ANY I. PALAMÓS 10 JÜLIOL DB 1 8 9 8 . N.° 21.

LA GRAN INDUSTRIA Y LÁ.

PETITA INDUSTRIA El carácter prédominant del sigle que din-

t re poeh va á te rminar , no es a l t re que '1 g r a n desenrotl lo indust r ia l , manifestai p r inc ipa l -ment en aquestos ú l t ims qua ran t a anys.

Els prodigiosos invents c ient íñchs han t i n -gut com aplieació práctica '1 progrés de la i n -dus t r ia . Y aquest , al verificarse on una época en la que '1 predomini del individual isme es tan t marcat , ha v i n g u t á demost rar que la compler ta independencia individual no pot ser el desideratum, 1' ideal que la humani t a t pe r -segueix en sa cont inua evolució: perque la g ran cant i ta t de benestar p rodnh ida per la aplicacio á la industr ia de las conquestas c i en -tíficas, no ha a r r iba t per igual á tots els pa í -ses, ni d in t re de un rnateix país á tots els in -dividuos.

Las g r a n s capi tals de las nacións més avan -zadas, poden d i s f ru ta r de tots els benefleis de la civilisació en tots los ordres de la activitat

. h u m a n a , mentres que ' ls pobles ru ra l s apenas n ' a r r ivan á tenir cqneixement; y en las m a -teixas ciutats hi ha individuos que no poden d i s f ru ta r de tots els beneficis que tenen á la vista.

Vingué '1 desenrrot l lo indus t r ia l , quan eran t ingudas per art icles de fé, las máximas deis se dicente economistas: laissez faire, laissez 'pas-ser; deixeu que l l iu rement se manifes ten las iniciat ivas individuáis , que del l l iure obrar de c a d a u n en sur t i rá 1 ' o r d r e moral , com de la l l iure expansió de las iorsas na tura l s en surt 1' ordre material : per qu ina rahó, succehí lo que no podía menos que succehi r ; lo que passa en la vida puramen t mater ia l á la que s' equ i -

pará la vida h u m a n a : en la mar els peixos grossos se menjan ais petits; en ter ra '1 llop devora 1 'anyel l ; en la indus t r ia las g r a n s f á -br icas s ' h a n engoli t á las petitas. Y entre f l s mateixos g r a n s indust r iá is , s' han format s in -dicáis y a l t res associacións que no tenen altre fi que la aglomeració de capitals, al obgecte de m a t a r tota competencia, fent desaparéixer ais que no poden resis t i r 1' a tach deis més forts .

Aquestos sindicats res t r ingeixen de una manera extraordinar ia las iniciat ivas indivi-duáis , perque ' ls indus t r iá i s que d ' ells fo r -man part , no tots hi han entrat ab volunta t conscientment de terminada , sino pera no so-f r i r la sort deis que no s ' han vo lgu t s indicar . Ent re la l l ibertat que porta la mort , y la sumi -sió á de te rminadas restriccións que porta la for tuna , han obtat per lo ú l t im. Vegis, donchs, com las máximas d ' aquells economistas que havían de por tar ab la plena l l ibertat 1' ordre social, no 'ns han conduhi t á a l t ra cosa qu £ al t r iomf deis més forts.

Tal volta aixó es convenient al progrés de la humani ta t : pero sembla con t ra r i á la j u s t i -cia, que 1' Estat proteigeixi á un débil de fo r -sas físicas, contra un homenás que 1' ataqui tenint la guard ia civil y altres inst i tuís pera evi tar entre a l t ras cosas els a tachs deis forts, ó deis més desanimats , y no puga protegir á un obrer , ó á un petit industr ia l , que en la lluyta. per la vida, han perdut la seva for tuna fen in t que prosternarse devant del g ran iudust r ia l , y ¿emanar l i un jo rna l pera salvarse de la m i -seria .

No obstant , y per aixó he dit sembla con-t ra r i , sense af i rmar que ho siga, un verdader punt de comparació no hi es. Pera la s e g u r e -tat personal convó un eos de vigi lancia , perque ' ls atachs solen ser momentanis ; y si s ' entaula

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

2 LA SENYERA

lluyta, es una l luyta de moment: pev lo que es necessari q u e ' l velli pacifici! que 's veu atacat, t inga la confiansa en rebre socors; y '1 que ata-ca siga ó no siga criminal te de tenir el temor de la gua rd i a civil ó deis munieipals ó v igi -lants. Es dir que en aquest cas el que es ata-cat, si no conta ab prous forsas, necessita 1' auxili casual d ' a l g ú u velli ó '1 del Estât .

En la vida económica, 'I débil te temps sempre de prevenirse contra 1' ataçh del fort, per quant T atach no va directe á n ' eli; no 's tracta de una batalla campai: se tracta de un bloqueig. Si la lluyta es entre ' ls trevalladors y ' ls fabricants, aquestos, els forts, tenen que -viures pera resistir; y confían en que '1 débil se rendirá per fam. Si una determinada indus-tria se trob'a en son período de transformació, predominan en ella las petitas fábricas; pero comensantse ja á veure '1 fum de las altas xe-meneyas de algún qu ' altre edifici, la l luyta es en t re '1 petit y '1 g ran industrial . Aquest iil-tim, el fort, pot comprar la pr imera materia en més gran cantitat, y per lo tant obtenirla més barato; te viat jants que van de un punt al al tre estudiant las necessitats del consúm, y sab ai-xís la manera de satisfarías; y ' v e n e n t d i recta-ment al consumidor, fa mallor negoci. El petit fabricant, com sols pot comprar la pr imera materia en petitas cantitats, es igual que si las comprés al detall, y per lo tant la paga més que '1 fort que compra á 1' en gros; y com al vendre sos productes els ha de vendre á un i n -termediari , ha de fer un lloch á' n ' aquest por-que hi fassi '1 seu negoci. D' aquesta manera la gran industria 's va extenent, y ' ls produc-tes que abáns feyan cent fábricas, després els í aso ls una; essentne la consecuencia necessaria que 'l débil, ó s iga '1 peti t fabricant, se troba bloquejat; ab d i f icu l ta tde trobar primera m a -teria, y ab dificultat de vendredis productes; no té més remey que convertirse en jornaler , y posarse á las ordres d ' a lgúns de sos sit ia-dors.

Quan aixó passa en un mateix país, el mal no es tant gran, com quan en un país sois h i ha la petita industr ia , y es á 1' extranger ahont radican las grans fábricas. A las horas el país perjudicat sol demanar el remey que veu més á la ma: la protecció aranzelaria, la intervenció de las aduanas, s iga ab drets de importació ó d' exportació, segóns las circunstancias. Y es que aquí á Espanya tením exagerat el tempe-rament de la rassa l latina. Massa individualis-tas pera sometrens á las restriccións de la l l iure associació en el terreno industrial , y fal-tats d' energía y medis pera fer efectivas las

iniciativas individuáis, no veyem altre remey que demanar 1' a juda del Estât. Si 's tracta de una industria que té '1 consti m á Espanya, y la extrangera vol fer la competencia, vingan des-seguida crescusts drets de importació. Si '1 consúm deis productes industr iáis es á 1' ex-tranger , y en el país tenim la pr imera materia , vingan drets de exportació pera que las fá-bricas extrangeras no trevallin lo que á casa cullim. Y anant d f aquesta manera, la Nació 's va aislant cada día més, y, com la disminuició en las relacións comerciáis porta també la d i s -minució en las relacións intelectuals, ens anem quedant endarreri ts en el carni sempre progressi!! de la humanitat , veyent com las dé-niés nacións s' avansan tant, que aviat podem pérdrelas de vista; contr ibuhint també molt al nostre atrás, el que, confiant en que 1' Estât ens vindrá á 1' a juda , quan ens trobem en si-tuacións difícils, anem matant las pocas in i -ciativas individuáis que 'ns restan, seguint la rut ina, perque ¿qué 'n treurém de molestarnos si sabem que sempre \ e Estât vindrá á nostra ajuda?

No hi ha que donarli voltas: la major ía dels conflictes produhits per la competencia entre industriáis , encara que sigan de diferents país-sos, provenen de la diferenta forsa dels capi-tals, la introducció de la maquinaria y ' ls avensos que en ella 's fan, ens han portât á la gran industria: la acumulació de forsas fí-sicas requereix la acumulació de capitals. Es inútil revoltarse contra las lleys naturals : el fa-bricant que no vulga ó no puga seguir la co-rrent ha de desaparéixer. Observis com en to-tas las crissis produhidas per la competencia extrangera , s' han salvat en la Nació tots els que s' havían aprofitat dels invents modems . Prova donchs, que '1 remey se pot t robar sen-se 1' auxili del Estât: eonsisteix en no endarre-rirse.

Per aixó hé dit més amunt que no hi havía punt de comparació, entre '1 débil que veu ata-cada la seguretat personal, y '1 petit industr ial que 's veu bloquejat . El pr imer no 's pot con-vertir en fort, á menos de sortir sempre acom-panyat; el segón jun tan t son eapitalet ab c in-quanta ó sexanta companys més, se converteix en fort.

Lo que passa, es que entre ' ls associais hi ha desconfianssas; y pòrta molts mal de caps 1' estudiar la nova, manera com s ' ha de tre-vallar: per lo que generalment se considera preferible demanar 1' a juda del gobern pera que 's pugan mantenir en un estât d 1 atrás, moral , intelectual y material.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA 3 — • ' • "T

Mes rahó t indrían els obrers que d e m a n e s -sin al gobern que 'la h i a s segurés un salari suf ie ient á cubrir sas necessitats: y a ixó s e -g u r a m e n t aquel l s industr iá i s ho trobarán i m -poss ib le .

Lo que s f ha de demanar al Estât, es que 'ns posi en u n estât en que las inic iat ivas i n -div iduáis pugan desenrrotUarse, y se 'n pugan manifestar cada día de novas: que protegeix i tôt lo que contr ibueix i á la cul tura genera l : que fomenti 1' avens, no la rutina; en íí, perque sería molt l larch si b a g u é s de definir la missid del Estât , que dongui íacil itats á la l l iure a s -sociació . ú n i c h medi en 1 'es tâ t a c t u a l - d e la c iencia , de salvar e l s interessos dels petits i n -dustr iá i s si '1s mate ixos grans capital istas eus ho e n s e n y a n , si per ser encara més forts, en determinadas empresas , també s ' asocian.

Mentres els invents lass in necesar ia la a c u -mulac ió de capitals pera la industr ia , no hi ha altre remey que la associació .

M. ROGER,

E5SES1SBSBSHS15E5H5H5ES'H5E5HSE5ESHSHíES,aSíSH5E5i

TRONA AVALL -t- -t*

Que ¿no vols venir á missa de vergonya que te 'n dóns perqué avuy dirá '1 vicari en la trona 'ls nostres noms?...

¡Ees hi fa!' vinahi reyneta, vina á missa sense por... ¡que t ' envejin las fadrínas, que *s daleixin los minyons!

¡Prou se sap que per la brema haig de ser lo teu espós! Ja es molt vella la noticia, ¡de pensarhi 'm bat lo corl

Au, pubilla, la mós guapa de la vila y dels entorns; vina á missa, que *1 vieari ¡trona avall nos tira ais dos!

Tant que 'm deyas amorosa passejantnos per lo bosch que ' t trigava '1 sé h la brema; qu* era l luny encare '1 jora

en que al poblé s' enteressen de la nostra bella unió... ¡mira donchs si es á la vora, quasi bé ja hi som á coll!

¿Potsé téms que las fadrínas te conegan la emoció y , gelosas, Ans m' ull-prengan perqué 'm robas lo meu cor?...

¿Potsé ho fas perqué no 't miren ab enveja los minyons y jo 'm pensi que guaytante t ' han de traure los colors?...

¡Cá!, si avuy soch sort y cegó, d' alegría estich com boig; ni haig d ' entendre veus gelosas ni haig de veure eaguards de foch.

Aixís, donchs, serA la missa d' aquest día la millor per nosaltres, vida meva, ¡quin gosar los nostres cors!

Ja no haurém més de neulirnos bo y parlant en confessió, ni ab los ulls fernos mil senyas temerosos poch á poch;

•ni aniróm de amagatotis j a may més per los recóns de vernedas y verdissas com qui fa una mala acció.

Are, sens' baixar lo rostre guaytarém de flt lo sol, ab orgull, formant parella, passarém prop de tothom.

Y si algú diu, de darrera: —¡Com s' amoixan, pobrissóns, are ray, no s' en amagan com avans de sos amorsl—

anirém á la masía passejant ^oquet á poch, ab las mans agafadetas com si encare fossem noys...

Y ditxosos alashoras cridarém ben fort, molt fort: — ¡De las glorias de la terra lo casarse es la millor!

Quan se topa una parella com nosaltres... avant donchs; res de penas, res d ' angunias, ¡lo rector ho acaba tot!

/

Alsa, prenda encisadora, reprimeixte la emoció, ¡vina, vina ben serena cap á missa sense por!

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA

¡Que 'ns envejin las fadrínas y 's daleixin los minyóns al sentir eom lo vicari trona avall nos tira ais dos!

J. AYNÉ RABELL.

sssîsasHsrssHsiasasasBsznszsHSBsasîSîSESHSHsasEEH

BOYRAS DEL CAP —t

, . .Y ' l s dos amichs sentats cara á cara en una de las taulas del cafetí, ab lo got de cer-vesa al devant, y ' ls colzas sobre ll mármol, se miravan penosament com si reconcentressin en la mirada del altre los pensaments indetermi-nats que crehuavan sos cervells.

Lo cafetí eslava poch menos que solitari; sois dúas ó tres taulas estavan ocupadas per gent de mal viure, â las que feyan c o m p a ñ í a las tres ó quatre artistas que iluhían sas habi-litais en un petit escenari que lii havía en lo ions de la sala, cautant ab veu ayguardentosa aquel ls cants indolents, renimiscencia de la entrada deis alarbs en nostre patria. De tant en tant, acompanyadas per un piano esbotzat que era tocat per un vell grogench d ' anemia y ullerós de perdre nits darrera de la lluyta per la existencia, agafavan las castanyolas, las feyan repiquetejar entre sos dits y ab los peus colpejavan las taulas, movent un terratrémol de cent mil diables y aixecant una polsaguera que velava á la bailadora, dantse '1 contrast de que cosa tan material y ofensiva coin la pois, idéalisés á la artista, que semblava que 'ls mi -vols del cel haguessin baixat á embolcallaiia pera endúrsela cap allá, que es ben jus tament lo que mereixían aquellas infelissas.

Després tôt quedava en silenci; ella torna-va al seu lloch d* abáns pausadament, lo piano enmudía, y las conversacidns ge continuavan á eau d 'o re l l a , sortint las paraulas entremes-cladas ab las glopadas de ium que ©Ils y ellas rebían en la cara com si tal cosa.

Los dos amichs, sens dupte pera aprofitar aquells moments de silenci que tan se presta-van á la meditació, s ' h av i an introduhit en lo cafetí, y en aquell moment se disposavan ácon-tinuar sa parla, interrompuda per las modu-lacións penosas d' un cant andalùs.

—Es ben cert, digas lo que vulguis—digué lo que estava á la vora de la paret, empassant-senna glopada de cervesa—es ben cert que fl progrés es lf enemich acérrim del treballador. En vá es que se -m digui que 'ls milers d '

arriers, hostalers, traficants de bestiá, cons-tructors de cotxes y demés que quedaren en va-ga quan lo ferro-carril extenen sas vías arréu, trobaren en lo mateix invent lo seu lloch, ja que á milers necessita los homes lo tren pera circular pel? seus camíns; en vá es que se 'm digui que si bé nombrosas familias de copistas quedaren sense feyna y pá quan Guttemberg descobrí la imprenta, nombrosas son las fami-lias de caixistas que viuhen d' aqueix invent; tot es en vá, perquu aixó ja es passat, a ixó ja es antich; flus are la máquina necessitava dei home; d' avuy en cndevant ]' home pera res servirá, la máquina tendeix á emanciparse, y un colp ho bagi lograt ¿qué será d' eli, qué se-rá del proletari, ahont trobará lo pá pera mau-tenir ais seus fillets y á sa muller?

Escolta, escolta,—seguí lo que parlava en-retirant la copa y extenent los brassos so-bre la tanla, fins casi arribar á tocar ab las mans la cara dei seu company,—escolta; 1' a l -tre jorn vaig tindre ocasió de meditarli o; vaig contemplar y admirar lo complicat mecanisme d ' u n a fábrica de fariñas y en veritat de veri-tat que las llágrimas eixiren violentament de mos ulls. Al véurela, vaig girar ma mirada en-rera del temps y vaig veure enderrocats aquells molíns que s 'a ixecavan en los turóns de las vilas ó en las fondarias deis boscos ahont lf ay-gua corría marge avall, hermosejant los con-torns y alegrant lo paysatje; pedras sobre pe-dias sois ne quedavan d' aquells arxíus de poe-sia; en uns lo romanyí, la raolsa en altres, los han colgat; lo vent passa sens dignarse saludar las runas de lo que fou: 1' aygua segueix avall, avall, mormolant contra '1 despreci sofert...

Vaig veure los camíns tristos y solitaris, muts, silenciosos; las esquellas del matxos que en columna un darrera lf altre marxavan ab sa cárrega cap al molí, ja no repicarán may més... y vaig veure en un recò del camp d en lo fons de las cabanyas, grapats de moliners, d' arriers, d' hostalers ab sas respectivas fa-milias, grogs, pansits, anémiclis, morir un de-rrera 1' altre, rosegantse los punys, destros-santse 'ls llabis de fam, de molta fam, de rabia de voler y no poguer trevallar...

¡Es verdaderament hermós y ensemps ho-rrorós! Un'sol home reb lo blat, y 1' aboca á la máquina; ella sola s' encarrega de agafarlo, classificarlo ab sos cedassos, contarlo ab sos cubilets, esmicolarlo entre sos engranatjes, pu-jarlo al primer pís, d' aquest al segdn, amunt , amunt sempre, aquí pulverisantlo, més enllá pulintio, pera baixarlo de3prés, allá ahont lo carregavan, convertii en farina, colocada dins

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA S E M B R A 5

deis sachs, que rato un home pera entregarlos. La feyna de cents y cents feta en un minut par dos sols homens... y aixó encare ha de pro-gressai* molt, pero molt; donchs lo progrés no il' es pas estacionari, y él día de demá, fins aquella dos homens se rosegarán los dits; 1' in-dustrial, lo fabricant al llevarse del Hit, allar-gará lo brás, tocará un ressort eléctrich y ab sols aixó, serán enjegadas las maquinarias do farinas, de teixits, de papers, de tot, de tot, ab-solutament de tot. ¿Ho enténs? -Y llavoras, qué será del proletari qué de sos flllets y de sas mullers, ahont trobará lo pá pera mantin-drels?

L' amich que 1' ascoltava, s 1 ineorporá, y ab veu grave, passada, convensut de lo que pensava, diguó:—¿Que qué será del treballa-dor? ¿Qué vols que 'n siguí? Quan lo progrès fassi que lo fabricant sols apretant un botó fas-si funcionar totas sas fábricas, lo trevallador tindrá pá, puig al despertar en sa cabanya, en la portalada del palau, ó allá ahont se trobi, sois allargant la iná y apretant un altre botó lo pá será d* eli.

—¿Vols dit? ¿Cóm? ¿Perqué? —Perque '1 botó que apretará será «1 botó

de las revolucións. Lo de Ja vora de la paret esclafá la gran

riatllada, y coutestá acostantse al seu amich y passantli lo bras dret per sobre Ja espatlla:

—Abáns de tot s - h a d ' inventar quelcom que perfeccioni las rassas—diguó senyalant ais assistents al cafetí — mentres no siga aixís, montres, la rassa sigui la mateixa, no serán possibles altras revolucións que aqueixas...

Y allargá lo brás despvés de tocarse l f ore-11a y senyalá '1 escándol, el terratrémol, el re-piqueteig aixordador y espantós que produhían sobre las fustas del escenari los talóns de la andalussa que en aquell moment ballava un sapateado acompanyada pels crits, aplausos y olés d' aquella gent enervada pel vici y co-rrompuda per las passións.

F. PUJULÁ VALLÈS. Barcelona 27 Juny 1898.

25a525 525a5Z5E5Z5Z5ESZ5H5Z5Z525Z5Z525Z5Z5Z535Z5 RESPOSTA Á UNA CONSULTA

—« -N-Al amich F. Pujóla y Va l les ,

Sí, estimât amich; vaig á donar una respos-ta á la consulta que 'm ías en una carta, com á cástich per haver escrit P article «Una nit

de serenatas»».;Pero abáns liaig. de-.jfér constar que per mí no es aixó cap cástich, com tan»-poch es cap.pecat 1' haver escrit el citât arti-cle. ¿Per ventura, un h o m no pot contar.lo que ha vist, ó algún fet en que hi hagi près part? Si aixís fos, no més se podrían escriure tuen-tidas, y segóns jo tinch entés, la literatura, y P art.no poden ser contraris á la veritat. ¿Es que hi.ha veritats que no 's poden dit'? Tal volta si-guí. aixís: pero si lo que deya 's trovés en aquest cas, ¿creus qu' ets tú M més indicat per dirmho? ¿Orens que pots tirar la primera pe-dra, ab la conciencia neta no haver caygut en el pecat que criticas? ¡Si ab la mateixa con-sulta que 'm fas te venal ¡Pots ben be fer el pu-ritá, si després vens á fer comparación,s entre '1 matrimoni verdader, y '1 casament á carta de gracia com deyas, d' aquella bona dona sortint de casa d ( un advocat!

La veritat es per aixó, que en mon article n o h i havía res que no 's pogués dir, y jo 'm pensó que si 110 hagués portât la Arma de un Frare per més Diable que siga, no se t ' .hau-rían ocorregut totas las consideracións que 'm dedicas. Pero alió de que un Frare haguós re-but un colp de puny á la espatlla te se va en-trevassar;,y si vols dir la veritat encare no ho compréns prou.

Te explicas que en B... rebés una bofetada; pero alió de que la N... preferís donar un colp do puny per no fer fressa, y que la espatlla del Fra. '1 rebés, no t' ho acabas d 'empassar; y es la cosa més fácil del mon. Tu creus que '1 Fra. havía de ser al devant de la N...; y no te s' ha acudit que las posicións que 1' home pot pen-dre son varias, y al donar un colp de puny el bras pot fer un movimônt horitzontal ó verti-cal ó ab una altre direcció. Figúrat. . . pero val més que no 4t figuris res, y deixant ja aquest preámbul perque 's va fent massa llarch, aném grá: vull dir á respondre á la consulta.

Creurás sens dubte que responguent á la última pregunta que 'm fas, n' hi ha prou-pe-ra resoldre la cuestió: pero t' haig d' advertir que confóns els conceptes de una manera tal qu' es necessari posarlos en ciar.

Dispensa amich Frederich si faíg de dómine y agafo palmeta: tot aixó t' haurías pogut es-talviar no fentme preguntas d 'aqiiesta mé'ná.

¿Qué la dignitat d ' e n Pauet va quedar á salvo al rompre ab aquella derrota? No ho aca-bo d' enteudre: perque en el meu concepto fe-ya temps que no 'n tenía de dignitat: la perdé al juntarshi . Reflexiona un.xich, ai vols, en lo que f s necesita per, ésser una persona digne, y 'm donarás la rahjó;quedant aixís convensut

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

L A S E N Y E R A

d© que la cuestió me 1' has presentada mala -rnent.

Si 'ns fixém are en 1' a l t re extróm de la con-sulta, haurás de convenir ab mí, qu ' en Pauet, al procedir contra sa muller demanant el di-vorci, malgrat t rovarho tú la cosa mós natural del mon, leu una gran ximplesa: y deis resul -táis no 8' en pot pas queixar, perque tú sabs molt bé que la ignorancia de la lley no escusa al q u ' o b r a en contra d ' e l l a . La cuestió deis al iments devía saberlo, y encare que no la sa-pigués, tampoch va obrar bé, demanant el di-vorci: perque digam tú: ¿qué resol el divorci tal com está establert aquí á Espanya? Res: no es altre cosa que la separació legal: donehs si en Pauet hagués t ingut un xicb de pésquis, en lloch de íer gastos per engraixar ais curiáis, hauría procedit bonament á la separació de íet sens més consecuencias. Aixó ho dich com á Frare, que com á Diable '1 consell sería un al-tre: puig si en Pauet hagués sigut home de ge-ni, no s' ho hauría pres ab tanta patxorra y hauría fet alguna barbari tat : y creu que es aixís com se fan las cosasy quan un hom no 's pensa ret i rar del mon.

Resulta donehs que la situació d' en Pauet, es consequencia Ilógica de las ximplesas qu ' ha fet. No hi ha eíecte sense causa: la llibertat de decidirse á obrar en bé ó en mal , porta '1 premi ó '1 cástich. Y al home qu ' en lloch de continuar la gloriosa tradició de sa casa, se dosíá en un moment de las propietats acumu-ladas per varias generacións, per anar á una capital á deixarse dominar pe 'ls vicis, just es que li resulti lo que á n ' en Pauet .

Pren nota, amich Pujolá: y si ' t presentan una ¡cuestió pera resoldre, no 4 t Axis solament en 1' estat actual: investiga ' ls precedents, que lo que á primera vista sembla una injust icia, pot ser la cosa més justa del mon. Aixís he re -solt jo ' i teu cas: perqué sense 'ls antecedents, en termes generáis, es assumpto de vital tras-cendencia del que val més no pa r í ame: sobre tot quan tu circunscrius la cuestió á n ' en Pauet. FRA. DIABLE. En m> celda á 6 de Jaliol de 1' any 1899 de la Encarnaeió. 5Z51525E5E525Í515Í5Z5Z5ESÍ525ZÍIE5E525H5EEÍE525Z5H

Plora, plora ingrata nena, renta ton cor ab lo plor, qu' es poca la teva pena

per la pena de mon cor. Ja 'n tindrás tota la vida

del que has fet remordiment, que una vida desflorida no se cura facilment.

La rosa flayranta y bella que 1' asseca la tardor , tornará á brotar poncella per després obrirse flor.

Tota estrella desdenyada mor quan veu lo sol sortir, mes, en 'sent á la vesprada torna brillanta á l luhir .

L< ona blanca y espumosa que á la roca ' s va á estrel lar , altre volta pressurosa se balanceja pel mar .

Que '1 qu 4 es jo, nina estimada, ¿puch creure veuré á fiorir la planta del cor secada que tú un jorn feres morir?

Renaix la plana florida, renaixen aucells y flors; pero may, may en la vida, veurás que renaixin cors.

PERE DE P A L O L .

fiOV/lS LOCALS En nostre número 5, corresponent al 20 de

Mars, anunciárem que, en vista de la bona acullida que !1 públich havía donat á nostra humil publicació, la redacció havía acordat impiantar importants reformas Á LA SENYBRA, quinas anunciárem en lo número segiient, con-sistint en 1' aument de cuatre planas, es á dir , que en lloch de vuyt que 'n tenía, á comptar desde '1 número 7 constaría de dotze, sense que aytal millora causés aument en lo preu de la suscripció, ans bé essent de regalo á nostres favoreixedors.

Molt nos plau haver complert fins avuy nos-tra promesa, y seguiríam endavant si en nostre carni, sempre progressiu, no 'ns deturessin

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA S E N Y E R A 7

circunstancias agenas á nostres desitjos, com lo notable aument en lo preu del paper y altras, de manera que desde 41 proper minsero La Se-ny.bra tornará á publicarse en la forma antiga de 8 planas, fins que aorrnalisantse 'ls actuals aconteixements, causa principal que 'ns preci-sa á retirar las esmentadas reformas, poguém tornar á implantar aqueixas y altras que 'n teníam en progecte.

Esperem, donchs, que nostres suscriptors, atenent á las causas que motivan nostra invo-luntaria determinaci^, continuarán dispensant la mateixa carinyosa acullida com han íet flns avuy á La Senybra, considérant per lo tant co-ronáis tots los esforsos que venim fent pera no veureus obligats á fer lo que algiíns altres periódichs que per las mateixas causas han ha-gut de suspendre temporalment la seva publi-cació.

— —

En la nit del divendres de la setmana pas-sada '1 coro d' aquesta vil a, «Lo Progrès», ob-sequié ab una serenata á D.a Visitaciò Ros, es-posa de nostre amich D. Norbert Espinet, ab motiu d' esser la vigilia del seu Sant.

Cantáren Vora 'l mar (primera audició), lletra de nostre company de redacció En Fran-cesch Marull y música del senyor Casanovas, director del coro; La Nit, d ' En Carreras y La Aurora, d ' E u Reventós.

Per disposició de 1' Ajuntament s1 ha rebai-xat la forta pujada del carrer de Amatllers, que ha millorat ab aixó notablement. Are sois falta pera que siga complerta la esmentada mi-llora, que posats d ' acort aquells vehins ab la Corporació Municipal procurin que desaparei-xi la elevació que té '1 terreno devant las fat-xadas deis edificis, construhintse las respecti-vas aceras.

' ".'I»

Desde fa algúns días, se trevalla activament en la construcció del edifici destinât á escola de noyas.

Htt*—

Ab lo propósit de passar aquí la temporada d' estiu, arribá diumenje nostre bon amich y compatrici en Joan Boix, ab sa apreciable fa-milia.

Enviém á tots ells nostra més coral benvin-guda, desitjántloshi llarga estada entre nosal-tres.

3«— ,; ; v, ; ', ; ' . >; _j i [, f • . | -

Durant la setmana passada visitáren aques-ta vila los Sors, de la Junta del Tranvía del Baix Ampurdá.

Ab objecte de passar aquí la temporada de banys, se troba de nou entre nosaltres nostre amich y col-laborador en Frederich Pujolá que arrivá en compauyía de sa apreciable fa-milia.

Mossen Conrat Dalmau ha prés posessid del carrech de vicari.

•

Han sigut ascendits á torrers majors, nos-tre compatrici D. Joan Tauler, qu' está de punt en la farola de Las Medas, y D. Ramon Sendra, que serveix en la farola del moli, de nostre port.

T—«<

Lo nou impost de pessetas 0'45 per cada mil taps que s' exportin, ha impresionat fon-dament als comerciants, fabricants y obrers que viuhen de la industria tapera y que com-prénen que la última disposició del Gobern ha de portar induptablement un trastorn á tota aquesta comarca.

En lo lloch corresponent d< aquest núme-ro publiquém las gestions que 's practican al objecte d 'obteni r la necessaria rebaixa.

Lo dillúns á la tarde rebérem de nostre co-rresponsal de Barcelona lo següent telegrama: «Escuadra Cervera sortit de Santiago forsant lo bloqueix. Se sent en alta mar espantds ca-noneig. Gorre '1 rumor de que Sampson ha

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

8 LA SENYERA

destruit escuadra Cervera». Fou la primera no-va que 's rebê en aquesta vi la de tan trista joruada, y havém de confesar que si bé la fic-sárem al públich en nostra Redacció, nos re-sistiam á creure que fos certa.

Desgraciadament s' ha confirmât més tart tan terrible succès causant entre nostres con-vehins la més penosa impresió.

Eu la dotació de dita escuadra s' hi troba-van a lgûns filis de nostra vila, ignorant, com es natural en aquestos moments , quina haut^á s igut la seva sort.

Escribim aquestas ratllas no acertant á ex-p r e s a r prou bé Jo sentiment que exper imen-ten! per la desgracia que plora avuy Espanya entera.

• — —

Segons noticias , se tracta de crear á las vi-las de Bagur y Galonge un puesto de la Guar-dia civi l . 5HJH!SBn5a5ESHSHSasasaSHSHSil5iSiHSasa5iSE5H5ESiaSH

lE eg-istre cá"vil NAIXEMENTS

Noya 2 Noyas 1

Total. . . . 3 DEFUNCIONS

Jaume Deulofeu Creixell, 55 anys.

Seqció Comercial Desde 'I dia 26 de Juny lo moviment de nostre port

ha sigut lo següent: ENTRADAS

De Bilbao y escalas, vapor «Cabo Nao», de 997 tons, cap. Echevarría, ab efectes de transit.—De Bonne, vapor alemany «Próeida», de 1513 tous. cap. Meyer, ab mineral de transit.—De Javone, vapor inglés «Dora Forster», de 1615 tons. cap. Lohn B. Woolley, ab las-tre.—De Barcelona, llaud «Pepito», de 33 tons. patrÓ Ventura, ab efectes.—De Barcelona, llaud «Manuelifo». de 22 tons, patrô Gallart, ab efectes.

DESPACHADAS Pera Algesiras y escalas, bergantí goleta «Príncipe»,

ab lastre.—Pera Cette y Marsella, vapor «Cabo Nao»; ab] tapa de suro.—Pera Barcelona, llaud «Antta», ab «feotes.—Pera Hamburgo, vapor alemany «Prócida», ab pacas premsadas de pelies de suro.—Pera Valencia,

llaud «María», ab efectes.—Pera Filadelfia, vapor «Dora Forster»,, ab pacas premsadas depelieside suro.— Pera Vinaroz, llaud «2 Dolores», ab efectes.

- » > • < •

T E L E G R A M A E X P E D I T P E R L A C A M B R A

D E C O M E R S , D E P A L A M O S .

Ewcm. Sr. Ministre de Ifisenda.—Ma.dr.it. l.er de Juliol.

Aquesta Cambra de Corners, fondament. impresio-nada s' ha enterat ab sorpresa d f haverae imposaí ais taps de suro 0*45 petsetas per mil de drets d' exporta-ció que es á lo que equival el 2'50 per cent ad-valo-rem acordat per el Gobern; aquest aument sobre 'la drets que se satisfun á las nacións ahont s' exportan, impossibilita tota classe de negoci resultant nula to-ta transacció; 1' impost perjudica notablement la pro-ducció de classes de ínfima calitat, las cuals per rati'ó d' aquest impost quedarán sense sortida, lo que obli-gará á suspendrer la fabricació deixant sense trevall á numerosos operarla. Es impossible que i Gobern tinga i propósit d* arruinar aquesta industria; es donchs el camí que se segueix '1 de la miseria pera aquest país y tots, fabricants, comercianta y operaris, per nostre conducto acudeixen á V. E. implorant jus -ticia, y justicia pera aquesta industria, es que se de-roguin aqueta dreta d" exportació.

*

T e l e g r a m a expedit per D. M A R T I M O N T A N E R . Excm. Sr. Ministre deffisendá.—Madrit. v \

Me adhereixo eti absolut al telegrama qae acaba de dirigir á V. E. la Cambra de Corners y ai aqueta drets subsisteixen me veuró obligat á despedir uns 600 ope-raris ais cuals no podría donar trevall.

Es donchs de urgenta necessitai que se deroguin los drets dè 2'50 per cent ad valorem que se imposan de exportació ais taps elaborats.

* * *

Lo dia 4 del corrent se reuní la Cambra de Comers, tractant deis seguents assumptos:

Donar compte d' haverse adherit al telegrama eX-pedit al Sr. Ministre, las poblácións de Sant Feliu de Guixols, Calonge y Palafrugell.

Se dotiá lectura á. l 'ar t icle adicional de la lley de Presupostos que fa referencia , al nou impost de 2'50 per cent ais taps que s' exportin.

S' acordá nombrar delegats que en noni y represen-tació de la Cambra per una part y per altra deis ex-portadora y Comerciants, vaja á concorre á una reunió que pel mateix fi tindrü Hoch lo día 4 á Sant Feliu de Guixols.

Se feu un estudi detingut del assumpto manifes-tantse diferents criteris pera solucionar lo conflicto, predominan! '1 de rebaixar las tarifas de valoraciò, ó

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA 9

bé '1 de variar lo t an t per cent segóns las clases de taps.

Quedaren nombráis pera concorrer á la reunió de Sant Feliu de Guixols, los senyors Montaner, Trill y Ferrer.

Lo senyor Ferrer dirigí una extensa carta al se-nyor Ministre de Hisenda interessantse per la sort de la industr ia y demostrantli detalladament los per-judicis que á la maté is» ocasionará I' impost d' expor-tació en la forma que disposa la lley.

Sabém que '1 d iputa t per aquest districte senyor Villapadierna trevalla ab molta activitat á Madrit pera solucionar satisfactoriament lo conflicto; sois donarem compte del seguent telegrama que dit senyor ha en-viât y díu aixís:

«No necessita venir Comissíó gestiono jo mateix classificació taps efeete impost: crechjeonseguirho.»

Lo día 5 t ingué lloch la reunió d 'expor tadors y comercianta deis diferents pobles á Sant Feliu de Gui-xols. Se prengueren los seguents aeorts.

Demostrar al Gobern 1' equivocació que significa lo posar la valoració de 18 pessetas com á b a s e d e t r i -butació.

Proposar de contr ibutor prenent per buse la mida dels taps establint en tal cas tres classiflcacións que serían de 15 líneas per avail, de 15 á 20 y de 20 per amunt . "

Pendre per base los 100 Kg. de pés. Tributar sobre factura. Oreació de 2 tarifas, prenent per base '1 pés d' acort

ab lo Gobern, Establir duas tarifas; máxima de 30 pessetas y mi-

nima de 6 pessetas.

SíSESBSBSaSHffHSíSESBffHSHSHSSFaSHnSiaSHSISHSHSirH

La Junta directiva de Lo Rat Penat, de Va-lencia, ha acordat a l la rgar lo temps d ' admis-sió de composicións dest inadas ais Joche Flo-ráis, fins lo día 15 del present mes.

En lo plan de carreteras del Estat, en aques-ta provincia, se 'n inclou una que sur t in t de la de Gerona á Las Planas y passant per Canet d ' A d r i acabi á San t Miguel de Campmajor al t robar la de Olot á Banyolas per Mieres.

També se 'n ha inelós una altre que uneixi La Selva ab la de Rosas j Cadaqués.

LO NOU IMPOST —-+-4——•

Vaja, senyors de Madrit, aquesta vegada 'ls ju ro que vostós s< han ben l iuhi t . ¿Qué 'ls ha fet lo tap de suro per t ractarlo ab tan despit?

Prou lo decret que 'ns a ter ra -1' han firrnat ab la ma esquerra, demostrant al mes babau que ni son bohs per la pau ni serveixen per la guer ra .

Bo y sabent que n ' es son plan ferho al revés, la noticia aqní 'ns va sorpendre en gran . Vostés sempre van obrant sense coutá ab la justicia.

¿Ahont s ' es vist que '1 tap dolent paguí lo mateix que bo? Ab aquest procediment, deurá pagar igualment la seda, que lo cotó.

¿No ho veuhen que fentho així tením la ru ina completa? qué sois se vendrá '1 trefí, y 'ls pmtuts y la topeta s ' a r r ibarán á pudrí?

Homes, per la moii de Deu, un xiquet mes de equitat; confessin que s' han errat y no ' ls hi sápiga g iéu de íe un be á la humani t a t .

Ja ho compreném ab eccés que, del modo que tot va, necessitan molts dinés; pero al menys si 'ns fan pagá s igan un xich just iciés .

¿Com de tapa cada miler pot pagar dos rals de plata al sortir per 1' extranger? Fentho aixís la indust r ia 's mata y aixó no ho deuhen voler.

Pensin y meditin be lo que, ab pobres mots, escrit los deixo sobre eix papé y fassin desde Madrit quelcom de bo per 1' obré.

VALENTI J U L I V E R T .

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

10 LA SENYERA

Obras ca ta lanas , publ icadas per L* A V E N Ç , se venen á casa d< en OCTAVI VIADER, de Sant Feliu de Guixols.

Imprenta y Encuadernado DEÍ1

OCTAYI YIADER Gran assorti t de l l ibres per el corners, Copia-

dora de Cartas y Telegramas. Objectes pera escr iptor i de p r imera marca y

bons preus . Et iquetas pera mostras de taps: de car tu l ina

blanca, á 1 pesseta 100; de ca r tu l ina a l emana , á 1'50 pessetas 100; de t amauyo g ran , á 3 pes-setas 100; papé- te la , á 5 pessetas 100.

Capsas y sarróns pera mostras de taps, g r a n assortit .

DEMANAR MOSTRAS Y PREUS

FABRICA DE GORRAS Y CORBATAS DE

Carrer MAJOR, 32.-PALAMÓS. Estém acabant de eoafeccionar un variat y complert

assortit en gorras d' estiu de la més alta novetat. CINTURÓNS per senyoreta, de gus t ûltim y confec-

ció esmerada. CAMISAS, CORBATAS, COLLS y PUNYS de fll, etc.

Novetat, Varietat, Baratura.

LLIBRERIA Y CENTRE DE SUSCRIPCIONS DE

Salvador Plaja Villena P a l a m ó s .

Se serveixen tota mena d' obras á la bestreta y á plassos.

Représentant á Palamós de la socictat de Informes comerciáis y cobros atrassats, comisións, consignacións y representación deis senyors

SATORRESy MADREÑAS, de BARCELONA.

J. BÜRELL & (? C O N S T R U C T O R S

V i l a , y V i l a . , 1 1 7 . — Z B A i & O I E L O I f c T - A .

Especialitat en Yachts,

Llanxas de vapor, Remolcadors, Canúas, Canots, Llanxas de Salvamen», etc.

X A T . L E R D E V 3 E H - .

tíi\icíi í Catalunya y í Espanya pera yachts, tendas pera '1 camp, bany, cassera, etc. X j 0 x x a . s i x i g f l e s a - s y c i e l p a i s

Direcoió telegráfica, «YACHTS», BARCELONA Casa constructora del bot de sa lvament de Sant Feliu de Guixols.

YACHTS fets per J. Eurell: Nitetis, Atlant II, Atlant I, «liobe, Conqueridor I, Conqueridor II, del Real Yacht Club de Barcelona.

NIOBE, constructor Burell, 3 primers prentis.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA 11

Els Quatre Gats Carrer de ¡Vlontesiôn

Barcelona.

Local artistich. Café y begudas

d'inmillorable calitat.

La visita a ELS QUATRE CfATS

es indispensable â tôt bon "touriste,,

Excelent cuyna catalana.

Imprenta i Llibreria de L' AVENÇ DE

flflassó, Casas & Elias Ronda de V 'Universita14,-- BARCELONA

Cannons catalanes, harmonisades per

S n r l c l i M o r e r a .

Sant Mamón, Plany, El comte Amau, El Rossi-nyol, Môntanyes de Oaniffé, Els iSet/ados, etc.

U n a j dos rais.

Se ven una casa de molt bonas condicidns,

situada á la Plassa de Sant Pere, d' aquesta

vila.

Informará D. JOAQUIM PUIGMACIÁ, far-

macéutich.— PALANIÓS. • _ —

E N C U A D E R N A C I O N S

Se fan de molt artísticas y económicas.—Es-

pecialitat en la encuadernació HOLANDESA-

ESPANYOLA.—Se compran Uibres usats.

Octavi Viader Rambla de A. Vidal.—S. FELIU DE GtJIXOLS

SASTRERIA LAS DOS AMÉBICAS

d e

JOAQUIM DAURA 13, U N I Ó , 1 3 . - B A R C E L O N A

Temporada d' ESTIU fiovetats del país y extranjeras.

Cran y variai assortit en Géneros de color Géneros negres y blaus

T i a - n i l l a . g v j e r g T S L S .

C l x e ^ i o t e . " V " ± C T J L Í l a . s .

B s t a m s . I E 3 s t a . x Q . s .

I ^ L G l t o z x s . A r m o u r e s .

Gran assortit ab P I Q U E S per armillas y A L P A C A S negras y de colers.

Actualment 's trova visitant 'ls pobles de Pa l amós , San t Feliu de Guixols y Pa la f ruge l l .

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

12 L A S E N Y E R A

MEDICAMENTS ACREDITATS R e c o m e n a t s p e r l a . C i e n c i a I M I é c L i c a .

Xarop de Hipofosfits GIMBERNAT El mellor de Ms tónichs reconstituyents coneguts, obre 1' apetit, cura la anemia clorosis (color:

pálits), onfermetats medulars, histerismo, insomni: de efectes sorprendents en las convalessenciass frasch 10 rals. _ . . . . . . . _

Xarop de Fosfat de Cals Gelatinös GIMBERNAT De gust agradable com P horchata, util per afavorir lo desarrollo oseo y en la curació del r a -

quitismo y eacrofulisme, recomenable en los e m b a r a s o s y l a c t a n c i a : trascb 6 rals. Vi de Non de kola GIMBERNAT

Poderós aliment cl' estalbi, regulador del cor, estimulant de las funcióus digestivas y desperta-dor de tot organisme empobrit: preu 8 rals.

Vi Iodo Tánich fosfatat De mellors résultats que 1' o l i d e f e t j e d e b a c a l l á en la tisis, escrofulisme, débilitât ge-

neral y menstruacións penosas: preu 8 rals.

Licor dinamogénich GIMBERNAT A base de Morruol (principi actin del oli de bacallá nogal y lacte fosfat de cals: (rasch 12 rals.

Pastillas GIMBERNAT C l o n o - b o r o - s ó d i c a s á la C o c a í n a Contra las enfermetats de la boca, y laringe. Conservan la ven y evitan la fatiga: preu 8 rals.

Venta al por major. Farmacia del autor, Conde del Asalto, 14, Barcelona DETALL EN TOTAS LAS FARMACIAS

PALAMÓS, JOAN VTLAR. FAKMACEUTICH.

La Senyera S e t m a n a r i c a t a l á

J R e c t a e o l ó y u d m i n l s t r a o i ó ,

Carrer MAJQE, 27.—PALAMÓS

PREUS DE SUSCRIPCIÓ PalamÓB, treB meaos. . . 1,50 peasetas Fora, » » . . . . 2'00 » Estranger y Ultramar, 1 any . . 12'0Q » Número solt 0'15 »

Anuncis y comunicáis, á preus eonvinguts. No 's tornarán Ms origináis.

Pasteria inglesa D' EN

Alfons Vilarasau C a r r e r d o F » E 3 L A Y O , € 3 , toi®.

BARCELONA

Especiahtat en l u n c h s . Se recomena á tots los estudiants. Ais que

sian filis de P A L A M Ó S y ensenyin LA. SENYEUA, gran rebaixa de preus. Un bard, 040 pessetas.

Establiment de

Félix Pía Carriga Ant iga c a s a d ( e n PLÁCIDO

Carrer MAJOR, N.° 3 2 y 3 3 , ~ P a l a m Ò S

En aquesta acreditada botiga trabarán sem-pre tot lo relatin á CONFITERIA. COMESTI-BLES. DROOAS, BATERIA DE CUYNA, LOSA, CRISTALL, PARAYGUAS, OBJECTES D< ES-CRIPTORI y altres més S e c c i ó n s ja conegu-das del públich.

S' ha rebut un complert y elegant assortit de s o m b r i l l a s de tots tamanys y classes, v a n o s j j a p o n e s o s y dc altres classes, inclús

1 de clol. A pesar de la molta puja deis cambis, com

ningú ignora, sois he posat un petit aument al preu d ( a lguns objectes.

Estampa d' en OcUvi Viader—Sant Feliu de Guixols.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós