estat Número d'esmenaAssemblea de Base Tipus d'Esmena text ... · estat Número d'esmenaAssemblea...

estat Número d'esmenaAssemblea de Base Tipus d'Esmena text_esmena jus:ficacio_esmenaA 1 badalona Totalitat Esmena a la Totalitat L'Assemblea de base de Badalona ha decidit presentar esmena a la totalitat al full de ruta per les següents causes:

Contradicció constant en el full de ruta sobre el tema de la Unilateralitat, . No s'estava preparat per dur-la a terme ,s'ha d'estudiar, no sabem quan es podrà portar a terme ni com. En canvi després només és la única via i obligatòria per a tothom. Estem preparats ara? Que ha canviat per assegurar que és possible? Unilateralitat obligada, però no hi ha cap estratègia per poder-la portar a terme. El full de ruta ha de ser assumible durant aquest any, perquè el full de ruta és anual. L'Assemblea es compromet a que es proclamarà la República Catalana si hi ha un 50%+1? L'Assemblea no és govern per tant no pot fer-ho, com pretén fer-ho? ANC s'erigeix i exigeix que el full de ruta sigui el dels par:ts i qui no l'assumeixi (obeeixi) serà cas:gat fent-li propaganda en contra. ANC es creu amb el dret de dir als seus associats i a tots els catalans a quin par:t han de votar o si el vot ha de ser d'abstenció perquè ningú se'l mereix. ANC no parla del presos, exiliats ni represaliats. Amnis:a? Parlem d'unir els independen:stes i en ell full de ruta només es parla amb un discurs de divisió. Sobre els temes socials, econòmics i ecològics, aquest full de ruta és limita a dir cal donar suport i treballar des de les assemblees de base per fer-ho possible. Això ho pot dir qualsevol! Una associació com l'Assemblea a de fer més, ha de marcar unes pautes de treball i uns compromisos. Per aquests mo:us, no acceptem aquest full de ruta i presentem l’esmena a la totalitat amb majoria absoluta 23 a favor, 8 en contra i 3 abstenció.

1

A 3 sarriasantgervasi Totalitat PROPOSTA SSG FULL DE RUTA 2020 – 2021

INDEX

1. Introducció

2. Objec:us estratègics

2.1. Reforçament de l'Assemblea

2.2. Lideratge

2.3. Unitat d'acció independen:sta

3. Línies d'acció estratègica

3.1. Unilateralitat i taula de diàleg

3.2. Acció polí:ca

3.2.1. Par:ts polí:cs

3.2.2. Societat civil

3.2.3. Polí:ca dins l'ANC

3.2.4. Processos populars

3.3. Consell per la República Catalana

3.4. Internacionalització del conflicte

La proposta de Full de Ruta del SN pel 2020-2021 no s'aguanta per enlloc... Resulta llarg i feixuc, i la sensació és que hi ha molta “palla” per inflar-lo. La meitat del Full de Ruta és la introducció i objec:us (relat interprea:u de coses que ja han passat, i per tant en la majoria dels casos no es poden modificar). A la part central és més aviat una memòria de les actuacions que fa i vol fer cadascuna de les actuals Comissions del SN, amb medalles pels encerts que han :ngut, una part d'autocomplaença o autoengany (ni som els millors defensant l'independen:sme, ni més forts que mai), i més aviat pocs reconeixements de les errades (o actuacions poc afortunades que s'han :ngut). Cap al final del document parla de com hauria de ser la República Catalana... Perdoneu, això ja ho decidirà la gent quan aquesta arribi. La tasca de l'Assemblea és treballar per aconseguir implementar la República. Ara és fer volar coloms; i al Full de Ruta s'han de concretar accions i fites pel període 2020-2021. Parla de les assemblees de base i les valora no com una organització assembleària de baix cap a dalt, sinó que els pica el crostó, recordant-los que estan a baix i han d'obeir als que estan a dalt i decideixen. Summament preocupant... Parla del finançament de l'En:tat, i el polaritza amb les quotes dels socis i les samarretes de l'11S (no esmenta la venda de marxandatge durant tot l'any); i, després de la patacada d'aquest any amb la venda de samarretes de l'11S (sense pensar que potser no és sols que s'hagi ingressat menys, sinó que s'ha gastat més del que hauria estat raonable) arriba a la conclusió màgica que s'ha d'ampliar el nombre de socis i buscar altres fórmules de finançament (per no dependre de les samarretes). Per captar nous socis, cal que la gent del carrer es:gui prou engrescada amb el que fa l'Assemblea, com per decidir-se a formar-ne part (i amb la imatge tèbia que ha donat aquests darrers temps, precisament més que engrescar que la gent de fora s'hi apun:, hauria de pa:r per si la gent que és dins es desil·lusiona i comença a anar-se'n). A l'Assemblea li cal fer un “reset”, o anar unes passes enrere per tornar a ser el que era i con:nuar avançant. Recuperar l'essència de la Declaració Fundacional de l'Assemblea, actualitzar-la al context actual que ens trobem, retornar la força al poble, i treballar amb forces renovades per una Assemblea de tothom, exemplar i democrà:ca, que funcioni de baix cap a dalt.

A 11 santmar: Addició causar una commoció social molt important, incrementada per la incomprensible estratègia de les defenses que va legi:mar el judici farsa en comptes de plantar-hi cara.

Si parlem de la commoció, no podem fer-ne una anàlisi incompleta

A 79 alturgell Modificació El paper de l’Assemblea, en:tat transversal des de la seva fundació, es fa més ditcil en els moments de menys unitat entre els par:ts polí:cs independen:stes, quan la competència electoral domina la seva actuació. Tot i que això no és nou i ja ha succeït en el passat, l’Assemblea s’haurà de fer forta en una posició sòlida i d’independència davant dels par:ts polí:cs. Cal evitar el risc de ser marginada o capturada per aquests mateixos par:ts, per tant, no haurien d’exercir càrrecs representa:us persones vinculades socialment als par:ts polí:cs, i en cas que si vinculessin posteriorment a accedir al càrrec, per è:ca i en ales de preservar la transversalitat de l’en:tat, haurien de deixar el càrrec que ocupen.

Cal deixar clar que les persones que prenen par:t, en el sen:t de par:t polí:c, no poden representar el principi de transversalitat fundacional de l’assemblea.

2

A 81 graciaperlaindependencia

Modificació El paper de l’Assemblea, en:tat transversal des de la seva fundació, es fa més ditcil en els moments de menys unitat entre els par:ts polí:cs independen:stes, quan la competència electoral domina la seva actuació. Tot i que això no és nou i ja ha succeït en el passat, l’Assemblea s’haurà de fer forta en una posició sòlida i d’independència davant dels par:ts polí:cs. Cal evitar el risc de ser marginada o capturada per aquests mateixos par:ts. Per tant, no han d’exercir càrrecs representa:us persones que manifes:n públicament opcions par:distes contràries a posicionaments de l’Assemblea. I en cas que ho fessin posteriorment a accedir al càrrec, per tal de preservar la transversalitat de l’en:tat, hauran de deixar el càrrec que ocupen.

Cal deixar clar que les persones que formen part del SN i prenen par:t públicament i notòriament a favor d’un par:t polí:c amb opcions contràries a posicionaments de l’Assemblea, no poden representar el principi fundacional de transversalitat de la ANC, i no haurien de poder ser membre del SN. Se’ls hauria d’aplicar el règim sancionador com a molt greu i han de ser amonestades públicament per l’en:tat i obligades a deixar el càrrec de SN.

Aquest punt potser s’hauria de desplegar als estatuts. Ar:cle Art 22.3.d.

A 82 hospitalet-ll Modificació El paper de l’Assemblea, en:tat transversal des de la seva fundació, es fa més ditcil en els moments de menys unitat entre els par:ts polí:cs independen:stes, quan la competència electoral domina la seva actuació. Tot i que això no és nou i ja ha succeït en el passat, l’Assemblea s’haurà de fer forta en una posició sòlida i d’independència davant dels par:ts polí:cs. Cal evitar el risc de ser marginada o capturada per aquests mateixos par:ts, per tant, no haurien d’exercir càrrecs representa:us persones vinculades socialment als par:ts polí:cs, i en cas que si vinculessin posteriorment a accedir al càrrec, per è:ca i en ales de preservar la transversalitat de l’en:tat, haurien de deixar el càrrec que ocupen.


A 87 rossello Modificació El paper de l’Assemblea, en:tat transversal des de la seva fundació, es fa més ditcil en els moments de menys unitat entre els par:ts polí:cs independen:stes, quan la competència electoral domina la seva actuació. Tot i que això no és nou i ja ha succeït en el passat, l’Assemblea s’haurà de fer forta en una posició sòlida i d’independència davant dels par:ts polí:cs. Cal evitar el risc de ser marginada o capturada per aquests mateixos par:ts...", per tant, no haurien d’exercir càrrecs representa:us persones vinculades socialment als par:ts polí:cs, i en cas que si vinculessin posteriorment a accedir al càrrec, per è:ca i en ales de preservar la transversalitat de l’en:tat, haurien de deixar el càrrec que ocupen."


3

A 89 santjustdesvern Modificació El paper de l’Assemblea, en:tat transversal des de la seva fundació, es fa més ditcil en els moments de menys unitat entre els par:ts polí:cs independen:stes, quan la competència electoral domina la seva actuació. Tot i que això no és nou i ja ha succeït en el passat, l’Assemblea s’haurà de fer forta en una posició sòlida i d’independència davant dels par:ts polí:cs. Cal evitar el risc de ser marginada o capturada per aquests mateixos par:ts, per tant, no han d’exercir càrrecs representa:us persones vinculades socialment als par:ts polí:cs, i en cas que si vinculessin posteriorment a accedir al càrrec, per è:ca i en ales de preservar la transversalitat de l’en:tat, haurien de deixar el càrrec que ocupen.


A 119 alturgell Modificació Ara bé, dos anys després de l’1 d’Octubre, s’ha evidenciat que el lideratge polí:c del moviment independen:sta no estava preparat per a la ruptura. Accions rupturistes com el referèndum par:en del convenciment de gran part dels actors que es forçaria l’Estat espanyol a un diàleg i a una negociació. Aquesta expecta:va va fallar estrepitosament. La resposta no pot ser ni seguir fent creure que únicament el diàleg amb l’Estat espanyol ens portarà la independència, ni fer un discurs d’unilateralitat únicament retòric. El dret a governar-se a si mateix no es negocia sinó que s’exerceix La ruptura es prepara La independència es prepara i es fa efec:va. I l’Assemblea aposta clarament per preparar-la i fer-la efec:va.

El diàleg amb l’adversari no es pot negar mai, però cal deixar clar que necessitem altres eines per poder avançar cap al nostre objec:u.

Afirmar que sols hi ha una via fac:ble en un procés que no està escrit i que és nou per nosaltres seria massa agosarat i ens podria portar a no estar atents a altres hipotè:ques possibilitats futures o a renunciar a altres vies legí:mes i que hi tenim dret com a nació que som. Com indica la paraula “autodeterminació” són les nacions que es volen determinar les que es determinen (autodeterminació)

La proclamació de la independència feta pels representants d’una nació, elegits democrà:cament, és legí:ma.

A 127 rossello Modificació Ara bé, dos anys després de l’1 d’Octubre, s’ha evidenciat que el lideratge polí:c del moviment independen:sta no estava preparat per a la ruptura. Accions rupturistes com el referèndum par:en del convenciment de gran part dels actors que es forçaria l’Estat espanyol a un diàleg i a una negociació. Aquesta expecta:va va fallar estrepitosament. La resposta no pot ser ni seguir fent creure que "únicament" el diàleg amb l’Estat espanyol ens portarà la independència, ni fer un discurs d’unilateralitat únicament retòric. "El dret a governar-se a si mateix no es negocia sinó que s’exerceix La ruptura es prepara" La independència es prepara i es fa efec:va. I l’Assemblea aposta clarament per preparar-la i fer-la efec:va.




4

A 131 segarra Modificació Ara bé, dos anys després de l’1 d’Octubre, s’ha evidenciat que el lideratge polí:c del moviment independen:sta no estava preparat per a la ruptura. Accions rupturistes com el referèndum par:en del convenciment de gran part dels actors que es forçaria l’Estat espanyol a un diàleg i a una negociació. Aquesta expecta:va va fallar estrepitosament. La resposta no pot ser ni seguir fent creure que únicament el diàleg amb l’Estat espanyol ens portarà la independència, ni fer un discurs d’unilateralitat únicament retòric. El dret a governar-se a si mateix no es negocia sinó que s’exerceix. La ruptura es prepara. La independència es prepara i es fa efec:va. I l’Assemblea aposta clarament per preparar-la i fer-la efec:va.




A 155 argentona Modificació Tots els membres del Secretariat Nacional han d'estar al costat de les Assemblees de Base traslladant les opinions que aquestes apor:n sobre les decisions que s'hagin de prendre en els plens del secretariat nacional, fent-los-hi arribar prèviament els punts de l'ordre del dia amb suficient antelació, perquè aquestes els puguin debatre si ho creuen convenient, i puguin traslladar les decisions preses als seus secretaris. Els secretaris hauran de recollir dites opinions i defensar en el ple del secretariat les decisions de les Assemblees .

L'única manera de què els socis de l'assemblea s'impliquin en la definició i el desplegament de les campanyes, per fer-les més efec:ves, i aconseguir tornar a potenciar l'assemblea perquè torni a liderar el camí cap a la independència, és no esca:mant esforços en afavorir la par:cipació dels socis que ho desitgin en la presa de les decisions. Quan les decisions vénen imposades afavoreix la no par:cipació i l'autoexclusió de l'en:tat.

A 156 alturgell Modificació Hem d'aconseguir reforçar les Assemblees de Base. Tots els membres del Secretariat Nacional han d'estar al costat de les Assemblees de Base traslladant les opinions que aquestes apor:n sobre les decisions que s'hagin de prendre en els plens del secretariat nacional, fent-los-hi arribar prèviament els punts de l'ordre del dia amb suficient antelació, perquè aquestes els puguin debatre si ho creuen convenient, i puguin traslladar les decisions preses als seus secretaris. Els secretaris hauran de recollir dites opinions i defensar en el ple del secretariat les decisions de les Assemblees . Durant molt temps hem dedicat esforços humans i econòmics a campanyes reac:ves per tal de mi:gar els efectes de la repressió, però aquest darrer any, hem començat a fer campanyes proac:ves i valentes, encarades a empoderar la societat, com la d’Eines de País. Cal millorar el trasllat al territori d’aquestes campanyes i implicar les Assemblees de Base en la seva definició i desplegament per fer-les més efec:ves. En el darrer any, s’ha fet formació en lluita noviolenta i en missatge, imatge i xarxes a les Assemblees Territorials i Sectorials, i en paradiplomàcia i advocació ins:tucional a les Assemblees Exteriors. Cal insis:r en la formació a les Assemblees de Base i estendre-la a d’altres aspectes.


5

A 159 hospitalet-ll Modificació Hem d'aconseguir reforçar les Assemblees de Base. Tots els membres del Secretariat Nacional han d'estar al costat de les Assemblees de Base traslladant les opinions que aquestes apor:n sobre les decisions que s'hagin de prendre en els plens del secretariat nacional, fent-los-hi arribar prèviament els punts de l'ordre del dia amb suficient antelació, perquè aquestes els puguin debatre si ho creuen convenient, i puguin traslladar les decisions preses als seus secretaris. Els secretaris hauran de recollir dites opinions i defensar en el ple del secretariat les decisions de les Assemblees. Durant molt temps hem dedicat esforços humans i econòmics a campanyes reac:ves per tal de mi:gar els efectes de la repressió, però aquest darrer any, hem començat a fer campanyes proac:ves i valentes, encarades a empoderar la societat, com la d’Eines de País. Cal millorar el trasllat al territori d’aquestes campanyes i implicar les Assemblees de Base en la seva definició i desplegament per fer-les més efec:ves. En el darrer any, s’ha fet formació en lluita noviolenta i en missatge, imatge i xarxes a les Assemblees Territorials i Sectorials, i en paradiplomàcia i advocació ins:tucional a les Assemblees Exteriors. Cal insis:r en la formació a les Assemblees de Base i estendre-la a d’altres aspectes.

L'única manera de què els socis de l'assemblea s'impliquin en la definició i el desplegament de les campanyes, per fer-les més efec:ves, i aconseguir tornar a potenciar l'assemblea perquè torni a liderar el camí cap a la independència, és no esca:mant esforços en afavorir la par:cipació dels socis que ho desitgin en la presa de les decisions. Quan les decisions venen imposades afavoreix la no par:cipació i l'autoexclusió de l'en:tat.

A 160 lallacunastamamiralles

Modificació Hem d'aconseguir reforçar les Assemblees de Base. Tots els membres del Secretariat Nacional han d'estar al costat de les Assemblees de Base traslladant les opinions que aquestes apor:n sobre les decisions que s'hagin de prendre en els plens del secretariat nacional, fent-los-hi arribar prèviament els punts de l'ordre del dia amb suficient antelació, perquè aquestes els puguin debatre si ho creuen convenient, i puguin traslladar les decisions preses als seus secretaris. Els secretaris hauran de recollir dites opinions i defensar en el ple del secretariat les decisions de les Assemblees . Durant molt temps hem dedicat esforços humans i econòmics a campanyes reac:ves per tal de mi:gar els efectes de la repressió, però aquest darrer any, hem començat a fer campanyes proac:ves i valentes, encarades a empoderar la societat, com la d’Eines de País. Cal millorar el trasllat al territori d’aquestes campanyes i implicar les Assemblees de Base en la seva definició i desplegament per fer-les més efec:ves. En el darrer any, s’ha fet formació en lluita noviolenta i en missatge, imatge i xarxes a les Assemblees Territorials i Sectorials, i en paradiplomàcia i advocació ins:tucional a les Assemblees Exteriors. Cal insis:r en la formació a les Assemblees de Base i estendre-la a d’altres aspectes.


6

A 162 mataro Modificació Hem d'aconseguir reforçar les Assemblees de Base. Tots els membres del Secretariat Nacional han d'estar al costat de les Assemblees de Base traslladant les opinions que aquestes apor:n sobre les decisions que s'hagin de prendre en els plens del secretariat nacional, fent-los-hi arribar prèviament els punts de l'ordre del dia amb suficient antelació, perquè aquestes els puguin debatre si ho creuen convenient, i puguin traslladar les decisions preses als seus secretaris. Els secretaris hauran de recollir dites opinions i defensar en el ple del secretariat les decisions de les Assemblees . Durant molt temps hem dedicat esforços humans i econòmics a campanyes reac:ves per tal de mi:gar els efectes de la repressió, però aquest darrer any, hem començat a fer campanyes proac:ves i valentes, encarades a empoderar la societat, com la d’Eines de País. Cal millorar el trasllat al territori d’aquestes campanyes i implicar les Assemblees de Base en la seva definició i desplegament per fer-les més efec:ves. En el darrer any, s’ha fet formació en lluita noviolenta i en missatge, imatge i xarxes a les Assemblees Territorials i Sectorials, i en paradiplomàcia i advocació ins:tucional a les Assemblees Exteriors. Cal insis:r en la formació a les Assemblees de Base i estendre-la a d’altres aspectes.


A 163 premiadedalt Modificació Hem d'aconseguir reforçar les Assemblees de Base. Tots els membres del Secretariat Nacional han d'estar al costat de les Assemblees de Base traslladant les opinions que aquestes apor:n sobre les decisions que s'hagin de prendre en els plens del secretariat nacional, fent-los-hi arribar prèviament els punts de l'ordre del dia amb suficient antelació, perquè aquestes els puguin debatre si ho creuen convenient, i puguin traslladar les decisions preses als seus secretaris. Els secretaris hauran de recollir dites opinions i defensar en el ple del secretariat les decisions de les Assemblees . Durant molt temps hem dedicat esforços humans i econòmics a campanyes reac:ves per tal de mi:gar els efectes de la repressió, però aquest darrer any, hem començat a fer campanyes proac:ves i valentes, encarades a empoderar la societat, com la d’Eines de País. Cal millorar el trasllat al territori d’aquestes campanyes i implicar les Assemblees de Base en la seva definició i desplegament per fer-les més efec:ves. En el darrer any, s’ha fet formació en lluita noviolenta i en missatge, imatge i xarxes a les Assemblees Territorials i Sectorials, i en paradiplomàcia i advocació ins:tucional a les Assemblees Exteriors. Cal insis:r en la formació a les Assemblees de Base i estendre-la a d’altres aspectes.

L'única manera de què els socis de l'assemblea s'impliquin en la definició i el desplegament de les campanyes, per fer-les més efec:ves, i aconseguir tornar a potenciar l'assemblea perquè torni a liderar el camí cap a la independència, és no esca:mant esforços en afavorir la par:cipació dels socis que ho desitgin en la presa de les decisions. Quan les decisions venen imposades afavoreix la no par:cipació i l'autoexclusió de l'en:tat.

7

A 164 ripollet Modificació Hem d'aconseguir reforçar les Assemblees de Base. Tots els membres del Secretariat Nacional han d'estar al costat de les Assemblees de Base traslladant les opinions que aquestes apor:n sobre les decisions que s'hagin de prendre en els plens del secretariat nacional, fent-los-hi arribar prèviament els punts de l'ordre del dia amb suficient antelació, perquè aquestes els puguin debatre si ho creuen convenient, i puguin traslladar les decisions preses als seus secretaris. Els secretaris hauran de recollir dites opinions i defensar en el ple del secretariat les decisions de les Assemblees . Durant molt temps hem dedicat esforços humans i econòmics a campanyes reac:ves per tal de mi:gar els efectes de la repressió, però aquest darrer any, hem començat a fer campanyes proac:ves i valentes, encarades a empoderar la societat, com la d’Eines de País. Cal millorar el trasllat al territori d’aquestes campanyes i implicar les Assemblees de Base en la seva definició i desplegament per fer-les més efec:ves. En el darrer any, s’ha fet formació en lluita noviolenta i en missatge, imatge i xarxes a les Assemblees Territorials i Sectorials, i en paradiplomàcia i advocació ins:tucional a les Assemblees Exteriors. Cal insis:r en la formació a les Assemblees de Base i estendre-la a d’altres aspectes.


A 165 rossello Modificació Hem d'aconseguir reforçar les Assemblees de Base. Tots els membres del Secretariat Nacional han d'estar al costat de les Assemblees de Base "traslladant les opinions que aquestes apor:n sobre les decisions que s'hagin de prendre en els plens del secretariat nacional, fent-los-hi arribar prèviament els punts de l'ordre del dia amb suficient antelació, perquè aquestes els puguin debatre si ho creuen convenient, i puguin traslladar les decisions preses als seus secretaris. Els secretaris hauran de recollir dites opinions i defensar en el ple del secretariat les decisions de les Assemblees ." Durant molt temps hem dedicat esforços humans i econòmics a campanyes reac:ves per tal de mi:gar els efectes de la repressió, però aquest darrer any, hem començat a fer campanyes proac:ves i valentes, encarades a empoderar la societat, com la d’Eines de País. Cal millorar el trasllat al territori d’aquestes campanyes i implicar les Assemblees de Base en la seva definició i desplegament per fer-les més efec:ves. En el darrer any, s’ha fet formació en lluita noviolenta i en missatge, imatge i xarxes a les Assemblees Territorials i Sectorials, i en paradiplomàcia i advocació ins:tucional a les Assemblees Exteriors. Cal insis:r en la formació a les Assemblees de Base i estendre-la a d’altres aspectes.


8

A 168 segarra Modificació Hem d'aconseguir reforçar les Assemblees de Base. Tots els membres del Secretariat Nacional han d'estar al costat de les Assemblees de Base traslladant les opinions que aquestes apor:n sobre les decisions que s'hagin de prendre en els plens del secretariat nacional, fent-los-hi arribar prèviament els punts de l'ordre del dia amb suficient antelació, perquè aquestes els puguin debatre si ho creuen convenient, i puguin traslladar les decisions preses als seus secretaris. Els secretaris hauran de recollir dites opinions i defensar en el ple del secretariat les decisions de les Assemblees . Durant molt temps hem dedicat esforços humans i econòmics a campanyes reac:ves per tal de mi:gar els efectes de la repressió, però aquest darrer any, hem començat a fer campanyes proac:ves i valentes, encarades a empoderar la societat, com la d’Eines de País. Cal millorar el trasllat al territori d’aquestes campanyes i implicar les Assemblees de Base en la seva definició i desplegament per fer-les més efec:ves. En el darrer any, s’ha fet formació en lluita noviolenta i en missatge, imatge i xarxes a les Assemblees Territorials i Sectorials, i en paradiplomàcia i advocació ins:tucional a les Assemblees Exteriors. Cal insis:r en la formació a les Assemblees de Base i estendre-la a d’altres aspectes.

L'única manera que els socis de l'assemblea s'impliquin en la definició i el desplegament de les campanyes, per fer-les més efec:ves, i aconseguir tornar a potenciar l'assemblea perquè torni a liderar el camí cap a la independència, és no esca:mant esforços en afavorir la par:cipació dels socis que ho desitgin en la presa de les decisions. Quan les decisions vénen imposades afavoreix la no par:cipació i l'autoexclusió de l'en:tat.

A 176 informa:cs Addició Per aquest reforçament i millora de la comunicació interna, es crearà un grup de treball d’assemblees de base, amb membres del Secretariat Nacional de les comissions Territorial, Sectorial i Internacional, però també amb membres de les diferents assemblees de base Territorials, Sectorials, Exteriors i de Joves.

També s’incen:varà la par:cipació de membres d’Assemblees de Base en grups de treball, no només de membres del Secretariat Nacional.

Com va proposar la sectorial d’Informà:ca de cara al CAB, amb aquest grup de treball pot millorar la comunicació, incen:var les reunions i actes telemà:cs, reunions i paràmetres de desplaçament si s’escau.

Amb anterioritat, un grup de sectorials vam proposar un protocol relacionat, que no es va implementar per falta de volum de projectes, però la nostra experiència professional i a la mateixa Assemblea ens diu que el sol fet de reunir-se en una sessió de 'viver d'idees' ja estableix sinergies i planta la llavor de nous projectes.

En el punt 27 del full de ruta es comenta la necessitat d’establir un grup de treball/grup d’anàlisi per a una altra qües:ó, així que entenem no està fora de lloc situar aquesta necessitat en el mateix.

També es remarca la necessitat que com està contemplat, els grups de treball con:n amb les Abs, no només amb membres del SN. L’experiència ens demostra que és posi:u i així es compta amb diferents visions.

A 187 girona Modificació L’Assemblea "ha contribuït a" que l’independen:sme hagi pujat fins a límits...

Inicialment el text posa que l'Assemblea "és l'en:tat que ha fet possible" que l'independen:sme hagi... Trobem una mica excessiu perquè l'ANC no és la única en:tat que ho ha fet possible, hi ha hagut altres actors que també hi han contribuït.

9

A 190 segarra Modificació L’Assemblea és l’en:tat que ha fet possible que l’independen:sme hagi pujat fins a límits no somniats abans del 2010. És evident que sense l’Assemblea no hi hauria hagut un 1 d’Octubre. I és evident, també, que sense l’Assemblea, després de la brutal repressió de l’Estat espanyol i la mancança absoluta de responsabilitat dels par:ts polí:cs independen:stes, l’independen:sme estaria vençut. Ara bé, les campanyes d’apoderament de la societat, com Eines de País, necessiten que es col•labori amb altres en:tats (sindicats, associacions professionals, patronals, etc.). Caldrà impulsar aquesta col•laboració, que no només s’ha de fer a tot el territori i des de tots els sectors socials i professionals. Les Assemblees Territorials tenen experiència en treball en xarxa amb les mobilitzacions unitàries o amb les an:gues taules pel dret a decidir. Ara, tal com ja ho fan les Assemblees Sectorials, hauran de treballar en xarxa amb campanyes d’apoderament i creació d’alterna:ves.

Es considera exagerat i un excés de protagonisme afirmar que el moviment independen:sta estaria vençut sense aquesta en:tat.

A 198 argentona Modificació A causa de la complexitat conjuntural i la disparitat estratègica dels diversos actors sobiranistes, La primera etapa d’aquest procés ha demostrat que els par:ts polí:cs independen:stes són la baula feble del procés d’independència: Cada cop que els ha correspost prendre la inicia:va, no han pogut o no han sabut superar les dificultats que s’han trobat i la desconfiança entre ells i la lluita per l’hegemonia polí:ca els ha impedit consensuar una estratègia comuna. Per això cal que sigui la societat civil qui construeixi aquesta estratègia i qui denunciï qualsevol intent de trencar-la, per interessos par:distes i visions a curt termini. Apostem, doncs, perquè l’Assemblea s’encarregui .....

Cal jus:ficar el perquè és necessari la formació d’aquest grup que ha d’emergir de la societat civil.

A 199 alturgell Modificació La primera etapa d’aquest procés ha demostrat que els par:ts polí:cs independen:stes són la baula feble del procés d’independència: Cada cop que els ha correspost prendre la inicia:va, no han pogut o no han sabut superar les dificultats que s’han trobat i la desconfiança entre ells i la lluita per l’hegemonia polí:ca els ha impedit consensuar una estratègia comuna. Per això cal que sigui la societat civil qui construeixi aquesta estratègia i qui denunciï qualsevol intent de trencar-la, per interessos par:distes i visions a curt termini. Apostem, doncs, perquè l’Assemblea s’encarregui de formar un grup d’anàlisi, amb persones de perfils transversals i diversos, que pugui evolucionar cap a un grup de generació d’idees o think tank, per tal d’estudiar de forma coordinada amb d’altres altres espais quins són els escenaris més viables i fac:bles per arribar a la independència i com materialitzar-los.


10

A 204 hospitalet-ll Modificació La primera etapa d’aquest procés ha demostrat que els par:ts polí:cs independen:stes són la baula feble del procés d’independència: Cada cop que els ha correspost prendre la inicia:va, no han pogut o no han sabut superar les dificultats que s’han trobat i la desconfiança entre ells i la lluita per l’hegemonia polí:ca els ha impedit consensuar una estratègia comuna. Per això cal que sigui la societat civil qui construeixi aquesta estratègia i qui denunciï qualsevol intent de trencar-la, per interessos par:distes i visions a curt termini. Apostem, doncs, perquè l’Assemblea s’encarregui de formar un grup d’anàlisi, amb persones de perfils transversals i diversos, que pugui evolucionar cap a un grup de generació d’idees o think tank, per tal d’estudiar de forma coordinada amb altres espais quins són els escenaris més viables i fac:bles per arribar a la independència i com materialitzar-los.


A 206 mataro Modificació La primera etapa d’aquest procés ha demostrat que els par:ts polí:cs independen:stes són la baula feble del procés d’independència: Cada cop que els ha correspost prendre la inicia:va, no han pogut o no han sabut superar les dificultats que s’han trobat i la desconfiança entre ells i la lluita per l’hegemonia polí:ca els ha impedit consensuar una estratègia comuna. Per això cal que sigui la societat civil qui construeixi aquesta estratègia i qui denunciï qualsevol intent de trencar-la, per interessos par:distes i visions a curt termini. Apostem, doncs, perquè l’Assemblea s’encarregui de formar un grup d’anàlisi, amb persones de perfils transversals i diversos, que pugui evolucionar cap a un grup de generació d’idees o think tank, per tal d’estudiar de forma coordinada amb altres espais quins són els escenaris més viables i fac:bles per arribar a la independència i com materialitzar-los.


A 208 rossello Modificació "La primera etapa d’aquest procés ha demostrat que els par:ts polí:cs independen:stes són la baula feble del procés d’independència: Cada cop que els ha correspost prendre la inicia:va, no han pogut o no han sabut superar les dificultats que s’han trobat i la desconfiança entre ells i la lluita per l’hegemonia polí:ca els ha impedit consensuar una estratègia comuna. Per això cal que sigui la societat civil qui construeixi aquesta estratègia i qui denunciï qualsevol intent de trencar-la, per interessos par:distes i visions a curt termini. Apostem, doncs," perquè l’Assemblea s’encarregui de formar un grup d’anàlisi, amb persones de perfils transversals i diversos, que pugui evolucionar cap a un grup de generació d’idees o think tank, per tal d’estudiar de forma coordinada amb d’altres altres espais quins són els escenaris més viables i fac:bles per arribar a la independència i com materialitzar-los-


11

A 210 santjustdesvern Modificació La primera etapa d’aquest procés ha demostrat que els par:ts polí:cs independen:stes són la baula feble del procés d’independència: Cada cop que els ha correspost prendre la inicia:va, no han pogut o no han sabut superar les dificultats que s’han trobat i la desconfiança entre ells i la lluita per l’hegemonia polí:ca els ha impedit consensuar una estratègia comuna. Per això cal que sigui la societat civil qui construeixi aquesta estratègia i qui denunciï qualsevol intent de trencar-la, per interessos par:distes i visions a curt termini. Apostem, doncs, perquè l’Assemblea s’encarregui de formar un grup d’anàlisi, amb persones de perfils transversals i diversos, que pugui evolucionar cap a un grup de generació d’idees o think tank, per tal d’estudiar de forma coordinada amb altres espais quins són els escenaris més viables i fac:bles per arribar a la independència i com materialitzar-los


A 216 hospitalet-ll Modificació Des dels inicis de l’Assemblea hem fet bandera de la unitat d’acció independen:sta. Hem demanat i exigit, de vegades amb èxit i d’altres amb no tant, que els par:ts concorreguessin junts a les eleccions. També ens hem acostat a organitzacions independen:stes amb el mateix objec:u i hem aconseguit que fessin seves les demandes de la societat. Nosaltres no defallirem en aquesta línia. Hem arribat on som perquè anàvem en la mateixa direcció. L’Assemblea con:nuarà en aquest repte. Només junts som forts. És per això que ens emplacem a assumir el repte de bas:r un projecte que garanteixi una unitat estratègica de totes les forces que veritablement es:guin compromeses amb l’objec:u de la independència, i descartarem totes aquelles altres que no hagin estat capaces de comprometre’s (per escrit i públicament) més enllà de les proclames electoralistes.

Després de tota l’experiència assolida després de l’u d’octubre ens cal diferenciar clarament entre proclames par:distes i voluntat real. I més encara quan la unitat estratègica pot u:litzar-se per buscar el mínim comú denominador que esvaeix i renuncia al mandat democrà:c de l’u d’octubre: la independència de Catalunya en forma de república.

A 222 girona Addició Després dels esdeveniments succeïts el darrer any, ara és clar que aquesta via és "pràc:cament" l’única

Afegim la paraula "pràc:cament" perquè trobem molt contundent afirmar que la via unilateral és la única possible quan hi ha engegada una taula de diàleg encara que la confiança que hi :nguem sigui molt baixa o pràc:cament nul·la

A 225 hospitalet-ll Supressió Hem parlat molt sobre la unilateralitat com a via legí:ma i democrà:ca, però aquesta paraula encara provoca un cert rebuig, fins i tot en alguns sectors de l’independen:sme. Hem d’explicar bé, què és, què representa i com l’hem de dur a terme perquè sigui molt més entenedor el concepte que volem transmetre.

No aporta res al Full de ruta. És més una explicació o jus:ficació.

A 229 rossello Supressió ------ No aporta res al Full de ruta. És més una explicació o jus:ficació inacceptable ja que la unilateralitat és una opció i es suposa una "ignorància/incomprensió" a la ciutadania no constratada.

12

A 238 alturgell Supressió Des de l’Assemblea, en consulta interna, es va aprovar demanar als par:ts polí:cs independen:stes que man:nguessin una postura de bloqueig a la inves:dura de qualsevol govern de l’Estat espanyol i que actuessin amb unitat estratègica en els fronts exteriors. Els par:ts no han actuat en aquesta línia i ens trobem davant d’una situació que pot variar en els mesos que venen. S’ha negociat amb el govern espanyol la configuració d’una taula entre els dos governs per buscar una solució polí:ca al conflicte català. Som conscients que aquesta taula ditcilment aconseguirà cap èxit en relació amb la convocatòria d’un referèndum binari i pactat sobre la independència, però malgrat això creiem oportú con:nuar treballant en aquest sen:t.

No aporta res al Full de ruta. És més una explicació o jus:ficació

A 240 hospitalet-ll Supressió Des de l’Assemblea, en consulta interna, es va aprovar demanar als par:ts polí:cs independen:stes que man:nguessin una postura de bloqueig a la inves:dura de qualsevol govern de l’Estat espanyol i que actuessin amb unitat estratègica en els fronts exteriors. Els par:ts no han actuat en aquesta línia i ens trobem davant d’una situació que pot variar en els mesos que venen. S’ha negociat amb el govern espanyol la configuració d’una taula entre els dos governs per buscar una solució polí:ca al conflicte català. Som conscients que aquesta taula ditcilment aconseguirà cap èxit en relació amb la convocatòria d’un referèndum binari i pactat sobre la independència, però malgrat això creiem oportú con:nuar treballant en aquest sen:t.

No aporta res al Full de ruta. És més una explicació o jus:ficació.

A 244 rossello Supressió ------ No aporta res al Full de ruta. És més una explicació o jus:ficació nega:va. No facilita la concreció i lectura.


Addició L’Assemblea sempre donarà suport a les meses de negociació sobre l’exercici del dret a l’autodeterminació, i en farà un seguiment. Tot i això, la negociació no la farà renunciar a la unilateralitat.

Cal reforçar la idea que sempre s’estarà disposat a donar suport al diàleg, això si amb un control sobre aquest i que alhora no es renuncia a la unilateralitat.

A 259 hospitalet-ll Addició L’ANC, en tant que actor polí:c, ha de ser crí:ca amb ella mateixa i amb la resta d’actors polí:cs. Per això cal que parli clar i denunciï tot allò que consideri que, d’acord amb el nostre full de ruta va en contra i/o perjudica l’assoliment de l’objec:u pel qual treballem: la independència de Catalunya. Aquesta crí:ca es farà sempre sense eufemismes ni generalitzacions, indicant clarament a qui s’adreça la seva crí:ca.

Fer crí:ques en genèric als par:ts o a en:tats sense parlar clar indueix a la confusió, amaga informació i fa la crí:ca inú:l i fins i tot injusta. L’ANC ha de ser crí:ca amb qualsevol par:t, sigui el que sigui, si creu que el seu posicionament perjudicar la consecució de la independència.

A 266 alturgell Supressió De cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, caldrà iniciar una campanya de presència pública en els mitjans de comunicació i en actes diversos per exigir als par:ts una proposta de mandat cap a la independència per la via unilateral, amb una unitat estratègica que la susten:.

Queda subs:tuït per les addicions que es proposen a con:nuació

A 268 hospitalet-ll Supressió De cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, caldrà iniciar una campanya de presència pública en els mitjans de comunicació i en actes diversos per exigir als par:ts una proposta de mandat cap a la independència per la via unilateral, amb una unitat estratègica que la susten:.

Queda subs:tuït per les addicions que es proposen més avall.

13

A 271 rossello Supressió ------ Quedaria subs:tuït per les addicions que es proposen més avall. Resulta insuficient si no concreta l'exigència cap als par:ts com hem comprovat fins ara.

A 274 badalona Modificació Text proposat a par:r del paràgraf 40 línia 199

De cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, caldrà iniciar una campanya per tots els mitjans i tant en l'àmbit local com nacional, per exigir als par:ts una proposta clara i concreta per arribar a la independència.

En aquest sen:t l'Assemblea donarà suport a tots aquells par:ts que incloguin clarament i explícitament en els seus programes la independència com a objec:u i el camí per assolir-la. A més a més, requerirem a tots ells que no descar:n cap via per aconseguir-la, inclosa la unilateral.

El redactat original de la ponència és incomprensiblement reac:u i amenaçant, quan el que cal és ser proposi:us i defensar el que fa més por a Espanya, que no és altra cosa que la nostra unitat, que no defallim i que no abandonem cap de les possibles vies.

És molt diferent demanar als par:ts que expliquin clarament com creuen que aconseguirem la independència, perquè els ciutadans puguin escollir lliurement el que prefereixen, que erigir-nos en jutges i dir als ciutadans a qui no han de votar. També hem de pensar que estatutàriament no podem par:cipar en les conteses electorals, i amb aquesta posició entraríem directament en campanya, perquè estaríem demanant que es votés a uns par:ts independen:stes i no a uns altres, quan coincidim en objec:u final amb tots ells.

No es pot estar demanat la unitat i al mateix temps amenaçar en fer campanya contra una part de l’independen:sme. L'únic que s'aconseguiríem amb això seria allunyar-nos d'una part dels nostres propis socis i, per tant, empe::r-nos i fer-nos perdre pes en el procés cap al nostre objec:u. La qual cosa impossibilitaria l'altre objec:u inclòs en aquest full de ruta que és recuperar el lideratge de la lluita independen:sta.

L'úl:ma part del paràgraf és absurda. Com determinarem a qui «cas:gar»? Com podrem dir si ha incomplert o no el compromís? Si no s'aconsegueix la independència durant la pròxima legislatura, hauran incomplert? I si s'aconsegueix la independència per una via no unilateral, també cas:garem als par:ts que l'aconsegueixin?

A 282 girona Addició estratègica que la susten:, "si en el termini de 6 mesos fracassa la Taula de Diàleg (entenent com a fracàs que no s'aconsegueixi el referèndum, l'amnis:a i la fi de la repressió)".

Donada la situació actual, amb una Taula de Diàleg a punt de començar les negociacions, pensem que s'ha de donar un marge de temps perquè avanci la negociació amb l'Estat (amb un límit temporal és clar). Està clar que si fracassa (i especifiquem què entenem per fracàs) aquesta via aleshores la via unilateral està del tot jus:ficada, també internacionalment parlant.

14

A 290 ripollet Addició Hi ha tres condicions sine qua non perquè el moviment independen:sta assoleixi el seu objec:u: mobilitzacions mul:tudinàries i persistents, lluita radicalment democrà:ca i no violenta, i unitat d’acció. Hem demostrat a bastament que reunim les dues primeres condiciones. També hem constatat tristament que els actuals par:ts independen:stes han estat del tot incompa:bles amb la unitat. Amb ells mai no n’hi ha hagut, d’unitat, ni llistes unitàries ni unitat estratègica. L’ANC ha de promoure la unitat al marge de les sigles, la unitat de baix a dalt, la unitat de les persones, de la societat civil i, si és necessari, impulsar un instrument electoral, nou i desvinculat dels par:ts, per traslladar directament la unitat del carrer al Parlament. L’ANC convocarà els pa:ts independen:stes i les organitzacions socials per cons:tuir una Taula de Par:ts i En:tats amb l’únic objec:u de consensuar una estratègia comuna i pública per tal que les properes eleccions al Parlament puguin ser llegides amb caràcter inequívocament plebiscitari per implementar la República. Si no hi ha una estratègia consensuada i comuna abans de la convocatòria de les eleccions, l’ANC impulsarà, des de la societat civil, una candidatura oberta de país, que doni prioritat absoluta a la implementació efec:va de la República .

Remarcar la manca d’unitat dels par:ts. Introducció als punts següents que es proposen Remarcar que un dels objec:us de l’ANC és el de treballar per la unitat, com ja s’ha manifestat en els anteriors Fulls de Ruta Per intentar, una vegada més, aconseguir aquesta unitat estratègica cal reunir els par:ts i les principals en:tats sobiranistes al voltant d’una taula. Aquesta vegada, però, amb un únic objec:u Cal marcar un límit de temps per aconseguir l’objec:u i també quina serà la resposta de l’ANC si no s’aconsegueix.


Modificació L’Assemblea donarà suport als par:ts polí:cs que assumeixin aquesta proposta de mandat.

Si la proposta de supressió no fos acceptada proposem modificar el redactat de la proposta posant-la en posi:u i treure la part d’acció més concreta amb connotacions de càs:g o puni:va que contradiu altres objec:us o valors de la Assemblea com pot ser la transversalitat ideològica, l’aposta pel diàleg, facilitar la unitat de l’independen:sme, desescalar l’enfrontament entre els par:ts independen:stes, i ens situa al ull de l’huracà de les lluites electorals.

En cas que la proposta de supressió fos acceptada aquesta proposta decauria.

A 292 hospitalet-ll Modificació L’Assemblea ha d’exigir el compliment del mandat democrà:c sorgit de les urnes (1-O i 21-D) als par:ts que s’havien compromès electoralment a dur-lo a terme. Ens cas d’eleccions, l’Assemblea exigirà ra:ficar el programa electoral de cada par:t davant de notari (o d’algun òrgan que exerceixi les mateixes funcions). Volem que el compromís sigui explícit i signat de manera nominal. En cas d’incompliment del programa, denunciarem públicament aquells que, tot i haver manifestat el seu compromís, l’incompleixin.

Els ciutadans i ciutadanes han recolzat clarament i han sor:t massivament al carrer per defensar el lideratge dels nostres polí:cs quan exercien el mandat democrà:c del poble. No cal esperar a unes noves eleccions per tornar a exigir-ho, cal fer-ho des d’ara mateix. Si es dóna el cas, caldrà blindar aquest compromís de forma explicita i amb conseqüències clares per aquells que incompleixin.

15


Supressió Supressió del paràgraf 41 sencer: L’Assemblea només donarà suport només als par:ts polí:cs que assumeixin explícitament aquesta proposta de mandat. Denunciarem públicament aquells que, tot i haver manifestat el seu compromís, l’incompleixin.

Tot i considerar adequada la proposta del mandat per la via unilateral (paràgraf 40), des de l’Assemblea podem pressionar o facilitat espais per a facilitar l’entesa entre els par:ts però renyar o denunciar als par:ts independen:stes pot ser contraproduent. En primer lloc perquè potenciaríem la imatge de divisió dins del independen:sme, en comptes de facilitar i potenciar la unitat que pregonem. En segon lloc, ens posaria al centre de les lluites par:distes en campanya electoral, perdíem suports dins del propi independen:sme ja que és pot interpretar com una pèrdua de transversalitat ideològica de la Assemblea.

A 299 hospitalet-ll Supressió L’Assemblea només donarà suport només als par:ts polí:cs que assumeixin explícitament aquesta proposta de mandat. Denunciarem públicament aquells que, tot i haver manifestat el seu compromís, l’incompleixin.

Queda subs:tuït per les addicions que es proposen més avall.

A 301 rossello Supressió -------- Quedaria subs:tuït per les addicions que es proposen més endavant. Es considera insuficient i ineficaç.

A 305 ciutatvella Supressió Suprimir Denunciarem públicament aquells que, tot i haver manifestat el seu compromís, l’incompleixin.

Creiem que el paràgraf 40 i 41 ja recullen l'exigència, la condemna al no compliment ja està implícita. D'altra banda, la no inclusió d'aquesta frase no exclou la denúncia i evita la u:lització medià:ca de determinats par:ts i organitzacions.

A 309 mataro Addició L’ANC convocarà els pa:ts independen:stes i les organitzacions socials per cons:tuir una Taula de Par:ts i En:tats amb l’únic objec:u de consensuar una estratègia comuna i pública per tal que les properes eleccions al Parlament puguin ser llegides amb caràcter inequívocament plebiscitari per implementar la República.

Per intentar, una vegada més, aconseguir aquesta unitat estratègica cal reunir els par:ts i les principals en:tats sobiranistes al voltant d’una taula. Aquesta vegada, però, amb un únic objec:u

A 311 rossello Addició Hi ha tres condicions sine qua non perquè el moviment independen:sta assoleixi el seu objec:u: mobilitzacions mul:tudinàries i persistents, lluita radicalment democrà:ca i no violenta, i unitat d’acció. Hem demostrat a bastament que reunim les dues primeres condiciones. També hem constatat tristament que els actuals par:ts independen:stes han estat del tot incompa:bles amb la unitat. Amb ells mai no n’hi ha hagut, d’unitat, ni llistes unitàries ni unitat estratègica. L’ANC ha de promoure la unitat al marge de les sigles, la unitat de baix a dalt, la unitat de les persones, de la societat civil i, si és necessari, impulsar un instrument electoral, nou i desvinculat dels par:ts, per traslladar directament la unitat del carrer al Parlament. L’ANC convocarà els pa:ts independen:stes i les organitzacions socials per cons:tuir una Taula de Par:ts i En:tats amb l’únic objec:u de consensuar una estratègia comuna i pública per tal que les properes eleccions al Parlament puguin ser llegides amb caràcter inequívocament plebiscitari per implementar la República. Si no hi ha una estratègia consensuada i comuna abans de la convocatòria de les eleccions, l’ANC impulsarà, des de la societat civil, una candidatura oberta de país, que doni prioritat absoluta a la implementació efec:va de la República .

Remarcar la manca d'unitat dels par:ts. Per intentar, una vegada més, aconseguir aquesta unitat estratègica cal reunir els par:ts i les principals en:tats sobiranistes al voltant d’una taula. Aquesta vegada, però, amb un únic objec:u. Cal marcar un límit de temps per aconseguir l’objec:u i també quina serà la resposta de l’ANC si no s’aconsegueix.

16

A 312 alturgell Addició Abans del paràgraf 42 Hi ha tres condicions sine qua non perquè el moviment independen:sta assoleixi el seu objec:u: mobilitzacions mul:tudinàries i persistents, lluita radicalment democrà:ca i no violenta, i unitat d’acció. Hem demostrat a bastament que reunim les dues primeres condiciones. També hem constatat tristament que els actuals par:ts independen:stes han estat del tot incompa:bles amb la unitat. Amb ells mai no n’hi ha hagut, d’unitat, ni llistes unitàries ni unitat estratègica.

Remarcar la manca d’unitat dels par:ts. Introducció als punts següents que proposem afegir

A 315 hospitalet-ll Addició Hi ha tres condicions sine qua non perquè el moviment independen:sta assoleixi el seu objec:u: mobilitzacions mul:tudinàries i persistents, lluita radicalment democrà:ca i no violenta, i unitat d’acció. Hem demostrat abastament que reunim les dues primeres condicions. També hem constatat tristament que els actuals par:ts independen:stes han estat del tot incompa:bles amb la unitat. Amb ells mai no n’hi ha hagut, d’unitat, ni llistes unitàries ni unitat estratègica.

Remarcar la manca d’unitat dels par:ts. Introducció als punts següents que es proposen.

A 316 hospitalet-ll Addició L’ANC convocarà els par:ts independen:stes i les organitzacions socials per cons:tuir una Taula de Par:ts i En:tats independen:stes amb l’únic objec:u de consensuar una estratègia comuna i pública per tal que les properes eleccions al Parlament de Catalunya :nguin un caràcter inequívocament plebiscitari per implementar la República.

Per intentar, una vegada més, aconseguir aquesta unitat estratègica cal reunir els par:ts i les principals en:tats sobiranistes al voltant d’una taula. Aquesta vegada, però, amb un únic objec:u.

A 317 hospitalet-ll Addició Si no hi ha una estratègia consensuada i comuna abans de la convocatòria de les eleccions, l’ANC impulsarà, des de la societat civil, una candidatura oberta de país, que doni prioritat absoluta a la implementació efec:va de la República.

Cal marcar un límit de temps per aconseguir l’objec:u i també quina serà la resposta de l’ANC si no s’aconsegueix.

A 319 lleida Addició L’ANC convocarà els pa:ts independen:stes i les organitzacions socials per cons:tuir una Taula de Par:ts i En:tats amb l’únic objec:u de consensuar una estratègia comuna i pública per tal que les properes eleccions al Parlament puguin ser llegides amb caràcter inequívocament plebiscitari per implementar la República.


