Estripar la teranyina -...

LLIB

RE

DEL

PR

OFE

SSO

RA

T l a l l u m d e l f a r

Estripar la teranyina

M. Carme Roca

PLA

LE

CTO

R E

SO

BA

ULA

2

Viu llegint!

Viu llegint!

La literatura, a banda del seu component lúdic, proporciona eines per a una millor comprensió del món que ens envolta. Un llibre ens pot dur més enllà de les nostres fronteres i fer-nos descobrir mons nous. La lectura, alhora, ens ajuda a millorar les nostres capacitats comunicatives.

El quadern per al professor que teniu a les mans conté un ampli i variat ventall d’activitats de diversa intensitat cultural. Aquest és un material que us oferim amb voluntat de servei on podreu triar les propostes que més us convinguin en funció dels vostres programes i objectius.

Us permetrà, també, adaptar les activitats al nivell que vulgueu imprimir a la classe. És per això que podeu optar per propostes més bàsiques o més complexes segons els vostres objectius per al curs. Tant si opteu per les unes com per les altres, o per totes, aquest material us podrà ser de gran utilitat en la vostra tasca.

Aquest quadern té quatre parts. La primera part, introductòria, conté informació sobre la novel·la, l’autora, els objectius del pla lector, les competències bàsiques que treballa, etc. A la segona part, la secció «Treballem…», hi trobareu les activitats; les hem organitzat segons els eixos temàtics de la novel·la. Hi ha eixos de caire general («Treballem la literatura» o bé «Treballem el debat i la reflexió») i més específics segons cada novel·la («Treballem contra la violència de gènere»). A la tercera part, hi trobareu propostes per la lectura entre l´alumnat. Finalment, a la quarta i cinquena part, trobareu el solucionari del Quadern de l’alumnat i la bibliografia amb la referència dels textos citats al quadern.

Índex del pla lector

El pla lector 3

L’obra 5

Treballem...

Treballem la literatura 6

Treballem el debat i la reflexió 10

Treballem contra la violència de gènere 13

Treballem les malalties mentals 15

Treballem l’expressió gràfica i artística 19

Treballem altres cultures 20

I ara, què? 22

Solucionari 25

Bibliografia 30

3

El pla lector

Un altre objectiu és alertar el jovent dels perills de la violència de gènere per mitjà de l’experiència dels protagonistes. L’Abel és un personatge subtil i intel·ligent i, d’entrada, no es mostra tal com és. La Berta també és llesta i s’adonarà que ha caigut al parany de l’Abel, i serà prou valenta per plantar-li cara i tallar la relació. A més a més, aquesta experiència li permetrà entendre el pati-ment de la seva mare, a qui ajudarà a recuperar la seva autoes-tima.

Finalment, la novel·la mostra la importància de l’amistat per superar els problemes i també el paper clau que té la comunica-ció a l’hora de resoldre’ls.

Context i gènere literari d’Estripar la teranyina

Estripar la teranyina és una novel·la psicològica ambientada a Barcelona. La seva temàtica és molt actual, amb un gran ressò social. La història presenta una estructura atractiva. S’inicia amb un preludi en què es planteja al lector el problema al qual s’enfronta la protagonista. A continuació, una primera part remet al passat recent i explica els fets fins al moment en què ens trobem. La segona part parteix del punt del preludi. A partir d’aquí, el lector veurà com es van desenvolupant els esdeveni-ments.

El narrador en primera persona, el llenguatge col·loquial i fluid, i el ritme ràpid conformen una tensió argumental que va in crescendo. Els canvis de timó de la trama converteixen el que al principi semblava una novel·la psicològica en un thriller trepi-dant.

Objectius del Pla Lector de Secundària Viu llegint!

Foment d’un esperit crític: Propostes de títols que responen a temàtiques juvenils i que pretenen fer trontollar judicis precon-cebuts.

Experiència estètica: Les propostes i activitats del pla lector Viu llegint! són també una eina per complementar l’accés a diversos vessants de la cultura des del mateix marc educatiu de l’escola.

Sensibilització de temàtiques socials i realitats properes als joves: Activitats i iniciatives que pretenen acostar els joves a les realitats socials que els envolten i inculcar-los un sentiment cívic i social de comunitat.

Treball interdisciplinari: Propostes d’activitats en diferents àrees culturals (literatura, teatre, cinema, etc.) que permeten analitzar el tractament d’un mateix tema en cadascun dels àmbits proposats.

Habilitats comunicatives i capacitats lingüístiques: Foment del desenvolupament de les capacitats d’expressió i de comuni-cació a través de l’anàlisi de la informació donada i buscada.

Interès formatiu i objectius d’aquesta obra

Estripar la teranyina és una obra que reflecteix la lluita entre la passió i la raó, i la dificultat de ser objectiu quan s’està enamo-rat. La història parla a bastament d’aquest conflicte a través del punt de vista de la protagonista; per tant, el lector té la possibi-litat de conèixer de primera mà les reflexions i els pensaments de la protagonista davant la situació en què es troba.

4

El pla lector

Competències bàsiques

En l’elaboració d’aquest pla lector s’han contemplat les competències bàsiques proposades al Currículum d’Educació Secundària.

COmPETènCIES TRAnSvERSALS COmPETènCIES ESPECíFIqUES CEnTRADES A COnvIURE I HABITAR EL món

Competències comunicatives 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

2. Competència artística i cultural

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

8. Competència social i ciutadana

Competències metodològiques 3. Tractament de la informació i competència digital

4. Competència matemàtica

5. Competència d’aprendre a aprendre

Competències personals 6. Competència d’autonomia i iniciativa personall

1. Activitats enfocades vers l’anàlisi i la comparació de textos (literatura, cinema, art, premsa, Internet, etc.), extreure’n les pròpies conclusions i defensar-les davant els companys i les companyes.

2. Activitats que conviden els alumnes i les alumnes a analitzar pel·lícules, contes, obres de teatre, obres d’art, etc. en relació amb la novel·la que han llegit. A la vegada, es convida els alumnes i les alumnes a ser creatius i fer les seves pròpies creacions.

3. Les propostes tant del llibre de l’alumne com del professor proposen activitats en què l’alumnat haurà de buscar informa-ció i analitzar-la (en forma de text o debat a classe). Aquestes activitats també tenen com a objectiu el desenvolupament d’un esperit crític i analític amb la informació donada.

4. Algunes de les activitats de l’apartat «Treballem contra la vio-lència de gènere» es basen en l’anàlisi de dades estadístiques, tot relacionant-les amb la realitat que representen.

5. Les activitats es basen en l’anàlisi comparativa entre diferents propostes, com també en la capacitat dels alumnes i les alum-nes per ser creatius a l’hora de resoldre les tasques.

6. A través d’activitats al voltant de la situació dels personatges de la novel·la, les activitats volen ajudar els alumnes i les alumnes a prendre consciència de la seva identitat com a individus, com també fomentar una actitud oberta i de com-promís envers el seu entorn.

7. La temàtica de la novel·la és una bona oportunitat per con-nectar l’alumnat amb aspectes de la realitat social i el moment històric que vivim, tot convidant-los a ser-ne conscients i formar-ne part.

8. En el cas d’Estripar la teranyina, fer que els nois i les noies prenguin consciència de la violència de gènere i sensibilitzar-los envers aquesta problemàtica per tal que adoptin una actitud activa.

5

L obra

L’obra

Títol Estripar la teranyina / Autora M. Carme Roca / La Llum del Far, 50 / + de 14 anys / 208 pàg.

L’autora

M. Carme Roca i Costa (Barcelona, 1955) és llicenciada en Història i en Filologia Catalana. Ha estat una gran lectora des de la seva infantesa, i de ben petita ja escrivia poemes i contes, una pràctica que li ha permès dedicar-se a la literatura professional-ment. Abans, però, ha estat vinculada a l’ensenyament.

El 1997 va veure publicada la seva primera novel·la, i d’aleshores ençà no ha parat. La seva obra ha estat guardonada amb nom-brosos premis, entre els quals el Nèstor Luján de novel·la his-tòrica per l’obra Intrigues de palau. Té més d’una quarantena de llibres publicats, tant per al públic adult com per a l’infantil i juvenil.

A més a més, col·labora sovint en diverses publicacions (revistes d’història, de literatura i d’educació) i està molt vinculada a pro-grames de foment de la lectura en biblioteques i escoles, on organitza activitats per al públic lector.

Col·labora des de fa temps amb l’editorial Baula i té obra publi-cada a la col·lecció «Ala Delta», i també a la col·lecció «La Llum del Far», Nits de celobert («La Llum del Far», 50).

Argument

La Berta és una noia de setze anys, intel·ligent i assenyada que s’enamora bojament de l’Abel, un noi dos anys gran que ella. El coneix a través de la Yukino, la seva millor amiga, ja que l’Abel estudia il·lustració a l’escola de manga que dirigeix la Natsumi, la mare de la Yukino. La Berta n’està molt, de l’Abel. És molt atractiu, llest i un dels alumnes més destacats de l’escola de manga.

Amb tot, poc temps després de començar la relació, la Berta descobreix que l’Abel potser no és tan ideal com s’havia imagi-nat. Sovint té un comportament possessiu i, fins i tot, agressiu.

La Berta decideix tallar la relació. Ningú del seu entorn no entén la seva decisió, ni tan sols la Yukino; tothom aprecia l’Abel.

Malgrat la soledat i l’angoixa que sent la Berta, trobarà un amic en en Pau, company d’institut que, juntament amb l’Ivan, mos-traran a la Berta la veritable personalitat que s’amaga darrere la cara d’àngel de l’Abel.

Els dos nois intentaran ajudar la Berta, sobretot l’Ivan. Víctima des de petit dels maltractaments de l’Abel, vol desenmascarar el seu germà d’una vegada per totes, fins a arribar a conseqüències extremes.

A la vegada, a través de la seva experiència, la Berta entendrà millor la seva mare, que se sent anul·lada al costat d’un marit que mai no l’ha deixat treballar fora de casa. La Berta, però, procurarà ajudar la seva mare a fer realitat els seus somnis i plantar cara al seu pare.

La pressió de l’Abel sobre la Berta cada vegada és més present, i la solució sembla que no arriba. Els esdeveniments es precipiten quan la Natsumi apareix morta al garatge de casa seva i totes les sospites recauen sobre la mateixa persona. Però, és realment com pensen o els prejudicis han fet que la policia detingui un innocent?

Temes

Amor adolescent

Primers símptomes del maltractament en els joves

L’amistat i la solidaritat

Acuit moral

La família

Malalties mentals

La superació de dificultats i el valor

El manga (il·lustració japonesa)

6

Treballem...

Treballem la literatura

1 El diari

A l’activitat 14 de la secció «Durant la lectura» (Quadern de l´alumnat) es demana als alumnes i les alumnes que escriguin una notícia a partir d’un capítol del llibre. A les planes de succes-sos dels nostres diaris, sovint hi apareixen notícies com les que hagin pogut escriure els alumnes i les alumnes, però podem utilitzar l’exercici per analitzar aquest mitjà de comunicació.

Objectius:

Desenvolupar els coneixements sobre el gènere periodístic fent analitzar als alumnes i les alumnes les diferents parts o seccions del diari. Fer-los ser conscients de les diferents maneres que hi pot haver de transmetre una informació per crear un esperit crític i autònom a l’hora d’agafar un diari.

Proposta:

Dividir la classe en grups i escollir algun dels aspectes de la novel·la. Cada grup haurà de crear una de les següents parts del diari:

a. Escriure una notícia (en format llarg o breu) de l’esdeveniment de la novel·la que escullin.

b. Un article d’opinió sobre el tractament de la violència als mitjans de comunicació, o bé sobre la violència de gènere (anàlisi de si són escabrosos, objectius, superficials i només busquen la notícia, etc.).

c. Com a obituari (els alumnes hauran de fer una biografia de la Natsumi).

d. Buscar estadístiques sobre criminalitat/violència de gènere, elaborar una gràfica, reescriure la notícia i explicar les gràfi-ques partint del cas de la novel·la.

e. Crear un espai anomenat «L’opinió del lector», tot establint preguntes al voltant de la temàtica de la novel·la i creant les pròpies gràfiques i estadístiques sobre l’opinió dels companys i les companyes de classe.

En acabat, es pot editar el material en format de diari o revista. Caldrà pensar un nom i fer el disseny. Molts programes de trac-tament de textos inclouen aplicacions per poder editar i ma-quetar textos.

2 Othello de William Shakespeare

William Shakespeare va escriure aquesta obra cap al 1603. Narra la història de la destrucció del seu protagonista, Othello, a causa de les maquinacions i estratègies del seu lloctinent Iago, un home mogut per un fort sentiment de venjança per no haver aconseguit la posició i recompensa que esperava. Iago fa creure a Othello que Desdèmona, la seva muller, li és infidel. Othello, mogut per la gelosia i el dubte, acaba matant la seva dona just en el moment que descobreix l’engany de Iago. Othello, desespe-rat, se suïcida i Iago és fet presoner.

Objectius:

A través de la lectura de l´obra de William Shakespeare, aprendre a analitzar i establir paral·lelismes entre els personatges d’Estripar la Teranyina i els d’Othello.

Proposta:

L’activitat pretén analitzar les principals similituds i diferències entre l’Abel i l’Ivan, d’Estripar la teranyina, i Othello i Iago, de l’obra de Shakespeare. Una activitat que es pot fer en grup o establint un debat obert (tota la classe hi participa).

Fitxa del text:

Títol: Othello

Autor: William Shakespeare

Publicat per: Institut del Teatre, 1996

Traductor: Josep M. de Sagarra

Preguntes:

Què fa semblants els personatges? Per què?

Quines diferències podem establir entre ells?

Quin paral·lelisme podem establir entre el personatge de Iago i l’Ivan?

7

Les cartes de Propp de Gianni Rodari

Prohibició InfraccióDany (o mancança)Partida de l’heroiMissióTrobada amb el donantL’atribut màgicCompareix l’antagonistaPoders diabòlics de l’antagonistaDuelVictòriaRetornArribada a casa El fals heroiLa tasca difícilReparació del danyReconeixement de l’heroi El fals heroi desemmascaratCàstig de l’antagonistaNoces

Segons la proposta inicial de Propp, les funcions, posades una darrere l’altra, constituïen l’esquelet bàsic de qualsevol conte o rondalla.

Proposta 2:

Plantejar una situació hipotètica als alumnes i les alumnes sobre els personatges de la novel·la i, utilitzant tres o quatre targetes escollides a l’atzar, inventar un conte o relat curt.

Treballem...

3 Les cartes de Propp de Gianni Rodari

Vladimir Propp, folklorista rus, va establir una llista de 31 fun-cions (temes o enunciats) per analitzar els contes tradicionals. Aquesta llista va servir al rondallista italià Gianni Rodari per crear un joc per inventar històries. Rodari va reduir la llista a 20 funcions.

El joc de Rodari consistia a escriure cadascun d’aquests enun-ciats en una targeta i donar-ne tres o quatre als seus alumnes per tal que inventessin un conte amb els enunciats que els havien tocat.

Tot i que la llista de funcions es va establir per analitzar rondalles i contes tradicionals, també es pot utilitzar per analitzar novel·les realistes, com és ara Estripar la teranyina. Allà on diu «heroi», hi podem entendre «protagonista»; on diu «atribut màgic», hi podem entendre «qualitats del protagonista»; on diu «poders diabòlics de l’antagonista», hi podem entendre «perso-nalitat de l´antagonista», etc.

Objectius:

A través de les funcions, ser capaços de fer una anàlisi de la novel·la i aprendre a reconèixer els diferents mecanismes que intervenen en el desenvolupament de l’acció.

També oferir una eina a l’alumnat perquè pugui desenvolupar les seves pròpies narracions.

Proposta 1:

Analitzar la novel·la en forma de comentari relacionant els enunciats que hi ha a continuació:

8

Treballem...

5 El thriller (segona activitat)

Moltes vegades la nostra pròpia imaginació ens fa males passa-des. Una incertesa, una sensació, una inseguretat pot servir per generar el desenvolupament d’un thriller psicològic; és a dir, que el suspens i la tensió emotiva es generen a través del joc entre allò que és i el que sembla que pot ser.

A Estripar la teranyina hi ha una situació real d’assetjament, però gran part de la tensió es genera a través del testimoni de la Berta.

Objectius:

A través d’un enunciat, els alumnes i les alumnes hauran d´imaginar una narració en format de relat curt, tot aplicant els coneixements assolit sobre el thriller.

Proposta:

Plantejar una situació imaginada a l’alumnat per tal que la pugui aplicar a allò après amb les altres propostes i els exercicis del quadern. El relat tant pot ser escrit com en format visual (foto-grafies, vídeo, música, representació, etc.).

Situació a plantejar als estudiants:

Estàs vivint a l’estranger, no parles bé l’idioma i has tingut un mal dia: t’acaben de robar tota la teva documentació. En arribar a casa, trobes dos policies que t’esperen a la porta: El senyor MacDougal, el teu llogater i veí, ha desaparegut i les senyores Erskine (veïna del tercer) i MacKenzie (la portera) han dit alguna cosa a la policia que ha fet pensar que potser tu tens alguna co-sa a veure amb la desaparició.

Quan entres al teu pis amb la policia, tot està regirat. Els agents, troben roba i algunes altres pertinences del desaparegut. Un dels agents rep una trucada: han trobat el cos del senyor MacDougal al costat del riu...

4 El thriller

Estripar la teranyina és una novel·la realista que es podria des-criure com un thriller psicològic. Segons el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, la definició de thriller és la següent: «Mot emprat per a definir una pel·lícula de suspens, policíaca o de terror, que provoca una forta tensió emotiva en els espectadors». Si substituïm pel·lícula per argument, la definició ens pot servir perfectament per definir o caracteritzar Estripar la teranyina.

També podem treballar aquesta definició a partir de la lectura d’algun conte d’Edgar Allan Poe. Es tracta doncs, de fer una anàli-si comparativa entre Estripar la teranyina i els contes de Poe.

Objectius:

A través de la definició del diccionari, ajudar els alumnes i les alumnes a ser capaços de reconèixer els mecanismes que gene-ren tensió en un text, i també reflexionar sobre els conceptes de suspens i tensió emotiva en relació amb els dos textos.

Proposta:

Llegir el conte d’Edgar A. Poe La caiguda de la casa Usher i esta-blir similituds i diferències entre Estripar la teranyina i el conte des de la perspectiva de la definició.

Fitxa del text:

Títol: La caiguda de la casa UsherAutor: Edgar A. PoePublicat per: Edicions 62, 2007

Preguntes per a analitzar els textos:

Com creus que es genera el misteri en un relat?

El misteri, es genera des de l’estructura de l’argument?

Quins altres elements narratius fa servir l’autor?

Quina influència té el paper del narrador a l’hora de crear aquest misteri?

Fixa’t en el tipus de narrador de la novel·la i del conte. Hi trobes semblances o diferències?

9

Treballem...

6 La fotografia

Fins ara hem treballat amb material escrit, però hi ha altres maneres de crear narracions. El teatre i el cinema en són un exemple, ja que la paraula dita o representada es pot convertir en un recurs tan potent com ho pot ser un text escrit.

La fotografia és una eina que ens pot ajudar a crear una narració sense la necessitat d’un text escrit. Qui observa una fotografia no necessita gaires dades per imaginar una història. Tant és que sigui certa com no, el fet és que observar una imatge automàticament genera preguntes i respostes sobre què és allò que veiem i què és allò que deu succeir, i fem hipòtesis, suposem, inventem.

Objectiu:

Fer veure a l´alumnat que amb una simple imatge es pot crear una narració a través de la lectura dels elements que hi apa-reixen.

Proposta:

El fotògraf francès Henri Cartier-Bresson (1908-2004) ha estat un dels més influents en el fotoperiodisme del segle XX. El seu treball constant ha deixat una extensíssima obra que comprèn els moments crucials de la història del segle XX (l’Europa d’entreguerres, els naixents Estats Units d’Amèrica, l’Orient des-conegut per Occident, la Rússia comunista, etc.). Cartier-Bresson creia que hi ha un «instant decisiu» per prémer el disparador. Les seves fotografies són un reflex d’aquesta filosofia.

Podeu buscar les fotografies que trobareu a continuació a qual-sevol cercador d’Internet. Un cop les tingueu, fer que els alum-nes i les alumnes apliquin les preguntes bàsiques del periodisme i que relatin allò que creuen que està succeint.

També podem inventar una identitat per a les persones que apareixen a les imatges. Qui són? Què fan? Com és la seva vida?

Fotografies d’Henri Cartier-Bresson

«Barrio Chino, Barcelona, Spain, 1932»

«France, 1938»

«Visit of George VI, Versailles, France, 1938»

«Paris, France 1953»

«On the banks of the Marne, France, 1938»

«Manhattan, New York, USA, 1947»

«Las Vegas, USA, 1947»

«Srinagar, Kasmhmir, 1948»

«Castille, Spain, 1955»

«Naples, Italy, 1960»

«Michigan, USA, 1960»

«Moscow, Russia, USSR, 1954»

«Leningrad, Russia, USSR, 1973»

10

Treballem...

2 Treballar és un dret o una necessitat? (ampliació d’activitat)

La lectura dels fragments que acompanyen l’activitat està pensada per ajudar a trobar una resposta, però podem aprofi-tar l’avinentesa per ampliar la reflexió amb els alumnes i les alumnes.

Objectiu:

Aprendre a argumentar, crear una opinió sòlida des de la reflexió personal i en grup.

Proposta:

Dins del format d’un debat obert (tota la classe hi participa), l’alumnat haurà de preparar respostes per a les preguntes que es proposen al quadern. El professor o la professora demanarà que l’alumnat exposi les respostes i anirà conduint la classe cap al debat obert. Es pot designar un moderador (alumne) que deter-minarà els torns d’intervenció dels companys i les companyes.

Preguntes per conduir el debat:

Treballar és una necessitat exclusivament econòmica?

El voluntariat pot generar la mateixa sensació reconfortant que el treball econòmicament remunerat? Què els acosta i què els separa?

L’oposició del pare, pot ser només per una qüestió econòmica?

Què passa si un membre de la parella decideix quedar-se a casa i fer de mare o pare?

Treballem per viure o vivim per treballar?

Treballem el debat i la reflexió

1 La faldilla de la Berta (ampliació d’activitat)

A l’activitat 4 de la secció «Durant la lectura» es plantegen quatre preguntes que conviden la classe a reflexionar al voltant de l’enganxada entre l’Abel i la Berta sobre la faldilla que ella es posa per anar a la discoteca. L’activitat planteja quatre preguntes que l’alumnat haurà de respondre. A l’hora de posar en comú les res-postes, podem aprofitar per organitzar un debat obert (tota la classe hi participa).

Objectius:

Aprendre a argumentar la nostra opinió amb dades, informació, idees articulades, etc.

Aprendre a debatre des del respecte vers els companys i les companyes de classe.

Aprendre a escoltar les opinions dels altres i estar oberts a un canvi d’opinió.

Proposta:

Debat obert. Es designa un alumne perquè faci de moderador.

Es creen dos grups per fer un debat a classe i cadascun presen-tarà un vessant de l’argument. Finalment, es convidarà la resta de la classe a fer preguntes als grups i unir-se al debat.

Proposta de preguntes:

Ens vestim per als altres o per a nosaltres mateixos?

Hi ha intencionalitat a l’hora de vestir-se d’una manera determi-nada? (per exemple, una entrevista de feina)

És dolent que hi hagi intencionalitat en la manera de vestir? Què és el que ho faria dolent, la intenció d’un mateix o l’actitud dels altres?

11

Treballem...

4 Relacions de parella

Què és una relació sana de parella?

No podem establir amb certesa un model del que és: tants caps tants barrets. Una relació, però, s’ha de basar en la igualtat, el diàleg i, sobretot, el pacte sobre què funciona o deixa de funcio-nar per a cadascun dels membres de la parella.

Objectius:

Aprendre a reflexionar, argumentar i defensar les nostres idees.

Aprendre a escoltar els companys i les companyes.

Aprendre a debatre d’una manera que tothom hi pugui dir la seva.

Proposta:

En format de debat, convidar els alumnes i les alumnes a reflexionar sobre què vol dir per a ells una relació de parella. A Estripar la teranyina trobem relacions que ens poden servir de punt de partida per al debat.

Tal com s’ha proposat anteriorment, es pot organitzar un debat obert entre l’alumnat tot designant un moderador per tal que estableixi els torns de participació.

Preguntes per al debat:

Què vol dir tenir una relació sana?

Es poden fer preguntes sobre qüestions d’afectivitat. La impor-tància de saber-se preparat o preparada sense necessitat de caure en pressions. La Berta reflexiona sobre aquesta qüestió a la novel·la (p. 68-69).

3 Els treballadors

El treball, la feina o bé les condicions laborals comencen a ser realitats properes a l’alumnat. Per tant, pot ser interessant reflexionar sobre el món laboral. Què en saben? Què n’esperen? Podem triar un fragment de la novel·la com a punt de partida per al debat.

L’Abel és autor d’opinions contundents, per exemple les declara-cions racistes que ja han treballat els alumnes i les alumnes al quadern de lectura. Però també fa declaracions contundents sobre els treballadors de l’empresa del seu pare (p. 49).

Objectiu:

Reflexionar sobre el treball i les condicions de treball. Preguntar-se què implica treballar i quines són les condicions òptimes de treball.

Proposta 1:

Llegir el fragment citat a classe i preguntar a l’alumnat:

Què en penseu, de les declaracions de l’Abel. Per què?

La Berta fa una observació sobre el compromís de l’Abel a l’hora de treballar. Creus que tenir aquesta actitud d’esforç i de com-promís justifica les declaracions que fa després l’Abel?

Què és la socialització de l’horari laboral? Per a què serveix? A qui beneficia?

Si fóssiu els directors o les directores d’una empresa, quines creieu que haurien de ser les condicions laborals dels treballa-dors?

Proposta 2:

Dins d’aquesta mateixa activitat es pot veure la pel·lícula de Charles Chaplin Temps moderns.

Una pel·lícula que mostra la deshumanització del treball en cadena a la fàbrica. Es pot fer l’exercici de comparar la crítica que fa la pel·lícula amb el fragment citat de la novel·la.

Fitxa de la pel·lícula:

Títol: Modern Times (Temps moderns)Director: Charles ChaplinAny: 1936País: Estats Units

12

Treballem...

6 Interès o desinterès?

Moltes vegades, per voler ajudar un company o companya resul-ta difícil saber donar el millor consell o el millor suport. Aquest fet es fa palès en observar els personatges d’Estripar la teranyina que intenten ajudar la protagonista.

Objectiu:

Veure i reflexionar sobre què implica oferir ajuda al company o companya.

Proposta:

Amb aquesta activitat es plantegen tres preguntes/situacions per preguntar a classe. Es pot fer un debat obert, o bé dividir la classe en grups i que, després de parlar-ho amb els companys i les companyes, exposin les conclusions.

En Pau, la Yukino i l’Ivan busquen i posen en pràctica, a la seva manera, la millor manera d’ajudar la Berta.

a. Ivan: Sabem que es descobreix la malaltia, però no deixa de fer un favor a la Berta. És punible l’actitud de l’Ivan? Per què?

b. Pau: Sabem que ha estat o està enamorat de la Berta. Creus que actua per interès quan ajuda la Berta?

c. Yukino: Abans no li cau la bena, per què tracta de fer de mit-jancera entre la Berta i l’Abel?

