 5,2

4,9

5,3 5,96,4 6,6 6,8 6,6

76,1

53,646,6

44,8 44,3 46,149,0 47,0 44,6 44,0 43,4 43,8

3,54,4 4,7 4,3 4,9 4,9 4,8 5,1 5,0 5,3 5,1 5,6

2,5 2,8 3,4 2,7 2,9 3,3 3,7 4,3 4,4 4,2 4,0 4,6

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016


Universitaris segon i tercer cicle- Estudis post-secundaris

Universitaris primer cicle -Estudis post-secundaris

Tècnics-professionals superiors -Estudis post-secundaris

Educació general - EstudisSecundaris

Programes de formacióprofessional - Estudis secundaris



Sense estudis



Gràfic 43 Atur registrat segons grup ocupacional, 2005-2016

Percentatge (%)

Gràfic 44 Atur registrat segons durada de la situació de desocupació, 2005-2016

Percentatge (%)


3,0 3,2 3,7 3,2 3,1 3,3 4,5 5,5 5,3 4,6 4,6 4,85,3 5,6 6,0 5,8 6,4 6,9 6,6 6,8 6,7 6,4 6,2 6,8

13,2 13,614,2

12,8 11,5 11,7 11,5 11,1 11,4 11,4 11,0 10,3

11,112,2

12,011,3 11,1 12,0

13,3 13,4 13,7 15,4 16,2 16,4

13,614,3

16,016,8 16,8

17,018,2 18,7 18,4 16,1 14,3 13,0

21,420,4

19,618,4 17,4 15,7

12,7 12,1 12,011,5

11,1 10,5

30,0 28,6 26,129,4 31,0 31,2 30,6 29,8 29,9 31,7 34,0 35,6

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016


Operadors instal·lacions imàquines, i muntadors

Artesans, treballadorsindústries i construcció

Treballadors act.agrícoles, ramaderes ipesqueres

Treballadors restauració,personals i venedors

Empleats oficinacomptables iadministratius

Tècnics i professionals desuport

Professionals científics iintel·lectuals

Directors i gerents

35,0 34,7 33,740,5

34,628,6 30,4 30,2

26,8 27,5 28,9 31,0

15,7 15,1 15,2

17,3

20,2

16,016,0 16,4

15,1 12,913,5

13,5

9,1 9,5 9,8

9,6 13,1

11,310,6 10,7

10,48,6

8,68,0

17,4 17,0 17,713,8

9,8 11,916,4 17,0 19,5

25,2 27,6 27,2

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Més de 24 mesos

De 21 a 24 mesos

De 18 a 21 mesos

De 15 a 18 mesos

De 12 a 15 mesos

De 9 a 12 mesos

De 6 a 9 mesos

De 3 a 6 mesos

Fins a 3 mesos



5.4 PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ

La cobertura de les prestacions per desocupació ha disminuït dramàticament els

darrers anys

S’evidencia l’esgotament de prestacions a nivell contributiu en l’atur de llarga durada. En conseqüència, menys persones cobertes i amb i ingressos menors

El nombre d’aturats registrats a la comarca s’ha reduït en un 24,6% entre 2010 i 2016, mentre que el nombre de prestacions ha decaigut un 45,6%, gairebé 20 punts més. Aquesta tendència ha comportat que la taxa de cobertura hagi passat del 87,0% l’any 2010 al 63,2% el 2016. La caiguda de la cobertura va ser molt intensa el 2011, situació que s’explica per la finalització de les prestacions al gran nombre de persones que van es van incorporar a les llistes de l’atur durant el 2009. Aquesta situació s’ha anat perllongant al llarg de la crisi i sembla que a partir de 2015 hi ha un canvi d’inflexió i la cobertura torna a incrementar-se tot i que molt moderadament. Al seu torn, les prestacions de nivell contributiu han disminuït respecte a les no contributives (o assistencials), sobretot en relació a la Renda Activa d’Inserció9.

Gràfic 46 Tipologia de prestació, 2013 Gràfic 47 Tipologia de prestació, 2016


9 La Renda activa d'inserció està destinada a col·lectius amb ingressos inferiors al 75% del SMI, amb especial dificultat per trobar feina i en situació de necessitat econòmica. El programa inclou mesures per ajudar a incorporar-se al mercat laboral. S’adreça a les persones demandants d’ocupació majors de 45 anys amb atur de llarga durada i a altres col·lectius en risc d’exclusió.

Gràfic 45 Atur registrat, Prestacions per desocupació i cobertura, 2010-2016

Atur registrat i prestacions per desocupació Taxa de cobertura (%)

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Coneixement i del

programa XIFRA de la Diputació de Girona.

50,0

55,0

60,0

65,0

70,0

75,0

80,0

85,0

90,0

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Aturats registrats Pretacions per desocupació Taxa de cobertura



5.5 EXCEDENTS LABORALS

El baix nivell d’atur situa els estocs de mà d’obra a nivells molt baixos, fet que

pot dificultar la contractació en alguns sectors on aquesta situació és més

accentuada. És el cas de la indústria manufacturera, el comerç i les activitats

sanitàries i de serveis socials, entre d’altres

Els estocs de mà d’obra s’han reduït considerablement en els sectors més

afectats per la crisi, com és el cas de la indústria, la construcció i les activitats

immobiliàries

En termes generals, els excedents laborals10 de la comarca es mostren relativament baixos. Així, el nombre d’aturats respecte els llocs de treball se situa en l’11,1% pel conjunt de la comarca. Les indústries manufactureres, que és la principal secció econòmica en nombre de llocs de treball i en nombre d’aturats, el seu excedent laboral és només del 6,7%. Una situació similar mostra el Comerç a l’engròs i al detall, que és el segon sector en nombre de llocs de treball i la tercera en nombre de persones aturades, però el seu excedent laboral és del 8,7%. Altres activitats amb excedents laborals reduïts són les Activitats sanitàries i serveis socials (6,9%), les Activitats professionals i tècniques (6,9%), el Transport i emmagatzematge (7,0%), l’Educació (7,1%) i les Activitats artístiques i d’entreteniment (8,0%).

Hi ha, però, una activitat que presenta un elevat excedent laboral, molt per sobre de la resta. Es tracta de les Activitats administratives i auxiliars, on la taxa d’excedents laborals el 2016 és del 75,3%, és a dir, hi ha 3 aturats per cada 4 llocs de treball. Cal assenyalar que en aquest epígraf s’hi inclouen els serveis d’ocupació, on hi figuren les ETT i altres empreses de col·locació. Les activitats que presenten uns excedents laborals més elevats, tot i que es poden considerar relativament baixos, són l’Administració Pública, Defensa i Seguretat Social Obligatòria (17,5%) i l’Hostaleria (14,7%).

En el període comprés entre l’any 2009 i el 2016, s’han produït alguns canvis significatius en els excedents laborals. De les seccions econòmiques que han vist reduir el seu volum d’excedents laborals el cas més destacat és el de les Activitats administratives i auxiliar, que l’any 2009 tenia un 135,9% d’excedents laborals, és a dir, per cada lloc de treball hi havia 1,36 aturats a la comarca. El seu excedent s’ha reduït en 60,6 punts percentuals, i tot i així, continua sent molt elevat. Entre les seccions més rellevants també destaca la reducció en les Indústries manufactureres, amb 5,9 punts percentuals menys, i les Activitats professionals i tècniques, amb 7,3 punts percentuals menys. En total, 13 seccions han registrat caigudes en l’excedent laboral durant aquest període, mentre 6 l’han augmentat. Entre els augments més importants destaca el de l’Administració Pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria, que augmenta en 7,3 punts percentuals.

En relació a l’any 2013, en que es donava el moment més intens de crisi econòmica pel que es refereix a l’atur, els excedents laborals s’han reduït de forma generalitzada. La reducció més significativa es torna a donar en les Activitats administratives i auxiliars, amb 43,6 punts percentuals menys. Altres reduccions importants s’han produït a la Construcció, amb 12,8 punts menys, després d’un important creixement entre 2008 i 2013; i a les Activitats professionals i tècniques, amb una reducció d’11,3 punts percentuals.

10 Els excedents laborals són el percentatge que representen els aturats/des d’un sector respecte als llocs de treball localitzats a la comarca d’aquest mateix sector.



11 Els anys 2013 i 2016, a més dels llocs de treball localitzats establerts a partir de les afiliacions al Règim General de la Seguretat Social i del Règim Especial de Treballadors Autònoms, s’ha afegit el nombre d’afiliacions al Sistema especial de treballadors de la llar

Taula 24 Atur, llocs de treball i excedents laborals segons sectors d’activitat, 2009-2013-21016

Secció econòmica Atur registrat Llocs de treball Excedents laborals

2009 2013 2016 2009 2013 2016 2009 2013 2016

C Indústries manufactureres 1.029 873 536 8.262 7.562 8.225 12,5 11,5 6,5

N Activitats administratives i auxiliars 485 528 412 357 445 548 135,9 118,8 75,3

G Comerç a l’engròs i al detall 345 449 347 4.040 3.666 4.000 8,5 12,2 8,7

I Hostaleria 188 279 245 1.333 1.365 1.669 14,1 20,4 14,7

F Construcció 376 387 184 2.356 1.553 1.521 16,0 24,9 12,1

Q Activitats sanitàries i serveis socials 107 160 113 1.365 1.464 1.629 7,8 10,9 6,9

O Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 74 132 105 724 559 598 10,3 23,7 17,5

S Altres serveis 78 104 69 731 665 720 10,7 15,6 9,6

M Activitats professionals i tècniques 108 137 63 759 749 907 14,3 18,3 6,9

A Agricultura, ramaderia i pesca 52 64 56 518 497 482 10,1 12,9 11,6

H Transport i emmagatzematge 65 89 48 701 644 675 9,3 13,8 7,0

P Educació 22 45 40 488 498 569 4,4 9,0 7,1

R Activitats artístiques i d’entreteniment 39 34 29 262 274 364 14,8 12,3 8,0

T Activitats de les llars11 3 19 28 ND 578 587 ND 3,3 4,7

J Informació i comunicacions 19 30 21 167 153 180 11,6 19,7 11,4

K Activitats financeres i d’assegurances 11 21 15 118 124 121 9,4 16,5 12,6

L Activitats immobiliàries 14 18 10 64 76 85 22,6 23,6 11,5

E Aigua, sanejament i gestió de residus 18 16 8 76 73 68 23,0 22,5 12,3

D Energia elèctrica i gas 3 1 1 48 42 48 6,3 2,4 2,8

B Indústries extractives 5 5 0 16 4 13 - - -

U Organismes extraterritorials 0 0 0 0 0 1 - - - Total 3.116 3.538 2.488 22.386 20.415 22.424 13,9 17,3 11,1


ND: No Disponible.


[Ocupació i condicions laborals de la població ocupada] Pàg. 50

6 OCUPACIÓ I CONDICIONS LABORALS DE LA POBLACIÓ OCUPADA

6.1 LLOCS DE TREBALL LOCALITZATS

La destrucció de llocs de treball a

la comarca ha registrat un

comportament força similar al

del conjunt català, amb un cert

retard en l’inici de la

desacceleració econòmica

Des de l’inici del període analitzat, les variacions en els llocs de treball ha mostrat un comportament similar al del conjunt català. Si bé entre 2004 i 2009 es van donar diferències en la intensitat, amb l’inici de la pèrdua de llocs de treball un any posterior a la Garrotxa, a Catalunya la caiguda s’inicia entre els anys 2007 i 2008, mentre que a la Garrotxa és entre 2008 i 2009. A partir d’aquest punt l’evolució és pràcticament idèntica, i s’inicia la recuperació del llocs de treball entre els anys 2013 i 2014. Tot i que els increments registrats en els darrers anys han estat elevats, al voltant del 3% interanual, el nombre de llocs de treball encara continuen per sota del màxim registrat el 2008.

La recuperació de llocs de treball està impulsada pel treball assalariat, tot i que

el treball autònom continua sent una part destacada de l’economia comarcal

Tot i que les tendències han estat similars, l’evolució dels llocs de treball assalariats i dels llocs de treball autònoms es diferencien principalment en la intensitat. El treball assalariat registra importants increments entre 2003 i 2008, per després caure al mínim del període l’any 2013, amb taxes de variació negatives que van arribar a ser del -6% interanual el 2009. A partir d’aquest moment es comença a recuperar de forma notable els llocs de treball perduts, amb taxes de variació interanuals al voltant del 4% els darrers tres anys. Per al seva banda, el treball autònom partia d’un creixement molt notable entre els anys 2003 i 2004, i un increment progressiu més moderat entre 2004 i 2008. Amb la irrupció de la crisi econòmica, es perden llocs de treball autònom fins l’any 2013, amb taxes de variació interanuals negatives que va n arribar al -3,4% entre 2008 i 2009. La recuperació dels llocs de treball experimentada els tres darrers anys es mostra més moderada que en el cas dels llocs de treball assalariats, i és del 3,1% el darrer any 2016.

Gràfic 48 Llocs de treball localitzats, 2003-2016

Núm. llocs (mitjanes anuals.) Taxes de variació interanual(%)

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Coneixement i el SEPE.

Nota: Inclou els següents règims. Reg. General (1), R.G.-S.E.Agrari, R.G.-S.E.Llar (2), R.E. MAR, R.E.T. Autònoms, i R.E,M. Carbó.

-9,0

-6,0

-3,0

0,0

3,0

6,0

9,0

18.000

19.000

20.000

21.000

22.000

23.000

24.000

20032004200520062007200820092010201120122013201420152016

Llocs de treball Garrotxa (%): eix dret Catalunya (%): eix dret



Gràfic 49 Afiliació al Règim General de la Seguretat Social, 2003-2016

Núm. afiliacions (mitjanes anuals.) Taxes de variació interanual(%)

Gràfic 50 Afiliació al Règim Especial de Treball Autònom, 2003-2016

Núm. afiliacions (mitjanes anuals.) Taxes de variació interanual(%)


El treball autònom esdevé una peça clau en el mercat de treball de la comarca, ja

que suposa més d’1 de cada 5 llocs de treball, i és especialment rellevant a

l’Agricultura i a la Construcció

El treball autònom és una peça important dins del mercat laboral de la Garrotxa, i així s’ha mantingut durant tot aquest període. L’any 2016 suposava el 21,2% dels llocs de treball localitzats, 8 dècimes per sobre del conjunt de la demarcació de Girona, però sobretot 4,3 punts percentuals més que al Principat. La diferència, amb algunes petites variacions, s’ha anat mantenint durant tot el període, registrant sempre un major pes a la Garrotxa que no pas als altres dos àmbits. De l’any 2003 al 2004 hi va haver un increment significatiu del seu pes, passant del 19,7 al 21,1%, per després estabilitzar-se al voltant del 21% fins l’any 2008. A partir de 2009 el seu pes tendeix a créixer, i arriba al seu màxim l’any 2013, tot coincidint amb el pitjor moment de la crisi econòmica, suposant el 22,2% del total de llocs de treball. Tal i com s’ha observat abans, va ser el moment en que es va donar el mínim de llocs de treball assalariat, mentre que el treball autònom va registrar una caiguda més moderada. Des d’aquest punt fins el 2013, la recuperació de llocs de treball ha estat més important entre els assalariats, i el pes del treball autònom s’ha reduït progressivament fins arribar al 21,2% actual.

-8,0

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

15.000

15.500

16.000

16.500

17.000

17.500

18.000

18.500

Reg. General Garrotxa (%): eix dret

Catalunya (%): eix dret

-9,0

-6,0

-3,0

0,0

3,0

6,0

9,0

12,0

15,0

3.600

3.800

4.000

4.200

4.400

4.600

4.800

5.000

5.200

R. E. T. Autònoms Garrotxa (%): eix dret

Catalunya (%): eix dret



Gràfic 51 Percentatge de treball autònom sobre el total de l’afiliació, 2003-2016

Gràfic 52 Pes del treball autònom per sectors, desembre 2016


El treball autònom adquireix major rellevància a la comarca en el sectors de l’Agricultura, i també en el de la Construcció, ja que suposen el 58,7% i el 42,4% dels llocs de treball localitzats, respectivament. En tots dos casos, i també en el sector Serveis, es dóna una major proporció de treball autònom que no pas a Catalunya i al conjunt de la demarcació. La Indústria és l’únic gran sector que presenta una proporció similar a la catalana (10,7%) i 3,8 punts percentuals per sota de la demarcació.

6.2 POBLACIÓ OCUPADA RESIDENT

Les dones han registrat un major increment de l’ocupació que no pas els homes

durant el darrer any. Els homes, tot i que registren una variació positiva,

mostren increments inferiors als de la mitjana catalana

L’evolució del nombre d’afiliats residents a la Garrotxa presenta algunes peculiaritats segons el sexe. Després de la pèrdua d’afiliades residents que arriba fins a finals de l’any 2013, les dones inicien una ràpida recuperació de les taxes de variació positiva, d’una forma més accelerada que al conjunt català i que en el cas dels homes. Aquesta acceleració en el creixement s’estén fins a mitjans de 2014, per entrar llavors en un període on es manté relativament estable la taxa de variació interanual per sobre del 2%. A partir de la meitat de 2016 augmenta progressivament el ritme de creixement fins a situar-se per sobre del 3%, tot igualant la tendència catalana dels darrers trimestres.

Els homes, per la seva banda, van registrar una evolució negativa més marcada que les dones fins el tercer trimestre de 2013, a partir del qual enceten una tendència positiva en el nombre d’afiliats, augmentant el seu ritme de creixement de

15,0

16,0

17,0

18,0

19,0

20,0

21,0

22,0

23,0

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

Garrotxa Girona Catalunya

58

,7

10

,7

42

,4

24

,7

40

,0

14

,5

39

,7

19

,6

42

,7

10

,3

36

,5

16

,6

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

Agricultura Indústria Construcció Serveis


Gràfic 53 Afiliats residents per sexe, 2013-2016

Variacions interanuals (%). Dades trimestrals

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Idescat.

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

2016201520142013

Homes. Garrotxa Dones. Garrotxa

Homes. Catalunya Dones. Catalunya



forma progressiva fins a la segona meitat de 2015, amb una intensitat similar a la que es registra entre els homes del conjunt del Principat. A partir d’aquest trimestre es produeix una desacceleració en les taxes de variació, i difereixen de les del conjunt català. Tot i això, la variació interanual es manté positiva, i comença a recuperar-se el darrer trimestre de 2016.

L’ocupació juvenil, després de registrar els descensos més importants, és la que

crea ocupació a major ritme. En la resta de grups d’edat l’efecte demogràfic té

molta influència en l’evolució de l’ocupació, així l’augment del grup de 55 anys

es deu a l’envelliment de la població activa, i també és l’efecte de l’estancament i

les taxes negatives del grup de 30 a 44 anys

El comportament de l’ocupació juvenil és força similar a la que registra el

Principat. Per contra, a la comarca l’evolució que registren els grups de més edat

(majors de 45 anys) és pitjor, sobretot en el col·lectiu major de 55 anys

El nombre de persones afiliades residents en el tram més jove, els menors de 30 anys, és el que havia experimentat un retrocés més intens fins al primer trimestre de 2014. L’acceleració de la variació interanual que ha experimentat a partir de llavors ha estat destacada, i sobrepassa la resta de grups d’edat a partir de la segona meitat de 2015, amb increments que arriben gairebé al 8% interanual.

Els següents dos grups d’edat, el format pels afiliats de 30 a 45 anys i el de 45 a 54 anys, registren una evolució gairebé idèntica fins l’any 2014. A partir de llavors els afiliats de 30 a 45 anys mantenen el ritme de creixement, però el grup de 45 a 54 anys comença a incrementar aquest ritme. De fet, a partir de l’any 2016 el grup de 30 a 45 anys torna a presentar una evolució negativa, que només es trenca el darrer trimestre de 2016. Part d’aquesta diferenciació ve explicada per l’envelliment de la població ocupada, produint-se un traspàs d’afiliats de 30 a 45 anys cap al grup de 45 a 54 a mesura que avancen els anys.

