Institut d’Educació

Ajuntament de Barcelona

La intervenció educativa a l’escola bressol

Edita:Institut d'Educació de l'Ajuntament de BarcelonaPlaça Espanya, 5Tel.: 93 402 36 63imebatencio@bcn.catvww.bcn.cat/educacio

Redacció:Judit Cucala i Equip del Serveid’Escoles Bressol de l’IMEBFotografies: Jaume Balanyà

Disseny gràfic: Jordi Salvany

Impressió: Treballs Gràfics

Juliol de 2007

Dedicat a totes i tots elsprofessionals de les escoles bressolde l'Ajuntament de Barcelona.

El document que teniu a les mans vol ser un instrument de consulta per part de les edu-

cadores i els educadors de les escoles bressol. Un conjunt de professionals que treballen

amb la voluntat comuna d’oferir el millor a la societat des de la feina ben feta. Una tasca

valuosa, un patrimoni de la ciutat del qual podem gaudir cada dia a través de l’acció edu-

cativa adreçada als infants de 0 a 3 anys i que tan decididament impulsem des de l’A-

juntament de Barcelona. Un impuls que es concreta en l’aposta per una educació de

qualitat en una xarxa d’escoles bressol que s’estén, arriba als barris i esdevé referent de

pràctiques pedagògiques innovadores, espais de qualitat i construccions dissenyades al

detall.

És aquesta una guia metodològica, una eina útil i pràctica destinada a ajudar, a servir

com a suport d’orientació a l’hora de definir criteris de planificació, organització i inter-

venció a l’aula. És el resultat de la síntesi del treball realitzat per Judit Cucala, educado-

ra d’escola bressol, en el marc del concurs públic per a la concessió de les llicències d’es-

tudis que l’Institut d’Educació convoca en tots els nivells educatius.

Estic plenament convençuda que aquesta guia us interessarà i que servirà per conti-

nuar avançant en la millora educativa destinada a l’atenció de les necessitats de la petita

infància, les seves famílies i el conjunt de la societat. Aquest és el nostre gran repte com

a ciutat educadora que aposta per un model d’escola de qualitat amb equitat per a tothom.

MONTSERRAT BALLARÍN

Regidora d’Educació

Característiques dels infants de zero a tres anys

El primer any

Durant el primer any de vida es fan adquisicions molt importants. Es desenvolupen les

funcions bàsiques i, gràcies a la plasticitat del sistema nerviós central, és el període de

vida en què s’experimenta una transformació més ràpida.

A nivell psicomotor l’infant passa de fer moviments reflexos incontrolats a una acti-

vitat progressivament més voluntària. Passa d’una dependència absoluta de l’adult a una

progressiva independència. Comença a controlar la seva postura. Millora la coordinació

mà-ull-boca, amb la qual cosa aconseguix agafar objectes i observar-los des de diferents

posicions.

Inicia la consciència d’ell mateix i l’intercanvi amb el món que l’envolta, principal-

ment amb els adults més propers gràcies als quals va establint vincles afectius i una

comunicació creixent.

Desenvolupa les seves capacitats perceptives, comença a conèixer

les qualitats dels objectes i anticipar-se en jocs que ha après.

Les necessitats d’alimentació i de descans varien de mane-

ra ràpida a mesura que el nadó creix.

El segon any

En l’evolució de l’infant dels dotze als vint-i-quatre

mesos es continuen produint grans canvis en les capa-

citats motrius i cognitives. És més hàbil en els seus des-

plaçaments, controla millor l’equilibri i comença a córrer

i a enfilar-se, ampliant d’aquesta manera el seu camp d’ac-

ció i exploració.

A l’infant li agrada reproduir allò que veu o allò que ha fet. El joc

imitatiu, doncs, es converteix en una activitat important.

Adquireix una consciència progressiva del seu cos. En el joc busca una relació afecti-

va amb els altres. Aquest període també es caracteritza per la creixent capacitat de comu-

nicació, gestual i verbal.

Accepta una alimentació més variada. Va reduint els períodes de descans diürn. I, en

general, cap al final del període inicia el control dels esfínters.

El tercer any

L’infant adquireix una considerable autonomia. Progressa notablement en el desenvolu-

pament motor. Conserva l’equilibri en diferents posicions, avança en la coordinació

dinàmica, puja i baixa escales, i salta. Coordina els moviments amb més precisió. Pren més

consciència del seu esquema corporal.

Discrimina i organitza les dades sensorials associant-les amb les seves experiències ante-

riors. Discrimina les qualitats dels objectes i els agrupa i combina segons aquestes. Reco-

neix els espais coneguts i comença a orientar-se.

Hi ha una afirmació de la seva personalitat marcada pel període anomenat

d’oposició. Pren consciència de les seves possibilitats i s’interessa pels resul-

tats del seu propi treball. Augmenta la seva capacitat de concentració,

fet que li possibilita fer activitats de més llarga durada. Fa grans aven-

ços en l’adquisició del llenguatge.

Avança del joc imitatiu cap al joc simbòlic, ampliant així el conei-

xement d’ell mateix i del medi, canalitzant les seves pròpies vivèn-

cies i situacions quotidianes.

El progrés en l’autonomia i la participació dels nens i nenes en la

vida quotidiana és un aspecte característic. Aprenen a conèixer les ruti-

nes i sovint les anticipen. Proposen i expressen a través del llenguatge

verbal el que volen fer.

Criteris generals d’actuació a l’escola i l’aula

L’actuació de les educadores i els educadors a l’aula es guia pel coneixement de l’etapa

educativa i per l’observació que forma part del procés d’avaluació dels infants. A l’hora

de planificar i dur a terme l’acció educativa cal tenir en compte:

O Prendre de referència les capacitats dels infants.

O Analitzar les necessitats i interessos del grup, i de cada nen i nena.

O Preveure la intervenció de l’educador o l’educadora, per tal que ajudi els infants a

avançar en la seva descoberta.

O Observar l’acció espontània de l’infant per interpretar quins són els seus interessos

i les seves capacitats d’exploració, i per aprofitar les seves iniciatives.

