ESCULTURAESCULTURA- No es produeix un clar trencament amb el gòtic com en l’arquitectura.- Antropocentrisme: el cos humà torna a ser el tema fonamental, estudiant l’anatomia.- Es busca la bellesa formal amb un naturalisme idealitzat. Hi ha una recerca de la proporció i harmonia, buscant les mesures perfectes. Cànons d’entre 8 i 9 caps- Es recuperen el contraposto, les línies corbes, el nu- S’incorporen els temes de la mitologia clàssica, encara que reinterpretats des d’una significació cristiana

David de Donatello

S’acaba progressivament amb la subordinació de l’escultura al S’acaba progressivament amb la subordinació de l’escultura al marc arquitectònicmarc arquitectònic

Materials molt variats: predominen marbre i bronze, també s’utilitzen la fusta, altres pedres, el guix o la terracota vidriada i policromada

Gèneres: estàtues senceres d’embalum rodó, relleus, bustos, estàtues eqüestres, medallons, tondos, monuments funeraris, cantories,...

Temàtica molt variada: a les representacions religioses de sants i temes bíblics, afegeixen els nus, els temes mitològics, el retrat de bust i de cos sencer i el retrat eqüestre

Baptisteri. 1425-1452. Florència (general)

El Sacrifici d’Isaac. El Sacrifici d’Isaac. Era el tema obligat Era el tema obligat amb el qual participaven els amb el qual participaven els

concursants.concursants.

Brunelleschi Ghiberti

Portes Portes Nord Nord del Baptisteridel Baptisteri(21 anys) (21 anys) 28 plafons, amb 20 que 28 plafons, amb 20 que

representen escenes del Nou Testament. representen escenes del Nou Testament. Els vuit plafons inferiors mostren els Els vuit plafons inferiors mostren els quatre evangelistes i els quatre doctors quatre evangelistes i els quatre doctors de l'Església (sant Ambròs, sant Jeroni, de l'Església (sant Ambròs, sant Jeroni, sant Gregori i sant Agustí)sant Gregori i sant Agustí)

Les Portes del ParadísLes Portes del Paradís (1425-1452) (1425-1452) D Deu panells d’estructura quadrada amb eu panells d’estructura quadrada amb temes bíblics (escenes Antic Testament)temes bíblics (escenes Antic Testament)

5,20 x 3,10 11 cm de grossor, vuit tones

Detall Josep i els seus germans.Josep i els seus germans.

Retrats que l’artista incorpora a les portes i Retrats que l’artista incorpora a les portes i figura de profeta.figura de profeta.

DONATO DI NICCOLÓ, DONATELLO (I).El seu gran tema serà la figura humana recupera el nu. El seu cànon es situa entre vuit i nou capsEl moviment està present d’una manera continguda,.

Des de figures amb un clar naturalisme idealitzat a un realisme més expressiu.Al relleu utilitza la tècnica del schiacciato (“xafat”):quasi sembla un dibuix, Reintrodueix l’estàtua eqüestre, amb el condottiero Gattamelata

Al profeta Abacuc opta per un major realisme i força expressiva.: Magdalena Penitent

condottiero ColleoniVERROCCHIO

MIQUEL ÀNGEL(1475-1564)

MICHELANGELO“Un geni”

EVOLUCIÓ DE L’OBRA ESCULTÒRICA DE MIGUEL ÁNGELEVOLUCIÓ DE L’OBRA ESCULTÒRICA DE MIGUEL ÁNGEL

JOVENTUT(CLASSICISTA)

MADURESA(TRANSICIÓ

I DOMINI)

VELLESA(MANIERISME)

A la Pietat del Vaticà fa una composició triangular clàssica i dramàtica de volums purs i tancats, amb un domini tècnic impressionant (perfecció en els plecs i el polit), un excel·lent

estudi anatòmic, la plasmació de la bellesa idealitzada, la contenció del dolor extern (i plasmació del dolor intern) i reinventant la iconografia a partir del neoplatonisme

(la Verge és més jove que el seu fill mort perquè és símbol de puresa i bellesa)

Pietat del Vaticà (1499)

>

5,48 / 4,34 m

David de Donatello David d’Andrea del Verrocchio

El David marca el final de la joventut: l’aparent classicisme i la precisió anatòmica no ocultenla grandiositat i el colossalisme, la desproporció d’algunes parts, la manca de simetria,

el fet que és una figura quasi plana i allargada o la tensió i dramatisme continguts en el rostre i els gestos (terribilità)

David (1504)

San Pablo Moises

El Moisés: més que monumental, és grandiós, amb una anatomia titànica i una gran força física i espiritual, una expressivitat i moviment continguts que transmeten tensió i ira, respecte i temor (terribilità), tot dins d’una

composició molt manierista (escorç, corbes, moviment)

Moisés (1515)

Claus Sluter: Pozo de Moisés (1404)Detalle de Moisés

Catedral de Santiago: Portada de las platerías (XII)Posible Moisés

Mausoleu del papa Juli II (1506)

RAQUELVIDA CONTEMPLATIVA

LIAVIDA ACTIVA

Els esclaus: la influència del Laocont es veu clarament en el moviment, el dramatisme quasi patètic i els escorços molt forçats

Esclaus (1510-13)

ESCLAU

REBELESCLAU

MORIBUND

Panteó dels Medici: esculpeix les tombes de Lorenzo i Giuliano, disposades de forma simètrica i les dues amb una composició triangular amb dues figures al·legòriques

als peus de les escultures dels morts (capta la psicologia dels personatges, contraposant el guerrer actiu amb la passivitat contemplativa, l’absolut del dia i la nit

amb el relativisme del crepuscle i l’aurora)

Panteó dels Médici (1520-36)

Sepulcre de Lorenzo de Médici (1524-31)

L’AURORAEL CREPUSCLE

Sepulcre de Giuliano de Médici (1526-33)

EL DIALA NIT

PERÍODE DE VELLESA (1534-64).Trenca totalment amb el classicisme renaixentista: rebutja la proporció, l’harmonia i la recerca de la bellesa (manierisme)

L’ideal neoplatònic quasi s’ha perdut totalment i ha deixat pasa l’amargura, el dolor, l’escepticisme, la solitud i la derrota Aquests sentiments els plasma de forma espiritual

Les composicions es fan cada vegada més complexes, verticals i curvilínies (serpentinata)

Triomfen l’expressivitat i el subjectivisme sobre la recerca de la bellesa i el naturalisme

Deixa les obres inacabadesPotencia el dramatisme, el dolor i la desesperació

Deforma les proporcions La tècnica és més

primària i suggestiva

Els cossos musculats deixen lloc a cossos més escanyolits

Podem parlar directament d’antinaturalisme

Açò encara és més evident perquè aplica aquesta nova visió als mateixos temes de joventut

Pietat del Duomo de Florència (1550)

Pietat Rondanini: escultura inacabada en què Miquel Àngel abandona definitivament el

cànon clàssic en favor d’una composició vertical, allargada i inestable en què predomina l’antinaturalisme, d’una textura àspera,

de cossos escanyolits i eteris, ja que sols li preocupen el dramatisme i el dolor (antecedent

de l’expressionisme del segle XX)

Pietat Rondanini (1553-64)

Giambologna: El rapte de la Sabina o de les sabines 1582. Marbre. Altura 4,10 m. Lògia al costat del palau de la Signoria. Florencia. 

Benvenuto Cellini: Perseo 1553. Bronze. Altura 3,20 m. Loggia, plaça de la Signoría. Florencia. .