L’hospital amb més història de CatalunyaEl 15 de desembre de 1464, Pere d’Urrea, arquebisbe de Tarragona i patriarca d’Alexandria, va unir l’Hospital de la Seu, que pertanyia al capítol de la catedral, i l’Hospital nou, que depenia de la ciutat. La necessitat de tenir una institució adequada, eficient i moderna dedicada a l’atenció a les persones així ho exigia. Ara, 550 anys després, Tarragona referma el seu compromís, impulsant i afavorint una tasca il·lusionada i compromesa a favor de l’atenció integral a les persones. La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, hereva d’aquells valors, commemora l’efemèride de la fundació de l’Hospital de Santa Tecla, tot celebrant, amb el conjunt de la ciutadania, la continuïtat d’un model que vol donar resposta a les necessitats sanitàries i socials de la població.

Sant pau i Santa Tecla

Desembre de 2014 | II | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

«Hi ha algunes institucions que fan ciutat i, a Tarragona, l’Hospital de Santa Tecla és una institució medul·lar». Amb aquesta frase l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va sintetitzar la importància que per a la ciutat té el centre assistencial de la Rambla Vella, «un hospital que, per durada i per compromís de tants segles, ha cosit el teixit social de Tarragona des de baix. No hi ha gaires entitats com l’Hospital de Santa Tecla, ni a Tarragona ni enlloc», va assegurar l’alcalde Ballesteros després d’haver signat, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i amb el president de la Fundació Hospital

de Santa Tecla, Joan Aragonès, el document que serveix per

renovar el compromís i els valors fundacionals del centre que els seus antecessors van impulsar l’any 1464, ara fa 550 anys. Ballesteros, que va assegurar haver sentit «el pes de la història» en el moment de signar el document al saló de plens del consistori, va afegir que «per a la ciutat l’Hospital de Santa Tecla és una institució tan important com ho ha estat el Port de Tarragona». Ballesteros, en clau de present, va agrair la tasca dels professionals de la Xarxa de Santa Tecla, ens que, «més enllà de l’entorn sanitari de l’Hospital, ha estès aquests valors a l’atenció integral de la persona, des del punt de vista de la discapacitat, de l’educació

i de l’atenció a la ciutadania més necessitada». En la mateixa línia es va manifestar el delegat del govern de la Generalitat, Joaquim Nin, que recordava que «els orígens de l’hospital de Santa Tecla, allà cap al segle XII a l’antic Hospital de la Seu, són fi ns i tot anteriors als d’institucions tan importants com la Generalitat de Catalunya». Per Nin, «és important que tots valorem el patrimoni que tenim. Un patrimoni que ha perdurat tants segles perquè ha estat útil i necessari. A més, ha sabut adaptar-se a les necessitats sense modifi car la seva vocació de servei i d’ajuda a les persones. L’arquebisbe de Tarragona,

Jaume Pujol, recordava el vessant «humà» de l’hospital i evocava els seus orígens, que «s’han mantingut fi ns avui. Les necessitats canvien, però sempre hi haurà persones pobres i necessitades d’ajuda de part d’entitats com l’Hospital de Santa Tecla», va assegurar l’arquebisbe. Sobre els actes de commemoració del 550è aniversari, el representant de l’església tarragonina assegurava que «a més d’una mirada cap al futur, es tracta d’un merescut homenatge a totes aquelles persones que durant tants segles han treballat per tirar endavant una institució que, per damunt de tot, està dissenyada i pensada per ajudar les persones».

Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de

Tarragona: «Hi ha institucions que fan ciutat i Santa Tecla és una institució medul·lar de Tarragona»

Tarragona referma el seu compromís històric amb l’hospital de la Rambla Vella amb un acte solemne a l’Ajuntament. L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i l’arquebisbe Jaume Pujol renoven per escrit els valors fundacionals que els seus antecessors van establir l’any 1464

La Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla fa 550 anys

| Desembre de 2014 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | III

Els representants de l’Ajuntament (Josep Fèlix Ballesteros), de l’Arquebisbat (Jaume Pujol) i de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (Joan Aragonès) en el moment de la signatura del document de renovació dels valors fundacionals de la institució.

Jaume Pujol, arquebisbe

de Tarragona: «Aquest és un

acte d’homenatge a totes les

persones que durant segles han

tirat endavant l’hospital»

Joaquim Nin, delegat de la Generalitat:

«L’hospital és patrimoni de

tothom. Sempre ha estat útil,

necessari i capaç d’adaptar-se als

canvis»

Desembre de 2014 | IV | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

L’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarra-gona és una de les ins-

titucions més antigues de la demarcació i també de Cata-lunya. Tot i que la seva cons-titució amb l’actual model de fundació hospitalària no es produeix fins a l’any 1464 (enguany es commemora el 550è d’aquesta efemèride), els seus orígens es remun-ten fins a l’any 1171. Existeix documentació històrica que acredita que a finals del se-gle XII la ciutat de Tarragona ja disposava d’un hospital, l’Hospital de la Seu, propietat del capítol i adreçat a donar assistència a tots els pobres que hi acudissin. Aquest cen-tre, segles més tard, va donar pas a la fundació de l’actual hospital de Santa Tecla.

Aquesta institució és, doncs, una de les poques de Catalunya que pot afirmar que ha donat servei a la ciutadania de mane-ra ininterrompuda durant més de vuit segles, superant tota mena de vicissituds, règims, guerres i canvis socials. Un fet extraordinari que ha estat pos-sible, sobretot, gràcies a la gran implicació que les diferents generacions de tarragonins i tarragonines sempre han man-tingut envers el que han consi-derat com a hospital de la ciu-tat i del conjunt del territori.És coneguda, doncs, la trajec-tòria del centre des de l’edat mitjana, però especialment re-llevant és la commemoració del 550è aniversari de la seva con-solidació com a fundació hospi-talària, participada per l’Ajun-tament i l’Església, model que ha perdurat fins a l’actualitat. En ple segle XXI, amb motiu d’aquesta efemèride, la Xarxa Sanitària i Social de Santa Te-cla, gestora de l’hospital i he-reva dels seus valors fundacio-nals, ho celebra amb el conjunt de la societat tarragonina. I ho fa amb la realització d’un acte solemne a l’Ajuntament de Tar-ragona en què l’actual alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Balleste-ros, l’arquebisbe de Tarragona i Primat, Jaume Pujol i Balcells,

i l’actual president de la Fun-dació Hospital de Santa Tecla, mossèn Joan Aragonès, signen un document que renova i con-

firma el compromís dels seus antecessors del segle XVI i que aposta per la continuïtat d’un model que vol donar resposta a les necessitats sanitàries i soci-als de la població.L’acte de commemoració del 550è aniversari de la Fundació Hospital de Santa Tecla és un ferm reconeixement a la tasca desenvolupada durant segles per part del centre assistencial i, especialment, un homenatge a les successives generacions de tarragonins i tarragonines que l’han fet perdurar en el temps amb la seva tasca i dedi-cació, en molts casos altruista i solidària amb el proïsme. És també la renovació dels va-lors que van impulsar la cre-ació d’un centre hospitalari d’aquestes característiques i una mostra fefaent de la vo-luntat que existeix entre les autoritats actuals de la ciutat per mantenir viu un model que ha sabut adaptar-se als canvis i a les noves necessitats de la so-cietat tarragonina conservant sempre el seu esperit fundaci-onal i compromís.

Hospital de Santa TeclaMés de vuit segles al servei de la ciutadania de Tarragona

Els orígens de la institució

es remunten a final del segle XII, a l’antic

Hospital de la Seu. Aquest 2014 es commemora el 550è aniversari

de la seva constitució

amb el model de fundació

hospitalària que perdura fins avui

Imatge de l’antiga sala de beneficiència per a dones de l’Hospital de Santa Tecla a meitats del segle passat. A la pàgina següent, alumnes de l’antiga escola d’infermeria de l’Hospital de Santa Tecla i estat de la façana del centre a la Rambla Vella als anys 70 del segle XX.

Pòrtic d’entrada de l’hospital per la Rambla Vella abans de la restauració feta als anys 50. A dalt es pot veure l’escut que encara presideix l’entrada del centre.

| Desembre de 2014 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | V

L’Hospital de Santa Tecla, present a la ciutat de Tarragona des de fa més de 800 anys, commemora aquest 2014 els 550 anys de la seva constitució formal com a fundació hospitalària, participada per l’Ajuntament de la ciutat i per l’Arquebisbat de Tarragona. Es tracta, doncs, d’una bona oportunitat per conèixer el passat, present i futur de la institució.

El centre ha superat tota mena

de vicissituds, com ara canvis

de règim, guerres i epidèmies, però sempre ha donat servei a la gent

sense auxili

Durant tot aquest temps les necessitats

de la ciutadania han anat

evolucionant, però el compromís

de l’hospital ha perdurat

En ple segle XXI, l’esperit

fundacional de Santa Tecla es

manté i es renova per continuar prestant una

atenció integral a les persones

La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla és l’hereva dels valors que van originar l’hospital allà al segle XII. En ple segle XXI, els seus professionals treballen dia a dia per la continuïtat d’un model que vol donar resposta a les necessitats sanitàries i socials de la població

Desembre de 2014 | VI | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Aquest 2014 s’ha cone-gut la troballa d’un pergamí del segle XII

per part del director de l’Arxiu Diocesà de Tarragona, mossèn Manuel M. Fuentes, que ha generat una gran expectació per la seva singularitat. El do-cument històric original parla de l’antic hospital de la seu de Tarragona i està datat del se-gle XII, concretament de l’any 1180, fet que demostra que aquest edifici, que s’havia co-mençat a construir l’any 1171, ja funcionava nou anys més tard com a hospital de pobres i no pas com a hospital per a canonges, com s’havia defen-sat en algunes ocasions. Par-lem amb mossèn Manuel M. Fuentes d’aquest interessant descobriment que es produeix justament durant la celebra-ció del 55o aniversari de la Fundació de Santa Tecla.

Per què és tan important aquest pergamí? En primer lloc perquè és un dels pocs documents de l’Església que es conserven a Tarragona d’aquella època, a causa d’incendis i altres successos al llarg de la història. I en segon lloc perquè ajuda a redefinir una part de la història de l’hospital i de la mateixa ciutat de Tarragona, ja que corrobora un fet que sospitàvem que era cert però del qual no teníem una constància tan evident.

Què constata?Doncs que l’hospital de la Seu va ser pensat des d’un inici per ser l’hospital dels pobres, –no era, per tant, l’hospital dels canonges, els quals eren atesos a la infermeria del capítol pel canonge infermer– on s’atenia tota la gent que no tenia recursos. Les úniques referències que teníem fins ara de l’hospital de la Seu eren del 1171 –any en què l’arquebisbe Hug de Cervelló deixa constància de l’existència de l’hospital de pobres– i del 1184, en una butlla

del papa Luci. Per tant, aquest document omple un buit de 13 anys i demostra que l’any 1180 ja actuava com un ens propi, amb recursos i propietats que garantien el seu manteniment.

I per què és tan rellevant el fet que hi hagués un hospi-tal de pobres?En l’època medieval l’atenció sanitària com la coneixem avui en dia no existia. L’hospital havia de ser un lloc d’acollida a transeünts, gent sense recursos, gent pobra, que no podien rebre atenció a casa, tal com feia la gent benestant. A més, parlem d’una època en què el concepte de municipalitat no existia, és a dir, no hi havia recursos públics que donessin resposta a les necessitats dels

ciutadans. Tenint en compte que la municipalitat a Tarragona no es va començar a constituir fins ben entrada la segona meitat del segle XIII és significatiu que ja al segle XII existís un ens que donés assistència a la gent que no tenia recursos. Podem dir que aquest fet situa Tarragona en l’òrbita internacional d’aquella època, i l’equipara a les principals ciutats de la Mediterrània com Barcelona o València, on ja existien entitats d’aquesta índole.

Com va trobar el pergamí?Em vaig assabentar, per part d’un amic, que a Barcelona es feia una subhasta de diferents objectes, entre els quals alguns pergamins del segle XII –pot sembla curiós però se subhasten

pergamins del segle XII!– entre els quals n’hi havia un que feia referència a Tarragona. Hi vaig anar i quan va sortir el pergamí en qüestió vam començar a pujar jo i una altra persona, cosa que va fer incrementar notablement el preu de sortida. Es tractava d’un professor francès estudiós de la Marca Hispànica que, finalment, amb bon criteri, va deixar d’apostar pel document i ens el vam poder endur cap a Tarragona.

Sorprèn el seu bon estat de conservació... Sí, és molt bo, tot i que el fet que sigui de dimensions tan petites ha ajudat. Té un petit estrip que va ser cosit i es va tornar a descosir, però està molt ben conservat.

On caldria contextualitzar aquest document? En realitat no és res més que una part d’una escriptura particular on consta que el canonge Ponç de Barberà, governador de l’hospital, deixa un tros de terra erma propietat de l’Hospital de la Seu al ciutadà Guillem Maçó i a la seva dona Martina, per tal que el conreïn i en paguin la novena part del pa, vi o altres fruits a l’hospital. Això, a més, constata que l’Hospital disposava de rendes i propietats que permetien el seu bastiment i autofinançament.

Parlem d’una de les troballes més importants dels darrers anys en aquest àmbit? Jo diria que sí, d’entrada, el fet que estigui datat del segle XII ja és molt significatiu, perquè es troben molts pocs documents d’aquesta època relacionats amb Tarragona. D’altra banda, la seva importància afecta la història de la mateixa ciutat de Tarragona, per allò que dèiem abans que la situa en una òrbita internacional. Permet determinar una estructura municipal organitzada molt incipient que no es consolidarà fins molts anys més tard i que es mantindrà al llarg dels segles, gairebé fins als nostres dies.

La troballa d’un pergamí històric original confirma que l’antic Hospital de la Seu era per a gent sense recursos

«L’hospital representà la primera estructura municipal

de la ciutat, consolidada molts

anys més tard i vigent gairebé fins

a l’actualitat»

ENTREVISTAMossèn Manuel M. Fuentes

Director Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona

L’Hospital ja era un centre per a pobres al segle XII

| Desembre de 2014 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | VII

Desembre de 2014 | VIII | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Per Neus Sánchez PiéTècnica de l’Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau i

Santa Tecla (AHSPT)

La vida urbana i la reocu-pació d’espais a la ciutat de Tarragona va iniciar-

se al voltant del que, en èpo-ca romana, havia estat l’espai del recinte sagrat i del fòrum provincial. El creixement de-mogràfic i les necessitats del moment portaran a l’ocupa-ció, també, de part de l’arena de l’antic circ romà, conegut com el Corral, a la zona de l’actual plaça de la Font.

Les notícies existents ens des-criuen que almenys entre els anys 1130 i 1150 les muralles s’havien reparat i estaven dre-tes, mentre que la vida urbana i comercial s’havia reprès amb certa rapidesa. Símbol d’aques-ta represa econòmica, a la Part Alta de la ciutat havia comen-çat, pels volts de l’any 1171, la construcció de la catedral. Paral·lelament, altres edificis com les oficines del bisbe i les dependències de la canònica es-taven dempeus, així com altres edificis singulars de la ciutat. Ben a prop també s’iniciava la construcció de l’Hospital de la Seu, el primer hospital de po-bres que tenim documentat a la ciutat. De fet, els hospitals són unes institucions clau per a l’anàlisi de la trajectòria his-tòrica de les ciutats medievals des dels quals es generaran els canvis socials i de mentalitat necessaris per conèixer noves actituds davant la malaltia, la pobresa i la marginació.

L’Hospital de la Seu (1171-1464)

Almenys a partir de l’any 1171 va existir un hospital a Tarra-gona quan l’arquebisbe Hug de Cervelló (1163-1171), en el seu testament, va llegar 100 mora-batins a l’obra de l’hospital que, segons diu, ell mateix havia ini-ciat. L’hospital era propietat del capítol, tot i que l’hospitaler, la dignitat que se’n feia càrrec, no

havia de passar comptes davant d’ell. Aquest centre estava adre-çat a tots els pobres que hi acu-dissin. Per contra, els canonges malalts eren atesos a la infer-meria pel canonge infermer en una casa a la vora de la capella de Sant Pau.De l’Hospital de la Seu sabem amb tota certesa que ja l’any 1180 estava totalment consoli-dat, disposava de rendes pròpi-es i de terres que arrendava a tercers per tal que el seu ren-diment servís per a la seva per-vivència.Les primeres notícies que te-nim de l’hospitaler entès com a tal són de l’any 1207 quan apareix en un manament que el papa Innocenci III fa a ell i a l’abat de Santes Creus. L’hos-pitaler delegava en una altra persona les tasques diàries de l’hospital. A aquesta persona, valgui la redundància, també se l’anomena hospitaler. Entre les obligacions d’aquest càrrec hi havia la de residir a l’hospi-tal i acollir tots els pobres que hi anaven a dormir. També la d’oferir-los menjar, beure i me-decines, pagar els serveis d’un metge (4 florins l’any), enterrar els que allí morien, acollir els expòsits que s’hi abandonaven, canviar la palla dels llits dues vegades l’any, il·luminar cada

nit tant l’interior com l’exteri-or de l’edifici i fer-hi les repara-cions necessàries.L’hospital i l’hospitaler també tenien el dret de retenir les robes mortuòries de tot aquell qui traspassava a l’hospital fins a rebre’n una recompensa delsfamiliars del difunt a canvi. Això va fer que la institució fos vista amb recel per bona part de la població.Això i l’estat en què es trobava l’edifici a mitjan segle XV va facilitar que es dissolgués la institució com a tal i es fundés l’Hospital de Santa Tecla.

La llebroseria i l’Hospital de la ciutat

Alguns autors afirmen que a principis del segle XIII va exis-tir a Tarragona una llebroseria.La falta de documentació coetà-nia no ens ho permet afirmar amb exactitud però sembla que aquest centre es va instal·lar als voltants de l’església dels Sants. Aquesta església es trobava en un dels camins dels afores de la ciutat, prop de la Torre dels Heretges, en un terreny proper on avui es troba el convent dels Pares Carmelites, al carrer As-salt.Al segle XIV la lepra havia min-vat molt. Potser per això, el

comensal de la Seu, Pere Cara-basser, l’any 1370 va fundar un nou hospital de titularitat mu-nicipal. Aquest va ocupar l’an-tiga llebroseria, un cop acon-seguits els permisos necessaris per traspassar-hi les rendes, i pels volts de l’any 1384 s’hi van realitzar les obres d’adequació.L’hospital va romandre allí fins a l’any 1387 quan el mal estat de l’edifici va portar els cònsols a comprar-ne un de nou dins les muralles de la ciutat. Es va optar per la casa que fins aquell moment ocupava el Pes de la Farina, al Corral, a la zona de l’actual ajuntament.Ben aviat aquest edifici també va necessitar que la ciutat hi portés a terme importants re-formes. A més, sovint hi man-cava l’hospitaler. Malaurada-ment la ciutat no sempre podia sufragar aquestes obres, ja que havia de destinar bona part del seu fons a la reparació de les muralles.Uns anys més tard es va decidir vendre l’edifici i utilitzar-ne un altre. Sense deixar el Corral, aquesta vegada es va situar a la banda de cases que per la seva part del darrere donaven a la muralleta (actual Rambla Vella). Aquesta zona de la ciutat va ser la més malmesa durant el setge de Joan II a la ciutat l’any 1462 i el sostre de l’hospital es va en-sorrar. Dos anys més tard, l’any 1464, però, es va constituir la unió amb l’Hospital de la Seu.

Fundació de l’Hospital de Santa Tecla (1464)

Malgrat els esforços de totes dues parts, tant l’Hospital de la Seu com el de la ciutat rebi-en els recels de la població; el primer a causa del mal estat en què es trobava l’edifici i el segon perquè, des de l’inici de la seva existència, no havia aconseguit consolidar-se i els edificis que havia ocupat semblaven vells i mal abastits en un moment en què la ciutat no podia destinar-hi els recursos necessaris.Per tot això, el capítol de la ca-tedral i els cònsols de la ciutat

van aconseguir que el 15 de de-sembre de l’any 1464 l’arque-bisbe Pere d’Urrea fundés un nou hospital sota la seva pro-tecció. Aquesta fundació havia de prendre efecte a partir del primer dia de l’any següent i s’havia de regir segons els se-güents manaments:

–El nou hospital quedava sota l’advocació de la patrona Santa Tecla.–Ambdós hospitalers dels hos-pitals preexistents havien de reunir els capbreus, rendes, llits i robes per al naixent hos-pital. A més, al de l’Hospital de la Seu se li prohibeix poder re-bre qualsevol renda després del dia 1 de gener.–S’instaurava el dret de tenir un bací a la catedral i a altres llocs de la diòcesi per tal de po-der fer captes generals.–S’establia el traspàs de 50 lliu-res dels censos que la ciutat pa-gava a l’Almoina de Santa Tecla per l’hospital.–A més, també es va implantar l’obligació de llegar quelcom a l’hospital en qualsevol dels testaments fets a Tarragona i l’obligació del notari a recor-dar-ho sota pena d’excomunió.El govern del nou hospital que-dava en mans de dos adminis-tradors, un eclesiàstic designat pel capítol i un laic nomenat pel consell de la ciutat, els quals,

Es tracta d’una institució clau per a l’anàlisi de la trajectòriahistòrica de la Tarragona medieval, ja que ha estat generadora decanvis socials i de mentalitat davant la malaltia, la pobresa i la marginació

Breu història de l’Hospital de Santa Tecla

De l’Hospital de la Seu, bressol de l’actual Hospital de Santa Tecla, sabem que ja

estava plenament operatiu i consolidatl’any 1180

Imatge de l’estat actual de l’edifici del Consell Comarcal del Tarragonès, que en els seus orígens va ser l’Hospital de la Seu i que, a partir de 1464 va passar a anomenar-se Hospital de Santa Tecla, com a resultat de la fusió en un únic centre del mateix l’Hospital de la Seu i de l’Hospital de la Ciutat.

| Desembre de 2014 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | IX

a la vegada, comptaven amb l’ajuda de dos col·laboradors, un canonge i un cònsol.–Aquests administradors havi-en de contractar servents que serien els que durien a terme les tasques diàries de l’hospi-tal.

Aquests manaments es van pen-jar a la catedral i a llocs visibles d’arreu de la diòcesi per tal que tothom en fos coneixedor. Pel que fa a la ubicació d’aquest nou hospital es va decidir ocupar el mateix lloc que ocupava el de la seu, realitzant-hi algunes obres de millora i ampliació. Es creu que és en aquest moment quan es col·loca la santa Tecla de la façana, s’obren els arcs de la planta baixa i es construeixen les dues plantes superiors.

El nou edifi ci de l’Hospital de Santa Tecla (1588)

Tot i això, ben aviat van sorgir problemes i tots els esforços van resultar insufi cients: l’edi-fi ci havia quedat vell, petit, rònec i fred, hi feia massa vent a l’hivern i massa sol a l’estiu. Davant d’aquesta problemàti-ca, els administradors de l’hos-pital van demanar a la univer-sitat (que avui en dia coneixem com a ajuntament) i al capítol de la catedral que es busqués un emplaçament per construir un nou hospital.Finalment, l’arquebisbe AntoniAgustí va cedir uns terrenys que es trobaven fora les muralles de la ciutat, davant la muralleta,

entre el convent dels Jesuïtes i el Seminari (actual Rambla Vella). El nou emplaçament quedava resguardat, per la part sud, pels baluards que hi havia a la zona. La construcció del nou hospital es troba immersa en un moviment de creixement i monumentalitat a la ciutat. Durant aquells anys del segle XVI també hi va haver un im-portant augment constructiu i es van impulsar tant obres pú-bliques com privades, entre les quals destaca l’Estudi Nou i la

Universitat, la construcció del moll, la rehabilitació de la Casa del General, etc. També es van construir nous convents amb l’arribada de nous ordes com la casa del noviciat i l’església dels Jesuïtes, l’església de Santa Clara, el convent dels Carmeli-tes Descalços, el dels Trinitaris, el dels Caputxins, i noves cape-lles a la catedral; també es va fer la pavimentació dels carrers per millorar la higiene de les vies públiques.A banda dels diners aportats

pel capítol i la ciutat, les obres de l’hospital es van sufragar se-guint un model que ja s’havia utilitzat amb anterioritat. Tots els habitants de Tarragona van contribuir a la construcció del nou edifi ci pagant dos diners per cada lliura de carn que es comprava a qualsevol de les carnisseries de ciutat.Tot i així, les obres avançaven lentament i no sense entre-bancs. Ben aviat van sorgir confl ictes entre la ciutat i el capítol: a la fi nalització de les

obres de la façana, la ciutat va manar col·locar el seu escut sobre la porta principal (escut que encara es conserva avui en dia), una acció que va molestar el capítol. Finalment la discus-sió es va resoldre col·locant da-munt de l’escut de la ciutat una imatge de Santa Tecla sobre un pedestal amb la Tau, símbol del capítol de la catedral.Finalment, la inauguració de l’edifi ci es va fer el dia 24 de febrer de l’any 1588, per la fes-tivitat de Sant Maties, tot i que les obres encara no s’havien acabat. L’acte es va solemnitzar duent el Santíssim en processó des de la catedral fi ns a una sala de l’hospital que es va habilitar com a capella. Les obres de l’es-glésia no acabarien fi ns a l’any 1593 quan, per celebrar-ho, es va tornar a traslladar el Santís-sim en processó.El nou edifi ci girava entorn un claustre amb dos pous al pati central que servien per treure aigua d’una cisterna que enca-ra es conserva avui en dia. A diferència de l’anterior edifi ci, aquest disposava de grans sales on reposaven els malalts sepa-rats per sexe. També hi havia dependències destinades a l’ad-ministració de l’hospital, una gran cuina i una sala on l’apo-tecari podia preparar les me-decines que el metge indicava oportunes per als malalts. Amb aquest nou edifi ci, l’hospi-tal estava preparat per afrontar els esdeveniments i les vicissi-tuds que havia de patir la ciu-tat fi ns a l’actualitat. Durant tot aquest temps l’hospital s’ha anat adaptant a les demandes de la població, així com incor-porant els avenços tècnics de cada època i els professionals sanitaris necessaris.La darrera gran remodelació de l’edifi ci va produir-se a fi nals del segle XX, a la dècada dels 80, amb l’ampliació de l’equi-pament, creació de les consul-tes externes, nous quiròfans i el laboratori. Ara es treballa en la renovació de les urgències.

A mitjan segle XVI el centre es

trasllada a un nou edifi ci en

la seva ubicació actual, on ha anat

experimentat reformes amb el

pas del temps

Plànol de Tarragona publicat a España Sagrada vol. XXIV, d’Enrique Flórez l’any 1769, amb la situació dels hospitals de Tarragona fi ns l’any 1464.

La ubicació defi nitiva de l’hospital a l’espai que ara es coneix com la Rambla Vella es va fer efectiva l’any 1558. A la imatge, moment de l’acte inaugural de les obres de millora i ampliació realitzades a l’edifi ci en la dècada dels 80 del segle XX.

1: Hospital de la Seu i, a partir de 1464 de Santa Tecla

2: Llebroseria i Hospital de la Ciutat

3: Hospital de la ciutat

4: Hospital Nou de la ciutat

1

43

2

Desembre de 2014 | X | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Tota la documentació històrica de l’hospital amb un clic

En col·laboració amb l’Arxiu

Històric Diocesà, l’Hospital ha

posat en marxa una pàgina web

amb tots els seus documents

històrics digitalitzats

La commemoració dels 550 anys de la Fundació de l’Hospital de Santa

Tecla bé es mereixia posar a l’abast de tothom la gran quantitat de documentació històrica generada per la ins·titució durant la seva llarga vida. La posada en marxa de la web de l’Arxiu Històric de

l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla és el resultat de la col·laboració de la fundació amb l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, que fa més de quatre anys que treballa en l’anàlisi, catalogació, preser·vació i digitalització de tota la documentació històrica de l’hospital. El passat mes

de maig es va presentar el portal www.ahspt.cat, a tra·vés del qual els internautes interessats en la història de la institució i de la ciutat de Tarragona tenen accés a la documentació original en format digitalitzat.

La tasca de digitalització ha

permès la catalogació de més de 2.400 unitats documentals, les quals s’han organitzat en tres fons principals. En primer lloc, el fons pròpiament anomenat «Hospital Sant Pau i Santa Tecla», on es troba la documentació que el mateix funcionament de l’hospital ha anat generant. Malauradament,

els avatars en què l’hospital s’ha vist immers al llarg de la seva història, han provocat que la major part de la documentació conservada sigui dels segles XIX i XX. En aquest fons es pot trobar documentació relacionada amb el dia a dia de l’hospital, gràcies a les actes de la junta conservades així com documentació econòmica o mèdica. El volum d’aquest fons correspon a més de 1.800 unitats documentals.Un altre fons és el del «Teatre Principal», que va ser propietat de l’hospital fins a l’any 1964. La documentació que es pot consultar correspon a matèries tals com les obres i les reformes que es van anar realitzant a l’emblemàtic edifici tarragoní o les actituds davant algunes obres teatrals que s’hi van representar. El gruix d’aquesta documentació és de 110 unitats documentals.

| Desembre de 2014 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | XI

Per últim, el fons del «Cementiri», propietat de l’hospital des de l’any 1825, representa un total de més de 480 unitats documentals, entre les quals podem trobar alguns dels plànols dels panteons més destacats que fan del cementiri de Tarragona un indret singular. L’any 2012 es va iniciar la digitalització dels fons de l’hospital i del Teatre Principal. Ara es realitzen els treballs de digitalització del fons cementiri. Els motius de la digitalització d’aquests documents són preservar la documentació, ja que un cop digitalitzada es retira de consulta, apropar l’accés a tothom i obtenir una còpia digital de seguretat.La documentació digitalitzada ja és consultable al portal web www.ahspt.cat. Gràcies a aquesta acció, l’accés a tots aquests documents tota aquesta documentació és possible les 24 hores al dia els 365 dies de l’any amb una voluntat d’aproximar aquests fons als investigadors i, d’aquesta manera, democratitzar, la cultura. A més, des del web també es pot sol·licitar la impressió de documents.

El cementiri, vinculat a Santa Tecla des de 1825Després del domini musulmà du-

rant el qual les nostres terres van quedar pràcticament desha-

bitades, Tarragona va sorgir de nou. A començaments del segle XII la nova ciu-tat es va anar configurant. És en aquests moments quan es va començar a enter-rar els difunts distingits dins de tem-ples o bé al seu costat. Concretament a la nostra ciutat es fa als voltants del seu temple parroquial, a l’església de Santa Tecla la Vella, és a dir, on ara hi ha el carrer de les Coques.

L’any 1348, a causa d’una epidèmia de pesta negra –com fou anomenada pels coetanis– es féu una ampliació del cementiri. Tant aquest com l’adjunt hospital (edifici actual del Consell Comarcal del Tarragonès) eren institucions eclesiàstiques i estaven administrades pels canonges. Bona part dels ingressos econòmics del cementiri provenien del Teatre Principal.

El nou cementiri

Davant del perill de greus epidèmies el rei Carles III prohibí l’any 1787 l’enterrament

dels difunts a l’interior dels temples i als seus voltants, establint d’altra banda l’obligació de construir nous llocs per a la resta fora del recinte urbà. L’any 1809 Tarragona patí una greu epidèmia i es va creure necessària la construcció d’un nou cementiri, per la qual cosa es comprà un terreny a Francesc Seguí i Gómez. La benedicció dels terrenys es va fer el dia 1 de maig de 1809 a les tres de la tarda, però ja abans s’hi havien enterrat alguns cadàvers.

En un principi era un cementiri només per als difunts a la ciutat de Tarragona i per als militars que havien mort a l’hospital. S’havia comprat el terreny i s’hi feien enterraments, però el nou cementiri no tenia un responsable que se’n fes càrrec. No tenia una paret que el tanqués i els gossos hi entraven sovint i desenterraven els cadàvers. Ningú no es preocupava de la seva conservació ni de la seva administració. Finalment el 7 de novembre de 1825 el Capítol de canonges acorda «amb molt de gust cedir (a l’Hospital) els seus drets a fi que es puguin realitzar tan importants obres». A més dels drets sobre l’antic cementiri hi havia la seva col·laboració en la compra del terreny. També l’Ajuntament de la ciutat «dóna i cedeix a la il·lustre administració de l’Hospital tots els drets i accions de la naturalesa que siguin» (22 de desembre de 1825). La societat GECEMTA (Gestió de Cementiri de Tarragona), actual gestora de l’equipament amb Ignasi Puig com a conseller delegat, va ser fundada el 7 de febrer de 2003 i està formada per la Fundació Hospital de Santa Tecla i l’Entitat Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona.

Desembre de 2014 | XII | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Hospital de Sant Pau i Santa Tecla1171-1464-2014

El primer hospital data del segle XII. Estava ubicat a l’actual seu del Consell Comarcal del Tarragonès i era gestionat pel Capítol Catedral.

Primera injecció intravenosa

S’inventa l’estetoscopi

Descobriment

Primer trasplanta- ment de corL’hospital es trasllada

a la seva ubicació actual a la Rambla Vella

Pere Carabasser, comensal de la Seu, institueix el primer hospital de titularitat de la ciutat, l’anomenat

Hospital nou o de la ciutat.

Fundació de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla

Els orígens de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla daten del segle XII, essent una de les institucions amb més història del territori.

L’arquebisbe Pere d’Urrea va fer les disposicions necessàries perquè l’hospital del Capítol Catedral i el de la ciutat es fusionessin en un de sol, fundant així l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla a l’edifici on avui es troba el Consell Comarcal.

Declaració d’independència d’Amèrica

Un model de proximitat Els nostres La Fundació de l’Hospital

compleix 550 anys

1171

1464

15881370

Guerra civil catalana

1462 1492

Guerra del Francès

18081776

Hospital de la ciutat

El 15 de desembre de l’any 1464 es va signar l’acta fundacional

La Xarxa és hereva dels valors hospitalaris vius a Tarragona des de fa gairebé un mil·lenni.

Successives generacions de tarragonins van assumir com a seva la funció de donar resposta a les necessitats sanitàries i socials dels seu veïns.

La proximitat en la gestió i la cooperació pública/privada entre l’Ajuntament i el Capítol han demostrat l’èxit d’un model sostenible i de qualitat. Celebrem la seva continuïtat al llarg de 550 anys!

Però la veritable clau del resultat està en els seus treballadors, homes i dones dedicats a la recerca de l’excel·lència ètica i professional i amb una gran vocació al servei de les persones.

orígens

Descobriment d’Amèrica

Hospital Capítol

1816

1928

19661665

al servei de les persones

Xarxa Santa Tecla

| Desembre de 2014 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | XIII

Hospital de Sant Pau i Santa Tecla1171-1464-2014

El primer hospital data del segle XII. Estava ubicat a l’actual seu del Consell Comarcal del Tarragonès i era gestionat pel Capítol Catedral.

Primera injecció intravenosa

S’inventa l’estetoscopi

Descobriment

Primer trasplanta- ment de corL’hospital es trasllada

a la seva ubicació actual a la Rambla Vella

Pere Carabasser, comensal de la Seu, institueix el primer hospital de titularitat de la ciutat, l’anomenat

Hospital nou o de la ciutat.

Fundació de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla

Els orígens de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla daten del segle XII, essent una de les institucions amb més història del territori.

L’arquebisbe Pere d’Urrea va fer les disposicions necessàries perquè l’hospital del Capítol Catedral i el de la ciutat es fusionessin en un de sol, fundant així l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla a l’edifici on avui es troba el Consell Comarcal.

Declaració d’independència d’Amèrica

Un model de proximitat Els nostres La Fundació de l’Hospital

compleix 550 anys

1171

1464

15881370

Guerra civil catalana

1462 1492

Guerra del Francès

18081776

Hospital de la ciutat

El 15 de desembre de l’any 1464 es va signar l’acta fundacional

La Xarxa és hereva dels valors hospitalaris vius a Tarragona des de fa gairebé un mil·lenni.

Successives generacions de tarragonins van assumir com a seva la funció de donar resposta a les necessitats sanitàries i socials dels seu veïns.

La proximitat en la gestió i la cooperació pública/privada entre l’Ajuntament i el Capítol han demostrat l’èxit d’un model sostenible i de qualitat. Celebrem la seva continuïtat al llarg de 550 anys!

Però la veritable clau del resultat està en els seus treballadors, homes i dones dedicats a la recerca de l’excel·lència ètica i professional i amb una gran vocació al servei de les persones.

orígens

Descobriment d’Amèrica

Hospital Capítol

1816

1928

19661665

al servei de les persones

Xarxa Santa Tecla

Desembre de 2014 | XIV | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Durant segles Santa Tecla ha creat estrets vincles amb les persones de la ciutat i del territori. Donem veu a testimonis vivents de la història recent del centre tarragoní.

Un hospital fet per la gent

Josep Maria VivesDermatòleg

«A l’Hospital de Santa Tecla

a la dècada dels 80 vam

atendre milers de tarragonins

realment pobres»

Tomás García Gallego

Anestesista«Als 70 la ciutat girava entorn de l’hospital, ja que hi venia gent de tota la província de Tarragona»

Josep Maria MilàArquitecte«Una de les

innovacions que van aplicar a

Santa Tecla van ser les habitacions dobles amb bany

incorporat»

Fèlix AdseriesEmpleat de banca«Vaig col·laborar

amb l’hospital perquè es

poguessin pagar les nòmines

a través de la llibreta d’estalvis»

Joan Pàmies Practicant i anestesista«Quan vaig començar a

l’Hospital de Santa Tecla,

treballava les 24 hores del dia»

Pepito LlovellManteniment

«L’Hospital no dóna feina

només als seus treballadors, sinó

també a moltes empreses del seu

entorn»

Federico AdanPediatre«L’escola

d’infermeria de Santa Tecla va tenir fama.

S’hi van formar professionals de

tot Espanya»

Sor MercedesMonja a l’àrea de

maternitat«A l’hospital treballàvem

en un ambient molt familiar.

Tinc molts bons records»

Xavier OliachActual director de

l’Hospital«Des de la

direcció intentem ajudar al màxim els professionals,

que són la part més important»

Montserrat Beltran

Alumna Escola d’Infermeria

«Vaig ser de les primeres que van estudiar infermeria a Santa Tecla»

Parlar de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla és parlar de milers de persones que, al llarg del temps, hi han estat vinculades d’alguna manera. Ja sigui com a treballadores, com a proveïdores de serveis, com a col·laboradores o simplement com a usuàries, hi ha moltes persones de la ciutat de Tarragona que tenen històries i anècdotes

personals a l’edifici de la Rambla Vella. En aquesta pàgina donem veu a alguns testimonis que han vist en primera persona el gran canvi experimentat per l’Hospital de Santa Tecla des de la dècada dels 70 del segle passat fins a l’actualitat. Segurament, el període de temps en què l’hospital tarragoní ha protagonitzat la

transformació més important des que va ser traslladat a la seva ubicació actual, cap a l’any 1588. El centre, que en els seus orígens era un equipament de beneficiència per a transeünts i gent sense auxili, s’ha anat modernitzant poc a poc fins a avui gràcies a l’empenta de persones, entre moltes altres, com les aquí mostrem.

| Desembre de 2014 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | XV

Desembre de 2014 | XVI | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

La celebració d’un ani-versari, sobretot quan es tracta d’un llarg

període de temps, demana una triple mirada: una vers el passat, una altra cap al futur i una tercera, crítica i serena a la vegada, al pre-sent. Mirant el passat crec que el nostre hospital pot sentir-se cofoi. Evidentment, no ha estat mai un referent en cap especialitat mèdica. No era aquest l’objectiu d’un hospital de les seves pro-porcions i condicions. Però m’atreveixo a dir que sí que ho ha estat en la seva funció

social en l’atenció dels ma-lalts que freqüentment va unida a situacions de margi-nació. L’hospital s’ha sentit molt a prop de Tarragona i la ciutat l’ha vist com una entitat molt seva. És, doncs, aquest un moment adequat per agrair la feina realitzada per tantes persones, metges i personal auxiliar, que de manera quasi anònima hi ha aportat el seu treball durant els 550 anys d’existència. Vol-dria citar-ne algunes, però això significaria silenciar-ne d’altres. De tota manera no puc menys de fer una excep-

ció, la del Dr. Josep Adserà Martorell, qui fou l’artífex de l’inici de la transformació feta els últims 50 anys, tant en l’edifici com en la seva estructura funcional. Van ser aquells uns temps molt difícils. Però quan tot sem-blava que s’arribava a la fi, es convertiren en uns dolors de part: en sorgí un nou i mi-llor hospital.

El present de l’hospital, és a dir, els seus últims 50 anys, ha sigut l’època de la seva consolidació i expansió. Ha passat de ser un hospital exclusiu –tenia

només afegida l’administració del cementiri de la ciutat– a ser la Xarxa Sanitària i Social en la qual queden incloses d’altres accions socials. En el camp pròpiament sanitari s’ha construït l’hospital lleuger de Santa Tecla-Llevant, que ha donat l’espai i la capacitat que l’edifici de la Rambla Vella no podia oferir. S’ha construït l’hospital del Vendrell que atén el Baix Penedès i que ha assumit el funcionament de totes les àrees bàsiques de la salut d’aquesta zona i part del Tarragonès (Torredembarra i Centre d’alta resolució de Vila-

seca). Oberta al camp social, presta atenció a residències de Gent Gran (Tarragona Llevant i Ponent), llars d’infants (Tarragona, la Riera i la Nou de Gaià), centres de dia (Constantí i Pobla de Mafumet), fundacions (Estela i Casa sant Josep) i Casa d’Infants (Tarragona).Aquest és el present, però volem anar vers el futur. Això ens demana atenció, visió i reflexió. Cal ser conscients que no serem dignes del passat si no preparem l’esdevenidor. Durant segles el nostre hospital va ser l’únic centre sanitari de la ciutat, mentre que avui n’hi ha d’altres, de la qual cosa ens n’alegrem. Creiem que el nostre camí per seguir endavant és el d’una col·laboració sincera i eficaç que tingui per primer objectiu el millor servei dels malalts i necessitats amb les menors despeses possibles.

«L’Hospital de Santa Tecla, referent històric en la seva funció social d’atenció al malalt, és el bressol de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, des de la qual avui es presta atenció integral a la persona»

«Aquest és moment per

agrair la feina realitzada per

tantes persones, metges i personal auxiliar, que de manera quasi anònima han aportat el seu treball durant els 550 anys

d’existència del centre»

OPINIÓMossèn Joan Aragonès

President Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla

550 anys: d’hospital a xarxa sanitària i social

| Desembre de 2014 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | XVII

Desembre de 2014 | XVIII | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Xarxa de Santa Tecla, un model vigent amb arrels històriquesEls orígens de la Xarxa

Fa més de vuit segles que Tarragona lidera la sanitat del sud Catalunya. Tot es va iniciar amb l’engegada del primer hospital del territori reconquerit al sud de Catalunya, situat a la ciutat de Tarragona al segle XII (any 1171). Des de llavors, successives generacions de tarragonins van assumir com a seva la funció de donar resposta a les necessitats sanitàries i socials dels seus veïns. Però, la veritable clau en el resultat del centre hospitalari està en els seus treballadors i treballadores, persones dedicades a la cerca de l’excel·lència ètica i professional i amb una gran vocació de servei als altres.Precisament aquest any es compleix el 550è aniversari de la fusió d’aquest primer hospital amb un altre que tenia la ciutat des d’uns anys abans. Així va néixer l’actual Fundació

de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, model que ha permès donar un servei assistencial de manera ininterrompuda fi ns avui.

La Xarxa i el model sanitari català

Des de la reinstauració de l’autogovern a Catalunya, i amb el traspàs de competències en sanitat l’any 1980, la Generalitat dissenya el seu propi model sanitari, i ho fa a partir dels hospitals existents per tot el territori català. L’any 1983 publica el document «Desplegament del Mapa sanitari de Catalunya». En el volum 3, pàg. 129, identifi ca l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla com a hospital general de tipus Fundació amb 160 llits i quatre incubadores.L’any 1987 es publica el «Pla de Reordenació hospitalària de Catalunya», que incorpora els

estàndards per a l’acreditació i funcionament de la XHUP (Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya), que queda fi nalment consagrat l’any 1990 amb la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya. A la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla se li assigna un territori de responsabilitat per a l’atenció especialitzada, concretament una part del Tarragonès i el Baix Penedès. La creixent demanda al Baix Penedès fa que la Fundació de Santa Tecla construeixi un hospital al Vendrell, inaugurat l’any 2005, que passa a formar part també de la XHUP.Amb dos hospitals (Santa Tecla i el Vendrell), la gestió de 6 Àrees Bàsiques de Salut (ABS) i una àmplia xarxa de Centres d’Atenció Primària (CAP) i consultoris mèdics, la Xarxa de Santa Tecla és actualment la consolidació del projecte assistencial que la societat

tarragonina ja va forjar per a ella mateixa en època medieval.La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, amb una plantilla estable de més de 2.000 professionals i més de quaranta centres assistencials repartits al Tarragonès i al Baix Penedès, ha tingut un paper clau en la consecució d’un sistema sanitari accessible i de qualitat a la zona de major creixement demogràfi c de Catalunya de les últimes tres dècades. La institució dóna cada dia cobertura sanitària a una població de més de 180.000 habitants i evita milers de desplaçaments anuals de pacients fora del seu àmbit geogràfi c.

La Xarxa Social i la Llei de la Dependència

En l’àmbit de la geriatria, conseqüència de l’increment de la demanda per l’allargament de l’esperança de vida, la Xarxa

ha construït dues residències a Tarragona (una en Llevant i l’altra en Ponent) amb un total de 300 llits. També gestiona centres de dia geriàtrics, hospitals de dia i serveis d’atenció a domicili a diversos punts del territori.A l’apartat de l’atenció a la infància, amb la gestió de quatre guarderies, un CDIAP (Centre Desenvolupament Infantil Atenció Precoç) i, recentment, la incorporació de la Fundació Casa Sant Josep (que té com a fi nalitat l’atenció a nens, adolescents i joves en situació de risc social, amb una residència i el servei d’acolliment per a les adopcions).En l’atenció a la discapacitat, amb un CET (Centre Especial de Treball), i recentment les incorporacions de la Fundació Estela (per a la protecció de la discapacitat intel·lectual), un Taller Ocupacional, un Servei d’Inserció laboral, una escola especial i una residència.

Amb dos hospitals (Santa Tecla i el

Vendrell), 6 àrees bàsiques

de salut i una àmplia xarxa

de centres d’atenció primària

i consultoris mèdics al

Tarragonès i al Baix Penedès,

la Xarxa de Santa Tecla és actualment la consolidació d’un projecte assistencial

que la societat tarragonina

va començar a construir ja fa

vuit segles

| Desembre de 2014 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | XIX

218.508 persones ateses

circulació diària 113.048 persones

9.923 intervencions quirúrgiques

Atenció social

Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) Tarragona13.234 visites de treball social | Més de 120.000 hores de servei a la comunitat

Dades d’activitat sanitària i social a 31 de desembre de 2013

FREQÜENTACIÓ URGÈNCIES H. STA. TECLA

TORREDEMBARRA

EL VENDRELL

CALAFELL

BAIX PENEDÈSINTERIOR

TARRAGONA 4(LLEVANT)

TARRAGONA 8 (MURALLES)

TARRAGONA 7 (SANT SALVADOR)

ENTRE 100 i 200

EL MORELL

CONSTANTÍ

TARRAGONA 6TARRAGONA 5

TARRAGONA 3 (JAUME I)SALOU

TARRAGONA 1(BONAVISTA)

TARRAGONA 2 (TORREFORTA)

VILA-SECA

MÉS DE 200

ENTRE 50 i 100ENTRE 10 i 50< DE 10

FREQÜENTACIÓ URGÈNCIES H. VENDRELL

TORREDEMBARRA

EL VENDRELL

CALAFELL

BAIX PENEDÈSINTERIOR

TARRAGONA 4(LLEVANT)

TARRAGONA 8 (MURALLES)

TARRAGONA 7 (SANT SALVADOR)

ENTRE 100 i 200

EL MORELL

CONSTANTÍ

TARRAGONA 6TARRAGONA 5

TARRAGONA 3 (JAUME I)SALOU

TARRAGONA 1(BONAVISTA)

TARRAGONA 2 (TORREFORTA)

VILA-SECA

MÉS DE 200

ENTRE 50 i 100ENTRE 10 i 50< DE 10

Atenció sanitària

L’atenció a la ciutadania autòctona i desplaçada, que es fa a través de dos centres hospitalaris de referència al Vendrell i a Tarragona i d’un total de sis Àrees Bàsiques de Salut, conforma el gruix de l’activitat desenvolupada

per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla a les dues comarques. L’any 2013 la institució va atendre prop de 220.000 persones en 1 milió de visites (amb una circulació diària mitjana de 13.000 persones pels centres de la institució).

Un dels principals indicadors de l’atenció sanitària prestada per la Xarxa de Santa Tecla el trobem en l’activitat quirúrgica. L’any 2013 les sales d’operacions de la institució van realitzar més de 9.000 intervencions

en totes les especialitats (un 5% més que l’exercici anterior). Aquest increment de l’activitat dóna una major resposta a les necessitats de la població i permet escurçar les llistes d’espera.

El vessant de l’atenció social ha anat guanyant pes any rere any en el si de la institució, fins al punt que la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, en estreta col·laboració amb les administracions compenents, és l’organisme

tarragoní que actualment presenta el catàleg de serveis socials integral més important al territori. El camp d’actuació de la Xarxa de Santa Tecla dins de l’àmbit social està especialment adreçat a cobrir les necessitats dels col·lectius més vulnerables: la tercera edat, la infantesa i les persones amb discapacitat.

L’atenció a la gent gran es presta des de les residències geriàtriques Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent (Tarragona) i el centre de Sant Antoni Abat (l’Arboç), on també s’ofereix el servei de Centre de Dia per a aquells usuaris que pernocten als seus domicilis particulars. Aquesta oferta es complementa amb els centres de dia de Constantí i de la Pobla de Mafumet i amb el programa de dinamització Gent Gran Activa.

L’atenció a la infantesa es presta des de tots els seus vessants. En l’àmbit educatiu,

la Xarxa de Santa Tecla gestiona un total de 4 llars d’infants a Tarragona, la Riera de Gaià i la Nou de Gaià. Amb el CDIAP (Centre de desenvolupament infantil Santa Tecla) la institució diagnostica i tracta de manera interdisciplinària nens de 0 a 6 anys amb dificultats en el desenvolupament en el seu entorn familiar i social. La cobertura al col·lectiu infantil en perill d’exclusió es dóna a través de la Fundació Casa Sant Josep i el Centre d’Acollida de Menors Santa Tecla a través de diferents programes en conveni amb l’Administració i que permeten trobar la millor solució en cada cas en totes les franges d’edat dels 0 als 18 anys.

L’atenció a la dependència de les persones discapacitades del territori és una de les missions importants de l’àrea social de la Xarxa de Santa Tecla. En l’àmbit educatiu, a través de la Fundació Estela la institució dóna servei amb l’Escola d’Educació Especial (CEE), a més d’oferir una llar residencial per als casos que ho requereixen. En l’àmbit ocupacional, la institució gestiona el Centre especial de Treball Santa Tecla amb diverses activitats laborals per a gent discapacitada (bugaderia industrial, serveis generals, jardineria-hort i farmàcia).

Gent gran Infància Discapacitat Serveis comunitaris

614 472 195 407

Desembre de 2014 | XX | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Equipaments sanitaris i socialsESPECIALITZADACentres d’internamentHospital Santa Tecla144 llits | 7 consultes | 5 sales d’operacions | 27 boxes d’urgènciesHospital del Vendrell98 llits | 22 consultes | 4 sales d’operacions | 20 boxes d’urgències

Centres ambulatorisHospital Lleuger Llevant37 consultes | 2 sales d’operacions | 18 Hospital de DiaCentre TorredembarraCentre Vila-secaCentre CalafellCentre Vendrell

PRIMÀRIAABS Tarragona IVConsultori El CatllarABS ArboçConsultori Sant Jaume dels DomenysConsultori BanyeresConsultori LlorençABS VendrellConsultori AlbinyanaConsultori BellveiConsultori Coma-rugaConsultori La BisbalConsultori Santa OlivaConsultori Les PecesABS CalafellConsultori Segur de CalafellABS Vila-secaConsultori La Pineda Consultori La PlanaABS TorredembarraConsultori Altafulla Consultori Bonastre Consultori CreixellConsultori La Nou de GaiàConsultori La Pobla de MontornèsConsultori La RieraConsultori Roda de BeràConsultori SalomóConsultori Vespella

DISCAPACITATS CET Santa TeclaCET Bugaderia47 placesCET Jardineria

Fundació EstelaSTO-SOI Estela75 placesLlar Residència Estela32 placesEscolta Estela75 places

SERVEIS A LACOMUNITATServeis SocialsServei d’Ajuda a Domicili Tarragona407 usuaris i usuàries

GENT GRANResidències200 placesSanta Tecla PonentSanta Tecla LlevantCentres de DiaPonentConstantíLa Pobla de Mafumet

INFÀNCIA EnsenyamentLlar d’Infants Llevant74 capacitat | 5 aulesLlar d’Infants Bonavsita74 capacitat | 5 aulesLlar d’Infants La Nou de Gaià30 capacitat | 2 aules Llar d’Infants La Riera de Gaià41 capacitat | 3 aules

Serveis SocialsCasa d’Acollida Loreto12 placesCDIAP

Casa Sant JosepCRAE-CSJO34 placesPreadoptius - CSJOCAF- CSJOSIFE - CSJO

| Desembre de 2014 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | XXI

Parlar d’una institució que ha es-tat capaç de perdurar en el temps més de 800 anys és quelcom ex-

traordinari. Un èxit només explicable gràcies a la implicació i a la voluntat de successives generacions de tarragonins i tarragonines que, al llarg dels segles, han treballat i defensat l’existència d’un centre per guarir les persones a la ciutat. Les parets de l’Hospital de Santa Tecla, allotjat en la seva ubicació actual des del 1588, guarden infi nitat d’històries protagonitzades per homes i dones de casa nostra. De pacients, de famílies senceres, de professionals... Històries plenes d’humanitat que són les que re-alment aporten un signifi cat a la com-memoració d’una efemèride, sobretot, quan es tracta d’una institució. Sense les persones, les veritables protagonis-tes d’aquesta història des del seu inici allà al segle XII fi ns a l’actualitat, l’Hos-pital de Santa Tecla ara segurament no-més seria un record d’unes quantes líni-es en els llibres d’història i les cròniques

antigues de Tarragona. El fet que en ple segle XXI la ciutat disposi d’un equipa-ment sanitari de tan llarga tradició és un èxit de tots plegats. Primer de tot, de la gent tarragonina, que des d’èpo-ques medievals i amb la societat encara per estructurar, ja es va mostrar solidà-ria i sensible envers les persones sense recursos i sense auxili. També és mèrit de les successives administracions que hi han donat suport al llarg dels segles, dels diferents gestors que l’han portat pel bon camí i, evidentment, de tots els professionals sanitaris que, amb el seu esforç diari i anònim, han fet possible que l’Hospital de Santa Tecla hagi donat servei de manera ininterrompuda du-rant vuit segles, superant guerres, can-vis de règim, revolucions socials, epi-dèmies... L’hospital sempre ha estat al costat de Tarragona. Igual que la ciutat ha estat al costat de l’Hospital. Aquesta història d’èxit, en els darrers temps ha culminat amb la consolida-ció del projecte d’atenció integral a la persona que els nostres avantpassats

van iniciar. L’Hospital de Santa Tecla, que fi ns fa poques dècades encara era un hospital merament de benefi cència, ha evolucionat cap a un centre modern i preparat per a l’atenció del conjunt de la ciutadania. I tot això preservant els

seus valors fundacionals, datats de l’any 1464. Un èxit que des de la Xarxa Sanità-ria i Social de Santa Tecla, entitat garant d’aquests valors en ple segle XXI, volem agrair als tarragonins i les tarragonines. Moltes gràcies i felicitats.

Un èxit de Tarragona

OPINIÓJoan Maria Adserà

Gerent Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla

Desembre de 2014 | XXII | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Segons els documents històrics, el dia 15 de desembre de 1464 (enguany fa 550 anys) es funda l’Hospital de Sant Pau i

Santa Tecla, que estava ubicat on avui tenim la seu del Consell Comarcal del Tarragonès. L’origen de l’edifi ci, que anteriorment ja tenia ús d’hospital, ve del testament de l’Arquebisbe Hug de Cervelló, que va encomanar construir-lo al segle XII. Aquest edifi ci sempre ha estat singular. És per això que treballar en aquest emplaçament històric genera unes emocions especials. Moltes felicitats per l’aniversari d’una història que va començar aquí.

Una història que va començar aquí

FEDERIC ADANPRESIDENT DEL

CONSELL COMARCAL

DEL TARRAGONÈS

La memòria col·lectiva de Tarragona consti-tueix l’ADN de la nostra ciutat, així sumem generacions d’homes i dones, inquietuds i

sensibilitats per fer un llarg camí de segles d’evo-lució social al servei de les persones. 550 anys són un eternitat que demostra l’arrelament de l’Hospital de Santa Tecla a la nostra ciutat. L’es-perit cristià que va escampar pel món un missat-ge de pau, compassió, cultura i salvació, forma part del tarannà de Tarragona amb valors socials com la convivència, la tolerància i la solidaritat. Aprofi to l’avinentesa per agrair la tasca de la Xarxa de Santa Tecla i l’esperit renovat d’amor al proïsme de la fundació. Per molts anys d’èxit.

El tarannà de Tarragona

JOSEP FÈL IX BALLESTEROSALCALDE DE TARRAGONA

Més de 500 anys al servei de les persones situen la Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla com un referent d’assistència sanitària al territori. Des

dels seus orígens, al segle XII, –aleshores l’hospital estava ubicat a l’actual seu del Consell Comarcal del Tarragonès i gestionat pel Capítol Catedral–, fi ns a la constitució de l’actu-al Fundació, al segle XV, aquesta institució ha donat sempre resposta a les necessitats sanitàries i socials dels tarragonins i les tarragonines. Els avenços de la medicina i l’excel·lència dels equips pro-fessionals que han format part de la Fundació al llarg dels anys han convertit l’entitat en un autèntic puntal de la salut a les comarques de Tarragona. Actualment, integrada a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, la Fundació segueix treballant, dia a dia, pel camí de l’efi ciència, la qualitat i la vocació de servei. 550 anys de compromís social i servei inin-terromput mereixen el reconeixement de tothom. Per molts anys!

Compromís social i vocació de servei

JOSEP POBLETPRESIDENT D IPUTACIÓ DE

TARRAGONA

SALUTACIONS

| Desembre de 2014 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | XXIII

El dret civil català es caracteritza per la voluntat de conservació del patrimoni, amb la fi gura de l’hereu. Això ha fet que, durant molt de temps, s’hagin conservat fi nques i masos amb entitat pròpia dins d’una mateixa família. Han passat, durant generacions, de pares a fi lls. A Tarragona hi ha una altra mena de patrimoni, mig material mig immaterial, que també ha anat passant durant generacions. La Fundació Hospital Santa

Tecla, de la qual commemorem el 550è aniversari, és, pel seu origen i vinculació, mig civil mig eclesiàstic, un patrimoni col·lectiu a Tarragona, i en-cara ho és més en la manera com se’l sent a la ciutat i més enllà de la ciutat.Santa Tecla –perquè molta gent ja l’anomena així directament– és sentit com a propi per la ciutat, no només per dret –a través de l’Ajuntament– sinó, sobretot, perquè tenim la sensació que hi ha estat sempre, com una companyia atenta i vigilant de la nostra salut i el nostre benestar. Una mena de germà gran –en el millor sentit de la paraula– que vetlla per nosaltres quan estem malalts o quan necessitem un cop de mà per vellesa o per un mal pas. L’hospital i la mateixa fundació han durat per diversos motius. En primer lloc, i el més important, perquè han estat, i són, útils. Les institucions han de servir per alguna cosa, i això ha de ser veritat i s’ha de notar. I si no serveixen acaben fent nosa i el més sensat és reformar-les o directament substituir-les. Si la Fundació Hospital Santa Tecla ha arribat fi ns avui, i hi arriba amb tota la intenció de continuar uns quants segles més, és perquè és útil a la comunitat. I en segon lloc –i, de fet, continuació del primer– la Fundació ha estat i és útil tot aquest temps perquè ha sabut adaptar-se a les noves necessitats i a les noves maneres de fer. Han canviat moltes coses en aquests cinc segles i mig. Han sorgit malalties noves, ha canviat la nostra resistència i la mateixa percepció del dolor o del mal ras i curt. Ha canviat moltíssim la manera d’encarar la malaltia, amb mètodes molt més científi cs i sovint sofi sticats. Avui necessitem un cop de mà per atendre persones grans que no es poden valdre del tot, ho necessitem per a les famílies i ho necessitem socialment per a les persones soles. Avui prevenim més que abans, perquè sabem més que abans. Tot això ha canviat i jo diria que per bé, o, almenys, molt majoritàriament per bé. Però hi ha coses que no han canviat i també ha estat bé que no canviïn.Cinc segles i mig, i els que ja feia que funcionava l’hospital, abans de la mateixa Fundació, són molts anys d’experiència. La dita fa «si funciona, no ho toquis». Santa Tecla, la Fundació, ha funcionat bé, funciona. Segur que ho continuarà fent.

Fundació Hospital de Santa Tecla: de pares a fi lls

JOAQUIM NINDELEGAT DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A TARRAGONA

Desembre de 2014 | XXIV | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla