Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aula

Estratègies d’ensenyamentGestió de l’aula

CAP Ciències Naturals 2008/09

Ramon Grau

contingutsestratègies

d’ensenyamentestratègies

d’aprenentatge avaluaciógestió de

l’aula

enfocamentformal

enfocamentaplicat

metodologiesexpositives

metodologiesinteractives

retenirinformació

coneixementestratègic

usar elconeixement

avaluaciópsicomètrica

avaluació formadora

gestiócentralitzada(treball individual,treball en grup)

gestió autònoma

MODEL DIDÀCTIC

Metodologiesexpositives

Metodologiesinteractives

Centrats en l’activitat del professorat, es basen en la transmissió del coneixement.

El professorat ha de proporcionar una informació directa, estructurada i organitzada que facilita la incorporació de conceptes.

Centrats en la feina individual, la interacció entre alumnes en el grup de treball i amb el professorat

Èmfasi en el paper que exerceix la persona que aprèn i l’entorn social en que ho fa. L’alumnat aprèn a través de la interacció amb companys i companyes i amb el docent.

Explicacions, lectures, interaccions verbals (tampoc massa), exercicis, pràctiques, treballs individuals escrits.

No s’exclouen les explicacions, lectures, interaccions verbals, els moments de feina personal ..., però es fonamenten en el treball en grup i cooperatiu. Aprenentatge basat en problemes, treball per projectes, estudi de casos, debats

Model didàcticESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT

► Els mètodes interactius es basen en la cooperació.

► L’objectiu consisteix en resoldre un problema o fer una investigació, desenvolupar un projecte, formular una opinió fonamentada sobre un cas, opinar amb criteri en una polèmica.

► Es fonamenten en l’activitat de l’alumne: analitza la situació, s’organitza, decideix sobre les accions i recursos, busca informació, treballa en equip, pren decisions.

► El professorat guia i facilita el procés, proposa les situacions didàctiques, prepara o preveu els materials, i orienta el treball dels grups.

► Gestió social de l´aula: gestió flexible del temps, dels espais dels materials i recursos. Nou protagonisme de l’alumnat.

ELS MÈTODES INTERACTIUS



L’estudi de casos

L’estudi de casos es basa en l’anàlisi d’una situació derivada del món real, en un temps passat, present o futur, que comporta una situació de conflicte, fonamentalment un dilema.

L’alumnat ha d’estudiar la situació de forma individual i col·lectiva, hi aprofundeix, fa una anàlisi i pren una decisió o analitza les motivacions de les decisions que prenen d’altres.

L’alumnat ha d’accedir a tota la informació que és necessària per tal de decidir, així s’introdueix en la complexitat de les situacions.

Se segueix el cas des del principi: es planteja el dilema, es mira d’entendre el problema, s’amplia la informació, s’avaluen (s’estudien i argumenten) les possibles solucions, es valora la situació i es pren una decisió o es jutja la decisió presa per altres.

La situació a de ser autèntica, suficientment documentada, amb una forta problemàtica i amb capacitatpedagògica).


Les simulacions

Les simulacions es basen en diferents formes de debat estructurat (simposis, taules rodones, ...), a partir d’una situació polèmica que mostra múltiples visions.

En les activitats prèvies al debat, l’alumnat es documenta, amb la intenció que descobreixi i recopili dades, informacions o posicions en relació al contingut central sobre el que es planteja la polèmica.

Les activitats prèvies, que haurien de promoure la interacció grupal, conflueixen en una sessió final en la que s’exposen i argumenten diferents punts de vista en relació al tema.

Les simulacions exigeixen una preparació prèvia on l’alumnat, a partir de l’escenari que presenta el professor, amb les pautes de treball subministrades i la feina individual i de grup, va elaborant la seva intervenció posterior en el debat. Segons la complexitat del tema, el número de sessions invertides en aquesta fase pot variar (part d’una sessió en el joc de rol, vàries sessions en els simposis).


L’aprenentatge basat en problemes

L’aprenentatge basat en problemes persegueix que els coneixements s’aprenguin al llarg de la resolució d’un problema i que prenguin sentit en el context de l’activitat que es realitza.

L’aprenentatge es dóna en relació directa al problema i no d’una forma aïllada o parcial sense associar-se a un context real.

A l’aprenentatge basat en problemes, primer es presenta el problema, i a partir de la delimitació d’allò que ja es coneix i d’allò que no se sap, s’estableixen els objectius, s’identifiquen les necessitats d’aprenentatge que són bàsiques, es dissenya i se segueix un pla d’actuació, perquè al llarg del procés en què es produeix l’aprenentatge, es resolgui simultàniament el problema.

L’aprenentatge basat en problemes, incideix de forma directa sobre les habilitats d’investigació com la planificació d’estratègies per resoldre problemes, la capacitat per localitzar, seleccionar, adquirir informació i interpretar-la, la capacitat de comunicar processos, resultats i conclusions, …


L’aprenentatge per projectes

L’aprenentatge per projectes enfronta l’alumnat a situacions reals. A través d’un encàrrec o proposta de servei que prové de fora l’aula l’alumnat haurà de disposar dels recursos (el temps, els materials, els ordinadors, la informació, ...) i a mida que desenvolupen coneixements i habilitats intel·lectuals, també s’incideix sobre habilitats socials.

