�ESCOLTAR I PARLAR. LLEGIR I ESCRIURE

�CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

De la paraula a l’oració1. Els sintagmes: concepte i classes2. El sintagma nominal3. L’oració i els seus constituents 4. Les perífrasis verbals5. Les modalitats oracionalsORTOGRAFIA. L’accent diacrític

�EDUCACIÓ LITERÀRIA

Ramon Llull1. La figura de Ramon Llull2. Obra literària. Blanquerna3. El Llibre de meravellesCOMENTARI DE TEXT. La major ceguesa

CO

NT

ING

UT

S D

E LA

UN

ITA

T

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:36 Página 60

61

E S C O L T A R I P A R L A R

1. � Escolta la notícia publicada en el diari El País sobre la presentació d’unaobra teatral de Comediants i contesta les qüestions següents:

� Quin títol porta l’obra?

� Com es diu en el text que solen ser els divendres al zoològic? Com va serel divendres dia 20 d’abril de 1995?

� On es podrà veure representada l’obra de teatre?

a) Al zoo de València. c) Al diari El País.

b) Al teatre Romea. d) Al zoològic de Barcelona.

� En quin segle es va escriure el Llibre de les bèsties?

a) El segle XII. b) El segle XIII. c) El segle XV. d) El segle XX.

� Indica qui és l’autor de l’obra.

� Qui condueix l’espectacle al zoo?

� Què simbolitzen les bèsties polimòrfiques?

� On es va dur a terme la roda de premsa?

a) A les instal·lacions de la fauna africana. c) A la sala de premsa del zoo.

b) Al costat de la fossa dels lleons. d) Al terrari, entre les iguanes.

2. En la presentació de l’obra, diversos actors de la companyia van disfressatsd’animals. De quins animals del requadre es tracta?

3. Indica quina vinyeta es correspon amb la rabosa representada per un delsactors del grup Comediants.

4. Per què dirigir aquesta obra suposa una aventura per a Joan Font?

a) Perquè és l’obra literària més difícil que ha representat.

b) Perquè als actors els és difícil representar els animals.

c) Perquè és la primera obra literària que posa en escena.

d) Perquè Ramon Llull és un autor medieval.

5. En la notícia s’explica una broma que Comediants fan als periodistes. Perparelles, expliqueu la vostra opinió sobre les bromes. Per a fer-ho:

� Conta al teu company si mai t’han fet bromes pesades o divertides, i enquè van consistir.

� Explica-li què vas sentir mentre et feien la broma i quina va ser la teuareacció davant d’aquesta acció.

� Digues-li si mai has fet una broma que t’estimaries més no haver fet i per què.

A partir del vostre intercanvi d’idees, redacteu un text breu sobre aquesttema i exposeu-lo oralment davant de la resta de la classe.

lleopard papió elefant grua lleó cavall mangosta

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 61

Quan el Major va veure que tots els animals espera-ven atents, es va escurar la gola i va començar:

—Camarades, ja heu sentit a parlar de l’estranysomni que vaig tenir ahir a la nit. No crec, camarades,que estiga entre vosaltres molts mesos més, i abans quemuira em veig en el deure de transmetre-us la saviesaque he adquirit. He tingut una vida llarga, he tingut moltde temps per a pensar mentre he estat tot sol al meucompartiment, i crec que puc dir que entenc l’essènciade la vida en aquest món. És sobre això, que m’agradariaparlar-vos.

»Quina és l’essència d’aquesta vida nostra? Afron-tem-ho, les nostres vides són miserables, atrafegadesi curtes. Naixem, ens donen el menjar just per a mante-nir-nos l’alé al cos, i als que en som capaços se’ns obligaa treballar fins a l’última engruna de les nostres forces;i en el precís instant en què deixem de ser útils ens matenamb una crueltat espantosa. Cap animal d’Anglaterraconeix el significat de la felicitat o del lleure una vegadaarriba a l’any de vida. Cap animal d’Anglaterra és lliure.Viu en la misèria i l’esclavitud: aquesta és la pura veritat.

»Però, que potser és que, simplement, això formapart de l’ordre de la natura? Que potser aquesta terranostra és tan pobra que no pot proporcionar una vidadecent als que l’habiten? No, camarades, mil vegades no!Anglaterra té un sòl fèrtil, un bon clima, és capaçd’aportar menjar en abundància a un nombre d’animalsmolt més elevat dels que hi viuen actualment i tots ellspodrien tenir una vida confortable i digna que ara pera nosaltres és gairebé inimaginable. Aleshores, per quècontinuem en aquestes condicions miserables? Doncsperquè pràcticament tot el que produïm ens ho robenels éssers humans. Aquesta, camarades, és la respostaa tots els nostres problemes. Es resumeix en una solaparaula: l’home. L’home és l’únic enemic real que tenim.Elimineu l’home de l’escena i la causa fonamental de lafam i l’excés de treball desapareix per sempre.

»L’home és l’única criatura que consumeix senseproduir. No dóna llet, no pon ous, és massa dèbil per aestirar l’arada. Malgrat tot, és l’amo i senyor de tots elsanimals. Els fa treballar a canvi de quasi res. Amb el nos-tre esforç conreem la terra, els nostres excrements lafertilitzen i, així i tot, ningú de nosaltres té res llevat dela seua pròpia pell. Vosaltres, vaques, que us veig aquíal davant, quants milers de litres de llet heu donatenguany? I què se n’ha fet, d’aquesta llet amb què hauríeuhagut de criar vedells sans i forts? Fins a l’última gota haanat a parar a les goles dels nostres enemics. I vosaltres,gallines, quants ous heu post aquest últim any, i quantsd’aquests ous els heu pogut covar perquè en nasquerenpollets? I tu, Clover, on són els poltres que vas parir, quehaurien d’haver sigut el costat i el goig de la teua vellesa?Els van vendre tots quan tenien un any: no els tornaràsa veure mai més.

»Jo no em puc queixar. He arribat a dotze anys i hetingut més de quatre-cents fills. Aquesta és la vida naturald’un porc. Però al final cap animal s’escapa del ganivetcruel. A tots ens ha d’arribar aquest horror: vaques, porcs,gallines, xais, a tothom. Ni tan sols el destí dels cavallsi els gossos és millor.

»No és clar com l’aigua que tots els mals d’aquestavida nostra provenen de la tirania dels éssers humans?Què hem de fer, doncs? És evident: treballar nit i dia,en cos i ànima, per enderrocar la raça humana! Aquest ésel meu missatge, camarades: rebel·lió!

George ORWELLLa rebel·lió dels animals, La Butxaca (Adaptació)

Camarades: rebel·lió!

62 UNITAT 4

L L E G I R I E S C R I U R E

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 62

63UNITAT 4

L L E G I R I E S C R I U R E

Comprensió del text� Escolta atentament i llig el fragment de l’inici de l’obra La rebel·lió dels animals,

de George Orwell.

Contesta les qüestions següents sobre el text:

� En quina persona conta els fets el narrador, en primera o en tercera?

� A quin personatge «cedeix la veu»?

� Qui són els «camarades» a qui aquest s’hi adreça? Selecciona la vinyeta que horepresenta.

� Quina és, segons el protagonista, l’essència de la vida d’un animal?

� En quin lloc se situa l’acció? Com és el clima en aquest país?

Per què creus que Major adverteix els altres animals que no s’estarà ja molt méstemps amb ells?

Qui és Major? Quina informació s’ofereix sobre ell en el text?

Quin tipus de text constitueix el seu parlament?

a) Un discurs. b) Una carta. c) Una exposició. d) Un sonet.

Què vol denunciar amb el seu parlament? Amb quina intenció el pronuncia?

Qui considera que és el seu enemic? Per què?

Assenyala quines de les accions següents fa l’animal per l’home, segons el text.

a) Jugar amb els nens. d) Donar llet. g) Estirar l’arada.

b) Cultivar la terra. e) Fer companyia. h) Guardar la casa.

c) Transportar mercaderies. f) Pondre ous. i) Donar llana.

Resumeix en una sola frase el contingut de cada un dels paràgrafs.

Escriu ara el resum complet del fragment de George Orwell.

A l’inici del fragment, Major comenta que ha tingut un somni estrany. Imaginaen què consisteix i narra’l en unes huit línies, com si tu fores aquest personatge.11

10 T

9 T

8

7

6

5

4

3

2

1

Esbrina en una enciclo-pèdia o en Internet les dadessegüents sobre George Orwell:

� On i quan va nàixer?

� A quines activitats profes-sionals es va dedicar?

� De què tracta 1984, una al-tra de les seues novel·les mésdestacades? Què és el «GranGermà» en aquesta novel·la?

El text parla d’un somnide Major. Busca informaciósobre l’obra El somni d’una nitd’estiu i contesta les preguntessegüents:

� Qui n’és l’autor? Quan la vapublicar?

� Quins són els temes princi-pals d’aquesta obra?

� Quin és el títol original?A quin gènere pertany l’obra?

TII

TI

I nvest igac ió

1r paràgraf

2n paràgraf

3r paràgraf

4t paràgraf

5é paràgraf

6é paràgraf

7é paràgraf

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 63

VocabulariEn el text es mencionen diversos animals i les seues cries. Escriu el nom que rep

la de cadascun dels animals següents.

a) egua c) gallina e) cabra g) gos i) gat k) vaca

b) corder d) balena f) àguila h) cérvol j) conill l) llop

Major anomena camarades els companys. Indica el significat d’aquesta paraulaen el text.

En el fragment s’afirma que la vida dels animals és atrafegada. Localitza elsignificat d’aquesta paraula en el diccionari i subratlla els adjectius del requadre quepuguen substituir-la.

Busca en el text de George Orwell els adjectius del requadre i escriu el substantiuque correspon a cada un.

Escriu els antònims dels adjectius de la graella de l’activitat 15.

Indica ara un sinònim i un antònim d’aquestes altres paraules del text.

a) miserable b) espantosa c) enemic d) horror e) tirania

El cavall ajuda l’home amb l’arada, una eina que s’utilitza en l’agricultura. Tria lesparaules del requadre que també es refereixen al conreu de la terra i relaciona cadauna amb un nombre de la il·lustració.

Localitza els verbs del requadre que designen faenes del camp.

ExpressióMajor fa servir diversos arguments per a convéncer els animals de la granja. Tria

un tema que et preocupe, reflexiona sobre la teua opinió al respecte i intentaconvéncer els companys de la teua postura. Escriu un text en què inclogues:

� La teua opinió o tesi, és a dir, el teu punt de vista personal. Fes-hi servir verbsd’opinió, com ara crec, opine, pense, considere, etcètera.

� Els arguments. Utilitza-hi dades i informacions objectives, fets, exemples concrets,arguments d’experts en el tema o d’institucions de prestigi que fonamentenla teua opinió.

clau anglesatenallesbarrinaescairetornavísmartellcartabó

falçserraalicatescabàspalaaixadadestralgarbell

20

19

18

17

16

15

T14

13

12

64 UNITAT 4

L L E G I R I E S C R I U R E

ocupada molesta escarrassada divertidaaqueferada escridassada enfeinada dura

1. Persona que n’acompanya una altra, i menja i viu amb ella.

2. Persona que té una relació d’amistat i de confiança amb una altra.

3. Coreligionari o company.

4. Persona que estudia en el mateix institut que una altra.

encofrar esquilar veremar repujar collir forjar segarconrear brunyir llaurar sembrar encunyar recollir compondre

ADJECTIUS decent fèrtil confortable digna real

SUBSTANTIUS

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 64

65UNITAT 4

C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A

De la paraula a l’oració

Els sintagmes: concepte i classes

Un sintagma és un grup de paraules que s’organitzen al voltant d’una d’aquestes,que actua com a nucli.

Segons la categoria gramatical del nucli, es distingeixen quatre tipus desintagmes.

El sintagma nominalEl nucli del SN pot anar acompanyat de determinants i complements:� Determinants (D). Aquesta funció la poden fer els articles, els demos-

tratius, els possessius, els numerals i els indefinits: la dona, aqueixosxicots, el meu germà, tres amigues, algun llibre.

� Complement del nom (CN). Fan aquesta funció un sintagma adjectival,un sintagma preposicional i un sintagma nominal en aposició.

Activitats

Determina el nucli dels sintagmes subratllats. De quina classe de sintagmes es tracta?

a) Les alumnes eren més altes.

b) Els vells del llogaret caminaven a poc a poc.

c) Rafael, el mecànic, va eixir del taller.

d) El jove Joan és expert en medicina.

e) Caminava molt lentament.

f) La pluja àcida afecta molt greument el planeta.

Localitza tots els sintagmes nominals de l’activitat 1 i analitza’ls sintàcticamentseguint els models que hi ha en aquesta pàgina.

Construeix, amb les paraules de la il·lustració, els sintagmes nominals que s’indi-quen. Pots fer servir dues vegades un mateix mot.

a) D (Art � Pos) � N (Subst) � CN (Adj) d) D (Ind) � N (Subst) + CN (S Prep)

b) D (Dem) � N (Subst) � CN (Adj) e) D (Art) � N (Subst) � CN (Adj)

c) D (Num) � N (Subst) � CN (S Prep) f) D (Ind) � N (Subst) � CN (Adj)

3

2

1

2

1

Determinantsels un quatremeus aquella

alguna

Substantiusriu pobles

gats llenguacarretera

Adjectiuspreferits

estrangera

Sintagmespreposicionals

de la Ribera de gent

SINTAGMA NOMINAL SN Substantiu o pronom Les valls verdes.

SINTAGMA ADJECTIVAL S ADJ Adjectiu Molt alegre.

SINTAGMA VERBAL SV Verb Manel juga a futbol.

SINTAGMA ADVERBIAL S ADV Adverbi Bastant poc.

El carrer més curtQuant (Adv) N (Adj)

D (Art) N (Subst) CN (S Adj)

(SN)

La casa de fusta(Prep) N (SN)

D (Art) N (Subst) CN (S Prep)

(SN)

Jaume, el meu cosíD (Pos) N (Subst)

N (Subst) CN (Ap)

(SN)

El sintagma preposicional

El sintagma preposicional (SPrep) està constituït per ungrup de paraules (generalment,un sintagma nominal) introduïtper una preposició:

El jardí de la casa.

A N À L I S I

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 65

66 UNITAT 4

C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A

L’oració i els seus constituents

Una oració és un tipus d’enunciat que conté una forma verbal. Els constituentsbàsics són el subjecte (S) i el predicat (P).

El subjecte d’una oració és un sintagma nominal en què el nucli concordaen nombre i persona amb el verb: Tu [2a pers. sing.] cantes [2a pers. sing.]molt bé.

Depenent de la relació semàntica que manté el subjecte amb el verb, esdistingeixen tres tipus de subjectes.

Si en una oració el subjecte no està explícit, però pot recuperar-se a partir delverb, es diu que és un subjecte el·líptic o omés (SO): No participaré en l’obrade teatre. � SO: Jo (Jo no participaré en l’obra de teatre).

En certes oracions, el subjecte ni està explícit ni pot deduir-se a partir delverb. Aquestes estructures es denominen oracions impersonals: Neva als cims;Hi ha xiquets al carrer; Es diuen moltes mentides.

El predicat d’una oració és un sintagma verbal el nucli del qual és un verb.Aquest pot ser copulatiu (ser, estar, semblar o paréixer): es tracta d’un predicatnominal, o predicatiu (la resta dels verbs): és un predicat verbal.

En el predicat, el verb pot anar sol o acompanyat de complements. Per la mar navega un vaixell.

Comp N (V)

Activitats

Separa el subjecte i el predicat atenent els passos que has estudiat.

a) En aquest institut estudien les meues millors amigues.

b) Uns exàmens molt difícils amenaçaven la nostra tranquil·litat.

c) M’agraden molt les novel·les de Ferran Torrent.

d) Plou a bots i barrals.

e) Els aiguats forts inundaren el poble.

f) Van arribar a la porta de l’estació a les sis.

g) Els homes de la fàbrica semblaven preocupats.

Hi ha cap oració de l’activitat anterior que tinga el subjecte omés? Si és així,recupera’l a partir del verb.

I cap d’impersonal? De quina es tracta?

Quin tipus de subjecte presenten la resta d’oracions de l’activitat 4?

Localitza entre aquestes una oració que incloga un predicat nominal.

Analitza els sintagmes nominals subjecte de les oracions de l’activitat 4.9

8

7

6

5

4

P (SV) S (SN)

3Reconeixement del subjecte

Per a identificar el subjected’una oració, segueix aquestspassos:

1. Localitza el verb de l’oració:Per la mar navega un vaixell.

2. Canvia el nombre del verb:navega (singular) � naveguen(plural).

3. Fixa’t en les paraules quecanvien de nombre en variarel nombre del verb: Per la marnaveguen uns vaixells.

4. El subjecte de l’oració serà elsintagma nominal el nucli delqual haja hagut de canviar ambla nova forma verbal:

Per la mar navega un vaixell.V S (SN)

Subjecte-causaSubjecte agent Subjecte pacient

Rep o és afectat per l’acciódel verb: Manuel va ser reptatpel mestre.

Desencadena de manerainvoluntària l’acció verbal:La cançó va agradar Albert.

Du a terme l’acció verbalde manera intencionada:Sònia ha fet una cançó.

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 66

67UNITAT 4

C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A

Les perífrasis verbalsLa funció de nucli (N) del sintagma verbal la poden fer, a més de les formes

verbals, unes estructures anomenades perífrasis verbals:Visc a l’Alcora. Has jugat hui? Has de fer l’escurada.

Una perífrasi verbal és una categoria gramatical constituïda per dues formesverbals que fan conjuntament la funció del nucli del sintagma verbal.

Les perífrasis es formen amb un verb auxiliar conjugat i un verb principalen infinitiu, gerundi o participi. Entre tots dos pot haver-hi una preposició:

Manel deu jugar a futbol. Ha acabat de jugar a futbol.V auxiliar V principal V auxiliar Prep V principal

Les perífrasis verbals poden classificar-se en funció de dos criteris: la formano personal i el significat.

Activitats

Analitza les formes verbals segons el model que es proposa en la graella.

a) corrien c) parlarà e) hauria anat g) correguí

b) parlà d) menjaria f) ha menjat h) caminaria

Localitza les perífrasis verbals d’aquestes oracions i indica de quin tipus són.

a) Has d’anar més dies al gimnàs. e) L’auditori restà mut una bona estona.

b) Cal que en comprem dos. f) Demà, com cada dia, tornarà a ploure.

c) Joan deu ser ja a classe. g) El llibre deu costar dotze euros.

d) El sopar ja està fet. h) Continua nevant molt.

Completa aquestes oracions de manera que continguen perífrasis d’obligació.

a) berenar tots els dies. c) anar-hi.

b) Els cotxes circular lentament. d) treballar més.

12

11

10

N (V) N (V) N (Perífrasi verbal)

4Ús de les perífrasis

Per a fer les perífrasis d’obli-gació, són incorrectes les cons-truccions tenir � que (*Tinc queanar per He d’anar), hi ha que(*Hi ha que anar per Cal anar)i deure de � infinitiu (*Dec d’a-nar en lloc de He d’anar).

La perífrasi deure � infinitiuexpressa dubte, i no obligació.Així, Deuen ser les set indica queés probable que siga aqueixahora. En aquest sentit, és incor-recte *Seran les set.

CLASSES DE PERÍFRASIS SEGONS LA FORMA NO PERSONAL

D’infinitiu De gerundi De participiHa arribat a ser ministre. Vés acabant la faena. I amb això queda dit tot.

CLASSES DE PERÍFRASIS SEGONS EL SIGNIFICAT

Modals

Aspectuals

Fan referència al començamento repetició (valorprogressiu), aldesenvolupament(valor duratiu) o a la conclusió (valorperfectiu) de l’acció.

D’obligació

De possibilitat

De dubte

Valor progressiu

haver de � Inf (He de fer els exercicis), caldre � Inf (Cal fer els exercicis)

poder � Inf (Puc córrer)

deure � Inf (Deuen ser les onze)

Valor duratiu

Valor perfectiu

TEMPSNOMBREPERSONA

presentplural1amengem

MODE

indicatiu

VEU

activa

Indiquen l’actituddel parlantrespecte de l’accióverbal.

arribar a � Inf (Ha arribat a plorar), acabar de � Inf (Miquel acabava d’arribar),deixar � Part (Joan ho ha deixat tot preparat), tenir � Part (Ho té estudiat),restar � Part (Resta preocupat), quedar � Part (Ha quedat resolt), estar �Part (Ja està acabat!)

començar a � Inf (Començava a nevar), passar a � Inf (Passe a explicar la lliçó),arrancar a � Inf (Va arrancar a plorar), tornar a � Inf (Tornarem a fer-ho)

continuar � Ger (Continuen estudiant anglés), estar � Ger (Estan estudiant),anar � Ger (Joan i Miquel van aprovant), seguir � Ger (Seguia plovent)

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 67

68 UNITAT 4

C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A

Les modalitats oracionalsSegons l’actitud del parlant, s’estableixen les modalitats oracionals

següents: enunciatives, interrogatives, exclamatives, imperatives o exhortatives,desideratives i dubitatives.

