UNITAT XII. L’ESTRUCTURA DE LA

POBLACIÓ I LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES

LA DEMOGRAFIA

La població és el conjunt de persones que habiten un territori. El terme demografia prové de demos (població) i graphos (tractat). I és l'estudi de la població.

La demografia descriu, quantifica, analitza, localitza (distribució), elabora models explicatius i planteja previsions.

Els estudis demogràfics ara es troben de moda. L'anàlisi de les poblacions permet elaborar models teòrics i “visualitzar” el futur (per exemple, el futur de les pensions).

Els estudis demogràfics es basen en les fonts demogràfiques. Aquestes ens aporten dades sobre la demografia. Normalment són registres de fets: naixements, defuncions, matrimonis, padrons, censos ...

A Espanya i Catalunya tenim, per exemple, el registre civil (matrimonis, defuncions...), el padró municipal d’habitatge i el cens de població i vivenda.

Els censos són recomptes d’habitants, naixements i defuncions (ara també inclouen altres dades), que es fan cada certs temps (a Espanya cada 10 anys)

En algunes parts d’Europa es fan sistemàticament des del s.XVIII. Al segle XIX ja es realitzen a tota Europa. Durant el segle XX s'extenen a tot el món (a Àfrica a partir dels 60’s o 80’s).

Són realitzats per organismes demogràfics. A nivell mundial destaquen l'ONU o l'Eurostat. A Espanya i Catalunya cal parlar de l'INE, l'IEC o el Centre d’Estudis Demogràfics.

Darrerament la informàtica ha millorat el registre i l'anàlisi de les dades. L'estadística permet aplicar models matemàtics, per tal de detectar tendències (calen series llargues) i fer previsions de futur.

La utilitat dels censos varia segons els països:

- Hi ha moltes maneres de censar

- Poden donar-se problemes de periodicitat

- Existeix un decalaix entre la recollida de dades i la publicació

- Poden donar-se problemes logístics

- Poden donar-se interferències poc científiques

- Sempre hi ha errades (errada de cobertura), bàsicament no contar o contar dues vegades. Al 1r Món, menys d'un 1%, al 3r Món, entre el 5% i el 15% (a més manquen estadístiques i cal fer estimacions).

Creixement real de la població

creixement vegetatiuO

moviment naturalnaixements - defuncions

saldo migratoriemigració - immigració

EL CREIXEMENT REAL DE LA POBLACIÓ

Cal considerar els naixements, les defuncions i les migracions.

El moviment natural (creixement vegetatiu) considera l'evolució de la població utilitzant bàsicament la natalitat i la mortalitat. S’expressa en %, tot i que la natalitat i la mortalitat s’expressen en º/00.

Si hi ha més natalitat que mortalitat hi ha creixement (superior al 2% és alt; entre 1 i 2 % és moderat; menys d’1% és baix). Si hi ha menys natalitat que mortalitat es produeix una disminució de la població. Si es dóna una situació d'equilibri parlem d'un creixement zero.

El saldo migratori és la relació entre emigració i immigració.

El creixement real de la població és la relació entre el moviment natural i el saldo migratori.

MESURA DELS MOVIMENTS NATURALSMORTALITAT

1. Taxa bruta de mortalitat o taxa de mortalitat (m)

població (any x)X 1.000 = m

número de defuncions (any x)

Implica tots els efectius de la població i ens permet fer comparacions generals. Ara bé, cal completar-la amb altres taxes, car no té en compte l’estructura per edats i sexes.

2. Taxa de mortalitat per edats (mx)

població del grup d’edat (any x)X 1.000 = mx

número de defuncions d’una edat (any x)

Podem saber les edats amb més risc de mortalitat. Cal recordar que les taxes de mortalitat varien amb l’edat i també amb el sexe.

3. Taxa de mortalitat infantil (mi)

nascuts vius (any x)X 1.000 = mi

defuncions de menors d’un any (any x)

És una taxa molt reveladora de la qualitat de vida d’un país determinat, car en ella influeixen tota una sèrie d'elements:

- Alimentació- Serveis mèdics - Higiene (accés aigua potable)- Ingressos familiars- .../...

En relació amb la mortalitat infantil, també tenim la taxa de mortalitat materna, que és la que fa referència a les defuncions de dones relacionades amb la gestació i el part.

4. Esperança de vida en néixer (eo) o longevitat.

És la durada de la vida d’una persona, mesurada amb l’esperança de vida. És un índex molt utilitzat per fer comparacions, car es relaciona amb el nivell de qualitat de vida dels països.

S’indica en anys, i indica el número mitjà d’anys que pot esperar viure una persona que pertany a una generació determinada.

NATALITAT I FECUNDITAT

1. Taxa bruta de natalitat o taxa de natalitat (n)

població (any x)X 1000 = n

nº nascuts vius (any x)

2. Taxa de masculinitat o sex ràtio en néixerNúmero d’homes per cada 100 dones en el naixement, o el percentatge de varons (%) sobre el total de naixements.

3. Taxa global / general de fecunditat (f)

població femenina entre 15-49 anys (any x)X 1000 = f

nº nascuts vius (any x)

Implica tots els efectius de la població i permet fer comparacions generals. Ara bé, cal completar-la amb altres taxes, car no té en compte l’estructura per edats i sexes.

La taxa de fecunditat corregeix considerablement la taxa bruta de natalitat ja que considera únicament la població femenina en edat de procrear.

La fecunditat és el nombre de fills vius que s'han tingut (els nascuts morts no entren en les estadístiques). La fecunditat indica la quantitat de nascuts vius en relació a la població femenina fèrtil (15-49).

La fecunditat sempre fa referència a una generació de dones d'una edat determinada. Si no s'hi especifica res, correspon a les dones en edat fèrtil (15 - 49 anys).

Cal distingir entre fecunditat bruta (número de naixements) i fecunditat neta (és molt més important, car fa referència al nombre de descendents que arriben a l’edat adulta).

4. Taxa de fecunditat per edats (fx)

població femenina de grup d’edats x (any x)X 1000 = fx

nº nascuts vius de mares d’un grup d’edat x (any x)

La mitjana de la fecunditat per edats ens indica el número mitjà de fills per dona. També es coneix com a Índex sintètic de fecunditat (ISF).

L'índex sintètic de fecunditat indica el número mitjà de fills nascuts per dona al llarg de la seva vida. També s'anomena índex conjuntural de la fecunditat. Ens permet comparar la fecunditat de dues poblacions.

L'ISF és un índex molt significatiu. Per exemple, ens permet observar si es donarà o no la substitució generacional (relleu generacional). Això es mesura amb el nivell de reemplaç (taxa de reproducció). Aquesta taxa indica el nombre de fills per dona que caldrien per tal d'assegurar el relleu generacional (que la població no disminueixi). Es tracta d'una taxa que varia segons la mortalitat, i que en les societats industrialitzades actuals es situa en 2,16 fills per dona.

L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

Lademografia també estudia les diferents estapes de l’evolució de la població, prenent com a model Europa occidental.

Les diferents etapes en l'evolució demogràfica s'anomenen règims demogràfics. Aquests consideren el creixement natural de la població (natalitat, mortalitat i esperança de vida). Busquen tendències homogènies al llarg del període.

Deixant de banda la prehistòria, els demògrafs parlen del Règim Demogràfic Antic, La Transició Demogràfica i el Règim Demogràfic Modern (o Nou Règim Demogràfic).

Fase demogràfica tradicional o ARD.

Típic de les societats agrícoles preindustrials. Es dóna des del Neolític a la 2ª1/2 sXVIII a Europa i des del Neolític al sXX a la majoria del món.

L'agricultura va permetre augmentar la producció d'aliments, i així mantenir més població.

La població s'estabilitzarà, amb un creixement molt lent. Cal considerar l'impacte de les crisis de subsistència i de la mortalitat catastròfica (sobretot infantil). L'elevada mortalitat situava l'esperança de vida en uns 30 anys.

La natalitat era elevadíssima, per tal de compensar la gran mortalitat. Lanupcialitat era ràpida, no hi ha control natalitat i la fecunditat es situava al voltant dels 5 fills per dona.

Transicio Demogràfica (TD)

Implica el descens de les taxes de mortalitat i de natalitat.

Primera Fase de la TD (TD1)

Es produeix un descens gradual de la mortalitat.

La mortalitat baixà car disminueixen les fams catastròfiques, com a conseqüència d'una major producció agrícola. Igualment, també disminuí la mortalitat catastròfica (millora alimentació; millora higiene; millors costums; millora medicina -vacunes, 1.900, verola). Des del 1914 es constata un clar descens de la mortalitat infantil).

Tot i la baixada de la mortalitat, la natalitat es mantindrà elevada. Sempre canvia després, car depèn de factors ideològics i culturals, no externs.

Aquesta combinació propicià un gran creixement natural. Així, al segles XVIII-XIX es produí el boom demogràfic europeu (explosió blanca), mentre que a partir de la segona meitat del segle XX es donà a sudamèrica, Àfrica, Àsia (boom poblacional global).

Segona Fase de la TD (TD2)

Es manté la reducció de la mortalitat però, com a novetat, les taxes de natalitat també disminueixen, tot i que més lentament.

La disminució de la mortalitat i la natalitat propicia una desacceleració del creixement.

Continua la reducció de la mortalitat, car continua millorant la sanitat i augmenta el nivell de vida.

També es produeix un reajustament de la natalitat, propiciada per la disminució de la mortalitat infantil, la incorporació dona al món laboral i la incidència de les crisis cícliques del capitalisme.

Cronològicament, la situariem a Europa a partir de 2ª1/2 XIX (a Catalunya, a partir 1878; a Espanya, a partir 1910). Molts països en desenvolupament es troben ara en aquesta fase.

Règim Demogràfic Actual o Modern (NRD)

És propi de les societats més desenvolupades (països occidentals).

La principal característica és una reducció molt forta de la natalitat i de la mortalitat, disparant-se la longevitat (a la llarga, farà incrementar-se la mortalitat).

Això provoca un creixement vegetatiu mínim, de vegades zero o fins-i-tot negatiu. La població envelleix, augmentant les classes passives, la qual cosa comporta greus problemes socials i econòmics.

La natalitat disminueix per diversos factors:- La industrialització comporta un canvi de valors- L'alt cost econòmic dels fills- El nou paper social de la dona- L'accés a la planificació familiar- L'increment del nivell econòmic i educacional de la dona

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

Els moviments migratoris són desplaçaments poblacionals, i s'han donat molts al llarg de la història, fins al punt que configuren l’actual situació demogràfica i social del món.

Són qualsevol tipus de desplaçament de la població des del seu lloc de residència fins a un altre de manera permanent. Qui se’n va és un emigrant. Qui arriba és un immigrant.

Les causes són molt diverses, tot i que destaquen les econòmiques, les naturals, les polítiques i les sòcio-culturals (religioses).

MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNACIONALS

L'actual divisió poblacional global és en part resultat de moviments migratoris internacionals. A partir de la RI milloren els transport i les societats es fan més complexes ètnicament, la qual cosa pot provocar problemes d’integració i assimilació.

Els moviments migratoris internacionals actuals tenen les següents característiques generals:

- Procedeixen del Tercer Món i van al Primer Món.- Els principals països o zones receptores són la UE, els EUA i Austràlia. Per això volen controlar i limitar l'arribada immigrants (a Espanya tenim la Llei d’estrangeria).- Es tracta de població entre 20 i 50 anys, sobretot homes i amb un grau de qualificació escàs.- Tenen dues grans causes, econòmiques i polítiques.

Manca d’adaptació, treball, estalvis suficients...Motius familiars o residencials

- Retorn d’actius- Retorn de jubilats

Nova migració amb destinació al lloc de naixement4. Migracions de retorn:

Reunificació dels membres de la família amb l’emigrant

- Reagrupament familiar

Motivacions familiars3. Familiars

Millorar les condicions de treball, salariMillora en recursos de treball, estabilitat o salariEstratègia d’empresa / promoció personalExpectatives de negoci / qualitat de vida

- Treballadors poc qualificats- Treballadors qualificats

Brain drainQuadres tècnics,directiusAutònoms i inversors

Desplaçaments vinculats al mercat laboral2. Laborals o econòmiques:

Catàstrofes naturals: sequeres, inundacions...Guerres civils, manca de llibertats, no respecte als drests humans...

- Raons ecològiques- Raons polítiques: refugiats, exiliats

Desplaçaments no volguts, per supervivència1. Forçades:

CAUSA PRINCIPALTIPUS DE MIGRACIONS INTERNACIONALS

Motivacions personals, solidaritat...- Cooperants, voluntaris, missioners...

7. Altres:

Formació i especialització-Estudiants

6. Migracions per formació:

Cerca de llocs càlids, tranquils... sunbelt - Migracions de la Tercera Edat

Relacionades amb la qualitat de vida, salut...5. Migracions residencials:

LES MIGRACIONS INTERNACIONALS A ESPANYA

Tradicionalment Espanya ha estat un país d’emigració.

Al llarg del s.XIX i fins mitjans del s.XX es donaren importants emigracions exteriors. Les motivacions van ser polítiques (exilis al llarg del segle XIX i, sobretot, després de la guerra civil, en direcció a Europa i Amèrica) i econòmiques (cap a Algèria i Amèrica Llatina, per tal de “fer les Amèriques”.

Entre els anys 60’s i fins el 1975, es produí una nova onada migratòria amb Espanya com a origen. Les motivacions eren principalment econòmiques (estalviar i enviar divises), i es dirigí vers l'Europa rica (Suïssa, Alemanya, França, GB, Bèlgica ...). Hi van prendre part uns 2.000.000. A partir 1973, tornaren aproximadament la meitat.

Actualment, Espanya rep immigrants, a partir sobretot dels 80’s. La substancial millora econòmica espanyola influí en aquesta nova onada. Els immigrants ja són més del 12% de la població espanyola. La darrera crisi però, ha aturat clarament l'arribada d'immigrants.

Legalment, els immigrants es classifiquen en tres grups:- Els que obtenen la nacionalitat, i són considerats espanyols de ple dret.- Els que obtenen permís de residència i mantenen la nacionalitat d’origen. Aquests poden ser els que tinguin permís de treball, els residents estrangers, estudiants, refugiats...- Els immigrants il·legals, que no existeixen jurídicament

MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNS

Destaca sobretot l'èxode rural, que consisteix en l'abandonament massiu del camp per traslladar-se a les ciutats. Es donà sobretot a partir de la RI, quan es dispara la població urbana (de fet, ara ja més de la meitat de la població mundial ja viu en ciutats).

Es produí primer als països que s’industrialitzaven. Per exemple, a Espanya es donava ja des de finals del s.XIX, tot i que s'intensificà sobretot entre el 1960 i el 1975. Ara el procés es considera tancat.

Actualment es produeix principalment al Tercer Món. Anualment, entre 20 i 30 milions de persones emigren del camp a la ciutat, la qual cosa genera una important problemàtica.

També cal considerar els moviment pendulars, tant de treball com de lleure.

Les conseqüències dels moviments migratoris són molt diverses.

A nivell demogràfic:- A la zona receptora, augmenta la població, que es rejoveneix.- A la zona emissora, hi haurà menys població i pujarà l'edat mitjana.

A nivell econòmic:- A la zona receptora s'incrementa la mà d’obra, tot i que de vegades també aumenta el mercat negre- La zona receptora rep recursos (divises) i disminueix la taxa d'atur

A nivell social i cultural:- Es fomenta l'intercanvi cultural, tot i que pot donar-se xenofòbia i racisme.

A nivell ecològic:- Es produeix un èxode rural, disminuint l'activitat agrícola (abandonament zones de conreu)- Es pot donar un deteriorament urbà (apareixen cinturons de misèria (barraques / residus)).

L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ

El concepte estructura de la població es refereix bàsicament a establir els grups d’edat que conformen una població, és a dir, a classificar la població per grups d’edat i sexe.

Per estudiar l’estructura de la població cal considerar:- Nº habitants- Moviment natural- Distribució territorial- Distribució per edats- Distribució per sexe- Activitat econòmica

LA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DE LA POBLACIÓ

La densitat de població ens informa del nombre de persones que habiten un territori si estiguessin repartides uniformement (habitants/km2). Es considera desert humà quan la densitat de població és inferior a 1h/km2.

Com a norma:- La major part de la població viu a la franja litoral- La població disminueix a mesura que ens endinsem als continents i augmenta l’alçada- Les àrees del món amb densitats més elevades es troben als nuclis urbans- L’hemisferi nord concentra el 80% de la població mundial- Per continents, destaca la importància d'Àsia i Àfrica. Els països més poblats del món són la Xina i l'Índia.

La distribució de la població és desigual, degut a factors naturals, econòmics, socials, polítics, històrics ...

Ara, entre un 70 i un 75% viu en països pobres, mentre que entre el 25 i el 30% habita en els països rics. La tendència futura preveu un significatiu increment en el percentatge dels països pobres.

LA COMPOSICIÓ PER SEXES

La taxa de masculinitat ens indica el nombre d'homes per cada 100 ó 1.000 dones. Normalment utilitzem la taxa de masculinitat per edats.

Existeixen desequilibris entre sexes, motivats normalment per la desigualtat de naixements entre nens i nenes, la diferent mortalitat entre homes i dones, i la incidència dels moviments migratoris.

Aquests desequilibris evolucionen al llarg del cicle vital.

Els grups més joves, de manera natural, arriben a presentar aproximadament uns 105 nens per cada 100 nenes. Per això en les poblacions més joves hi ha més taxa de masculinitat. Si hi ha més diferències hi ha una intervenció humana (pe.: infanticidi femení).

Els grups entre 20 i 30 anys assoleixen l'equilibri, donada la sobremortalitat masculina, produïda per raons biològiques i culturals, i tot i el treball femení i la mortalitat materna.

En els grups ancians torna a donar-se un desequilibri evident. Per cada home hi ha dues dones. Les dones tenen més esperança de vida que els homes.

Territorialment, hi ha més homes al camp al primer món i a les ciutats al tercer món. Les dones són més nombroses a les ciutats del primer món, sobretot al districte del centre.

COMPOSICIÓ PER EDATSL'any del naixement marca l’any de la generació. Per generació podem entendre els nascuts el mateix anys, la distància entre pares i fills o un període entre 25 i 30 anys.

Els demògrafs consideren tres grans grups d’edat:- Població jove, entre 0 i 15 anys- Població adulta, entre 16 i 64 anys

- Població adulta o madura jove, de 16 a 39 anys- Població adulta o madura vella, de 40 a 64 anys

- Població anciana, amb més de 65 anys

Les proporcions entre els grups d’edat varien segons l’etapa demogràfica.

En l'ARD i la TD1, hi ha molts joves (50%) i pocs ancians (5%). És una població en expansió, el gran nombre de joves dispara la natalitat.

En la TD2 i el NRD, hi ha menys joves i més ancians, produïnt-se un envelliment poblacional. Teòricament, amb més esperança de vida hi ha més possibilitats de creixement demogràfic. En realitat, la natalitat en el NRD és molt baixa.

COMPOSICIÓ PER ACTIVITATS ECONÒMIQUESL'estructura socio-professional ens indica en què treballa la població i quins sectors tenen els índex de desocupació més elevats.

Utilitzem la classificació de l'OIT, que diferencia:

1) Població passiva o inactiva, que és aquella que ni treballa, ni busca feina. A la seva vegada, és dividida en dependent i potencialment activa.

2) Població activa, que és la que es troba en edat de treballar i vol treballar. S’agrupa en sectors econòmics i es divideix en ocupada i desocupada.

La taxa d’activitat (Ta) és la població activa ocupada, divida entre la població total i multiplicada per 100 (%). Ens mostra el percentatge de població activa ocupada en relació amb la població total.

Ta depèn de diversos factors:- L'estructura per edats de la població- Les normes legals (edat per treballar o per jubilar-se)- Els costums socials (treball femení extrafamiliar)

Els països més rics tenen més Ta, mentre que els països pobres presenten menors taxes, car tenen més població menor de 15 anys i poc treball femení extrafamiliar.

La preponderància d’un sector econòmic té una directa relació amb el grau de desenvolupament d’un país.

Cal també considerar la taxa d’atur. Aquesta taxa mesura el percentage de població activa desocupada en relació al total de la població activa. Quan es donen elevades taxes es considera un greu problema econòmic i social.

L'atur de llarga durada és aquell que es perllonga per un període de més d’un any.

La plena ocupació es dóna quan l'atur és inferior al 5% (al sistema capitalista sempre hi ha atur estructural).

LES PIRÀMIDES DEMOGRÀFIQUES

Una piràmide demogràfica és la representació gràfica de la població d’un àmbit territorial concret en un any determinat, distribuïda per grups d’edat i diferenciada per sexe.

Ens permet observar l’evolució passada de la població (uns 70 o 80 anys), la situació present i fer una previsió de futur (observant tendències).

PER ELABORAR UNA PIRÀMIDE DEMOGRÀFICA

1) Tenir les dades2) Elaborar les dades

Piràmides de població del món: http://www.census.gov/ipc/www/idbpyr.html

1) Tenir les dades.

Les dades han d'estar dividides per sexe i per grups d’edat. Els grups d'edat poden ser d’un any. Ara bé, normalment són grups de 5 anys (0-4, 5-9, 10-14...). Aquests grups s’anomenen cohorts o generacions, i hi ha 18 grups (l'últim, de 85 anys i més).

Les dades es poden indicar en valors relatius (%) o absoluts (nº).

Sempre cal indicar l’any de la piràmide, car això permet ubicar els grups d’edat.

2) Representar les dades.

La PD ha de tenir les proporcions adients per afavorir la seva visualització.

Utilitzem un eix de coordenades, fent servir l’àrea de valors positius de l’ordenada.

L'eix d’ordenades es divideix en tantes parts com estrats poblacionals es vulguin representar. Aquests, es situen de menor a major edat, i de baix a dalt.

L'eix d’abcisses es representa amb dues escales simètriques en sentit creixent i oposat, indicant els valors. Els homes es situen a l’esquerra i les dones a la dreta.

De vegades es divideix la població en grups d’edat (jove, adulta, anciana) o es pinten els dirents estrats o cohorts.

PER ANALITZAR UNA PIRÀMIDE DEMOGRÀFICA

1) Descripció general2) Interpretació3) Conclusió

1) Descripció, considerant la forma general i les principals irregularitats.

Cal descriure la forma general, relacionant-la amb algun model teòric conegut.

Cal descriure els grans grups d’edat i la proporció entre ells. Igualment, cal descriure la proporció entre sexes. De vegades es fa una línia comparativa, per evidenciar la sobremortalitat masculina.

També cal descriure les irregularitats. Les osques són estrats negatius, que indiquen que manca població. Els estrats sobresortints, positius, indiquen abundància de població.

ARD / PARASOL TD 1 / CAMPANA

TD 2 / OGIVA NRD / URNA

2) Interpretació, explicar les causes d’allò descrit.

La forma té una clara correspondència amb els nivells de desenvolupament econòmic del territori i amb les cicles demogràfics.

Així, la piràmide de l'ARD té forma de para – sol, la de la TD 1 de campana, la de la TD 2 d'ogiva, i la del NRD d'urna.

També podem parlar de piràmide jove, pròpia d'un país subdesenvolupat que experimenta una explosió demogràfica; de piràmide vella, pròpia d'un país desenvolupat que viu un envelliment poblacional; i una piràmide madura, que representa una situació intermitja a tots els nivells.

Les irregularitats, si es donen en 2 ó 3 cohorts, representen tendències.

Les osques, estrats negatius, evidencien manca de població. Caldria observar si es donen en ambdós grups o només en els d'homes. Segons com, podem relacionar-los amb períodes de desnatalitat (baby crash) deguts a conflictes bèl·lics, moviments migratoris o crisis econòmiques.

Els estrats sobresortints indiquen alta natalitat (baby boom), que generalment es dóna després de processos de desnatalització momentània.

3) Conclusió

Bàsicament es tracta de respondre a dues qüestions:

- Quines són les característiques del moment demogràfic?

- Quina és la previsió de futur?