5 què faries? (ampliació d’activitat)

A l’activitat 5 de la secció «Després de la lectura» ja hem treballat aquest tipus d’activitat. Proposem ampliar l’exercici. Aprendre a veure les coses des d’un altre punt de vista ens pot ajudar a ser més creatius a l’hora d’analitzar situacions i extreure’n les nos-tres pròpies conclusions. A la vegada, veure les coses des del punt de vista d’una altra persona pot servir per ajudar-nos a entendre millor el nostre entorn i ser-ne més conscients.

Objectiu:

Davant la informació donada, ser creatius a l’hora d’imaginar alternatives o altres vies per resoldre qualsevol situació que se’ns presenti.

Proposta:

En grups o amb la classe, responeu les preguntes següents:

a. Imagina’t que tens un fill com l’Abel. Com creus que hauries reaccionat davant dels fets que han succeït?

b. Imagina’t que visquessis una situació similar a la dels pares de la Berta, com actuaries?

c. Què hauries fet si t’haguessis trobat en una situació com la de l’Ivan? Busca una alternativa a la decisió que pren.

d. Imagina’t que ets la germana o el germà de la Berta. Quina creus que hauria estat la millor manera d’ajudar-la?

13

Treballem...

Proposta:

Demanarem als alumnes i les alumnes que portin retalls de notí-cies de diaris sobre violència masclista, no només notícies de la secció de successos, sinó també sobre iniciatives o lleis de pre-venció aprovades per les diferents administracions: campanyes de sensibilització, ordres de distanciament, etc.

L’exercici ha de servir per poder discutir àmpliament i de mane-ra global aquesta situació. Mitjançant un exercici de relació entre les dades de les estadístiques i la notícia, podem pregun-tar el següent:

a. Què en penseu, del tractament d’aquesta informació als mit-jans? (sensacionalista, objectiva, distant...)

b. A què creieu que és degut aquest tractament?

c. Heu trobat alguna campanya de prevenció? Què en penseu? Creieu que pot ser efectiva?

d. La presència als mitjans d’aquest tipus de notícies, campanyes publicitàries o iniciatives, quin efecte creieu que té sobre les víctimes que no han denunciat la seva situació?

e. A la vegada, el fet que sigui tan present als mitjans, pot provo-car l’efecte contrari i que la gent es dessensibilitzi? Per què?

Treballem contra la violència de gènere

1 Campanya «Talla amb els mals rotllos» – Institut Català de les Dones

L’institut Català de les Dones (ICD) és un organisme dependent de la Generalitat de Catalunya que crea, coordina i controla polítiques i iniciatives de dones i per a dones. Aquestes iniciati-ves s’inscriuen dins el marc de les polítiques socials que gestiona el govern.

Entre les diferents iniciatives i actuacions, hi ha el programa «Talla amb els mals rotllos», que pretén sensibilitzar la població, especialment els més joves, sobre què és i com evitar la violència de gènere.

Al lloc web de l’ICD trobareu informació sobre aquesta iniciativa, així com propostes de tallers i activitats per fer a classe. L’adreça és www.gencat.cat/icdones/tmr/index.html

A més a més, dins l’apartat «Violència masclista» de l’ICD troba-reu estadístiques sobre la situació a Catalunya, les quals es poden consultar gratuïtament i poden servir per fer una activitat a classe.

Objectius:

Ser conscients que darrere les estadístiques hi ha una realitat palpable.

Es pretén reflexionar també sobre el tractament d’aquestes rea-litats als mitjans de comunicació.

14

Treballem...

Bend it like Beckham (Quiero ser como Beckham)

Fitxa de la pel·lícula:Títol: Bend it like Beckham (Quiero ser como Beckham)Directora: Gurinder ChadhaAny: 2002País: Regne Unit

Resum:

La Jess és filla d’una família tradicional shik establerta a Anglaterra que lluita per mantenir les seves tradicions i per transmetre-les a les seves filles. La Jess, però, només pensa a jugar a fubtol: un desig incompatible amb les esperances de la seva família. És un esport de nois i l’equip mostra les seves cames al públic. Tot canvia quan coneix la Jules, una noia anglesa del barri, que la introdueix en el futbol femení i li proposa jugar al seu equip.

Proposta:

Tradicionalment i històricament, hi ha hagut activitats només destinades als homes i d’altres exclusivament per a les dones. És cert que la diferència entre les unes i les altres ha anat disminuint amb el pas del temps, però, tal com mostra aques-ta pel·lícula, queda camí per fer.

Preguntes per animar el cinefòrum:

Què passa quan trenquem els esquemes? Analitzeu els proble-mes que tenen les dues protagonistes amb les seves famílies.

Per què diferenciem entre «coses de noies» i «coses de nois»?

Per què hi ha activitats que tradicionalment són d’homes i d’altres, de dones?

Creieu que si un home fa una activitat de dona té els mateixos problemes o hi ha la mateixa repercussió que a l’inrevés?

2 Cinefòrum

El cinema és una altra eina que ens permet reflexionar amb la clas-se i treballar el debat al voltant de la temàtica de la novel·la que estem analitzant. A través dels diferents punts de vista que pre-senten les pel·lícules, podem treballar i relacionar temes i establir debats amb els alumnes i les alumnes de la nostra classe.

Proposem tres títols a través dels quals podem treballar diferents aspectes en relació amb els rols i les actituds envers les concep-cions socials que tenim sobre el que representa ser home o dona.

Whale rider (Nedant amb balenes)

Fitxa de la pel·lícula:Títol: Whale rider (Nedant amb balenes)Directora: Niki CaroAny: 2004País: Nova Zelanda

Resum:

La Pai és la néta d’en Koro, el cap de la comunitat maori on viuen. Pel fet de ser una noia, en Koro no l’accepta com a hereva i successora del seu càrrec i organitza una competició entre els nois de la comunitat per poder trobar un successor masculí que pugui rellevar-lo quan ell no hi sigui. La Pai farà el que sigui per aconseguir l’acceptació del seu avi, fins i tot nedar amb balenes per demostrar que està preparada per ocupar el seu lloc dins la comunitat.

Proposta:

Aquesta pel·lícula és interessant per reflexionar sobre l’ostentació del poder; és a dir, qui ocupa les posicions amb més poder en la societat i els rols que s’estableixen socialment per als homes i les dones.


Per què en Koro no vol que la Pai sigui la seva successora?

Què té de dolent que una noia ocupi el càrrec més important de la comunitat?

Creieu que les concepcions d’en Koro són habituals avui en dia? Per què creieu que passa?

15

Treballem...

Treballem les malaties mentals

1 Goya i la quinta del sord

Francisco Goya va viure els seus darrers anys en una finca a prop de Madrid, on, ja malalt, va pintar una sèrie d’obres a les parets de la casa. Aquesta sèrie de catorze pintures es coneix com les Pintures Negres. Són pintures de temàtica fosca, a vegades una mica cruels. A més a més, han estat sempre molt enigmàtiques, ja que mai no hi ha hagut una interpretació consensuada.

Objectiu:

Aprendre a relacionar, a través de l’estímul de la pintura i de la recerca sobre la biografia del personatge, la manera d’expressar-se del pintor amb la seva salut mental, com a possible interpre-tació de les pintures.

Proposta:

Per grups, fer buscar als alumnes i les alumnes dades biogràfi-ques sobre el pintor, sobretot del final de la seva vida. Analitzar les pintures tenint en compte les dades biogràfiques trobades.

Preguntes per als alumnes:

Com creieu que va influir la salut del pintor en la concepció d’aquestes pintures?

Penseu que podem considerar aquestes pintures un reflex de l’estat d’ànim del pintor?

Quina interpretació faríeu sobre el color i el to de les pintures?

Héctor

Fitxa de la pel·lícula:Títol: HéctorDirectora: Gracia Querejeta Any: 2004País: Espanya

Resum:

Héctor acaba de perdre la seva mare i va a viure amb la seva tieta Tere i la seva família, a qui fa temps que no veu a causa del distanciament entre la seva mare i ella. A poc a poc, es va acostumant a la nova vida i va coneixent millor els qui l’envolten i les seves problemàtiques. Fins que apareix el seu pare, a qui creia mort, i que arriba per recuperar el temps perdut.

Proposta:

Héctor és una pel·lícula que mostra diferents estereotips de masculinitat. El protagonista mateix és titllat d’estrany per un altre dels personatges, per la simple raó que ajuda a cuinar la seva tieta i és més aviat callat. Els altres personatges (Juan, Gorilo i Ángel) es corresponen amb les diferents concepcions sobre l’actitud i la manera d’expressar-se i actuar envers els altres que tradicionalment s’han associat als homes. És per això que seria interessant analitzar amb la classe aquestes diferències i pensar sobre la legitimitat d’actuar d’aquesta manera.


Què en penseu, de la concepció que té l’Ángel de l’Héctor?

Què en penseu, de la relació entre la Fany i l’Ángel? Com es desenvolupa?

Què en penseu, de l’actitud de l’Ángel envers la Fany?

Què en penseu, de l’agressió de l’Ángel?

Què en penseu, de la manera que tenen de resoldre els pro-blemes en Tomás i en Gorilo?

16

Treballem...

