Número 8// 32.000 exemplars // setembre 2013 // Sant Boi de Llobregat

Sant Boi acollirà els actes d’una Diada marcada pel futur nacional de Catalunya

La parròquia de Sant Baldiri acollirà un any més l’11 de setembre els actes institucionals de la Diada nacional de Catalunya. A Sant Boi, la jornada servirà per donar el tret de sortida als actes del Tricentenari, ja que és una de les deu viles que hi participen. Pàg. 4

La rambla de Rafael Casanova, atapeïda de visitants per la Carxofada 2013

Entrevista a Ramon AndreuEl president del Futbol Club Santboià assegura que els clubs afectats per les inspeccions de la Seguretat Social es plantegen aturar la competició si no es troba una solució viable. pàgs. 22-23

El Festival Altaveu fa 25 anysEl festival de música més important de Sant Boi celebra les noces d’argent amb un cartell de luxe, en què destaquen els concerts de Damien Jurado, Scottt Matthews i La Troba Kung-Fú pàgs. 16-17

OPINIÓ2 el diari de Sant Boi • setembre de 2013

el diari de Sant Boi

El diari dE Sant Boi no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE Sant Boi no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 8, setembre 201332.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:

Redacció, fotografia i maquetació: Rubén MarínRedacció: Verònica SosaContacte: diaridesantboi@gmail.comDirector comercial: Pau RamellTelèfon publicitat: 674.35.92.03

Administració: administració@eldiaridesantfeliu.comEdita: Sant Feliu COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889

Dipòsit legal: L-1246-2012Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix LlobregatTelèfons: 93.685.76.83 674.35.92.03

Sumant esforços

La col·laboració, el treball en equip, desinteressat i de ma-nera voluntària, són valors no massa comuns ni habituals en

els temps actuals en què prima, mal-auradament, de forma excessiva la in-dividualitat i l’interès particular per sobre del benefici a la col·lectivitat. L’Ajuntament de Sant Boi, des de 2010, va encetar en el camp de l’atenció soci-al i la solidaritat un camí en què la clau era la suma d’esforços: la Taula Local de Distribució d’Aliments, amb la fina-litat d’optimitzar i unificar criteris en aquest servei. Ara es fa un pas més, que culmina aquesta aposta, amb la creació de la botiga Aliments Solidaris.

El projecte, en què participen més de 100 voluntaris i les entitats del Banc d’Aliments (Càritas, Ajut al 4t. Món i les Esglésies Evangelistes Llibertat i Rey de Reyes), ha comptat amb la col-laboració d’empreses i entitats com Naeko i Leroy Merlin o la Fundació Or-desa amb la cessió del local, material i prestatgeries i productes d’alimenta-ció infantil.

Però és que, a més, la suma d’esforços no queda aquí, durant l’any són moltes

les entitats que fan accions puntuals de recapte d’aliments que, juntament amb els que proveeix la Fundació Banc dels Aliments, fa que es pugui atendre la demanda creixent que existeix.

La crisi ha forçat a moltes famílies que mai ho haguessin pensat a entrar en els circuits dels serveis socials, la de-manda dels quals ha crescut més, pre-cisament, amb motiu de la sol·licitud d’ajuda d’aliments. Per això, passar del tradicional servei lligat pràcticament al concepte de caritat a un servei ben organitzat i digne que facilita l’apro-ximació de les famílies necessitades i alhora, que suma esforços de totes les entitats i persones implicades i inte-ressades és, avui no és només una ne-cessitat sinó una obligació.

Són projectes com aquests els que cal potenciar, amb el lideratge de l’ad-ministració però amb la presència i participació decisiva i imprescindible del conjunt de la societat civil, orga-nitzada o no, treballant de manera desinteressada per fer una mica menys difícils els moments que viuen molts ciutadans i famílies de Sant Boi. Cal continuar sumant esforços!

la foto del mes

Arbres per biomassa a Sant Ramon L’Ajuntament de Sant Boi ha dut a terme una plantació energètica en un terreny d’11.000 m 2 situat a la zona de Torre de la Vila, al peu de la muntanya de Sant Ramon. La fusta dels 2.000 arbres plantats s’aprofitarà per generar biomassa, una font d’energia renovable.

opinió editorial

Catalunya, objecte i subjecte del seu destí

El que tenen de bo els “processos” és que segueixen un ordre. Hom sap que a la primera fase la succeeix la sego-na i a aquesta la tercera i així fins que

conclou. A la nació catalana se’ns ha dit per activa i per passiva que “més important que la meta és el camí”. En el context actual, a Òmnium Cultural ens mobilitzem per fer-ne via i per a la traçabilitat d’un estat pro-pi, dins de la Unió Europea, com és públic i notori. Per tant ens interessen tant el camí com la meta.

Ens trobem prop de celebrar un altre Onze de Setembre. El poble català, majorità-rament, està essent objecte i subjecte d’un procés. Un Onze de Setembre esperançador, perquè els ciutadans de Catalunya altre ve-gada han estat convocats pel Govern de la nació i per les entitats civils. Esperançador, perquè Ia resposta del poble és serena i rao-nada, convincent. El poble sap que la sobira-nia és seva i perquè està exhibint les divises més elementalment democràtiques: Lliber-tat, dret, respecte i pluralitat. Aquest pro-per dia onze, a més a més d’assistir als actes protocol•laris i institucionals i manifestaci-ons, bona part de la societat civil respondrà a la crida feta per l’ANC assistint al tram de la Via Catalana per la independència que li hagi estat assignat. Aquell mateix dia, i fins l’Onze de Setembre de 2014, a Sant Boi i a tot el país commemorarem el Tricentena-ri de tan transcendental efemèride. Un dia abans, podrem assistir a la Marxa de Tor-xes, fent memòria i retent homenatge als caiguts el 1713-1714, per reivindicar l’inde-pendència del poble català i denunciar tot el que atempta contra les nostres llibertats nacionals i l’exercici de la democràcia.

I després del dia 11 vindrà el 12, i com és natural en tot procés, entomarem la fase se-güent, sabedors no tant sols que érem i que som, sinó amb la profunda convicció que SE-REM, pel simple i democràtic fet que majori-tàriament, VOLEM.

Carles DalmauSantboià. President d’Òmnium Cultural al Baix Llobregat

4 CIUTAT el diari de Sant Boi • setembre de 2013

La Diada torna un any més a Sant Boi amb la consulta i el Tricentenari com a temes de fonsLa tradicional ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova començarà a les 11:00 hores • Les activitats s’iniciaran el dia abans amb la inauguració d’una mostra sobre els ateneus catalans

Redacció

Sant Boi tornarà a ser escenari el pròxim 11 de setembre dels actes commemoratius de la

Diada nacional de Catalunya,

col·locant-se durant un dia a l’epicentre informatiu. Els actes del Tricentenari de la desfeta de 1714, que començaran el dia 11 i s’allargaran durant un any, i la consulta per la independèn-

Ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova, durant la Diada de l’any passat

cia que els partits nacionalistes reclamen per la Diada de 2014 converteixen la festivitat nacio-nal d’enguany en una de les més reivindicatives i controvertides dels darrers temps. Sant Boi, una de les deu ciutats que for-men part de la Ruta del Tricen-tenari, es prepara des d’aquest mes per rebre els visitants que hi participin visitant els tres emplaçaments escollits: la tom-ba de Casanova, la parròquia de Sant Baldiri i el Museu. A banda d’aquestes visites a indrets his-tòrics, entre els actes commemo-ratius del Tricentenari destaca la celebració de concerts, obres de teatre i diferents expressions de cultura popular.

Pel que fa als actes oficials de la Diada nacional de Catalunya, la tomba de Rafael Casanova a la parròquia de Sant Baldiri tor-narà a ser l’escenari principal, amb les ofrenes florals de perso-

nes, entitats, empreses i partits polítics que està previst que co-menci a les 11 hores. L’activitat a Sant Boi, però, començarà a les 9:15 hores als Jardins de Can To-rrents, amb la rebuda oficial de l’alcalde de la vila, Jaume Bosch, a les persones i entitats convida-des. Tot seguit, a les 10 hores, les corals de Sant Boi interpretaran El cant de la Senyera. En finalitzar, s’hissarà la bandera i un repre-sentant de l’Ateneu Familiar de Sant Boi lliurarà la senyera a les autoritats. L’entitat ha estat escollida per l’Ajuntament com a reconeixement públic i en ho-nor als cent anys d’història que celebren enguany. El matí de la Diada finalitzarà amb l’ofrena floral davant la tomba de Casa-nova i amb l’aixecada d’un pilar per part dels Castellers de Caste-lldefels i la cantada conjunta dels Segadors.

A banda dels actes oficials, la

ciutat acollirà des del dia abans diferents activitats per comme-morar la festa nacional de Cata-lunya. Entre elles, destaca com a novetat la celebració del Desper-taferro Tocatta, un espectacle so-nor amb el repic de les campanes de la parròquia de Sant Baldiri que es podrà sentir el dia 10 a les 20:30 i a les 23:30 hores. Una al-tra de les activitats programades per aquest dia serà la inaugura-ció de l’exposició Catalunya, te-rra d’ateneus, que repassa els 200 anys d’història dels ateneus cata-lans, amb especial atenció als de la ciutat de Sant Boi. La mostra s’inaugurarà a Can Barraquer a les vuit del vespre. També al Mu-seu, però a la terrassa, tindrà lloc des de les 21 hores l’espectacle de cançons i poemes que repassa l’obra de Salvador Espriu, a cà-rrec de Sílvia Bel i de la cantant santboiana Llúcia Vives, i un quartet instrumental.

CIUTAT 5CIUTAT 5setembre de 2013 • el diari de Sant Boi

La ciutat repensa el sistema de distribució d’aliments a les famílies més necessitades

Els voluntaris ja ultimen els detalls de la botiga del Projecte Aliments Solidaris, que obrirà les seves portes aquest mes

Redacció

El sistema tradicional de distribució d’aliments a les famílies més desafa-vorides té els dies comp-

tats a Sant Boi. L’Ajuntament i les entitats que formen part del Banc d’Aliments (Càritas, Ajut al 4t Món i les esglésies evangèli-ques Llibertat i Rey de Reyes)

s’han posat d’acord per digni-ficar aquest procediment, que generava llargues cues de sant-boians i una distribució del men-jar menys efectiva. I la fórmula

que han trobat, pionera a la co-marca, és la botiga del Projecte Aliments Solidaris, on els bene-ficiaris podran rebre els produc-tes de primera necessitat en un espai adequat i podent escollir els aliments que els facin falta a cada moment. “És un nou model de servei públic que defensa els drets bàsics de les famílies i ga-ranteix la seva dignitat”, assegu-ra la tinenta d’Alcalde de Benes-tar i Ciutadania, Lluïsa Moret.

Cartilla de puntsEn total, el projecte compta

amb el suport de cent voluntaris i d’empreses com Naeko, que ha cedit un magatzem, Leroy Mer-lin, que ha aportat carretons i prestatgeries, o la Fundació Ordesa, que cedeix productes d’alimentació infantil, a banda dels mercats municipals, la Coo-perativa Agrària i alguns super-mercats de Sant Boi que aporta-ran productes frescos.

El nou sistema de distribu-

ció d’aliments solidaris té com a principal eina una cartilla de punts. D’acord amb els paràme-tres establerts, els Serveis So-cials de l’Ajuntament determi-nen quines famílies poden ser usuàries del Banc d’Aliments i els fan entrega d’una cartilla amb un determinat nombre punts, en funció de diversos factors com nivell d’ingressos, membres de la unitat familiar, etc. Aquests punts seran bescanviables per aliments bàsics com arròs, lle-gums, pasta, conserves, oli o farina a la nova botiga, en fun-ció de les necessitats d’aquestes famílies en cada moment, op-timitzant d’aquesta manera el repartiment d’aliments entre les famílies de Sant Boi que ho ne-cessitin.

La botiga del Projecte Ali-ments Solidaris, que començarà a funcionar la segona quinzena d’aquest mes, obrirà dimarts, di-jous i divendres al matí, i dime-cres i dijous a la tarda.

7REPORTATGEsetembre de 2013 • el diari de Sant Boi

Creix la demanda d’uns adhesius creats a Sant Boi per prevenir esquitxades als urinarisL’empresa Nosalpiques en va vendre més de 80.000 el 2012 i espera superar el milió i mig d’euros de facturació en 3 anys • Les enganxines poden funcionar com a suport publicitari

Verònica Sosa

Higiene, educació i di-versió són els tres lemes de l’empresa santboiana Nosalpi-

ques, que ha patentat uns adhe-sius que es col·loquen al vàter i que en contacte amb l’orina can-via d’aspecte i mostra una imatge oculta diferent de la inicial. La idea d’aquest invent, que redueix en un 80% les esquitxades dels urinaris, va sorgir d’una conver-sa que van tenir en un bar els cosins Rudi Ros i Adán Martínez “després d’anar al lavabo i veure que estava molt brut”. Els funda-dors del negoci van pensar que si posaven un punt de referència per apuntar a l’hora de pixar, la gent no embrutaria tant.

Allò que va començar com una broma va anar agafant forma i s’ha convertit en un negoci con-solidat, amb més de 80.000 en-ganxines venudes al 2012 tant a Espanya com en altres països com Portugal, Itàlia, Polònia i França entre altres. Tal com reconeixen els fundadors del projecte, “el mapa està bastant esquitxat” i l’objectiu és adentrar-se als Es-tats Units i al Japó.

Els més de 30 dissenys que comercialitzen, entre els que es troben paròdies de Mourinho, Guardiola, Torrente i Belén Este-ban, es fabriquen a Sant Vicenç dels Horts amb el mateix mate-rial amb què es retolen els avions i resisteixen més de 1.000 usos. Un dels problemes amb el que es

troben els fundadors és on enfo-car el producte, que està present en més de 200 punts de venda de tota Espanya, ja que “per un cos-tat és un producte higiènic molt útil pels banys públics del canal horeca i per un altre, motiva als nens a deixar els bolquers, i tot això d’una forma divertida”. Les escoles i guarderies, els bars i restaurants i els particulars són els principals clients de les en-ganxines de Nosalpiques, que té com a soci i director comer-cial a l’exjugador de bàsquet de l’ACB Sergi Grimau. En l’àmbit educatiu, en aquests moments l’empresa està realitzant un estu-di amb més de 200 nens per crear el mètode Abandona els bolquers amb Nosalpiques, una forma diver-

Rudi Ros, Sergi Grimau i Adán Martínez, amb els adhesius que estan triomfant a tota Espanya Nosalpiques

tida que incentiva als més petits, gràcies als adhesius, a anar al la-vabo i abandonar els bolquers.

Suport publicitariUn dels objectius dels socis de

l’empresa és que els seus adhe-sius siguin un producte bàsic de consum, “que la gent s’habituï a tenir-los al seu bany com qui compra paper higiènic o ambien-tador”. Però aquest no és l’únic propòsit d’aquests emprenedors, ja que volen que les seves engan-xines siguin un nou suport publi-citari per les empreses, ja que es poden personalitzar.

La companyia, que va arribar a tenir més de 80 distribuïdors per tot el territori espanyol, aposta per augmentar la plantilla a tra-vés de comerciants per incorpo-rar 100 nous punts de venda cada mes. Un repte: arribar a les grans cadenes comercials, al gran con-sum, per ampliar els canals on es venen actualment les enganxi-nes.

A més a més de consolidar-se al territori nacional, Nosalpiques

espera créixer gràcies a l’impuls dels mercats exteriors com per exemple el Llatinoamericà, que té un gran potencial, tot i que com afirmen els fundadors del negoci “és molt complicat co-mençar l’activitat allà”.

Una peixera que quan es mu-lla amb l’orina apareix un peix de colors o una gerra de cervesa que s’omple quan apuntes a l’hora d’anar al lavabo, són alguns dels models que comercialitza l’empresa per un preu de 5,95 euros. Per aquest any Nosalpi-ques preveu duplicar la factura-ció de 2012 i arribar als 450.000 euros i de cara als propers 3 anys l’objectiu és obtenir un volum de vendes de 1,4 milions d’euros.

A Sant Boi, on van començar l’activitat, els adhesius de l’empresa estan presents en més d’un centenar de bars i en diver-sos punts de venda. L’empresa, que va engegar el negoci amb una inversió pròpia de 100.000 euros, ha canviat la imatge corporati-va per adaptar-se al seu públic i arribar a més gent.

Model d’adhesiu, abans i després del contacte amb l’orina Nosalpiques.com

CIUTAT8 el diari de Sant Boi • setembre de 2013

L’Associació Equilibri vol impulsar un nou servei comarcal d’atenció a famílíes de malalts mentalsEs faria de forma conjunta amb entitats de salut mental de Cornellà i el Baix Nord • La presidenta de l’entitat santboiana qualifica d’inhumanes les retallades en la Llei de la Dependència

Verònica Sosa

Amb l’objectiu de donar suport als familiars i amics de persones afectades per malal-

ties mentals i/o trastorns de la personalitat es va constituir al 2007 l’Associació Equilibri, la primera de Sant Boi que va néixer de la necessitat de crear un espai de trobada per aquest col·lectiu on poder compartir experiències, problemes i bus-car solucions.

Des de fa un any, l’Associació Equilibri està treballant en un projecte comú amb l’Associació Salut Mental del Baix Llobre-gat de Cornellà i l’Associació de Familiars de Malalts Men-tals del Baix Llobregat Nord de Martorell per posar en marxa un Servei d’Atenció a les Famí-lies (SAF) al Baix Llobregat. Un cop han elaborat el projecte ara l’estan presentant a col·lectius de caire social per aconseguir els fons necessaris, encara per determinar, per tirar-ho enda-vant.

Aquest servei neix d’una ne-cessitat amb la que s’han tro-

bat aquestes associacions, on acudeixen familiars de malalts mentals per demanar informa-ció sobre les ajudes existents o per ser aconsellats sobre com afrontar la situació. Aquests casos són derivats a Barcelona, on la Federació SMC Salut Men-tal Catalunya (on estan federa-des aquestes associacions) els hi proporciona aquest servei. “Si tinguéssim un SAF al Baix Llobregat les famílies podrien exposar els seu problema o dub-tes a la persona responsable del SAF, que pot ser o bé

El SAF farà d’intermediari entre les famíles i l’administració, ja que es tracta d’un servei d’informació, orientació i assessorament a totes les persones que cerquin respostes a qüestions sobre salut mental

una psicòloga o una treballadora social, que els orientaria i deri-varia les demandes al servei que cregui que necessiten. Aques-

ta treballadora també faria un seguiment de cada cas” preci-sa la presidenta i fundadora de l’Associació Equilibri, Irene Mo-lina. El SAF farà d’intermediari entre l’administració i les famí-lies, ja que es tracta d’un ser-vei d’informació, orientació i assessorament a persones que cerquin respostes a qüestions que els preocupen sobre salut mental.

A banda d’aquest projecte co-marcal, l’associació ha començat una nova etapa com a soci col·laborador del Clúster de Sa-lut Mental de Catalunya, ja que forma part de la Federació SMC Salut Mental Catalunya. I també forma part de l’Observatori de Salud Mental de Catalunya, amb qui cada any organitzen un se-guit d’activitats, com un cicle de cinefòrum, on després de pro-jectar una pel·lícula inicien un debat sobre la temàtica tracta-da. “Les tres jornades de cine–fòrum es faran al setembre, en homenatge a la tercera edat; al novembre per commemorar la violència de gènere, i a l’octubre en motiu del Dia Mundial de la

La psicòloga de l’Associació Equilibri, Pilar Hostalet (amb jaqueta negra), atenent tres sòcies de l’entitat V. Sosa

Salut Mental” avança Molina.

Tisorada en dependènciaA banda d’aquestes activitats

puntuals, un dijous al mes, entre 15 i 20 integrants de l’associació es reuneixen a Sant Boi per fer teràpia grupal. Es tracta d’un espai on s’ofereixen estratègies i recursos per gestionar proble-mes amb què es poden trobar els familiars. “Cada mes tractem un tema diferent que sorgeix de les pròpies preocupacions dels so-cis de l’associació. S’exposa un tema, es fan exercicis pràctics i els assistents intercanvien ex-periències, aportant cadascú les seves opinions” explica la psi-còloga Pilar Hostalet. Es tracta de sessions psicoeducatives on es debaten qüestions diverses, des de la comunicació a la fa-mília passant per com tractar al malalt fins a què fer en determi-nats moments crítics.

El paper de la família en aquests casos és molt impor-tant i també necessiten ajuda i suport. “Molts familiars de per-sones afectades per malalties i trastorns mentals no reben suport psicològic i això és una carència” explica Hostalet.

Molina considera que a les administracions li han anat molt bé les famílies, ja que han disposat de cuidadors gra-tuïts tot l’any. Molina qualifica d’inhumanes les successives retallades en la Llei de Depen-dència que ha dut a terme el go-vern central. “Ens carreguen a impostos que podrien destinar-se a tasques de caire social i en comptes d’això ens retallen cada cop més” afirma indignada.

Ajuda als familiarsLa Marisol Esteller és sòcia

de l’associació des de fa 2 anys i valora molt positivament l’experiència, ja que “tot i que al principi acudia a les sessions una mica per obligació, ara m’implico molt més i participo en les activitats”. Igual li pas-sa a la Isabel Olivares, sòcia de l’associació des de fa 3 anys, que considera que les teràpies de grup, on els participants com-

parteixen les seves experiències personals, li han servit de gran ajuda ja que “veus que no ets la única que està passant per aquesta situació i que hi ha so-lucions”. Quan a un familiar li detecten una malaltia mental, la primera reacció del seu entorn és la desorientació, l’angoixa, el no saber que fer, i fins i tot la desesperació. Així ho defineix Hostalet, que afegeix que en un primer moment hi ha una fase de negació, de buscar un se-gon diagnòstic. Davant aquesta nova situació amb què es troben els familiars, cal afegir la falta d’informació per saber el que comporta la malaltia. Per pro-porcionar nous coneixements als familiars sobre la salut men-tal, l’associació organitzarà el pròxim any a partir de gener un cicle de col·loquis.

“Ens carreguen a impostos que podrien destinar a tasques de caire social, i en comptes d’això ens retallen cada cop més”, es queixa la presidenta de l’entitat.

“Els familiars ens hem de cui-dar. Tot i que al principi pensava que si ho feia era una egoista, ara crec que és necessari” afir-ma Olivares. A l’Associació rea-litzen dos tipus d’activitats, per un costat fan la derivació al Ju-rim, un servei d’assessorament i defensa jurídica dels malalts mentals. I per un altre costat, també tenen un servei d’atenció psicològica, tant individual, com en grup, per als familiars. “Els malalts han de perdre la por, alguns tenen l’autoestima molt baixa, els costa molt participar en les activitats” afirma Molina, qui considera que l’ocupació i la integració són claus perquè se sentin realitzats.

Un dels propòsits de l’associació Equilibri, integra-da per 30 socis, és normalitzar el concepte de malalt mental. Tal com diu Molina, “els tòpics es continuen escoltant i queda molt per fer”.

ESPECIAL MOTORLes ajudes del Pla PIVE 3 es podrien exhaurir abans de que acabi l’any

El programa, que reserva 70 milions de euros per subvencionar el canvi de vehicles antics a nous, es va posar en marxa el juliol després de l’èxit dels dos predecessors

Caldrà donar-se pressa per accedir a les ajudes per canviar de vehi-

cle. El ministre d’Indústria, Energia i Turisme, José Ma-nuel Soria, ha assegurat aquest mes d’agost que la tercera edició del Pla PIVE, que incentiva la compra de vehicles nous a canvi de treure de la circulació els vells, “molt probablament” no arribarà a finals d’any.

En declaracions a Europa Press, Soria ha assenyalat que, en funció de les con-verses que ha mantingut amb diferents actors del sector i amb la informació que ha rebut el Ministeri

d’Indústria, la seva previsió és que els fons d’aquest pla s’exhaureixin abans de que finalitzi el present exercici.

El titular de la cartera d’Indústria ha recordat que la primera edició del PIVE es va iniciar a l’octubre de 2012 i ha assenyalat que va fun-cionar molt bé fins a finals de l’any passat. Això va do-nar lloc a la posada en mar-xa d’una segona part, el Pla PIVE 2, dotat amb 150 mi-lions d’euros de pressupost i que es exhaurir a finals de la primera meitat d’aquest 2013. En aquest sentit, ha recordat que aquest tipus d’incentius a la compra de vehicles nous “és bo” per-

què anima a la fabricació de vehicles, alhora que serveix d’ajuda a l’activitat dels dis-tribuidors, a un mercat “de-primit” com és el de la pu-blicitat i també impulsa la venda de cotxes.

Més cotxes, més IVASoria ha assenyalat que

un volum més gran de ma-triculacions d’automòbils suposa un augment de la recaptació fiscal per part de l’Estat en matèria d’IVA. “És una bona política i, mentres que poguem, hem de con-tinuar donant-li suport i mantenint-la”.

La tercera part del PIVE, que manté les condicions de

les anteriors, esta operati-va des del passat dilluns 29 de juliol, amb una dotació de 70 milions d’euros, que vol servir per incentivar l’adquisició de 70.000 turis-mes i vehicles comercials lleugers durant un any, o fins exhaurir el fons econò-mic destinat, que prové d’un credit amb càrrec als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) a l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE).

Segons les dades de la patronal de fabricants An-fac, la posada en marxa d’aquesta iniciativa repre-sentarà uns ingressos fiscals de 278 milions d’euros per

a les arques públiques, 200 milions dels quals conrres-pondrien a l’IVA i la resta a l’impost de matriculacions. A més, segons els càlculs de l’IDAE, aquesta tercera edi-ció del PIVE permetrà estal-viar cada any 36 milions de litres de carburant gràcies a la substitució de cotxes antics per d’altres més efi-cients, evitant l’emissió a l’atmosfera de 122.000 tones

de CO2.Les ajudes del tercer pro-

grama continuen sent de 2.000 euros, 1.000 aportats pel Govern central i 1.000 més que posen sobre la tau-la les empreses automobi-lístiques. En el cas de vehi-cles de cinc places adquirits per famílies nombroses, les ajudes ascendeixen fins els 3.000 euros (1.500 aportats per cadascuna de les parts).

El preu d’aquests turis-mes o vehicles comercials lleugers no ha de superar els 25.000 euros sense IVA (30.000 euros per als de cinc places comprats per famí-lies nombroses). El vehicle que s’entregui a canvi per ser apartat de la circulació ha de ser un turisme amb més de 10 anys d’antiguitat o un comercial lleuger de més de set anys.

Pel que fa a les dades d’experiències anteriors, a finals de juliol el Pla PIVE 2 havia generat un total de 151.605 reserves vàlides, que equivalen a 152,7 mi-lions d’euros, el 99,2% del pressupost final, que es va ampliar amb remanents del Pla PIVE inicial. De la seva banda, l’IDAE ha registrat 113.669 expedients, dels quals s’han evaluat 102.179 s’han validat 100.720. L’Institut ja ha procedit a abonar 99.694 expedients, l’equivalent al 99% del total de validacions.

La Carretera de Santa Creu de la Calafell, punt neuràlgic de la venda de cotxes a Sant Boi

El Pla PIVE 3 vol incentivar la compra de 70.000 turismes i vehicles lleugers amb sub-vencions de 2.000 euros, 1.000 aportats pel Govern i 1.000 més per les empreses d’automoció

ESPECIAL MOTOR

R. Marín

Rubén Marín—Com va sorgir la idea d’instal·lar els concessiona-ris al llarg de la C-245?No va ser premeditat ni acor-dat. Els concessionaris de co-txes del poble necessitaven més espai i allà era molt difí-cil créixer més, i es van anar traslladant a poc a poc aquí.

—Quins punts forts té aquest espai per atreure clients?Principalment, que els clients tenen una fira de l’automòbil, un saló de l’automòbil, a l’abast tot l’any. A més a més, aquí tenim el 95% del mercat que es ven a Espanya, amb un total de 29 marques. Això vol dir que poden venir a un lloc on no hi ha problemes d’aparcament i trobar aquells

vehicles d’aquelles marques que els interessen sense ha-ver de desplaçar-se gaire, amb una curta passejada. A nivell d’Espanya només hi ha un altre espai similar a aquest a Leganés.

—Pràcticament la totalitat dels concessionaris de Sant Boi acaben de constituir l’entitat Sant Boi Ciutat del Motor. Amb quin objectiu?Perquè tot i l’avantatge que suposa als clients visitar aquest espai quan busquen un cotxe, trobem que encara hi ha molta gent que no el co-neix. Per això ens hem volgut constituir com a associació, per tractar de potenciar-lo publicitàriament i informar a tothom de tota l’oferta que pot trobar aquí. A Sant Boi

se’ns coneix, i a bona part del Baix Llobregat també, però més enllà potser no tant.

—I de quina manera han pensat fer-hoPrincipalment, fent accions publicitàries conjuntes. Tam-bé estem ultimant la posada en marxa d’una pàgina web. www.santboimotor.es, fem fires conjuntes,...

—De quina forma els està afectant la crisi actual-ment?Aquest any estem en una si-tuació d’estancament per baix. Vam tenir un segon se-mestre de 2012 molt dolent, i ara estem en xifres similars. Sí que hi ha hagut una mica de millora al juliol, i el que queda d’any és una incògnita.

Però les davallades han estat molt importants.

—Com d’importants?Per exemple, l’any 2006 es van vendre a Sant Boi un total de 2.539 turismes. El 2012, no-més sis anys després, se’n van vendre 644. Estem parlant d’una davallada de vendes d’un 75%.

—S’acaba de posar en mar-xa el tercer Pla PIVE des-prés de dues experiències exitoses. S’han deixat notar els seus efectes a Sant Boi?Sí, totalment. Ha estat molt positiu. Els plans PIVE han fet que les vendes no continuïn en davallada i s’hagin estabi-litzat. Fins i tot, aquest mes de juliol, quan es va anunciar el final del segon pla, hi va ha-

ver un repunt de les vendes de gent que no volia quedar-se fora. Això ha fet augmen-tar les vendes de vehicles particulars, tot i que han baixat les vendes de vehicles d’empresa.

—I es veu llum al final del túnel?Crec que sí. Penso que el fac-tor més important és aconse-guir millorar la confiança del consumidor, i això està pas-sant. Amb la crisi, molta gent no es canvia el cotxe no per-què no tingui diners, sinó per la por a gastar-los pensant en el futur incert. Per això també cal que hi hagi més missatges positius a la societat, a la po-lítica i als mitjans de comuni-cació, que faci créixer la con-fiança dels ciutadans.

“A Sant Boi venem 29 marques de vehicle, el 95% de tot el volum de vendes a Espanya”

Amb l’objectiu de donar valor a l’eix comercial de vehicles que representa la C-245 al seu pas per Sant Boi s’ha creat aquest 2013 l’associació Sant Boi Ciutat del Motor. La pràctica totalitat dels concessionaris que hi estan instal·lats han decidit unir les seves forces per millorar la seva visibilitat dins i fora de Sant Boi i poder atreure més clients a un negoci que ha patit com pocs les conseqüències de la crisi. Tot i això, el seu president, Vicenç Muñoz, creu que aquest espai té moltes virtuts per sortir-se’n: una oferta de qualitat, variada i concentrada en un espai de passeig reduit.

Vicenç MuñozPresident de Sant Boi Ciutat del Motor

ESPECIAL MOTOR

Els fabricants confien en tornar a vendre 1,5 milions de cotxes a mitjans de dècada

“El sector de l’automòbil pot fer més per Espanya, pot i ha d’ajudar el país a sortir de la crisi”, ha afirmat el president d’ANFAC i de Ford Espanya, José Manuel Machado

Europa Press

El mercat automo-bilístic espanyol recuperarà “a mi-tjans d’aquesta dè-

cada” la cota d’1,5 milions de matriculacions de turis-mes que va arribar a abans de la crisi, segons ha indicat el president de l’Associació

Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac), José Manuel Ma-chado.

El també president de

Ford Espanya va augurar al-hora per a la segona meitat del decenni la consecució de l’objectiu que les plantes radicades a Espanya sumin un volum de fabricació de tres milions d’unitats, el fi-nal que persegueix arribar al ‘Pla 3 Milions’ posat en marxa per la patronal i que, segons afirma, pot generar 72.000 llocs de treball “de qualitat”.

2013, igual que 2012Pel que fa a les previsions

per a l’exercici 2013, Macha-do ha indicat que el mercat es mantindrà “en nivells si-milars” als del 2012 gràcies a l’”èxit rotund” que estan tenint els plans d’incentius

a la compra de turismes i comercials, els plans PIVE i PIMA Aire.

“De no tenir aquests plans, estaríem parlant de volums de vendes d’autèntic pànic”, ha apuntat el presi-dent d’Anfac durant la seva intervenció en el Fòrum Es-panya Innova.

Machado ha assegurat que “el sector de l’automòbil pot fer més per Espanya, pot i ha d’ajudar el país a sortir de la crisi”, però ha indicat que, per a això, “necessi-ta més reformes”. “Refor-mes amb les quals aspirem a convertir Espanya en un destí on invertir i un cen-tre mundial de producció d’automòbils”, ha garantit.

Es preveu que els propers anys es recuperi el nombre de matriculacions de turismes d’abans de la crisi

ESPECIAL MOTOR

R. Marín

Rubén Marín—En Barcelona y en el área metropolitana cada vez hay más problemas de aparca-miento, atascos,... ¿es la moto una solución real?Es una solución real, sobre todo, el scooter. Te permi-te desplazarte al trabajo de forma rápida, aparcar en la puerta vayas donde vayas y es un vehículo que no supone mucho gasto. Es una alterna-tiva real al coche, y una muy interesante al transporte pú-blico.

—De todas las motos que vendeis en Boien Motos, éstas son las más demanda-das?Sin duda. Las venta de scooters es lo que nos mantiene vivos, representa entre un 80% y un 90% de las ventas. Quienes nos dedicamos a este negocio en el área de Barcelona lo que más vendemos es este tipo de moto. Antes era el futuro, y ahora ya es el presente.

—¿Y qué ha quedado del resto de modelos?Han bajado mucho las ventas. Ni moto deportiva, ni quad, ni la de montaña ni nada de nada. Quizá se vende más al-guna Naket, que es para quie-nes disfrutan de la moto, y buscan algo intermedio entre una scooter y una moto.

—Por lo tanto, aunque ven-

dáis accesorios para motos grandes y deportivas en la tienda, no supondría un vo-lumen de ventas importan-te...Exacto. Antes sí lo era, pero ahora ya no. La gente que compra una scooter no la quiere para presumir ni para invertir demasiado tiempo en ella. La quiere para traba-jar. Y antes, mucha gente que compraba una moto era para lucirla, y le añadian comple-mentos y accesorios... Ahora eso casi se ha perdido.

—El aumento de ‘scooters’ ha compensado la caída de ventas de los otros mode-los?No, en absoluto. La crisis nos ha afectado muchísimo. Una de las motos que más se ven-dían antes eran los ciclomo-tores. Era muy habitual ver por las calles de la ciudad a muchos adolescentes y jóve-nes de 14 a 18 años con ci-clomotores. Pues bien, el año pasado en Sant Boi se vendie-ron sólo 14. La normativa del ciclomotor, la obligatoriedad de pasar la ITV, la edad mí-nima de 16 años,... ha matado a los ciclomotores. Y la moto deportiva, igual. Ha quedado relegada a los circuitos, y ya sólo la compran quienes se pueden permitir ir a los cir-cuitos. Y esa caída de ventas en casi todos los modelos nos ha hecho mucho daño.

—Actualmente, ¿qué perfil de cliente tenéis en Boien Motos?Principalmente, trabajadores que buscan una moto para el día a día. Incluso hay mu-chas familias que tenían dos coches, y han decidido susti-tuir un coche por una moto. Y como la moto engancha, han decidido convertirla ya en su medio de transporte habitual.

—Sois un comercio peque-ño, familiar. ¿Cual es vues-tra arma para atraer y fide-lizar clientes?Principalmente, el trato y el servicio personalizado al cliente. No todos los que vie-nen son moteros, por lo que intentamos encontrar con-juntamente la moto que se ajuste a las necesidades de cada cliente. El buen servicio de mantenimiento después de la venta es otra de nuestras armas.

—¿Hay algún momento del año mejor que otro para comprar una moto? Sí, ahora mismo. Está com-probado que el verano es la mejor época para comprar una moto, ya que es cuando más se venden y las marcas aprovechan para realizar las mejores ofertas. A finales de año también hay ofertas, pero para deshacerse del stock an-tes de lanzar modelos nuevos. Por eso las ofertas de verano

son mejores, porque son para motos actuales.

—En Boien Motos también vendéis motos de ocasión. ¿Qué volumen de ventas os representa?No demasiado, porque no te-nemos muchas. Como damos un año de garantía en este tipo de moto, sólo vendemos las que conocemos de princi-pio a fin y son de confianza. Pero igualmente, mucha gen-te acude buscando motos de segunda mano por el tema económico.

—¿Las recomiendas?Personalmente, no. Para mo-tos nuevas hay muchas ofer-tas de financiación al 0% de interés, compañías de segu-ros que te ofrecen el primer año gratis... y con estas ofer-tas, comprar una vieja es tirar el dinero. Quiero decir, que si una moto nueva vale 3.000

euros y una usada, 1.800, con lo que ahorras con la finan-ciación, el seguro, las revisio-nes más baratas para las mo-tos nuevas, el menor gasto en mantenimiento y reparacio-nes... te acaba compensando comprar una nueva.

—Y tal y como está ahora mismo el sector, ¿cómo ves el futuro?Creo que tiene que volver a reflotar. Hay mucha gen-te que ha dejado la moto de lado porque, en ocasiones, es un lujo, y ahora no hay dine-ro para lujos. Pero resurgirá, porque somos un país motero. En España, y sobre todo en Catalunya, somos moteros al 100%. Tenemos campeones de MotoGP, de trial, acoge-mos grandes pruebas de mo-tociclismo, enduro,... Estoy convencido de que las motos volverán a tener el protago-nismo que tenían hace años.

“Actualmente, las ‘scooter’ representan un 90% del volumen total de ventas”

Son ya 30 años dedicados a la moto en Sant Boi. Primero con el padre, fundador de la empresa en su primer emplazamiento en la rambla, y ahora por los dos hijos, desde el concesionario y taller que abrieron hace nueve años en el número 27 de la calle Torras i Bages. Y Boien Motos sigue al pie del cañón pese a la crisis. Mientras que su hermano se encarga del taller, Sergio Quesada domina el área comercial intentando que no se pierda el principal valor de la empresa, y lo que les hace fuertes frente a la competencia: buen trato y buen asesoramiento para que el cliente encuentre lo que necesita.

Sergio QuesadaPropietario de Boien Motos - Sant Boi

ESPECIAL MOTOR

Comprar un coche usado, mejor en un concesionario que a un particular

GANVAM defiende que los precios más bajos que ofrecen los particulares en coches sin garantía no compensan, ya que después hay que invertir en más reparaciones

Europa Press

El 52% de los conduc-tores españoles que optaron por un ven-dedor particular

para adquirir un vehículo de ocasión reconoce haber-se arrepentido de la deci-sión por el “mal resultado” del vehículo, según el Libro

Blanco del VO, elaborado por la Asociación Nacional de Vendedores de Vehículos a Motor (Ganvam).

Este documento indica

que el bajo precio es un fac-tor determinante para de-cantarse por la oferta de un coche usado ofrecido por un particular y afirma que casi el 25% de los compradores señalan que existen muchas diferencias entre el auto-móvil que tenían pensado adquirir y el que finalmente compraron.

El texto apunta que los clientes que compraron el coche a un particular no gastaron más de 3.000 euros en la operación, mientras que los que acudieron a un profesional invirtieron una media de 6.000 euros, cifra que se explica por la menor antigüedad y el kilometraje más reducido.

Desde Ganvam desta-caron que los clientes que encontraron estos precios bajos “parecen haber saca-do en claro que lo barato sale caro”, puesto que tras la compra han tenido que realizar reparaciones, al no recibir ningún tipo de ga-rantía

Según los datos de la Asociación, el 13% de las personas que compraron un coche a un conocido se arrepintió, frente al 8% que lo hizo por motivos perso-nales, el 6% por el cierre de un concesionario o compra-venta , el 2% por la compra en el extranjero o del 2%, que se mostró insatisfecho con la marca.

Vehículos de ocasión en el concesionario Turiauto de Sant Boi

ESPECIAL MOTOR

16 CULTURA el diari de Sant Boi • setembre de 2013

Rubén Marín

Sant Boi ja ho té tot en-llestit per acollir el seu certamen musical més important. El Festival

Altaveu, que enguany celebra la seva 25a. edició, tornarà a atreu-re milers de fanàtics de la bona música de la ciutat i de l’entorn entre el 5 i el 7 de setembre. I ho farà, com sempre, amb un cartell on la protagonista serà la barre-ja d’estils, de veus, de sons, però amb el denominador comú de la qualitat. La definició que el pro-pi festival s’atorga a ell mateix, aquesta “promíscua debilitat per la barreja de llengües, cultu-res, estètiques i sonoritats”, serà més visible que mai en aquesta edició de 2013. “Ja que fem 25 anys, vam pensar fer algun acte de celebració o alguna convoca-tòria especial, però tal com es-tan les coses ho vam descartar. Hem decidit que no hi ha millor forma de celebrar els 25 anys de vida que amb un cartell de luxe”, explica Albert Puig, director ar-tístic del festival.

Tres escenarisL’edició d’enguany del Festi-

val Altaveu comptarà amb una quinzena de concerts, tant de pagament com gratuïts, en tres escenaris de la ciutat: la plaça de l’Ajuntament, els Jardins de l’Ateneu Santboià i Cal Ninyo. “Estem molt satisfets amb els emplaçaments”, explica Puig. “Mantenir els Jardins i haver recuperat la plaça són dues notí-cies molt bones. I disposar de Cal

Ninyo per a concerts més pro-pers i íntims, encara més. No hi ha un espai millor per aquest ti-pus de directes”, assegura. Puig també valora molt positivament la proximitat del tren i els espais d’aparcament gratuït, que facili-

taran l’accessibilitat al festival.El tret de sortida al festival

el donarà dijous el lliurament dels Premis Altaveu 2013, en una gala que es celebrarà a les 20:30 hores a Cal Ninyo. Els guardons, que reconeixen als artistes, en-

titats, trajectòries i iniciatives que d’una manera destacada han enriquit la música produïda a Catalunya durant el darrer any, seran entregats al rocker català Joan Colomo, “una ànima naïf i lliurepensadora, un personatge

crític amb el sistema i honest amb els principis col·lectius”, segons els organitzadors; Mari-na Rossell, pel seu compromís amb la cançó i amb la difusió de l’obra d’artistes catalans i de fora; John Talabot, per ha-

Damien Jurado i Scott Matthews (a dalt) actuaran a Cal Ninyo. Dorian (a baix, esquerra) ho farà als Jardins de l’Ateneu i La Troba Kung-Fú, a la plaça de l’Ajuntament

El Festival Altaveu celebra els seus primers 25 anys de vida amb un cartell de luxeEl certamen músical més important de Sant Boi es celebrarà del 5 al 7 de setembre a tres escenaris del centre de la vila: Cal Ninyo, plaça de l’Ajuntament i Jardins de l’Ateneu

CULTURA 17setembre de 2013 • el diari de Sant Boi

ver aconseguit crear un so propi en un món tan variat i complex com és l’electrònica; Peret, per ser un dels cantants més popu-lars de la història de la música de Catalunya i un dels màxims exponents de la rumba; Txaran-go, banda revelació de 2012; La Sala Sidecar, a la plaça Reial de Barcelona, per convertir-se en la sala més antiga de Barcelona amb una programació estable i continuada; i la cançó La Saboga de Los Sirgadors, lletra crítica sobre la situació mediambiental de les Terres de l’Ebre.

Divendres i dissabte serà torn per als concerts. Per començar a animar l’ambient, l’Escola de Música Cultura F de Sant Boi i l’Ateneu de les Arts de Vilade-cans oferiran petites actuacions tipus vermut en diferents sets de la rambla Rafael Casanova fins a l’inici dels concerts. La plaça de l’Ajuntament, l’espai escollit per a les actuacions gra-tuïtes, acollirà els concerts dels Wednesday Lips (20:00 h.) i els Standstill (21:00 h.). Els catalans, que arriben a Sant Boi després de ser seleccionats al concurs de nous valors Altaveu Fronte-ra, presentaran el seu treball

Season II, mentre que Standstill arriben amb l’espectacle multi-mèdia Cénit, amb què transpor-ten al públic a un món oníric, ple de percussions, veus i imaginari espiritual.

Mentrestant a Cal Ninyo, els concerts començaran a les 21:00 hores amb la presència de Ra-mon Mirabet, molt popular a França després d’haver format part del concurs musical La nouvelle star, que arriba a Sant Boi després d’haverse desvin-culat completament dels sons i els circuits més comercials. Tot seguit, a les 22:00 hores, serà el torn per un dels plats forts del certamen. El cantautor anglès Scott Matthews farà a Sant Boi el seu únic concert a Espanya, on repassarà la seva discogra-fia, especialment el seu darrer treball What the night delivers. El preu per aquests dos concerts és de 8 euros. Per tancar els con-certs de divendres, als Jardins de l’Ateneu actuarà una altra banda sorgida de l’Altaveu Frontera, els pratencs La sombra del áto-mo, que posaran sobre l’escenari a les 22:30 hores la seva propos-ta de fusió de sons vintage i mo-derns. Tot seguit, a les 23:30 h.,

serà el torn de Mucho, el grup que va sorgir de la separació d’un dels grups més admirats del pop espanyol, The Sunday Drivers, que presentaran a l’Altaveu el seu darrer treball, El apocalip-sis según Mucho. Per tancar, a les 00:45 hores arribarà un altre dels plats forts: Dorian. La banda barcelonina, grup de referència en l’electropop espanyol i con-siderada una de les quatre amb més projecció de l’escena indie, porten a Sant Boi el seu nou tre-ball, La velocidad del vacío. Els preus pels concerts dels Jardins és de 5 euros, però estan inclosos amb les entrades del mateix dia de Cal Ninyo.

Rock, rumba, ‘indie’ i folkEl segon dia de concerts, dis-

sabte 7, començarà amb força a la plaça de l’Ajuntament amb l’actuació de Nando Caballero i l’Orquestra del Llanero Soli-tario a les 19:30 h. L’artista de Sabadell, tercer dels quatre re-presentants del concurs Altaveu Frontera, presentarà a l’Altaveu Plantes d’interior, el seu disc més rocker i madur, abans de do-nar pas a un altre dels concerts estrella, el de La Troba Kung-Fú

(20:30 h.). La banda de l’ex Dus-minguet Joan Garriga visita Sant Boi per presentar Santalegría, la barreja perfecta de rumbes i cúmbies amb regust de rock. A Cal Ninyo, a les 21:00 h., la vi-gatana amb ascendència basca i irlandesa Núria Graham demos-trarà al públic perquè és una fer-ma candidata a ser l’artista re-velació de l’any, tant per la seva veu com per les seves lletres. Amb el públic ja entregat, pujarà a l’escenari a les 22:00 h. Damien Jurado, una de les actuacions imprescindibles de l’Altaveu. El cantautor de Seattle, referent de l’indie-folk rock nord-americà amb 12 treballs discogràfics i 20 anys de trajectòria a l’esquena, presentarà el seu nou disc Mara-qopa, amb què segueix innovant en la recerca de nous sons.

Per últim, els Jardins de l’Ateneu Santboià serà testi-monis de l’actuació de Llorer, quart i últim grup que arriba a l’altaveu des del Frontera. La banda barcelonina liderada per la Laura Forner, mostrarà al públic la seva música honesta i tranquil·la, d’estil pop-indie, a partir de les 22:30 h. Tot seguit, a les 23:40 hores, serà el torn del

pop-rock indie banyat en folk d’Egon Soda i el seu nou treball, El hambre, el enfado y la res-puesta. Per tancar els concerts dels Jardins i els de l’Altaveu d’enguany pujaran a l’escenari a les 00:55 hores els sevillans Pony Bravo. Influenciats clara-ment pel rock andalús dels anys 70, el blues i el rock americans, el reggae jamaicà i les músiques etíops dels 60 i 70, el grup por-tarà a Sant Boi el resultat d’anys d’experimentació, el seu disc De palmas y cacería, on combinen com ningú salsa, rumba, rock, música electrònica, política, molta ironia i ganes de passar-s’ho bé.

Les entrades pels concerts de pagament encara estan disponi-bles a la pàgina web www.fes-tivalaltaveu.cat (o a la web del Club Tr3sC per a socis), o de for-ma presencial a l’Ajuntament. També hi haurà venda a la taqui-lla de cada espai des d’una hora i mitja abans de cada concert. Moltes opcions per no perdre’s una de les edicions més com-pletes, eclèctiques i de més alta qualitat que es recorden, i que de ben segur servirà per cele-brar els 25 anys de vida com cal.

18 CULTURA el diari de Sant Boi • setembre de 2013

La zona de con-fort i seguretat

Què difícil resulta entendre com ens perjudica aquesta si-tuació tan còmoda per a molts de nosaltres, de mantenir-nos en aquesta zona on podem estar sense grans daltabaixos ja que no comporta cap canvi arris-cat a la nostra vida, i en què ho filtrem tot sota el prisma de la comoditat i el confort, i no ens comporta arriscar quasi res. Aquest punt en què es situen al-gunes persones, jo l’he batejat com la “zona cega“; és un espai o, més ben dit, una forma de procedir en què no passa quasi mai res. És el lloc que coneixem; és segur i no ens demana assu-mir cap risc per continuar vivint una vida monòtona, avorrida, i que algunes vegades et portarà a la depressió. Això sí, per a tu, un lloc còmode.

Ara, et demanaria que fessis el teu propi exercici valorant si la teva vida està situada en aquesta “zona cega“. Ja pots de-duir pel títol que hi poso, que serà un espai en què el mobilia-ri no es mourà perquè hi ha uns itineraris marcats i alterar-los provocaria alguna caiguda, tam-poc caldrà encendre llums per-què si és “cega“ no cal malmetre recursos, i una l’altra particula-ritat és que l’aire fresc no corre per l’habitacle perquè hi ha un desconeixement d’ on són les obertures per ventilar.

Com pots veure és un espai no gaire agradable que fa un cert tuf. Si per casualitat t’has iden-tificat amb aquest espai et reco-mano que el ventilis o demanis ajuda perquè algú t’ajudi a obrir portes i finestres i transformar-lo en un espai viu i creatiu.

Adéu.

Exposició conjunta de Joan Rodó i Armand Tarragó a Can CastellsEls artistes santboians del paisatge i el color exposaran una part de la seva extensa obra pictòrica a Sant Boi entre el 19 de setembre i el 26 d’octubre

Paisatges i color, trets representatius de l’obra pictòrica de Rodó i de Tarragó, que es podrà contemplar a Can Castells Centre d’Art fins el proper 26 d’octubre

Redacció

La Jove Companyia de Dansa de Sant Boi cele-brarà dissabte 14 de se-tembre a partir de les 10

del matí una audició per trobar nous integrants pel nou projecte de la companyia: Medea. La for-mació artística dirigida per Loi-da Grau posarà en marxa aquest procés de selecció per trobar nous talents entre els estudiants de dansa majors de 16 anys que hi vulguin participar. De la seva banda, la companyia els oferi-rià una formació artística per a complementar els estudis del fu-

tur ballarí o ballarina, acostant-los al panorama profesional. Els joves interessats poden obtenir més informació a la pàgina web www.jovecompanyiadedansa-santboi.com, al correu electrò-nic joveciadedansasantboi@hotmail.com i al telèfon 93 630 39 52.

En aquest context de formació de nous valors, la Jove Compan-yia de Dansa de Sant Boi també vol potenciar el projecte de La Cantera, dirigit a nens i nenes d’entre 10 i 15 anys que estudiïn dansa i vulguin participar en els espectacles.

La Jove Companyia de Dansa de Sant Boi convoca un càsting pel muntatge ‘Medea’

R. Marín

Can Castells Centre d’Art acollirà des del dijous 19 de setembre fins el 26 d’octubre una ex-

posició conjunta dels artistes santboians Joan Rodó i Armand Tarragó. Aquest homenatge al paisatge, al color i la natura té l’origen en una idea dels dos autors, que van decidir exposar junts anys enrere. Des de llavors, les seves mostres han viatjat per tota Espanya amb gran èxit d’acollida per part del públic. Aquest mes, tornen a casa per

tornar a omplir Can Castells del seu món.

Un dels motius principals de l’èxit de les mostres conjuntes és, precisament, la diferència d’estil de tots dos artistes, que tot i així aconsegueixen fondre’s en un tot prenent com a fil con-ductor el paisatge. “Rodó és un referent. És un dels artistes més importants en quant a paisatge, ja sigui rural o urbà, amb un do-mini de l’oli exquisit”, explica Tarragó sobre el seu company d’exposició. Rodó, professor de dibuix i perspectiva, ha estat de-

finit com un dels millors paisat-gistes urbano-contemporanis, i de la seva obra s’ha arribat a destacar la dimensió poètica de caràcter impressionista.

De la seva banda, l’obra de Ta-rragó, també plena de referèn-cies paisatgístiques, introdueix una variant modernista, plena de color, que complementa amb la representació de personatges portant a terme diferents acti-vitats. Des de músics a genets, des dels verds fins els vermells, l’univers de Tarragó està format arrel d’una explosió de contras-

tos. A la seva pintura l’han qua-lificat de valenta, sincera i direc-ta.

Els dos artistes arriben a Can Castells, un espai del seu gust, tal i com destaca Tarragó. A la inauguració de la mostra, a par-tir de les 19:30 hores, s’espera que hi vagin al voltant d’unes 30 o 40 persones, fidels de Sant Boi i de l’entorn, que converteixen en èxit les exposicions de Rodó i Tarragó. Els dos artistes, lligats a l’entitat local Retalls d’Art, espe-ren tornar a agradar amb aques-ta nova mostra.

CAZADORES DE SOMBRASDirector: Harald Zwart

Intérpretes: Lily Collins, Lena Headey, Jonathan Rhys Meyers, Robert Sheehan,

Jamie Campbell Bower.Género: Fantástico

Clary Fray (Lily Collins) es una típica adolescente de Brooklyn, pero una no-che conoce a Jace, el misterioso chico de los tatuajes, que resulta ser un án-gel guerrero que ejerce como cazador de sombras. Cuando raptan a la madre de Clary (Lena Headey), la chica espera que Jace la ayude a liberarla. Después de entrar en un portal dorado, Clary se ve transportada a través del tiempo y del espacio, descubriendo algo sorpren-dente sobre sí misma.

ONE DIRECTION. THIS IS USDirector: Morgan Spurlock

Intérpretes: (Harry Styles, Niall Horan, Zayn Malik, Louis Tomlinson, Liam Payne

Género: Documental musical

Documental sobre la banda musical britá-nica de adolescentes One Direction. Narra los orígenes de los 5 miembros del grupo, y cómo Simon Cowell los juntó tras haber concursado todos en la versión británica del programa de televisión Factor X del 2010. La banda rápidamente se ganó una legión de seguidores, y la actuación final donde participaban tres concursantes se convirtió en la más popular de todos los tiempos. En el documental conocemos sus familias, exploramos sus sueños y ahondamos en cómo se sienten tras su meteórica subida.

EPIC: EL REINO SECRETODirector: Chris Wedge Género: Animación

Historia sobre la interminable batalla en-tre las fuerzas del bien, encargadas de mantener la vida, y las fuerzas del mal, que pretenden destruirla. Mary Kathe-rine (Amanda Seyfried) es una adoles-cente que intenta reanudar la relación con su padre el Profesor Bomba (Jason Sudeikis), un científico cuya obsesión es descubrir una diminuta sociedad secre-ta que habita en el bosque. Esta idea a su hija le parece disparatada hasta que, inesperadamente, es transportada a ese universo secreto, donde se está libran-do una batalla entre los Hombres Hoja y los Boggans.

UN PEDACITO DE CIELO (A little piece of heaven)Directora: Nicole Kassell

Intérpretes: Kate Hudson, Gael García Ber-nal, Whoopi Goldberg, Kathy Bates, Lucy

Punch, Peter Dinklage Género: Drama romántico.

Marley (Kate Hudson) es una joven vita-lista que se niega a comprometerse con ningún hombre y con una carrera pro-metedora, hasta que un día descubre que se está muriendo de cáncer. Por si fuera poco además comienza a enamo-rarse de su médico (Gael García Bernal), y entonces el amor se le presenta como una amenaza casi peor que la muerte. Drama romántico con algún toque de comedia.

E S T R E N O S

SUGGERIM 21setembre de 2013 • el diari de Sant Boi

l’excursió

Aquest mes us volem recomanar una sorti-da una mica diferent, i pensada sobretot per

gaudir en família, molt a prop de casa nostra, a la veïna població de Torrelles del Llobregat. Ens referim al parc de Catalunya en Miniatura, un indret molt adient per poder esbargir-nos tots ple-gats, petits i grans. El parc consta de dos espais: el circuit de ma-quetes, en el qual trobareu re-produïts en miniatura molts dels monuments i edificis més emble-màtics de Catalunya, i l’altre es-pai, un bosc on viure aventures

Catalunya en Miniatura i el Bosc Animat

agenda

Tertúlia literàriaDimecres 4, a les 18:30 h.Xerrada sobre l’obra de Joan Sa-les Incerta glòria, una de les mi-llors novel.les catalanes sobre la guerra civil. Amb Manolita Sanz.A la biblioteca J. Rubió i Balaguer

Despertaferro To-cattaDimarts 10, a les 20:30 i a les 22:30 h..Repic de campanes a la parròquia de Sant Baldiri

Actes de la Diada na-cional de CatalunyaDimecres 11.9:15 h.: Recepció de l’alcalde a les autoritats i entitats convidades. Als Jardins de Can Torrents.10:00 h. El Cant de la Senyera, a càrrec de les corals de Sant Boi.A la plaça Mossèn Jaume Olive-ras. Tot seguit, hissada de ban-dera.11:00 h.: Ofrena floral a la tom-

ba de Rafael Casanova. A la pa-rròquia de Sant Baldiri.

Festa del 20è. aniver-sari de la biblioteca M. Aurèlia Camp-manyDiumenge 15, de 10:30 a 14:00 h.- A la plaça Ciutat Cooperativa: Tallers de retallables, construc-ció de xapes de l’Aurèlius, Care-tes del Gènius, el Play Me, el Bit i la Valentina, Jocs Històrics (a càrrec del Museu de Sant Boi), Taller de Beatbox al concert de Hip Hop a càrrec del col.lectiu SAM-SISTEM: A la Biblioteca M Aurèlia Campmany: A partir de les 11 h Jornada de portes obertes. 11h Xerrada participa-tiva “Qui era la M Aurèlia Cam-pmany” (a càrrec de la Funda-ció Maria Aurèlia Campmany. 11:30: Paraules al voltant de la M Aurèlia Campmany (a càrrec d’Espiral Literària).

Exposició conjunta: Joan Rodó i Armand

que faran les delícies dels nos-tres fills de totes les edats, i dels pares i avis més atrevits..., ano-menat el Bosc Animat.

Tipus de sortida: FamiliarDificultat: Baixa, mitjana o

alta (depenent de l’edat i del cir-cuit escollit)

Temps: Un matí o tot un dia (hi ha una zona de picnic per si us voleu quedar a dinar)

Època de l’any: Tot l’any, però cal consultar els horaris ja que varien segons l’època de l’any

Què cal portar: Esmorzar i/o dinar, aigua, barret per al sol (si hi aneu a l’estiu), calçat ade-quat...

Preu aproximat: El carbu-rant i l’entrada al parc que va-riarà en funció de les activitats escollides i de l’edat dels parti-cipants

Altra informació: Com que per participar de les activitats del parc cal fer, prèviament, la reserva us recomanem que en-treu a la seva pàgina web: www.catalunyaenminiatura.com, o bé trucant al telèfon: 93 689 09 60

Centre Excursionista Sant Boi

TarragóDijous 19, a les 19:30 h.A Can Castells Centre d’Art

Presentació del llibre ‘Nanas para dormir animales’Dissabte 21, a les 12:00 h.A la llibreria infantil Petita Ko-

reander

Xerrada per a joves: ‘Novetats de la Llei de Lloguer 2013’Dijous 26, a les 19:00 h.Al Servei d’Informació Juvenil El Punt

Taller d’edició foto-gràfica amb Photos-hop Dissabte 28, matí i tarda.Organitza AfoboiPreu soci: 40 euros. Preu no soci: 60 euros.A càrrec de Juan Cordero Ruiz.A Can Castells

“Si no hi ha una solució viable al tema de la Seguretat Social, aturarem la competició”

Rubén Marín —Després d’una temporada decebedora i una pretempo-rada amb alts i baixos, com s’afronta des del club el curs 2013-2014?.Amb molta il·lusió. Portem tres anys que, a nivell institucional el club està creixent, però a ni-vell esportiu, pel que fa al pri-mer equip, no estem funcionant del tot bé. Per això aquesta tem-porada hem fet gairebé un club nou, tant de jugadors com de cos tècnic, amb l’objectiu de fer un bon paper.

—Aquesta temporada, l’objec-tiu continua sent l’ascens a 2ª divisió B?No m’agrada parlar d’objectius per no posar pressió a sobre de la plantilla i els tècnics, però com a junta no ens amaguem: volem aconseguir arribar als play-off. Un cop allà, ens pot tocar un equip difícil i no poder pujar. Cap problema. Però sí penso que no quedar entre els tres o quatre primers pot ser una decepció.

—Amb la primera jornada de lliga disputada, el Santboià ja ha sumat 1 punt amb un meri-tori empat a casa del Castell-defels. Com va veure l’equip jugant ja en competició ofici-al?

L’equip va estar molt bé. Va fer un partit molt seriós, vam sor-tir a guanyar el partit i crec que la sensació que va deixar a tots els que vam anar a veure’l va ser molt bona.

—Entre els moviments impor-tants al cos tècnic, n’hi ha dos importants. El primer, ubicar l’exentrenador Quim Ayats a la secretaria tècnica del club. Per què?En Quim és un home de futbol. Ha sigut la seva vida, i hi entén molt. Nosaltres som gestors, la

nostra àrea és la social o l’econò-mica, però de l’esportiva no en-tenem tant. Per això hem volgut

confiar aquesta tasca a algú que entengui tant de futbol com en Quim, i faci créixer el nivell d’es-portiu del club, sobretot amb el primer equip.—La segona incorporació im-portant al cos tècnic, la del nou entrenador, l’Alberto Fer-nández, ex del Rubí. Què us va fer decidir per ell?Com que el Quim s’encarrega del tema esportiu, va ser ell qui el va proposar com a primera op-ció, per ser l’entrenador que més s’ajustava a allò que buscàvem i per com entén ell el futbol. I des-prés tot va anar molt ràpid. Vam parlar amb l’Alberto i en només quinze minuts ja va dir que sí a formar part del nou projecte del Santboià.

—Pel que fa a la plantilla, hi ha hagut una autèntica revolució amb 14 noves incorporacions. Com s’estan adaptant?Molt bé. Lògicament, hi ha a qui li costa més i a qui li costa menys agafar la forma i adaptar-se al sistema de l’Alberto, però estic molt content de com ha quedat la plantilla i de com estan treba-llant.

—Hi ha algun fitxatge del qual estigui especialment satisfet per ser un desig seu o perquè hagi costat molt portar-lo?

Hi ha un que em fa especial il-lusió a nivell personal, però no per aquests motius, sinó perquè és un jugador que torna a casa: Pedrito Bravo. Després d’estar tota la vida al Santboià, va mar-xar l’any passat a la Gramenet, i ara torna amb moltes ganes de convertir-se en un home impor-tant dins l’equip i de fer coses grans. Aquest any hi ha a la pri-mera plantilla quatre jugadors més del filial, i el fet que torni un que es va formar a la casa, em fa sentir orgullós.

“No ens amaguem: volem arribar al ‘play-off’ d’ascens. Si no quedem entre els tres o quatre primers, se-ria una decepció”, assegura

—Parlant, precisament, de la formació de jugadors, del fut-bol de base... Veient els èxits dels equips inferiors es pot dir que hi ha molt de futur al Santboià.Sí, estem molt contents. Fa uns set o vuit anys que es treballa molt bé la base, i els números ho diuen: tenim gairebé 500 infants repartits en més de 35 equips. I això que només tenim un camp, si tinguéssim més espai segu-rament podríem fer més coses. Però de tota manera, el que es-

tem treballant ara amb en Quim en aquest sentit és promoure més la qualitat que la quantitat. Amb això no vull dir que només podran venir infants que juguin molt bé! Vull dir que nosaltres hem d’oferir qualitat a aquests nens i nenes, que venir al Sant-boià els serveixi d’alguna cosa, i no només en el terreny espor-tiu. La nostra tasca és també for-mar-los en valors. Per nosaltres és un orgull quan anem a jugar fora i el club local ens felicita pel comportament dels nostres na-nos. Juntament amb pares i esco-la, també tenim la funció d’aju-dar en la formació d’aquests infants en valors.

—Parlant d’infants i de valors, una de les activitats formati-ves i de lleure més importants pel Santboià és el Campus que celebra cada estiu. Com ha anat aquest any?Ha sigut un èxit. Portem dos anys, i el primer ja va anar molt bé. Però el segon ha anat millor, ja hi ha pares que han demanat reservar per l’any que ve!

—Passant a temes més de club i de gestió. L’any passat, un dels temes estrella va ser l’ar-ribada d’un grup inversor que prometia portar el club a 2ª Di-visió. Finalment, l’acord no es

22 el diari de Sant Boi • setembre de 2013ESPORTS

Ramon AndreuPresident del Futbol Club Santboià

Alberto Fernández, el nou tècnic FC Santboià

L’any passat, el Futbol Club Santboià va estar a l’ull de l’huracà informatiu per dues qüestions: una, l’arribada d’un grup inversor que prometia portar el club a la 2ª divisió A. L’acord no es va arribar a materialitzar per discrepàncies de base. El segon, les inspeccions de les quals va ser objecte per part de la Seguretat Social, juntament amb d’altres clubs de 2ª divisió B i 3ª, per les aportacions fetes els darrers anys a monitors i voluntaris. Un tema que encara està per tancar, i que podria comportar la desaparició del Santboià i la resta d’entitats esportives si es confirmen les multes previstes. Sobre aquests temes i d’altres, com la nova temporada que acaba de començar i el paper social del club, parlem amb Ramon Andreu, president del Futbol Club Santboià.

23setembre de 2013 • el diari de Sant Boi ESPORTS

va materialitzar. Per què?Era una oportunitat que podia ser molt bona per nosaltres, però respectant sempre uns mí-nims innegociables. Nosaltres des del primer dia vam deixar clar que no vendríem el club. No acceptaríem que vingués una persona, constituís una SAD, comprés el 51% de les accions i fes i desfés com li vingués de gust. Nosaltres teníem clar que el club havia de continuar sent dels socis. Sempre ho havien ac-ceptat, però a l’hora de signar van canviar d’opinió i ens van dir que ells en realitat venien a comprar el club. I per això es va desfer.

—Quin era l’acord inicial, lla-vors?L’acord era que nosaltres cedí-em els drets esportius dels ju-gadors. Si a partir de treballar amb ells, amb més recursos i millor, surt un jugador que va a un equip gran, els diners que es generen van per ells, que han fet la inversió. O si el primer equip, tal com deien, arribava a 2ª divi-sió A i generava drets de televi-sió o travesses, els diners també serien per ells. Però a l’hora de signar, vam veure que demana-ven cobrar les quotes del futbol base, quotes de soci... aquí tot es va tòrcer i vam renunciar a l’acord.

—Es senten decebuts o enga-nyats?No sé si hi ha hagut afany d’en-ganyar, perquè als inversors no-més els hem vist un cop durant la negociació. Tot ho hem fet a través d’intermediaris, i vull pensar que s’ha pogut perdre informació pel camí i que aquest és el motiu de que una part no tingués clar el que volia l’altra.

—Un altre afer important en què està immers el Santboià són les inspeccions de la Se-guretat Social, com d’altres clubs de la categoria, que us reclama les cotitzacions de les aportacions que heu fet a vo-luntaris i monitors els darrers anys. En quin moment estem?Estem igual. Tenim una inspec-ció oberta, pendents de tancar l’acta, a l’igual que els sis o set clubs de 2ª divisió B i 3ª que es-tem afectats. Ara hi ha una mo-ratòria fins el gener, per defi-nir quines quantitats sí, quines queden exemptes... i és un tema que ens preocupa, perquè una multa de les quantitats que s’es-tan parlant comportaria la desa-

parició dels clubs, també la del Santboià. Encara que ens donin deu anys per pagar-la, no tenim diners per fer front a aquesta despesa.

—Quantes persones en aques-ta situació té el Santboià?Persones que perceben una compensació que venir a ajudar, a fer de monitor, potser unes 80 des del futbol base al primer equip. Però són aportacions que potser van des dels 100 euros fins els 800. I són aportacions necessàries, perquè ja que vé-nen a ajudar, com a mínim que no els costi diners, perquè amb la benzina que gasten per venir, o si conviden un dia els nens, ja se’ls gasten. Però si algú ha de cotitzar per aquests 100 o 200 euros, estarà penalitzat a la de-claració de la renda i no vindrà perquè llavors li sortirà molt car. Clar que un jugador que co-bra 900 euros o 1.000 ha de cotit-zar, estem d’acord. Però fer-ho per aquestes aportacions míni-mes no té ni cap ni peus.

—Hi ha perill real que desapa-reguin els clubs?I tant que sí. Tots som clubs mo-destos i no podem fer front a les quantitats amb què ens volen multar. I això no seria només un drama a nivell esportiu, sinó també social. Nosaltres tenim 500 nens jugant aquí, entrenant, socialitzant-se, fent esport... pagant molts pocs diners. Si de-sapareixem i els nens no poden venir aquí, hauran de quedar-se al carrer o buscar activitats més cares.

—Què reclama el Santboià?Nosaltres no diem de no cotit-zar. Només demanem, primer, que sigui a partir d’una quan-titat concreta, i segon, fer-ho a partir d’ara que coneixem les regles del joc. No ens poden re-clamar ara els diners amb caràc-ter retroactiu de cinc anys enre-re i la multa.

—Us heu organitzat els clubs afectats?Sí, tots anem a una. Tant els clubs afectats com els que no.

—Fins on esteu disposats a a–rribar?Tots els clubs hem acordat que si no es troba una solució viable per evitar la nostra desapari-ció, aturarem la competició, des del futbol base fins els primers equips, com a mesura de protes-ta i de pressió.

—Sou optimistes respecte al desenllaç d’aquest afer?No sé què pensar. Suposo que sí perquè és injust. Si un club ha de desaparèixer per una mala ges-tió, per haver estirat més el braç que la màniga i estar carregat de deutes, no hi hauria res a dir. Però haver de desaparèixer per-què vingui algú a mirar una cosa que sempre ha fet tothom, selec-cioni uns quants clubs a l’atzar i deixi sense inspeccionar molts altres i t’imposi una multa injus-ta, això no ho podem consentir.

—Ara mateix quin és l’estat econòmic del club?Quan vam entrar al club vam trobar un deute important i es-tem a punt de deixar-la a zero, però ara ens trobem amb un problema: els dos espònsors de la samarreta, Lauro Clariana i R5R, ens han deixat de patroci-nar per culpa de la crisi, i això és un cop important perquè les aportacions de tots dos ens su-posaven la meitat de tot el pres-supost pel primer equip. Però crec que a nivell econòmic es-tem fent bé les coses, els juga-

dors cobren i tot va funcionant poc a poc.

—Esteu satisfets amb el suport municipal?Molt satisfets. L’Ajuntament es fa càrrec de la despesa de la instal·lació, i a més rebem una aportació pel futbol base. Però a banda del tema econòmic, sempre ens sentim escoltats. Després ens poden ajudar o no, però sempre estan oberts a es-coltar-nos, i això s’agraeix.

—El club ha posat en marxa diverses iniciatives per atreu-re gent a l’estadi. Estan funci-onant?No gaire, i no ho entenem. Hem abaixat el preu del carnet a 100 euros l’any; el soci que porta un soci nou s’emporta 25 euros en efectiu, és a dir, que si por-ta quatre no paga res, o si porta vuit no paga i a més s’emporta 100 euros; amb el carnet hi ha descomptes importants a esta-bliments de la ciutat, com el Le-roy Merlin o el Pans & Company. Però entenem que el suport del soci pot estar condicionat pel

paper del primer equip, per això tenim l’esperança que amb les promocions i el bon paper de l’equip a 3ª puguem incrementar el nombre de socis. Tot i això, s’ha de remarcar que estem molt contents amb els socis que tenim i del suport que donen a l’equip, tant a l’estadi com als desplaçaments.

—L’assignatura pendent, tot i així, és sumar més gent jove a la graderia. Com ho esteu tre-ballant?És cert que la mitjana d’edat és molt elevada, i estem treballant en dues línies. La primera, una novetat d’aquest any, és el car-net de soci per a menors de 25 anys, amb les mateixes avantat-ges que el carnet de soci normal (promocions, descomptes,...) però amb un cost de només 30 euros l’any. I la segona, incre-mentar la presència a les xarxes socials. Des de fa dos o tres anys, intentem tenir una pàgina web potent i ben actualitzada, i uns perfils a Twitter i Facebook molt actius per acostar-nos més a la gent jove.