Espineta amb caragolins núm. 12

ABRIL DEL 2015 · LA REVISTA QUE SURT L�’11 PERQUÈ COBREM EL 10

El 13 d’Abril de 1975 es va donar l’assalt al batalló 121 de l’Exèrcit

Argentí, ubicat a la província de Santa Fe

(Argentina) per part del Ejército Revolucionario

del Pueblo (ERP), braç armat del Partido Revolu-

cionario de los Trabajadores (PRT). Aquesta

organització de caràcter marxista-leninista,

guevarista i antiimperialista defensava la tesis de

la guerra civil revolucionaria. En aquesta acció

militar, on van morir dos dels seus membres, van

aconseguir apropiar-se de 160 fusells, 2 metralla-

dores, 29 pistoles així com altres materials

necessaris per les seves operacions. Aquesta

organització va quedar pràcticament dissolta per

la repressió l’any 1977, després del cop d’estat del

General Videla.

espinetambcaragolins.wordpress.com

SUMARIEDITORIALS’ha de seguir dragant - pàg.3

SINDICALISMEEmmsa i altres petites grans victòries - pàg.5

A L’ARENAA.Díez, ¿Qué es el periodismo? - pàg.8

PPCCProblemes per a la construcció del socialisme als Països Catalans - pàg.11Hi ha recuperació econòmica?Sortirem de la crisi? - pàg. 13

COMARCALEl Casal Popular de Cambrils, la força d’un poble - pàg.15

EL BARRILo normal - pàg.17

ESTUDIANTILL’educació com a motor de canvi socialpàg. 19

INTERNACIONAL24 de Març 1976. 39 anys de memòria, justícia i veritat? - pàg. 20

HISTÒRIAEl primer ‘‘1 de Maig’’ nacionalsocialista, l’últim sindicalista. - pàg.23

ENTREVISTA - pàg. 25

FEMINISMEReflexiones tras otro 8 de marzo - pàg.27

FORMACIÓEl 1 de Mayo y el frente único - pàg.29

Juana Azurduy va ser una guerrillera i militar nascuda a Potosí, actual Bolívia, l’any 1780. Després

d’un primer intent insurreccional l’any 1809, anomenat “Revolución de Chuquisaca”, Juana i el seu

marit, Manuel Ascensio Padilla van estar presents en tots els enfrontaments entre els reialistes i les

tropes revolucionaries en aquells moments de forta lluita per la independència de Bolívia i dels

països annexos, passant diversos cops per la presó. Una de les seves principals

accions va ser l’atac al regiment de Potosí l’any 1816, aconseguint el seu allibera-

ment i rebent el rang de Tinent Coronel de l’exèrcit. Després d’aquest fet va ser

traslladada al Perú on continuà combatent les tropes espanyoles, però la falta

de suports deixà la seves tropes sense abastiment.

La mateixa sort va patir en les seves pròpies carns, deixant de rebre qualse-

vol pensió per part del comandament i hagué de viure els seus últims anys

en la indigència, fins l’any 1862, quan va morir a la edat de 82 anys.

MANIFEST D’INTENCIONS

No som avantguarda periodística. No prete-

nem relatar una veritat tancada i inqües-

tionable. No la tenim. No prometem res més

que esforç, voluntat i, amb ajuda, continuïtat.

Tampoc descartem que se’ns escapi algun error

ortogràfic, però les comes i els punts sempre on

corresponen: en aquella veritat tan dispar i con-

tradictòria que conviu en cadascun i cadascuna de

nosaltres.

Som obrers i obreres, mestresses de casa, estu-

diants, aturats i aturades, marginats i marginades

del sistema, som aquells i aquelles descontentes

amb els mitjans de comunicació massius.

L’olor d’ozó després de les primeres gotes d’aigua

anuncia la nostra aparició. Ens sentim còmodes en

la humitat però fugim del paper mullat, preferim

embrutar-nos amb terra, caminar en el fang.

Som la carn rebel adherida a l’espinada que re-

sisteix ser arrencada, oblidada, desnonada de la

Història.

3

No llencis aquesta revista a la brossa, passa-la.

EDITORIAL

En el primer trimestre de 2015 ens deixa un panorama de Guerra Glo-‐

bal a nivell internacional que es ca-‐racteritza especialment pel salt qua-‐

– aixequen la bandera de reconcilia-‐ció amb Cuba menters esclafa a la

militars contra Rússia, sense oblidar les “velles” guerres – o millor dit inva-‐sions – contra Iraq, Afganistan, Líbia o Síria que els grans mitjans de (in)comunicació i importants dirigents internacionals eludeixen o com a molt relaten com un fet aïllat. La vic-‐tòria electoral de Netanyahu fa pen-‐

sar que aquesta tendència bel·∙licista

i poderosos.

lluny de millorar com diuen els mit-‐jans de (des)informació del poder és cada cop més visible. Les constants

i els ministres dels diferents països

de la companyia Germanwings, do-‐

coent en la €uro zona.

Per una altra banda, als 100 dies del

grec, Syriza, seguim esperant que

coses que va prometre. La victòria del centre-‐dreta de Sarkozy en la majoria de municipis, en detriment dels “so-‐cialistes” i de la dreta de Le Pen, po-‐

francès.

espanyol, menys nombroses que les

essència i van aconseguir aguantar el pols a la cita electoral del 22 de

de formacions carregades de xam-‐pú h&s com Podemos o els popu-‐listes de Ciutadans, els dos, com a suposadament “noves”, “audaces” i “radicals”, no van poder amb el

PP que segueix aferrant la paella

buida.

La sentencia del Tribunal Suprem que condemna a 3 anys de presó a

en les manifestacions davant el Par-‐

que prèviament els havia absolt al

els espais alliberats per acabar amb

la imminent entrada en vigor de la llei “Mordaza” al juliol és una prova

1

-‐

S’HA DESEGUIRDRAGANT


4 EDITORIALaguditzant i paral·∙lelament als abusos

-‐menten. Però resulten, quan menys,

de Policia” – en la campanya electoral

-‐-‐

nen com a trons i llampecs de tem-‐pesta feixista.

En el Principat el full de ruta cap a la

divuit mesos següents a les eleccions autonòmiques del 27 de setembre de 2015 deixa un no deixa de ser una enganyifa per perpetuar la governa-‐bilitat per majoria absoluta de la gran

que no es vol quedar fora del repar-‐

deixar en el pou de la precarietat al conjunt dels treballadors. Les supo-‐

Estat (liberal, per cert) obren la porta

profunditzar en les mateixes, por-‐tant a la classe treballadora a la po-‐bresa absoluta. Els dubtes per part de

la vida dels pròxims anys del Poble

debat profund en el si del moviment

de classe impregnada de una cons-‐

-‐gesos.

-‐-‐

-‐

possibles escenaris de cara a les au-‐tonòmiques del 27 de setembre al Principat i a les generals de novem-‐

-‐gotar la legislatura.

-‐

canviaran les cares dels que admi-‐nistren els diners dels ajuntaments

la classe obrera en el seu conjunt intenta no retrocedir – decisió im-‐

-‐recció classista i revolucionaria – da-‐

la nostra Tarragona, les ai-‐gües tornen al seu curs. No

El vell “nou” projecte de crear una nova candida-‐tura electoral coneguda com “Guanyem” després “Tarragona Comú”, -‐ que

lluny de ser un espai que pertanyi

i en col·∙laboració amb altres es

va fracassar. Antoni Peco li deia al

“treballant des del carrer donant la -‐

la resposta tardi quatre anys ha arri-‐bar.

-‐rem que el Dia del Treballador i la Treballadora – i no “el Dia del Tre-‐

i apuntalant-‐lo de una tradició de la lluita heroica de la classe obre-‐ra – serveixin com a pas previ a

-‐

-‐

-‐-‐

tes prioritzant als més desafavorits i colpejats pel sistema capitalista. Pla

-‐

cap a una consciencia nacional en relació estretament arrelada a la consciencia de classe. Pla organit-‐

-‐tradicció essencial Capital – Treball.

-‐ció antagònica i la destrucció del sistema capitalista.

Abril 2015

5


SINDICALISME

Emmsa i altres petites grans

lluitesSegons l’informe de l’EPA

quan el govern del PP va començar la seva legisla-‐

tura (novembre 2011) hi ha-‐via una taxa d’atur del 22,85% mentre que al quart trimestre de 2015 és del 23,70%. Ens par-‐len de recuperació econòmica, de creació de llocs de treball, però a l’inici de la legislatura hi havia 5.273.600 aturats mentre que al quart trimestre de 2014

5.457.700 aturats. Tot i les me-‐sures que el govern va aplicar per reduir, segons el Ministeri de treball, l’atur juvenil, aquest ha passat del 48,5% al 51,6%. De la mateixa forma, també s’ha incrementat l’atur femení incrementant-‐se al passar del 22,92% al 24,74% en les matei-‐xes dates.

No cal fer cap anàlisi de núme-‐ros i xifres, qualsevol ciutadà pot veure que la recuperació promesa de drets laborals i llocs de treballs és una qui-‐mera. En aquest tres anys han augmentat els acomiadaments individuals i els EROs gràcies a les facilitats que dóna la re-‐forma laboral a les empreses:

-‐xibilització de les causes que

les condicions laborals, mínim control per part de l’autoritat laboral, etc. Aquesta llei ha afa-‐vorit a grans empreses que amb

anuals, un ritme de producció -‐

xent tant a Europa com a la

acomiadaments massius camu-‐

laborals. Paradoxalment, a la mateixa vegada que aquestes

-‐tat, els treballadors es veuen obligats a realitzar hores ex-‐traordinàries a diari, de dilluns a diumenge, sovint en torns de 10 i 12 hores, sense que

jornada de treball sigui abonat com extableixen els convenis

-‐reria de la Seguretat Social. Tot i la gravetat d’aquest fet, ja que no només és tracta d’una in-‐

delicte, una estafa, a vegades,

complicitat descarada dels co-‐mités d’empresa. Els errònia-‐ment anomenats representants

seva condició de delegats per obtener un rèdit econòmic i dis-‐posar de protecció davant d’un possible acomiadament, a més

-‐cal. Aquests personatges, que

un cop detectats haurien de

danyen enormement la imatge dels sindicats als que represen-‐

-‐-‐

fasta dels mateixos.


6 SINDICALISMEAfortunadament també hi ha delegats i representants hones-‐tos disposats a unir-‐se i deixar-‐se la pell en defensa dels seus companys i dels llocs de treball, enfrontant-‐se no només a les crí-‐

també a les d’altres treballa-‐dors.Quan les empreses anun-‐

-‐cions de les condicions laborals, la crispació i el desconcert de la

-‐cies en el camí a emprendre. En aquests moments de confusió i

-‐

coneixen l’empresa ni als treba-‐lladors, no han intervingut mai en cap negociació del conveni

-‐

-‐mic tot i que a canvi hagin de renunciar al seu lloc de treball i conformar-‐se en acceptar que

l’empresa no té viabilitat. El seu paper en aquest context és cò-‐mode ja que no tenen res a pre-‐dre, ells no són els acomiadats que hauran de cobrar la presta-‐ció de l’atur i que, possiblement per la seva edat i la situació coyuntural, no podran exer-‐cir mai més la seva professió.

ideològiques, només es mouen per un interès econòmic, els treballadors són clients, un ex-‐pedient que es tancarà quan hagin rebut la minuta correspo-‐

d’entrada, és repugnant quan, per tal d’aconseguir casos, a més enganyen als treballadors i els hi neguen la possibilitat de defensar el seu lloc de treball.

En aquest context és de vital importància la posició del comi-‐té d’empresa i n’hi ha que estan a l’alçada de les circumstàncies. Malgrat les pressions i la deli-‐cada situació dels treballadors (que porten mesos sense per-‐cebre la nòmina i així tot acu-‐deixen cada dia al seu lloc de treball), em consta que el comi-‐té d’Emmsa estan fent un gran

unida i reivindicar el manteni-‐ment de les seves condicions

-‐tent, estan lluitant per defensar

-‐bre d’interessos personals.

Tot i que el pugui semblar, no

treballadors (delegats o no) que

combaten amb sang, suor i llà-‐grimes per revindicar les seves condicions laborals i les de la

-‐-‐

balladors de Maymo Tarragona S.A. (alguns d’ells ja jubilats) han aconseguit que l’empresari sigui condemnat per un delicte

sigui jutjat i possiblement con-‐demnat per apropiar-‐se inde-‐gudament de 4.000.000 d’euros que havia d’haver abonat a la Tresoreria de la Seguretat So-‐

altre procediment penal per un presumpte delicte d’insolvència punible. Com cada cop es dóna amb més freqüència, mentre l’administrador de Maymo ana-‐va aplicant expedients de sus-‐pensió de contractes laborals i

-‐mentat pèrdues, creava noves empreses i augmentava la seva prestació de serveis. Tot i que es tracta d’una lluita de David contra Goliat, aquests treballa-‐dors han dedicat temps i diners a aquesta causa que, tot i que

personal, els permet mantener la dignitat i el cap alt.

De la mateixa manera fa pocs -‐

sola, alentada pel seu comité, ha aconseguit que no s’acomiadés als seus companys negant-‐se a realitzar hores extres, forçant a l’empresa a recular i mantenir a

Fora del sector del metall, un -‐

7


SINDICALISMEcia de Tarragona, destaca la lluita dels treballadors de Pan-‐rico i Coca Cola. L’esforç dels

treballadors s’han enfrontat al seu comité d’empresa (no cal dir a quin sindicat pertanyen, a tot arreu hi ha pomes podri-‐des) i han aconseguit secundar

dècades, sufragant les despeses de les seves famílies amb una campanya intensa de concerts, xerrades i dinars solidaris per tot l’estat.

I no es pot oblidar la resposta

organitzacions i moviments so-‐cial que actuen fora de l’àmbit laboral però que són un exem-‐

ple de superació i constància, -‐

desa i immoralitat del govern espanyol, han aconseguit da-‐cions en pagament, lloguers socials i paralitzar nombrosos desnonaments. O la intensa lluita dels companys que du-‐rant quatre dies es van tancar al Departament de Salut de Tarra-‐

-‐

oberta 24 hores al dia. La con-‐tundència i perseverància dels

anys de lluita) i de la resta de membres del Grup de treball en defensa de la sanitat pú-‐blica han aconseguit salvar un número incalculable de vides.

Gràcies al seu esforç i malgrat les amenaces de l’administració i dels Mossos d’Esquadra, han permès a tots els residents a la província la possibilitat de so-‐breviure o tenir condicions de

infart.

El sistema (sense entrar en va-‐loracions ideològiques) té com

-‐tes les armes al seu abast per assolir-‐lo. En contra del que pot

per això creen lleis repressives i controlen a més del poder le-‐

judicial (a través del TC i el TS) com els mitjans de comunica-‐ció de major difusió. La por i l’amenaça volen impedir que la

contra normes injustes i pròpies d’una altra època que crèiem llunyana, lleis que retallen drets i donen més poder a les em-‐preses per poder desprende’s fácilment dels treballadors. No obstant això, la unió de la classe treballadora pot aconseguir allò que es proposi, tal i com ha suc-‐

Diuen que el pitjor ene-‐

mic és aquell que no té

res a perdre i ara per ara

estem quasi despullats.

Meritxell FernandezAdvocada de CGT


8 A L’ARENA

-‐-‐

-‐

-‐

Si hiciéramos una encuesta en la calle, en los bares, en la univer-‐

sidad … y preguntáramos sobre la opinión que merecen los medios de comunicación de masas nos encon-‐traríamos con respuestas muy nega-‐

-‐

del CIS del 2013 encontramos que después de los jueces la profesión peor valorada por los españoles es la de periodistas, los padres preferirían que sus hijos fueran policías locales

¿por qué seguimos creyéndonos lo que nos cuentan? O ¿cómo es que sin creerles actuamos como si los creyé-‐ramos?

Otra de las paradojas del periodismo

venden, las televisiones en la compe-‐tencia por las audiencias pierden es-‐pectadores a favor de Internet, nadie cree que deba pagar por la informa-‐

es de las más altas además de estar

seis años, desde el inicio de la crisis

los periódicos no desaparecen, la principal fuente de información se-‐gún todas las encuestas sigue siendo la televisión y las facultades de perio-‐dismo siguen aumentando los alum-‐

Para hemos de preguntarnos qué es la comunica-‐ción y si información y comunicación

que nos creemos lo que nos dicen porque, en primer lugar,

-‐

-‐municación es una necesidad huma-‐

-‐ciedades postmodernas, ya no queda

-‐cial (o de comunicación) que no esté mediado, es decir, que no haya sido apropiado por las empresas de comu-‐

y propiedad tenemos una opinión pública totalmente esquizofrénica, o

Nos creemos lo que nos dicen, o sin creerlo, actuamos como si lo creyéra-‐

mos porque necesitamos entender el mundo para vivir en él y, siendo cada vez más débiles los lazos socia-‐les, son los medios masivos quie-‐nes han acabado por monopolizar

parte de la comunicación social y

decir que -‐

-‐do originario está emparentado con

-‐sa o desea, el término información

las sociedades modernas, cuando surgen los medios de comunicación de masas, en realidad lo que ocurre es que la comunicación va desapa-‐reciendo, es decir, la relación social en la que intercambiamos mensa-‐

son los

-‐

capitalismo es, fundamental-‐mente, elaborar relatos cohe-‐rentes que destruyen a su vez la posibilidad de otros relatos que vengan de otras fuentes que no

-‐tos que proceden de nosotros mis-‐mos, de las organizaciones sociales,

¿ ¿Qué és elperiodismo Comunicación, información o propaganda

Ángeles Diez Rodríguez

9


A L’ARENAde nuestro entorno más inmediato, se nos presentan como sospecho-‐sos, poco creíbles, demasiado sub-‐

fases de igual forma que lo hizo el -‐

(dominaba la doctrina del human interés (interés

-‐

creó el New York Sun, ya con una

-‐

publicidad comenzó a pagar los pe-‐riódicos y se produjo (como ya ha-‐bía ocurrido anteriormente en otras áreas económicas) la división del trabajo, los periodistas fueron pro-‐letarizados, se segmentaron las em-‐presas (departamentos comercia-‐

el periodismo amarillo pero tam-‐bién se implantó el paradigma del periodismo como , o lo que es lo mismo, la ilusión de que el periodismo podía estar al servicio

-‐contramos es la del

-‐

en grandes corporaciones que a su vez se insertan en otras corporacio-‐

-‐-‐

estas empresas, especialmente las dedicadas a la información papel, son mantenidas incluso con impor-‐tantes pérdidas porque su función principal es en realidad la propa-‐

al paradigma (periodis-‐mo-‐propaganda)

entrado en una nueva fase de tra-‐bajador altamente precarizado y

a los periodistas se les pedirá o que mientan o que se crean lo que di-‐

-‐nicación y el desarro-‐llo del capitalismo son

un sistema basado en la

también de todos los medios de producción

de la Guerra Fría es cuan-‐do comenzaron los pri-‐meros pasos hacia la in-‐

que ocuparía la hegemonía militar -‐

rios europeos (Inglaterra, Francia) desplegará todo su potencial bélico

-‐

de armas son las de relaciones pú-‐blicas (término con el que se desig-‐

de medios) son las que más dinero -‐

-‐te todo lo que nos llega a través de

-‐sas, casi tres cuartas partes de las que aparecen en el Top 100 proce-‐den de -‐42 son

las ventas-‐ o , co-‐

son, además,

-‐nes de euros-‐), seguida por Boeing

los grandes conglomerados de la comunicación, de los 6 que mono-‐polizan toda la información que cir-‐cula en el mundo, 4 son de capital

-‐

los estadounidenses del peligro del -‐

y los fabricantes de armamentos y

-‐

entendemos que son dos procesos

Bernays, el gran publicista esta-‐dounidense, reconocía que la ma-‐nipulación de las conciencias era la


10 A L’ARENAÉl personalmente inició su carre-‐ra asesorando a Wilson y terminó como jefe de relaciones públicas de

teniendo un papel importante en la

-‐ciente e inteligente de los hábitos y opiniones es un elemento impor-‐

-‐dense, cuyas enseñanzas provienen

-‐torios a los prisioneros en la primera guerra mundial, escribió en su libro

-‐cia moderna no sería posible sin los

O lo que viene a ser lo mismo, la

gobierno (clave del sistema -‐

rio) no sería posible sin los

-‐municación son maquina-‐rias disciplinadoras necesa-‐rias para la reproducción del capitalismo y para el mante-‐nimiento de la hegemonía del país que lidere en cada

que proporcionan la coartada para las guerras modernas, es decir, la

para que funcione todo el sistema de propaganda es necesario que se genere la -‐

, es decir, que el periodismo sea presentado como un ejercicio

-‐

el periodismo se enfocan hacia los

la información, la propiedad de los medios, la falta de independencia,

de los propios periodistas de forma que sin darse cuenta también diri-‐gen la opinión pública hacia una crí-‐

profesión, para aumentar las proba-‐bilidades de tener un espacio pro-‐

la libertad, la neutralidad y veraci-‐

hacia los contenidos o hacia la fun-‐ción o consecuencias que acaban

-‐

-‐

-‐

la clase dominante son también las ideas dominantes en cada época, o, dicho de otro modo, la clase que es la fuerza material dominante en la sociedad es también la fuerza do-‐

-‐pone de los medios de producción material, dispone, a la vez, de los

Como decíamos al principio el po-‐

Se trata de un sistema integrado -‐

-‐

y mediante la que puede reprodu-‐

y las acciones de los otros, el pro-‐blema no es la comunicación sino la apropiación de la comunicación, su mutación, su transformación en información y después en propa-‐

Ciertamente los medios no son om-‐nipotentes, no es eso, la gente está dominada por el capitalismo y los medios de comunicación de masas son sólo una de las vías por las que

de la misma forma que nos podemos apropiar de los me-‐dios de producción también podemos hacerlo con los medios, siempre teniendo en cuenta que esto sería parte de un proceso revoluciona-‐

-‐demos encontrar formas de comunicación adecuadas a

gracias a la técnica que permite uni-‐

agregando lo que está separado, -‐

gado de átomos aislados es suma-‐mente fácil manipularla mediante

Pero no hay que olvidar que el ser humano organizado es más pode-‐

11


PAÏSOS CATALANS

A -‐-‐

-‐-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐-‐-‐

-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐


12 PAÏSOS CATALANS

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐-‐

-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

Jordi Romeu, militant

d’Endavant (OSAN)

13


PAÏSOS CATALANS

A -‐

-‐-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

14


PAÏSOS CATALANS-‐-‐

-‐

-‐-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

Toni (Xarxa Roja)

28-‐03-‐2015

15


COMARCAL

E-‐

bitants.

-‐

-‐

-‐-‐-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐tats culturals.

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐-‐

-‐

EL CASAL POPULAR DECAMBRILS,LA FORÇA D UN POBLE

,


16 COMARCAL16

-‐

-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

i interessar-‐se pel projecte.

-‐-‐

-‐

-‐

17


EL BARRI 17

A -‐

-‐

-‐

-‐

-‐

Mi realidad no es la tuya

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐

La normalidad

-‐

-‐-‐-‐

Suena la música

-‐

-‐

-‐-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐-‐

-‐


18 EL BARRI1818

Una normalidad más

-‐

-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐-‐

-‐

-‐-‐

-‐-‐

-‐-‐

-‐

Juno53

19


ESTUDIANTIL 19

V -‐

-‐-‐-‐

-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

assemblea.edu-‐

[email protected]

-‐-‐

20


20 INTERNACIONAL

-‐

-‐-‐-‐

-‐-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

“Crònica d’un dia de reivindicacions històriques i presents

a Buenos Aires a 39 anys del cop d’estat del

General Videla.”

20

21

No llencis aquesta revista a la brossa, passa-la.No llencis aquesta revista a la brossa, passa-la.

INTERNACIONAL-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐-‐

-‐-‐

-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐-‐-‐

-‐

-‐

-‐-‐-‐

-‐

21

22


22 INTERNACIONALNuestros compañe-‐

ros lucharon por la revolución y el

socialismo

-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐-‐

-‐-‐

-‐-‐

-‐

“Nuestra experiencia nos ha

enseñado que,sobre todas

las cosas, debemos ser pa-‐

cientes,perseverantes y de-‐

cididos.A veces pasan meses

sin que nada aparentemente

suceda.Pero si se trabaja con

ejercicio de estas tres cuali-‐

dades, la tarea siempre ha

-‐

na, en un mes o en un año.

Nada debe desalentarnos.

Nada debe dividirnos.

Nada debe desesperarnos”.

-‐

-‐-‐

-‐

-‐

Marc Olivé

22

23


HISTÒRIA

-‐brat per socialistes i sindicats obrers

què aquell dia era legal dins d’un rè-‐-‐

-‐

de tenir present el context precedent

-‐-‐

-‐

-‐-‐

-‐

-‐

-‐-‐

l’experiència que els seus integrants

-‐

-‐cia liberal per una de nacionalpopu-‐

se celebraren dues eleccions al Rei-‐

-‐

-‐

-‐

EL PRIMER “1 DE MAIG”NACIONALSOCIALISTA, L’ÚLTIM SINDICALISTA

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES

24


HISTÒRIA

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐ció de falsa ensenya orquestrada pels

-‐

-‐

-‐

Un dels esquers nacionalsocialistes

-‐-‐

-‐

-‐

-‐

-‐

-‐cions obreres eren donades des de

crear consciència obrera.

-‐-‐

l’expulsió de la dona de les feines

-‐-‐

-‐

-‐-‐-‐

-‐

Marcel Biosca

-‐

25


ENTREVISTA

Entrevista a Moha1. Hola Moha, ets saharaui i vius a Tarragona,

ens podries explicar la teva història i com es re-‐

laciona amb el devenir del teu poble? Com llui-‐

tes des d’aquí?

La meva història, com la de tants nens saharauis ori-‐ginaris del campaments refugiats saharauis, es que vaig vindre amb les vacanses que organitzen les di-‐

la sort o la necesitat de quedar-‐nos a viure amb unes families de acollida que avui en dia ja formen part del passat, del present i del futur de la nostra vida.

familia de Quatretonda (valencia) .

Les nits de lluna plena, a la hammada argelina, ens soliem ajuntar varies families, per preguntar d ón venim, per que sempre ens parle de un Sahara amb mar, riqueza, i no aquesta calor i mal viure al desert de ningú.

Amb mes informació i millor informat , ja puc parlar d’ una ocupació per la riqueza i la por d’un rei per la seva estabilitat.

Majoritariament és intentar sensibilitzar a la gent que em rodeja que el poble saharaui té un problema

cap ajuda humanitaria, y amb aixó deixo clarament que estem eternament agraits per aquestes ajudes,

-‐

2. Com està actualment la lluita del poble sa-‐

haraui? Com s’organitza el teu poble per lluitar?

que ni existeix ni la volen veure.

-‐llors accions que portem avui en dia. Actualment es

-‐

videix en dues realitat. Una, la de els saharauis que viuen als territoris ocupats, que lluiten y es fan notar diariament...pero tot lligat a la represió del enemig.

sino per el simple fet de ser saharaui. Y l’altre realitat es la de els saharauis refugiats, que tenen llibertat de fer el que volen y manifestarse cuan vulguin, pero están limitats, y per molt que cridin ningu els escolta.

3. a llarg termini tenen plantejades les organitza-‐

cons revolucionàries i amb quins mètodes tenen

previst arribar-‐hi?

-‐ble saharaui, però per desgracia hem de parlar que

-‐mans al Sàhara Occidental ocupat per el estat Ma-‐rroqui.

-‐

mai es descartara la lluita armada per part del poble

4. El cas d’en Hassanna és d’actualitat, s’han fet xerrades i manifestacions per tal que l’estat

Què ens en podries dir i com podríem ajudar?

Tristament es una realitat que vivim tots el saharauis residents a l’ Estat Espanyol, tant la degació de asil

-‐gat per provenir de la RASD, i no del Marroc o Argel.

Sempre parlem de campaments refugiats saharauis, però qui pateix en pell l’ocupació son Hassana i els nostres germans que sorten cada dia a manifestar-‐se contra el ocupat, però son durament reprimits. I recalco un altre cop en la importancia de presionar


26 ENTREVISTA

5.Com heu viscut el canvi de les relacions inter-‐

URSS, no ens va afectar molt ja que USA, ja ajudava militarment a Marroc.

6. Quines aliances mantenen les organitza-‐

cions revolucionaries del teu poble a nivell re-‐

gional i internacional? Teniu i com és el contacte

-‐

sora, el Marroc?

Actualemt ens reconeixen gairebe 85 països mentres -‐

rroc sobre el Sahara. També la Unió Africana on el Sahara occidental es membre, el marroc no. Es par-‐

ja sabem té poc ajuda per que es delicte al Marroc,

7. Quin paper hi juga el marxisme com a eina

del teu poble? Com combateu l’eurocentrisme?

El marxisme va ser una eina molt important per què erem tots un, i dic va per qué el captalisme també s’ha fet amb ell als campaments.

-‐

8. Com és la lluita feminista del teu poble?

Dins del rol que porten les dones al món àrab, la

dona saharaui es i ha sigut el pilar de la nostra socie-‐tat, a nivel social son elles que s’encarreuen del vida

van fent-‐se lloc, al parlament ja en són mes de una desena, i la nostra representat al parlament Africa es una dona.

9. com es el poble saharaui, tots penses com el

les vies de lluita que es porten a termini, però la lluita per un dret i la dignitat ens ajunta.

10.-‐

-‐

Dura i molt perillosa, vivim en una de les zones més militaritzades de Africa, però tambe dir que desert no té portes.

occidental es una eina fonamental, ja que sense això

27


FEMINISME

REFLEXIONES TRAS OTRO

8 DE MARZO

“…una de esas batallas que se libran para que todo siga como está”. Giuseppe Tomasi di Lampedusa (El Gatopardo)

Después de un gran es-fuerzo de propaganda callejera y numerosos

de marzo día de la mujer trabaja-dora y celebrado con una mani-festación. Según varias fuentes, la participación fue entre 300 y 450 personas, número nada des-preciable en estos tiempos que corren. Gran presencia de gente joven pero también de algunos mayores de edad y de orígenes, con situaciones diversas. Super-

-cedor no se engaña. Básicamente es la Tarragona organizada la que se da cita esa tarde. Pero a dife-rencia de otros años y a pesar de

pancarta de cabecera, el Bloque Anticapitalista, asisten integran-tes de organizaciones muy dis-tintas.

De hecho tenemos la impresión de que más que proponer una alternativa radical a la “mani” de la mañana, se le han “roba-do” los participantes. El acto de la mañana, que en esta edición se ha quedado en una treinte-na de personas de lo puramente institucional, es generalmente vilipendiado por ser el que or-ganiza CCOO y UGT, cuya diri-gencia si no lo está, lo parece de manera realista, estar a sueldo de

la patronal. Como todo el mun-do sabe, su función no es, ni más ni menos, que permitir que los recortes que todos sufrimos con

tomen forma en el sector público y privado sin que trasciendan los rechistes de los trabajadores.

La animadversión hacia CCOO y -

dos del sindicato, que los hay de todo pelaje como en todos lados, sino por las posiciones políticas vergonzantes para la clase y para todo demócrata consecuente, de ambas organizaciones. Ahora es-tos sindicatos no son los únicos que toman estas posiciones, ni son ellos los que redactan la hoja de ruta. Si UGT está histórica-mente unido al PSOE, CCOO lo está a IU -ICV - sin olvidar sus “refundaciones”, Guanyem, (que a la hora de escribir esta nota, les cabe más: Perdimos), Podemos, etc

Y sin embargo, en la manifes-tación miembros destacados de

estas formaciones acudían son-rientes, saludando a diestro y si-niestro. Para muestra un botón. Ahí está Toni Carmona, que re-coge ambas vertientes. El can-didato a alcaldable de Podemos es también delegado sindical de STR, el Sindicato de Trabajado-res de Repsol, constituido en su momento por delegados de CGT ávidos de dejar la lucha sectorial y constituir un sindicato de em-presa. ¿Y cómo es que esta mani tan anticapitalista no les produce contradicciones? ¿Será sordera y miopía de los participantes? ¿O más bien fallo del discurso? Echémosle un vistazo.

De las intervenciones sin duda la más contundente fue la que

cambio... Comienza denuncian-do las consecuencias de la crisis (¿a quién?), sigue exigiendo (¿a

-cepto de trabajo, continúa de-fendiendo los servicios públicos acríticamente, menciona la lucha contra “els factors estructurals


28 FEMINISMEque determinen aquesta socie-tat patriarcal”, lo que sin decirlo abreva en la lucha etapista. Fac-tores entre los que no incluye la violencia de género, que consi-dera “més enllá de les situacions económiques concretes” (!). In-

cuentas, si dejamos de lado la ex-presión “mujeres de clase traba-

-

nos encontramos inconveniente alguno para que casi cualquiera

Entendámonos, el criterio no es lo que hagan los reformistas (aquellos que se mueven -cons-ciente o inconscientemente- para que todo siga igual). Pero es un dato indicativo. Lo cierto es que el acto, ni por la forma ni por el contenido, ni por el objetivo ni por el resultado, podía decirse anticapitalista. Vayamos paso a paso.

Las manifestaciones pueden ser causa de dos motivaciones. Una, ser resultado de más o menos espontaneidad, y por tanto, ex-presiones de un descontento po-pular poco consciente; otro, fru-

to, digamos, de un alto grado de consciencia clase, dicho esque-máticamente. En ambos casos se trata de construcciones que aspiran, conciente o no, esceni-

las contradicciones del sistema y aumentar la consciencia popular. En este caso el acto no caía en el primer apartado pero tampoco en el segundo. ¿Por qué? Porque

lo cierto es que estamos tan poco insertos en la clase que queremos dirigir y no tenemos ni idea de las luchas, en este caso respecto a la cuestión de género, que pue-den hacerla reaccionar. Porque no sabemos hacer de la cuestión de género una problemática de la clase. De hecho, nos tememos, ni siquiera se ha planteado seria-mente cómo hacerlo.

A pesar de ello, una manifesta-ción así podría tener un sentido, tácticamente hablando. Si la or-ganización de este acto se hubie-ra concebido como una oportu-nidad de crear un frente crítico amplio, donde se hubiera podido llevar a cabo un debate de con-frontación de posiciones y no de

siglas. Sin embargo, la organiza-ción se propuso como una suce-sión de reuniones con un tema ya cerrado, poco espacio para el debate y menos para la disiden-cia. Por si eso fuera poco, la orga-

Anticapitalista que no sólo no se ha contribuido a desarrollar sino que se ha procedido a vaciarlo de

mani? Un acto más dentro de un movimiento perpe-tuo donde no cabe la re-

crítica (constructiva aun-que sea dura). Un espacio que no construye sino que tensa las precarias relacio-nes de los que nos decimos anticapitalistas. Un esfuer-zo que cansa a la militan-cia sin dejar nada detrás. Un acto masturbatorio de y para la vanguardia. Un ocupar un vacío incó-

modo, donde la duda se instala y las preguntas se multiplican. Porque puede que no sepamos hacerlo mejor. Puede que no se-pamos como avanzar hombres y mujeres juntos hacia esa revolu-ción tan cacareada. Pero, si es el caso, quizás sea tiempo de echar

aprender de quienes se encontra-ron en la misma disyuntiva an-tes. Quizás sea tiempo de tomar carrerilla para poder saltar más lejos. Y dejar las manis para otro momento.

Amigos del CHE-Tgn

29


FORMACIÓ 29

EL 1 DE MAYO Y

EL FRENTE UNICO*

o

El 1° de Mayo es, en todo el mundo, un día de unidad del proletariado revolucionario,

una fecha que reúne en un inmen-‐so frente único internacional a to-‐dos los trabajadores organizados. En esta fecha resuenan, unánime-‐mente obedecidas y acatadas, las palabras de Carlos Marx: “Proleta-‐rios de todos los países, uníos”. En esta fecha caen espontáneamente todas las barreras que diferencian y separan en varios grupos y varias escuelas a la vanguardia proletaria.

El 1° de Mayo no pertene-‐ce a una Internacional es la fecha de todas las Interna-‐cionales. Socialistas, comu-‐nistas y libertarios de todos

se mezclan hoy en un solo ejército que marcha hacia

Esta fecha, en suma, es una -‐

-‐

-‐ne ningún interés, ninguna exigen-‐cia del presente.A muchas meditaciones invita esta fecha internacional. Pero para los trabajadores peruanos la más ac-‐tual, la más oportuna es la que concierne a la necesidad y a la

-‐mamente se han producido algu-‐nos intentos seccionistas. Y urge entenderse, urge concretarse para impedir que estos intentos pros-‐peren, evitando que socaven y que minen la naciente vanguardia proletaria del Perú.

-‐

siempre la de un fautor convenci-‐do, la de un propagandista fervo-‐

roso del frente único. Recuerdo haberlo declarado en una de las conferencias iniciales de mi curso de historia de la crisis mundial. Respondiendo a los primeros ges-‐

libertarios, más preocupados de -‐

dije entonces desde la tribuna de la Universidad Popular: “Somos todavía pocos para dividirnos. No

o análoga palabras. Y no me can-‐saré de reiterarlas. El movimiento clasista, entre nosotros, es aún muy incipiente, muy limitado, para que pensemos en fraccio-‐narle y escindirle. Antes de que

llegue la hora, inevitable

corresponde realizar mu-‐cha obra común, mucha labor solidaria. Tenemos que emprender juntos mu-‐chas largas jornadas. Nos toca, por ejemplo, suscitar en la mayoría del proleta-‐riado peruano, conciencia

clase. Esta faena pertene-‐ce por igual a socialistas y sindicalistas, a comunistas

y libertarios. Todos tenemos el deber de sembrar gérmenes de

-‐sistas. Todos tenemos el deber de alejar al proletariado de las asam-‐bleas amarillas y de las falsas “ins-‐

tenemos el deber de luchar contra los ataques y las represiones reac-‐cionarias. Todos tenemos el deber


30 FORMACIÓ30

de defender la tribuna, la prensa

tenemos el deber de sostener las reivindicaciones de la esclavizada y oprimida raza indíge-‐na. En el cumplimiento

-‐ricos, de estos deberes elementales, se encon-‐trarán y juntarán nues-‐tros caminos, cualquiera que sea nuestra meta

El frente único no anula la personalidad, no anu-‐

de los que lo componen.

ni la amalgama de to-‐das las doctrinas en una doctrina única. Es una

-‐-‐

grama del frente único considera exclusivamen-‐te la realidad inmediata, fuera de toda abstrac-‐

Preconizar el frente único no es, pues, preconizar el confusionis-‐

único cada cual debe conservar su -‐

rio. Cada cual debe trabajar por su propio credo. Pero todos deben

de clase, vinculados por la lucha contra el adversario común, liga-‐dos por la misma voluntad revolu-‐

-‐vadora. Formar un frente único es

problema concreto, ante una ne-‐cesidad urgente. No es renunciar a la doctrina que cada uno sirve ni a

la vanguardia, la variedad de ten-‐

-‐-‐

ma el proletariado. La existencia

y precisos no es un mal; es por el contrario la señal de un período avanzado del proceso revolucio-‐nario. Lo que importa es que esos grupos y esas tendencias sepan entenderse ante la realidad con-‐creta del día. Que no se esterilicen

y excomuniones recíprocas. Que no alejen a las masas de la revolu-‐

-‐-‐

dores. Que no empleen sus armas

-‐

todos los hombres 1[y mujeres ] de la vanguardia, a todos los fau-‐

-‐plos que a diario nos vienen de

fuera son innumerables -‐

ciente y emocionante de estos ejemplos es el de Germaine Berthon. Ger-‐maine Berthon, anarquis-‐

-‐ganizador y conductor del terror blanco por vengar el asesinato del socialista Jean Jaurés. Los espíritus nobles, elevados y since-‐

-‐ciben y respetan, así, por encima de toda barrera

-‐

de sus obras. Pertenece a los espíritus mezquinos, sin horizontes y sin alas, a

-‐

e inmovilizar la vida en -‐

El frente único proletario, por for-‐tuna, es entre nosotros una de-‐

proletariado. Las masas reclaman la unidad. Las masas quieren fe. Y, por eso, su alma rechaza la voz co-‐rrosiva, disolvente y pesimista de los que niegan y de los que dudan,

de los que creen.

José Carlos Mariátegui

31


31

Benvolguda lectora, com ja deus sa-

ber, aquesta revista es sosté gràcies

al treball voluntari i entusiasmat

de diverses persones. Aquesta nota és per

fer-te saber que cerquem il·lustradores i

dibuixants que vulguin col·laborar amb

nosaltres acompanyant gràficament els

articles d’aquesta revista. Contacta’ns:

[email protected]

Amic, tu que ens tens entre les te-

ves mans, comprendràs que hem

arribat a una posta d’un mateix

camí. No sé tú, però nosaltres ho hem

fet pas a pas i deixant senyals tal com

ho fa l’explorador per retrobar la torna-

da i perquè si l’infortuni el sorprèn, es

puguin orientar els que vagin a la seva

recerca. Potser, mai se sap, tu hagis arri-

bat a aquest punt d’una sola gambada,

és a dir, obrint la revista per la darrerra

pàgina. No seria estrany, en canvi, que

hagis arribat saltant algunes planes, o

cosa que ens plauria molt i ens agrada-

ria saber, havent-la llegit íntegrament

pel que et demanem que ens escriguis

donant-nos el teu parer, enviant-nos

un article, una foto, una crònica del teu

barri o del teu poble, del teu treball o si

se’t dóna, una escriptura poètica o un

conte breu. Com que necessitem el teu

suport vivificador, ens comprometem

per endavant a respondre’t sobre quan

publicarem el teu enviament o, en el

seu defecte, donant-te raons per les

quals no ho farem. La nostra adreça és:

[email protected]

Com obtenir Espineta amb Caragolins

en format PDF?

Actualment disposem d'un blog on mensualment pugem la nostra publicació en dos formats, un per a la lectura fàcil amb el navegador web a través de l'aplica-‐ció Issuu i una segona manera que us permet desca-‐rregar-‐vos al vostre ordinador o mòbil la revista original en PDF i així poder-‐la enviar o imprimir. Per tal d'obtenir Espineta amb Caragolins en PDF heu d'acce-‐dir al nostre blog (www.espinetambcaragolins.wor-‐dpress.com), un cop allí podreu trobar les nostres publicacions i apretant l'enllaç amb el text “Descarre-‐ga’t el PDF d’aquest mes clicant aquí!” s'obrirà el PDF al vostre navegador i ja el podreu desar al vostre ordinador. Si esteu navegant amb el vostre mòbil o tauleta per tal de llegir-‐ho online i descarregar-‐ho

amb Caragolins núm.X”. Allí trobareu els mateixos enllaços explicats anteriorment.

Si teniu algun problema envieu-‐nos un mail a

[email protected]).

AGENDA:Acte sobre el TTIP.

Celebrat pel PCPC i els CJC / JCPCDissabte 25 d’abril a les 18.30

Espai Jove Kesse, Sant Antoni Maria Claret 12-14

1 de maig 2015

18:30H Pl. IMP. TARRACO

Espineta amb caragolins núm. 12

Documents

Transcript of Espineta amb caragolins núm. 12