Un clar exemple de l’envelliment dels afiliats residents s’observa en el grup d’edat més avançada, de 55 anys i més, que registra variacions interanuals positives al llarg de tot el període, i fins a la segona meitat de 2015 era el grup d’edat que creixia de forma més intensa, amb increments que van arribar per sobre del 7% interanual. El seu ritme de creixement s’ha desaccelerat, però encara continua al voltant del 4.

Gràfic 54 Afiliats residents per edat, 2013-2016



-8,0

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

2016201520142013

< 30 anys 30-45 anys

45-54 anys 55 anys i més



Gràfic 55 Afiliats residents menors de 30 anys, 2013-2016


Gràfic 56 Afiliats residents de 30 a 44 anys, 2013-2016


Gràfic 57 Afiliats residents de 45 a 54 anys, 2013-2016


Gràfic 58 Afiliats residents de 55 anys i més, 2013-2016



Mentre l’ocupació de nacionalitat espanyola manté ritmes moderats de creació

d’ocupació, l’estrangera registra augments molts significatius. Comportament

que, tot i ser lleugerament més intens a la comarca, es comparteix amb la resta

de Catalunya

El conjunt d’afiliats amb nacionalitat estrangera han registrat un descens més pronunciat i més llarg que no pas el conjunt d’afiliats amb nacionalitat espanyola a la Garrotxa. Han patit de forma més severa l’etapa de recessió econòmica, amb un descens fins i tot més intens que el que registra el seu col·lectiu en el conjunt català. A partir de l’any 2014, la seva tendència comença a canviar, i ja registra una evolució menys negativa que la del Principat, amb un alentiment del decreixement, que finalment torna a taxes positives a partir de la segona meitat de 2014. A diferència del conjunt d’afiliats amb nacionalitat espanyola, el retorn a taxes de variació positives es produeix tres trimestres més tard. Igual que la seva evolució ha estat més intensa en l’etapa econòmica recessiva, durant l’etapa de recuperació l’evolució també ha estat més intensa, i supera a la dels afiliats amb nacionalitat espanyola a partir del segon trimestre de 2015, arribant a un creixement interanual del 10,5% en el darrer trimestre de 2016.

-15,0

-10,0

-5,0

0,0

5,0

10,0

mar

ç-1

3

jun

y-1

3

set-

13

des

-13

mar

ç-1

4

jun

y-1

4

set-

14

des

-14

mar

ç-1

5

jun

y-1

5

set-

15

des

-15

mar

ç-1

6

jun

y-1

6

set-

16

des

-16

Garrotxa Catalunya

-5,0

-4,0

-3,0

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

mar

ç-1

3

jun

y-1

3

set-

13

des

-13

mar

ç-1

4

jun

y-1

4

set-

14

des

-14

mar

ç-1

5

jun

y-1

5

set-

15

des

-15

mar

ç-1

6

jun

y-1

6

set-

16

des

-16

Garrotxa Catalunya

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

mar

ç-1

3

jun

y-13

set-

13

des

-13

mar

ç-1

4

jun

y-14

set-

14

des

-14

mar

ç-1

5

jun

y-15

set-

15

des

-15

mar

ç-1

6

jun

y-16

set-

16

des

-16

Garrotxa Catalunya

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

mar

ç-1

3

jun

y-13

set-

13

des

-13

mar

ç-1

4

jun

y-14

set-

14

des

-14

mar

ç-1

5

jun

y-15

set-

15

des

-15

mar

ç-1

6

jun

y-16

set-

16

des

-16

Garrotxa Catalunya



Gràfic 59 Afiliats residents per nacionalitat, 2013-2016


Gràfic 60 Afiliats residents amb nacionalitat estrangera, 2013-2016



6.3 CONTRACTACIÓ

S’ha recuperat i superat el nivell de contractació anterior a la crisi econòmica,

però amb una temporalitat clarament superior, tant en el cas dels homes com en

el de les dones

El nombre total de contractes signats en un any es va anar incrementant de forma molt destacada a la comarca entre els anys 2002 i 2007, coincidint amb el període de major bonança econòmica. Amb l’arribada de la crisi econòmica, es desploma la contractació fins el 2009, i mantenint-se en valors baixos els següents anys. No és fins l’any 2014 que s’evidencia una recuperació de la contractació, que el 2016 arriba a superar el màxim marcat el 2007.

La temporalitat de la contractació a la Garrotxa al llarg de tot el període analitzat s’ha situat per sota de la del conjunt català, i va resultar especialment baixa durant l’etapa de creixement econòmic, ja que fins i tot se situa per sota del 80% l’any 2006. L’inici de la crisi econòmica evidencia un increment important de la temporalitat, reduint-se també la diferència respecte al conjunt català. Els darrers tres anys mostren una lleugera reducció de la temporalitat, i augmenta la diferència respecte a la temporalitat contractual catalana.

Al llarg del període de creixement econòmic les diferències entre la temporalitat masculina i femenina van tendir a disminuir, i les taxes s’han mantingut similars en ambdós sexes fins al final del període, amb l’única excepció de l’any 2012.

-10,0

-5,0

0,0

5,0

10,0

15,0

mar

ç-1

3

jun

y-1

3

set-

13

des

-13

mar

ç-1

4

jun

y-1

4

set-

14

des

-14

mar

ç-1

5

jun

y-1

5

set-

15

des

-15

mar

ç-1

6

jun

y-1

6

set-

16

des

-16


-10,0

-5,0

0,0

5,0

10,0

15,0

mar

ç-1

3

jun

y-1

3

set-

13

des

-13

mar

ç-1

4

jun

y-1

4

set-

14

des

-14

mar

ç-1

5

jun

y-1

5

set-

15

des

-15

mar

ç-1

6

jun

y-1

6

set-

16

des

-16

Garrotxa Catalunya

Gràfic 61 Contractació, 1998-2016

Núm. contractes (mitjanes anuals.) Taxes de variació interanual(%)


-30,0

-24,0

-18,0

-12,0

-6,0

0,0

6,0

12,0

18,0

24,0

30,0

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

17.000

18.000

199

8

199

9

200

0

200

1

200

2

200

3

200

4

200

5

200

6

200

7

200

8

200

9

201

0

201

1

201

2

201

3

201

4

201

5

201

6

Garrotxa Var. Garrotxa (%) eix dret Var. Cat. (%) eix dret



Gràfic 62 Taxa de temporalitat de la contractació, 1998-2016

Mitjanes anuals

Gràfic 63 Taxa de temporalitat de la contractació per sexe, 1998-2016

Mitjanes anuals


La precarietat contractual (temporalitat) ha deixat de ser un tema exclusiu dels

joves i s’estén gairebé per igual entre tots els grups d’edat

En els darrers anys ha augmentat considerablement el pes de les persones de 45 anys i més en el conjunt de la contractació, mentre es redueix el dels joves de 25 a 29 anys. En aquest fet hi té molt a veure l’envelliment de la població activa, però també la major precarietat contractual a la que progressivament s’ha vist sotmès el col·lectiu de més edat, que progressivament ha vist com convergia la taxa de temporalitat contractual a la dels més joves

La temporalitat en la contractació és menor a la mitjana catalana en tots els grups d’edat. La seva evolució, però, marca una convergència de les taxes de temporalitat contractual entre els diferents grups d’edat. El cas més clar és el de persones amb més edat, de 45 anys i més, que registraven taxes de temporalitat inferiors al 70% a finals de la dècada dels 90, i que ha incrementat per situar-se per sobre del 80% els darrers anys reduint-se els diferencials que existien en el passat amb els col·lectius de joves. Per tant, la precarietat contractual ha deixat de ser un tema que afectava amb major incidència entre els joves

78,0

80,0

82,0

84,0

86,0

88,0

90,0

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

Garrotxa Catalunya

78,0

80,0

82,0

84,0

86,0

88,0

90,0

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

Homes Dones



Gràfic 64 Contractació per grups d’edat, 2008

Gràfic 65 Contractació per grups d’edat, 2016

Gràfic 66 Taxa de temporalitat contractual per edat, 2016

Gràfic 67 Taxa de temporalitat contractual per edat, 1998-2016


Una singularitat de la comarcal és l’elevada presència de contractació a través

d’ETT, amb 1 de cada 3 contractes formalitzats

Els contractes de molt curta durada (menys d’1 mes), que representen gairebé 4

de cada 10 a Catalunya, son menys habituals a la Garrotxa

Després del descens experimentat en la contractació a través d’ETT entre els anys 2007 i 2009, el seu nombre ha anat creixent de forma continuada fins al darrer any 2016, moment en el que es va superar el nombre de contractes anuals formalitzats abans de la crisi econòmica. El seu pes sobre la contractació total també va anar creixement progressivament a partir de l’any 2009 fins el 2014, passant del 27,8% al 35,6%. Finalment, els dos darrers anys el seu pes s’ha reduït lleugerament pel major increment del nombre total de contractes, i el seu pes se situa en el 33,8% el 2016, 13,4 punts per sobre la mitjana catalana.

La durada indeterminada és la tipologia més utilitzada en els contractes a la comarca (27,7%), seguida de la durada d’1 mes o menys (27,0%). A diferència del conjunt català, a la Garrotxa aquestes dues tipologies de durada s’utilitzen de forma menys intensa, en favor d’altres contractes de major durada (1-3 mesos i 3-6 mesos) i de durada indefinida. Aquests últims suposen el 15,3% dels contractes formalitzats el 2016, 2,7 punts percentuals per sobre del Principat.

89,0

87,3

84,5

83,8

82,1

92,1

90,6

86,8

86,2

86,2

76,0

78,0

80,0

82,0

84,0

86,0

88,0

90,0

92,0

94,0

<20 anys 20-24 anys 25-29 anys 30-44 anys 45 anys imés

Garrotxa Catalunya

65,0

70,0

75,0

80,0

85,0

90,0

95,0

100,0

199

8

199

9

200

0

200

1

200

2

200

3

200

4

200

5

200

6

200

7

200

8

200

9

201

0

201

1

201

2

201

3

201

4

201

5

201

6

<20 anys 20-24 anys 25-29 anys

30-44 anys 45 i més



Els perfils amb nivell formatiu baix i sense cap tipus d’estudis de

professionalització que treballen en ocupacions elementals són els majoritaris

en la contractació

La major part dels contractes signats a la comarca són per persones amb Educació general, amb el

51,7% dels contractes el 2016. Per altra banda, el 26,4% de la contractació es realitza a persones

amb nivell formatiu inferior a Estudis primaris, d’entre els que es troba l’1,1% sense estudis. Les

persones amb nivell formatiu d’FP suposen l’11,6% dels contractes totals, i els universitaris el 8,7%.

Gràfic 70 Contractació per nivell formatiu, 2016

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Coneixement..

La majoria dels contractes se signes per a ocupacions sense cap tipus de requeriment de qualificació,

que concentra el 33,6% del total, 1 de cada 3. Altres dos ocupacions agrupen un elevat nombre de

contractes signats, els artesans i treballadors qualificats d’indústries manufactureres i de la

Gràfic 68 Contractació per ETT, 2006-2016

Núm. contractes Percentatge total contractes (%)

Gràfic 69 Contractació segons durada del contracte, 2016

Percentatge (%)


8,0

12,0

16,0

20,0

24,0

28,0

32,0

36,0

40,0

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

ETT % Garrotxa, eix dret % Catalunya, eix dret

27

,0

16

,5

9,9

2,8

0,1

0,1 0,7

27

,7

15

,3

36

,0

10

,3

8,3

2,6

0,1 0,1 0,3

29

,8

12

,6

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

Garrotxa Catalunya



construcció (21,0%) i el treballadors dels serveis de la restauració, personals, protecció i venedors

(19,7%). Entre tots tres sumen el 74,2% de la contractació. Per altra banda, el personal directiu té

un pes molt petit en la contractació, així com els treballadors qualificats de l’agricultura i la pesca.

Gràfic 71 Contractació per grans ocupacions, 2016


Les micro i petites empreses són les que representen el major volum de

contractació de la comarca. Són també les que proporcionen una major

estabilitat, atès que a mida que augmenta la dimensió empresarial, augmenta

també la temporalitat contractual

El 56,4% dels contractes signats el 2016 a la comarca van ser per micro o petites empreses de menys de 50 treballadors: el 26,1% microempresa d’1-10 treballadors i el 30,3% petita empresa d’e11 a 50 treballadors. Un 13,9% dels contractes d’empreses de 51-100 treballadors, un 18,6% de 101-500 treballadors i un 9,1% d’empreses de més de 500 treballadors.

Malgrat les micro i petites empreses mouen la part més important de la contractació i es podria deduir com a conseqüència de la precarietat contractual, la situació és més aviat la contraria, ja que és el segment empresarial que presenta una menor proporció de contractes temporals, del 77,6%, respecte al 89,6% del segment empresarial de més de 500 treballadors. De fet, les dades mostren que a mida que augmenta la dimensió de l’empresa, la contractació temporal és major.



Gràfic 72 Distribució de la contractació per mida de l’empresa, 2016

Núm. contractes

Gràfic 73 Taxa de temporalitat contractual segons mida de l’empresa, 2016


La indústria té un pes molt destacat en la contractació, en part degut a que és el

sector que presenta la major temporalitat contractual

Més de la meitat dels contractes formalitzats al llarg de l’any 2016 s’ubiquen al sector serveis, concretament el 53,3%, xifra que s’allunya en 26,4 punts percentuals del conjunt català (79,7%). En canvi, el sector industrial, que engloba el 42,7% dels contractes, està 29,7 punts percentuals per sobre de la mitjana catalana. Així es tracta d’un sector clau en la contractació laboral de la comarca. La construcció, per la seva banda, només arriba al 3,0% del total de contractes, i l’agricultura l’1,1%. Pel que fa a la temporalitat en la contractació, la indústria presenta la major taxa de temporalitat a la comarca, per sobre de la resta de sectors, i a un nivell similar a la temporalitat d’aquest sector al Principat. La resta de sector presenten una temporalitat més baixa que a Catalunya, amb especial incidència sobre l’agricultura, on la temporalitat només arriba al 63,0% dels contractes, front el 94,8% a Catalunya.

4.551 5.287 2.415 3.236 1.581 364

0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 17.500

1-10 treb. 11-50 treb. 51-100 treb.

101-500 treb. >500 treb. sense especificar

77

,6 84

,6 88

,5

89

,5

89

,6

84

,6

79

,5 84

,3 90

,2 92

,5

94

,7

86

,3

45,0

55,0

65,0

75,0

85,0

95,0

105,0

1-10 11-50 51-100 101-500 >500 Senseespecificar

Garrotxa Catalunya

Gràfic 74 Contractació per grans sectors, 2016

Núm. contractes

Gràfic 75 Taxa de temporalitat contractual per grans sectors, 2016


184 7.443 515 9.292

0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 17.500


63,0

89

,7

77,9 81

,594,

8

89,

3

85,1

87,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Garrotxa Catalunya



La indústria de productes alimentaris, l’activitat econòmica més destacada a la

comarca, mostra un excessiu volum de contractació en relació als llocs de treball

assalariats. També és el cas de la Fabricació de productes de cautxú i matèries

plàstiques, que ocupa el 5è lloc en termes d’ocupació

La mateixa situació es registra a la restauració. En aquest cas, s’explica per

l’activitat de cap de setmana

Posant en relació els llocs de treball assalariats i els contractes formalitzats aquell mateix any, es

construeix un indicador de rotació en la contractació, que pot esdevenir clarificador en el dinamisme

i la precarització de la mà d’obra d’alguns sectors i activitats econòmiques. Atenent als grans

subsectors, la major ràtio de contractes per llocs de treball assalariat es produeix als Serveis a les

llars i activitats d’entreteniment, amb 2,6 contractes l’any per cada lloc de treball assalariat. Cal tenir present que en aquesta categoria s’engloba les Activitats a les llars que donen ocupació a personal

domèstic, que per regulació, no estan inclosos en els llocs de treball assalariat, motiu pel qual la ràtio

resulta elevada. Cal destacar l’elevada ràtio que presenta l’Hostaleria, d’1,8 contractes per lloc de

treball assalariat, així com l’Agricultura, amb una ràtio d’1,4. En la banda contrària trobem la

Construcció, amb la ràtio més baixa de tots els subsectors, 0,6 contractes per lloc de treball

assalariat, seguit del Comerç i les Administracions Públiques, l’Educació, la Sanitat i els Serveis

socials amb 0,7 en ambdós casos.

Si es focalitza l’atenció en les activitats econòmiques, reduint-se a les que tenen una presència

destacada de llocs de treball assalariat a la comarca, trobem activitats amb una elevada rotació

contractual, com ara els Serveis de menjar i begudes, amb 1,8 contractes per cada lloc de treball

assalariat. En segon lloc apareixen els Serveis a edificis i activitats de jardineria, amb una ràtio d’1,5.

Les Indústries de productes alimentaris, que apareixen com l’activitat amb un major nombre de llocs

de treball assalariat a la comarca, tenen una ràtio elevada d’1,4, la mateixa que té també la Fabricació

de productes de cautxú i matèries plàstiques. Aquestes són les activitats amb una major rotació de

la contractació, que afegit al fet que són activitats que estan creixent en nombre de llocs de treball

assalariat i de contractes signats en relació a l’any anterior, pot indicar que s’està produint una major

precarització dels llocs de treball d’aquestes activitats.

En la banda contrària apareixen activitats amb una ràtio especialment reduïda, com a la Indústria

del paper (0,3), la Fabricació de maquinària i equips ncaa (0,5) o la Construcció d’immobles (0,5).

En el cas de la Construcció d’immobles, ha experimentat una contracció del nombre de llocs de

treball assalariat i en el nombre de contractes signats entre 2015 i 2016, que explica aquesta baixa

rotació contractual degut a la mateixa contracció de l’activitat econòmica. El cas oposat és el de la

Fabricació de maquinària i equips ncaa, que en el mateix període augmenta el nombre de llocs de

treball assalariat i de contractes formalitzats, el que pot indicar deficiències en la contractació de

personal que s’adeqüi a les necessitats específiques de l’activitat. La Indústria del paper presenta un

comportament diferents als dos anteriors. En aquest cas presenta una rotació contractual

especialment baixa, que pot ser explicada per l’evolució negativa experimentada per l’activitat els

darrers anys pel que fa a nombre de llocs de treball assalariat. En canvi, la contractació entre 2015 i

2016 ha augmentat sensiblement .Així, es tracta d’un sector amb una mà d’obra estable que ha anat

a la baixa en volum els darrers anys, però l’augment lleuger de la contractació pot obeir a demandes

puntuals i temporals d’ocupació.



Taula 25 Indicadors de rotació en la contractació, 2016

Subsectors Llo

cs d

e t

reb

all

assa

lari

at

Co

ntr

acte

s

Ràt

io c

on

trac

tes

/

llocs

tre

bal

l as

sala

riat

Agricultura 133 184 1,4 Indústria 7.510 7.443 1,0 Construcció 870 515 0,6 Comerç 2.971 2.051 0,7 Hostaleria 1.151 2.023 1,8 Serveis a la producció 1.666 1.722 1,0 AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials 2.499 1.765 0,7 Serveis a les llars, activitats entreteniment 676 1.731 2,6 Total 17.474 17.434 1,0

Activitat econòmiques amb major volum d’ocupació assalariada

10 Indústries de productes alimentaris 2.913 4.078 1,4

47 Comerç al detall, excepte el comerç de vehicles de motor i motocicletes 1.795 1.289 0,7

46 Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, excepte vehicles de motor i motocicletes 933 644 0,7

56 Serveis de menjar i begudes 890 1.585 1,8

22 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 715 994 1,4

28 Fabricació de maquinària i equips ncaa 692 344 0,5

87 Activitats de serveis socials amb allotjament 634 499 0,8

84 Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 598 371 0,6

86 Activitats sanitàries 563 387 0,7

49 Transport terrestre; transport per canonades 476 296 0,6

43 Activitats especialitzades de la construcció 458 325 0,7

85 Educació 445 392 0,9

13 Indústries tèxtils 413 248 0,6

41 Construcció d'immobles 370 170 0,5

25 Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 365 202 0,6

20 Indústries químiques 315 351 1,1

81 Serveis a edificis i activitats de jardineria 302 460 1,5

17 Indústries del paper 302 94 0,3



[Ocupació a les empreses] Pàg. 63

7 OCUPACIÓ A LES EMPRESES

7.1 EVOLUCIÓ DELS LLOCS DE TREBALL LOCALITZATS PER SECTORS

Els Serveis es mostren com el sector més dinàmic, superant l’ocupació de 2009

La Indústria juga un paper clau dins l’ocupació a la comarca, amb un pes molt

superior al català. El sector pràcticament ha recuperat els nivells d’ocupació que

es donaven en l’inici de la crisi econòmica

El sector Serveis és el que concentra un major nombre de llocs de treball a la comarca, el 53,8% del total. La Indústria concentra un molt destacable 37,2%, molt per sobre del pes que representa al conjunt català (15,1%), refermant la importància que té el sector dins de l’economia garrotxina. Per la seva banda, la Construcció concentra el 6,8% dels llocs de treball, lleugerament per sobre de Catalunya, fet que també es produeix al sector Primari, que suma el 2,1% dels llocs de treball.

Pel que fa a la seva evolució els darrers anys, el sector Serveis és el que presenta un millor comportament, i esdevé l’únic gran sector que finalitza el període analitzat amb més llocs de treball que els inicials, el 8,6% més que el 2009, el que es tradueixen en 958 llocs de treball més. A més, també és el sector que ha registrat menys pèrdues de llocs de treball durant la darrera crisi econòmica.

La Indústria, finalitza el període gairebé amb el mateix nombre de llocs de treball que els que hi havia l’any 2009, evidenciant la recuperació del sector en matèria d’ocupació, després de la caiguda experimentada fins l’any 2013.

El sector de la Construcció és el que ha registrat una caiguda més important en termes de llocs de treball dels quatre grans sectors, registrant una pèrdua del 35,5% en relació a l’any 2009. El sector va tocar fons l’any 2014, i des de llavors s’ha estabilitzat en termes d’ocupació.

Gràfic 76 Llocs de treball als grans sectors d’activitat a la Garrotxa, 2016

Percentatge (%)




Gràfic 77 Llocs de treball als grans sectors d’activitat a la Garrotxa, 2009-2016

(2009=100)


L’Hostaleria i els Serveis a la producció són els subsectors més dinàmics,

registrant una tendència positiva pràcticament durant tot el període

Els dos sectors més importants, la Indústria i el Comerç, registren un

comportament positiu, i pràcticament ja han recuperat els llocs de treball que es

donaven el 2009

Entre els diferents subsectors de l’economia de la comarca, dos han tingut una tendència positiva pel que fa al nombre de llocs de treball durant el període analitzat, l’Hostaleria i els Serveis a la producció, que es mostren com els subsector més dinàmics durant aquest període. Els subsectors de les Administracions Públiques, l’Educació, la Sanitat i els Serveis Socials, i el subsectors dels Serveis a les llars i activitats d’entreteniment van trencar la tendència negativa l’any 2013, i ja han recuperat i superat el nombre de llocs de treball de 2009.

La Indústria i el Comerç, que són els dos subsectors més importants a la comarca, també deixen enrere la tendència negativa, i gairebé han recuperat els nivells d’ocupació que es donaven a l’inici del període.

Finalment, l’Agricultura i la Construcció són els dos subsectors que encara mantenen una tendència negativa pel que fa a l’ocupació, molt més pronunciada en el cas de la Construcció. Aquest darrer sector, però, ha frenat la destrucció de llocs de treball, i mostra un comportament estable els dos darrers anys.

60

70

80

90

100

110

120

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Primari

Indústria

Construcció

Serveis



Gràfic 78 Llocs de treball als principals subsectors d’activitat, 2016

Percentatge (%)

Gràfic 79 Llocs de treball als principals subsectors d’activitat, 2009-2016

(2009=100)


Els tres subsectors industrials més destacats a la Garrotxa, l’Alimentació i

begudes, la Química, plàstic i refí de petroli, i la Maquinària i equipament

mecànic, ja estan per sobre del nivell d’ocupació de 2009

El subsector Tèxtil, confecció i cuir i el del Paper i arts gràfiques no recuperen

l’ocupació perduda durant la crisi

Dins del sector de la Indústria, els subsectors que s’encabeixen presenten diferents realitats pel que fa a la seva evolució. El subsector de l’Alimentació i les begudes és sens dubte el més important pel seu volum, concentrant el 40,9% del total de llocs de treball de la Indústria. El segueixen el subsector

60

70

80

90

100

110

120

130

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

AAPP, Educació, Sanitat iServeis socials

Agricultura

Comerç

Construcció

Hostaleria

Indústria

Serveis a la producció

Serveis a les llars i activitatsd'entreteniment



de la Química, plàstic i refí de petroli, amb el 12,7% dels llocs de treball, i la Maquinària i equipament mecànic, amb el 10,0%.

Pel que fa a l’evolució, només el subsector dels Productes informàtics, electrònics i òptics mostra una evolució clarament positiva durant tot el període, augmentant el nombre de llocs de treball el 67,0% respecte l’any 2009.

Altres subsectors, després d’una caiguda inicial han experimentat una recuperació de l’ocupació, i ja compten amb més llocs de treball que a l’inici del període. Es tracta dels tres subsectors més destacats a la comarca, l’Alimentació i begudes,, la Química, plàstic i refí de petroli, i la Maquinària i equipament mecànic. Per la seva banda, el subsector de la Metal·lúrgia i productes metàl·lics segueix aquesta mateixa tendència, però encara no ha recuperat tota l’ocupació que registrava el 2009.

La resta de subsectors mostren un comportament més erràtic, i encara mostren una tendència negativa pel que fa a l’ocupació, o bé comencen a frenar la caiguda. En aquesta situació es troben sectors destacats com el Tèxtil, confecció i cuir o el Paper i arts gràfiques.

Gràfic 80 Llocs de treball als principals subsectors de la Indústria, 2016

Percentatge (%)




Gràfic 81 Llocs de treball als principals subsectors de la Indústria, 2009-2016

(2009=100)


El dinamisme positiu del sector Serveis obeeix comportament expansiu de molts

dels subsectors que en formen part. L’Hostaleria i les Activitats sanitàries i de

serveis socials són els principals motors

El Comerç, que és el subsector més important, continua la recuperació del

nombre de llocs de treball, i ja s’apropa als nivells que presentava a l’inici de la

crisi econòmica

Com s’ha comentat anteriorment, el sector Serveis és el més dinàmic entre tos els grans sectors d’activitat, i això es reflexa en molts dels subsectors que en formen part. En el seu conjunt, molts dels subsectors registren un comportament positiu en matèria d’ocupació fins i tot durant els pitjors anys de crisi, i gairebé la totalitat d’ells mostra un comportament positiu de l’ocupació els darrers dos o tres anys.

És elevat el nombre de subsectors que han mantingut una tendència positiva al llarg de tot el període analitzat, i mantenen un major nombre de llocs de treball més elevat que el de l’any 2009. Entre ells s’hi troben subsectors amb un pes important en l’economia comarcal, com l’Hostaleria i les Activitats sanitàries i de serveis socials, entre d’altres.

Dos subsectors van iniciar el període amb una pèrdua de llocs de treball, però els anys posteriors han recuperat aquestes pèrdues, i ara presenten un major nombre de llocs de treball que no pas a

60

80

100

120

140

160

180

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Alimentació i begudes

Química, plàstic i refí de petroli

Maquinària i equipamentmecànic

Metal·lúrgia i productesmetàl·lics

Tèxtil, confecció i cuir

Paper i arts gràfiques

Fusta, moble i suro

Minerals no metàl·lics (vidre,ceràmica, pedra, ciment, etc.)

Indústria farmacèutica

Productes informàtics, electr, iòptics

Reciclatge, distribució energia,aigües

Altres activitats industrials



l’inici de la sèrie. Es tracta de les Activitats professionals, científiques i tècniques i de les activitats d’Informació i comunicacions.

A banda, hi ha un grup de subsectors que, després de patir una baixa en el nombre de llocs de treball, han iniciat la recuperació del seu nombre. Tot i la recuperació els darrers anys, encara no s’han assolit els nivells d’ocupació inicials. Aquest és el cas d’un subsector tant important com el Comerç a l’engròs i al detall, però també del Transport i emmagatzematge. Tot i que en menor mesura, també s’ha iniciat una nova etapa de recuperació de l’ocupació en el subsector de les Administracions públiques, Defensa i Seguretat Social obligatòria.

Gràfic 82 Llocs de treball als principals subsectors dels Serveis, 2016

Percentatge (%)




Gràfic 83 Llocs de treball als principals subsectors dels Serveis, 2009-2016

(2009=100)


A la Garrotxa hi ha una major concentració dels llocs de treball en les empreses

petites i microempreses, aglutinant més de la meitat de les afiliacions

localitzades, a diferència de Catalunya, on més de la meitat de les afiliacions es

troben en empreses mitjanes i grans

Els centres de cotització de major grandària registren una recuperació molt

destacada el darrer any, pel traspàs de centres cap a aquesta categoria. Les

microempreses resisteixen millor en el període de crisi, però modera més el seu

creixement durant el període expansiu

El teixit empresarial de la Garrotxa està constituït majoritàriament per microempreses, aquelles amb 5 treballadors o menys, que representen el 73,1% del total. Gairebé un quart dels centres de cotització són establiments de petita dimensió, d’entre 6 i 50 treballadors. El nombre de centres d’entre 51 i 250 treballadors només suposen el 2,4% del total, i els que superen aquesta xifra tant sols són el 0,3%.

Traslladant aquesta distribució en nombre d’afiliacions al Règim General de la Seguretat Social i al Règim Especial de la Mineria i del Carbó, a les microempreses s’ocupen el 16,9% de les afiliacions. Aquest percentatge puja fins el 41,5% en el cas de les empreses petites (de 6 a 50 treballadors), sumant entre totes dues el 58,4% de les afiliacions de la comarca. Es produeix així una major concentració de les afiliacions en aquestes categories de grandària d’establiments que no pas al conjunt català, on suposa el 47,0% del total, 11,4 punts percentuals per sota.

60

80

100

120

140

160

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Comerç a l'engròs i al detall

Hostaleria

Transport iemmagatzematge

Informació i comunicacions

Act. financeres id'assegurances

Act. immobiliàries

Act. professionals,científiques i tècniques

Act. administratives i serveisauxiliars

AAPP i defensa; SeguretatSocial obligatòria

Educació

Act. sanitàries i de serveissocials

Act. artístiques, recreatives id'entreteniment

Altres serveis (associacions,reparació, serveis personals)



En canvi, pel que fa als centres de cotització de grandària mitjana (de 51 a 250 treballadors), concentra una mica més d’una quarta part de les afiliacions (26,1%), 3 punts per sobre de la mitjana catalana. És en els centres de major grandària on es dóna la principal diferència, ja que tan sols suposen el 15,4% de les afiliacions, pràcticament la meitat del que suposen al Principat (29,9%).

L’evolució de les afiliacions entre els centres de major grandària a la comarca ha estat variable, però despunta el darrer any, i se situa per sobre del nombre d’afiliacions previs a la crisi econòmica. La resta de grandària encara es troben per sota de l’inici de la crisi, si bé en el cas de les microempreses la tendència es mostra més moderada. Pel que fa als centres de grandària mitjana, la seva evolució és variable fins l’any 2012, i inicia una tendència positiva fins el 2015, que es trenca en el darrer any. L’explicació a aquesta variació pot ser donada pel traspàs de centres d’una categoria a una altra, en aquest cas dels centres de grandària mitjana cap als centres de major grandària. Finalment, els centres de grandària petita, que engloben el major nombre d’afiliacions, registren una baixada continuada fins el 2013, any a partir del qual comença una tendència positiva, recuperant part de l’afiliació perduda. Les microempreses presenten una evolució més moderada, resistint millor l’etapa recessiva, però moderant el seu increment en l’etapa expansiva.

Taula 26 Comptes de cotització i afiliacions segons grandària de l’establiment, 2016

Grandària

Centres de cotització Afiliació RGSS

Gar

rotx

a

Gar

rotx

a (%

)

Cat

alu

nya

Cat

alu

nya

(%)

Gar

rotx

a

Gar

rotx

a (%

)

Cat

alu

nya

Cat

alu

nya

(%

)

Fins a 5 treballadors 1.460 73,1 192.103 75,5 2.985 16,9 381.745 15,1

De 6 a 50 treballadors 484 24,2 55.348 21,8 7.315 41,5 805.230 31,9

De 51 a 250 treballadors 48 2,4 5.805 2,3 4.606 26,1 581.778 23,1

251 i més treballadors 6 0,3 1.030 0,4 2.719 15,4 755.224 29,9

Total 1.998 100,0 254.286 100,0 17.625 100,0 2.523.977 100,0

Gràfic 84 Afiliacions segons grandària de l’establiment, 2008-2016

(2009=100)


80

85

90

95

100

105

110

115

120

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Fins a 5 treballadors

De 6 a 50 treballadors

De 51 a 250treballadors

251 i més treballadors

Total

Estudi del mercat de treball de la Garrotxa...EL MERCAT DE TREBALL A LA GARROTXA] [Aspectes...

Documents

Transcript of Estudi del mercat de treball de la Garrotxa...EL MERCAT DE TREBALL A LA GARROTXA] [Aspectes...