Activitats

Llig el text següent i classifica les oracions subratllades segons l’actitud del parlant.

Acte I

(Entra ANTÒNIA, seguida per MARGA. Vénen carregades amb unes bosses plenesde menjar que deixen damunt la taula.)

ANTÒNIA.—Ai, Margarida, filla, gràcies per ajudar-me!

MARGA.—A mi m’agradaria saber d’on has tret els diners per a comprar tant demenjar. Ahir et queixaves que no et quedava ni un duro.

ANTÒNIA.—Ja t’ho he dit. M’ha tocat tot el «carro-cupó». I en el detergent m’hetrobat una moneda d’or.

MARGA.—Sí, sí? Una moneda d’or?

ANTÒNIA.—No t’ho creus?

MARGA.—No, me’n vaig. Adéu.

ANTÒNIA.—Ai, no. Espera, que et contaré la veritat. Tanca la porta!

Dario FO

Ací no paga ni Déu, Bromera

Classifica les oracions següents segons l’actitud del parlant.

a) Joan està malalt. f) Em plantege què cal fer a partir d’ara.

b) Vine ara mateix. g) Quants germans tens?

c) No m’agrada menjar res de bon matí. h) Potser em pose l’abric.

d) Tant de bo em regalen aqueix llibre. i) M’ha preguntat si feia fred.

e) Quina calor que fa! j) Per favor, em passes la sal?

Escriu un diàleg entre dos amics que ixen d’un examen. Has de fer-hi servir,almenys, una oració de cada una de les modalitats estudiades.15

14

13

5Expressió d’una ordre o un prec

En valencià una ordre o un preces pot expresar no solamentmitjançant verbs en imperatiu,sinó de moltes maneres. Obser-va els exemples:

� Acaba’t el sopar.

� Cal que t’acabes el sopar.

� Has d’acabar-te el sopar.

� Prohibit fumar.

� Faríeu el favor de callar?

EnunciativesL’emissor informa de manera objectiva sobre algun fet. Poden ser:� Afirmatives: Aquesta vesprada em quedaré a llegir.

� Negatives: Aquesta vesprada no llegiré ni una pàgina.

Interrogatives

Exclamatives

Exhortatives

L’emissor formula una pregunta. Poden ser de dos tipus:� Directes. Es presenten amb signe d’interrogació al final: Quina carretera hed’agafar per a anar a Xàtiva?

� Indirectes. S’introdueixen mitjançant interrogatius o partículescondicionals i depenen d’un verb de dicció (dir, pensar, opinar…): Empregunte quina carretera hem d’agafar.

L’emissor expressa un estat d’ànim, un sentiment o una emoció: Visca, huivindran tots els meus amics!

L’emissor expressa una ordre o un prec: Obri la finestra.

Desideratives Expressen un desig: Tant de bo vingues demà.

Dubitatives Expressen dubte o possibilitat: Tal vegada anirem al teatre.

Representació d’Ací no paga ni Déu,pel Taller de Teatre de la Universitatper a Majors de l’UJI (2009).

CLASSES D’ORACIONS SEGONS L’ACTITUD DEL PARLANT

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 68

69UNITAT 4

Activitats

Busca en el diccionari els parells de paraules següentsi digues a quina categoria gramatical pertany cadascuna.

a) mon / món b) nét / net c) ós / os d) pèl / pel

Copia aquestes oracions i escriu els accents que calga.

a) Els teus pares venen tots els dies a la plaça i hi venen elsproductes de la granja.

b) El be del teu avi és un animal molt divertit, però no estàmassa be.

c) No se si ell se sap la lliçó.

d) Soc una persona que dorm com un soc.

e) T’he de dir que no botes amb les botes que t’has acabatde comprar.

f) Ma tia vol agafar-me de la ma.

g) Si et diu que si, deu ser perquè ets tu.

h) Aquelles xiques son les que tenien tanta son.

Escriu una oració amb cada una de les paraules de lagraella de dalt.

Completa en el teu quadern cada frase amb la paraulaadequada.

a) En ma casa és costum prendre el [te / té] a lavesprada.

b) Cal beure llet per a enfortir els [ossos / óssos].

c) [Si / Sí] t’ha dit això, volia prendre’t el[pel / pèl].

d) Després de treballar, m’entra molta [son / són].

e) Els plats no han quedat bastant [nets / néts].

f) Aquest no [es / és] l’amic del meu germà.

g) No em [dones / dónes] la [ma / mà]?

� Escolta amb atenció el text del dictat i escriu-lo en elteu quadern.

4

3

5

2

T1

O R T O G R A F I A

L’accent diacrític

L’accent diacrític permet distingir entre dues paraules que s’escriuen igual,però presenten diferent significat.

En la graella següent s’ofereixen algunes parelles dels mots més habituals quepoden generar confusió.

AMB ACCENT DIACRÍTIC SENSE ACCENT DIACRÍTIC

bé, béns riquesa be, bens xai; nom de lletra

bóta, bótes recipient bota, botes calçat; verb botar

Déu, déus divinitat deu, deus nombre; font; verb deure

dóna, dónes verb donar dona, dones persona del sexe femení

fóra verb ésser o ser fora adverbi de lloc

és verb ésser o ser es pronom feble

mà part del cos ma possessiu àton

més adverbi mes període de l’any; conj.; poss.

mòlt verb moldre molt quantitatiu

què pron. int.; relatiu tònic que relatiu àton

sé verb saber se pronom reflexiu

sí afirmació si conj.; cavitat, pit; pron.

sóc verb ésser o ser soc soca; esclop

sòl pis, terra solastre; adjectiu; verb soldre;adverbi; nota musical

són verb ésser o ser son ganes de dormir; possessiu

té verb tenir teinfusió; nom de la lletra t;pronom feble

ús acció d’usar us pronom feble

véns, vénen verb venir vens, venen verb vendre

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 69

A C T I V I T A T S

Escriu un desenllaç per a la història que ocupe unesquinze línies.

Classifica en la taula els sintagmes ressaltats en el text iencercla’n el nucli.

Separa el subjecte i el predicat de les oracions següentsi encercla’n els nuclis. Recupera el subjecte en els casos enquè estiga omés.

a) A la vesprada, entrà el director amb un alumne nou.

b) El vell professor Roger semblava cansat.

c) El treball i la conducta de l’alumne van ser meritoris.

d) Després, es dirigí al cap d’estudis.

e) El nou era un xicot de pagés.

f) Les cames amb mitjons blaus li sortien d’uns pantalonsgroguencs.

g) Ell se l’escoltà molt concentrat.

h) Les pluges intenses havien embrutat la roba del xicot.

Fixa’t en el model i analitza sintàcticament els sintag-mes nominals en funció de subjecte de les oracions del’activitat 5.

Hi ha cap oració de la mateixa activitat que presenteun subjecte-causa? Justifica la teua resposta.

Localitza ara en la mateixa activitat 5 les oracions quecontenen un predicat nominal.

Copia i analitza en la graella els verbs següents, extretsdel fragment de Madame Bovary.

a) érem e) van despertar i) portava

b) entrà f) hagueren sorprés j) s’aixecà

c) encarregue g) havia quedat k) véiem

d) passarà h) vam començar l) escoltà

9

8

7

6

5

4

3

UNITAT 470

Repàs i desenvolupament de competències bàsiques

El nouÉrem a l’aula d’estudi quan entrà el director seguit d’un

nou vestit com els de ciutat, i d’un bidell que portava un granpupitre. Els qui dormien es van despertar i tothom s’aixecàcom si l’hagueren sorprés treballant.

Després es dirigí al cap d’estudis:

—Monsieur Roger —va dir-li a mitja veu—, li encarregueaquest alumne, anirà a cinqué. Si el seu treball i la seua con-ducta són meritoris, passarà als grans, que és la classe queli correspon a l’edat.

El nou, que s’havia quedat en un racó, darrere de la porta,de manera que a penes el véiem, era un xicot de pagés, d’unsquinze anys i més alt que qualsevol de nosaltres. Duia elserrell tallat recte, com un xantre de poble, i semblava formali molt avergonyit. Tot i no ser gaire ample d’espatles, lajaqueta de drap verd amb botons negres que portavali devia tibar a les cises, i per la boca de les mànigues se li veienuns canells vermells, acostumats a anar descoberts. Lescames, amb mitjons blaus, li sortien d’uns pantalonsgroguencs molt estirats pels elàstics. Portava unes sabatesfortes, mal enllustrades, amb claus.

Vam començar desganadament a recitar la lliçó. Ell sel’escoltà molt concentrat, atent com si fóra al sermó, sensegosar encreuar les cames ni recolzar-se, i a les dues, quantocà la campana, el cap d’estudis l’hagué d’avisar perquè esposara en fila amb nosaltres.

Gustave FLAUBERT

Madame Bovary, Columna

Llig el text anterior i contesta les preguntes següents:

� On estan els alumnes quan arriba el nou estudiant?

� Quina és la seua reacció en entrar-hi el director?

� Què signifiquen aquestes paraules del personatge?

Redacta una descripció del nou alumne a partir de lesdades aportades pel text. Cal que hi inclogues tant tretsfísics com relatius a la seua personalitat.

2

1

Si el seu treball i la seua conducta són meritoris, passaràals grans, que és la classe que li correspon a l’edat.

Aquest llibre de Flaubert m’ha entusiasmat.

SN SV S Adj S Adv S Prep

Aquest llibre de Flaubert(Prep) N (SN)

S (SN)

D (Dem) CN (S Prep)N (Subst)

A N À L I S I

Forma Persona Nombre Temps Mode Veu

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 70

Subratlla les perífrasis verbals d’aquestes oracions idigues de quina classe són.

a) Li devia tibar a les cises.

b) El cap d’estudis l’hagué d’avisar.

c) Anava caminant a poc a poc per l’albereda.

Quin tipus de modalitat oracional predomina en el textde Flaubert? Justifica la teua resposta.

Construeix oracions que continguen, com a mínim, huitparaules i incloguen una perífrasi verbal que expressecadascuna de les idees següents.

a) Començaràs immediatament a estudiar.

b) La teua germana tornarà a fer una cosa.

c) Continues fent la mateixa cosa.

d) El teu amic ha acabat els exercicis.

e) Tens l’obligació d’acompanyar la teua mare a cal metge.

f) Hi ha la possibilitat que et telefonen per a anar d’excursió.

g) Plou tot el dia.

h) Potser vindran hui tots els teus amics.

Classifica les perífrasis verbals que has escrit en l’activi-tat 12 segons la forma no personal que incloguen.

Copia en el teu quadern tots els sintagmes nominalsque trobes en les oracions següents. Quins fan la funció desubjecte?

a) Els alumnes de primer van una mica despistats.

b) El mes passat, dos joves estudiosos van rebre un premimolt bo.

c) La reunió va ser molt divertida.

d) El partit del Barça va acabar molt tard.

e) M’agraden les velles pel·lícules en blanc i negre.

f) La camiseta més bonica era molt cara.

g) Gabriel s’ha comprat una taula de vidre.

h) Dídac, el xic de primer, juga a futbol.

i) La cosina de Llúcia fa pel·lícules de terror.

Analitza l’estructura interna de tots els sintagmesnominals que has identificat en l’activitat 14.

Identifica els adjectius en funció de complement delnom de les oracions següents i canvia’ls per sintagmespreposicionals.

a) Una cantant xativina.

b) Un edifici meravellós.

c) Una cinta magnetofònica.

d) Un globus terraqüi.

16

15

14

13

12

11

10

Canvi d’imatgeSi anara a la perruqueria i em canviara la clenxa que porte

tants anys al mateix lloc… Dec tenir-hi un solc, a la clenxa.Però em trobaria rara. I si buscara roba un poc més moderne-ta… Però estic segura, que, al remat, em compraria la matei-xa que tinc a l’armari. A més, em sembla prompte per a llevar-me el dol. Potser me’l llevaré a l’estiu. Encara tinc una brusaestampada per estrenar. I quan l’he d’estrenar, si és massafresca per al dia de Nadal? Ja estic una altra vegada amb elNadal. Sempre rodant la garbera, sempre escalfant-me el capamb les mateixes coses. No en podré fugir mai? Encara estica temps. La setmana que ve els toque per telèfon, me’n vaigamb elles a sopar, i que siga el que Déu vulga. O no. Onvaig jo? A fer el ridícul. El que jo vull és impossible de trobar,perquè ara només queda el rebuig. No crec que en traguencap que m’hagen estat guardant dins d’una capseta fins quejo em decidira. Encara que sempre hi ha situacions rares, comla meua, i trobes una ganga quan menys ho esperes… Ai, elsegon toc! M’hauré d’afanyar, si no vull arribar tard a missa.De gust em quedaria a casa, tant de fred com fa, però justa-ment avui és necessari que hi vaja perquè he de comentarunes cosetes dels xiquets del catecisme amb el senyor rector.Quin home que és el senyor rector! Si no fóra mirar…

Urbà LOZANO

Femení singular, Bromera (Adaptació)

Llig el text i fes les activitats que es proposen.

� Busca en el text d’Urbà Lozano un sintagma de cadauna de les classes que s’indiquen en la graella.

� Subratlla les perífrasis verbals de les oracions següentsi digues de quina classe són.

a) Dec tenir-hi un solc, a la clenxa.

b) M’hauré d’afanyar.

� Indica la modalitat oracional a què pertanyen, segonsl’actitud del parlant, les oracions subratllades en el text.

Elabora un mapa conceptual dels continguts del blocde Coneixement de la llengua d’aquesta unitat18

17

UNITAT 4 71

A C T I V I T A T S

SN SV S Adj S Adv S Prep

D’infinitiu De gerundi De participi

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 71

72 UNITAT 4

E D U C A C I Ó L I T E R À R I A

Ramon Llull

La figura de Ramon Llull Ramon Llull (1232-1316) va nàixer a Mallorca, al si d’una família noble.

A catorze anys va entrar com a patge al servei del Conqueridor, i, en complir-nevint, va ser preceptor i majordom del futur Jaume II.

Ja casat i amb fills, aquesta vida cortesana es va interrompre en patir unacrisi, tradicionalment anomenada «la conversió». Llull va experimentaruna transformació espiritual que el va impulsar a emprar tota la seua energiaper a aconseguir la conversió dels infidels1.

Aquesta resolució, resultat de l’ambient en què vivia l’autor, es va concretaren tres objectius: redactar llibres contra els errors dels no creients, fer ellmateix de missioner i crear monestirs on es pogueren formar més missioners.Va viatjar per tot Europa i pel nord d’Àfrica per difondre la seua obra i el seuprograma de renovació de la cristiandat, que va presentar a papes, reis, sultansi universitats, fins que va morir el 1316.

L’obra de Ramon Llull tracta els temes més diversos i està orientada a difondreels seus ideals de reforma de la cristiandat i de conversió dels infidels.

La immensa obra de Llull comprén llibres de filosofia i de ciència escrits enllengua romànica, quan el vehicle d’aquestes matèries era exclusivament el llatí. Vacrear, així, un model de prosa apte per a tractar totes les àrees del coneixement.

Activitats

Llig aquest fragment i respon a les preguntes que es plantegen.

Jo, RamonJo he estat un home casat, he tingut fills; era

bastant ric, lasciu2 i mundà. Vaig deixar-ho totde bon grat per poder-me dedicar a fomentarl’honor de Déu i el bé públic, i a exaltar la santafe. Vaig aprendre l’àrab i vaig anar moltes vega-des a predicar als sarraïns; per causa de la fe vaigser pres, empresonat, colpejat. He treballat qua-ranta-cinc anys per aconseguir que l’Església i elsprínceps cristians s’interessaren pel bé públic.Ara sóc vell, ara sóc pobre, i encara tinc el mateixpropòsit, i el tindré fins a la mort si Déu voldrà.

Ramon LLULL

Llibre de la disputa del clergue Pere i de Ramon, el fantàstic, Edèndum (Adaptació)

� Com descriu l’autor la vida que havia dut en el passat?

� Quin va ser l’objectiu fonamental de la seua vida i obra, segons el text?

� Quines accions emprén per a assolir-lo? Relaciona el que es diu en el fragmentamb la informació que s’ofereix en aquesta pàgina.

Busca informació en una enciclopèdia o en Internet sobre els viatges que vafer Llull al llarg de la seua vida.

Esbrina quines llengües parlava i en quines va escriure Ramon Llull.3 T

2 T

1

1

1infidel: des del punt de vista d’unareligió, persona que en professauna altra o que no en professa cap.

2lasciu: inclinat als delits carnals.

Ambient històric

Quan Ramon Llull va nàixer,Mallorca era una illa acabadade conquerir per Jaume I, quetenia encara una nombrosapoblació musulmana que haviasobreviscut a la conquista.

Així, l’autor va viure els conflic-tes derivats del contacte entrepersones de cultura, llenguai religió diferents.

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 72

73UNITAT 4

E D U C A C I Ó L I T E R À R I A

Obra literària. BlanquernaEn l’extensa producció de Ramon Llull destaquen obres filosòfiques (Arbre

de filosofia d’amor), científiques (Arbre de ciència), didàctiques (Llibre del’orde de cavalleria), tractats místics (Llibre de contemplació en Déu), poesia(Desconhort, Cant de Ramon) i obres narratives (Llibre d’Evast e d’Aloma ede Blanquerna i Llibre de meravelles).

Blanquerna (1283) és una novel·la extensa en què el protagonista intenta arribara la perfecció espiritual per mitjà d’una vida de religiositat.

El títol al·ludeix al protagonista, que passa per diversos estats religiosos finsa arribar i rebutjar la dignitat papal. Blanquerna està dividit en cinc llibres:

� Llibre I. Dedicat al matrimoni, exemplificat en la vida d’Evast i Aloma,pares de Blanquerna.

� Llibre II. Hi apareix la figura de Natana, que arriba a ser abadessa, i s’hiexposa la reforma que introdueix Blanquerna al seu convent.

� Llibres III i IV. S’hi narren les reformes de Blanquerna en la seua diòcesicom a bisbe i, quan arriba al papat, en el conjunt de la cristiandat.

� Llibre V. Retirat del món, Blanquerna escriu el tractat místic del Llibred’Amic e Amat. Aquesta obra, composta el 1276 en prosa poètica iafegida posteriorment al Blanquerna, presenta en forma dialogadala vivència d’amor i de fusió entre l’amic (l’home) i l’Amat (Déu).

Activitats

Llig aquest fragment del Blanquerna i respon a les qüestions que es plantegen.

NatanaMentre Nastàsia estava a la finestra, una donzella, acompanyada de molta gent,

anava a pregar a l’església, perquè havia de casar-se l’endemà. Anava molt bellai noblement vestida, i cavalcava en un bell cavall. Molts honrats homes la seguien apeu, i moltes honrades dones; bornadors, joglars que cantaven i tocaven instruments, ihomes que ballaven, feien honor a aquella donzella.

Nastàsia cridà Natana, i li va dir que s’estiguera amb ella a la finestra. Natana s’hi vaacostar.

—Filla —va dir Nastàsia—, mira que bonic que és veure la donzella i tots els altresque van amb ella.

Mentre Nastàsia deia aquestes paraules, va passar un difunt que portaven a soterrara l’església. El dol i el plor de la seua muller, qui us els podria dir?

—Mare —va dir Natana—, veieu quin dolor tan gran té aquella dona que ha perdutel seu marit?

Nastàsia no va respondre a les seues paraules, i es va apartar de la finestra perquèNatana se n’anara també i no veiera el plor i el dolor d’aquella dona.

Ramon LLULL

Obres essencials, Selecta (Adaptació)

� Per què Nastàsia crida Nanata? Què vol que veja?

� En què centra l’atenció Natana en traure el cap per la finestra?

� Com hi reacciona Nastàsia?

Identifica en aquest text els recursos literaris que utilitza Ramon Llull.

A quin dels llibres que componen el Blanquerna pertany aquest fragment?6

5

4

2Estil i recursos literaris

Per a poder arribar a qualsevoldestinatari, l’autor utilitza unaprosa senzilla i molt modernaper al segle XIII.

Aquesta senzillesa, tanmateix,no impedeix l’ús de recursosi de tècniques narratives:

� Caracterització dels perso-natges a través del diàleg.

� Inclusió de relats dins delrelat o relat emmarcat.

� Ús de personificacions i decontrastos.

� Utilització d’exemples, ésa dir, fets, imatges, sentències,etc., que, en la prosa didàcticamedieval, s’adduïa com a acla-riment o aproximació.

Retrat d’Esmeralda Bandinelli,per Sandro Botticelli.

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 73

El Llibre de meravellesJuntament amb el Blanquerna, Ramon Llull va compondre una altra gran

novel·la: Fèlix o Llibre de meravelles (1288-1289), en què es narra el pelegri-natge pel món del jove Fèlix.

En el Llibre de meravelles, Llull reflexiona sobre la bellesa de la creació i sobrediversos aspectes del comportament humà.

Al llarg del relat, Fèlix es troba amb personatges diversos, a qui consulta totel que no sap. Les respostes a aquestes preguntes consisteixen en narracionsbreus amb una funció d’exemple, que il·lustren les qüestions abstractes a partird’històries extretes de la vida quotidiana.

El Llibre de meravelles té un caràcter enciclopèdic. Està format per deuparts, dedicades a les temàtiques següents: Déu, els àngels, el cel, els elements,les plantes, els metalls, les bèsties, l’home, el paradís i l’infern.

La setena d’aquestes parts és el Llibre de les bèsties, en què Llull retrata unacort del seu temps amb les seues intrigues i els seus vicis, encarnats en animals.L’obra té, doncs, una finalitat moral, que es desprén de les nombroses narra-cions intercalades en l’acció principal (sovint encadenades les unes amb lesaltres) que funcionen com a exemples.

Activitats

� Escolta i llig atentament aquest text. Quins pretendents proposa l’ermità a ladonzella per a casar-s’hi? Què objecta ella a cada un?

La rata i l’ermitàEn una terra es va esdevenir que un milà portava una rata, i un ermità pregà a Déu

que aquella rata caiguera en la seua falda. Per les oracions del sant home, Déu va fercaure aquella rata en la falda d’aquell ermità, el qual pregà a Déu que en fera una belladonzella. Déu escoltà els precs de l’ermità, i féu de la rata una bella donzella.

—Filla —digué l’ermità—, voleu vós el sol per marit?

—Senyor, no, perquè, al sol, els núvols li lleven la claredat.

I l’ermità demanà si volia per marit la lluna; i ella digué que la lluna no tenia la clarorper si mateixa, sinó que la tenia del sol.

—Bella filla, voleu vós el núvol per marit?

Respongué que no, que el vent portava els núvols allà on volia. La donzella no vavoler el vent per marit, perquè les muntanyes impedien el seu moviment; ni les muntanyes,perquè les rates les foradaven; ni volgué un home per marit, perquè matava les rates.

A la fi la donzella pregà a l’ermità que demanara a Déu que la tornara rata, així comera abans, i que li donara per marit un bell rat.

Ramon LLULL

Llibre de meravelles, Teide (Adaptació)

Quina és la moralitat que planteja Ramon Llull en La rata i l’ermità?

Reescriu aquest text prolongant les propostes de casament que fa l’ermità a ladonzella, i les raons que dóna aquesta per a rebutjar-les.

Esbrina en Internet l’argument i l’estructura de Calila i Dimna, i indica quinspunts en comú presenta aquesta obra amb el Llibre de meravelles.

8

T10

9

7

3

E D U C A C I Ó L I T E R À R I A

UNITAT 474

Argument del Llibre de les bèsties

En una comunitat d’animals,hi ha una assemblea per a ele-gir un rei i, després d’un llargdebat, escullen el Lleó. Comés habitual, el rei nomena unconsell perquè l’assessore, pe-rò es deixa portar per l’instint icrea un consell desigual.

La rabosa (Na Renard) vol apo-derar-se del tron i trama un plaper a fer fora el rei. Així doncs,manipula els altres animals, iamb mentides i mals actes, posaen marxa el seu pla maligne.Però, com totes les mentides,acaba descobrint-se i la rabosapaga pels seus actes.

Sant Antoni eremita, miniatura delllibre d’hores del comte de Beaufort.

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 74

Repàs i desenvolupament de competències bàsiques

Llig el text i respon a les qüestions següents:

� Quins animals intervenen en el relat?

� Quina excusa inventa Na Renard per a menjar-se el Bou?

� Quines característiques de la personalitat de Na Renards’evidencien en aquesta narració?

� Tria un adjectiu per a definir el caràcter de la resta delspersonatges. Quins interessos expliquen el comporta-ment de cada un?

Per què el Lleó es resisteix a seguir els consells de NaRenard?

Assenyala quins aspectes de la societat medieval escritiquen en el relat.

Quin ensenyament moral es desprén del fragment?

Indica en quantes parts es divideix el Llibre de merave-lles i quin és el contingut de cada una. A quina corresponaquest text?

Assenyala els procediments literaris de la llista següentque utilitza Ramon Llull en aquest text. Justifica la teuaresposta amb frases extretes del fragment.

a) Caracterització dels personatges a través del diàleg.

b) Ús de la personificació i de contrastos.

c) Utilització d’exemples i relats dins del relat.

Com ja saps, Na Renard és una rabosa. Contesta lesqüestions següents sobre aquest personatge:

� Quins trets se solen associar a la rabosa?

� Comprova si la rabosa del fragment que has llegitofereix aquestes característiques.

� Localitza títols d’obres pertanyents als subgèneresnarratius següents que estiguen protagonitzats peraquest animal.

a) Contes populars.

b) Rondalles.

c) Faules.

Quin animal representa Robin Hood en la pel·lículade Walt Disney? Si no ho saps, investiga-ho i intenta expli-car-ne el motiu.

Tin en compte aquestes dues opcions i escriu dos finalspossibles per al relat de Ramon Llull.

a) El Bou és devorat pels animals del regne.

b) El Bou salva la vida ordint un estratagema.

Elabora un mapa conceptual amb els continguts delbloc d’Educació literària d’aquesta unitat.

1

T10

9

T8

T

7

6

5

4

3

2

L’astúcia de Na RenardUn dia s’esdevingué que havia nevat molt i feia molt de

fred, i el Lleó i els de la seua cort no tenien res per menjar i tenien molta gana. El Lleó demanà a Na Renard què podrienmenjar. Na Renard digué que aniria a veure el Paó i que lidemanaria si sentia alguna bèstia que poguera menjar el reiamb els seus companys.

El Paó, que veié venir Na Renard, tingué molta por. NaRenard digué al Paó que si el rei li demanava, li diguera quesentia que al Bou li pudia l’alé i que en poc temps havia demorir per malaltia. El Paó, com que temia Na Renard, i comque el Bou menjava el seu blat, hi consentí.

El Lleó volgué menjar-se el Bou, però li féu consciènciamatar-lo, perquè li havia promés lleialtat i perquè el Boul’havia servit durant temps i es refiava d’ell.

Quan Na Renard veié que el rei dubtava, s’acostà al reii li digué per què no es menjava el Bou, ja que havia de moriren breu temps per malaltia, i majorment perquè és voluntatde Déu que el rei satisfaça les seues necessitats en els seussotmesos sempre que calga. El Lleó respongué a Na Renardque per res no trencaria la fe que havia promés al Bou.

—Senyor —digué Na Renard—, us menjareu el Bou si jofaig que ell diga que el mengeu i si ell us declara lliure de la feque li haveu promés?

El Lleó li prometé que sí. Aleshores Na Renard se n’anà a unCorb que tenia molta gana, al qual digué aquestes paraules:

—El Lleó té gana i jo tractaré que mate el Bou, que estàmolt gras i bastarà per a tots perquè és una bèstia gran. I si elLleó diu davant teu que té gana, tu t’ofereixes al rei i li diusque et menge; ell no et menjarà, perquè jo te n’excusaré i ellno s’apartarà del meu consell. I si jo m’oferisc al rei que emmenge, tu digues que jo no sóc bona per menjar i que lameua carn és malsana.

Na Renard digué al Bou que el Lleó li havia promés fidelitati que no li faria traïció; i aconsellà al Bou que s’oferira al Lleóperquè el menjara si en tenia necessitat. El Lleó, per l’agraï-ment que tindria del seu oferiment, no li faria gens de mal.

Ramon LLULL

Llibre de meravelles, Teide (Adaptació)

75UNITAT 4

A C T I V I T A T S

força agilitat intel·ligència astúcia

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 75

C O M E N T A R I D E T E X T

UNITAT 476

La major ceguesa

—Senyor —digué Fèlix—, per quina raó hi ha mésferro que argent, or i pedres precioses?

Respongué el filòsof i digué que Déu ha creat majorabundància d’aquelles coses que són més necessàries,que no d’aquelles que no són tan necessàries. Així comde foc, aire, aigua, terra, blat, sal, ferro, pedres i d’altrescoses semblants a aquestes; ja que totes aquestes cosessón més útils per a la vida de l’home que no el pebre,l’or, l’argent ni les pedres precioses.

—Senyor —digué Fèlix—, ja que el ferro és mésprofitós que l’argent i l’or, per què la gent estima mésl’or i l’argent que el ferro?

El filòsof respongué:—La cosa més noble que es puga entendre i estimar és

Déu, però en el món és més estimat l’argent i l’or que noés Déu, que és més necessari a l’home, que l’argent i l’or.

El filòsof digué que un mercader havia treballat moltde temps en recollir diners; i el mercader, quan haguérecollit una gran suma de diners, volgué ser honrat pelrei i per la gent d’aquella ciutat on vivia. El rei, per podertenir els diners que el mercader havia guanyat, el féubatle de la ciutat. Molt plagué al mercader i prestà al reimolts diners. El mercader tingué ocasió de guanyardiners mentre era a la batlia i fou un home injust, ja queaquell mercader no observava cap manera en allò quefeia i estimava més els diners que la justícia. I per això,en l’ofici de batle perdé el que havia guanyat amb lamercaderia, ja que el rei li prengué tot el que tenia perles injúries que havia fet en la batlia.

Quan el mercader hagué perdut tot el que havia guan-yat, ell digué al rei aquestes paraules: «Senyor, en unaciutat hi havia un home que era cec i amb mil besants1

que no tenia, recobrà mil besants que perdut havia».El rei digué al mercader que li recontara la manera com elcec havia recobrat els mil besants.

«Senyor», digué el mercader, «un home cec teniaamagats mil besants sota una pedra, i cada dia, com quifeia oració en aquell lloc on eren els mil besants, l’homecec venia i prenia els que havia de menester per a totaquell dia. Un veí seu pensà i s’adonà que aquell cectenia diners sota aquella pedra, que era en un camp seu,i hi trobà els mil besants, i els prengué. L’endemà quanel cec anà a aquell lloc i no els trobà, pensà que el seu veíels havia pres. «Senyor veí», digué el cec, «jo vull acon-sellar-me amb vós i us pregue que em doneu consell. Jaque jo tinc mil besants en un lloc, i en un altre, uns altresmil besants. Us demane si he d’ajuntar en un lloc elsdos mil besants o si els deixaré estar així com estan». Elveí pensà que el cec posaria uns altres mil besants sota lapedra, i li aconsellà que els posara tots en un lloc. Aquellhome que havia pres els mil besants, tornà al seu lloc elsmil besants. I el cec vingué l’endemà i prengué els milbesants i després digué al seu veí que amb mil besantsque no tenia havia recobrat mil besants que perduthavia. I digué que més cec era ell en allò que no entenia,que el cec en això que no veia.

Fèlix digué al filòsof que li exposara la semblança a pro-pòsit de la qüestió que li havia fet, i el filòsof li digué que lamajor ceguesa que puga haver en l’home és estimar mésallò que no veu ni entén i a qui no s’ha de fer cap honor,que estimar Déu, que té coneixença de totes les coses i queval més que tot el que és creat. I com que el mercader vol-gué l’honor que no li pertanyia i es posà en un ofici delqual no sabia res, perdé tot el que sabia i tot el que tenia,per voler tenir allò que no tenia i per usar el que no sabia.I el rei l’enganyà en el seu ofici, en el qual no veia això queper honrament pertany a ofici de rei, el qual honramentperd quan estima més els diners que la justícia.

Ramon LLULLLlibre de meravelles, Teide (Adaptació)

1besant: nom de diverses monedes antigues d’or i de plata.

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 76

Anàlisi del contingut� Escolta atentament i llig el fragment «La major ceguesa», pertanyent al Llibre

de meravelles, de Ramon Llull.

Respon a les qüestions següents sobre el text:

� Quina és la primera pregunta que fa Fèlix al filòsof?

� Què li contesta aquest?

� Quina resposta dóna el filòsof a Fèlix quan aquest li pregunta per què la gentestima més l’or i l’argent que el ferro?

Contesta ara aquestes altres qüestions a partir del text:

� Per què el rei decideix nomenar batle el mercader?

� Quina és la verdadera intenció del monarca?

� Què ocorre amb el mercader quan ocupa el poder?

Respon ara a les preguntes següents:

� Com aconsegueix el cec del relat recuperar els diners?

� De quin defecte moral del veí es fa servir?

Explica quina relació hi ha entre la història del mercader i la del cec.

Quin és el sentit de la història del mercader, segons el filòsof?

Anàlisi de la formaCompleta les dades següents sobre cada història del text.

Quin nom rep la tècnica literària que has analitzat en les activitats anteriors? Trial’opció correcta.

a) Relat encreuat.

b) Personificació.

c) Relat emmarcat.

d) Saber enciclopèdic.

Relació amb el contextJustifica a quin subgènere literari pertany el fragment «La major ceguesa».

Com ja saps, el Llibre de meravelles es divideix en deu parts. En quina situariesaquest text?

Relaciona el fragment que has llegit amb les dades que coneixes de la biografiade Ramon Llull.

Investiga en una enciclopèdia o en Internet l’argument i l’estructura d’El condeLucanor.

� Qui n’és l’autor?

� En quina data es va escriure?

� Estableix paral·lelismes entre el Llibre de meravelles i El conde Lucanor.

T12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

C O M E N T A R I D E T E X T

UNITAT 4 77

1a història

Paràgrafs Personatges Narrador

2a història

4S3LLLA_2011.04 17/3/11 16:37 Página 77