ESTUDI DE LA PRESÈNCIA DE NITRATS A LES AIGÜES...

Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F 00006_09_144

ESTUDI DE LA PRESÈNCIA DE NITRATS A LES AIGÜES

SUBTERRÀNIES DEL BAIX EBRE

Agència Catalana de l’Aigua

Gener del 2009

Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 00006_09_144

2


3

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ 4

2 ÀREA D’ESTUDI 4

3 CARACTERITZACIÓ HIDROGEOLÒGICA 6

3.1 GEOLOGIA 6

3.2 CARACTERÍSTIQUES HIDROGEOLÒGIQUES 10

3.3 INVENTARI DE PUNTS D’AIGUA 17

3.4 FUNCIONAMENT HIDROGEOLÒGIC 19 3.4.1 Control piezomètric 19 3.4.2 Piezometria 22 3.4.3 Flux subterrani 24

4 PRESSIONS SOBRE EL TERRITORI 29

4.1 USOS DEL SÒL I DENSITAT RAMADERA 29

4.2 ESTACIONS DEPURADORES D’AIGÜES RESIDUALS 36

5 PRESÈNCIA DE NITRATS A LES AIGÜES SUBTERRÀNIES 37

5.1 PUNTS DE CONTROL HIDROQUÍMIC 37

5.2 CONTINGUT EN NITRATS 40 5.2.1 Distribució general 40 5.2.2 Distribució per masses d’aigua 43

6 RESUM 53

7 CONSIDERACIONS FINALS 55

8 BIBLIOGRAFIA 59


4

1 INTRODUCCIÓ

En el marc del procediment d’infracció obert per la Comissió de la Unió Europea (UE) contra el Regne d’Espanya per incompliment de la Directiva de nitrats (núm. 2002-2009) es requeria a Catalunya respondre sobre diverses qüestions relacionades tant amb la xarxa de control com amb la designació de zones vulnerables.

En relació amb aquestes últimes qüestions, en l’informe de resposta, Catalunya es va comprometre a realitzar un estudi de detall de l’àmbit corresponent al Baix Ebre, sobre el qual la Comissió ha manifestat reiteradament el seu interès, i que havia d’estar acabat al final del 2008. Aquest compromís va ser ratificat en la reunió que es va celebrar amb els representants de la Comissió, els dies 3 i 4 de novembre del 2008, a Juneda (Lleida) i a la Tallada d’Empordà (Girona).

Aquest informe respon a aquest estudi i s’estructura de la manera següent: després d’una breu introducció (apartats 1 i 2), es presenta un resum de les característiques hidrogeològiques de l’àrea (apartat 3) en el qual es recullen la descripció de les diverses masses d’aigua definides a la zona, l’inventari de punts d’aigua i un esquema del seu funcionament hidrogeològic, amb les direccions de flux principals. L’apartat 4 es dedica a la valoració de les diverses pressions en relació amb el nitrogen sobre el territori, i l’apartat 5, a l’anàlisi de la presència de nitrats a les aigües subterrànies. En aquest apartat es porta a terme una valoració de la tendència de les concentracions des del 1996. L’estudi acaba amb un resum i unes consideracions finals sobre les possibles àrees prioritàries de protecció.

2 ÀREA D’ESTUDI

L’àrea d’estudi comprèn la part catalana de la conca de l’Ebre, des de l’entrada a la província de Tarragona fins al mar.

Els límits hidrogràfics coincideixen aproximadament amb els límits geogràfics següents: al sud i a l’oest, els de les províncies de Castelló, Terol i Saragossa; al nord, els límits de les províncies de Saragossa i Lleida, i a l’est, la divisòria de les rieres meridionals i el Francolí (figura 1). Té una extensió de 4.862,88 km2 i inclou un total de 106 municipis distribuïts en 10 comarques.


5

PROV. deCASTELLÓN

PROV. deTERUEL

PROV. deZARAGOZA

PROV. deLLEIDA

RIERESMERIDIONALS

CUENCA del FRANCOLÍ

PROV. deCASTELLÓN

PROV. deTERUEL

PROV. deZARAGOZA

PROV. deLLEIDA

RIERESMERIDIONALS

CUENCA del FRANCOLÍ

Figura 1. Mapa de situació de l’àmbit de la conca de l’Ebre que és objecte de l’informe.

La figura 2 mostra la distribució de la precipitació mitjana anual a la zona, fortament irregular. Els màxims se situen al voltant dels 800-850 mm, associats als relleus topogràfics més elevats (ports de Tortosa-Beseit principalment), i els mínims, inferiors a 450-500 mm, es localitzen al NW, i coincideixen amb la depressió de l’Ebre.


6

Figura 2. Mapa d’isohietes corresponents a la precipitació mitjana anual de l’àrea d’estudi.

3 CARACTERITZACIÓ HIDROGEOLÒGICA

3.1 GEOLOGIA

D’una manera sintètica, la zona d’estudi inclou tres grans elements geogràfics: un sector de la depressió de l’Ebre o Depressió Central al NW, la depressió litoral al sud i, separant aquestes dues, la Serralada Prelitoral que travessa la zona en direcció SW-NE (figura 3).


Figura 3. Geologia de la zona d’estudi.


8

La depressió de l’Ebre està formada per materials terciaris (Eocè, Oligocè i Miocè) dipositats horitzontalment, sense deformacions tectòniques importants. És una plana estructural, de relleus suaus, les cotes topogràfiques de la qual oscil·len entre els 300 m i els 400 m sobre el nivell del mar.

La Serralada Prelitoral està constituïda principalment per materials calcaris que pertanyen al Mesozoic (Triàsic, Juràssic ―principalment― i Cretaci), disposats segons escates d’encavalcament vergents cap al NW, que corresponen als relleus més pronunciats: ports de Tortosa-Beseit i massís de Cardó-Vandellòs.

La plana litoral comprèn l’anomenada plana de la Galera i la plana de l’Aldea-l’Ampolla. La plana de la Galera és la zona deprimida de Xerta-Amposta-la Sénia, situada al marge dret del riu Ebre. Té el seu origen en una fossa tectònica i està formada per margues, limolites, sorres i conglomerats del Pliocè, recoberts per argiles, sorres, graves i conglomerats del Quaternari. El sòcol mesozoic es troba a profunditats, en general, inferiors a 200 m, tot i que en ocasions, com al sector de la Sénia, pot arribar a sobrepassar els 300 m.

Paral·lelament, al litoral, al marge dret del riu, es localitzen les serres de Godall i de Montsià. Contenen sinclinals de calcàries (Cretaci inferior) separats per una petita depressió reblerta de materials quaternaris (fossa d’Ulldecona). Entre la serra de Montsià i el mar, s’estén una petita plana litoral de conglomerats i bretxes de piemont que difícilment superen els 100 m de gruix.

A la figura 4 es pot apreciar un tall transversal de la zona.

A la part central de la Serralada Prelitoral s’identifica una petita fossa, la depressió de Móra, reblerta de materials argilosos o conglomeràtics del Miocè i a l’extrem NE de la qual afloren pissarres paleozoiques i granits.

Per acabar, el quaternari al·luvial de l’Ebre comprèn les terrasses antigues constituïdes per sorres i conglomerats ben cimentats, situades a cotes +100 m i fins a -30 m respecte de la plana d’inundació actual; la terrassa intermèdia, formada per conglomerats poc cimentats, graves, sorres i llims, situada a cotes +15 m i -50 m respecte de la plana d’inundació actual; i finalment els dipòsits actuals, constituïts per graves, sorres i llims, amb gruixos de 30-40 m a Xerta, 110 m a Amposta i més de 400 m en alguns sectors del Delta.


9

Figura 4. Tall geològic de l’àrea Beseit-Montsià (Font: Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ―CHE―, 1991).


3.2 CARACTERÍSTIQUES HIDROGEOLÒGIQUES

Des del punt de vista hidrogeològic, de nord-est a sud-est es diferencien, en l’àmbit d’estudi, tres sectors: a) el sector constituït pels materials paleògens de la Depressió Central, b) el sector associat a les serres i les depressions mesozoiques reblertes de materials neògens i quaternaris, i c) el que està format pels materials fluviodeltaics de l’Ebre (vegeu la figura 5).

Figura 5. Mapa geològic amb la situació de les masses d’aigua subterrànies. La zona tramada representa la massa d’aigua 31, mesozoic dels Ports i Montsià, que queda confinada

parcialment per la massa 30, plana de la Galera.


11

a) Paleògens de la Depressió Central

Corresponen predominantment a materials oligocens, constituïts per pedres calcàries, dipòsits lacustres i dipòsits detrítics amb domini argilós. En conjunt es pot caracteritzar com una zona poc permeable. Els aqüífers que hi ha són de caràcter local, amb el predomini de materials margoargilosos. Els pous existents extrauen aigua de nivells locals sense continuïtat i de baixa productivitat. En aquesta zona no s’ha definit cap massa d’aigua.

b) Serres i depressions mesozoiques

En aquest sector es diferencien, per una banda, els medis carbonatats mesozoics i pliocens, amb permeabilitat per fissuració i carstificació, i per l’altra, els medis granulars, que corresponen a les acumulacions detrítiques que rebleixen les fosses i els dipòsits al·luvials del riu Ebre (figura 5).

En aquest sector s’han definit cinc masses d’aigua subterrània: mesozoic dels Ports i Montsià (massa 31), plana de la Galera-Montsià (massa 30), Cardó-Vandellòs (massa 29), fossa de Móra (massa 51) i el Priorat (massa 50), les quals es descriuen a continuació. A la figura 6 es presenta un esquema hidrogeològic de funcionament, des de la serra dels Ports fins al mar.

Mesozoic dels Ports i Montsià (massa 31)

Aquesta massa d’aigua inclou els materials mesozoics (d’edats compreses entre el Triàsic, el Juràssic i el Cretaci) des dels Ports de Tortosa, on arriben a cotes de fins a 1.400 m, fins al nivell del mar. Els afloraments mesozoics dels Ports de Tortosa i les serres limiten al N amb els materials oligocens de la depressió terciària de l’Ebre, i cap al sud es fossilitzen a sota dels piemonts de la plana de la Galera.

El gruix d’aquest aqüífer està molt condicionat per les repeticions tectòniques que multipliquen la potència de la sèrie mesozoica. Les seves característiques fonamentals són les d’un aqüífer càrstic, permeable per fracturació i carstificació, amb una elevada heterogeneïtat i anisotropia determinada per les variacions litològiques de la sèrie. A sota del rebliment quaternari de la fossa tectònica de la Galera, el sostre de l’aqüífer es troba a una profunditat variable entre 100 m i més de 300 m.

Els paràmetres hidrodinàmics dels diversos materials mesozoics es resumeixen a la taula 1, en la qual també es pot apreciar la gran variació en les seves propietats hidrodinàmiques.


12

Figura 6. Esquema de funcionament hidrogeològic (Font: Bayó et al., 1990).


13

Tota la superfície de l’aqüífer aflorant constitueix una extensa àrea de recàrrega de fluxos de caràcter regional. La descàrrega es realitza, majoritàriament, per transferència profunda cap als aqüífers de l’àmbit de la plana de la Galera, la zona costera i cap a l’al·luvial actual de l’Ebre.

Taula 1. Paràmetres hidrodinàmics principals de la massa 31 (mesozoic dels Ports i Montsià).

Paràmetre Muschelkalk INFERIOR

Muschelkalk SUPERIOR Lies Juràssic Cretaci

INFERIOR Cenomanià

Transmissivitat (m2/d) 40 180-500 3.500 700-1.000 1.000-1.500 610-100

Coeficient d’emmagatze-

matge 0,15 0,3

Gradient mitjà 0,008

Gruix de la zona no saturada (m) > 60

Plana de la Galera (massa 30)

És una fossa tectònica el sòcol de la qual està constituït per materials mesozoics calcaris de distribució paral·lela a la serra. El rebliment està format per piemonts i cons de dejecció, al·luvials actuals i al·luvials antics de l’Ebre.

La massa d’aigua està integrada per un únic aqüífer, format pels ventalls al·luvials, de graves calcàries que alternen amb argiles vermelles. L’abundància més gran de material detrític gruixut es troba en contacte directe amb els dipòsits de l’al·luvial intern (antic de l’Ebre). A l’àrea de la Sénia-Ulldecona, s’observa que per sota de les graves hi ha una potent sèrie argilosa pliocena de baixa permeabilitat. Aquestes argiles constitueixen el seu nivell de base i l’individualitzen de l’aqüífer mesozoic subjacent en bona part de l’extensió de la fossa.

En la major part de la zona nord-occidental i meridional, els al·luvials i les altres formacions de conglomerats i de graves superficials estan drenats i l’únic aqüífer el constitueixen les formacions carbonatades mesozoiques subjacents a les argiles terciàries.

Els paràmetres hidrodinàmics es resumeixen a la taula següent:


14

Taula 2. Paràmetres hidrodinàmics principals de la massa 30 (plana de la Galera).

PARÀMETRE Piemont Al·luvial intern

Transmissivitat (m2/d) 100-1.500 1.000-4.250

Coeficient d’emmagatzematge 0,1 0,1

Gradient mitjà 0,004-0,005

Gruix de la zona no saturada (m) entre 2 i > 300

L’àrea de recàrrega de l’aqüífer està constituïda per tota la seva extensió d’aflorament. La descàrrega preferent es realitza cap a l’Ebre, de manera subterrània cap a l’aqüífer de l’al·luvial de Tortosa, i cap a la costa, sigui de manera difusa o sigui en drenatges localitzats com a ullals.

Cardó-Vandellòs (massa 29)

Està constituïda pels massissos calcaris mesozoics de la Serralada Prelitoral i les planes litorals de l’Aldea i de l’Ampolla. El bloc mesozoic del Cardó, format per una potent sèrie calcariodolomítica, amb intercalacions margoses, constitueix un únic aqüífer de caràcter lliure a la serra que lateralment es confina a sota de les fosses plioquaternàries prelitorals (l’Ametlla i l’Aldea). L’alimentació es produeix per infiltració de les precipitacions i transmet els seus fluxos lateralment cap a l’Ebre o cap al mar. Està constituït per nivells de permeabilitat diversa interconnectats entre ells, que configuren un medi molt heterogeni.

Els paràmetres hidrodinàmics es resumeixen a la taula següent:

Taula 3. Paràmetres hidrodinàmics principals de la massa 29 (Cardó-Vandellòs).

PARÀMETRE Juràssic inferior Juràssic superior - Cretaci inferior

Transmissivitat 700 30-500

Coeficient d’emmagatzematge 0,008-0,01 0,005

Gradient mitjà 0,002-0,003

Gruix de la zona no saturada màxim de 160 m


15

Fossa de Móra (massa 51)

Constitueix una fossa tectònica d’orientació NE-SW, de falles lístriques molt verticalitzades, reblerta de materials detrítics terciaris. Els materials mesozoics estan afectats per plecs, falles inverses i encavalcaments amb el nivell de desenganxament situat als nivells argilosos del Muschelkalk mitjà. Entre els nivells permeables terciaris s’intercala un nivell margós que actua de semiconfinant. El gruix de materials detrítics és d’uns 150 m i la base mesozoica d’uns 500 m. A la figura 7 es representa el seu esquema de funcionament hidrogeològic.

Figura 7. Esquema de funcionament hidrogeològic de la fossa de Móra (CHE, 2005).

La zona de recàrrega està constituïda pels afloraments permeables de les serres, a la cubeta terciària i el riu Ebre, en el seu contacte amb el Lies. També adquireixen importància les recàrregues per retorn de reg.

La descàrrega de l’aqüífer es realitza principalment per transferència subterrània a les masses contigües i a la depressió de l’Ebre. L’aqüífer quaternari té un funcionament lligat a la dinàmica del riu, el caràcter del qual, influent o efluent, és cíclic.


16

El Priorat (massa 50)

Està constituït pels materials paleozoics del Priorat, els plutons granítics de Falset-Marçà i els mesozoics de la serra de Prades-els Motllats i del Montsant.

La recàrrega es produeix mitjançant infiltració de la precipitació sobre els afloraments de granit meteoritzat i mesozoics permeables de les serres de Montsant i Prades. La descàrrega de l’aqüífer es realitza cap a la xarxa fluvial, a través de fonts, i cap als barrancs. A més, hi ha transferència lateral cap a masses adjacents, com la fossa de Móra. Els aqüífers triàsics, de caràcter penjat, drenen mitjançant fonts en el contacte amb les fàcies poc permeables.

c) Fluviodeltaics de l’Ebre

El tercer sector està constituït principalment per les formacions fluviodeltaiques de l’Ebre. En aquest sector s’han diferenciat dues masses d’aigua: al·luvial de Tortosa (massa 52) i delta de l’Ebre (massa 53).

Al·luvial de Tortosa (massa 52)

Les terrasses de l’Ebre estan formades per graves de cairells poligènics, sorres i lutites. S’identifiquen clarament dos nivells de terrassa per la seva posició topogràfica, si bé totes dues són litològicament idèntiques. El seu gruix és de prop de 15-20 m.

L’al·luvial actual té una constitució litològica idèntica a les terrasses. S’identifica un nivell al·luvial antic, situat sota la llera actual de l’Ebre, amb profunditats de fins a 50 m i 100 m, separat de l’al·luvial actual per un paquet de llims de gruix entre 5 m i 20 m.

La recàrrega es produeix per infiltració de les precipitacions i pel flux ascendent procedent de la plana de la Galera. La zona de recàrrega està formada per la superfície de l’al·luvial i la plana de la Galera.

L’aqüífer descarrega directament a la llera de l’Ebre, segons les relacions de nivells entre el riu i l’aqüífer.

Delta de l’Ebre (massa 53)

Està constituït per formacions de piemont, ventalls al·luvials i dipòsits marins. Les sorres i les graves fluviomarines apareixen adossades al substrat constituït per dipòsits poligènics del Pliocè i piemont originats als relleus mesozoics situats a l’E. Els gruixos a les zones proximals són de 25 m a 30 m, i disminueixen cap al front deltaic. Apareixen cossos lenticulars, corresponents a


17

paleolleres, amb granulometries més fines cap a zones distals, i situats sobre materials llimosos i argilosos. El conjunt és de baixa a molt baixa permeabilitat.

El mecanisme d’alimentació principal són els riscos d’arrossars i de cultius, encara que també tenen un paper important l’alimentació subterrània marina i les precipitacions. La descàrrega es fa principalment al mar.

A la figura 8 se’n representa l’esquema de funcionament hidrogeològic.

Figura 8. Esquema de funcionament hidrogeològic del delta de l’Ebre (CHE, 2005).

3.3 INVENTARI DE PUNTS D’AIGUA

Les bases de dades de l’Agència Catalana de l’Aigua registren a tota l’àrea d’estudi prop de 6.000 punts d’aigua, la gran majoria dels qual són pous de poca profunditat (taula 4). La major part d’aquests últims són pous antics excavats a mà, destinats al reg d’horts familiars de petita extensió.


18

Taula 4. Distribució dels pous de l’àrea d’estudi, segons la seva profunditat.

PROFUNDITAT % DE POUS

> 300 m 0,6

100-300 6,8

50-100 9,5

20-50 14,4

0-20 68,7

Del conjunt de pous, 158 corresponen a pous d’abastament municipal. Es disposa d’informació de la profunditat de 117 d’aquests pous i la distribució de profunditats en funció de la massa d’aigua explotada és la que es presenta a la taula 5.

Taula 5. Distribució dels pous d’abastament, segons la seva profunditat

% DE POUS PER MASSA D’AIGUA PROFUNDITAT (m) Plana de la

Galera (30)

Mesozoics dels Ports

(31)

Al·luvial Tortosa

(52)

Cardó-Vandellòs

(29)

Fossa de Móra (51)

El Priorat

(50)

Fora de

massa

> 300 4 9,1 0 0 12,5 1,9 3,1

100-300 40 39,4 0 66,7 45,8 13,5 9,4

50-100 32 9,1 66,7 33,3 8,3 3,8 6,3

20-50 16 3 33,3 0 42 13,5 3,1

< 20 4 6,1 0 0 8,3 30,8 37,5

Fonts i mines 4 33,3 0 0 20,8 36,5 40,6

A la zona NW, fora de massa d’aigua, amb predomini de materials paleògens, hi ha pocs pous. Aquests són representatius de nivells aqüífers locals de poca continuïtat i amb una taxa de renovació molt baixa; la majoria tenen profunditats inferiors a 20 m.


19

En el domini de les calcàries mesozoiques i el rebliment de fosses predominen els pous profunds de profunditats compreses entre 100 m i 300 m. En canvi, a l’al·luvial de Tortosa predominen els pous d’abastament amb profunditats compreses entre 50 m i 100 m.

No existeixen pous d’abastament al delta de l’Ebre a causa de la poca productivitat i de l’elevat contingut en clorurs de les seves aigües, associat a la intrusió marina i a la formació mateixa del Delta.

3.4 FUNCIONAMENT HIDROGEOLÒGIC

3.4.1 Control piezomètric

En aquesta zona la xarxa de control piezomètric que té l’ACA consta de 45 estacions, distribuïdes per massa d’aigua com es mostra tot seguit:

Plana de

la Galera(30)

Mesozoics dels Ports

(31)

Cardó-Vandellòs

(29)

Fossa de Móra (51)

Piezòmetres de control 17 6 14 8

En general, la profunditat del nivell de l’aigua és elevada; es mesuren valors compresos entre 40 m i 272 m, depenent de la ubicació i les característiques del pou. Per exemple, es presenten les evolucions de dues estacions de control situades la plana de la Galera, totes dues ubicades al municipi de Roquetes (figura 9). Una (Paridora del Lloro) al límit W de la massa de la plana, confina amb els materials mesozoics a una cota de 273 m, i l’altra (Pou Ventós), pròxima a l’al·luvial de l’Ebre, està situada a una cota de 60 m.

A la figura 10 es presenta un perfil hidrogeològic esquemàtic transversal de la plana de la Galera amb indicació del nivell piezomètric i del sentit del flux subterrani. En el perfil queden representats els sondatges de Paridora del Lloro i Pou Ventós.


20

Figura 9. Evolució piezomètrica de dos sondatges ubicats en la plana de la Galera: Paridora del Lloro i Pou Ventós.

Estació Piezómetre Paridora Del Lloro

Aqüífer Regional de la Plana de la Galera

Profunditat 312 m

UTM X 281.695

UTM Y 4.522.586

Estació Pou Ventós


Profunditat 86 m

UTM X 288.042

UTM Y 4.522.665



Profunditat 312 m

UTM X 281.695

UTM Y 4.522.586



Profunditat 312 m

UTM X 281.695

UTM Y 4.522.586

EstacióEstacióEstació Piezómetre Paridora Del LloroPiezómetre Paridora Del Lloro

AqüíferAqüíferAqüífer Regional de la Plana de la GaleraRegional de la Plana de la Galera

ProfunditatProfunditatProfunditat 312 m312 m

UTM XUTM XUTM X 281.695281.695

UTM YUTM YUTM Y 4.522.5864.522.586



Profunditat 86 m

UTM X 288.042

UTM Y 4.522.665



Profunditat 86 m

UTM X 288.042

UTM Y 4.522.665

EstacióEstacióEstació Pou VentósPou Ventós

AqüíferAqüíferAqüífer Regional de la Plana de la GaleraRegional de la Plana de la Galera

ProfunditatProfunditatProfunditat 86 m86 m

UTM XUTM XUTM X 288.042288.042

UTM YUTM YUTM Y 4.522.6654.522.665


21

400

300

200

100

0

-100

-200

-300

-400

cote

s (m

snm

)

O EPa

ridor

a de

l Lor

o

Cov

a de

l Esq

uiro

l

Vent

s

Vina

llop

(ext

rapo

lat)

Barra

nc d

e la

Lle

t (C

HE)

calc ries mesozoiques

plioc

conglomerats de Reguers

plistoc sup

plistoc

al luvial intern de l Ebre

?

salt

piez

omtri

c

0 1 2 km

ReguersTortosa

riu EbreRoquetes

al luvial recent

piemont

Pou

Reg

uers

?

Figura 10. Perfil hidrogeològic de la plana de la Galera (ACA, 2007).


22

3.4.2 Piezometria

En el mapa piezomètric adjunt es presenta la zona compresa des de Xerta fins al Delta, que és la que té més interès hidrogeològic. La informació disponible no ha permès dibuixar una piezometria actualitzada, però el comportament és similar al que s’ha representat a la figura 11, que correspon a l’any 1982.

L’anomenat nivell piezomètric regional és el de l’aqüífer mesozoic o el dels aqüífers connectats amb aquest que adquireixen el mateix nivell (pla i al·luvial), amb l’objectiu de diferenciar-lo del nivell piezomètric superficial que presenten els dipòsits plioquaternaris de la plana, desconnectats de les calcàries mesozoiques subjacents i connectats només lateralment amb els aqüífers del nivell regional.

Els gradients hidràulics del nivell regional arriben a valors extrems a les calcàries dels Ports, se suavitzen al pla i, finalment, a la zona de descàrrega (costa i riu Ebre) es redueixen a valors inferiors al 0,1%. Els gradients hidràulics de l’aqüífer superficial del pla presenten valors més uniformes.

Al mapa d’isopiezes de la figura 11, s’observa una concavitat de les isolínies del nivell regional quan creuen els rius que discorren per les calcàries dels Ports, fet que indica que l’aqüífer és drenat per aquests rius; contràriament, al pla s’observa una convexitat de les isolínies quan creuen la majoria de rius i torrents, fet que indica que és l’aqüífer el que drena aquests rius.

Les isopiezes de l’aqüífer superficial de la plana de la Galera també mostren com es drenen aquests rius (barranc de la Galera, riu Sénia), fet comprovable en el camp observant com les aigües dels torrents desapareixen per infiltració (Servei Geològic de Catalunya ―SGC―, 1986).

El flux hidràulic subterrani es dirigeix cap al riu Ebre i cap a la costa.

Per a l’àmbit del Cardó-Vandellòs, la piezometria queda reflectida a la figura 12. En el sector NW la configuració piezomètrica està molt condicionada per la topografia local i les direccions de flux per les directrius estructurals. El drenatge es realitza cap a l’Ebre. A la resta de l’aqüífer, l’existència de dos nivells de drenatge, el riu Ebre i el mar, condicionen la formació d’una divisòria hidrogeològica transversal a l’aqüífer. Es tracta d’una divisòria de caràcter dinàmic i la seva posició no és molt precisa a falta d’informació més concreta. A la zona del pla dels Burgans, la disponibilitat de punts d’observació posa de manifest com la divisòria hidrogeològica està desplaçada uns 8 km cap al nord de la hidrogràfica (Institut Geològic i Miner d’Espanya ―IGME―, 1983).


23

Figura 11. Esquema de funcionament hidrogeològic: principals direccions regionals dels fluxos ubterranis (SGC, 1986). En blau, el nivell regional, i en vermell, el del pla.


24

Figura 12. Piezometria de l’aqüífer de les calcàries juràssiques de Cardó-Vandellòs (Font: IGME, 1983).

3.4.3 Flux subterrani

A tall de síntesi, des del punt de vista hidrogeològic es diferencien clarament dues zones amb característiques molt diferents (figura 13): la zona NW, constituïda per materials carbonatats i majoritàriament detrítics de baixa permeabilitat, i la resta, constituïda per litologies carbonatades i detrítiques (quaternàries) amb permeabilitats d’alta a molt alta, a excepció del delta de l’Ebre.


25

Figura 13. Mapa litoestratigràfic i de permeabilitat d’Espanya (IGME, 2006). Així mateix, aquests dos àmbits van associats amb unes condicions climàtiques diferents que condicionen la recàrrega, que és molt més baixa a la zona NW que cap al sud (vegeu la figura 2).


26

De manera generalitzada, la procedència de la recàrrega i la forma de descàrrega dels aqüífers de la zona són els següents:

a) La recàrrega dels aqüífers es produeix essencialment de tres maneres: per la infiltració directa de la pluja, per infiltració de rius i barrancs, i pel pas d’aigua subterrània d’un aqüífer a un altre. La component de recàrrega principal és la causada per la infiltració directa de la pluja. Les precipitacions més importants es produeixen a les zones muntanyoses; és allí on es produeix la recàrrega més gran, afavorida per la fissuració de les formacions calcàries aflorants.

b) La descàrrega es produeix, per una banda, al riu Ebre, que actua generalment com a element receptor de la descàrrega d’aigües subterrànies, tant del marge dret com de l’esquerre, i és més gran a la dreta; i per l’altra banda, al Delta, principalment en forma de fonts situades a la seva vora interna i cap al mar.

De nord a sud s’explica primer el funcionament hidrogeològic de la fossa de Móra i després de la zona compresa entre Xerta i el Delta.

Fossa de Móra

El model interpretatiu del funcionament hidrogeològic de la fossa de Móra es pot veure representat en el perfil de la figura 14.

Figura 14. Perfil hidrogeològic interpretatiu de la fossa de Móra (ACA, 2007).


27

Les terrasses al·luvials del riu Ebre i el substrat plioquaternari subjacent potencial, que constitueixen el rebliment de la fossa de Móra, formen un aqüífer lliure associat al riu Ebre, que actua de nivell de base regional. L’aqüífer es recarrega per la infiltració de la pluja i de les aportacions laterals dels aqüífers del massís encaixant i descarrega cap al riu Ebre. Les aportacions laterals i profundes dels aqüífers encaixants que drenen cap a l’Ebre es poden considerar importants. Es corresponen amb aigües bicarbonatades càlciques, poc mineralitzades, que caracteritzen alguns pous semiprofunds del centre de la fossa.

Xerta-Delta

El funcionament hidrogeològic de la zona compresa entre Xerta i el delta de l’Ebre, es pot veure representada als perfils, d’orientació WNW-ESE, III-III’, V-V’ i VI-VI’ de la figura 15.

Els massissos calcaris aflorants actuen majoritàriament com a zones de recàrrega regional, i queden confinats a les fosses per dipòsits plioquaternaris.

Les descàrregues del sistema constituït per les calcàries mesozoiques i els materials plioquaternaris de la plana de la Galera, es produeixen de manera natural cap al mar, entre Alcanar i Sant Carles de la Ràpita, i també en el contacte amb el Delta i als al·luvials del riu Ebre, i al riu Ebre mateix.


28

Figura 15. Perfils hidrogeològics de la zona compresa entre Xerta i el delta de l’Ebre. De dalt a baix, perfils III-III’, V-V’ i VI-VI’.


29

4 PRESSIONS SOBRE EL TERRITORI

Com a pressions principals en relació amb el nitrogen es presenten dades relatives a l’agricultura, la ramaderia i les depuradores d’aigües residuals.

4.1 USOS DEL SÒL I DENSITAT RAMADERA

A continuació es presenten les dades d’usos del sòl (secà, regadiu, arboris, herbacis, etc.) i també les càrregues de bestiar intensiu per a la demarcació de les Terres de l’Ebre. La informació procedeix de diverses fonts de dades:

- La capacitat de bestiar s’ha obtingut de la base de dades SIR (sistema d’informació ramadera) del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), amb data de 31 de març del 2008.

- Per a la transformació de la capacitat de bestiar en unitat de bestiar gros (UBG), en el bestiar porcí s’ha tingut en compte el Reial decret 324/2000, pel qual s’estableixen normes bàsiques d’ordenació de les explotacions porcines (BOE núm. 58, de 8 de març de 2000) i en els altres tipus de bestiar s’ha utilitzat la taula de coeficients per al càlcul d’UBG de l’annex 6 del manual de la DUN (declaració única agrària) 2008 del DAR.

- Per transformar la capacitat de bestiar en quilogram de nitrogen que cal generar, s’ha recorregut a la taula de coeficients estàndards de generació de nitrogen de les dejeccions ramaderes que s’utilitza habitualment per a l’elaboració dels plans de gestió de les dejeccions ramaderes (publicat a la pàgina web del DAR, http://www20.gencat.cat/portal/site/dar/).

- La superfície agrícola útil (SAU) s’ha obtingut de la base de dades derivada del Reial decret 2128/2004, de 29 de octubre, pel qual es regula el sistema d’informació geogràfica de les parcel·les agrícoles (SIGPAC; BOE núm. 274, de 13 de novembre de 2004), actualitzada l’any 2008 per a Catalunya, considerant els usos SIGPAC de: associació fruiter-vinya, associació fruiter de closca-oliverar, associació oliverar-fruiter, associació oliverar-vinya, cítrics, fruiter, fruiter de closca, horta, hivernacle, oliverar, pastius, pastura, terra llaurable i vinya.

Els diversos usos del sòl (figura 16) s’han obtingut a partir de la base de dades SIGPAC 2008 de Catalunya. A la categoria d’arbori de regadiu (cítrics, fruiters, oliveres) s’ha complementat la informació del SIGPAC amb informació del Cens Citrícola de Catalunya de 2005, de la DUN 2008 i del Registre de Plantacions de Fruita Dolça de Catalunya del 2008.


30

El regadiu ocupa un 11,8% (taula 6) de l’àrea total. L’arròs és quasi exclusivament l’únic cultiu del Delta per raons ambientals (salinitat i conservació de la natura).

Figura 16. Usos del sòl.


31

La quantitat de nitrogen total generat per la ramaderia a la zona ascendeix a 7.174,072 tones a l’any. Els valors de generació de nitrogen i càrrega ramadera per municipi es recullen a la taula 6.

Als mapes adjunts es presenta la càrrega ramadera per hectàrea en termes de nitrogen (figura 17) i UBG (figura 18). Tal com es pot apreciar, aquesta càrrega és inferior a 70 kg N/ha i any, excepte per als municipis d’Aldover, la Galera, Masdenverge, Camarles i l’Aldea.

Taula 6. Concentració de kg N i càrrega ramadera, en UBG per hectàrea de SAU, dels municipis de les Terres de l’Ebre.

COMARCA Municipi kg N UBG Superfície total (ha)

SAU (ha)

Superfície regadiu

(ha)

kg N/SAU

(ha) UBG/SAU

(ha)

Baix Ebre L’ALDEA 209.603 3.288 3.117 2.510 1.411 84 1,3 Baix Ebre ALDOVER 182.223 1.892 2.017 1.832 254 99 1,0

Baix Ebre ALFARA DE CARLES 131.850 2.019 6.511 4.802 29 27 0,4

Baix Ebre L’AMETLLA DE MAR 16.417 254 6.689 5.269 50 3 0,0

Baix Ebre L’AMPOLLA 11.852 231 3.556 3.013 600 4 0,1 Baix Ebre BENIFALLET 50.105 928 6.284 5.815 346 9 0,2 Baix Ebre CAMARLES 203.861 2.573 2.997 2.579 1.204 79 1,0 Baix Ebre DELTEBRE 121.398 1.940 10.346 8.236 7.535 15 0,2 Baix Ebre PAÜLS 35.281 622 4.394 2.280 88 15 0,3 Baix Ebre EL PERELLÓ 117.181 1.589 10.042 7.880 216 15 0,2 Baix Ebre ROQUETES 695.766 9.256 13.673 10.509 1.622 66 0,9 Baix Ebre TIVENYS 34.102 474 5.358 5.081 353 7 0,1 Baix Ebre TORTOSA 921.287 11.669 21.783 17.305 3.760 53 0,7 Baix Ebre XERTA 70.085 944 3.243 2.850 301 25 0,3 Montsià ALCANAR 101.407 1.212 4.684 3.924 1.366 26 0,3 Montsià AMPOSTA 315.512 4.615 13.769 11.354 8.402 28 0,4 Montsià FREGINALS 1.117 15 1.760 1.648 113 1 0,0 Montsià LA GALERA 226.339 3.269 2.745 2.524 682 90 1,3 Montsià GODALL 158.297 1.796 3.396 3.189 316 50 0,6

Montsià MAS DE BARBERANS 111.633 1.918 7.935 7.083 89 16 0,3

Montsià MASDENVERGE 298.083 4.817 1.456 1.247 398 239 3,9

Montsià SANT CARLES DE LA RÀPITA 87.961 1.544 4.935 3.466 1.092 25 0,4

Montsià SANT JAUME D’ENVEJA 66.686 967 6.072 4.367 4.165 15 0,2


32


SAU (ha)

Superfície regadiu

(ha)

kg N/SAU

(ha) UBG/SAU

(ha)

Montsià SANTA BÀRBARA 87.056 1.165 2.810 2.584 1.295 34 0,5

Montsià LA SÉNIA 251.162 3.756 10.928 5.286 126 48 0,7 Montsià ULLDECONA 579.192 8.578 12.670 11.668 1.529 50 0,7

Priorat BELLMUNT DEL PRIORAT 190 10 895 626 7 0 0,0

Priorat LA BISBAL DE FALSET 10.131 168 1.402 791 35 13 0,2

Priorat CABACÉS 59.497 722 3.119 2.106 44 28 0,3 Priorat CAPÇANES 4.968 23 2.228 927 27 5 0,0

Priorat CORNUDELLA DE MONTSANT 31.928 367 6.317 3.826 28 8 0,1

Priorat FALSET 23.219 388 3.186 2.336 39 10 0,2 Priorat LA FIGUERA 21.112 320 1.892 1.389 11 15 0,2 Priorat GRATALLOPS 16.149 239 1.349 1.094 3 15 0,2 Priorat ELS GUIAMETS 2.260 10 1.194 803 58 3 0,0 Priorat EL LLOAR 12.100 165 657 519 5 23 0,3 Priorat MARÇÀ 75.944 1.329 1.614 1.094 52 69 1,2 Priorat MARGALEF 3.749 16 3.439 2.110 13 2 0,0 Priorat EL MASROIG 5.908 172 1.551 985 28 6 0,2 Priorat EL MOLAR 43 2 2.280 1.901 27 0 0,0

Priorat LA MORERA DE MONTSANT 14.083 23 5.367 4.206 10 3 0,0

Priorat POBOLEDA 1.346 4 1.372 989 8 1 0,0 Priorat PORRERA 1.775 47 2.860 2.667 4 1 0,0

Priorat PRADELL DE LA TEIXETA 22.790 204 2.195 1.917 9 12 0,1

Priorat LA TORRE DE FONTAUBELLA 0 0 723 259 1 0 0,0

Priorat TORROJA DEL PRIORAT 177 5 1.314 923 3 0 0,0

Priorat ULLDEMOLINS 42.498 690 3.787 2.391 17 18 0,3

Priorat LA VILELLA ALTA 158 1 509 394 3 0 0,0

Priorat LA VILELLA BAIXA 0 0 567 328 6 0 0,0

Ribera d’Ebre ASCÓ 7.692 195 7.365 5.281 201 1 0,0 Ribera d’Ebre BENISSANET 51.901 909 2.299 1.711 1.388 30 0,5


33


SAU (ha)

Superfície regadiu

(ha)

kg N/SAU

(ha) UBG/SAU

(ha)

Ribera d’Ebre FLIX 30.466 511 11.637 10.020 862 3 0,1 Ribera d’Ebre GARCIA 43.071 595 5.215 1.968 288 22 0,3 Ribera d’Ebre GINESTAR 54.964 908 1.562 1.227 241 45 0,7 Ribera d’Ebre MIRAVET 53.691 904 3.283 2.659 508 20 0,3 Ribera d’Ebre MÓRA D’EBRE 64.029 1.172 4.536 3.836 916 17 0,3 Ribera d’Ebre MÓRA LA NOVA 62.428 969 1.570 1.231 454 51 0,8

Ribera d’Ebre LA PALMA D’EBRE 65.560 1.021 3.811 3.569 6 18 0,3

Ribera d’Ebre RASQUERA 89.991 1.383 5.107 3.942 146 23 0,4

Ribera d’Ebre RIBA-ROJA D’EBRE 18.183 325 9.903 7.512 130 2 0,0

Ribera d’Ebre TIVISSA 72.215 515 20.956 14.905 410 5 0,0

Ribera d’Ebre LA TORRE DE L’ESPANYOL 139.107 1.927 2.796 2.144 551 65 0,9

Ribera d’Ebre VINEBRE 48.751 909 2.666 2.270 203 21 0,4 Terra Alta ARNES 119.564 2.047 4.296 2.335 24 51 0,9 Terra Alta BATEA 158.372 3.440 12.836 9.183 31 17 0,4 Terra Alta BOT 35.354 340 3.528 1.763 50 20 0,2 Terra Alta CASERES 41.584 610 4.264 2.934 35 14 0,2

Terra Alta CORBERA D’EBRE 33.965 445 5.308 3.755 107 9 0,1

Terra Alta LA FATARELLA 15.030 467 5.623 4.301 44 3 0,1 Terra Alta GANDESA 124.011 1875 7.098 4.786 66 26 0,4

Terra Alta HORTA DE SANT JOAN 222.350 4.224 11.774 7.255 93 31 0,6

Terra Alta PINELL DE BRAI 110.580 1.732 5.694 3.171 100 35 0,5

Terra Alta POBLA DE MASSALUCA 30.208 275 4.342 3.823 16 8 0,1

Terra Alta PRAT DE COMTE 10.053 128 2.633 1.757 4 6 0,1

Terra Alta VILALBA DELS ARCS 35.471 746 6.771 5.300 74 7 0,1


34

Figura 17. Distribució municipal del nitrogen generat a les dejeccions per superfície agrària útil g N/ha).


35

Figura 18. Distribució municipal de la capacitat de bestiar (UBG) per hectàrea de SAU.


36

4.2 ESTACIONS DEPURADORES D’AIGÜES RESIDUALS

A la figura 19 s’han representat les 23 estacions depuradors d’aigües residuals que hi ha a la zona. Suposen un abocament total anual al medi de 160.019,87 kg N, que representa aproximadament un 2% de les poc més de 7 tones de nitrogen generades per la ramaderia.

Figura 19. Situació de les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR). S’han representat també les instal·lacions ramaderes censades a la zona (Font: SIR, 2006).


37

5 PRESÈNCIA DE NITRATS A LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

5.1 PUNTS DE CONTROL HIDROQUÍMIC

Actualment, la xarxa de control de l’ACA en l’àmbit considerat inclou 92 estacions de control (figura 20). No obstant això i atès que el control dels nitrats a l’àrea d’estudi va començar ja el 1995, es disposa d’informació històrica en 147 punts de control. La seva situació es pot consultar a la figura 21.

D’aquests punts, 7 corresponen a fonts (localitzades principalment en el mesozoic dels Ports i Montsià); 4, a mines (ubicades majoritàriament al Priorat); 2, a piezòmetres, i 148, a pous, de diverses profunditats. La distribució de les profunditats, per masses d’aigua, es pot consultar a la taula 7.

Taula 7. Punts de control hidroquímic en el període 1995-2008. TIPOLOGIA* PROFUNDITAT (m) Nre. punts % de punts

Massa d’aigua Nre. punts F M Pz. P < 20 20-50 50-100 100-

200 200-400 > 400

Totes 147 7 4 2 134 27 16,9 18,9 19,6 16,9 0,1

CARDÓ-VANDELLÒS (29) 9 9 8 20 32 24 16 -

PLANA DE LA GALERA (30) 47 1 46 19,6 4,3 26,1 32,6 15,2 2,2

MESOZOICS DELS PORTS I EL

MONTSIÀ (31) 13 4 9 11,1 - - 11,1 77,8 -

PRIORAT (50) 11 1 3 1 6 33,3 16,7 16,7 33,3 - -

FOSSA DE MÓRA (51) 26 1 25 28 8 24 16 24 -

AL·LUVIAL DE TORTOSA (52) 11 11 27,3 63,6 9,1 - - -

DELTA DE L’EBRE (53) 8 8 37,5 62,5

Fora de massa d’aigua 17 1 1 15 72,7 18,2 - - 9,1

* F: font; M: mina; Pz.: piezòmetre; P: pou


38

Figura 20. Situació de les estacions de control que pertanyen a la xarxa actual de control de nitrats.


39

Figura 21. Situació de les estacions de control amb dades històriques. S’han assenyalat amb un punt negre interior les estacions amb més de 7 registres en el període 1995-2007.


40

Els punts de control que proporcionen informació sobre l’estat qualitatiu de les aigües subterrànies són pous ja existents que s’han perforat per a l’extracció d’aigua destinada a diversos usos. Normalment, en l’elecció es prioritzen els punts destinats a l’abastament d’ús habitual, de manera que es puguin obtenir mostres d’aigua representatives.

No obstant això, cal tenir en compte que la majoria tenen l’entubament ranurat a diverses profunditats, i és comú no disposar del detall de les seves característiques constructives. Quan un pou travessa diversos nivells aqüífers la mostra obtinguda proporciona aigües mesclades en funció dels potencials existents als aqüífers.

Una altra qüestió important és el fet que, a causa de les característiques constructives del pou i de segellament, l’anular mateix del pou sigui una via de comunicació d’aqüífers i permeti el pas d’aigües de nivells superficials a nivells profunds.

Totes aquestes qüestions s’han de tenir presents a l’hora de considerar els resultats que deriven de les xarxes de control.

5.2 CONTINGUT EN NITRATS

5.2.1 Distribució general

A la figura 22 es representen les concentracions de nitrats disponibles en el període 2004-2007 ―expressades com a contingut mitjà per estació― i les analítiques realitzades el 2008 disponibles amb data d’agost d’aquest mateix any. Les primeres procedeixen tant de la xarxa de control de l’Agència Catalana de l’Aigua com de la xarxa de control de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

D’una manera global s’observa com les concentracions més elevades es localitzen al sector NW de la zona, coincidint amb els materials de baixa permeabilitat de la Depressió Central. Corresponen a pous que aprofiten aqüífers locals de poca entitat, propers a instal·lacions ramaderes i de profunditats inferiors a 15 m.

Fora d’aquí, les concentracions més destacades es produeixen a la plana de la Galera i la seva àrea de descàrrega, la fossa de Móra i el sector sud del Priorat, i en aquest últim cas coincideixen amb els materials granítics i paleozoics de baixa permeabilitat.


41

Figura 22. Concentració de nitrats. Període 2004-2007 i analítiques del 2008.


42

L’anàlisi de l’evolució de la concentració de nitrats s’ha realitzat únicament amb les dades que consten als arxius de l’ACA.

Per fer-la, del total de 147 punts d’aigua amb registres a tota la zona, s’han seleccionat els que tenen com a mínim 7 dades de concentració de nitrats en el període 1995-2007. En total, 55 punts i 466 registres, distribuïts sobre la fossa de Móra (massa 51), la plana de la Galera (31), mesozoic dels Ports i Montsià (30) i Cardó-Vandellòs (29). El Priorat (massa 50), l’al·luvial de Tortosa (52) i el delta de l’Ebre (53), no disposen de dades històriques. Existeix, tanmateix, un registre abundant fora de massa d’aigua.

L’anàlisi estadística (figura 23) de totes les dades disponibles mostra que, si s’agafen conjuntament, no existeix cap tendència a l’augment en el contingut de nitrats. El percentil 75 es troba per sota de 50 mg/L i molt a prop de 25 mg/L.

mg/L - PERCENTIL

AÑO N 25 50 75

1995 15 9,7 12,9 29,3

1996 18 4,975 11,405 27,2

1997 71 4,5 13,1 34,1

1998 51 6 10 27

1999 38 5,75 12,5 26

2000 13 4 9 22

2002 84 6,425 12,7 25,025

2003 41 5,5 11,8 25,05

2004 43 5,6 14 24,6

2005 46 5,4 12,6 22,5

2006 1

2007 45 5,35 11 25,2

Figura 23. Representació en diagrama de caixes i percentils de totes les dades de nitrats disponibles de les masses d’aigua subterrànies de l’àmbit de l’Ebre.


43

5.2.2 Distribució per masses d’aigua

Per masses d’aigua, els valors més elevats i les dispersions més significatives a les dades es produeixen en els materials fora de massa d’aigua i a la fossa de Móra. Les dades corresponents als valors mitjans s’han resumit a la taula 8.

Taula 8. Resum del contingut de nitrats, per masses, calculats a partir de les dades corresponents als pous amb registres històrics.

Concentració de nitrats (mg/L)

MASSA D’AIGUA Mitjana Màxim Mínim Nre. punts

Fossa de Móra 29,4 120,9 3,1 13

Plana de la Galera 17,3 48,4 3,0 17

Mesozoic dels Ports i Montsià 12,5 32,4 2,2 8

Cardó-Vandellòs 5,39 8,75 3,27 4

Fora de massa 74,6 320,1 16,1 14

Mesozoic dels Ports i Montsià

L’estat general en relació amb els nitrats de la massa ―sense incloure la zona de la fossa d’Ulldecona― és bo. Els valors són baixos i sense tendències a l’augment (figura 24.a).

Només presenten problemes els pous ubicats a la fossa d’Ulldecona (vegeu la figura 24.b) ―fossa longitudinal petita situada entre les serres de Godall i Montsià. En aquesta zona es registren els continguts de nitrats més elevats (en un parell de pous, propers als 40 mg/L), els quals es produeixen tant en pous soms com en pous profunds, de fins a 300 m, i amb tendències a l’augment.


44

Mesozoico dels Ports i Montsià

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

gen-9

4

gen-9

5

gen-9

6

des-9

6

des-9

7

des-9

8

des-9

9

des-0

0

des-0

1

des-0

2

des-0

3

des-0

4

des-0

5

des-0

6

des-0

7

des-0

8

Data

NO

3 (m

g/L)

43064-0009 Gandesa / 325 43071-0040 Horta St. Joan / - 43071-0041 Horta St. Joan / -43117-0016 Prat de Comte / 244 43136-0008 St. Carles de la Ràpita / 240

Fosa de UlldeconaMesozoic dels Ports i Montsià

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

gen-9

4

gen-9

5

gen-9

6

des-9

6

des-9

7

des-9

8

des-9

9

des-0

0

des-0

1

des-0

2

des-0

3

des-0

4

des-0

5

des-0

6

des-0

7

des-0

8

Data

NO

3 (m

g/l)

43156-0080 Ulldecona / 20 43156-0036 Ulldecona / 218 43156-0030 Ulldecona / 300

Figura 24.a. Evolució del contingut en nitrats de la massa 31, mesozoic dels Ports i Montsià. S’han separat els pous situats sobre la fossa d’Ulldecona. 24.b. A la llegenda s’indica també la profunditat del pou. AM: abastament municipal.


45

Plana de la Galera

Per a l’anàlisi del contingut en nitrats de la plana de la Galera s’han recopilat les dades corresponents a tots els pous que van a parar directament sobre aquesta massa d’aigua, sense tenir en consideració la seva profunditat. Atès que aquesta massa s’estén per damunt de les argiles que confinen les calcàries mesozoiques que constitueixen la massa dels Ports i Montsià és probable que els pous mateixos, amb un filtre de graves i ranurats en tota la seva longitud estiguin captant aigua de totes dues masses a la vegada.

Tal com es pot apreciar a la figura 25, la concentració de nitrats es manté en tots els casos per sota de 60 mg/L, i d’una manera general és més baixa als pous de més profunditat, en els quals se situa al voltant dels 10 mg/L. No obstant això, puntualment es verifiquen concentracions elevades en pous profunds, fet que s’atribueix a efectes ocorreguts o induïts pel pou mateix.

En efecte, els pous profunds ranurats de dalt a baix (com és el cas a la zona) sovint actuen com a vies de comunicació preferent ―i alhora de contaminació potencial― des dels nivells superficials de l’aqüífer fins als profunds. En aquesta zona, a més, amb el risc afegit d’afectar els materials mesozoics.

La figura 26 és una extracció de l’anterior, en la qual només s’han representat els pous que manifesten una tendència a l’augment clara.

Cal assenyalar, per una banda, l’elevat nombre de pous que experimenten un increment en la seva concentració de nitrats (7 de 17 punts), i d’una altra banda, el fet que aquesta tendència a l’increment ja afecta pous de profunditats superiors als 100 m.

En especial, destaca el cas dels pous de la Galera i Masdenverge, de 120 m i 200 m de profunditat respectivament, destinats a l’abastament d’aigua potable, on els nivells de nitrats en les últimes analítiques s’apropen als 40 mg/L, o fins i tot els sobrepassen. Aquests pous han de ser objecte d’una protecció prioritària, amb la finalitat de garantir l’abastament municipal.


46

Plana de la Galera

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

gen-9

4

gen-9

5

gen-9

6

des-9

6

des-9

7

des-9

8

des-9

9

des-0

0

des-0

1

des-0

2

des-0

3

des-0

4

des-0

5

des-0

6

des-0

7

des-0

8

Data

NO

3 (m

g/l)

43004-0047 Alcanar / - 43063-0027 La Galera / 120 43068-0009 Godall / 16043077-0007 Mas de Barberans / 250 43078-0052 Masdenverge / 200 43133-0335 Roquetes / 20743133-0344 Roquetes / 280 43136-0031 Sant Carles Ràpita / 105 43156-0043 Ulldecona / 40543004-0231 Alcanar / - 43004-0240 Alcanar / 7 43044-0001 La Sènia / 8543063-0005 La Galera / 140 43063-0006 La Galera / 225 43138-0002 Sta. Bàrbara / 6043155-1005 Tortosa / 295 43155-1007 Tortosa / 150

Figura 25. Evolució del contingut en nitrats de la massa 30, plana de la Galera.

Plana de la Galera

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

gen-9

4

gen-9

5

gen-9

6

des-9

6

des-9

7

des-9

8

des-9

9

des-0

0

des-0

1

des-0

2

des-0

3

des-0

4

des-0

5

des-0

6

des-0

7

des-0

8

Data

NO

3 (m

g/l)

43004-0047 Alcanar / - / AM 43063-0027 La Galera / 120 / AM 43078-0052 Masdenverge / 200 / AM43136-0031 Sant Carles Ràpita / 105 43004-0231 Alcanar / - /AM 43004-0240 Alcanar / 743138-0002 Sta. Bàrbara / 60

Figura 26. Evolució del contingut en nitrats de les estacions de la plana de la Galera que experimenten una tendència a l’increment. AM: abastament municipal.


47

Fossa de Móra

A la fossa de Móra es registren concentracions puntuals elevades, de fins a 180 mg/L, associades sempre a pous de profunditats inferiors als 15 m (figura 27.a). La resta dels pous es manté dins del rang de concentracions registrades a la plana de la Galera, entre 10 i poc menys de 40 mg/L.

Es verifiquen tendències a l’increment de la concentració en pous de profunditats variables, entre 8 m i 110 m, entre els quals, igual que en el cas de la plana de la Galera, en destaquen dos dedicats a l’abastament municipal, de 67 m i 110 m de profunditat, amb continguts propers als 40 mg/L (figura 27b).

Fossa de Mora

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

140,0

160,0

180,0

200,0

gen-9

4

gen-9

5

gen-9

6

des-9

6

des-9

7

des-9

8

des-9

9

des-0

0

des-0

1

des-0

2

des-0

3

des-0

4

des-0

5

des-0

6

des-0

7

des-0

8

Fecha

NO

3 (m

g/l)

43026-0039 Benissanet / 67 43065-0022 Garcia / 60 43067-0056 Ginestar / 7443082-0012 El MasRoig / 227 43084-0105 Miravet / 8 43084-0106 Miravet / 15043085-0019 El Molar / 228 43093-0119 Mora d'Ebre / 12 43093-0120 Mora d'Ebre / 10043094-0075 Mora la Nova / 110 43106-0010 El Pinell de Brai / 13 43150-0029 Tivissa / 32843150-0032 Tivissa / 185

Figura 27.a. Evolució del contingut en nitrats de la massa 51, fossa de Móra.


48

Fossa de Mora

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

gen-9

4

gen-9

5

gen-9

6

des-9

6

des-9

7

des-9

8

des-9

9

des-0

0

des-0

1

des-0

2

des-0

3

des-0

4

des-0

5

des-0

6

des-0

7

des-0

8

Data

NO

3 (m

g/l)

43026-0039 Benissanet / 67 / AM 43067-0056 Ginestar / 74 43094-0075 Mora la Nova / 110 / AM

Figura 27.b. Evolució del contingut en nitrats dels pous de la massa 51 amb tendència a l’increment. AM: abastament municipal.

Al·luvial de Tortosa

Actualment, la xarxa de control de l’ACA a l’al·luvial de Tortosa consta de 6 punts, distribuïts al llarg del recorregut del riu. Aquests punts han estat definits recentment, per la qual cosa, avui dia, només es disposa d’una campanya de mostreig, realitzada sobre 4 d’aquests pous, l’agost del 2008. Els resultats (pendents que el laboratori els validi) es poden consultar a la taula 9 següent, i la situació de les estacions, a la figura 28.

Taula 9. Xarxa de control a l’al·luvial de Tortosa. Resultats d’agost del 2008. AL·LUVIAL DE TORTOSA – XARXA DE CONTROL ACTUAL (ACA)

CODI PROFUNDITAT NO3 (mg/L) MUNICIPI UTM X UTM Y

43006-0077 24 m - ALDOVER 289486 4529141

43149-0003 12 m 38,3 TIVENYS 289020 4530590

43149-0039 - - TIVENYS 290397 4531142

43155-0056 24 m 12,3 TORTOSA 289012 4519037

43155-0642 25 m 8,8 TORTOSA 290617 4518839

43155-0923 40 m 15,8 TORTOSA 292769 4515321


49

Figura 28. Estacions de control d’aigües subterrànies al sector sud de la zona d’estudi. Inclou, entre altres, les situades a l’al·luvial de Tortosa i el delta de l’Ebre.

No obstant això, l’ACA disposa en aquest àmbit de dades històriques, corresponents al final de la dècada dels anys noranta, recollits entre els anys 1995 i 1997. En aquests anys, la xarxa de control incloïa cinc estacions (vegeu la taula 10), diferents de les actuals, de profunditats variables entre 11 m i 56 m. A l’hora de definir la nova xarxa no s’ha considerat convenient mantenir aquests punts, fonamentalment a causa de la seva ubicació, en tots els casos molt pròxima a la vora de l’aqüífer.


50

Taula 10. Xarxa de control històrica a l’al·luvial de Tortosa

AL·LUVIAL DE TORTOSA – XARXA DE CONTROL HISTÒRICA (ACA)

CODI PROFUNDITAT MUNICIPI UTM X UTM Y

43006-0078 11 m ALDOVER 288850 4529870

43155-0498 56 m TORTOSA 290765 4520616

43155-0516 24 m TORTOSA 291165 4518015

43155-0991 25 m TORTOSA 291575 4526450

43014-0525 - AMPOSTA 294840 4511710

Tant les dades actuals com les històriques (figura 29) mostren continguts en l’al·luvial, majoritàriament, per sota dels 20 mg/L des del 1995. Només dos punts, els de menys profunditat i propers entre ells, malgrat que estan en marges oposats del riu, superen els 30 mg/L. Podrien respondre a una afecció local.

Els deu anys que han passat entre una presa de mostres i la següent no permeten valorar l’evolució en el contingut en nitrats de les aigües subterrànies, encara que globalment les dades corresponents a l’any 2008 són lleugerament superiors a les d’anys anteriors. No obstant això, ateses les dificultats pròpies del mostreig i la variabilitat estacional que en ocasions s’ha verificat en altres zones, convindria esperar a disposar de més resultats que permetin valorar aquesta tendència.

Dades Al·luvial de Tortosa

0,05,0

10,015,020,025,030,035,040,045,050,0

01-ge

n-94

01-ge

n-95

01-ge

n-96

31-de

s-96

31-de

s-97

31-de

s-98

31-de

s-99

30-de

s-00

30-de

s-01

30-de

s-02

30-de

s-03

29-de

s-04

29-de

s-05

29-de

s-06

29-de

s-07

28-de

s-08

Data

NO

3 m

g/l

43006-0078

43155-0498

43155-0516

43014-0525

43155-0991

43149-0003

43155-0056

43155-0642

43155-0923

Figura 29. Evolució del contingut en nitrats de l’al·luvial de Tortosa.


51

Delta de l’Ebre

Al delta de l’Ebre la recàrrega es produeix principalment per l’activitat agrícola, els cultius d’arròs que es reguen per inundació representen una aportació important d’aigua dolça que afavoreixen el control de la salinitat. Tot i així, existeix una component d’aigua de mar que condiciona que les aigües subterrànies d’aquest aqüífer tinguin conductivitats elèctriques compreses entre 2.000 μS/cm i 23.000 μS/cm.

En aquesta massa d’aigua, com que no hi ha extraccions d’aigua subterrània destinades a l’abastament, pràcticament no es disposa de dades històriques. No hi ha hagut punts de control d’aigües subterrànies fins a l’actualitat.

Atenent els mandats de la Directiva marc de l’aigua (DMA), s’han definit vuit estacions de control (vegeu la figura 28). D’aquestes, n’hi ha cinc que s’han mostrejat per primera vegada l’agost del 2008, i s’han obtingut els resultats següents:

Taula 11. Aqüífer del delta de l’Ebre: estacions mostrejades l’agost del 2008.

CODI PROFUNDITAT NO3 (mg/L) UBICACIÓ

43136-0028 30 m 24,9 Marge lateral dret

43014-0009 40 m < 5,0 Delta

43014-0440 40 m < 5,0 Delta

43014-0517 33 m 33,7 Marge lateral dret

43901-0006 40 m < 0,5 Delta

De les cinc mostres disponibles, les estacions situades al Delta estan exemptes de nitrats, amb concentracions per sota del límit de detecció.

Les dues estacions amb presència de nitrats (43136-0028 i 43014-0517) se situen al marge dret del Delta, presumiblement sobre els materials més grossers de la vora, a l’àrea de descàrrega de la plana de la Galera. La seva composició és similar a la dels pous associats a la plana de la Galera que se situen a prop del litoral, amb continguts significatius en Na+ (entre 242 mg/L i 477 mg/L) i Cl- (entre 480 mg/L i 935 mg/L).

A la figura 30 s’ha representat el diagrama de Piper amb les analítiques de la zona realitzades el 2008. Mitjançant un codi de colors s’han separat les


52

analítiques de les estacions situades sobre les masses d’aigua: plana de la Galera, mesozoic dels Ports i Montsià, al·luvial de Tortosa i delta de l’Ebre.

Les mostres se situen sobre una hipotètica línia de mescla, els extrems de la qual corresponen a les aigües ―similars― de la plana de la Galera, els mesozoics dels Ports i Montsià i les de l’interior del Delta, representades pels punts 43901-0006 i 43014-0440. Aquestes dues últimes mostres tenen concentracions de nitrats per sota del límit de detecció.

La resta dels punts del Delta, inclosos els punts amb continguts significatius en nitrats, se situen en el gràfic de Piper en una posició intermèdia, juntament amb les corresponents als pous de la plana de la Galera propers a la línia de costa i la vora del Delta. Aquest fet reforçaria la hipòtesi que els pous de la vora del Delta recullen, en la seva majoria, aigües corresponents a la descàrrega de la plana de la Galera i que, per consegüent, les concentracions significatives de nitrats registrades al Delta s’associen a aquestes descàrregues i no a les aigües pròpies del Delta.

80 60 40 20 20 40 60 80

20

40

60

80 80

60

40

20

20

40

60

80

20

40

60

80

Na Mg Cl SO4

Ca HCO3

Estaciones situadas en la Plana de la GaleraEstaciones situadas en Mesozoico dels Ports y MontsiàEstaciones situadas en el Aluvial de TortosaEstaciones situadas en el Delta del Ebro

(4) 43136-0028(5) 43014-0517

(1) 43901-0006(2) 43014-0440(3) 43014-0009

Estaciones situadas en el Delta

Estaciones situadas en la Plana de La Galera*

(6) 43004-0237(7) 43004-0240(8) 43136-0017(9) 43136-0031

*sólo se incluye una parte

(1)

(2)(3)

(4)(5)

(6)(7)

(8)(9)

80 60 40 20 20 40 60 80

20

40

60

80 80

60

40

20

20

40

60

80

20

40

60

80

Na Mg Cl SO4

Ca HCO3


(4) 43136-0028(5) 43014-0517

(1) 43901-0006(2) 43014-0440(3) 43014-0009



(6) 43004-0237(7) 43004-0240(8) 43136-0017(9) 43136-0031


(1)

(2)(3)

(4)(5)

(6)(7)

(8)(9)

80 60 40 20 20 40 60 80

20

40

60

80 80

60

40

20

20

40

60

80

20

40

60

80

Na Mg Cl SO4

Ca HCO3


Estaciones situadas en la Plana de la GaleraEstaciones situadas en la Plana de la GaleraEstaciones situadas en Mesozoico dels Ports y MontsiàEstaciones situadas en el Aluvial de TortosaEstaciones situadas en el Delta del Ebro

(4) 43136-0028(5) 43014-0517

(1) 43901-0006(2) 43014-0440(3) 43014-0009


(4) 43136-0028(5) 43014-0517

(1) 43901-0006(2) 43014-0440(3) 43014-0009


(1) 43901-0006(2) 43014-0440(3) 43014-0009



(6) 43004-0237(7) 43004-0240(8) 43136-0017(9) 43136-0031



(6) 43004-0237(7) 43004-0240(8) 43136-0017(9) 43136-0031


(1)

(2)(3)

(4)(5)

(6)(7)

(8)(9)

Figura 30. Diagrama de Piper amb les analítiques realitzades a la zona d’estudi per l’ACA el 2008. S’identifiquen els punts situats al Delta i els de la plana de la Galera més pròxims a

aquests químicament.


53

Depressió Central (fora de massa d’aigua)

Són els pous de la Depressió Central, situats sobre materials de baixa permeabilitat, els que presenten les concentracions més elevades de tota la zona (figura 31) i on així mateix es verifiquen les oscil·lacions més grans per a un mateix punt (de gairebé fins a 100 mg/L). No obstant això, es tracta de pous poc profunds, la majoria situats en granges, que es podrien interpretar com a fets representatius de contaminacions puntuals associades a les instal·lacions mateixes.

DEPRESIÓN CENTRAL

0,0

50,0

100,0

150,0

200,0

250,0

300,0

350,0

400,0

450,0

gen-94gen-95

gen-96des-9

6des-9

7des-9

8des-9

9des-0

0des-0

1des-0

2des-0

3des-0

4des-0

5des-0

6des-0

7des-0

8

Fecha

NO

3 (m

g/l)

25020-0001 Almatret / - 25056-0002 Bovera / 5 25101-0004 La Granadella / 11 25125-0002 Llardecans / - 25133-0007 Maials / 14

25170-0002 Bellaguarda / - 43018-0005 Arnès / 4 43019-0059 Ascó / 15 43022-0013 Batea / 10 43032-0002 Bot / 0

43041-0001 Caseres / 0 43048-0005 Corbera d'Ebre / 25 43056-0001 La Fatarella / 10 43064-0006 Gandesa / 10

Figura 31. Evolució del contingut en nitrats dels punts situats a la Depressió Central (fora de massa d’aigua).

6 RESUM

La zona estudiada es caracteritza per una forta heterogeneïtat pel que fa a les característiques geològiques (tant litològiques com morfològiques i estructurals) i pluviomètriques.


54

Al nord-oest, en el sector constituït pels materials paleògens de la Depressió Central, a unes condiciones àrides cal sumar-hi l’absència d’aqüífers regionals d’interès.

En el sector central, les serres mesozoiques amb una pluviometria igual o superior a 600 mm/any, tenen una permeabilitat elevada per fissuració i carstificació. Des del punt de vista hidrogeològic constitueixen una extensa zona de recàrrega que descarrega fonamentalment a l’Ebre i al mar a través de nivells calcaris, generalment confinats per potents paquets de materials margoargilosos terciaris de permeabilitat molt reduïda.

Les depressions i les planes apareixen reblertes de dipòsits detrítics cenozoics margoargilosos de permeabilitat baixa. Aquests materials apareixen coronats per dipòsits de piemont i al·luvials disposats en forma de glacis amb vergència cap a l’Ebre i cap al mar i generalment eixuts fora de les proximitats de les zones de descàrrega.

En l’àmbit de l’estudi, la xarxa fluvial, fora de l’Ebre mateix i algun dels seus tributaris principals, està constituïda per barrancs que apareixen eixuts en llargs períodes anuals o plurianuals. Els aqüífers de significació són els que estan constituïts per les terrasses de l’Ebre, els piemonts i els glacis quaternaris propers a les zones de descàrrega i les calcàries mesozoiques subjacents que descarreguen a l’Ebre i directament al mar.

El delta de l’Ebre està constituït per materials generalment fins, de molt baixa permeabilitat i, en tot cas, saturat per aigües salobroses d’origen marí.

Encara que la major part dels abastaments es realitzen amb aigües subterrànies, les extraccions més grans per pous es produeixen per a l’agricultura a les terrasses de l’Ebre i a les calcàries mesozoiques. L’explotació d’aquestes aigües es produeix a través de sondatges profunds de rendiment elevat.

La tècnica constructiva dels pous, generalment amb reblert de graveta en tot l’anular i l’entubament ranurat en tota la seva longitud, afavoreix la comunicació entre nivells permeables situats a diverses profunditats.

Si s’exceptua el municipi de Masdenverge, la càrrega ramadera en termes de kg N per hectàrea de superfície agrària útil (SAU), és inferior a 100. La mitjana de la zona és de prop de 26.

L’agricultura de l’àrea és heterogènia: arrossars al Delta, citricultura a les cotes inferiors a 150 m ―generalment regada mitjançant pous―, horticultura a les terrasses de l’Ebre i extensos olivars com a cultiu dominant a les zones de secà.


55

Els regadius de la zona, tant amb aigua superficial com amb subterrània, representen el 12% de l’àrea total.

La concentració mitjana de nitrats a les aigües subterrànies varia entre 5 mg/L a la massa Cardó-Vandellòs i 30 mg/L a la fossa de Móra. Fora de les masses d’aigua, als medis de baixa permeabilitat la concentració mitjana està a l’entorn de 75 mg/L.

Les aigües del Delta es consideren exemptes de NO3-, i s’associen els valors

significatius d’aquest compost (entre 25 mg/L i 33 mg/L) registrats a la vora del Delta a les aigües de descàrrega, pròpies de la plana de la Galera.

7 CONSIDERACIONS FINALS

Las aigües subterrànies de la zona són un recurs imprescindible per a l’obtenció d’aigua destinada al consum humà. En l’àmbit estudiat són molts els municipis que s’abasteixen exclusivament d’aigües subterrànies.

Les aigües subterrànies en pitjor estat es troben a les zones de baixa permeabilitat amb aqüífers locals, on dominen els terrenys de secà. Contràriament, tant als aqüífers al·luvials com a les calcàries, les concentracions de nitrat són inferiors. En aquestes zones els cultius principals són de regadiu.

El que s’ha dit més amunt apunta a la taxa de renovació de l’aigua en els medis de baixa permeabilitat i la ineficiència de la fertilització en els cultius de secà com a factors responsables de l’increment del N.

Les tècniques deficients que s’han seguit en la construcció de sondatges profunds afavoreixen la comunicació entre diferents nivells aqüífers i, en conseqüència, la penetració dels nitrats cap a aigües més profundes.

Els efectes de retard en l’aparició de la contaminació de les aigües subterrànies i la inèrcia en desaparèixer una vegada s’ha manifestat, fet que deriva de la hidrodinàmica a través del sòl, de la zona no saturada i de la permeabilitat de l’aqüífer mateix, no permet predir si l’evolució de les concentracions tendeix a l’estabilització o, per contra, no s’ha assolit encara el punt d’inversió de la tendència a l’increment de la contaminació.

En conseqüència:

• Es considera de caràcter prioritari la protecció de les aigües subterrànies a les zones de la fossa de Móra, l’al·luvial de Tortosa i la plana de la


56

Galera, inclosa la fossa d’Ulldecona. A tal efecte, es proposa considerar la inclusió d’una part d’aquests àmbits en la proposta de decret de revisió de les zones vulnerables, en procés d’elaboració. S’adjunta un plànol (figura 32) amb l’àmbit que es considera necessari protegir i la llista dels municipis que ocupa (taula 12).

• Es proposa elevar al Consell Rector del Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya (GESFER) la consideració prioritària de les comarques del Montsià i el Baix Ebre en el programa de millora de la fertilització agrària de Catalunya.

• Es proposa la promoció d’àrees de protecció dels pous d’abastament municipal amb l’estudi previ de les condicions d’aquests pous i de l’establiment de prioritats a partir de les previsions previstes en el Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya.

• Alhora, es considera que la proposta d’establiment d’aquestes àrees de protecció ha de ser vinculant en qualsevol tràmit de subvenció, concessió o revisió d’autoritzacions als ajuntaments per millorar l’abastament.

• Finalment, es proposa que en els expedients d’autorització d’obertura de nous pous s’inclogui el condicionant del segellament preceptiu de l’anular per evitar la comunicació de nivells aqüífers situats a una profunditat diferent i poder prevenir així la percolació d’aigua contaminada als nivells més profunds.


57

Figura 32. Àmbits de protecció proposats.


58

Taula 12. Municipis inclosos en l’àmbit de protecció. COMARCA Codi mun. Municipi Observacions

43149 TIVENYS 43133 ROQUETES 43052 XERTA 43006 ALDOVER 43155 TORTOSA No s’inclouen els dos

enclavaments més occidentals, entre Alfara de Carles i Roquetes.

43904 L’ALDEA Parcial. Porció del municipi situada al marge esquerre del canal nou de Camarles.

43906 L’AMPOLLA Parcial. S’exclou la porció del municipi situada al delta de l’Ebre, al marge dret del canal nou de Camarles.

BAIX EBRE

43903 CAMARLES Parcial. Porció del municipi situada al marge esquerre del canal nou de Camarles.

43063 LA GALERA 43156 ULLDECONA 43068 GODALL 43078 MASDENVERGE

43014 AMPOSTA Parcial. Porció del municipi situada al marge dret del canal de la Ràpita.

43062 FREGINALS 43136 SANT CARLES DE LA RÀPITA Parcial. Porció del municipi situada

al marge dret del canal de la Ràpita.

43004 ALCANAR

MONTSIÀ

43138 SANTA BÀRBARA 43093 MÓRA D’EBRE 43067 GINESTAR 43084 MIRAVET 43026 BENISSANET

RIBERA D’EBRE

43094 MÓRA LA NOVA TERRA ALTA 43106 EL PINELL DE BRAI


59

8 BIBLIOGRAFIA

Agència Catalana de l’Aigua. Caracterització de les masses d’aigua i anàlisi d’incompliment dels objectius de la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE) a Catalunya. 2005.

Agència Catalana de l’Aigua. Anàlisi del problema de vulnerabilitat als nitrats als aqüífers del marge dret del riu Ebre a la depressió de Móra (Ribera d’Ebre). 2007.

Agència Catalana de l’Aigua: Estudi de les captacions d’abastament municipal de Roquetes (Tarragona) en relació amb l’afecció de nitrats. 2007.

Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME). Estudi dels recursos hídrics subterranis del sistema hidrogeològic n. 61 (Cardó-Vandellòs) i 74/75 (Baix Camp, zona sud). 1983.

Servei Geològic de Catalunya. Recursos hídrics subterranis de la vessant catalana de l’Ebre. 1986.

ESTUDI DE LA PRESÈNCIA DE NITRATS A LES AIGÜES...

Documents

Transcript of ESTUDI DE LA PRESÈNCIA DE NITRATS A LES AIGÜES...