El resultat del procés d’aprenentatge no serà únicament la construcció del nou coneixement sinó que es plasmarà en un producte elaborat o servei prestat que dóna resposta a la necessitat, interès o preocupació plantejada en l’inici de la feina.

Tot i que alguns projectes es poden dissenyar perquè l’alumnat apliqui els coneixement i habilitats que ha adquirit, la potència d’aquesta estratègia aconsella que els estudiants aprenguin nous continguts mentre aborden les tasques que han de resoldre.

Tant pel que fa a les intencions com al procés de desenvolupament aquesta estratègia manté força analogies amb l’aprenentatge basat en problemes.

Treball en grup

Ments curioses: El treball cooperatiu i la recerca

Treball cooperatiu

Treball individual

Interdependència positiva

Interacció cara a cara

Responsabilitat individual

Destreses socials

Treball cooperatiu

QUÈ CARACTERITZA EL TREBALL COOPERATIU?

Model didàcticGESTIÓ DE L’AULA

► S’usa el terme interdependència positiva per definir aquella situació en què l’aprenentatge dels diferents components del grup depèn de les accions que realitzi cadascun dels membres de l’equip.

► La responsabilitat individual es refereix al desenvolupament de les feines que cadascun dels integrants del grup haurà d’afrontar personalment, com a encàrrec de l’equip de treball.

► La interacció cara a cara, el diàleg obert entre els membres d’un equip, és dóna quan un integrant del grup requereix l’ajuda d’altres, i és obligada quan cada estudiant presenta allò que ha après a la resta de companys..

► Les habilitats socials són capacitats derivades de les intel·ligències intra i interpersonal i que ens faciliten la interacció amb els altres amb resultats beneficiosos tant per la pròpia persona com pel seu entorn social (novament els altres).

QUÈ CARACTERITZA EL TREBALL COOPERATIU?


CONSIDERACIONS SOBRE EL TREBALL COOPERATIU.

a. El tema s’ha de poder dividir en parts, per tal de poder assignar responsabilitats individuals. 1.

b. Les parts no és indispensable que siguin equivalents. Tampoc ho és que tots els grups facin la mateixa feina.

c. Cal tenir un criteri per tal de constituir els grups (rendiment, motivació, afinitat, ...), que han de resultar el més heterogenis que ens sigui possible.

Equips base/Diversificació


Estructura cooperativa Feina dels diferents grups

Feina de cada component

Equips clàssics La mateixa tots els grups Diferent cada component(individual)

Grups d’experts La mateixa tots els grups Diferent cada component(grup d’experts)

Equips d’investigació Diferent cada grup Investigació lliure de cada component (diferent o similar) (individual)

Coop-Coop Diferent cada grup Diferent cada component(individual)

Exemples d’estructures cooperatives


2.CONSIDERACIONS SOBRE EL TREBALL COOPERATIU.

a. Es poden fer propostes al grup de treball (sobre el contingut, sobre el repartiment de tasques, sobre les accions a realitzar, sobre els recursos a utilitzar, sobre la forma de treballar, sobre el producte final que s’espera de la feina individual i col·lectiva).

b. El grau de concreció de les propostes dependrà del grau d’autonomia en què treballa l’alumnat. No es pot oblidar l’elaboració d’una pauta/guió de la feina que s’ha de fer (subministrada pel professorat/elaborada per l’alumnat).


El professorat intervé delimitant els recursos, la informació necessària, i les accions que cal efectuar. També controla el temps i la progressió de la feina

L’alumnat determina l’organització del procés, decideix quina informació necessita i els recursos que utilitzarà. Igualment intervé en decisions relacionades amb temps i el control del ritme de la feina.

El professorat negocia algunes de les atribucions amb l’alumnat per tal que els nois i noies adquireixin responsabilitats i compromisos

Autonomia limitada

Màxima autonomia


a. Sempre caldrà comptar amb espais de discussió sobre la feina individual. En aquests espais cal que cada persona expliqui allò que ha après a la resta de companys, sigui objecte de preguntes i hagi de reformular les seves explicacions.

b. Tots els companys depenen uns dels altres per aprendre (interdependència positiva, interacció cara a cara, habilitats socials).

3. CONSIDERACIONS SOBRE EL TREBALL COOPERATIU.


a. Val la pena programar una activitat final en la que cada grup, a través del mètode que el professorat proposi, hagi de fer una presentació de la feina feta.

c. També afavoreix la interdependència positiva el fet de valorar les feines del grup (dossiers, murals, altra mena de presentacions, ...) en el moment de la qualificació.

4. b. Estimula la interdependència positiva el fet que es designi qui

presentarà la feina en el darrer moment.

CONSIDERACIONS SOBRE EL TREBALL COOPERATIU.


Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aula

Documents

Transcript of Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aula