Resum:

Walter Mitty té una imaginació desbordant. Un simple viatge en cotxe es pot convertir en un vol en avió a punt de travessar un huracà; passar per davant d’un hospital pot dur Walter a ser l’únic metge capaç d’operar un pacient de coreopsis i a la vegada arreglar la màquina amb la qual haurà de fer l’operació simple-ment amb una estilogràfica. Llàstima que la seva dona no sem-pre vegi amb bons ulls que el seu marit somiï despert a la mínima de canvi.

Proposta:

Llegir el conte i analitzar el personatge de Walter Mitty. Podem fer-ho a través de les preguntes següents:

a. Per què actua d’aquesta manera Walter Mitty?

b. Què en pensa la seva dona?

c. Penseu en la rutina de la vida dels personatges que s’entreveu al conte. Què n’opineu ara, dels seus comportaments? (tant d’en Walter com de la seva dona).

d. Creieu que són feliços els personatges?

2 La vida secreta de Walter mitty

Fitxa del text:

Títol: La vida secreta de Walter Mitty Autor: James ThurberPublicat per: El Acantilado, 2004Traductor: Celia Filipetto

James Thurber va ser un famós contista americà que col·laborava regularment amb la revista The New Yorker tant amb relats com amb vinyetes. La vida secreta de Walter Mitty és un dels seus contes més famosos. Molts han considerat l’actitud del protago-nista com una semipatologia, una incapacitat de relacionar-se amb l’entorn i la necessitat d’escapar de la realitat. D’altres, però, han vist com un recurs molt creatiu el fet que, davant la rutina i la poca motivació que ofereix l’entorn, una persona pugui eva-dir-se amb la pròpia imaginació.

Actualment, quan una persona no es comporta segons uns cànons o el protocol social, és susceptible de ser acusada de poc normal. Però on comença la tan preuada «normalitat» i on la «no-normalitat»?

Objectius:

A través del conte, fer reflexionar la classe sobre les concepcions que s’estableixen de normalitat/anormalitat o bogeria.

Fer ser conscient l’alumnat sobre la influència i els efectes de l’entorn en la vida de cadascú. Pensar sobre quines poden ser les causes i conseqüències. Evitar el prejudici fàcil.

17

Treballem...

Algunes versions asseguren que Narcís va morir ofegat en el moment de voler fer un petó a la seva imatge. Altres versions diuen que es va anar consumint i desfent al costat de l’aigua. Totes coincideixen a dir que després de la seva mort van aparèixer dues flors de color groc i blanc al lloc on ell havia estat.

El narcisisme

La personalitat narcisista està catalogada com a malaltia o tras-torn. Aquells que la pateixen actuen de manera similar al Narcís del mite i són incapaços de veure més enllà de si mateixos; a més, se’ls fa impossible posar-se a la pell de l’altre.

Proposta:

Llegir la versió del mite que apareix a Les metamorfosis i compa-rar Narcís amb el personatge de l’Abel i l’Ivan d’Estripar la teranyina.

Per tal d’entendre una mica més aquest trastorn, demanar als alumnes i les alumnes que en busquin informació i reflexionin si es correspon amb el comportament de l’Abel i per què.

3 El mite de narcís

Fitxa del text:

Títol: Les metamorfosisAutor: OvidiPublicat per: La Magrana, 2003Traductor: Ferran Aguilera

Publi Ovidi Nasó (43 aC - 17 dC) va recollir al llibre Les metamorfosis una innombrable quantitat de mites d’origen grecoromà, entre els quals hi ha el de Narcís, que podem trobar al llibre tercer.

Objectiu:

A través de la lectura del mite, relacionar aquest tipus de perso-nalitat amb el personatge de l’Abel d’Estripar la teranyina. A la vegada, aprofitar per conèixer una mica més aquest trastorn.

El mite (resum):

Narra la història de Narcís, fill de Cefis i Liríope, de qui el vell Tirèsies va predir que viuria molt temps, «sempre que no es cone-gui a si mateix». Narcís va créixer, era desitjat tant per mortals com immortals, però ell mai no es va fixar en ningú, i això moltes vegades va provocar irritació entre les noies rebutjades. Una d’elles, una nimfa, va demanar als déus que Narcís patís un amor no correspost. Els déus la van escoltar el dia que Narcís va veure la seva pròpia imatge reflectida a l’aigua d’una bassa, al costat de la qual s’havia aturat a descansar. Mai més no es va voler separar d’aquella bassa i es va anar consumint desesperat perquè no rebia cap resposta de la imatge que veia a l’aigua, la qual, tot i que també se’l mirava, no responia les seves preguntes.

18

Treballem...

Shine

Fitxa de la pel·lícula:Títol: ShineDirector: Scott HicksAny: 1997País: Austràlia

Resum:

David Helfgott és un noi dotat per a la música. Nascut al si d’una família jueva immigrada a Austràlia, aprèn a tocar el piano de ben petit sota l’estricta disciplina del seu pare. Amb el temps, va guanyant notorietat, però el seu pare es manté ferm en la seva disciplina, fet que provoca que David se senti fortament pressionat i decebut quan sorgeix l’oportunitat de marxar a Anglaterra a estudiar música. La tensió amb el seu pare va creixent fins que finalment s’escapa i marxa a Londres. Després d’anys d’estudiar a l’Acadèmia, el dia del concert de final de carrera David pateix una crisi nerviosa que fa que l’internin en un psiquiàtric. A partir d’aquest moment, la salut mental de David es veurà afectada, tot i que, amb el temps, acabarà sent un dels pianistes més reconeguts a nivell mundial.

Proposta:

Shine va tenir un reconeixement mundial notori, però és interessant sobretot perquè la pel·lícula està basada en la biografia del pianista australià David Helfgott. És una bona pel·lícula per tractar amb els alumnes i les alumnes els efec-tes psicològics d’una pressió massa dura sobre l’individu. A Estripar la teranyina hi ha un exemple molt clar en el perso-natge de l’Ivan. La pressió constant del germà i l’aïllament davant dels pares acaba provocant aquest transtorn obsessiu que es descobreix al desenllaç de la novel·la.


Com es pot relacionar el personatge de Shine amb l’Ivan d’Estripar la teranyina?

Creieu que es podria haver evitat la crisi nerviosa de l’un i el transtorn obsessiu de l’altre?

Avalueu els efectes de l’entorn sobre les persones. Què es pot fer per tal que no ens afectin certes coses?

4 Cinefòrum

Les dues pel·lícules que hi ha a continuació són propostes que poden servir per reflexionar amb la classe des d’un vessant més lúdic sobre les percepcions que tenim com a societat al voltant d’algunes malalties i d’aquells que les pateixen. A més, els nous formats permeten posar la versió original subtitulada, una bona ocasió per practicar llengües.

A Beautiful mind (Una ment meravellosa)

Fitxa de la pel·lícula:Títol: A Beautiful Mind (Una ment meravellosa)Director: Ron HowardAny: 2001País: Estats Units

Resum:

John Nash ha viscut la seva vida universitària envoltat dels seus companys, però a la vegada se n’ha mantingut distant. Només té una relació propera amb el seu company d’habitació, Charles. Va passant el temps, i quan treballa de professor, comença a col·laborar amb el servei secret i l’agent Parcher. La situació es comença a embolicar, fins que el professor acaba tenint un atac d’ansietat. Nash és ingressat en un psi-quiàtric i se li diagnostica una esquizofrènia.

Proposta:

Una ment meravellosa narra la vida del matemàtic i premi Nobel nord-americà John Nash, que pateix una esquizofrènia. La pel·lícula reflecteix extraordinàriament el punt de vista d’una persona amb la malaltia a través de personatges que només pot veure el malalt.

Amb la classe, es podria fer un exercici d’investigació al vol-tant d’aquesta o altres malalties, i intentar imaginar com representarien els efectes que poden tenir algunes d’aquestes malalties des del punt de vista del malalt.

També es pot aprofitar per fer alguna visita a alguna associa-ció o entitat relacionada amb aquest tipus de trastorns.

19

Treballem...

Proposta:

A través de la lectura de còmics diferents, analitzar les diverses opcions que utilitza aquest gènere per crear i completar el sig-nificat del text (expressions de gest, de la cara, silencis, efectes amb la tipografia, etc.). També és interessant veure com cada gènere estructura i desenvolupa la narració. El còmic d’aventures s’estructura amb capítols tancats, la novel·la gràfica és lineal, els còmics d’herois són lineals en comparació de la tira còmica o vinyeta, que utilitza d’una a quatre vinyetes per explicar tota la història...

Proposta de personatges per comparar:

Doctor Slump

Clamp (Sakura la de les cartes)

Tintin (Hergé)

Asterix i Obèlix

Superman

Spiderman

Sergi Grapes

Benet Tallaferro

Les aventrues d’en Massagran

Mafalda

Calvin & Hobbes

Treballem l´expressió gràfica i artística

1 L’escaleta

A Estripar la teranyina la narradora crea imatges per descriure els seus sentiments, per exemple la metàfora de la teranyina. Els títols dels diferents capítols també són força gràfics i es poden il·lustrar amb una sola imatge.

Objectiu:

Aprendre a trobar la manera d’expressar idees a través de la imatge.

Proposta:

Demanar als alumnes i les alumnes que dibuixin una graella de vint vinyetes (una per a cada capítol del llibre). Els títols dels capí-tols serviran de referència i per titular cadascuna de les vinyetes.

L’alumnat haurà de crear una imatge que cregui que pot ser representativa del capítol i exposar els treballs a classe. Es pot utilitzar el dibuix, la fotografia, el collage, la pel·lícula, etc.

2 El còmic

El món del còmic és un element important a la novel·la. A través de les vinyetes es va construint una història i una narrativa que funciona igual que una novel·la.

Objectiu:

Aprendre a distingir els elements que utilitzen els còmics per crear la seva història, i fer-ho a través de diferents models dife-rents dins del gènere del còmic. També, aprendre a fer valoracions de materials gràfics i artístics, que els alumnes i les alumnes aprenguin a argumentar una opinió basada en quelcom estètic.

20

Treballem...

Treballem altres cultures

1 L’altre

El qui és diferent sempre provoca recel. A Estripar la teranyina la Yukino i la seva família no sempre són ben vistes (només cal pen-sar en les opinions de l’Abel).

Objectiu:

Reflexionar sobre què ens fa por o incomoda davant de l’altre, del que considerem diferent a nosaltres (sigui per qüestió de raça, sexe, costums, gustos, etc.).

Proposta:

Analitzar el cas de la família de la Yukino.

La seva família, tot i que manté els seus costums, podem dir que està integrada a la societat catalana? Podem dir que hi hagi tipus de «diferències»? Per què?

Podem analitzar també el cas de la família de la Yukino i el de la família de la Jess a la pel·lícula Bend it like Beckham (apartat «Treballem contra la violència de gènere»).

3 La novel·la gràfica

La novel·la gràfica moltes vegades també ofereix propostes interessants per aprofundir problemàtiques que ens envolten. A més, és una altra manera de veure com es va desenvolupant una història. Seria bo fer un exercici de comparació entre una novel·la gràfica i una novel·la.

Algunes novel·les s’han passat a format de còmic. Un exemple clar és el cas d’en Massagran. Originàriament, es va publicar com a novel·la de fulletó en una revista infantil, i amb el temps se’n va fer un còmic i fins i tot una sèrie a la televisió.

Objectius:

Aprendre a argumentar i enriquir el vocabulari per tal de defen-sar les nostres opinions, sobretot a l’hora de valorar una obra gràfica. Aprendre a comparar i analitzar una mateixa obra des dels seus diferents formats i adaptacions.

Proposta 1:

Tot just hem celebrat el centenari d’en Massagran. Les seves aventures, escrites per J.M. Folch i Torres, originalment van ser publicades per episodis en una revista infantil. Més endavant van ser recollits en una novel·la i, amb el temps, han esdevingut còmics i una sèrie a televisió.

Podem dividir la classe en grups i encarregar a cada grup que busquin els llibres i els còmics d’en Massagran i observin les similituds i diferències dels diferents formats. Seria interessant veure altres personatges de la literatura que hagin tingut pro-cessos similars.

Proposta 2:

La novel·la gràfica també pot servir per tractar temes socials o de salut des d’un altre punt de vista.

Proposta de títols:

Títol: Arrugas Títol: Maria i joAutor: Paco Roca Autor: Manuel GallardoTema: L’alzheimer Tema: Autisme

21

Treballem...

4 Per saber-ne més

Casa Àsia és una entitat establerta a Barcelona que va néixer amb l’objectiu de difondre la cultura, història i tradició del con-tinent asiàtic. Organitza cursos, conferències, cicles cinemato-gràfics i activitats per a infants.

Casa Àsia Palau Baró de CuadrasAv. Diagonal, 37308008 Barcelona93 368 08 36www.casaasia.es

Per conèixer més sobre altres cultures, l’entitat Amics de la UNESCO ofereix cicles de conferències i activitats. Amics de la UNESCO va ser una de les primeres seus de la UNESCO al país. La seva tasca és apropar el coneixement d’altres cultures i llengües amb l’objectiu de fomentar una millor convivència, diàleg i respecte entre totes les cultures.

Amics de la UNESCOC/ Mallorca, 20708036 Barcelonawww.caub.org

2 Conèixer altres cultures a través de la novel·la gràfica

Dins del món dels còmics, també cal destacar l’obra de l’artista canadenc Guy Delisle, que ha publicat tres novel·les gràfiques de les seves experiències a l’estranger: Shenzhen, Pyongyang i Crónicas Birmanas.

Objectius:

A través de la lectura, imaginar com deu veure un estranger el nostre país.

Reflexionar sobre les actituds que adoptem davant altres mane-res de fer diferents de les nostres.

Proposta:

Podem dividir la classe en tres grups, cadascun dels quals haurà de crear el seu còmic des del punt de vista següent:

1r grup: La visió que té un estranger del nostre país.2n grup: La visió que té l’autòcton del seu país.3r grup: La visió que té el turista en un altre país.

3 mapamundi de les cultures (ampliació d’activitat)

Després de fer l’activitat 8 de l’apartat «Després de la lectura», podem ampliar cap a altres cultures.

Objectiu:

Enriquir els nostres coneixements sobre altres maneres de fer i veure el món.

Proposta:

Aplicar el mateix quadre de l’activitat 8 a altres cultures. Dividim la classe en grups i cada grup dedicarà la recerca a una part/país del món. Els alumnes i les alumnes hauran de fer una petita presentació (10 minuts) davant dels seus companys. A mesura que es van succeint les exposicions, es pot anar marcant en un mapamundi mut els diferents països que s’han estudiat.

22

I ara, què?

nits de celobert (LF 27)M. Carme Roca

Nits de celobert és una narració de misteri, ambientada al barri gòtic de Barcelona. Uns fets luctuosos sense explicació fan que des de l’inici de l’obra s’ensumi l’olor de tragèdia. Podran els protagonistes vèn-cer el tenebrós i poderós destí que sembla haver-se apoderat de la part antiga de la ciutat?

Temps de miracles (Narrativa Nova)Anne-Laure Bondoux

En Kumail fuig de les guerres del Caucas amb la Glòria, una jove de passat misteriós, que se n’ha fet càrrec des de la mort de la seva mare. El seu objectiu és França, la seva pàtria d’origen. Per arribar a la seva desti-nació hauran de patir penalitats i perills que afectaran la seva relació.

maic (LF78)Tina Vallès

Una mare que busca el pare perfecte, una àvia que és lluny i només truca per l’aniver-sari, un germà immòbil que sembla que no hi sigui: tot són absències en la vida d’en Maic, i se li barregen les unes amb les al-tres fins a provocar-li remolins al melic. I quan en Maic té remolins al melic, surt al replà i... Sort en té dels veïns: la senyora Coixins, el senyor Soldat, el senyor i la senyora Històries, tots ells li salven les tardes de soledat, mentre espera que la mare torni.

Pou sense fons on the rocks (LF72)Joan Pla

En Manel és un noi més o menys feliç acom-plexat pel seu acne, que està secretament enamorat de la Paola. Com molts joves, surt el cap de setmana de festa per passar-ho bé. L’alcohol és el seu company de festa insepa-rable que li fa perdre complexos. Una nit, de tornada a casa amb un amic es produirà un fet tràgic que el durà a mentir als companys, als pares i a la policia.

Dictats:

Utilitzar fragments de novel·les per fer dictats amb l’objectiu que els alumnes i les alumnes s’interessin per l’origen dels frag-ments dictats i s’engresquin a llegir tota la novel·la. A les pági-nes que hi lia a cotinuació en trobareu quatre mostres.

Club de Lectura:

Els clubs de lectura són iniciatives que apleguen un grup de gent cada cert temps (un cop a la setmana, cada quinze dies o un cop al mes) que es reuneix per parlar i intercanviar opinions sobre el llibre que han llegit.

Moltes biblioteques públiques n’organitzen. Potser a la biblioteca del vostre institut n’hi ha algun. Moltes llibreries de barri també tenen els seus propis clubs oberts a tots els públics.

I, si no, sempre en podeu organitzar un vosaltres mateixos. Només cal posar-se d’acord sobre quin llibre llegireu, establir cada quant fareu les sessions, que algú prepari les preguntes per al dia de la trobada literària, i a llegir!

Objectiu:

Que els alumnes i les alumnes gaudeixin llegint i compartint lectures. Que vegin l’oportunitat de descobrir mons nous a tra-vés dels llibres i que ho puguin compartir.

Lectures en veu alta:

Un alumne escollirà un fragment, conte, poema, capítol, etc. que li hagi agradat de qualsevol llibre i es prepararà per llegir-lo en veu alta a la classe. Idealment, es pot fer durant les colònies o en alguna activitat a l’aire lliure.

Cinefòrums:

L’adaptació al cinema de novel·les populars és constant. A través del visionat d’aquestes pel·lícules, es pot potenciar la lectura comparativa entre la novel·la original i el film. A més a més, hi ha moltes pel·lícules que serveixen per crear fòrums amb els alumnes i les alumnes per tractar diferents temes, tal com hem vist en aquest quadern.

Per continuar llegint:

i ara, què?:

23

I ara, què?

1 Pou sense fons on the rocks

Fitxa del llibre:

Títol: Pou sense fons on the rocks

Autor: Joan Pla

Editorial: Baula

Núm. i col·lecció: La llum del far, 72

Pàg.: 167

ISBN: 978-84-479-1954-3

Dictat:

El Manel no va poder aclucar els ulls en tota la nit. Es bellugava d’una banda a l’altra del llit, nerviós, insomne, tot i que el cos li demanava dormir a causa de la quantitat d’alcohol que havia begut i no podia pair. La imatge del Carles, tirat a la vorera, mort, segons la seva impressió, amb els ulls oberts, immòbils, orbs, se li representava a tothora entre la penombra de l’habitació. O, va pensar, com que anava begut, tot havia estat una falsa impres-sió? ¿No era mort del tot el Carles, sinó només aparentment inconscient per la ingesta d’alcohol i l’havia deixat abandonat com un insecte immund sobre la vorera?

Els dubtes el van començar a turmentar i va pensar per un moment si tornava al lloc de l’accident i demanava socors. Però la por, la indecisió, el no saber quina explicació podria donar als seus pares, el van tenallar al llit. Algú hi deu haver passat i el deu haver trobat, es va justificar. Li va tornar al cap amb més força la taca de sang que havia deixat sobre el terra… Tota una barre-ja d’imatges i de pensaments que li regiraven el cos i li ficaven la por a dins, fins que va haver de llevar-se i anar al lavabo a vomitar. Era l’última cosa que hauria desitjat fer, perquè sabia que la seva mare no trigaria a trucar a la porta i demanar què li passava. Però no podia vomitar a l’habitació, perquè hauria estat pitjor, amb la bugada que li hauria donat a la mare a mitja nit. Efectivament, davant de les arcades estomacals, que semblaven sortir de les profunditats d’un esvoranc, la seva mare es va pre-sentar a la porta del lavabo.

2 maic

Fitxa del llibre:

Títol: Maic

Autora: Tina Vallès

Editorial: Baula


Pàg.: 88

ISBN: 978-84-479-2266-6

Dictat:

Sempre que tinc mal de panxa la mare no hi és. Arribo de l’escola, ella se’n va i em ve el mal de panxa, uns remolins que em comencen al melic i se me’n van cap endins fins que em dobleguen per la meitat. Quan la mare torna, el mal de panxa se’n va. Ella sempre diu que són nervis. Es veu que tots els nervis els tinc sota el melic.

La mare se’n va cada dia i no em diu mai si tornarà. Llavors vénen els remolins al melic, quan em quedo sol. De vegades l’acompanyo i anem junts pel carrer, però no em dóna mai la mà com he vist que fan les altres mares. Ella va davant i jo la segueixo. La mare no és gaire més alta que jo, però fa trampa i porta talons. Es veu que la mare és molt jove per tenir un nen com jo: la senyora Coixins sempre diu que em va parir que enca-ra era una nena.

Quan anem pel carrer i la mare va davant, jo me la miro i m’inflo tant que em penso que també sóc més alt, tot i no portar talons. La mare és molt guapa i els homes es giren per veure-la passar. Se la miren de dalt a baix com si se la volguessin aprendre de memòria.

Dictats Per continuar llegint:

24

I ara, què?

4 Temps de miracles

Fitxa del llibre:

Títol: Temps de miracles

Autora: Anne-Laure Bondoux

Editorial: Baula

Col·lecció: Narrativa Nova

Pàg.: 219

ISBN: 978-84-479-2120-1

Dictat:

El dia que els duaners em van trobar al fons del camió, tenia dotze anys. Feia tanta pudor com la cambra del cubell de les escombraries de l’Abdelmalik, i no feia més que repetir aquesta frase: emdicblésfortúnisócciutadàdelarepúblicafrancesaéslapu-raveritat.

Havia perdut pràcticament tots els meus preuats tresors pel camí. Encara bo que em quedava el passaport. La Glòria l’havia amagat bé a la butxaca de la meva jaqueta quan érem a la gaso-linera. Juntament amb els informes que duia, quedava provat que jo havia nascut el 28 de desembre de 1985 a Mont Saint Michel, a la vora del Canal de la Mànega, pàgina 16 de l’atles verd. Hi era escrit molt clar. El problema era la meva foto, que s’havia enganxat i després tornat a enganxar, i encara que el senyor Ha havia parat molt esment a refer el segell oficial, els duaners no es van creure que jo fos francès. Hauria volgut explicar-los la meva història, però em faltava vocabulari. Aleshores van estirar el coll del meu jersei per fer-me sortir del camió i em van ficar al seu cotxe.

Va ser així com va acabar brutalment la meva infància, a l’autopista A-4, quan vaig comprendre que la Glòria havia des-aparegut i que me les hauria de compondre sense ella al país dels Drets Humans i de Charles Baudelaire.

3 Sala de conflictes

Fitxa del llibre:

Títol: Sala de conflictes

Autor: Jordi Sierra i Fabra

Editorial: Baula


Pàg.: 169

ISBN: 978-84-479-1985-7

Dictat:

La quarta campanada.

A davant de tot, asseguts en dues cadires separades i de cara al tribunal, hi havia els protagonistes del cas.

En Gabriel Duran era baixet, de poques paraules, el clàssic noi que no destaca mai en res i que gairebé procura passar inadver-tit. Estudiant mediocre, feia anys que era objecte de tota mena de mofes i escarnis per part d’altres companys, i fins i tot de companyes. Amb els cabells curts, les orelles sortides, els texans gastats, la roba descolorida i unes vambes que demanaven un canvi urgent, el seu aspecte, al marge de les marques que tenia a la cara de la pallissa del dia abans, ja era de derrota. Per aquest motiu li va fer pena. Una pena que havia d’apartar si volia ser justa, perquè en aquell cas l’acusat era ell, no l’Èric Padilla.

La cinquena campanada.

L’Èric estava enfadat. Se li notava. Enfadat i amb set de venjança. Que li haguessin destrossat el mòbil potser era la cosa més greu i dramàtica que li havia passat en la seva còmoda vida. La pri-mera vegada que tenia un contratemps, perquè al cap i a la fi les notes li importaven més aviat poc. Ella el coneixia més del barri que de l’escola. Els seus pares regentaven la millor fleca i pastis-seria del poble. Fill únic, no li negaven mai res. Era el que porta-va la roba més nova i els detalls més cars: des de les ulleres de sol o el rellotge de polsera fins a l’última videoconsola que havia sortit al mercat, i no perdia cap ocasió per presumir-ne davant dels altres. El mòbil havia estat el seu regal d’aniversari. Una fantasia que servia per a tot. Fins i tot per telefonar.

25

Solucionari

[pàgina 4]

7. Traduccions:

a. Ser o no ser, aquesta és la qüestió.

b. El monstre d’ulls verds (Imatge relacionada amb l’enveja).

c. No és (pas) or tot alló que lluu.

d. Per sempre més.

e. Tant contents com llarg és el dia.

f. Molt soroll per a no res.

g. Trobar-se en un destret.

h. Tard o d’hora se sap la veritat.

i. Tot és bo si acaba bé.

j. Volatilizar-se.

8. a. Baula.

b. 2005.

c. Tallers Gràfics Edelvives. Saragossa.

d. Indica el propietari dels drets del text i de l’edició respecti-vament.

e. Copyright.

f. Identificador únic per a llibres. Sigles: (de l’anglès) International Standard Book Number.

g. 978-84-479-1431-9

9. a. Primera edició.

b. No. Aquesta és la quarta reimpressió.

c. Col·lecció La llum del Far.

d. Número 50.

[pàgina 2]

ABANS DE LA LECTURA

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

[pàgina 3]

5. Sopa de lletres.

N I T S D E C E L O B E R T

B A D C U R A Y Z F H S T U

R A Q I S A S U I G Z N E I

D H R U Z A S A K Y J K N G

U I Y C E X E C O N T E S C

I S F T E C S X I J O M E F

E T S A L L S F E K P E N I

A O Z P J U O Y B N G U Y L

B R Y G F H R N A J R Y A O

L I T E R A A H A E D C M L

O A R S U K M N P T U E E O

F M C A R M E R O C A I N G

E O I U G I N D F R A E T I

M R N J L I T E R A T U R A

6. a. Resposta oberta.

b. Dramaturg anglès. Va viure a Anglaterra (Londres i Stratford-upon-avon) a finals del s.xvi i principis del s.xvii.

c. The Rose Theatre (Londres, Regne Unit).

d. Romeu i Julieta, Othello, Hamlet, El rei Lear, etc.

26

Solucionari

[pàgina 7]

4. Corregir el fragment:

I si només hagués estat la indumentària... Els cabells els portava mal recollits amb una pinça damunt el clatell que em donava un aire de deixada, com hauria dit el pare, en lloc de portar-los deslligats, lliures, que és com m’afavoreixen. Els porto llargs, els cabells, m’arriben fins a la meitat de l’esquena, són de color castany i me’ls il·lumino amb reflexos daurats, molt suaus, que de tant en tant em faig tenyir a la perruqueria.

Per acabar-ho d’adobar, un gra inoportú m’havia sortit al mig de la galta. No sóc propensa a tenir acne, però de vega-des, sobretot si he menjat xocolata, me’n surt un amb com-plex de superioritat. I per fer companyia al gra, patia una lleu conjuntivitis a l’ull esquerre que em donava un cert aire de pirata emboirant el seu color de mel.

El meu look dissortat, però, no va evitar que ell es fixés en mi.

5. Respostes del Saló del Manga.

a. Saló especialitzat en còmic i cultura japonesa que se cele-bra a Barcelona.

b. El Saló del còmic amplia la seva proposta al món del cómic en general, no només el japonès.

c. La Ficomic és l’entitat que s’encarrega d’organitzar tant el Saló del Còmic com el del Manga.

d. Resposta Oberta (Dr.Slump, Evangelion...).

[pàgina 8]

6. Resposta oberta.

7. Respostes.

a. La conversa és entre la Berta i en Pau.

b. Resposta oberta.

[pàgina 5]

DURANT LA LECTURA (Pàgina 9 a la 90)

1. a. La narradora és la Berta. Narrador en primera persona.

b. La Berta, l’Abel (la Yukino, en Pau i l’Ivan).

c. Passat (primera part). Present (segona part).

d. Es desenvolupa a Barcelona. Barri de la Ribera, zona del Parc de la Ciutadella.

e. Té por de l’Abel. Ha tallat la relació amb ell.

f. És l’escola de la il·lustració de la mare de Yukino. Hi van a conèixer l’Abel.

g. Atendre la gent que va a l’stand de la Ryu.

h. Li agradaria practicar bàsquet. El seu pare (vol que faci futbol).

i. Perquè no li agrada la mida de la faldilla que duu.

j. Aikido. Perquè s’han enfadat.

k. Que s’està fent pel·lícules.

[pàgina 6]

2. C E F D A B

3. Descricpcions.

a. Resposta oberta.

b. Primeres descripcions dels personatges:

Berta (p.21); Abel (p.19); Yukino (p.16-17)

27

Solucionari

[pàgina 11]

13. Resposta oberta.

14. Mots encreuats.

1 O T A K U

2 B O K K E N

3 D O C T O R S L U M P

4 K A T A N A

5 B I S H O N E N

6 R Y U

7 A I K I D O

8 M A N G A

9 K A R A O K E

[pàgina 12]

DURANT LA LECTURA (Pàgina 91 a la 204)

1. Respostes comprensió lectora.

a. Resposta oberta.

b. Resposta oberta.

c. La Yukino. Resposta oberta.

d. Resposta oberta.

e. A en Pau.

f. La venedora de la perfumeria.

g. Resposta oberta.

h. Resposta oberta.

i. Psicòpata. Resposta oberta.

j. La història de l’exalumne de la seva mare.

k. Creuen que la millor opció és que l’Abel es posi en evidència.

[pàgina 9]

8. Del registre informal al formal.

a. Molestava, avorria, carregava, empipava...

b. Treballava, m’esforçava, m’aplicava...

c. Enamorat, encaterinat, em moria per...

d. Presumir, enorgullir-se, ostentar, jactar-se...

e. Extravagant, estrambòtic, anormal, heteròclit...

f. Meravella, prodigi...

g. Manipulat, manejat, maniobrat, adaptat...

h. Vulgar, de mal gust...

i. Atractiu, ben plantat...

j. Bar petit, local...

k. A l´última moda...

9. Resposta oberta.

[pàgina 10]

10. Definicions:

a. Atractívol per les seves gràcies, maneres, especialment pel seu enraonar. (DIEC)

b. Tallar, col·locar (una cosa), de biaix. (DIEC)

c. Captivar per la bellesa, la boniquesa, la gràcia, el bell cap-teniment. (DIEC)

d. Clar, evident, a tots. (DIEC)

e. Incitar. (DIEC)

f. Estar molt content.

g. Repetir-se la mateixa situació.

h. Persona aturada, no gens deseixida.



28

Solucionari

[pàgina 18]

11. Respostes d’antònims:

a. Qualsevol.

b. Exalumna.

c. Després.

d. Habituls.

e. Contenta.

f. Esborrat.

g. Acomiadar.

h. Moltíssim.

i. Força.

j. Sort.

k. Donar.

l. Oblidat.


[pàgina 19]

13. Proposta de fragment:

Li deia allò mostrant un coratge que no tenia, perquè precisa-ment, llavors, el que hauria necessitat era parlar amb ella i explicar-li el que em passava a mi. Però no era el moment. Al pare li hauria anat molt bé aquesta història per carregar con-tra ella i dir-li que allò havia passat per culpa seva, perquè no estava prou per la família. I no hauria estat just, perquè la mare no va fer res més a la vida que estar per nosaltres.

La mare estava nerviosa. Molt. Em va semblar que era la primera vegada que faria una cosa sense que el meu pare hi estigués d’acord.

A la taula, per sota, li vaig donar un copet amb el peu perquè comencés...


[pàgina 13]

2. 1 B C 4 E 6

[pàgina 14]

3. Resposta oberta.

[pàgina 15]

4. a. Resposta oberta.

b. Resposta oberta.

c. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.

[pàgina 16]

6. Resposta oberta.

7. Resposta oberta.

8. Resposta oberta.

[pàgina 17]

9. Resposta oberta.

10. Respostes de sinònims:

a. No m’estranya.

b. L’ha anat a veure.

c. Parlar.

d. Apuntat.

e. Junts.

f. Molt malament.

g. Importància.

h. Trucat.

i. Cansar.

j. Expliqués.

k. Anontat.

l. Habitació.

29

Solucionari

[pàgina 21]

DESPRÉS DE LA LECTURA

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

[pàgina 22]

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.

6. Resposta oberta.

[pàgina 23]

7. Resposta oberta.

8. Resposta oberta.

[pàgina 20]

15. Resposta definicions:

a. Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc. (DIEC)

b. Fer sortir d’un estat d’ensopiment. (DIEC)

c. Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc., perduts. (DIEC)

d. Estrany, que no té relació amb una persona, que no té part en una cosa. (DIEC)

e. Qualitat de plàcid. (DIEC)

f. Estalviar esforços (a algú). (DIEC)

g. Ple de fúria. (DIEC)

h. Que sol abstreure’s.Tracte, maquinació, entre dues o més persones, encaminat a mal fi. (DIEC)

i. Posar els pèls de punta (a algú) per efecte del fred, de la febre, de la por, etc. (DIEC)

j. Peça que hi ha darrere la botiga. (DIEC)

k. Tracte, maquinació, entre dues o més persones, encami-nat a mal fi. (DIEC)

l. D’un temperament alegre, trempat, com infantívol, que fa gràcia. (DIEC)

m. Mancat del poder de moure’s o deturar-se per si mateix. (DIEC)

n. Persona que executa les penes de mort i altres penes corporals. (DIEC)

16. Respostes de les locucions:

a. No separar-se d’algú.

b. El significat és prou evident.

c. Això només és el principi.

d. Respondre d’algú.

e. No voler reconèixer l’evidència. Ser cec a la realitat.

f. Estar abatut.

g. Marxar sense acomiadar-se de ningú.

h. Notar que algú altre està parlant d’un mateix.

30

Bibliografia

LITERATURA

Treballem la literatura

CLAIR, J. Henri CartierBresson: The man, the image & the world. Londres: Thames & Hudson, 2006.

POE, E. A. La carta robada i altres narracions. Barcelona: Edicions 62, 2007.

RODARI, G. Gramàtica de la fantasia. Barcelona: Proa, 2008.

SHAKESPEARE, W. Othello. Barcelona: Institut del Teatre, 1996.

Altres llibres d’interès

PLANELLES, A. Còctel de contes. Barcelona: Proa, 2001.

ROCA, M.C. Nits de celobert. Barcelona: Baula, 2004.

Treballem les malalties mentals

OVIDI. Les metamorfosis. Barcelona: La Magrana, 2003.

THURBER, J. La vida secreta de Walter Mitty. Barcelona: El Acantilado, 2004.


AAVV. Diccionario de psiquiatría. Herder, 1984.

HIRIGOYEN, M.F. El acoso moral. El maltrato psicológico en la vida cotidiana. Barcelona: Círculo de lectores, 2001.

QUÍLEZ, C. Psicópata: un relato basado en personajes y situaciones reales. Alhena, 2005.


FOLCH I TORRES, J. M. Aventures extraordinàries d’en Massagran. Barcelona: Casals, 2001.

FOLCH I CAMARASSA, R. Les aventures extraordinàries d’en Massagran. Barcelona: Casals, 2001.

GALLARDO, M. Maria i jo. Barcelona: La Galera, 2008.

ROCA, P. Arrugas. Bilbao: Astiberri, 2007.


DELISLE, G. Shenzhen. Bilbao: Astiberri, 2009.

DELISLE, G. Crónicas birmanas. Bilbao: Astiberri, 2008.

DELISLE, G. Pyongyang. Bilbao: Astiberri, 2003.

31

Bibliografia

WEB


Institut Català de les Dones: www.gencat.cat/idones


Museu del Prado: www.museodelprado.es


Casa Àsia: www.casaasia.es Amics de la UNESCO: www.caub.org

PEL·LÍCULES

Treballem el debat i la reflexió

CHAPLIN, C. Modern Times. Estats Units, 1936.


CARO, N. Whale rider. Nova Zelanda, 2003.

CHADNA, G. Bend it Like Beckham. Regne Unit, 2002.

QUEREJETA, G. Héctor. Espanya, 2004.

Treballem les malalties mentals

HOWARD, R. A Beautiful Mind. Estats Units, 2001.

HICKS, S. Shine. Austràlia, 1997.


Ambrós, A. Cinema i educació: el cinema a l’aula de primària i secundària. Barcelona: Graó, 2007.

Aquesta proposta ha estat feta per Edicions Baula

Estripar la teranyina -...

Documents

Transcript of Estripar la teranyina -...