EPAMINONDAS I LA SEVA PADRINA · 2017-10-10 · d’Epaminondas:# Epaminondas# vol# fer.ho bé,#...
Transcript of EPAMINONDAS I LA SEVA PADRINA · 2017-10-10 · d’Epaminondas:# Epaminondas# vol# fer.ho bé,#...
www.otsiera.com
EPAMINONDAS I LA SEVA PADRINA Sara Cone Bryant
Una vegada a Louisiana, país d’Amèrica, hi havia una bona dona que només tenia un fill. Com que era pobra i no podia deixar-‐‑li cap fortuna, va voler que almenys tingués un nom ben important, així és que li va posar Epaminondas, que és el nom d’un general de la Grècia antiga que va guanyar dues cèlebres batalles.
El noiet tenia, doncs, un nom ben gloriós, encara que això no semblava que li fes gaire fred ni calor.
Molt sovint anava a veure la seva padrina que sempre li donava una cosa o altra.
Un dia, la padrina li va regalar un bon tros de pa de pessic.
- No el perdis, Epaminondas –va dir-‐‑ li–. Agafa’l bé. - No tingueu por, padrina –va respondre Epaminondas. I va estrènyer la mà amb tanta de força, que quan va arribar a casa no
duia més que un grapat d’engrunes. - Què és això, Epaminondas? –va preguntar-‐‑li la mare. - Pa de pessic, mare –diu Epaminondas. - Pa de pessic? Valga’m Déu! Què n’has fet del bon seny que vaig
donar-‐‑te quan vas venir al món? Quina manera de portar un pastís! Per portar bé un pastís s’embolica ben embolicat amb un paper fi, es fica dins del barret, es posa el barret al cap i aleshores un hom se’n ve tranquil·∙lament a casa. M’has entès?
- Sí, mare –va respondre Epaminondas.
www.otsiera.com
Uns quants dies després, Epaminondas va tornar a casa de la seva padrina i ella li va donar un bon tros de mantega fresca perquè la dugués a la seva mare.
Epaminondas va embolicar la mantega molt curosament amb un paper fi i va posar-‐‑la dins el barret. Després se’l va cofar i se’n va va tornar tranquil·∙lament a casa seva.
Era l’estiu i el sol cremava. Vet aquí que la mantega començà a fondre’s i a regalimar per tots costats. Quan Epaminondas va arribar a casa seva, la mantega no era pas a dins del barret, sinó damunt Epaminondas.
La mare va aixecar els braços al cel tot cridant: - Valga’m Déu!... Epaminondas, què portes aquí? - Mantega, mare –diu Epaminondas. - Mantega? Epaminondas, què has fet del bon seny que vaig donar-‐‑te
quan vas venir al món? Aquesta no és manera de portar mantega. Per portar bé la mantega s’embolica amb fulles fresques, ben embolicada i pel camí es va refrescant, ficant-‐‑la de tant en tant a la riera i tornant-‐‑la-‐‑hi a ficar i tornant-‐‑hi encara, fins que arriba a casa. M’has entès? - Sí, mare –va dir Epaminondas.
La propera vegada que Epaminondas va tornar a casa la seva padrina, ella li va donar un gosset molt bufó.
Epaminondas el va embolicar molt curosament amb fulles fresques, ben embolicat, i pel camí l’anava ficant dins la riera i tornava a ficar-‐‑ l’hi i hi tornava encara: fins que en arribar a casa seva el pobre gosset era mig mort.
La seva mare el va mirar i va dir: - Valga’m Déu! Epaminondas, què portes aquí? - Un gosset, mare –diu Epaminondas. - Un gosset? Epaminondas, què n’has fet del bon seny que vaig donar-‐‑
te quan vas venir al món? Aquesta no és manera de portar un gosset. Per portar bé un gosset se li lliga al coll un cap d’una corda ben llarga, i tu agafes l’altre cap i ves estirant així. M’has entès? - Sí, mare; d’allò més bé –diu Epaminondas.
www.otsiera.com
Quan va retornar a casa la seva padrina, ella li va donar un pa just acabat de treure del forn, un pa de barra de crosta daurada. Epaminondas va agafar una llarga corda, en va lligar un cap al voltant del pa; després va deixar el pa a terra, va prendre l’altre cap de la corda, i va retornar a casa seva estirant així.
Quan va arribar a casa, la mare va mirar la cosa del cap de la corda i va dir:
- Valga’m Déu! Epaminondas, què portes aquí? - Un pa, mare. La padrina me l’ha donat. - Un pa! –diu la seva mare-‐‑. Ai, Epaminondas, Epaminondas! Ni tens
gens de seny, ni n’has tingut, ni en tindràs mai! No tornaràs a anar mai més a casa la teva padrina. Ara hi aniré jo, i mai més no t’explicaré res.
L’endemà la seva mare es prepara per anar a casa de la padrina, i diu al
noi: -‐‑ Fixa’t amb això que et diré, Epaminondas. Veus aquests sis panellets que acabo de fer coure? Els he posat aquí, al pas de la porta perquè es refredin. Vigila que no se’ls cruspeixin ni el gos ni el gat, i si has de sortir, mira bé com passes per damunt, eh?
- Sí, mare – diu Epaminondas. La mare va posar-‐‑se la còfia i la manteleta, i se’n va anar a casa de la
padrina. Els sis panellets van quedar refredant-‐‑se al pas de la porta. I quan Epaminondas va voler sortir, va mirar molt bé com passava per damunt.
- Un, dos, tres, quatre, cinc, sis! -‐‑ tot posant el peu exactament al mig de cadascun.
I sabeu què va passar quan va tornar la mare? Ningú no ha sabut mai explicar-‐‑m’ho, però potser vosaltres ho podreu endevinar. El que jo em penso és que Epaminondas va quedar-‐‑se sense saber quin gust tenien aquells panellets...
(Conte dels Estats Units del Sud) Dins de: Sara Cone Bryant. Com explicar contes. Bibliària.
S.C. Bryant figura també com l’autora del conte
Les il·∙lustracions són de Mariana Ruíz Johnson (marianarj.blogspot.com),
per a l’edició del conte a l’editorial Pictus.
www.otsiera.com
SUGGERIMENTS Un conte per a fruir-‐ne, en complicitat amb l’Epaminondas. Als petits els podem proposar que hi afegeixin alguna il·∙lustració més; amb aquest propòsit trobareu més endavant una versió més espaiada de la darrera pàgina. Però també hem vist que el conte podia afavorir la reflexió sobre el que en fem de les paraules de saviesa. En aquest cas la dinàmica variarà molt segons l’edat del grup, el moment, l’entorn en les que fem aparèixer el conte. Heus aquí un parell d’exemples.
Ens ha ajudat amb nens i nenes d’ 11-‐12 anys, per introduir el treball que duen a terme investigant les paraules del Buda, de Jesús, de Muhàmmad, de guru Nanak, etc. El conte que ens prepara per un treball d’indagació i interpretació; posa en guàrdia davant d’actituds de repetició irreflexiva de frases o idees. Subratllem la bona intenció d’Epaminondas: Epaminondas vol fer-‐ho bé, però, fer-‐ho bé, no vol dir seguir les paraules al peu de la lletra. Repetir o copiar pot portar a errors; si més no, serveix de ben poca cosa. Cal interpretar el sentit de les paraules, reflexionar en els perquès i els coms. No hi ha dues situacions iguals. Les paraules dels savis i sàvies són com pistes per indagar. Potser succeeix que cadascú interpreta les pistes de maneres diferents. Això no vol dir que estiguem equivocats. Les pistes poden ajudar de maneres diferents perquè no ens passen les mateixes coses.
Ens ha ajudat també amb nois i noies més grans, en moments de debat sobre situacions de violència, exclusió o ignorància, relacionades amb les creences religioses. El conte d’Epaminondas ens ha permès prendre una certa distància dels fets concrets, i situar la reflexió en la necessitat de formació, informació, reflexió, autonomia personal, interès pels altres…: totes aquelles actituds que fan possible adonar-‐se de la necessitat d’interpretar i contextualitzar unes orientacions per tal de poder-‐ne copsar la intenció i el valor. No n’hi ha prou amb voler-‐ho fer bé. L’encert no té res a veure amb repetir, amb seguir unes pistes al peu de la lletra com si es tractés de formules màgiques, sinó amb l’actitud indagadora, lliure, compromesa, etc. Un cop més, el fet que Epaminondas vagi “de bona fe” facilita desplaçar el debat de la crítica fàcil i posar de relleu el repte que tots plegats tenim plantejat. És més fàcil “obeir”, seguir la corda, que arriscar-‐se a indagar i interpretar…
Més endavant, davant d’un text o davant d’un succés, la sola menció d’Epaminondas, el record de la seva manca de saviesa, ens estalviarà moltes paraules. Aquest text d’Anthony de Mello pot resultar útil per a continuar estirant el fil amb els joves; per a continuar aprofundint en el sentit dels textos de saviesa i l’ús que en podem fer.
L'explorador tornà al costat dels seus, els quals es delien per saber-‐ho tot respecte de l'Amazones. Però, com podia expressar amb paraules la sensació que li havia inundat el cor quan contemplà aquelles flors exòtiques i escoltà els sons nocturns de la selva; quan s'adonà del perill de les feres o bé quan conduïa el seu canot per les incertes gorges? I els digué: "aneu i descobriu-‐ho vosaltres mateixos". Per tal d'orientar-‐los, els traçà un mapa del riu. Entre tots, prengueren el mapa i el col·∙locaren a l'Ajuntament. I en feren còpies per a cadascú. I aquells que tenien una còpia ja es consideraven experts del riu.
(Anthony de Mello. El cant de l'ocell. Barcelona, Claret, 1985. p.46)
www.otsiera.com
Quan va retornar a casa la seva padrina, ella li va donar un pa just acabat de treure del forn, un pa de barra de crosta daurada. Epaminondas va agafar una llarga corda, en va lligar un cap al voltant del pa; després va deixar el pa a terra, va prendre l’altre cap de la corda, i va retornar a casa seva estirant així.
Quan va arribar a casa, la mare va mirar la cosa del cap de la corda i va dir:
- Valga’m Déu! Epaminondas, què portes aquí? - Un pa, mare. La padrina me l’ha donat. - Un pa! –diu la seva mare-‐‑. Ai, Epaminondas, Epaminondas! Ni tens
gens de seny, ni n’has tingut, ni en tindràs mai! No tornaràs a anar mai més a casa la teva padrina. Ara hi aniré jo, i mai més no t’explicaré res.
L’endemà la seva mare es prepara per anar a casa de la padrina, i diu al
noi: -‐‑ Fixa’t amb això que et diré, Epaminondas. Veus aquests sis panellets que acabo de fer coure? Els he posat aquí, al pas de la porta perquè es refredin. Vigila que no se’ls cruspeixin ni el gos ni el gat, i si has de sortir, mira bé com passes per damunt, eh?
- