.«Ei

5 Mm

ANT III

S E T M A N A R I P O P U L A R I N D E P E N D E N T

Palamós 9 de Febrer do 1929. NÚM.

OO - • ' ' - • — —

P R E U S D E S U S C R I P C I O OO R E D A C C I Ó ! A D M I N I S T R A C I Ó o 0 M A U R I 1 V I L A R . 2 . sea JN. 0 e

Fera, trlmestra 2'2S ia. 0 " Anuncis' ccmunicaU i reclama a preus »egónc tarifa. Eitrangar, un any 15'0O Id.' Pagaments e Is b»Btr«t«.

OO

er amor a la terra

N otes Ans d 'en t ra r de plé a ]«s narracions, pVii mn IranF-

cr iure un»s l leugeres notes, JndispensabiMs j^er a ]a comprensió de llocs, donant a ontendro qnó són Les Gara r res , tal i com les he vistes, i i l ié per lani el meu pun t d 'ovir a tota base ciantíflca. Entenc p" !- GAV: T-res, al conjunt de macisos compresos dins l'àroïi que tanca una línea que passés per: Onyar, Tnr, Baix Em-pordà, la mar Mediterránea, Vall del Ridaura i comar-ca selvatana.

Cara a l 'Onyar i al Ter, l 'hermós mtcís , que osten-ta 6] i an tua r i dels Àngels; l imitant la Sel ra la vistosa carena que ar rencant del macis anter ior va a mori r suaument a la mar; pel costat del Baix Empordà coa-t ra fo r t s i estrebs fo rmant els pr imers , apacibles i ar-reconades sotalades i els segons, hermosea planes com Us de Sant J u a n de Palamós i Calonge, pel cantó de mar aquest seguit de platjes, cales i puntes , comença-deà a Palamós i finides a la Pla t ja d'Aro, que festone-gen un dels més bells bara ls de la costa catalana. Si ens situem en el passeig que mena de Palamós a la farola, veurem de les Gavarres , tot el cantó d'elles que mira a lUvant i ens será fàcil comprendre- la dins una línea corba, quedant-nos, a mit jorn I t visualitat de t u rons que pe r t anyen a la serra de Sant Baldiri, i a nos t ra espatlla, vers al nord, endevinarem la s e r r t

costera que podrí ' m c i r - r e do Bípiír ; enl re aquí^Ries dugués i la primera, com^lades que serveixin <le lli-gam entre (^llep. Si pujiun a un dels cinia culniinanis aleshores ens donamni ben bé compUi, iio sols de la bellesa, sino laml)é do la extensió de la sfrrnlí ida. Si agafem el Daró rom a divisoria dol macis dols Àngels i els a l t res que queden a l levant del n aleix, vüUK^m ar rencar dues carenes en direcció a mar: la de Roitr . nyá i una de Central que és la veii tablo Gavarra , qniu nom ostenla un dels tu rons dominants , unides amb dues pel comal do cá'n Llac.

De manera , que o b s e r / a r e m que la seri'a do Roma-nyá es perl longació del macis anlcr ierniont dit i la central neix en la deprepsió del Daró i va enlairanl-.se fins al puig d 'Arques (cuiminani) i d ' aquí t r inca m direcció nord-est passant per La Ganga i no molt l luny, pren f rancament la dir0«50Íó osr, anant plegant-se suaument , desdo el pni;<ç Cargol por a anar a moj-lr a la costa a Sant Daniel. Eix nucli, és el més impor-tan t no sols per la l largada, sinó també per posat-ir els culminants do la serra .

Del Daró pu ja també una a ü r a comalada (la d'on Geronés) que s 'uneix a la Gavarra , p rop del luas Sit-jetes, i una serie de petits tu rons oi-ientats en pendent al Baix Empordà , que són l 'encís del l logaret dels Metjes. Del puig d 'Arques, arrenca el comal de cú'n Dalwau que t renca també en direcció nord-est, anant a finir al mas d'en Sala, en la vall del Riu Fi-ei, se-guint aquesta direcció, es t roba isolat el macis de can Mont, uni t a l 'anler ior pel comal dels Lladres i a lle-vant d 'aques t la plana de Calonge i el g rup de turons

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA B R A Y A

ílels Vílars i Traumal, que fineixen al mar; entre

aq'iots i la carena de Vallvanera, es troben sotalades

i una valleta, que comunica «mb el pobl«t de Fanals.

En el Puig Cargol, arrenca iin comal-macis que va

dos de Vali-lIóbregA a La Bisbal i on s'hi troba el

llogaret de Kiior i a ponent d'aquest manís es troba

ol que surt del Terme Gros i va a morir a Sant Po!.

formant dos serrats paraléis (Caramany i v.a'n Puig-

nsifi) i entre mig es troba la poética ei-miLa de Santa

Llu-'ia de l'Arbí^s.

Descrita a gr*ns passes la serra, so's resta pai·lar

dels naserius (pie s'hi arroclocea que s-'m:Sant Cáb. iá

(lu JJadós (Siiut Meijorf), Sant Cebrià dols Alls (Gamos)

l'Mtor, Romanyá, Fanals i Sant Pol; no hi compto els

dnl macis dels Àngels ni els que ja estan en les ver-

fiíiiiis o valls obertes a la plana. Es fácil comprendi'e

íA gran nombre do masies que agrupen aquestes pe-

tites parròquies malgrat que les tflllncTes de bosoos

influeixen fortament en la despoblació.

No són riques en aigúes aquestes comalades, peró

tenen certa anomenadf»^ en que po^ caudaloses, les de

Filor, Panedes. Be!I-llo3 i Salenys. Aigúes ferrugino-

ses se'n troben algunes al serrat de ca'n Alenyá i rie

potables moltes més, ja fluint de la t^rra, ja eti forma

de mina, qu'anirem descrivint a son temps i hora. Kts

habitants són franca i hospitalari» so^s el seu exterior

rústec i aixó els fa dignes de corslderàció i esnma.

Clar que la seva manca de vida social ofereix certs,

contrastos, que hem d'acceptar i fins disculpar, en

lionor a la sova bona fé.

I ara, coneguda ja la casa i els estadants ens ontafura-

rent al seu interior, i gaudir do les seves comoditats i

presentables, ço que farem ben aviat, començant per

l 'anada a Romanyá .

ÀLiuíiiT VILA.

E . s a i x i

Bó, ara resulta que hom projecta t'^líar, si és que no

s'ha començat ja, t ls pins que embelleixen la noslra

platja de la Fosca. I I o hem llegit a «Marinada» i ara

tenim davant els ulls el quinzenal barceloní «Excur-

sionisme», el qual protesta del fet bó i lamentant-se

do no saber el nom de qui en sia culpable per escam-

ptr-lo als quatre vents.

No és fácil que aquestos ben raonades protestes

dels amics de «Marinada» i «Excursionisme»'- t inguin

cap efecte pràctic Si el propósií de tallar la pineda,

dels típics aplecs palamosíus és cert, no per això dei-

xarà de portar-se a terme.

J a veiem la platja de la Fosca sense els sfus pins

inoblidables. El turó pelat, soMiari, farà llàstima. I la

Roca Negre, la gran companya dels pins, enyorarà el

deix aromàtic dels veíns, exhaurit al ense.nis (pie la

seva vida.

Quan l'endemà de la nos r i festa Major, en aploii

gerjuanívol, ens trobarem a L-i FOSCÍÍ , menU-es bren^i-

ro:n damunt la sorra ñaís.siini, co'pits p(}r la mentor

del Sol, no podrem evitar, amb cBi'ta a^alenconia, el

record d'.iquell« pins d'ombra protectora, sota dels

quals h'WÍPrn pasí'ít lauls bells momnnfs.

Protestar? Prou! Píu-'í, qu'\ ea ir.Mi'-íem? La vida

moderna ós així. L'-i civi;iizi'?ió ós m&tcrialisla. I el

materialisme hoabcisnéga lor.

PorlíMti, doncs, anar pro^ostant. Perdrí(-m el temps.

Ningú ens oíria. I, pi '-us s<'idien, girai'ien la cara per

amagnr una rialla m(>fota.

L'^XOI J . P O L A S

J V i o n o g r s í i a l i i s t ó r i c a

1

¿e h

a a e a i a m o 5 1 cncontorni

p e r

Alo.tíéa Fél'sx ParatíiJa i Rol j fr t

X I

ArriLacla clc 5oL.r.ms i lioin.'í em;nents al port cía la Vila.

Vísiíá el port, i fins la població, sembla, l ' i l iustre

senyor D. IVre de Médicis, germà del no menys il·lus-

tre Duc de Florència.

En la gahra del general Guil londrada, que amb

Pesquadra que governava es'áva surta en aquest port

hi ya morir un canceller seii nomenat Pere Diaz, do-

nant-se-li honrosa sepultura en la població el dia 5

de ^un}^ de 1578. El 12 de febrer de 1577, h i morí tam-

bé en una galera del Duc de Marta un altre canceller.

E l Duc de Sessa, en l 'any 1578, visi'á molt detingu-

dament la poi)lació, sortint després per a Nàpols.

No sempre foren dies de gloi'ia per a Palamós i la

seva mateixa badia i port, causa del seu • engrandi-

mení i benestar, contribuïren a la seva ruina i que

líurs pacífics nioradors presenciessin un dia de dol i

aflicció per haver-s«^ presentat en ses aigtles.el crudel

Barbarroja, terror dels mars, amb llur famosa esqua-

dra, passant a saqueig la població, segons ho conta el

testimoni presencial D. Ani íoc Brugai-ol Codina, no-

tari de Palafrugell, en escriptura pública per ell au-

toritzada en els folis 247 i 248 del tomo amb cobertes

mm Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA BRATA

d3 p >rgatní qu3 compréa les deis anys 1542 i 1543.

El relat del dit notari, escrit pel propi notari en ca-

talà diu aíxís: «Faig memoria per al pervindre, jo An-

tíoc Brugarol Codina, notari, com disposant-ho la di-

vina Sabiduria el dissabte sis dM mes d'octubre del

present any 1543, vingueren vint galeres i tres fustes

dü turcs procedents de l'exércit turc qu'estava a Mar-

sella, havent arruïnat Niza, combatut, prés i en part

cremat Roses, entraren en el moll d'aquesta rila i vist

per nosaltres, aixó és, per tots els vasalls de la pre-

sent jurisdicció anarem amb les nostres armes a dita

vila, qu'eren doscents homes, i pel camí oírem cantar

cigales i vegerem un cèrcol de color a la lluna, cosa

miraculosa; aixó era el dissabte abans.

Quan estiguerem en el lloc de Sant Joan ja les ga-

leres bombardejaven la vila: hi entrarem trobant-hi

solsament vinticinc hoinos; lluitarem contra els turcs

i ens fou precís abandonar la vila fugint a la desban-

dada i deixant-hi els següents homes, que el pròxim

dimart foren trobats morts: primerament mossèn Joan

Andreu, prérere sacristá do Palafrugell, al qual de-

capitaren i obriren el ventre, arrancant-li el cor. Pe-

re Roig, Jeroni Soler, Joan Serra Ferrer i Esteve Ma-

sot de Montrás, els quals foren cremats, i un cop

amos de la vila, la cremaren el mateix que l'eiglesia

i els seus retaules.

E R E S En el món no cal estranyar-se de res a voltes el fet

més insignificant pot ésser la causa d'una guerra es-

tesa. O de It glorificació d'una personalitat ignorada.

Vegeu, ara, l'éxit periodístic i literari que acaba

d'assolir un periodista gironí —el senyor Starter— en

l'<Autonomista>, de Girona, comentant els incidents

ocorreguts a Palamós, en l'encontre Palamós S. C. - U.

I). Girona.

El senyor Starter, amb el treball periodístic de re-

ferència, ha donat un pas vers el camí de la celebritat.

Quina visió tan profunda, ultra real i gran guinyoles-

ca! Quin alt sentit dramàtic! Adeussiau, Lenormand.

Ja podeu plegar el ram. Us ha sortit un gra inguari-

ble. Bou al pot.

No sabem si amb anterioritat, l'aulor del monument

literari susdit s'havia fet remarcar en el terreny pe-

riodístic. Cr. iem que no Ans al contrari. Naturalment

La ressenya no és el seu fort. El seu element és el

drama futbolístic.

Per aixó l'home no s'ha destapat fins que li ha sor-

tit al pas l'espectacle de Palamós. Allí s'iii ha trobat

bé. L'árbitre, més dolent que la tinya, havia robat el

partit al Girona. Els jugadors gironins, pobrets! eren

uns angelets de rínxols rossos com fils d'or, qu« feien

pessigolles al mélic d'en Porro, amb la pótela, amb

tota la santa innocència. L'Escuder matava les puces

a En Company i raspallava ei flmtus d'En Forné. En

En Gauxía feia xisios dolents per fer riure al refií. I

els de Palamós, (iesagraíis, se'ls varen menjar de viu

eu viu sense püssar-los per la graella. I varen conver-

tir el nas del senyor Pla (un L'zcudun de per riure) en

una catarata. 1 al àrbitre el varen desfer a males mi-

rades i després varen convidar-lo a xocolata amb

pastes.

Per llegir Iota aquesta auca sincera i imparcial bé

val la pena de fer cúa als cafés. I després de llegir-la,

tot bon gironí, que no pot permetre que el tseu>

equip empati (?) amb el Palamós, malgrat l'ajuda dels

àrbitres i de «les satisfaccions>, s'ha vist obligat a en-

viar uns mots d'admiració al cronista que per justifi-

car cenes coses, omplenava de llot a un club pel gros

delicio d'haver-se atrevit a jugar millor que'! campió.

L'éxií periodístic ha estat esclatant, Inenarrable.

Mireu com s'obren les portes del 'immortalitat... i les

de la fortuna. L'Autonomista s'ensorrarà de pessetes

i el lin rat rxcels també.

l'eró Veiem un perill. No tothom es menja jugadors

n'hi esmicola refiïs. Aixó passa a Palamós, enlloc més

que a la vila de la Costa. Qué consti. Ara bé: sense

fonament no hi ha drama possible i el senyor Starter

s'abun-iiá de valent i veurà en somnis la gloria que

fuig entre núvols d'il·lusions. . .

Veiam, veiam, escoltem,. . . . Vista alegre. Cops de

puny, prcdrcgtdes, cursos de cavalls muntats per

guàrdies, curses pedrestres. Comité Provincial. Man-

ganilles, compres de vots, satisfaccions que s'en van;

alira mena de satisfaccions que vénen. Camp Palafru-

gell. Gauxía, el boxador; patacades; ull de vellut d'En

Sojo. . - Qué sentim, que diuen? Sí no pot ésser. Si ai-

xó ho fan a Palamós

Que fa parat, el gran dramaturg? Aprofitem el

temps que la vida és curta.

KBEPER

AQt EfcT Nt^WF-EO HA EbTAT REVIPAT PER 1A

CENSURA GOVERNATIV

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA. B R I TI.

c arnavai

a n y

Perquè c.ctü trista L na?

cii el seu in rar s onJcv. i ia

una tristor j)roluní la;

|)!;iny el tm cor enamorat

CAinapcrf] ul 1 o l i l i Ja t

en la inés gran j>;;nojnLra.

L a tristor tjiie I a . lapara

és p ;rqii!; està enamorada;

son j)it Latcga aniL claltr,

susp.ra, ja ka p :rclut lu fé

(I es.scr-ne més e5t..macla.

seiis lilis l ian cspiirnríjat,

I l ina l làgr ima l ian J e i xa i

i 'aur j ro<jalissa,

1 acjiicsta l làgrima lia refermat

lo iiio!t c|ii el sen cor Irissa.

[PoLre L i n a . . .

en el ten mirar s encJevina

niia tr stor proí'ond i;

p lany Í1 nn cor enamorat

esmaperdut í oLlidat

en la méa gran penombra.

Ja surts del teu Jetargi. El teu son ha durat un any

¡ tornes per esplaiar-le. Ja no vols romandre més en-

sopit; ós la teva festa.

(Jada any ets nat i mores jove; la teva vida sols du-

ra tres dieí, ditxds lu. T'allunyes do lot sufriíiitaii

nap pena e^ preocupfi i ni menys vols sabflr-ne res,

r.Q lot el rius; la teva fos a én d'alegria i d'esplai í fins

la fRç causa línlles.

Tu acabaras la missió on la terra havent ft t divor-

lir l'humaniíaf, nientros jo, pobro morta), hauré de

lluitar i sofrir, com sompro, l'oterna pi'ossa.

I així passarem" ois anys osperant que reloi'nis. Tu

jít no em coneixerAs perqué seré un voli més jo prou

ot recordaré. Perí) será una remenihj-anQa que farà

entristir encara més iLon pobre cu¡'.

JOAN FIGUERES

J. F. I R.

liÉrerla "LIS iíL GOLIIRES" A N T O N I 6 Ü E L L

7enyi s t rei't..t¿ Jc Iota classe Je trajos i ve&tlfs l

els seus sirmíat-s.

D ois I astres ieriwis a Jes SIS hores.

D E / P A T X 0 5 :

5»L«>eii« Velles, tí i Frogíé. 5l - G I R O N^A

PaíK-lg Cl·lst -Lr. 9 - P A L A M Ó S

TALLl íK^ : ]\crci.'7 - G I R O N A

o t i c i a r i Ha estat nonipnaí secretari del jutjat municipal do

la nostra viia el senyor Juli Figueras d'AImar. Enho-

rabona.

Ks troba eníre nosaltres disfrutant de dos mesos de

poi'uiís l'tíüiusiasta jugador del nostre «Palamós, S.

C.í, ii'Aiiloni Rihas «Madriles».

Per ameníizar los ballades típiques de Carnaval en

els carrers do la víla es celebra el corresponent sor-

teig en la casa d(» la vila el dimarts passat del que le-

sultá haver de locar dissabte nit, diumenge i cerca-

vila del dilluns l'orquestra del Centre i dilluns tarda

i dimarts la del Port.

REGIvSTRE CIVrf.. - Inscripcions fetes en el de la

vila durant el passat mes de gener:

NAIXRMENTS: Rosa Tolosa Barnés, Joan Serra Cerda

innomenats: Romaguera Buscarrons, Salamó Garcia;^

Vergés Sagué.

MATRIMONIS: Joaquim Oset Torrent amb Raimunda

Ayats Torrent, Amador Radresa Pareta amb Frances-

ca Guitart Ferrer, Lluis Puig Vidal amb Pilar Casa-

novas Bosch i Pere ^atas Mitjans amb Angela Fonoll

Ribas.

DEFUNCIONS: Dolors Torroella Garrell, de 57 anys;

Josep Prats Sala, de 76; Angel Mateu Mateu, d® 24;

Margarida Qúera Reinal, de 74; Joan Pascalét.Marga-

rit, de 70; Joaquim Mateu Plau, de 40; Francesc Ri-

bas Mayol, de 49; Consol Badosa Sequir, dé 72; Car-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA B R A T A

men Juanals Cama, de 75; Maria Gabaidá Cano, de 65 Enrío Oliu Freixá, de 62. A demés dos mendicants; desconeguts que moriren: un en l'alberg municipal i l'altre en la via pública.

Moviment del moll comercial durant la passada setmana:

Vapors estrangers: cisonzo» i cD^ride» italians «Ithakos» grec; cCarpio» angles; <Hinnoy> norueg. Vapors nacionals: «Cabo Espartel •», «Vilafran ca> «Cabo Santa Pola» i «Torres i Bages» Veler: «Maria Asunción».

El diumenge els exercitants de la tanda d'p]xer.-íicis Espirituals celebrats suara al «Geroglífic» de la Fosca feren una processó al matí del diumenge passat.

Els arbres morts del passeig i demés oan'ors de la vila han estat substituíts per més a més; se n'han plantat d'altres al carrer dels Aliáis.

Ens imformem que en acabar so l'nny mn-íical, el dimecres de Cendra, l 'orqueslrina «PalHinós» qiio ha vingut actuant en el Casino El Port, quedará disolia. Per reemplaçar-los en l'esmentada sonietat pe n'ha constituït una altra baix la direcció-del noslre bon amic el mestre Ramón Cases.

La companyia de sarsuela que dirigeix el senyor Beut, el di-marts d'aquesta setmana donà una representació de les cone-gudes obres «Molinos de Vien-to», «La Verbena de la Paloma» i «Chateaux Margeaux». Les du-gués primeres no oompUgueren gaire a la nombrosa concürj'éti-eia qu'emplenava el leatre de-gut a no ésser presentades amb gaire propietat.

La diada de la Candelera rs feu remarcar pels lluidíssims balls que es celebraren al Casi-no «El Port» i Centre R. Fedoi-a ambdós concorregudíssims. En el del diumenge que tingué ilof^ en la primera de les esmentades societats no hi assistí gaire con-currencia.

0 0 «OOe·^OOO^^A·O·O OQ

J A Z Z - B A N D O R Q U E S T R t N A

m Píl li m 0 MMIM E E mmíi

D i r e c t o r :

Jaume Castel ló

0 o

Inimitebla conjunt «n Concerts i Eallables Coopera també cn

Raviates i Varietats ooOOOoo

Per s contract-is Climent Roig Torroella de Montgrí

Jaume Castel ló Palamós

S. Pla a Vi l lena Centre General de Suscr ipcior is

V^enda 1 suscjij3Ci6 a fo/ti mena de^ ^eriñJtcsis i

re"'sffs nacionals t eslrongereííj.

(Jorresponsa I J c I e (U pijncipaJs edüpiia !s

Barcelona i JVf<i</rií^>.

h eÉruln

No m m u

No tenjeii

Topna als ca-bells illanco el Sfiu cGloí" natu-ral 8SD;e ie-nyir-los. .

m m m

.PiiH

i : R o v a i S p o r t o y a

CcrrantíS, 38 i ^o

a r

tl

B e g u d e s c e m ^ r c a - 5 t r v e j

a c i i r a t - L i o c « e i e i ; n i ó

d e J s a i m a n t ò d e l s ¿ j o r f s

« e * Q it

i t s t

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COST* B R A V A

'i í í !

•jí

ti

es... MARÍA ARTIACH

la exquisila gallela, dulce y sabrosa amiga de paladares refinados.

f i

Gdr/lon Tea

B¡5CUÍt

Desayuno ideal, postre exquisito, complemento indispensable de una buena comida, la auténtica

MARÍA A R T I A C H la galleta por excelencia, está en todas las niesas, a todas horas.

'^JÍr'wiocPáUca-y¿xce£2níe pa/v e{ ié MARIA ARTIACH

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

íim s M\m

A K T I I I

SETMANARI POPULAR INDEPENDENT

Palamós 9 de Febrer-de 1929. NUM, 6'>

PREUS DE SUSCRIPCIÓ O O oo REDACCIÓ 1 1 ADMINISTRACIÓ

Palamia, trímeitrt p t S B , 0 %

r V i A U R l 1 V I L A R . 2 . S E G _ . N .

f o r a , I r l m v B t r a

K « t r m n | « r . u n a n u • . • . 2 ' 2 6

1 5 0 0

i d .

i d , O O O O

A n u n c i s , c o m u n i c a t »

P a o a m i i r e o l a m s a p r e u s s a g ó n s t a r i f a ,

i n t s a J a b a s t r e t a .

er amor a la terra

N ote 5 Ans d'entrar de ple a les narracions, plru mn tranp-

criure un«s lleugeres notes, indisppnsal>]ps per a Ja comprensió de llocs, donant a entendre que són Les GaTarres, tal i com les he vistes, i alié per lant el meu punt d'ovir a tota base científica. Entejic per Oav; r-res, al conjunt de macisos compresos din?? l'arna que tanca una línea que passés per: Onyar, Ter, Baix Em-pordà, la mar Mediterránea, Vall del Ridaura i comar-ca selvatana.

Cara a l 'Onyar i al Ter, l'hermós macis, quo osten-ta el santuari dels Àngels; limitant la Selra la vistosa carena que arrencant del macis anterior va a morir suaument a la mar; pel costat del Baix Empordà coa-traforts i estrebs formant els primers, apacibles i ar-reconades sotalades i els segons, hermosos planes com Im de Sant Juan de Palamós i Calonge, pel cantó de Mar aquest seguit de platjes, cales i puntes, comença-des a Palamós i finides a la Plaija d'Aro, que featone-gen un dels més bells barals de la costa catalana. Si ens-èituem en el passeig que mena de Palamós a la farola, veurem de les Gavarres, tot el cantó d'elles que mira a llevant i ens será fàcil comprendre-la dins una línea corba, quedant-nos, a mitjorn Is visualitat de turons que pertanyen a la serra de Sant Baldiri, i a nostra espatlla, vers al nord, endevinarem la serra

cosiera que podríc m dir-ne do Bagur; entre aquestes dugués i la primera, comalades que serreixin de lli-gam entre el]e.«. Si pujeíii a un dels oims culminants aleshores ens donarem ben bé compte, no sols de la l)ellesa, sino lanjbé do la extensió de la serralada. Si agafem el Daró com a divisoria del macis dels Àngels i els altres que queden a llevant del n'ñieix, veurem arrencar dues carenes en direcció a mar: la de Rom: . nyá i una de Central que és la vei ital)le Gavarra, quin nom ostenta un dels turons dominants, unides amb dues pel comal do cá'n Llac.

De manera, que obsers^arem que la serra deRoma-nyá es perllongació del ma<ns anteriorment dit j Ja central neix en la depressió del Daró i va milairaiit-se fins al puig d'Arques (culnünani) i d'aquí trenca en direcció nord-est passant per La Ganga i no molt• lluny, pren francament la diro<!CÍó est, anant plegant-se suaument, desde el puig Cargol per a anar a morir a la costa a Sant Daniel. Eix nuch', és el més impor-tant no sols per la llargada, sinó també per posseir els culminants de la serra.

Del Daró puja també uua altra comalada (la d'en Geronés) que s'uneix a la Gavarra, prop del mas Sit-jetes, i una serie de petits turons orientats en pendent al Baix Empordà, que són l'encís del llogaret dels Metjes. Del puig d'Arques, arrenca el comal de cá'u Dalaaau que trenca també en direcció nord-est, anant a finir*al mas d'en Sala, en la vall del Riu Fi-ei, se-guint aquesta direcció, es troba isolat el macis de can Mont, unit a l'anterior pel comal dels Lladres i a IIh-T a n t d'aquest la píana de Calonge i el grup de turons

AÜÉiA

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA B H A T Í

del. \üar3 i Traumal, que flnei:.en al mar; entre

aquets i la carena de Vallvanera, es troben sotalades

R ' P P ^ B ' " ' de F a n a l s . En el Puig Cargol, arrenca un comal-macis que va

des de ValNltóbrega a La Bisbal i on s-hi .roba el

1 oga.et de Fuer i a ponent d'aquest macis es troba

el que surt del Terme Gros i va a morir a Sant Pol

formant dos serrats paraléis (Caramany i ca'n Puig-

nau) , entre mig es troba la poética ermita de Sanfa Lhnua de l'Arbós.

nesorita a grans passes la serra, so^s resta .parlar

1 Cebrià de Lladás (Sant Motjes), Sant Cebrià dels Alls {Cam<ís)

í or, Romanya, F.nals i Sant Pol; no hi compto els

dol macs dels Àngels ni els que ja estan en les ver-

s«nts o valls obertes a la plana. Es fácil comprendre

e gran nombre de masies que agrupen aquestes pe-

nes parròquies, malgrat que les tallades de boscos

influeixen fortament en la despoblació

No són riques en aigües aquestes comalades.peró

tenen certa anomenada, en que poc caudaloses, les de

Fitor, Panedes, Bell-lloc i Salenys. Aigües ferrugino-

ses se'n troben algunes aLserrat de. ca'n Alenyá i de

potables moltes més, ja fluint de la terra, ja B„ forma

de m.na, qu'anirem descrivint,a son irnups i hora. Eis

habitants són francs i hospitalari, sots el seu exterior

rústec , aixó els fa dignes de consideració i estima

Clar que la seva manca de vida social ofereix certs

contrastos, que hem d'acceplar i fins disculpar, en

honor a la seva bona fé.

I ara, coneguda ja la casa i els estadants ens entafura-

rem al seu interior, i gaudir de les seves comoditats i

presentables, ço qu . farem beu aviat, començant per

l'anada a Romanya.

Ja veiem la platja de la Fosca sense els seus pins

inoblidables. El turó pelat, solilari, farà llàstima. I la

Roca Aegre. la gran companya dels pins, enyorarà el

Q.ian_ l'endemà de la nos r i festa Major, en aple--

germanivol, ens trobarem a La Fosca, mentres brena:

re n damunt la sorra finíssima, colpits per la roentor

™ «erta malenconia, el

Z h„ - protectora, sota dols quals havíem pas,at tants bells moments

I rotestar? Prou! Pe, , . „„ ^a vida

moderna es així. L . civilització és materialista. I el materiahsme ho abas.sega tot.

Podem, doncs, anar protestant. Perdríem el temps

Nmgu ens oiria I, si .ns sentien, girarien la cara per

amagar una rialla mofe!a.

KLOI ,T. POLAS

J V t o n o g r a í i a k i s t ó r l c a

J. !.

a J e P a l a m ó s

I encontorni

Mossèn Fél i . L·j.J, ; R o U r t

X I

omej emmenti al port Jc la ArriLaJa Jc iSoL·lrans i Ii

ALBERT VILA

E s a i x i

Bó. ara resulta que hom projecta tallar, si és que no

s ha començat ja, els pins que embelleixen la nostra

platja de la Fosca. Ho hem llegit . .Marinada, i ara

tenim davant els ulls el quinzenal barceloní c Excur-

sionisme., el qual protesta del fet bó i lamentant-se

de no saber el nom de qui en s i . culpable per escam-

par-lo als quatre venti.

No és fácil que aquestes ben raonades protes'íes

dels amics de «Marinada, i cExcursionisme. tinguin

cap efecte pràctic Si el propòsit de tallar la pineda

dels típics aplecs palamosíns és cert, nò per aixó dei-

xarà de portar-so a terme.

Visiiá el port. i fins la població, sembla, l·ll·lustre

t Z T H -- - W Ire Duc de Florència. J^ ' I ÍUS

E n l a gakra del general Guillondrada. que amb

esquadra que governava eslava surta en ¡ q Z t port

In va mor.r un canceller seu nomenat Pere Díaz I

iiant-se-l honrosa sepultura en la població eTd i f s

de ;u„y de lo78. El 12 de febrer de 1577, hi m o r í t o

Ü.1 Duc de Sessa. en l'any 1578. visúa molt detintr,,

dament la població, sortint després per a M p T

ho sempre forsn dies de gloria per a P á l a L . i la

ment , benestar, contribuïren a la seva ruina i

lurs pacífics moradora presenciessin un dia de d o H

aflicco per haver-se presentat en s.s aigües el Lude

Barbarroja terror deis mars, amb llur f L o s a esqua

di a passant a saqueig la població, segons ho ooní «1

testimoni presencial D. Antíoc Brugarol Codina no

an de Palafrugell, en escriptura pública pe "eU Z

«oruzada en els folis 247 i 248 del tomo amb cob rt.s

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA BRATA

men Juanals Cama, de 75; Maria Gabaldá Cano, de 65 Enric Oliu Fraixá, de 62. A demés dos mendicants; desconeguts que moriren: un en l'alberg municipal i l'altre en la via pública.

Moviment del moll comercial durant la passada setmana:

Vapors estrangers: «Isonzo» i «Doride* italians «Ithakos> grec; cC»rpio> angles; «Hinnoy» noriieg. Vapors nacionals: <Cabo Espartel», «Vilafranca», fCabo Santa Pola» i «Torres i Bages» Veler: «Maria Asunción».

EI diumenge els exercitants do la tanda d'Exercicis Espirituals celebrats suara al «Geroglífic» de la Fosca feren una processó al matí del diumenge passat.

Els arbres morts del passeig i demés carrers de la ri la han estat substituïts per altres; més atnés, se n'han plantat d'altres al carrer dels Aliáis.

Ens imformem que en acabar-sp l'any minLcal, el dimecres.de Cendra, l 'orquesiriua tPalaniós* qnn ha Tingut actuant en el Casino El Port, quedará di.-ïolta. Per reemplaçar-los en l'esmentada societat Pe n'ha constituït una altra baix la direcció del nostre bon aMiC el mestre Ramón Cases.

La companyia de sarsuela que dirigeix el senyor Beut, el di-marts d'aquesta setmana donà una representació de les cone-gudes obres «Molinos de Vien-to», «La Verbena de la Paloma» i «Chateaux Margeaux». Les du-gués primeres no complagueren gaire a la nombrosa concurrèn-cia qu'emplenava el leatre de-gut a no ésser presentades amb gaire propietat.

La diada de la Candelera ps feu remarcar pels lluidíssims balls que es celebraren al Casi-no «El Port^ i Centre R. Federa' ambdós concorregudís'sims. En el del diumeiige-que tingué lloo en la primera de les esmentades societats no hi assistí gaire con-currencia.

• .Director; I Jaume Castelló

ooo^^oao

Irfmít&blú conjunl «n Concerts i Ballables Coopera (ambó en

RevUtss i Varielata otOOOoo

Per a contractis Climent Roig Torroella de 'ontgri

Jaume Castelló Palamós

oOo

S. Pla a Villena Centre Cenerai de Suscr ipcicns

Venda i siiscripció a tota mena dej) peiióJicsis i

nacionals i estrnn^ereñ^.

i^orrespam al Jc l eíL/ principals edüo] la !s dr

Barcelona i JVÍúí/rifc_>.

Ho eÉFüIa

Ho m n m

gDjeiií

Topoa als ca-bells Illanco el seu cola? naíu-ral 33ü;8 je-nyir-los.

f 0 . J A Z Z - B A N D J 9 • 1 ORQUESTRINA j

1 EiPiilIli ! ) s

i R o y a l O p o r t ooooccsOOO»®»»»»

Cervantes, 58 i «(o

a r

B cí d e s cie n i c r c a : a - . S t r v e i eg i i .

í i c u r a t - L I OC '' e 1 e u n i O

ie s a í n i T i n t ò d e i s s p c r i s

Tir. •MI·O·OUV-P··

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

es... MARIA ARTIACH

la exquisita galleta, dulce y sabrosa

. amiga de paladares refinados.

Qdríton Tea Bbcuit

Desayuno ideal, postre exquisito, complemento indispensable de una buena comida, la auténtica

MARÍA A R T I A C H la galleta por excelencia, está en todas las mesas, a todas horas.

PIDA VD. SIEMPRE GALLETAS

MAKIA

y£xaz¿enie píu^a eí £é MARIA ARTIACH

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós