EREMITISME A SANT BOI DE...
8
INTRODUCCIÓ L’eremitisme es una forma de vida religiosa d’alguns cristians que, per motius ascètics, es retiren a la solitud enmig de la natura. És un fenomen religiós que els historiadors han datat en el seu inici en el S. III amb la figura de Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient. L’any 1980, Montserat Pagès i Paretas, doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona i que en l’actualitat és la conservadora d’art romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) des del 1990, va publicar en la revista núm. 1 de l’Acta historica et archaeologica mediaevalia un in- teressant treball de recerca anomenat «La torre circular i els eremitoris rupestres de Benviure, a Sant Boi de Llobregat”» En aquesta publicació Montserrat Pagès posava de manifest la troballa d’un conjunt de 4 eremitoris “excavats a l’argila compacta del vessant esquerre de la riera anomenada avui Canons”. Aquest eremitoris estaven al costat de les restes d’un poblat segons Montserrat Pagès que van desaparèixer malauradament a la dècada dels anys 90 del segle passat amb la construcció d’edificacions il· legals que posteriorment es va legalitzar. En aquest treball, Montserrat Pagés també manifesta que s’atreveix a anomenar-los eremitoris «per la semblança que presenten respecte d’altres (...) ja coneguts com els de Martorell». També parla de «la similitud amb l’eremitori rupestre del Llor, al mateix terme de Sant Boi, que per la seva tipologia ha de ser contemporani dels de Benviure». Pagès estableix també la possibilitat —sense afir- mar-ho rotundament— que l’origen d’aquests dos conjunts d’eremitoris podria ser el de «eremites que provenien de la tradi- ció visigòtica anterior» i el seu origen podria estar al voltant del s. IX, en un territori despoblat i que era terra de ningú en una precària frontera entre el món cristià i musulmà. El meu treball presenta la EREMITISME A SANT BOI DE LLOBREGAT? Xavier Sánchez i Torres Centre d’Estudis Santboians
Transcript of EREMITISME A SANT BOI DE...
���
InTROdUCCIÓL’eremitisme es una forma de vida religiosa d’alguns cristians que, per motius ascètics, es retiren a la solitud enmig de la natura. És un fenomen religiós que els historiadors han datat en el seu inici en el S. III amb la figura de Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient.
L’any 1980, Montserat Pagès i Paretas, doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona i que en l’actualitat és la conservadora d’art romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) des del 1990, va publicar en la revista núm. 1 de l’Acta historica et archaeologica mediaevalia un in-teressant treball de recerca anomenat «La torre circular i els eremitoris rupestres de Benviure, a Sant Boi de Llobregat”» En aquesta publicació Montserrat Pagès posava de manifest la troballa d’un conjunt de 4 eremitoris “excavats a l’argila compacta del vessant esquerre de la riera anomenada avui Canons”. Aquest eremitoris estaven al costat de les restes d’un poblat segons Montserrat Pagès que van desaparèixer malauradament a la dècada dels anys 90 del segle passat amb la construcció d’edificacions il· legals que posteriorment es va legalitzar.
En aquest treball, Montserrat Pagés també manifesta que s’atreveix a anomenar-los eremitoris «per la semblança que presenten respecte d’altres (...) ja coneguts com els de Martorell». També parla de «la similitud amb l’eremitori rupestre del Llor, al mateix terme de Sant Boi, que per la seva tipologia ha de ser contemporani dels de Benviure».
Pagès estableix també la possibilitat —sense afir-mar-ho rotundament— que l’origen d’aquests dos conjunts d’eremitoris podria ser el de «eremites que provenien de la tradi-ció visigòtica anterior» i el seu origen podria estar al voltant del s. IX, en un territori despoblat i que era terra de ningú en una precària frontera entre el món cristià i musulmà.
El meu treball presenta la
EREMITISME A SANT BOI DE LLOBREGAT?
Xavier Sánchez i Torres Centre d’Estudis Santboians
��0
IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies
localització de fins a un total de 9 de possibles eremitoris més en el terme municipal de Sant Boi que sumat als 5 descrits per Montserrat Pagès farien un total de 14. També parlaré de l’origen ere-mític -en aquest cas documentat- de l’actual centre assistencial de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.
Però, el principal objectiu de la meva ponència és ser el punt de partida per iniciar una recerca ar-queològica oficial en la gran majoria d’aquests possibles eremitoris (en molt mal estat i amb greu perill de desaparició), per tal de determinar el seu origen històric el més científicament possible.
AnTeCedenTS HISTOGRÀFICS A Sant Boi no tenim cap constància històrica i escrita de la presència d’eremites o d’ermitans. A prop de Sant Boi, només tenim constància de ermitanys a l’ermita de Sant Antoni Abad, al cim del Montpedrós en el terme de Santa Coloma de Cervelló, des de l’any 1664 fins la segona meitat del s. XIX i a la desapareguda ermita de Sant Llorenç de les Canals a Viladecans, des de l’any 1587 fins l’any 1761.
En el plànol de 1947 d’ubicació de cabanes, no coincideix cap de la ubicació dels eremitoris amb cabanes d’ús agrícola (Fig. 4).
CARACTeRÍSTIQUeS GeneRALS deLS eReMITORIS de SAnT BOI
Des d’un punt de vista geològic, tots els eremitoris trobats estant excavats en terrenys argi-losos i amb fraccions de còdols. Alguns d’ells, es van excavar en argiles endurides (turturà). Sempre en parets creades per l’erosió pel pas de l’aigua a les rieres properes.
Tots els eremitoris es troben a prop d’antigues fonts o de cursos de rieres (Fig. � i 5).
En el casos de l’eremitoris de Benviure i de la Font de Golbes, es trobaven a prop de la Torre guaita de Benviure. En el cas de l’eremitori del Llor, de la Torre de guaita del Llor. I en el cas, de l’eremitori del Fonollar, de l’antiga Torre del Fonollar (Fig. 2).
•
•
•
���
eLS eReMITORIS de SAnT BOIConjunt d’eremitoris del BenviureÉs un conjunt de � eremitoris amb una relativa proximitat a la Torre de Benviure, situats al cos-tat d’una riera afluent a la riera de Can Pinyol i molt a prop d’un antic camí de carrerada. Estan excavats en un vessant d’argila compacta i orientats a l’est.
Es conserven parcialment a causa de l’erosió i dels vandalisme. Des de que Montserrat Pagés els va estudiar els anys 1979-1980, han perdut l’accessibilitat a l’interior i l’aspecte exterior originari (Fig. 6 i 7).
Del primer eremitori només en queda la zona absidal i el començament de la nau. El segon és un eremitori molt transformat, amb parts afegides, d’obra de maó (molt malt més), i una cambra rec-tangular a,b una volta. I el tercer, que probablement és el que feia de santuari del conjunt, és una aula rectangular amb un bancs i cinc armariets. En aquest moments, no es pot accedir a cap d’ells (Fig. 8 i 9).
Xavier Sánchez. Eremitisme a Sant Boi de Llobregat?
���
IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies
Eremitori del LlorSituat a prop de l’antiga torre del Llor -l’actual masia de Santa Bàrbara- i al costat de la riera de Can Totusaus. Es tracta d’un eremitori excavat a l’argila que, a causa dels rebaixos del terreny, des de l’exterior té un aspecte semblant a una cabana.
L’entrada és posterior i està feta de maons, amb probabilitat per aprofitar l’eremitori com a magat-zem o caseta de vinya. L’interior està en bon estat, i hi ha un banc i un armariet.
Eremitori de Can CarreresPossiblement, es tracta de l’eremitori, cabana o aixopluc més ben conservat de tot els que existeix en el terme municipal de Sant Boi. A l’igual que l’eremitori de la Font de Golbes, es tracta d’un con-junt de dos cavitats excavades molt juntes on sembla que hagi des de l’exterior una columna que els separi. Es van descobrir desprès de la neteja forestal de l’espai a l’any 200� (Fig. 14).
Un dels dols té un banc en perfecte estat. L’altre cavitat està parcialment ensorrada per un despre-niment d’argila del sostre.
Aquest eremitori, es troba molt a prop de l’antic camí de Can Carreres Vell i la riera de Can Guinovart. I es troba ben a prop d’una línia elèctrica.
���
Restes d’aixoplucs Can Carreres VellAquest conjunt argilós es troba molt erosionat i mostra a que probablement, alguna de les seves cavitats havien servit com aixoplucs o possibles eremitori. Es troba molt a prop de l’antic nucli rural de Can Carreres Vell, del qual només sabem que existeix des de mitjans del s. XVII per una inscripció a una antiga capella d’aquest nucli.
Aquest conjunt es troba a prop d’una zona d’expectativa arqueològica on s’han trobat restes dels ibers.
Xavier Sánchez. Eremitisme a Sant Boi de Llobregat?
���
IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies
Eremitori de la Font de GolbesAquest conjunt es troba a prop d’una zona d’expectativa arqueològica on s’han trobat restes dels ibers. Estan molt erosionats i només en quedant dos petites cavitats que tenen una morfologia simi-lar al conjunt d’eremitoris de la Vall de Can Carreres. Afortunadament, no semblen haver patit cap altres vandàlic.
Van se descoberts a l’any 2009 desprès d’un treballs forestals de neteja d’arbres caiguts arran d’una ciclogènesi explosiva transformada en fortes ventades. Es troben en un vessant que hi ha per sobre de la popular Font de Golbes (o Gualbes) i relativament a prop de la Torre de Benviure del s. X. Estan molt amagats.
Eremitori del FonollarEs tracta d’una cavitat excavada molt a prop de la riera del Fonollar o de Can Gavarrot, per sota del camí d’accés a l’estadi d’atletisme, les instal·lacions de municipals de la Policia Municipal i de la empresa municipal CORESSA.
Va ser descobert l’any 2004, arran d’uns treballs de neteja del canyissar de la riera. Ha patit actes vandàlics i hi ha escombraries al seu interior. Està molt erosionat.
���
Conjunt d’eremitoris de la Riera de MarianaoEs tracta de dos eremitoris molt a prop un de l’altre. Un de ells, està pràcticament taponat d’argila a causa de l’enfonsament de la part superior; l’altre, també està erosionat i té una petita entrada.
Es troben en una parcel·la no urbanitzada del carrer Pollancres, prop del Palau de Marianao.
L’autor d’aquest estudi va trobar petits restes de ceràmica ibèrica no rodada a l’entrada de l’ermitori amb obertura.
Eremitori desaparegut riera Carrer Frederic MompouMalauradament, aquest eremitori va desaparèixer al voltant de l’any 2010 per les obres d’urbanització de l’entorn del nou Parc Hospitalari de Sant Boi de Sant Joan de Déu i la creació del carrer Frederic Mompou i els habitatges nous que ocupaven les finques colindants.
Al seu interior hi havia un armariet. Havia patit molts actes vandàlics d’acumulació de deixalles, però es conservava en bon estat.
Xavier Sánchez. Eremitisme a Sant Boi de Llobregat?
���
IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies
Covent-eremitori dels CaputxinsSegons la histografia oficial de l’ordre dels Caputxins, a Sant Boi es fundar el 1580 un “Convent-eremitori”, i que es va dedicar a la Visitació de la Mare de Déu. Per motius d’insalubritat el Capítol Provincial de 1595 determinà de clausurar la fundació de Sant Boi, i aquesta es passà als religiosos Servites. Després de l’exclaustració de 18�5, part dels edificis, foren ocupats pels germans de Sant Joan de Déu on hi establiren el famós centre de salut mental.
Fou fundat a iniciativa del baró de Sant Boi, Joan de Cardona i Requesens, personatge que va tenir una activa participació a la batalla de Lepant, i que era propietari d’unes finques en aquest lloc. El 1580 va arribar a Barcelona amb l’autorització del papa Gregori XIII i es va posar la primera pedra del convent que ell i la seva esposa volien finançar, cosa que no van admetre els caputxins, que es van estimar més que el convent s’aixequés amb almoines.
El fet que la congregació en parli d’un convent-eremitori és perquè “van bastir un establiment molt senzill” amb una església, o més aviat capella, l’obra fou dirigida per fra Gaspar de Mallorca. El 1581 ja es va poder inaugurar; segons els testimonis de l’època les cel·les conventuals eren molt senzilles “cobertes amb canyes” i el paviment de terra. El capítol de 1595 va aprovar la supressió d’aquest es-tabliment, que els frares van abandonar per traslladar-se al de Montcalvari amb les restes l’esposa del fundador (Maria de Cardona) que havia estat enterrada a l’església que ara deixaven. Joan de Cardona va recuperar la propietat del lloc segons les clàusules pactades amb els caputxins i més endavant el lloc fou ocupat pels Servites (convent de la Visitació). Actualment el lloc és ocupat per un centre assistencial de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.
COnCLUSIOnSNo hi han documents històrics que parlin de l’origen eremític d’aquests eremitoris.
En un plànol del 1947 d’ubicacions de cabanes al terme municipal de Sant Boi, no estan ubi-cats els eremitoris com a cabanes.
Cap dels eremitoris existents ha estat objecte d’una excavació arqueològica. Només els ere-mitoris del Benviure i de Llor ha estat objecte d’estudi.
A part dels eremitoris del Benviure i de Llor, els de la Vall de Can Carreres i del Fonollar tam-bé han estat inventariats per Patrimoni de la Generalitat com a eremitoris.
Urgeix un conjunt d’excavacions arqueològiques per saber-ne més de l’origen i certificar si eren eremitoris o en tenien un altre ús.
Un cop es facin les excavacions arqueològiques, cal un programa de preservació dels que es consideri que tenen un valor arqueològic, històric o per formar part del patrimoni històric de l’entorn natural i forestal de Sant Boi.
BIBLIOGRAFIABASILI DE RUBÍ. Un segle de vida caputxina a Catalunya. 1564-1664. Barcelona: Caputxins de Sarrià,
1977.DD. AA. Les nostres muntanyes. Montbaig, Montpedrós, Serra de Miramar, Serra de les Ferreres, Valls de
Sant Climent, Costa Fustera, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, TECFA GROUP, 2006.DD. AA. Història de Sant Boi de Llobregat, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, 199�.MARTÍ I VILÀ, Carles. Notes històriques de la Vila. Sant Boi de Llobregat. Sant Boi de Ll: Biblioteca
Popular, 1952.PAGÉS, M. «La torre circular i els eremitoris rupestres de Benviure, a Sant Boi de Llobregat», Acta
historica et archaeologica mediaevalia, núm. 1, 1990, Barcelona.
•
•
•
•
•
•
