Escaik 69 Desembre 2012

NENS I NENES DE 6è

TOT ASSAJANT ELS

PASTORETS ...

REVISTA DE L’ESCOLA COLLBAIX

——————————————– 2 ——————————————

ESCAIK, ÉS LA REVISTA DE L’ESCOLA COLLBAIX

Nº 69 DESEMBRE 2012

QUI FA LA REVISTA

Mestres, alumnes i pares i mares

de l’escola

Editorial

Educació Infantil

Cicle inicial

Cicle mitjà

Cicle superior

Entreteniments

Ampa

3

4

8

13

17

21

22

CEIP COLLBAIX

Salvador Espriu, 22

08250 Sant Joan de Vilatorrada

Telf. i FAX: 93.872.86.15

ceipcollbaix@xtec.cat

www.xtec.cat/ceipcollbaix

——————————————– 3 ———————————————

EDITORIAL

Hem començat un nou curs, amb molta il·lusió, continuant amb el programa de Comènius

“We are the guardians of the flora and fauna”, treballant enguany la flora, així tenim unes

aules ben “vegetals”, ja veureu en les diferents pàgines de la revista quins noms tenim i

que ha treballat cada classe.

Des de l’editorial continuem fent el seguiment del Comènius i us anem explicant les últi-

mes novetats.

A principis de novembre el Jordi, la Fina i la Lídia van visitar una escola de Bari, al sud-oest

d’Itàlia. Els hem demanat que ens expliquin què és el que més els ha impressionat i tots

tres coincideixen molt. Ens diuen que com a cosa molt positiva els ha agradat molt com

els han rebut els nens i nenes de l’escola San Francesco d’Assisi, cada classe s’havia prepa-

rat alguna cosa: cançons, danses, treballs manuals, treballs de numeració, llibreta de poe-

mes... També van representar una obra de teatre en anglès que parlava de la flora i va ser

entranyable. Els alumnes eren molt educats i amables. Els passadissos estaven decorats

amb murals referents als països visitants i es notava que s’havien preparat molt bé pel

que fa a temes nostres: tenien referències de cultura, d’esport, d’art... I per primera vega-

da els van rebre amb la senyera i els segadors, senyals que s’ha fet ressò del panorama

polític català a nivell mundial, si més no, europeu. Com a cosa no tan agradable ens expli-

quen que hi havia molta diferència entre les escoles infantils i les de primària. El poble de

Santeramo in Colle és més o menys igual de gran que Sant Joan i només hi havia dues es-

coles: una de privada i una de pública, repartida en tres edificis; donava una sensació de

massificació ja que hi havia moltes classes del mateix nivell. També ens han explicat que

pràcticament no tenien recursos didàctics perquè els infants poguessin manipular. L’edifi-

ci estava molt deteriorat. Tots els alumnes anaven amb una bata blava igual, com un uni-

forme i només podien personalitzar-se el coll de la bata, era com retrocedir aquí uns

quants anys enrere .

Per sort, l’últim dia els pares i mares de l’escola, que es varen implicar molt, van oferir un

sopar fet per ells de productes típics italians i així els nostres representants i els dels altres

països van poder marxar amb un altre

“regust”.

Només ens queda desitjar-vos a tots i a

totes: MOLT BONES FESTES DE NADAL!

——————————————– 4 ———————————————

EDUCACIÓ INFANTIL

SOM LA CLASSE DELS ARBRES!!!

Entre tots i totes hem triat el nom de la nostra classe. Veiem que al nostre pati hi

ha molts i molts arbres. Sortim al pati a descobrir quins arbres hi ha, com són

(alts, baixos, petits, grans,.....) També anem descobrint quin nom tenen: pi, alzina,

castanyer d’índies, plataner, xiprer.......

Observem, toquem, parlem entre nosaltres de totes les coses

que anem descobrint. A partir del nostre entorn proper que

és el pati, de l’observació directa i l’ exploració, anem apre-

nent i construint el nostre coneixement.

——————————————– 5 ———————————————

PLANTEM L’ ÀLBER

ENCARA QUE SEMBLI QUE ESTEM A PUNT DE BALLAR UNA SARDANA, NO! ANEM A FER UN ACTE MOLT IMPORTANT, QUE PORTEM DES DE PRINCIPI DE CURS BATALLANT-HI I FINALMENT.... SEMBLA QUE SERÀ UNA REALITAT:

PLANTEM EL NOSTRE ÀLBER!!!!

——————————————– 6 ——————————————

ELS ARBRES PRENEN L’ALIMENT (SALS MINERALS) I L’AIGUA PER VIURE A TRAVÉS DE LES ARRELS.

ELS ÀLBERS I ELS PINS APRENEM EXPERIMENTANT!

FEM UN ARBRE DE PAPER I POSEM LES ARRELS DINS D’UN GOT AMB AIGUA TENYIDA: L’AIGUA PUJA PER LES ARRELS FINS ARRIBAR A TOT L’ARBRE!

——————————————– 7 ——————————————

SORTIDA ED. INFANTIL

ERA UN DIA GRIS, LA BOIRA

ENS ATRAPAVA, PERÒ RES ENS

PODIA FER SORTIR DEL NOS-

TRE CAMÍ...

TOT ERA ESPÈS, EL SOTA BOSC SEMBLA-VA ENGOLLIR-NOS CAP A ALGÚN LLOC DESCONEGUT, PERÒ RES ENS PODIA ATURAR...

RES, PODIA FER CANVIAR AQUELL MOMENT: PASSEJAR PEL CAMÍ DE NATURA, INVES-TIGAR, DESCOBRIR, CREAR, VIURE, COMPARTIR,...

ALS NENS I NENES D’ EDU-CACIÓ INFANTIL RES ENS

ATURA!!!

CICLE INICIAL

——————————————– 8 ——————————————

HOLA! SOM LA CLASSE OM DE PRIMER A.

ENS DIEM:

PAU, RUT, MARC, AYOUB, ÀLEX, JOEL, IVET, JUDIT

BOIX, JUDIT TATJÉ, DANI, DOAA, ÒSCAR, PAULA,

CRISTINA, MAROUA, HICHAM, MARIO I DANILO.

CADASCÚ HA FET UN OM DE FANG O DE PLASTILI-

NA PERQUÈ HEM ESTUDIAT ELS OMS.

HEM APRÈS QUE ELS OMS SÓN CADUCIFOLIS,

QUE LES SEVES FULLES SÓN ASIMÈTRIQUES I EN

FORMA DE COR. A LA PRIMAVERA LI SURTEN

FLORS I ELS FRUITS SÓN UNA SÀMARA ALADA.

TAMBÉ ENS HEM ASSABENTAT QUE ELS OMS VAN

TENIR UNA MALALTIA MOLT FORTA: UNS INSEC-

TES QUE ES FICAVEN ENTRE L’ESCORÇA I FEIEN

MALBÉ L’ARBRE I MOLTS MILERS D’OMS ES VAN

MORIR A TOT EUROPA.

ELS OMS QUE CONEIXEM DE LA NOSTRA VORA

SÓN EL DE LA PLANA DE L’OM DE MANRESA I ELS

DEL JARDÍ DEL CASINO DEL PASSEIG.

TAMBÉ HEM ESTUDIAT LES DIFERENTS PARTS DE

L’ARBRE, I TOTS ELS ARBRES TENEN LES MATEIXES

PARTS: ARRELS , TRONC, BRANQUES, FULLES,

FLORS, FRUITS...

——————————————– 9 ——————————————

Els nens i nenes de la classe dels ROURES de 1r hem parlat i hem après moltes coses sobre el nom de la nostra classe i de la flora del nostre l' en-torn. Us proposem un petit joc de preguntes, a veure si ho encerteu!!!

EL JOC DE PREGUNTES DELS ROURES

1-L' escorça dels roures és... 2-El fruit del roure és... a-Fosca i arrugada. a-La pinya. b-Clara i llisa. b-L' aglà.

3-Quin és el seu nom científic? 4-Com són les fulles del roure? a-Quercus. a-Verdes i ondulades. b-Rourus. b-Verdes i punxegudes.

5-El roure és un arbre de fulla... 6-Els arbres caducifolis... a-Caduca. a-Els hi cauen les fulles a la tardor. b-Perenne. b-No els hi cauen les fulles.

Respostes: 1-a, 2-b, 3-a, 4-a, 5-a, 6a

Ens ho vam passar molt i molt bé treballant aquest projecte!!!

Mireu quins roures tan bonics!!! 2 roures vells i 1 de jove més petitó! Ara bé,

estan ben pelats del fred!!!

——————————————– 10 ———————————————

Esteu preparats per una endevinalla? Si l’encerteu sabreu el nom de la nostra

classe.

LA LLENGUA MORADA.

I ALS DITS, DEU PUNTETS VERMELLS...

ALGÚ EM DEIXA UN GUANT?

Som la classe dels …………………………………………………………

Ara us volem explicar i ensenyar una de les activitats més dolces que hem

portat a terme durant aquest projecte de treball.

Vam anar a comprar tots els productes alimentaris on les móres fossin

l’ ingredient principal i vam trobar:

- Melmelada de móres

- Móres en almívar

- “Xuxes” de móres

- Iogurt amb móres

- Licor de móres sense alcohol

Amb tot això vam preparar un exquisit berenar acompanyat d’un aroma floral

de móres que es desprenia d’un oli especial escalfat per una espelma.

Si tanqueu els ulls i us imagineu la situació de ben segur que se us farà la bo-

ca aigua i us arribarà la flaire d’aquest perfum!

Resposta a l’endevinalla: ESBARZERS

——————————————– 11 ——————————————

Hola, som la classe del PI ROIG de 2n.

Aquest trimestre hem treballat moltes coses sobre aquest arbre, n’hem après

molt i us en volem explicar alguna curiositat.

A nosaltres ens ha sorprès que l’arbre tingui flors femenines i flors masculines.

També que una infusió amb les fulles del pi va molt bé per curar constipats i

per alleugerir les “dolències femenines”.

Amb la fusta del pi roig es pot fer de tot: mobles, bigues, fins i tot embarcaci-

ons!

Sabíeu que el seu pinyó només és fèrtil al cap de quaranta anys?

I, parlant de quaranta, aquets arbres poden arribar a fer aquesta alçada màxi-

ma: uns 40 m.

Nosaltres vam voler saber quina llargada eren 40 metres, ho vam mesurar al

passadís amb cintes mètri-

ques i ens vam estirar un

rere l’altre per saber quants

nens i nenes necessitàvem :

tota la classe i uns quants

alumnes de la classe dels

esbarzers, en total 23 alum-

nes i mig!!! No és que un el

partíssim, sinó que l’últim

no hi cabia estirat i es va

asseure.

——————————————– 12 ———————————————

A LA GRANJA HEM D’ALIMENTAR ELS ANIMALS. FEM EL PA QUE ENS MENJAREM.

CICLE INICIAL

COLÒNIES A “LES OBAGUES” - JUNEDA

A L’HORT FILTREM LA TERRA PER FER PLANTER. BEN PROTEGITS FEM D’APICULTORS.

ESTEM A PUNT DE TORNAR A CASA, HA ESTAT UNA EXPERIÈNCIA FANTÀSTICA!!

——————————————– 13 ———————————————

CICLE MITJÀ

Hola família! Som la classe del Romaní (3r A) i, ara, us explicarem per-què, aquest curs, ens diem així.

Un dia, vam llegir un text sobre plantes a Montserrat. En vam fer una llis-

ta i la vam votar: per cinc vots va guanyar el romaní.

Un cop ja sabíem què treballaríem, tota la classe, a casa, va buscar infor-

mació (a internet, en llibres, en fotos, en escrits o buscant i agafant del

bosc algun matoll de romaní) i, al cap d’uns dies, la vam portar a la classe.

Entre tots, vam trobar algunes coses molt interessants, com ara: que ro-

maní, en castellà, es diu romero i, en anglès, es diu rosemary; que, amb

la fusta del romaní, es construïen, en l’antiguitat, llaüts o guitarres; que el

romaní té molt de ferro, com les llenties i, també, que gràcies al romaní

podem ajudar a superar moltes malalties. Ja heu vist que, com que vam

portar tantes coses, ens hem convertit en tot uns experts!

Això, però, no ho és tot. Al mes de març, anirem a trobar la informació

que ens falta i a descobrir coses sobre el romaní a un lloc tan màgic com

és la muntanya de Montserrat. Però, això, ja us ho explicarem en propers

números de la revista!

Hem anat a la natura a buscar romaní. N’hem trobat, l’hem pogut obser-

var de prop i l’hem dibuixat.

——————————————– 14 ———————————————

Hola! Som la classe de 3r B, ens diem Heures. Aquest curs estem treba-llant la flora de Montserrat. Vam buscar informació de les plantes que po-

dem trobar a Montserrat, vam triar els noms que més ens agradaven : roma-

ní, farigola, galzerant, aladern, boix i heura.

Per votació va sortir el nom d’ heura. Per això som la classe de les heures.

Hem fet el projecte i hem après moltes coses:

El seu nom en castellà és hiedra, en anglès ivy i el seu nom científic Hedera

Helix.

L’ heura és un arbust, s’ enfila per tot arreu. És una planta trepadora. També

s’estén pel terra.

Les fulles poden ser verdes i blanques i no cauen a la tardor. Són de fulla

perenne .

Viu en llocs humits i rocosos . S’alimenta d’ aigua i terra, però pot créixer no-

més amb aigua . Pot arribar a fer més de 2 metres d’ altura.

El fruit és rodonet i de color negre, fa com uns raïms.

Es pot trobar en boscos i es planta en jardins perquè és molt verda i bonica.

——————————————– 15 ———————————————

Hola! Som la classe del Teix. Estem fent quart i us volem explicar com vam triar aquest nom. Primerament, vam fer un llistat relacionat amb la flora de Montserrat. El llistat va ser llarg i per això vam fer una votació. Els dos noms finalistes van ser “Teix” i “Corona de Reina”. Finalment, el Teix va ser el nom triat.

A continuació, vam fer tota una sèrie d’activitats per conèixer informació so-bre aquest arbre. Vam fer una posada en comú sobre el que sabíem i el que volíem saber. Després, vam buscar informació per internet i en llibres. En pe-tit grup vam fer un text amb la nova informació i el vam llegir davant de tota la classe. Vam recollir la informació més important i vam fer un dibuix.

És una espècie protegida a Catalunya que viu a les parts altes de Montserrat, en llocs on toca l’ombra, barrancs, etc. La seva fusta és molt apreciada per fer mobles.

Un nen de la classe ens va portar una mica de teix i l’hem tingut penjat a la classe tot el trimestre. Quan anem a Montserrat esperem poder trobar-ne una mica més tot i que no en podrem agafar però si fotografiar-lo. Serà molt complicat però ho intentarem! Mentrestant anirem treballant la flora a l’es-cola.

El nom científic del Teix és “Taxus Baccata”. En castellà se’n diu “Tejo” i en anglès “Yew”. El teix és un arbre de creixement lent però que pot viure fins a 4.000 anys. És un arbre originari de l’Europa Occidental, Àsia i nord d’Àfrica. És un arbre de fulla perenne. Pot fer de 10 a 20 metres d’alçada i la seva fulla és prima i allargada. Floreix al mes de març o l’abril i les seves flors poden ser masculines o femenines. Les flors femenines són molt maques i semblen oli-ves de color vermell. El seu tronc pot fer fins a 4 metres de diàmetre. Té l’es-corça llisa i d’un color marró vermellós.

Bon curs a tothom!

——————————————– 16 ———————————————

SORTIDA CICLE MITJÀ

Els dies 29, 30 i 31 d’octubre vam anar de colònies a Sant Llorenç de Montgai a

treballar coses sobre la prehistòria. Quan vam arribar, vam deixar les maletes.

Després vam anar a l’escola a fer una maqueta d’una cabana amb fang. Allà hi

havia un pati perquè la casa abans era una escola. Havent dinat, vam fer dos

tallers: un taller era pintar pintures rupestres; i l’altre era d’instruments prehis-

tòrics. En el de pintar vam haver de triar un animal i després dibuixar-lo amb

pintures rupestres en una paret. I en el d’instruments vam construir un bronzi-

dor, que feia un soroll semblant a l’abella. El dia el vam acabar sopant i fent un

joc de nit ben xulo!!!

El segon dia el vam començar fent un taller sobre el paleolític: vam aprendre

quines armes feien servir per caçar i com s’ho feien per menjar. Vam veure que

hi havia unes armes molt fortes per lluitar cos a cos amb l’animal i, fins i tot,

ens van deixar provar algunes!!!

El matí el vam acabar fent una de les activitats més divertides de les colònies:

vam fer d’arqueòlegs!!! A cadascú, li tocava un tros de terra i, allà, s’havia de

trobar ossos o restes. Ja per la tarda, vam conèixer els ocells i la flora que per

aquelles contrades. El dia, malgrat que es va posar a ploure, el vam acabar fent

un sopar prehistòric, amb un bon menú d’aquella època: caldo, costella i, per

postres, ametlla.

L’últim dia, la primera cosa que vam fer va ser les maletes. ja ben esmor-

zats, vam fer les últimes tres activitats: la de fer un bol; la de fer un collar de

petxines i, també, la de fer farina. El bol el vam fer amb fang i, a més a més, el

vam fer maco dibuixant coses per fora. Per fer el collar, vam ratllar la petxina

amb una pedra i les vam ficar dins d’un fil. Ara, el més divertit va ser xafar les

llavors de blat. Les colònies les vam acabar fent un bon dinar i agafant l’autocar

de tornada cap a

Sant Joan.

——————————————– 17 ———————————————

CICLE SUPERIOR

Hola a tots!

Som els nens de 5è A i 5è B, els Salzes i les Alzines. Tenim aquests noms perquè aquest curs estem estudiant la flora de la Sèquia de Manresa.

A l’escola ens van demanar que portéssim informació de la flora de la Sèquia

i després a la classe vam triar els noms dels arbres que més ens van agradar,

van ser el SALZE i l’ALZINA.

Per conèixer aquests arbres hem necessitat buscar informació i fer projectes.

Per veure aquests arbres, el 16 d’octubre vam anar a la sortida de la Sèquia.

Ara us explicarem què vam fer:

A les 9 del matí, l’autocar ja era a l’escola i, amb la Lídia, la Sira i la Teresa, vam

marxar per començar aquesta sortida, que ens portaria a fer l’itinerari de la Sè-

quia, per tal de conèixer aquest entorn natural, amb moltes coses interessants

per saber i aprendre.

Ens va deixar a la Butjosa, a prop de Sallent, on ens esperaven el monitor i les

monitores del Camp d’Aprenentatge del Bages. Una vegada allí, es van presen-

tar i van fer grups, on hi anava un monitor o monitora i una mestra, amb els

nens i les nenes de cada grup.

——————————————– 18 ———————————————

Al començar la sortida i just a 200 m vam

fer la primera parada a la mina de sal de

Sallent, ens vam quedar una estona par-

lant sobre ella. Vam seguir caminant fins el

primer tros de la Sèquia i allà vam analit-

zar l’aigua, l’aire, etc.

Quan vam acabar vam esmorzar força es-

tona. Després vam caminar uns 2 km,

mentre anàvem caminant, agafàvem

aglans, fulles, canyes i més coses sobre la

flora. I també fèiem una fitxa on havíem

de marcar les coses que vèiem.

La història que més ens van sorprendre, va

ser la d’un noi esportista del Bages que va

fer la Sèquia nedant. Quan va passar per

un túnel va veure molts rat-penats, però

ell va continuar. Ell ha estat l’única perso-

na que l’ha fet nedant.

——————————————– 19 ———————————————

El fruit és petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis

amb molt pinyol i poca polpa. Verd abans de ma-

durar i gairebé negre quan madura a la tardor.

Els seus fruïts, els lledons, són dolços. Es poden

menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per

fer melmelada de lledó.

El nom científic és Celtis Australis. Pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. Originari del sud d’Europa, oest d’Àsia i nord d’Àfrica.

Les fulles, són aspres al tacte i amb tres

nervis molt marcats a l'anvers, són sim-

ples i ovades. Una xic asimètriques, amb

el marge dentat.

El pecíol llarg i la punta torçada i allarga-

El tronc pot arribar a fer 25 m d'altura. És dret, robust i rugós.

La flor és de color groc , són solitàries, pe-

tites i poc aparents.

La classe dels Lledoners ens expliquen que...

SORTIDA CICLE SUPERIOR

——————————————– 20 ———————————————

El dia 16 de novembre vam anar al PARC DE ST. LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC.

Ara us explicarem una mica el què vam aprendre:

Si agafes dues pedres fogueres i les rasques una amb l’altra surten espurnes, i si les ensumes oloraràs la flaire del fòsfor. La mateixa olor que fa el llumí quan l’encens o la dels petards quan han petat.

El nom de la part del bosc que hi toca el sol és el solei i el de la part on hi toca l’ombra es diu obac /obaga.

Antigament el carbó s’extreia cremant llenya d’alzina. Feien unes cabanes amb els troncs de l’alzina, la feien cremar en somort fins que es tornés negra (carbó). El carboner cremava el carbó al bosc perquè tenia l’alzina allà i perquè quan el carbó estigués cremat pesava menys per poder transportar-lo. El carbó d’alzina era un carbó molt apreciat perquè escalfava més i feia menys fum.

Vam veure on antigament hi havia un pou de gel, al costat hi havia una bassa que quan glaçava treien el gel i ho ficaven al pou. Entre gel i gel posaven palla, així es conservava el gel i no s’enganxava. El gel servia per guardar el menjar.

Vam aprendre a fer servir una brúixola.

Abans es construïen feixes perquè la pluja no espatllés l’horta i així poder conrear la terra.

ENTRETENIMENTS

——————————————– 21 ———————————————

Apa! perquè aquestes festes estigueu ben entretinguts a la cuina us propo-sem un plat nadalenc.

ESCUDELLA I CARN D'OLLA

Ingredients per a 8 persones: Un tros de costella de vedella, una punta de costella de xai (brot del pit), dos talls de cansalada viada, una careta de porc, un peu de porc, un tros de cua o d’os d’espinada, un tros d’os de pernil, un quarter de gallina o pollastre, dues botifarres negres, dues botifarres blan-ques, quatre patates, un grapat de cigrons remullats, dues pastanagues, una branca d’api, una xirivia, un nap, un porro, ¼ de col, 300 grams de galets, fari-na i aigua. Per fer la pilota: 150 grams de carn de vedella picada, 150 grams de carn de porc picada, un all trinxat, julivert trinxat, un ou, sal, pebre i farina de galeta o molla de pa.

Preparació: En una olla amb aigua freda poseu-hi les carns, menys les boti-farres i la carn de la pilota. Feu-ho bullir 1 hora i afegiu-hi els cigrons. Al cap d’una altra hora afegiu-hi les verdures menys les patates. Mentrestant, barre-geu tots els ingredients de la pilota i treballeu-los una estona fins que quedin ben lligats, doneu-hi una forma ovalada. Després d’una altra hora de cocció de l’escudella, afegiu-hi les patates, les botifarres, la pilota enfarinada i una mica de sal. Deixeu-ho coure mitja hora més i quan tot estigui cuit, separeu el brou i feu-hi bullir la pasta. Serviu primer la sopa i després la carn d’olla (podeu separa carn i hortalisses i tallar la pilota i les botifarres). Boníssima!!!

Bon profit i bon Nadal!!!

Extret de la pàgina web: www.gastroteca.cat

——————————————– 22 ———————————————

AMPA

Benvolguts pares i mares de l’ escola Collbaix:

Ens adrecem a vosaltres per fer-vos 4 ratlles de les notícies més destacades de l’Ampa d’aquest primer trimestre d’aquest curs 2012/2013.

En primer lloc voldríem aprofitar per agrair als pares, mares i nens que ens van donar un cop de mà a la trobada de gegants, també als pares i mares que van treballar de valent per que la festa de la castanyada fos un èxit, un any més.

Felicitar a les “castanyeres” que hem tingut aquest any, que per ser la primera vegada ho van fer d’allò més bé.

I destacar la gran quantitat de pares i mares que ens van ajudar a la castanya-da, un volum de gent considerable, cares noves i que esperem que ens donin més cops de mà, amb gent així dona gust preparar activitats pels nens, AIXÒ ÉS L’ESPERIT DE L’AMPA!!!

XXX TROBADA DE GEGANTS DE SANT JOAN DE VILATORRADA, 28/10/2012

El passat diumenge 28 d’octubre, una vin-tena llarga de pares, mares i nens de la Collbaix, varem anar a fer la cercavila pel poble, portant als gegantons de l’escola, el Tonet i la Tina, convidats a l’acte pels geganters de Sant Joan de Vilatorrada.

Ens van convidar a un fabulós esmorzar, varem fer la cercavila pel poble, després al Gallifa van ballar els gegantons de l’es-cola i ens van donar un obsequi per la tro-bada. Va ser una jornada molt divertida i ens ho varem passar “pipa”, esperem que ens convidin l’any que ve i que s’apuntin molts més pares, mares i nens a la cita.

——————————————– 23 ———————————————

CASTANYADA 2012

El passat 31 d’octubre es va celebrar la festa de la castanyada. L’Ampa contri-bueix comprant les castanyes i mandarines que es donen a tots els nens i ne-nes del centre i fent les castanyes per gaudir d’aquesta festa amb la família de l’escola Collbaix.

Aquest any havien moltes cares noves, pares i mares amb moltes ganes de participar amb aquesta festa popular catalana, cares noves que esperem tor-nar a veure més sovint i quant més millor.

Us recordem que el despatx de l’Ampa (situat al passadís d’accés a P3, P4 i cuina...) que és obert els divendres a la tarda de 15’00 a 16’30 h. Els que vul-gueu comentar cap cosa fora d’horari podeu enviar un email a ampa-collbaix@gmail.com o deixar un suggeriment a la bústia de l’Ampa, situada al pati, al costat de la porta d’entrada de l’escola, totes les consultes o queixes seran benvingudes, la nostra intenció és millorar i necessitem el vostre ajut per aconseguir-ho.

Aquest any com a novetat hem fet loteria de Nadal, el número és el 34655 i el preu de cada butlleta és de 2’5 €, si encara no teniu compreu que tocarà…

Com cada any hem fet llumeneta, cada participació 1’00 €, el regal té un va-lor aprox. de 400’00 €.

Que passeu unes molt bones festes de Nadal i que els Reis d’Orient us portin coses molt boniques i molta il·lusió, que a tots ens fa falta una mica.

mailto:ampacollbaix@gmail.commailto:ampacollbaix@gmail.com

XÈNIA DELGADO SERRA, 7 anys i 8 mesos, 2n curs

Retolador negre sobre cartolina blanca, i retoladors de colors

sobre transparència.

BON NADAL

Escola Collbaix, desembre 2012