O Observar, analitzar i modificar les propostes tenint en compte de si han satisfet les

necessitats dels infants i complert els objectius previstos.

La relació amb l’infant

Cada nen i cada nena fa el seu procés de creixement i aprenentatge, i els educadors i

educadores en fan el seguiment des d’una visió positiva de l’infant i confiant en les seves

competències. Tots han de ser valorats i afalagats, i han de sentir-se escoltats.

Els infants han de disposar del temps necessari per desenvolupar cada activitat. Cal

exercitar per conèixer, provar, tornar a començar, cercar solucions... Aquest exercici els

ajudarà a extreure alguna conclusió que podran generalitzar i utilitzar en ocasions pos-

teriors.

Els infants han de ser agents actius dels moments de la vida quotidiana a l’escola, de

manera que el desenvolupament de les activitats ha d’estar dissenyat de forma que no

hagin d’esperar sinó participar.

En els moments de cura i d’higiene personal s’estableix una rutina de joc i de relació

individualitzada. Cal tenir la previsió de preparar l’espai i planificar la situació. Comen-

tarem als infants que els canviarem, que hauran d’acostar-se al canviador i enfilar-se per

l’escala amb la nostra ajuda, els oferirem el nino o objecte amb el qual juguen habitual-

ment i iniciarem una conversa, farem una cantarella, jugarem a fer pessigolles, a ama-

gar-se tapant-se la cara. Aquesta atenció individual i afectuosa li dóna seguretat i l’ajuda

a iniciar-se en el coneixement del món que l’envolta.

És molt important dirigir-se als infants individualment i pel seu nom, i no amb un nom

genèric com per exemple el del grup. Els parlarem a una distància propera, mirant-los

als ulls, oferint-los un vocabulari ric i variat d’expressions i entonacions. El missatge ha

de ser entenedor, però no cal simplificar-lo.

L’escola bressol ajuda a créixer i a aprendre compartint. Compartir

moments de joc amb els companys i companyes és un estímul molt impor-

tant. L’acció d’un dóna pas a la resposta de l’altre, la iniciativa d’un infant

quan és compartida s’enriqueix i dóna pas a un altre joc. Quan juguen es

produeix un intercanvi d’estratègies, de verbalitzacions... és un moment

lúdic i d’aprenentatge.

El respecte per l’evolució i el creixement particular de cada nen o nena és

important. Els canvis en els hàbits cal que siguin consensuats amb la família

abans de dur-se a terme, analitzant la situació concreta de cadascú. Deixar d’uti-

litzar el xumet durant la migdiada o iniciar el control d’esfínters, són exemples de

moments importants de maduresa de cada infant que cal atendre individualment i amb

cada familia.

La relació amb les famílies

Compartir l’atenció dels infants que venen a l’escola bressol és un eix bàsic quan definim

la intervenció educativa de qualitat. Per tant, cal buscar diversos sistemes de comunicació

per traspassar-nos informació amb l’objectiu de fer una tasca comú coherent i ajustada.

Les escoles utilitzen diferents vies de comunicació per tal de facilitar informació i rebre’n

de les famílies: l’entrevista individual, les reunions generals i la comunicació diària.

S’ha de tenir especial cura en els moments de rebuda i comiat a l’escola, establint un

espai de comunicació amb el nen o nena i la família. Saludem l’infant pel seu nom, el

mirem als ulls, li preguntem com està, si ha descansat bé, si ja es troba millor en el cas

que hagi estat malalt, etc.

Amb cada família es procura singularitzar els instruments de comunicació més adients:

la llibreta, el full diari, el contacte telefònic.

Al final de curs farem una darrera comunicació escrita particularitzada, que es con-

cretarà en un informe sobre el procés i l’evolució que ha fet cada nen i nena durant els

mesos que ha estat a l’escola. Aquest informe es basa en l’observació de l’educador o

educadora que, des d’una visió positiva dels avenços de l’infant, explica les competèn-

cies que ha assolit, com es mostra habitualment a l’escola, i les seves preferències de joc

i activitat.

L’organització de l’espai

L’espai educa. Cal tenir cura i reflexionar abans d’organitzar-lo. La disposició de l’espai

ha de fer possible els plantejaments pedagògics del projecte de centre: volem un espai or-

denat i estable que ajudi l’infant a orientar-se perquè faci seu el nou context.

O Un espai a la mida de l’infant

En la distribució de l’espai no només cal tenir en compte les mides del mobiliari sinó

que cal analitzar les accions, recorreguts, moviments i actuacions que s’hi desenvoluparan.

L’espai ha d’oferir propostes a l’abast dels infants i es fa necessària una mirada col·locant-

nos a la seva alçada, per tal de saber quina visió tenen els nens i nenes.

L’espai ha de possibilitar també el treball en petits grups i, per tant, ha de tenir en comp-

te que aquesta distribució els permeti estar còmodes per experimentar i jugar amb o al

costat de les companyes i companys.

O Un espai que tingui en compte la diversitat de necessitats

L’espai i els materials han de donar resposta a les diferents necessitats de descoberta i

experimentació, i afavorir la convivència entre els grans i els petits del grup.

O Un espai per a cada infant

Dins l’espai col·lectiu de la classe cal configurar un petit espai particular per a cada

nen o nena: el mural o un petit àlbum amb les fotografies familiars, un espai de rebuda

on desar la llibreta individual, l’armari on es guarden els objectes personals, el penjador

per a la jaqueta, la tovallola amb la seva fotografia, un prestatge, una capsa o classifica-

dor de butxaques on guardar les joguines que porten de casa, etc.

O Un espai que afavoreixi l’autonomia

Els nens i nenes han de poder utilitzar l’espai amb independència de l’adult. L’espai

els ha de facilitar escollir i decidir en els diferents moments del dia: no tan sols en les

rutines i hàbits sinó també en la solució de problemes, en els jocs i moments de desco-

berta, el tancament i recollida de l’activitat, etc.

O Un espai que permeti la descoberta de les pròpies capacitats

L’espai permet a l’infant la descoberta de les possibilitats del seu cos i la seva imatge.

L’espai ha de fer propers diferents elements de l’entorn perquè l’infant conegui les dife-

rents característiques i rebi diferents informacions sensorials, i ha de facilitar l’experi-

mentació dels diferents llenguatges.

L’espai estimula l’infant a parlar, a través d’imatges que li són conegudes, l’apropa al

món dels símbols, li mostra diferents expressions plàstiques i diferents manifestacions

musicals, li presenta el món dels objectes de forma ordenada per tal de reconèixer les sem-

blances, les diferències i les agrupacions segons les qualitats i les quantitats.

O Un espai que tingui cura de la presentació i de l’estètica

Un espai ordenat i estable ajuda l’infant a orientar-se i a saber on dirigir-se per dur a

terme un joc, i a col·laborar en la recollida de les joguines. Un espai estèticament atrac-

tiu convida al joc, a descobrir què hi ha i a participar de les diferents activitats.

L’organització del temps

Cal fer una bona planificació del temps en les diferents situacions i activitats que es

donen a l’escola.

O Una planificació que s’ajusti a les diferents activitats que hem previst dur

a terme.

És molt important que totes les situacions que es donen a l’escola (de joc i descober-

ta, el treball de la vida quotidiana, etc.) es visquin amb tranquil·litat, fent-ne partícips els

nens i nenes, amb una actitud relaxada de l’educador o l’educadora que ja ha previst el

desenvolupament de l’activitat.

Una bona previsió del temps també està relacionada amb una previsió de l’espai i una

metodologia que fomenti l’activitat autònoma dels infants, i en la qual no calgui neces-

sàriament la presència i guia constant de la mestra.

O Una planificació que s’ajusti a la complexitat de l’activitat

Per fer una bona planificació del temps, ajustada a les possibilitats de cadascú i a la

complexitat de l’activitat, es requereix que detallem al màxim les accions que haurà de

fer l’infant per ser conscients del temps que necessitarà. Si han de rentar-se les mans abans

de dinar i volem que aquesta situació la facin de manera autònoma, que sigui un moment

d’experimentació i de reconeixement de les

pròpies capacitats i una rutina tranquil·la, és

important preveure el nombre d’accions i el

nombre d’infants que les duran a terme.

O Una planificació que tingui en compte la diversitat de ritmes dels infants

A l’escola bressol, en qualsevol activitat és més important el procés que el resultat

que s’obté. Les diferents accions, les modificacions que fa l’infant quan el resultat no és

el que esperava, les observacions de l’educador o educadora, l’assaig i l’error, el compar-

tir amb els companys, mostrar o verbalitzar a l’adult allò que ha passat; tots aquests pas-

sos fan més ric l’aprenentatge. Però la complexitat i la durada d’aquest procés serà dife-

rent en cada infant i pot variar en pocs mesos ja que en aquestes edats els canvis són

molt freqüents.

La programació d’activitats

Les activitats i les propostes que es dissenyen tenen com a protagonista l’infant i com-

porten un joc obert, tenint en compte els diferents interessos i capacitats. És a dir, no hi

haurà una única resposta. D’altra banda, han de ser propostes que permetin atendre les

diferents demandes. La tendència, doncs, és el disseny d’activitats en petit grup.

Alguns criteris per a la programació són: aprofitar les situacions de la vida quotidiana;

fer propostes properes a les capacitats dels infants, per tal que el desequilibri generi apre-

nentatge; en un clima de tranquil·litat, generar intercanvi i comunicació entre infants i

l’adult; repetir activitats per tal que siguin conegudes, possibilitant que el nen o nena pugui

anticipar algunes accions.

Durant el dia es donen situacions de joc, alimentació, descans, etc., que suposen un

canvi d’activitat. Cal, doncs, esta-

blir unes rutines de tancament

per donar pas a la proposta

següent. Del joc lliure per racons

a una activitat conjunta de tot el

grup, de l’activitat a la classe a la

sortida al pati, el moment del

dinar, el descans, llevar-se, etc.

Aquesta dinàmica que es repe-

teix i que ajuda els infants a

orientar-se en el dia a dia de l’es-

cola, s’organitza planificant i

detallant com es duen a terme aquests canvis, tenint en compte un aspecte bàsic: els infants

necessiten un temps per conèixer i aprendre les diferents situacions i també un temps

per canviar d’una activitat a l’altra. D’aquesta manera podran participar i el canvi de situa-

ció no suposarà una ruptura sinó una nova proposta.

La tasca de l’adult és l’anticipació al canvi de situació i la indicació del que cal fer. Ver-

balitzem totes les situacions. Recollim i endrecem joguines conjuntament, els anem indi-

cant on va cada material. Els proposem que agafin tots sols les jaquetes abans de sortir al

pati, que s’ajudin entre ells a despenjar-les, a cordar-se, etc. Fem grups de tres per anar a

rentar les mans mentre uns altres comencen a parar taula o van a buscar el carro del men-

jar. Ens ajuden a col·locar els matalassos quan és l’hora del descans. Hi ha moltes pro-

postes que ens poden ajudar a fer d’aquestes situacions un moment significatiu i ordenat

i no només un moment rutinari.

La selecció de materials

Els materials que s’ofereixen als infants s’han d’ajustar a les seves necessitats i capacitats,

els han de permetre ser agents actius i no només observadors. Prioritzarem, doncs,

aquells materials que ofereixen un joc obert, no predeterminat o únic.

Els materials han de complir la normativa de seguretat i sanitat. Es

tindrà en compte la mida per evitar que se’ls puguin empassar, que

no siguin tòxics al llepar-los, que no es trenquin amb facilitat.

Han d’adequar-se a les capacitats manipulatives dels infants

segons l’edat. Per exemple, al racó de la cuineta, la fireta dels grups

del petits serà més gran que la dels grups de 2 a 3 anys per facili-

tar-ne la manipulació.

Es tindrà en compte oferir material de diferents textures, i s’evi-

tarà l’excés de material de plàstic.

S’oferiran nous materials no comercials que ampliïn les possibili-

tats de descoberta de diferents qualitats dels objectes, com per exemple el

material inespecífic, la cistella dels llenguatges o el bagul dels tresors.

El procés d’adaptació

Quan l’infant inicia l’experiència de viure i conviure una part del temps a l’escola bres-

sol, comencen molts canvis que afecten les rutines que havien dut fins aquell moment:

la persona que en té cura, l’espai, els companys, els horaris de descans, etc. Aquesta

situació li produeix diferents estats d’ànims, ja que en poc temps canvia part del seu petit

món, que li era conegut.

Cal tenir en compte la fragilitat d’aquest moment i planificar els primers dies d’esco-

la per facilitar a l’infant l’apropament progressiu a aquestes novetats, de manera que

agafi seguretat i vincle afectiu amb el nou entorn social i físic.

O Es prioritzarà l’atenció particular a cada nen o nena, de manera que se senti valorat

individualment dins del grup i rebi l’afecte de l’educador o educadora, que serà qui li dona-

rà confiança. Es faran jocs de falda, moixaines, etc., tenint en compte les diferents reac-

cions que poden tenir els infants. Per a uns, la proximitat física amb la mestra pot ser

reconfortant i, en canvi, a d’altres els neguitejarà encara més i mostraran un clar rebuig.

En aquests casos, cal respectar la distància física que l’infant demana, però també fer-li

saber que estem a prop d’ell, anomenant-lo, ajudant-lo.

O Es verbalitzaran els sentiments dels infants, la pena del comiat, el que farem, el que

veu, el que li agrada. Durant l’adaptació els infants són sensibles a tots els canvis i han de

superar l’estat del “què passa?” per arribar a sentir interès pel que els envolta i pregun-

tar “què és?” o bé “què puc fer?”. Per tant, per ajudar-los a orientar-se, els oferim mate-

rials i jocs que repetim sovint. Exemples d’aquests jocs podrien ser una cançó, una dan-

sa, un rodolí, el joc d’amagar-se o una petita audició. Si aquests jocs van acompanyats

d’un objecte o element que deixem al seu abast, després l’infant l’utilitzarà per encetar

la comunicació a través d’aquest joc comú, conegut per tots dos.

O Es donaran a l’infant punts de referència: on ha de guardar la motxilla, la roba o les

sabates, on és la cistella dels xumets, on s’asseu a dinar, el matalàs on dorm. Cada espai

té una funció i cada material té

el seu lloc. Això l’ajudarà a orien-

tar-se i a estructurar-se mental-

ment. Cal intentar no bellugar-

se excessivament. Cal, doncs, tenir

les activitats preparades prèvia-

ment i el material a punt.

O Es faran jocs que incloguin

la sorpresa: un titella que apareix

per saludar-nos, una capsa que

baixa del prestatge amb un objec-

te dins que ens ajuda a introduir

una cançó.

O Es buscaran situacions en les

quals s’anomenin tots els infants.

Es parla dels que han vingut a l’es-

cola i els que han faltat, es miren

les fotografies dels nens i les

nenes, les fotos familiars, els dis-

tintius, i se’n parla. Farem jocs

de grup reduït: una dansa, un joc

de falda, una cançó de repartir,

etc.

La distribució intencionada dels espais i els materials

A l’escola bressol els espais i els materials han de satisfer les necessitats dels infants, per

tant caldrà disposar de:

O L’espai de canvi i higiene, on satisfer les necessitats fisiològiques

Ha de ser un espai acollidor, en el qual l’educador o educadora pugui establir, a tra-

vés de jocs, moixaines i l’atenció particular, un lligam afectiu amb l’infant. Un mirall on

poder veure’s, un mòbil atractiu, un nino que li oferim mentre se’l canvia, faran que la

nena o el nen se senti més segur en aquell espai.

Una escaleta per pujar al canvidor, sol o amb l’ajuda de l’adult, fomenta la participa-

ció i fa l’infant més autònom i conscient d’allò que farà.

Hi haurà wàters de la seva mida i gibrells on se sentin còmodes i iniciïn el control

d’esfínters, i on puguin dirigir-se de forma autònoma quan ho necessitin.

O L’espai i zona d’aigua, on poder rentar-se quan s’embrutin, beu-

re quan tinguin set i rentar-se les mans abans de dinar

La pica i les aixetes hauran de ser de fàcil manipulació i instal·lades a la

seva l’alçada, per poder fer ús de l’aigua de forma autònoma. Caldrà una

cadira o tamboret baixet per a la mestra, que se situa en aquell racó per

ajudar els infants en el moment de rentar mans, pujar mànigues, agafar el

sabó, eixugar-se, etc. És important que l’adult estigui còmode perquè els pugui

atendre amb tranquil·litat.

Altres elements necessaris són: un mirall on els nens i nenes es puguin veure

reflectits quan es renten la cara, un prestatge al seu abast on poder agafar els gots per

beure aigua quan tenen set i un penjador on tenir accessible la tovallola per eixugar-se.

O L’espai per preparar el menjar

Els elements d’aquest espai són:

- Un sillonet, on la mestra dóna els biberons als més petits de l’escola.

- Taules i cadires ajustades a la mida de cada grup d’edat, on puguin seure de forma

còmode i àmplia per menjar.

- Un carro per transportar el menjar i els utensilis necessaris per preparar-lo i presen-

tar-lo.

Un espai ampli i adient perquè els infants puguin menjar de forma autònoma i col·labo-

rin en la preparació d’aquest moment, parant taula, omplint la gerra d’aigua, etc.

O L’espai per dormir o descansar

En aquest espai hi ha els bressols o matalassos individuals, perquè puguin descansar

segons les necessitats pròpies de cada edat i de cada nen o nena. Han de ser identificables

per als infants.

Es disposarà també d’una cistella amb les bossetes dels xumets i d’una capsa amb els

ninos o els objectes personals que fan servir per descansar.

Un element musical ajudarà a crear un ambient de descans. El racó “tou”, amb un

matalàs gran i coixins, permetrà als infants estar una estona asseguts fent una activitat

tranquil·la.

O Un espai còmode per als que no caminen

Quan els infants encara no es mantenen asseguts necessiten un matalàs i coixins per

recolzar-se. Cal oferir un lloc segur i confortable per als que encara no es desplacen. En

aquest espai hi haurà:

- La panera dels tresors, amb elements que van variant i propostes de joc: materials

d’exploració sensorial com ara bossetes i capsetes amb elements a dins per motivar els

infants a buscar-los.

- Ninos de peluix.

- Elements mòbils, propers a l’infant, que estimulen l’observació i el moviment per aga-

far-los.

- Un mirall des d’on veure’s reflectits i anar descobrint la seva imatge.

O Un espai que estimuli el moviment i la descoberta

Aquest espai ha de comptar amb elements que rodolen, que es belluguen i impulsen

l’infant a seguir-los i a iniciar el moviment de desplaçament, amb zones de joc properes

amb cistelles de materials, i amb mòduls de mides adequades, amb rampes i graons on

enfilar-se i des d’on tenir una altra perspectiva visual de la classe.

O Un espai per començar a posar-se dret

Aquest espai disposa de:

- Una barra de fusta on l’infant pot agafar-se per posar-se dret quan gateja.

- Un mirall, imatges, fotografies dels nens i nenes, ninos mòbils, una campana o altres

elements que els estimulin a posar-se drets.

- Mòduls d’escuma grans on poder agafar-se i mantenir-se dret durant una estona.

- Elements amb rodes, estables i que permetin a l’infant desplaçar-se agafat.

O Un espai polivalent de moviment ampli

Alguns elements propis d’aquest espai són:

- Una rampa on pujar i baixar gatejant, caminant o corrent.

- Una escala per aprendre a coordinar els moviments, per pujar i baixar.

- Una tarima o desnivell on grimpar, pujar i baixar, des d’on saltar i observar l’espai i

els companys.

- Una caixa, casa o túnel per entrar i sortir.

- Objectes que rodolin, amb els quals es pugui balancejar o arrossegar.

- Cons d’escuma, inflables, on estirar-se i amb els quals fer construccions grans.

- Correpassadissos, cotxets i arrossegadors, per desplaçar i desplaçar-se.

- Pilotes de diferents mides per empènyer, llençar, fer rodolar i botar.

- Gronxadors.

O Un espai on iniciar jocs de relació i comunicació

Aquest espai es destinarà a:

- Joc del “tat”, amb una cortina o una mosquitera

- Jocs d’amagar-se davant dels companys, amb una cistella de mocadors.

- Joc d’amagar-se dins la caseta amb una caixa de cartró.

O L’espai que faci proper a l’infant dife-

rents elements del món de la natura

Hi trobarem:

- Paneres amb elements naturals: pinyes, carabasses petites, fulles de

diferents mides i colors.

- Bossetes o capses amb elements que fan olor.

- Plantes, un petit hortet.

O Un espai on iniciar jocs d’imitació

A través de:

- El racó de les nines: amb llitet, manteta, nines, biberons.

- El racó de la cuineta: amb tassetes, plats, culleres, tovalles, un moble o una taula.

- El racó del pàrquing: amb cotxes, camions, taps de suro per omplir els camions i fus-

tes per fer rampes.

- El racó de la perruqueria: amb pintes, tovalloles, assecadors de cabells, cintes, ras-

palls, mirallets, ampolles de colònia i sabó.

- El racó de la botiga: amb carros i bosses per anar a comprar, moneders i bitllets, frui-

tes, verdures, envasos de diferents productes, paperines i papers per embolicar.

O L’espai per potenciar el llenguatge verbal

Són elements d’aquest espai:

- Un mural de fotografies dels infants, l’àlbum de família, l’àlbum de la classe.

- El cistell de les llibretes, els diaris personals.

- Un mirall per mirar-se, des d’on parlar i assenyalar el nas o l’ull.

- Imatges properes a l’infant, de la vida quotidiana.

- Llibres d’imatges, contes i un espai còmode on seure (estora, coixins).

- Titelles, capses amb elements referits a una rondalla o un conte que s’explica habi-

tualment a la classe.

- La “cistella del llenguatge”, que en algunes ocasions es deixa a l’abast i on hi ha ele-

ments curiosos, bonics i peculiars, que l’infant treu, observa i comenta amb l’educador o

l’educadora.

O Un espai que permeti tenir experiències musicals

En aquest espai es disposarà de:

- Un prestatge o cistella on posar els elements sonors i els instruments.

- Un aparell reproductor de CD.

- Un mural amb imatges relacionades amb el món de la música.

- Un cançoner.

- Diferents elements relacionats amb una cançó concreta (el barret, la tortuga, les cai-

xes de cançons, la titella, el gegant del pi) per impulsar l’activitat autònoma.

O Un espai que permeti l’experimentació plàstica

Serà un espai amb una taula, un cavallet, un mural on treballar. Es posarà a l’abast

dels infants: gomets, ceres, llapis, retoladors, pintura, pega, papers per fer collage, aqua-

rel·les, fang, pintura de diferents colors, pinzells de diferents gruixos i mides, motlles per

estampar, etc.

Es disposarà d’una prestatgeria amb làmines i llibres sobre diferents artistes, estils i

expressions.

O L’espai on jugar amb les quantitats i qualitats dels objectes

Els elements de joc que hi troba són:

- La panera dels tresors.

- Material de joc heurístic.

- Una cistella de material inespecífic.

- Contenidors per omplir i buidar, llaunes amb obertures per encaixar materials i ele-

ments.

- Caixes de cartró per apilar, cons per enfilar.- Materials de construcció i encaixos.

La descoberta d’un mateix

Aquesta àrea d’aprenentatge fa referència a la descoberta de la pròpia identitat de l’infant,

de les seves capacitats manipulatives i cognoscitives per resoldre situacions de la vida quo-

tidiana i de les possibilitats d’incidir en l’entorn.

El moment del dinar

El moment del dinar està destinat a:

O Satisfer les necessitats bàsiques d’alimentació, perquè l’infant creixi sa.

O Oferir a l’infant un espai de relació i convivència amb els adults i els altres nens i

nenes .

O Possibilitar la participació activa dels infants durant la preparació, desenvolupa-

ment i recollida de l’activitat.

Els criteris per planificar i dur a terme l’activitat són:

- L’espai ha d’estar ben organitzat: El grup es distribueix en

dues taules perquè cada educadora o educador atengui un petit

grup. La situació de les taules i les cadires ha de permetre la

mobilitat dels infants que s’aixequen per col·laborar a repar-

tir coberts, anar a rentar mans quan acaben, etc.

- L’activitat ha d’estar ben planificada: Les accions que

han de fer els nens i nenes s’han d’ajustar a les seves neces-

sitats i capacitats, preveient el temps que caldrà per dur-

les totes a terme.

- L’adult ha d’ajustar la seva actuació per estar proper a

les demandes de les nenes i els nens. La situació del dinar és

un moment de relació entre infants i adults, i una activitat d’a-

prenentatge: d’habilitats motrius (utilització d’estris), hàbits de convi-

vència (ajudar, compartir, repartir…), coneixement de l’entorn (aliments, estris…), adqui-

sició de conceptes (sencer, tallat, dolç, salat…), expressió de sensacions (“no m’agrada”,

“està fred”, “en vull més”…). Caldrà que l’adult estigui assegut aprop, a la seva alçada,

parlant-hi, preparant el menjar perquè vegin els aliments abans de tallar-los i els reco-

neguin, preguntant-los quina quantitat en volen, si els agrada, si volen repetir.

Exemples d’activitats de les tres àrees d’aprenentatge del currículumd'educació infantil

El moment del descans

És molt important per al creixement que els infants descansin, que

aturin el ritme d’activitat. Per tant, es treballarà perquè s’habituïn a

aquesta situació dins el context escolar.

O El moment del descans està destinat a ajudar-los a regularitzar

els ritmes de descans, a través de rutines en les quals participin de for-

ma activa i col·laborin en la preparació.

O A l’hora de planificar i dur a terme aquesta situació tindrem en comp-

te la importància de generar un clima tranquil i agradable, reduint la intensi-

tat de la llum i del so, estant propers als infants, cantant una cançó de bressol.

Aquest moment del dia també ha de ser pensat com les altres activitats educatives

que proporciona l’escola. S’han de descriure les accions que duran a terme, i amb quins

objectius, tenint en compte que s’hauran de modificar a mesura que vagin creixent.

Al llarg d’aquest cicle els ritmes de descans són notablement diferents. Alguns infants

necessiten fer un descans a mig matí mentre que els seus companys fan altres activitats.

Per tant, cal preveure aquesta necessitat, i planificar el temps i l’espai on es durà a terme.

La descoberta de l’entorn

Aquesta àrea de descoberta fa referència al conjunt de condicions ambientals que confi-

guren el marc on creix i es desenvolupa l’infant. S’entén que l’entorn fa referència al món

natural i social més proper, al qual l’infant pot accedir i conèixer i en el qual aprèn.

L’activitat al pati

El pati és un espai educatiu que ofereix molts recursos. Distribuir l’espai en diferents

zones pot enriquir molt les propostes de joc:

O Zona pavimentada per als elements de desplaçament.

O Zona d’elements per a motricitat àmplia.

O Zona verda i hortet.

O Zona d’experimentació al sorral.

O Zona d’aigua.

O Zona per asseure’s i replegar-se un petit grup: a cantar, ballar, escoltar un conte.

O Zona de les taules on jugar amb diferents materials i fer activitats plàstiques.

Diferents propostes de joc i activitats són:

O Joc motriu ampli: saltar, enfilar-se, pujar, grimpar, fer equilibri.

O Activitats de desplaçament amb elements de moviment: tricicles, cotxes, etc.

O Jocs amb pilotes: encistellar, xutar, etc.

O Jocs d’experimentació al sorral: jugar a omplir i buidar recipients amb la pala, fer

figures de sorra utilitzant els motlles i la sorra humida, fer empremtes amb les mans i amb

objectes de formes variades, dibuixar camins per on passen els cotxets i camions petits,

fer muntanyes de sorra, fer forats grans al sorral i transportar la sorra amb els camions

per abocar-los en un altre racó i fer una muntanya.O Jocs de construcció amb elements de grans dimensions: capses i tubs de cartró,

rodes grans per construir cabanes.

O Activitats plàstiques: utilitzar el cavallet de pintura al pati o bé les taules de joc per

dibuixar, pintar o fer empremtes, de forma individual o bé en grup, confeccionant un

mural o dibuixar amb guixos sobre el terra cimentat.

O Activitats de dansa i jocs de moviment coordinats amb la música: fent arribar la músi-

ca al pati i oferint mocadors i cintes per jugar a fer moviments o bé només amb el cos,

fent danses per parelles, etc.

O Narració de contes, per a un grup de diverses edats: l’educador o l’educadora s’as-

seu en un espai còmode on acull els nens i les nenes que s’afegeixen de forma espontà-

nia a la seva proposta de narrar una història.

O Petits concerts i cantades col·lectives: amb l’acompanyament

d’una flauta o una guitarra, o bé tan sols amb la veu, es proposa

cantar fent un repàs de totes les cançons que els infants coneixen.

O Jocs d’observació dels elements naturals: observar i tenir cura

de les plantes del pati i de l’hort (plantar, regar, collir), observa-

ció d’insectes i dels ocells que s’acosten a buscar les molles de pa

que els hem posat en un racó del pati, recollida de fulles dels arbres

que observem destacant les seves diferències i que després utilit-

zem per decorar la classe, fer un mural, enganxar-les al fang, etc.

O Jocs d’aigua: manipulació de l’aigua i descoberta de les seves

característiques fent transvasaments, utilitzant coladors i embuts.

O Jocs de relació amb els companys i l’educadora: l’adult ini-

cia jocs de falda que després es fan entre els propis infants. Pro-

posa fer curses, jugar a empaitar, amagar-se.

O Celebració de festes populars: s’aprofita l’espai del pati per

dur a terme activitats col·lectives conjuntament amb les famílies.

O Desenvolupament de situacions de la vida quotidiana, com

ara el dinar o el berenar.

O Aprendre a ajustar el moviment, l’equilibri i la velocitat a

través d’un espai amb desnivells, muntanyes de sorra, camins de

fusta, etc.

Coneixement de les persones properes

L’adult és el model constant de conducta per als

infants en els diferents moments del dia. Els donarà

pautes de comportament i de normes culturals i

socials, acollint els nens, donant-los el bon dia, aju-

dant-los a acomiadar-se de la família, demanant que

esperin el torn, que quan s’enfadin li puguin dir al

company, que demanin la col·laboració d’algun amic,

que li demanin adequadament la joguina que volen,

que respectin l’espai de l’altre nen o nena, que no

es molestin.

Els objectius que es volen aconseguir són:

O Adquirir el coneixement progressiu de les per-

sones properes, buscar-les, quan ja no hi són.

O Reconèixer persones amb qui conviu quotidia-

nament, a través d’una fotografia o una imatge.

O Mostrar un progressiu interès per altres nens i

adults, i adquirir la capacitat de captar l’estat emo-

cional dels altres.

O Organitzar les relacions humanes a partir de la seva pròpia realitat.

O Verbalitzar l’estat emocional dels infants: si estan cansats (si s’enfaden, si estan tris-

tos). Jugar a fer cares i ganyotes.

O Saludar les persones que acompanyen l’infant, preguntar com ha anat el dia o el

cap de setmana. Compartir una petita estoneta amb cadascun.

Algunes propostes d’activitat poden ser:

O Propiciar situacions en que els nens necessiten la col·laboració d’un company: buscar

les sabates, obrir l’aixeta, guardar el pitet a la motxilla, buscar la jaqueta, pujar l’esglaó.

O Fer jocs i cançons en què s’anomeni cada infant (“Arri, arri tatanet”, “Hola Joan,

digues com estàs...!”), jocs de falda, pessigolles.

O Fer cançons de repartir per veure qui anirà a buscar el carro del dinar, qui repartirà

les bosses del xumets, com “Una plata d’enciam”, “Dalt del cotxe”. Aquesta activitat

també els ajudarà a esperar el torn.

O Fer el “racó del tat” per jugar a aparèixer i desaparèixer, amagar-se amb un mocador.

O Fer visites pels diferents espais de l’escola i tenir moments de trobada.

O Fer visites a la cuina per anar a buscar el carro, preguntar què hi ha per dinar,

demanar unes verdures per a la cuineta.

O Mirar les fotografies de les famílies de cadascun dels nens i nenes i anomenar el

nom del pare, la mare, l’àvia, el germà, etc.

O Parlar de quina persona recollirà cadascú, abans que vinguin a buscar-los.

Intercomunicació i llenguatges

Aquesta àrea d’aprenentatge fa referència al conjunt de llenguatges i té com a triple objec-

tiu complir alhora una funció lúdico-creativa, un funció de comunicació i una funció de

representació.

Llenguatge verbal i gestual: la narració d’un conte

La comunicació a través del gest i el llenguatge verbal és present en totes les edats. Des

del grup de nadons, en el qual la parla encara no és l’instrument habitual d’expressió, l’a-

dult verbalitza les situacions del dia, allò que succeeix i allò que va passar o passarà.

El llenguatge verbal és present amb riquesa i qualitat, en vocabulari, expressions i ento-

nació.

La narració aporta:

O Una situació comunicativa molt propera entre l’adult i els infants, que ajuda a desen-

volupar la capacitat d’escoltar.

O Un moment de sorpresa i màgia davant l’expectació d’allò que explicarà l’adult,

davant dels personatges que apareixeran a l’obrir una capsa, a través d’un ninot o un

titella.

O La transmissió de nou vocabulari i expressions.

O L’aprenentatge del codi del llenguatge gestual.

O La transmissió de valors a través de la reflexió sobre les conductes del personatges.

O La interpretació de les diferents situacions emocionals que l’adult transmet a través

dels canvis en el to de veu, les pauses, el canvi de volum, el ritme.

O La interpretació de les imatges.

O La comprensió de la seqüenciació d’una història.

O La possibilitat de participar i col·laborar en l’activitat repetint un gest, una frase o una

cançó que fa d’enllaç; imitant el so dels tres trucs que el personatge fa a la por-

ta; agafant un cistell i representant una escena; responent a les pre-

guntes que fa la mestra i avançant una seqüència per poder con-

tinuar la història.

O La relació dels diferents llenguatges (plàstic, verbal,

gestual, matemàtic i musical) en una mateixa proposta.

Els contes i narracions haurien de ser variats:

O Contes basats en aspectes de la vida quotidiana de

l’infant (anar a dormir, el bany, els objectes de casa, la

visita del metge, etc.).

O Històries que tenen lligam amb situacions viscudes

a l’escola (l’audició d’un concert, els ànecs que han pogut

veure durant el passeig al parc del barri, l’arribada d’un ger-

mà petit, etc.).

O Contes populars (En Patufet, Els tres porquets, La Caputxeta, etc.).

O Històries fantàstiques (de dracs i follets, d’elefants de colors, etc.).

O Contes lligats a una festa popular que se celebra a l’escola (la història de la Castanye-

ra, la llegenda de Sant Jordi, etc.).

O Històries molt lligades a un suport visual i a l’observació de les imatges que tenen

una qualitat especial.

Els contes i narracions haurien de ser explicats de diferents maneres:

O A través de la veu, amb rodolins, frases fetes o cantarelles.

O A través de l’observació de les imatges del conte o d’ampliacions de les il·lustracions.

O A través de titelles i figures que representi els personatges de la història.

O A través de figures imantades que ajudi a escenificar la narració sobre la pissarra

magnètica.

O A través de la tècnica d’ombres.

O Amb la projecció de les il·lustracions: amb transparències, diapositives, tractament

digital de les imatges, etc.

O Amb l’enregistrament àudio de la narració de les mestres.

O Il·lustrant la història davant del grup d’infants al mateix temps que es narra la història.

O A través de l’escenificació de la història per part d’alguns docents o famílies.

Els llibres han d’estar a l’abast dels infants, en un racó còmode que faciliti la concen-

tració i l’intercanvi.

Llenguatge musical

L’escola bressol ha d’oferir l’oportunitat de jugar a picar, fer sonar, sacsejar i, en defi-

nitiva, experimentar els diferents sons que produeixen diferents elements segons la seva

acció. Que descobreixin el so, el silenci, el ritme ràpid, el lent, el fort, el fluix... tant amb

instruments musicals com amb materials confeccionats a l’escola, com ara ampolles,

llaunes, capses i recipients de diferents materials que a dins contenen llavors assecades

de fruites i verdures, llegums, boles de porexpan, papers, que quan se sacsegen produei-

xen sons ben diferents. També es poden elaborar sonalls amb closques de nous, canyes,

petxines, etc. Amb tubs de plàstics i embuts de diferents mides es poden construir trom-

petes que fan diferents sons. Una cistella amb pedres, petxines i canyes pot ser una pro-

posta d’instruments de percussió. Llaunes de diferents mides, plenes i buides produeixen

diferents sons quan són picades. També, amb petits bastons podem fer sons i ritmes dife-

rents fregant sobre cartrons de diferents mides i formes (llisos i ondulats). Les possibili-

tats són moltes i, a mesura que anem elaborant, aprenem a discriminar les diferents qua-

litats de sons que podem oferir.

El racó de música o espai d’experimentació sonora serà el que permetrà a l’infant

l’exploració lliure.

És un bon recurs confeccionar un petit cançoner de les cançons que es canten a la clas-

se. Cal tenir present que cantar als infants és una de les primeres activitats musicals que

els oferim, i és de gran riquesa. Aquest llibret, que inclou la partitura i una imatge il·lus-

trativa de la cançó, ajuda l’infant a recordar les melodies i per pròpia iniciativa comença

a cantar, individualment o en petit grup.

Les peces musicals hauran de ser de curta durada (pocs minuts), per no superar el nivell

d’atenció dels infants. Es poden utilitzar diferents estils musicals (clàssic popular, infan-

til, jazz, rock, pop). És important, però, que sigui música de qualitat i ben interpretada.

També cal que ens marquem uns objectius previs a l’hora de presentar la peça musical:

els proposarem que es belluguin, que estiguin quiets, que

captin l’entrada d’un nou instrument, un canvi de rit-

me, el silenci.

És important repetir l’audició durant uns

dies. Una peça que és coneguda s’escolta amb

més atenció i cada vegada s’hi descobrei-

xen coses noves.

Parar atenció i escoltar una audició és

un aprenentatge, un hàbit que necessita

temps. La música ha d’anar acompanya-

da d’una actitud d’escolta i, per tant, s’e-

vitarà la música com a acompanyament de

fons. En iniciar i acabar l’audició remarcarem

el silenci per contrastar-lo amb la melodia.

Llenguatge plàstic

L’infant, quan explora uns materials, descobreix que amb la seva acció pot jugar a fer

empremtes, deixar rastres, combinar colors, etc. Per afavorir i enriquir aquest joc, l’educa-

dor o l’educadora vetlla per oferir un espai adequat i ben organitzat, materials de qualitat,

i el temps necessari per a la descoberta, ja que el més important és el procés d’experimen-

tació i no en el producte final, i aquest procés ha de ser l’objecte de l’atenció. El producte

resultant del joc i l’experimentació pot ser efímer o bé es pot conservar.

Expressió i experimentació són dos exercicis que van lligats en les activitats plàsti-

ques per a infants de 0 a 3 anys. Com més s’exercita més capacitat tindrà d’expressar.

Perquè, si en les primeres ocasions hi ha una activitat espontània i atzarosa, amb el

temps l’infant anirà escollint colors, practicant formes que ha après i el traç ja no serà tan

casual, l’exercici serà més intencionat. La selecció d’uns colors ja pot ser una manera d’ex-

pressar-se i també ho serà quan més endavant verbalitzi i jugui a posar nom a allò que

ha dibuixat.

Les propostes que oferim són obertes. Apropem i donem a conèixer la utilització

d’uns materials, però no marquem quin haurà de ser el resultat. No donem models a seguir

però sí observem allò que fan i, amb la nostra intervenció, també procurem que facin un

pas més enllà, que enriqueixin la seva activitat. S’ha de respectar el rebuig que poden

manifestar les nenes i els nens, a causa de la novetat dels materials, les noves textures, el

fet d’embrutar-se, etc.

És important que el treball plàstic es desenvolupi en petit grup, per facilitar un ambient

tranquil i de comunicació entre els infants i de l’infant amb l’adult (verbalitzant allò que

s’està fent, preguntant); oferir l’ajuda de la mestra a l’hora de mostrar l’utilització dels

materials i les eines; possibilitar l’actitud observadora de la mestra que li permetrà ajus-

tar millor les seves intervencions individuals.

Llenguatge matemàtic

La matemàtica forma part de la vida quotidiana. Les quantitats, les qualitats dels objec-

tes, la comparació i l’agrupació del elements segons les seves similituds i diferències, segons

una categoria. Totes elles són situacions que també són properes a les activitats de des-

coberta que les nenes i els nens duen a terme a l’escola bressol.

Una de les primeres activitats matemàtiques que fa un infant quan analitza el món dels

objectes és la relació que estableix entre aquests a partir d’una característica.

La panera dels tresors és un bon laboratori i exercici per aprendre a conèixer i discri-

minar les qualitats dels elements, ja que l’objectiu és facilitar diversitat de materials, for-

mes, textures i olors. Aquest exercici permetrà saber distingir els que s’assemblen i els que

no, a triar i buscar el que és igual.

EL joc heurístic proposa a l’infant, de forma indirecta, que classifiqui, agrupi, selec-

cioni els materials segons les seves característiques. Per a la constatació de la similitud dels

objectes en la seva mida, forma i grandària, necessitarà un temps d’exercici, d’error i encert

en el qual l’educadora també col·labora facilitant materials i propostes amb diferents graus

de dificultat. En aquest procés l’infant rep informació i treu conclusions que posterior-

ment li seran útils en d’altres situacions.

Les situacions de numeració i recompte tampoc estan fora de la vida quotidiana. L’in-

fant juga amb les quantitats d’objectes, apila, agrupa (molts, pocs) i escolta com les mes-

tres verbalitzen aquestes quantitats, compten els infants de la classe, les joguines, els

anys que fan, els gots, els trossets de poma, etc.

www.bcn.cat/educacio