EROS Y PSIQU

CATALOGACI

Ttol: Eros i Psiqu. Autor: Antonio Canova (Possagno, 1757-1822). Cronologia: 1787-1793 Tipologia: Escultura excempta. Material: Marbre. Mides: 1,55m x 1,68m. Estil: Neoclassicista. Localitzaci: original: Palau de F. Berio (Npols) actual: Muse du Louvre (Pars).

AUTOR

Antonio Canova va ser l'autor amb ms xit del Neoclassicisme. La seva carrera va comenar com a picapedrer. Va comenar a fer escultures desprs de mudar-se a Vencia. Primeres escultures: vives i naturalistes. Canvi en el viatge a Roma, que provoca que a partir d'aqu l'obra estigui influenciada per l'art clssic antic.

Va treballar per Napole o Caterina, la Gran de Rssia. Obres sn fruit d'ua gran elaboraci. Acabat artesanal. Ignorat durant el Romanticisme, considerades les seves obres fredes i esttiques.

ANLISI FORMAL

Formada per marbre blanc. s un grup escultoric exempte, i esculpit amb un acabat fi i pllid. Psiqu est estirada i Eros est sobre d'ella, agafant-la pel cos. La composici s tancada, ja que el fet de que Psiqu rodeji el cap d'Eros amb els seus braos i que, aquest, l'agafi, fa que l'atenci es centri en el centre: en el pet. La llum, d'influncia clssica, incideix per igual en tota l'escultura, donant un aspecte molt plstic. Esttua monocromtica. La figura de Psiqu est anteposada a la d'Eros,que est al seu darrere.

L'escultura juga molt amb els espais buits i plens, la majoria en forma de triangle.

Els dos cossos formen un aspa, determinades per les ales d'Eros, i el centre del qual passa entre els llavis dels dos joves. Encara que les linies corbes mostren moviment, no t gaire moviment, bastant esttica = Equilibrada.

El centre est enquadrat en un cercle format pels braos entrellaats dels amants. El cercle simbolitza estabilitat.Centre

Les expressions corresponen al mn clssic. Eros, a l'igual que Psiqu, t un rostre plcid, idealitzat, ser. El cos mostra tensi en el frec dels cossos, les postures desequilibrades i la posici dels braos. Psiqu li agafa el cap en senyal de passi i erotisme, mentre que Eros li agafa el cos i li toca un pit. Escultura exempte per feta per mirar-la frontalment. Eros i Psiqu van despullats, el que augmenta l'erotisme i la passi, encara que Psiqu est coberta parcialment per un drap.

ANLISI ESTILSTIC

L'obra pertany al NEOCLASSICISME

NEOCLASSICISME

Segle XIX. Reacci contra els excessos del Barroc i del Roccoc. Art intellectualista, academicista i impersonal. Abandona la imaginaci. Cerca l'harmonia i l'equilibri en formes clssiques. Basat en els models grecs, considerats els ms purs que els dels romans. No es copien obres gregues, s'adapten a la modernitat de l'poca. Tret fonamental: l'Acadamentisme: necessitat d'ajustar-se a unes normes establertes per les acadmies, coincidint perfectament amb la Illustraci. Influncia en la Frana Napolenica i a EEUUU.

Neoclassicisme en l'escultura

Substituci del dinamisme Barroc per equilibri i proporcionalitat. Temtica mitolgica. Van copiar els models clssics, considerats tan perfectes, que no es podien millorar.

Materials ms utilitzats: marbre i bronze. Gnere: retrats, monuments pblics, monuments funeraris pel fet de que no noms la monarquia i l'Esglsia eren els nics clients, sin que aparegu una burgesia interessada en l'art.

Autors: Bertel Thorvaldsen i Antonio Canova.

CONTEXT ESPAI-TEMPS

La Revoluci Francesa (1789) i la Revoluci Industrial = transformaci poltica, econmica i social.

Fi Antic Rgim i aparici proletariat.

A Frana, desprs de Napole, van sorgir revolucions socials (burgeses i obreres).

Conscincia nacional, provocant la creaci de nous estatats. Independncia de Grcia i l'emancipaci de les possecions europees al continent americ.

Augment de transports i noves formes d'energia i creixement demogrfic.

Aparici de doctrines socials com l'Anarquisme, Socialisme etc.

INTERPRETACI

L'obra representa el mite de Eros i Psiqu, protagonistes de la llegenda relatada per Apuleu en la novella Les metamorfosis o L'ase d'or, per tant representa una escena mitolgica. Eros, du de l'amor, fill d'Afrodita i Hermes, s'enamor de Psiqu, una princesa molt bella. Tant, que perjudic el culte d'Afrodita, que la male provocant que cap home es volgus casar amb ella. Consultaren un oracle d'Apollo que els digu que envis la seva filla a la muntanya, vestida amb robes fnebres i que, a la nit un monstre alat aniria a posseir-la. Psiqu va adormir-se i, al despertar, va caminar pel bosc fins arribar a un luxs palau. Al entrar sent una veu que la convidava a entrar i que es converts en princesa del palau. Per les nits, apareixia un misteris marit, com havia predit l'oracle, que la va fer-la la seva esposa. Li va fer prometre que mai intentaria descobrir la seva identitat. Les seves germanes, geloses, van influenciar-la a que volgus descobrir la identitat del misteris home.

Una nit la noia ompl una llntia d'oli per observar a qui dormia al seu costat i descobr que era Eros. En adonar-se de que Psiqu havia trencat la seva promesa, Eros va desaparixer. Psiqu, desesperada va buscar el seu marit per tot arreu, fins que Afrodita li impos uns treballs que havia de cumplir si volia veure de nou el seu marit. La va fer baixar als inferns a per aigua de la llacuna Estgia i aconseguir una capseta que contenia la bellesa de Persfone, que no havia de obrir, per que no pugu resistir i, finalment, obr Al obrir-la, va caure en un son profund del qual noms podria despertar a partir d'un pet d'Eros. L'escultura mostra el moment en que Psiqu es desperta grcies al pet.

L'obra es va fer per encrrec del coronel angls John Campbell (Lord Lawdor).

1800 va ser adquirida per el coleccionista Henry Hoppe, acabant, finalment, en mans de Joaqun Murat, soldat de Napole, qui va fer-la transportar al seu castell.

Funci esttica i decorativa. Tota l'bra desprn erotisme, passi, es mostren molt b, grcies a la postura del cos, amb les corves sinuoses, la sensualitat i el moment exacte posterior al pet.

Psiqu significa nima i Eros amor. L'autor representa, a part de l'amor dels dos personatges, l'nima inmortal platnica ja que els dus concedeixen la inmortalitat a Psiqu.

La representaci d'un mite es una caracterstica del Neoclassicisme.

MODELS I INFLUNCIES

L'obra de Canovas est totalment influida pels models clssics grecs.

Va exercir molta influncia grcies a la seva pupularitat. Amb aquesta obra anticip un dels conceptes de l'escultura moderna.

El mite, com veurem en les imatge segents, ha estat molt representat durant totes les poques:

Cupido i Psique, antiga escultura romana

Cupido i Psych, de Girodet

Eros y Psique, infantes". Adolphe-William Bouguereau.

Psique contempla a Eros adormit, Nicolas de Courteille

Amor i Psique, de Picot

William-Adolphe Bouguereau, El rapte de Psique

Cupido i Psique, Auguste Rodin

Eros i Psique, Van Dick