A 320 alturgell Addició L’ANC ha de promoure la unitat al marge de les sigles, la unitat de baix a dalt, la unitat de les persones, de la societat civil.

Remarcar que un dels objec:us de l’ANC és el de treballar per la unitat, com ja s’ha manifestat en els anteriors Fulls de Ruta

A 321 alturgell Addició L’ANC convocarà els pa:ts independen:stes i les organitzacions socials per cons:tuir una Taula de Par:ts i En:tats amb l’únic objec:u de consensuar una estratègia comuna i pública per tal que les properes eleccions al Parlament puguin ser llegides amb caràcter inequívocament plebiscitari per implementar la República.


17

A 322 alturgell Addició Si no hi ha una estratègia consensuada i comuna abans de la convocatòria de les eleccions, l’ANC farà signar un compromís als par:ts polí:cs independen:stes, on expressin la seva voluntat d'aplicar el mandat popular de l'1O de 2017 a canvi del suport de l'assemblea a les candidatures, l'incompliment del qual es difondrà públicament.

Cal marcar un límit de temps per aconseguir l’objec:u i també quina serà la resposta de l’ANC si no s’aconsegueix. Sobretot no volem que els par:ts polí:cs ens enganyin una vegada :nguin els nostres vots.


Addició (esmena d'addició ABANS del paràgraf 42) Hi ha tres condicions sine qua non perquè el moviment independen:sta assoleixi el seu objec:u: mobilitzacions mul:tudinàries i persistents, lluita radicalment democrà:ca i no violenta, i unitat d’acció. Hem demostrat a bastament que reunim les dues primeres condiciones. També hem constatat tristament que els actuals par:ts independen:stes han estat del tot incompa:bles amb la unitat. Amb ells mai no n’hi ha hagut, d’unitat, ni llistes unitàries ni unitat estratègica. L’ANC ha de promoure la unitat al marge de les sigles, la unitat de baix a dalt, la unitat de les persones, de la societat civil i, si és necessari, impulsar un instrument electoral, nou i desvinculat dels par:ts, per traslladar directament la unitat del carrer al Parlament. L’ANC convocarà els pa:ts independen:stes i les organitzacions socials per cons:tuir una Taula de Par:ts i En:tats amb l’únic objec:u de consensuar una estratègia comuna i pública per tal que les properes eleccions al Parlament puguin ser llegides amb caràcter inequívocament plebiscitari per implementar la República. Si no hi ha una estratègia consensuada i comuna abans de la convocatòria de les eleccions, l’ANC impulsarà, des de la societat civil, una candidatura oberta de país, que doni prioritat absoluta a la implementació efec:va de la República .

Remarcar la manca d’unitat dels par:ts. Introducció als punts següents que es proposen Remarcar que un dels objec:us de l’ANC és el de treballar per la unitat, com ja s’ha manifestat en els anteriors Fulls de Ruta Per intentar, una vegada més, aconseguir aquesta unitat estratègica cal reunir els par:ts i les principals en:tats sobiranistes al voltant d’una taula. Aquesta vegada, però, amb un únic objec:u Cal marcar un límit de temps per aconseguir l’objec:u i també quina serà la resposta de l’ANC si no s’aconsegueix.

18

A 325 santjustdesvern Addició Hi ha tres condicions sine qua non perquè el moviment independen:sta assoleixi el seu objec:u: mobilitzacions mul:tudinàries i persistents, lluita radicalment democrà:ca i noviolenta, i unitat d’acció. Hem demostrat a bastament que reunim les dues primeres condiciones. També hem constatat tristament que els actuals par:ts independen:stes han estat del tot incompa:bles amb la unitat. Amb ells mai no n’hi ha hagut, d’unitat, ni llistes unitàries ni unitat estratègica.

L’ANC ha de promoure la unitat al marge de les sigles, la unitat de baix a dalt, la unitat de les persones, de la societat civil i, si és necessari, impulsar un instrument electoral, nou i desvinculat dels par:ts, per traslladar directament la unitat del carrer al Parlament.

L’ANC convocarà els par:ts independen:stes i les organitzacions socials per cons:tuir una Taula de Par:ts i En:tats amb l’únic objec:u de consensuar una estratègia comuna i pública per tal que les properes eleccions al Parlament puguin ser llegides amb caràcter inequívocament plebiscitari per implementar la República.

Si no hi ha una estratègia consensuada i comuna abans de la convocatòria de les eleccions, l’ANC impulsarà, des de la societat civil, una candidatura oberta de país, que doni prioritat absoluta a la implementació efec:va de la República .

Remarcar la manca d’unitat dels par:ts. Introducció als punts següents que es proposen

Remarcar que un dels objec:us de l’ANC és el de treballar per la unitat, com ja s’ha manifestat en els anteriors Fulls de Ruta

Per intentar, una vegada més, aconseguir aquesta unitat estratègica cal reunir els par:ts i les principals en:tats sobiranistes al voltant d’una taula. Aquesta vegada, però, amb un únic objec:u.

Cal marcar un límit de temps per aconseguir l’objec:u i també quina serà la resposta de l’ANC si no s’aconsegueix.

A 328 hospitalet-ll Modificació Si fruit d’aquestes eleccions es constata una majoria social independen:sta, es validarà l’estratègia unilateral i el Parlament haurà de donar pas a la inves:dura d’un govern disposat a reconèixer la voluntat de la majoria social.

El condicional és rela:u a les eleccions, no a la línia que seguirà l’ANC.

A 329 santmar: Modificació Si fruit d’aquestes eleccions es constatés una majoria social independen:sta a par:r del 50%+1 dels vots, s’hauria de validar l’estratègia unilateral i el Parlament hauria de donar pas a la inves:dura d’un govern obligat a reconèixer la voluntat de la majoria social.

Considerem més adient indicar l'obligació que :ndria el govern inves:t a reconèixer aquesta voluntat d'assolir la independència per la via unilateral.

A 337 hospitalet-ll Modificació El govern català ha de preparar i bas:r amb determinació les eines necessàries per rehabilitar la declaració del 27 d’Octubre i fer una declaració polí:ca en seu parlamentària. Així mateix, ha de demanar a la ciutadania que l’acompanyi en la defensa de la llibertat del nostre país davant dels poders de l’Estat espanyol, que de ben segur pretendran actuar novament per anul·lar la nostra sobirania. Alhora, demanar el reconeixement internacional.

Els temps verbals condicionals no corresponen.

19

A 339 alturgell Supressió El nou govern català hauria de ser capaç de preparar i bas:r amb determinació les eines necessàries per, quan fos el moment, rehabilitar la declaració del 27 d’Octubre i fer una declaració polí:ca en seu parlamentària. Així mateix, hauria de demanar a la ciutadania que l’acompanyés en la defensa de la llibertat del nostre país davant dels poders de l’Estat espanyol, que de ben segur pretendrien actuar novament per anul·lar la nostra sobirania. Alhora s’hauria de demanar el reconeixement internacional.

Ja queda recollit al paràgraf 42.


Supressió Suprimir el paràgraf 44 Ha quedat recollit en el 42

A 344 ripollet Supressió El nou govern català hauria de ser capaç de preparar i bas:r amb determinació les eines necessàries per, quan fos el moment, rehabilitar la declaració del 27 d’Octubre i fer una declaració polí:ca en seu parlamentària. Així mateix, hauria de demanar a la ciutadania que l’acompanyés en la defensa de la llibertat del nostre país davant dels poders de l’Estat espanyol, que de ben segur pretendrien actuar novament per anul·lar la nostra sobirania. Alhora s’hauria de demanar el reconeixement internacional.

Ha quedat recollit en el 42

A 345 rossello Supressió ------ Quedaria recollit al paràgraf 42. Redueix text innecessari i facilita concreció.A 349 hospitalet-ll Modificació La Taula de Par:ts i En:tats per la Independència ha de ser

l’eix vertebrador de tots els actors independen:stes. No hem d’oblidar que només quan el poble ha liderat, els polí:cs l’han seguit. Hem de desenvolupar i liderar un projecte independen:sta que sigui compar:t per una immensa majoria de la ciutadania.

Si ja es cons:tueix una Taula de par:ts i en:tats no té cap sen:t cons:tuir-ne una altra. Cal simplificar les coses i no crear estructures com a tort i a dret que només fan que confondre la gent.

A 350 alturgell Supressió Suprimir paràgraf 46 S’ha de treballar la creació d’una Taula Social per la Independència amb tots els actors independen:stes de la societat civil. No hem d’oblidar que només quan el poble ha marcat múscul, els polí:cs l’han seguit. Hem de desenvolupar i liderar un projecte que sigui compar:t per una immensa majoria de la ciutadania.

Una Taula d’en:tats no té cap sen:t. Menys encara si se’n cons:tueix una de par:ts i en:tats.


Supressió (suprimir el paràgraf 46 Una Taula d’en:tats no té cap sen:t. Menys encara si se’n cons:tueix una de par:ts i en:tats

A 356 ripollet Supressió S’ha de treballar la creació d’una Taula Social per la Independència amb tots els actors independen:stes de la societat civil. No hem d’oblidar que només quan el poble ha marcat múscul, els polí:cs l’han seguit. Hem de desenvolupar i liderar un projecte que sigui compar:t per una immensa majoria de la ciutadania.

Una Taula d’en:tats no té cap sen:t. Menys encara si se’n cons:tueix una de par:ts i en:tats.

A 357 rossello Supressió ------ Una Taula d'en:tats no :ndria cap sen:t més si com es proposa en esmenes se'n cons:tueix una de par:ts i en:tats.

20

A 371 alturgell Addició Afegir abans del paràgraf 50 La par:cipació ac:va en el Govern del Consell per la República i la dinamització de la Taula de par:ts i en:tats, són les dues millors plataformes per exercir aquesta pressió sobre els par:ts polí:cs independen:stes, que han demostrat abastament ser la baula feble del procés d’independència, però que són indispensables per cobrir tots els fronts de lluita previstos.

Remarcar quines són les dues millors plataformes per exercir la pressió sobre els par:ts polí:cs

A 372 alturgell Addició En aquest sen:t, l’ANC posarà en marxa una campanya per fomentar la inscripció massiva de la ciutadania al registre ciutadà del Consell per la República.

La importància del Consell per la República obliga l’ANC , no només a recomanar que la gent s’hi inscrigui, sinó que cal engegar una campanya per aconseguir-ho, recordem que ja es va aprovar per part del SN portar a terme aquesta acció aprovada en planari.

A 373 alturgell Addició En la mateixa línia, l’ANC ha de prosseguir la seva acció per fomentar que l'independen:sme penetri en les estructures més importants de la societat civil, especialment les de caràcter econòmic o professional, per anar fent palès que l’independen:sme és present arreu, ac:u, innovador i capaç de fer un país molt millor.

Els darrers èxits ob:nguts en les eleccions a les Cambres de Comerç i en la campanya d’Eines de país ens indiquen quin és el camí.

A 377 rossello Addició La par:cipació ac:va en el Govern del Consell per la República i la dinamització de la Taula de par:ts i en:tats, són les dues millors plataformes per exercir aquesta pressió sobre els par:ts polí:cs independen:stes, que han demostrat abastament ser la baula feble del procés d’independència, però que són indispensables per cobrir tots els fronts de lluita previstos. En aquest sen:t, l’ANC posarà en marxa una campanya per fomentar la inscripció massiva de la ciutadania al Consell per la República. En la mateixa línia, l’ANC ha de prosseguir la seva acció de penetració en les estructures més importants de la societat civil, especialment les de caràcter econòmic o professional, per anar fent palès que l’independen:sme és present arreu, ac:u, innovador i capaç de fer un país molt millor. Aquestes accions i l’impuls d’un debat obert a tota la ciutadania sobre la Catalunya que volem, ha de ser una feina de les Assemblees territorials conjuntament amb altres en:tats de la societat civil nascudes amb aquesta finalitat i seria la millor manera de contribuir a ampliar la majoria social favorable a la instauració de la República Catalana. És evident, per tant, que l’ANC ha de replantejar les seves prioritats estratègiques i la seva estructura, passant a treballar per projectes, normalment impulsats per l’organització, però també en projectes impulsats per altres en:tats o organitzacions, seguint els criteris d’eficiència i de seguretat jurídica.

Remarcar quines són les dues millors plataformes per exercir la pressió sobre els par:ts polí:cs La importància del Consell per la República obliga l’ANC , no només a recomanar que la gent s’hi inscrigui, sinó que cal engegar una campanya per aconseguir-ho Els darrers èxits ob:nguts en les eleccions a les Cambres de Comerç i en la campanya d’Eines de país ens indiquen quin és el camí. És clau, com ja s’ha manifestat en anteriors Fulls de Ruta, el debat sobre com voldríem que fos la Catalunya del futur. És també una manera d’augmentar el nombre de persones que volen la independència i la República. Hi ha comissions que sens dubte caldrà mantenir. Treballar per projectes, però, permet una feina més transversal a la qual s’hi poden afegir tots els associats.

A 381 hospitalet-ll Addició La par:cipació ac:va en el Govern del Consell per la República i la dinamització de la Taula de par:ts i en:tats, són les dues millors plataformes per exercir aquesta pressió sobre els par:ts polí:cs independen:stes, que han demostrat abastament ser la baula feble del procés d’independència, però que són indispensables per cobrir tots els fronts de lluita previstos.

Remarcar quines són les dues millors plataformes per exercir la pressió sobre els par:ts polí:cs.

21

A 382 hospitalet-ll Addició En aquest sen:t, l’ANC posarà en marxa una campanya per fomentar la inscripció massiva al registre ciutadà del Consell per la República.

La importància del Consell per la República obliga l’ANC , no només a recomanar que la gent s’hi inscrigui, sinó que cal engegar una campanya per aconseguir-ho.

A 383 hospitalet-ll Addició L’ANC com a membre del Consell per la República l’ha de reconèixer com a ins:tució i com a govern efec:u a l’exili lliure de la judicialització de l’estat espanyol. Ha d’u:litzar les capacitats i eines del Consell per la República per :rar endavant tots aquells projectes que poden posar en risc l’en:tat, i com en:tat recolzar totes aquelles inicia:ves del Consell per la República amb les nostres capacitats i/o mitjançant els Consells Locals per la República.

L’ANC com a en:tat i el Consell per la República com a ins:tució, ambdues actors polí:cs transversals, han de treballar plegats de forma col·labora:va per assolir l’objec:u comú.

A 384 hospitalet-ll Addició En la mateixa línia, l’ANC ha de prosseguir la seva acció de penetració en les estructures més importants de la societat civil, especialment les de caràcter econòmic o professional, per anar fent palès que l’independen:sme és present arreu, ac:u, innovador i capaç de fer un país molt millor.


A 385 hospitalet-ll Addició Aquestes accions i l’impuls d’un debat obert a tota la ciutadania sobre la Catalunya que volem, ha de ser una feina de les Assemblees territorials conjuntament amb altres en:tats de la societat civil nascudes amb aquesta finalitat i serà la millor manera de contribuir a ampliar la majoria social favorable a la instauració de la República Catalana.

És clau, com ja s’ha manifestat en anteriors Fulls de Ruta, el debat sobre com voldríem que fos la Catalunya del futur. És també una manera d’augmentar el nombre de persones que volen la independència i la República.

A 388 lleida Addició En aquest sen:t, l’ANC posarà en marxa una campanya per fomentar la inscripció massiva de la ciutadania al Consell per la República.

La importància del Consell per la República obliga l’ANC , no només a recomanar que la gent s’hi inscrigui, sinó que cal engegar una campanya per aconseguir-ho.

A 389 lleida Addició En la mateixa línia, l’ANC ha de prosseguir la seva acció de penetració en les estructures més importants de la societat civil, especialment les de caràcter econòmic o professional, per anar fent palès que l’independen:sme és present arreu, ac:u, innovador i capaç de fer un país molt millor.


22


Addició (Esmena d'addició ABANS del paràgraf 50)

La par:cipació ac:va en el Govern del Consell per la República i la dinamització de la Taula de par:ts i en:tats, són les dues millors plataformes per exercir aquesta pressió sobre els par:ts polí:cs independen:stes, que han demostrat abastament ser la baula feble del procés d’independència, però que són indispensables per cobrir tots els fronts de lluita previstos. En aquest sen:t, l’ANC posarà en marxa una campanya per fomentar la inscripció massiva de la ciutadania al Consell per la República. En la mateixa línia, l’ANC ha de prosseguir la seva acció de penetració en les estructures més importants de la societat civil, especialment les de caràcter econòmic o professional, per anar fent palès que l’independen:sme és present arreu, ac:u, innovador i capaç de fer un país molt millor. Aquestes accions i l’impuls d’un debat obert a tota la ciutadania sobre la Catalunya que volem, ha de ser una feina de les Assemblees territorials conjuntament amb altres en:tats de la societat civil nascudes amb aquesta finalitat i seria la millor manera de contribuir a ampliar la majoria social favorable a la instauració de la República Catalana. És evident, per tant, que l’ANC ha de replantejar les seves prioritats estratègiques i la seva estructura, passant a treballar per projectes, normalment impulsats per l’organització, però també en projectes impulsats per altres en:tats o organitzacions, seguint els criteris d’eficiència i de seguretat jurídica

Remarcar quines són les dues millors plataformes per exercir la pressió sobre els par:ts polí:cs La importància del Consell per la República obliga l’ANC , no només a recomanar que la gent s’hi inscrigui, sinó que cal engegar una campanya per aconseguir-ho Els darrers èxits ob:nguts en les eleccions a les Cambres de Comerç i en la campanya d’Eines de país ens indiquen quin és el camí. És clau, com ja s’ha manifestat en anteriors Fulls de Ruta, el debat sobre com voldríem que fos la Catalunya del futur. És també una manera d’augmentar el nombre de persones que volen la independència i la República. Hi ha comissions que sens dubte caldrà mantenir. Treballar per projectes, però, permet una feina més transversal a la qual s’hi poden afegir tots els associats.

A 392 santjustdesvern Addició La par:cipació ac:va en el Govern del Consell per la República i la dinamització de la Taula de par:ts i en:tats, són les dues millors plataformes per exercir aquesta pressió sobre els par:ts polí:cs independen:stes, que han demostrat abastament ser la baula feble del procés d’independència, però que són indispensables per cobrir tots els fronts de lluita previstos.

En aquest sen:t, l’ANC posarà en marxa una campanya per fomentar la inscripció massiva de la ciutadania al Consell per la República, i esperonarà al propi Consell per tal que acceleri la seva agenda.

En la mateixa línia, l’ANC ha de prosseguir la seva acció de penetració en les estructures més importants de la societat civil, especialment les de caràcter econòmic o professional, per anar fent palès que l’independen:sme és present arreu, ac:u, innovador i capaç de fer un país molt millor.

Aquestes accions i l’impuls d’un debat obert a tota la ciutadania sobre la Catalunya que volem, ha de ser una feina de les Assemblees de Base conjuntament amb altres en:tats de la societat civil nascudes amb aquesta finalitat i seria la millor manera de contribuir a ampliar la majoria social favorable a la instauració de la República Catalana.

És evident, per tant, que l’ANC ha de replantejar les seves prioritats estratègiques i la seva estructura, passant a treballar per projectes, normalment impulsats per l’organització, però també en projectes impulsats per altres en:tats o organitzacions, seguint els criteris d’eficiència i de seguretat jurídica

Remarcar quines són les dues millors plataformes per exercir la pressió sobre els par:ts polí:cs

La importància del Consell per la República obliga l’ANC , no només a recomanar que la gent s’hi inscrigui, sinó que cal engegar una campanya per aconseguir-ho


És clau, com ja s’ha manifestat en anteriors Fulls de Ruta, el debat sobre com voldríem que fos la Catalunya del futur. És també una manera d’augmentar el nombre de persones que volen la independència i la República.

Hi ha comissions que sens dubte caldrà mantenir. Treballar per projectes, però, permet una feina més transversal a la qual s’hi poden afegir tots els associats.

23

A 409 girona Modificació 56. L’estratègia ha de ser pensada i compar:da entre el nivell nacional i els grups territorials. Cal una preparació prèvia i una bona planificació de les accions.

Pensem que l'estratègia d'accions noviolentes de l'ANC ha de ser compar:da (i no dirigida des de la Seu Nacional) amb els grups que estan treballant aquest aspecte de la lluita en el territori.

A 412 lleida Modificació L’estratègia ha de ser pensada en l’àmbit nacional a par:r de les aportacions i consultes al territori, per possibilitar la implicació dels ciutadans, aprofitant la nostra xarxa d’Assemblees de Base. Cal una preparació prèvia i una bona planificació de les accions.

Si volem que els ciutadans s’engresquin i par:cipin en la materialització de les accions que l’estratègia determini portar a terme, els hi hem de donar també l’oportunitat de par:cipar en el disseny de la pròpia estratègia. Aquest paràgraf fa referència a l’estratègia no a les accions.

A 417 anc.bru Addició 3.2. Lluita noviolenta [...] Paràgraf 57.B Cal tenir en compte una tercera línia d'actuació per combatre la repressió econòmica amb la qual l'estat està atacant constantment i sense aturador els dirigents de l'1 d'octubre i altres ciutadans. La línia d'actuació actual és la Caixa de Solidaritat. Tanmateix, l'Assemblea hauria d'adoptar una nova estratègia que perme: ges:onar aquests diners de manera més eficient.

3.2.3 Caixa de Solidaritat / repressió econòmica. L'estat no s'atura a l'hora d'imposar desorbitades fiances al govern de l'1 d'octubre, i aquesta és una de les seves estratègies per reprimir i cas:gar els responsables d'organitzar el referèndum d'autodeterminació. El govern espanyol ha conver:t la Caixa de Solidaritat en una nova via de desgast econòmic no només contra els dirigents polí:cs sinó també contra els ciutadans que hi donen suport. És absurd pensar que aquestes fiances injustes acabaran, ja que el govern espanyol no és just i només busca venjança. Per tant, és un error con:nuar fent crides a la Caixa de Solidaritat de manera incondicional. L'Assemblea con:nua donant tot el seu suport, també econòmic, a tots els encausats i represaliats, però aquest suport ha de ser directe i no a través d'un estat que és capaç de tot i en què no s'hi pot confiar, ja que qualsevol pagament a l'Estat espanyol, es fa a fons perdut i sense garan:es que s'acabin. Per tant, hem de seguir les nostres pròpies línies de no cooperació amb l'Estat espanyol i la creació d'alterna:ves per lluitar contra aquest xantatge. Per altra banda, el govern català, sembla que doni per

Vegeu l'esmena, que ja inclou una jus:ficació en si mateixa.

A 427 ciutatvella Modificació Subs:tuir els paràgrafs 64 i 65 pel redactat següent: Con:nuar la campanya Eines de País donant suport a les inicia:ves ja iniciades i obrint-ne noves línies d'actuació: cambres de comerç, col·legis professionals, Consum Estratègic, organitzacions empresarials i sindicals d'obediència catalana i independen:stes, etc.

El text de la ponència és propi d'una memòria i no d'un full de ruta. Cal redactar-lo parlant de línies d'actuació de futur. Com l'esmena està redactada en futur, hem exclòs de la llista Primàries, ja que la seva valoració és molt diversa per part de l'assemblea i de la manera que es va fer no creiem que s'hagi de repe:r.

A 433 informa:cs Addició L’Assemblea també donarà suport als projectes engrescadors, ins:tucionals o no, que :nguin com a objec:u la creació o implementació efec:va d’estructures d’estat.

Eines de País no pot ser entesa sense les assemblees de base, i en par:cular les sectorials, en tant tenen presència en els diferents sectors i experiència en aquests projectes; tots els projectes i inicia:ves relacionades, sur:n o no d’elles, s’hauran de consultar amb les mateixes, via la corresponent comissió.

És obvi que els diferents projectes cal consultar-los amb les diferents assemblees de base, doncs som Assemblea; però és quelcom encara més necessari en campanyes d’aquest :pus, i no sempre ha estat així; cal que quedi reflec:t.

24

A 434 informa:cs Addició Amb l’objec:u de tornar a posar la independència al centre del relat, caldrà tornar a fer campanyes d’arguments, basades en estudis sociològics i la valoració de les sectorials corresponents que :nguin en compte la forma com els fets ocorreguts en els darrers anys han impactat en el posicionament que diferents sectors de la societat catalana amb perfils específics tenen en relació amb la independència.

Es contracten campanyes i estudis quan les sectorials podrien contribuir a aquestes qües:ons, que són part de les seves funcions. És possible que no puguin cobrir tot l’àmbit de l’estudi, però poden col·laborar, especialment de forma prèvia, donant també consultoria abans de fer una determinada despesa.

A 442 lleida Modificació Volem que el Consell per la República Catalana esdevingui una estructura d’estat paral•lela a la Generalitat de Catalunya i alterna:va a la del govern espanyol que possibili: la presa de decisions i la realització d’accions fora de l’abast de la injus�cia espanyola. En aquest sen:t, l’ANC posarà en marxa una campanya per fomentar la inscripció massiva de la ciutadania al Consell per la República.

Les estructures d’estat paral•leles figuren com la penúl:ma de les fases dins l’estratègia de la lluita noviolenta i per tant la creació d’aquestes han de ser potenciades al màxim.

A 448 ripollet Addició El Consell per la República Catalana ha d’esdevenir una estructura d’estat paral·lela a la Generalitat de Catalunya i alterna:va a la del govern espanyol que possibili: la presa de decisions i la realització d’accions fora de l’abast de la injus�cia espanyola. En aquest sen:t, l’ANC posarà en marxa una campanya per fomentar la inscripció massiva de la ciutadania al Consell per la República. Si el primer objec:u del Consell per la República és la construcció de la e-República, a més de l’estructura del Consell, situada a l’exterior, els Consells locals per la República Catalana, a l’interior, han d’ar:cular la xarxa territorial que la faci possible.

El Pla de Govern del Consell defineix els projectes que han de permetre el desplegament ins:tucional de la e-República, la par:cipació polí:ca i l’impuls dels Consells Locals en tot el territori català i també preveu que, mitjançant inicia:ves legisla:ves populars (ILP) impulsades a par:r de la xarxa de Consells Locals, es plantegi la nova legislació republicana que (fent una interpretació adequada del marc legal vigent) ja podria ser tramitada pel Parlament autonòmic. El principal objec:u d’aquest Full de Ruta és instaurar, el més aviat possible, la República Catalana en territori català, per això hi ha un seguit de condicions (amb objec:us, actors i accions) imprescindibles:

1. Ac:var la e-República. La República digital servirà per estructurar les relacions entre els ciutadans i les ins:tucions republicanes a l’exili i mostrar el :pus d’Estat que volem construir, amb el desenvolupament d’eines tecnològiques i censatàries per la implantació de la iden:tat digital.

Les estructures d’estat paral·leles figuren com la penúl:ma de les fases dins l’estratègia de la lluita noviolenta i per tant la creació d’aquestes han de ser potenciades al màxim. Remarcar la importància dels Consells Locals a l’interior.

Fer efec:va la declaració d’independència i la República catalana requereix d’unes condicions imprescindibles. El problema no radica en declarar la independència, sinó en poder-la exercir amb un domini complet del territori.

A 449 alturgell Addició Afegir després del paràgraf 77 El Consell per la República Catalana ha d’esdevenir una estructura d’estat paral·lela a la Generalitat de Catalunya i alterna:va a la del govern espanyol que possibili: la presa de decisions i la realització d’accions fora de l’abast de la injus�cia espanyola. En aquest sen:t, l’ANC posarà en marxa una campanya per fomentar la inscripció massiva de la ciutadania al Consell per la República.

Les estructures d’estat paral·leles figuren com la penúl:ma de les fases dins l’estratègia de la lluita noviolenta i per tant la creació d’aquestes han de ser potenciades al màxim.

25

A 450 alturgell Addició Abans del paràgraf 77 Si el primer objec:u del Consell per la República és la construcció de la e-República, a més de l’estructura del Consell, situada a l’exterior, els Consells locals per la República Catalana, a l’interior, han d’ar:cular la xarxa territorial que la faci possible.

Remarcar la importància dels Consells Locals a l’interior.

A 457 hospitalet-ll Addició El Consell per la República Catalana ha d’esdevenir una estructura d’estat paral·lela a la Generalitat de Catalunya i alterna:va a la del govern espanyol que possibili: la presa de decisions i la realització d’accions fora de l’abast de la injus�cia espanyola. En aquest sen:t, l’ANC posarà en marxa una campanya per fomentar la inscripció massiva al registre ciutadà del Consell per la República.


A 458 hospitalet-ll Addició Un objec:u del Consell per la República és la construcció de la República digital. A més de l’estructura del Consell, situada a l’exterior, els Consells Locals per la República Catalana, a l’interior, han d’ar:cular la xarxa territorial que la faci possible. El Pla de Govern del Consell defineix els projectes que han de permetre el desplegament ins:tucional de la e-República, la par:cipació polí:ca i l’impuls dels Consells Locals en tot el territori català. També preveu que, mitjançant inicia:ves legisla:ves populars (ILP) impulsades a par:r de la xarxa de Consells Locals, es plantegi la nova legislació republicana que (fent una interpretació adequada del marc legal vigent) ja podria ser tramitada pel Parlament autonòmic.


26

A 459 hospitalet-ll Addició El principal objec:u d’aquest Full de Ruta és instaurar el més aviat possible la República Catalana. L’ANC es compromet a recolzar el desplegament del projectes del Consell per la República. Entre altres:

1. Ac:var la e-República. La República digital servirà per estructurar les relacions entre els ciutadans i les ins:tucions republicanes a l’exili i mostrar el :pus d’Estat que volem construir, amb el desenvolupament d’eines tecnològiques i censatàries per la implantació de la iden:tat digital. 2. El finançament de la República. Per disposar dels recursos econòmics suficients que perme:n el funcionament ordinari de tota l’administració republicana mentre s’implementa la nova Agència Tributària Catalana. 3. Una administració Pública compromesa. Cal dissenyar una nova administració republicana al servei de la ciutadania. 4. Control efec:u del territori. Assegurant que tots els punts neuràlgics del territori de Catalunya i, especialment, els seus accessos per terra, mar i aire, es:guin sota control i vigilància de la nova República. 5. Una xarxa de comunicacions segura. Blindada contra els atacs externs, per assegurar el funcionament estable de les comunicacions durant l’etapa d’instauració defini:va de la República Catalana i pel funcionament normal del país durant els primers mesos de la nova legalitat. 6. Tenir a punt el Tribunal de Jus�cia de Catalunya (TJC) i els magistrats que n’hauran de formar part 7. Tenir també a punt les qües:ons de seguretat i ordre indispensable per tenir el control del territori. 8. Garan:r el normal funcionament del país. Caldrà assegurar que els serveis i l’administració pública, el poder judicial i les forces d’ordre, siguin els puntals principals de la nova legalitat.


A 460 rossello Addició El Consell per la República Catalana ha d’esdevenir una estructura d’estat paral•lela a la Generalitat de Catalunya i alterna:va a la del govern espanyol que possibili: la presa de decisions i la realització d’accions fora de l’abast de la injus�cia espanyola. En aquest sen:t, l’ANC posarà en marxa una campanya per fomentar la inscripció massiva de la ciutadania al Consell per la República. Si el primer objec:u del Consell per la República és la construcció de la e-República, a més de l’estructura del Consell, situada a l’exterior, els Consells locals per la República Catalana, a l’interior, han d’ar:cular la xarxa territorial que la faci possible. El Pla de Govern del Consell defineix els projectes que han de permetre el desplegament ins:tucional de la e-República, la par:cipació polí:ca i l’impuls dels Consells Locals en tot el territori català i també preveu que, mitjançant inicia:ves legisla:ves populars (ILP) impulsades a par:r de la xarxa de Consells Locals, es plantegi la nova legislació republicana que (fent una interpretació adequada del marc legal vigent) ja podria ser tramitada pel Parlament autonòmic. El principal objec:u d’aquest Full de Ruta és instaurar, el més aviat possible, la República Catalana en territori català, per això hi ha un seguit de condicions (amb objec:us, actors i accions) imprescindibles:


2. El finançament de la República. Per disposar dels


27

A 461 segarra Addició El Consell per la República Catalana ha d’esdevenir una estructura d’estat paral•lela a la Generalitat de Catalunya i alterna:va a la del govern espanyol que possibili: la presa de decisions i la realització d’accions fora de l’abast de la injus�cia espanyola. En aquest sen:t, l’ANC posarà en marxa una campanya per fomentar la inscripció massiva de la ciutadania al registre ciutadà del Consell per la República.

Les estructures d’estat paral•leles figuren com la penúl:ma de les fases dins l’estratègia de la lluita noviolenta i per tant la creació d’aquestes han de ser potenciades al màxim.


Addició (Esmena d'addició DESPRÉS del paràgraf 77) El Consell per la República Catalana ha d’esdevenir una estructura d’estat paral·lela a la Generalitat de Catalunya i alterna:va a la del govern espanyol que possibili: la presa de decisions i la realització d’accions fora de l’abast de la injus�cia espanyola. En aquest sen:t, l’ANC posarà en marxa una campanya per fomentar la inscripció massiva de la ciutadania al Consell per la República.



Addició (Esmena d'addició Després del paràgraf 77 i de l'esmena anterior) Si el primer objec:u del Consell per la República és la construcció de la e-República, a més de l’estructura del Consell, situada a l’exterior, els Consells locals per la República Catalana, a l’interior, han d’ar:cular la xarxa territorial que la faci possible.

El Pla de Govern del Consell defineix els projectes que han de permetre el desplegament ins:tucional de la e-República, la par:cipació polí:ca i l’impuls dels Consells Locals en tot el territori català i també preveu que, mitjançant inicia:ves legisla:ves populars (ILP) impulsades a par:r de la xarxa de Consells Locals, es plantegi la nova legislació republicana que (fent una interpretació adequada del marc legal vigent) ja podria ser tramitada pel Parlament autonòmic. El principal objec:u d’aquest Full de Ruta és instaurar, el més aviat possible, la República Catalana en territori català, per això hi ha un seguit de condicions (amb objec:us, actors i accions) imprescindibles:


2. El finançament de la República. Per disposar dels recursos econòmics suficients que perme:n el funcionament ordinari de tota l’administració republicana mentre s’implementa la nova Agència Tributària Catalana.



28

A 464 santjustdesvern Addició El Consell per la República Catalana ha d’esdevenir una estructura d’estat paral·lela a la Generalitat de Catalunya i alterna:va a la del govern espanyol que possibili: la presa de decisions i la realització d’accions fora de l’abast de la injus�cia espanyola. En aquest sen:t, l’ANC posarà en marxa una campanya per fomentar la inscripció massiva de la ciutadania al Consell per la República.

Si el primer objec:u del Consell per la República és la construcció de la e-República, a més de l’estructura del Consell, situada a l’exterior, els Consells locals per la República Catalana, a l’interior, han d’ar:cular la xarxa territorial que la faci possible.

El Pla de Govern del Consell defineix els projectes que han de permetre el desplegament ins:tucional de la e-República, la par:cipació polí:ca i l’impuls dels Consells Locals en tot el territori català i també preveu que, mitjançant inicia:ves legisla:ves populars (ILP) impulsades a par:r de la xarxa de Consells Locals, es plantegi la nova legislació republicana que (fent una interpretació adequada del marc legal vigent) ja podria ser tramitada pel Parlament autonòmic.

El principal objec:u d’aquest Full de Ruta és instaurar, el més aviat possible, la República Catalana en territori català, per això hi ha un seguit de condicions imprescindibles:

1.Ac:var la e-República 2.Preparar el finançament de la República. 3.Disposar d’una administració Pública compromesa. 4.Preparar-se pel control efec:u del territori. 5.Dissenyar una xarxa de comunicacions segura.




A 466 sarriasantgervasi Supressió --- El full de ruta, és un document on es defineix la postura polí:ca i d'ac:vitat de l'en:tat durant els propers 12 mesos. L'objec:u ha de ser arribar a transmetre el missatge tant als socis de l'en:tat com a la resta de la societat. Per tant, hauria de ser un text curt (3/4 pagines), que fos fàcil per transmetre unes poques idees/posicionaments bàsics. Ens hem preocupat, de conèixer quants socis (i no diguem no socis) el llegeixen alguna vegada? I d'aquests, quants es fan seu els arguments bàsics? Tal com es dissenya el full de ruta, està farcit de circuml·loquis i text "palla", que fan ditcil pel lector extreure l'argumentari bàsic. És en aquest sen:t, que proposem eliminar el capítol 3.6 del full de ruta. Més, si tenim en compte, que el model de país, és una cosa que s'haurà de fer quan siguem independents. Ja tenim prou feina en portar a terme aquest primer i únic objec:u. Quan endeguem ac:vitats enfocades a gran quan:tat d'objec:us que no son els prioritaris, ens hem de preguntar, si a la fi, estem desatenent el principal dels objec:us. Aquesta dispersió, en els darrers temps, creiem que ens ha distret o ha minvat força a l'objec:u primordial.

A 481 hospitalet-ll Modificació 3.6.2. Sostenibilitat mediambiental Ecologisme no recull la gran majoria d’actors i lluites per la millora del medi. Cal incloure a tots els actors i àmbits del territori en aquesta lluita compar:da.

29

A 492 rossello Addició L’Assemblea ha de donar suport a les en:tats ecologistes i a les de lluita per la sostenibilitat, treballar per enfor:r-les i col•laborar-hi.

En molts sectors del País, al sector agrari, de medi ambient i consum hi ha una bona part d’organitzacions i sistemes de producció implicats en el respecte a la salut i medi ambient, no es poden deixar de banda, també par:cipen a la construcció del país i cal esperonar en aquesta direcció.

A 496 rossello Addició També haurà de facilitar i promoure que les Assemblees de Base s’impliquin en projectes ecològics, de sostenibilitat i relacionats amb el canvi climà:c.

Ampliar la e:queta d’ecològics s’arribaria a més projectes que sense ser estrictament ecològics van en aquesta direcció per a reduir l’impacte climà:c (temes de producció sostenible, malbaratament, inves:gació, etc)

A 510 ciutatvella Addició Addicció després dels paràgraf 92 i de la línia 391 3.6.X Educació L'Assemblea ha de lluitar per un model educa:u integrador i dúc:l, capaç d'adaptar-se a la formació con:nuada de tota la ciutadania, que ajudi en el desenvolupament personal de l'alumnat, alhora que atén les necessitats produc:ves del país amb una acurada planificació. Per això caldrà reivindicar la correcta formació i tria del professorat; i uns acurats funcionament i avaluació del sistema.

Ens ha sobtat que dins del model de país s'esmen: específicament ecologisme i precarietat social i que no hi hagi cap apartat específcament dedicat a llengua, educació i sanitat. Des de les nostra territorial pensem que aquests són tres pilars bàsics si volem construir un nou país més solidari i més cohesionat

A 511 ciutatvella Addició Addicció després dels paràgraf 92 i de la línia 391 3.6.X Sanitat L'Assemblea ha d'apostar decididament per la denúncia de les deficiències de l'actual sistema sanitari i denunciar el paper que dins d'aquestes deficiències deriva de la per:nença a l'estat espanyol. Igualment ha de reivindicar una sanitat gratuïta i universal per a tothom per construir un país just, solidari i cohesionat.

Ens ha sobtat que dins del model de país s'esmen: específicament ecologisme i precarietat social i que no hi hagi cap apartat específicament dedicat a llengua, educació i sanitat. Des de les nostra territorial pensem que aquests són tres pilars bàsics si volem construir un nou país més solidari i més cohesionat.

A 512 ciutatvella Addició addicció després dels paràgraf 92 i de la línia 391 3.6.X Llengua L'Assemblea defensa, sens perjudici del respecte a totes les llengües que parlen els catalans i les catalanes, que el català ha de ser la llengua nacional i comuna de tota la ciutadania.

Ens ha sobtat que dins del model de país s'esmen: específicament ecologisme i precarietat social i que no hi hagi cap apartat específicament dedicat a llengua, educació i sanitat. Des de les nostra territorial pensem que aquests són tres pilars bàsics si volem construir un nou país més solidari i més cohesionat.

A 513 sarriasantgervasi Supressió --- El que es redacta en aquest text original és un repar:ment de tasques i competències de les assemblees de base, i aquest no és el document que ho hauria de contemplar. La definició de competències i sobirania de les assemblees de base estan detallades als estatuts i reglament de règim intern. El full de ruta hauria de detallar un pla estratègic per a fer créixer l'en:tat, detallar una anàlisi de l'estat de les diverses AB i un pla de com fer-les créixer amb una campanya d'augment de socis ben detallada per reforçar-les i consolidar tant projectes propis, con nacionals i com generar sinèrgies i suports als projectes que sorgeixen del territori.

A 515 alturgell Modificació Les Assemblees de Base són la part visible del territori, cal dotar-les, doncs, de les eines necessàries que els perme:n treballar i propagar els valors de la República catalana a tot el país. S’han de fer tan visibles com sigui possible al carrer i també hem d’implicar-les, fent-les par:cipar de les preses de decisions, en les diverses campanyes de l’en:tat per tal que hi donin suport i les facin seves.

No és lícit demanar implicació sense cedir poder de decisió.

30

A 525 rossello Modificació Les Assemblees de Base són la part visible del territori, cal dotar-les, doncs, de les eines necessàries que els perme:n treballar i propagar els valors de la República catalana a tot el país. S’han de fer tan visibles com sigui possible al carrer i també hem d’implicar-les, "fent-les par:cipar de les preses de decisions", en les diverses campanyes de l’en:tat per tal que hi donin suport i les facin seves.

No és lícit demanar implicació sense cedir poder de decisió.

A 532 girona Addició 95 bis. Per tal de potenciar el creixement de les Assemblees Territorials, quan les ATs considerin necessari sol•licitar-ho per a la seva expansió i/o manteniment de les ac:vitats pròpies d'aquestes ATs i de les campanyes de l'en:tat, el Secretariat Nacional i els serveis nacionals de l'ANC els hauran de facilitar la ges:ó perquè puguin disposar de locals, adquirir les eines ofimà:ques necessàries, eines de comunicació, eines de ges:ó dels recursos humans i contractació de personal tècnic. En cap cas les despeses originades per una AT per a aquests conceptes superaran el 50% dels ingressos propis fruit de les aportacions ordinàries dels socis d'aquesta AT.

Consideracions prèvies: Al punt 20 diu explícitament: "Hem d’aconseguir reforçar les Assemblees de Base. Tots els membres del Secretariat Nacional han d’estar al costat de les Assemblees de Base i treballar per crear l’ambient de confiança necessari per tal que se sen:n tan a prop com sigui possible de la Seu Nacional." I al punt 95 explicita que "Les Assemblees de Base són la part visible del territori, cal dotar-les, doncs, de les eines necessàries que els perme:n treballar i propagar els valors de la República catalana a tot el país. S’han de fer tan visibles com sigui possible al carrer..." Per això demanem una posició clara de suport a les inicia:ves i pe:cions de les Territorials que ho necessi:n i així ho considerin. Aquesta esmena la proposem després de moltes pe:cions desateses, oblidades, encallades, ralen:des o senzillament amb una resposta nega:va per part de la Seu Nacional i del Comitè Permanent i per tal d'agilitzar i millorar la ges:ó de la Territorial cosa que permetria evidentment incrementar el nombre d'associats. Estem parlant de millorar les eines de ges:ó ofimà:ca, de ges:ó de persones, de comunicació, de lloguer de local, de contractació de personal tècnic... Entenem que tant la Seu Nacional com el Comitè Permanent han de ser coneixedors de les necessitats de les Territorials i donar-hi resposta de manera adequada i això ha de permetre, segur, el creixement de les Territorials i per tant de l'ANC en el seu conjunt.

A 535 alturgell Modificació Malgrat que les Assemblees de Base són sobiranes dins del seu àmbit territorial o sectorial, han de tenir clar que formen part de l’en:tat. Tots plegats, tant les Assemblees de Base com el Secretariat Nacional, hem de ser conscients que mentre no sigui impossible s’han de seguir sempre les línies marcades i aprovades a l’Assemblea General Ordinària i a les consultes telemà:ques que fem, així com les directrius que emanen dels nostres Estatuts i Reglament de Règim Intern. Això no hauria d’impedir que els socis i/o AB traslladin propostes i inicia:ves per poder-les debatre i argumentar als plens del secretariat nacional, al contrari hauria de servir per es:mular dita pràc:ca i aconseguir que l’assemblea sigui el reflex més fidel possible dels seus associats.

No es pot pretendre que una AB assumeixi responsabilitats per decisions i/o accions preses en altres AB, o en altres estructures de l’en:tat. No es pot corresponsabilitzar ningú d’una decisió i/o acció en què no hi pren part. co-:[ variant de con- davant de qualsevol lletra ] Prefix, del lla� cum, que significa 'ensems amb', 'en comú'. Ex.: coautor, coexis:r, copríncep, coregent, coresponsabilitat. fer-se responsable: Assumir una responsabilitat, especialment respondre per altri o d'alguna comesa.

L’actualitat és trepidant i no sempre pot estar tot previst als documents que es fa referència.

Si volem que l’assemblea com a en:tat segueixi viva hem de potenciar que les persones que en formen part hi puguin dir la seva.

31

A 538 hospitalet-ll Modificació Malgrat que les Assemblees de Base són sobiranes dins del seu àmbit territorial o sectorial, han de tenir clar que formen part de l’en:tat. Tots plegats, tant les Assemblees de Base com el Secretariat Nacional, hem de ser conscients que en la mesura del possible s’han de seguir sempre les línies marcades i aprovades a l’Assemblea General Ordinària i a les consultes telemà:ques que fem, així com les directrius que emanen dels nostres Estatuts i Reglament de Règim Intern. Això no ha d’impedir que els socis i/o assemblees de base traslladin propostes i inicia:ves per poder-les debatre i argumentar als plens del secretariat nacional. La qual cosa ha de servir per es:mular dita pràc:ca i aconseguir que l’assemblea sigui el reflex més fidel possible dels seus associats.

No es pot pretendre que una AB assumeixi responsabilitats per decisions i/o accions preses en altres AB, o en altres estructures de l’en:tat. No es pot corresponsabilitzar ningú d’una decisió i/o acció en què no hi pren part. co-:[ variant de con- davant de qualsevol lletra ] Prefix, del lla� cum, que significa 'ensems amb', 'en comú'. Ex.: coautor, coexis:r, copríncep, coregent, coresponsabilitat. fer-se responsable: Assumir una responsabilitat, especialment respondre per altri o d'alguna comesa.



A 542 rossello Modificació Malgrat que les Assemblees de Base són sobiranes dins del seu àmbit territorial o sectorial, han de tenir clar que formen part de l’en:tat------------. Tots plegats, tant les Assemblees de Base com el Secretariat Nacional, hem de ser conscients que "mentre no sigui impossible" s’han de seguir sempre les línies marcades i aprovades a l’Assemblea General Ordinària i a les consultes telemà:ques que fem, així com les directrius que emanen dels nostres Estatuts i Reglament de Règim Intern. Això no hauria d’impedir que els socis i/o AB traslladin propostes i inicia:ves per poder-les debatre i argumentar als plens del secretariat nacional, al contrari hauria de servir per es:mular dita pràc:ca i aconseguir que l’assemblea sigui el reflex més fidel possible dels seus associats.

No es pot pretendre que una AB assumeixi responsabilitats per decisions i/o accions preses en altres AB, o en altres estructures de l’en:tat. No es pot corresponsabilitzar ningú d’una decisió i/o acció en què no hi pren part. co-:[ variant de con- davant de qualsevol lletra ] Prefix, del lla� cum, que significa 'ensems amb', 'en comú'. Ex.: coautor, coexis:r, copríncep, coregent, coresponsabilitat. Fer-se responsable: Assumir una responsabilitat, especialment respondre per altri o d'alguna comesa. L’actualitat és trepidant i no sempre pot estar tot previst als documents que es fa referència. Si volem que l’assemblea com a en:tat segueixi viva hem de potenciar que les persones que en formen part hi puguin dir la seva.

A 545 santmar: Modificació Malgrat que les Assemblees de Base són sobiranes dins del seu àmbit territorial o sectorial, han de tenir clar que formen part de l’en:tat. Tots plegats, tant les Assemblees de Base com el Secretariat Nacional, hem de ser conscients que mentre no sigui impossible s’han de seguir sempre les línies marcades i aprovades a l’Assemblea General Ordinària i a les consultes telemà:ques que fem, així com les directrius que emanen dels nostres Estatuts i Reglament de Règim Intern. Això no hauria d’impedir que els socis i/o AB traslladin propostes i inicia:ves per poder-les debatre i argumentar als plens del secretariat nacional, al contrari, hauria de servir per es:mular dita pràc:ca i aconseguir que l’Assemblea sigui el reflex més fidel possible dels seus associats.

No es pot pretendre que una AB assumeixi responsabilitats per decisions i/o accions preses en altres AB, o en altres estructures de l’en:tat. No es pot corresponsabilitzar ningú d’una decisió i/o acció en què no hi pren part.



32

A 546 segarra Modificació Malgrat que les Assemblees de Base són sobiranes dins del seu àmbit territorial o sectorial, han de tenir clar que formen part de l’en:tat. i, per tant, són responsables d’ aquelles línies d’actuació que es fan en qualsevol àmbit. Tots plegats, tant les Assemblees de Base com el Secretariat Nacional, hem de ser conscients que sempre que sigui possible s’han de seguir les línies marcades i aprovades a l’Assemblea General Ordinària i a les consultes telemà:ques que fem, així com les directrius que emanen dels nostres Estatuts i Reglament de Règim Intern. Això no hauria d’impedir que els socis i/o AB traslladin propostes i inicia:ves per poder-les debatre i argumentar als plens del secretariat nacional, al contrari, hauria de servir per es:mular aquesta pràc:ca i aconseguir que l’assemblea sigui el reflex més fidel possible dels seus associats.

No es pot pretendre que una AB assumeixi responsabilitats per decisions i/o accions preses en altres AB, o en altres estructures de l’en:tat. No es pot corresponsabilitzar ningú d’una decisió i/o acció en què no hi pren part.

L’actualitat és trepidant i no sempre pot estar tot previst i es poden dur a terme accions demanades precipitadament o que es consideren poc adequades al territori en qües:ó.

Si volem que l’assemblea com a en:tat segueixi viva hem de potenciar que les persones que en formen part hi puguin dir la seva. No és lícit demanar implicació sense cedir poder de decisió.

A 556 rossello Modificació Hem de recordar que, estatutàriament, la nostra en:tat no pot tenir cap subvenció pública, per aquest mo:u hem de trobar formes i fórmules innovadores que ens perme:n tenir un millor finançament. Fins avui, l’en:tat s’ha finançat, bàsicament, amb les quotes dels membres de ple dret i amb la venda de samarretes per a l’11S. Aquesta darrera font de finançament ----" no hauria de condicionar la viabilitat econòmica de l’assemblea". Així doncs, cal incrementar el nombre de membres de ple dret, amb campanyes ac:ves de captació de sòcies i socis, i pensar noves fórmules de finançament de campanyes concretes.

No té cap sen:t reduir una font de finançament, sense mo:u concret i alterna:ves.

33

estat Número d'esmenaAssemblea de Base Tipus d'Esmena text ... · estat Número d'esmenaAssemblea...

Documents

Transcript of estat Número d'esmenaAssemblea de Base Tipus d'Esmena text ... · estat Número d'esmenaAssemblea...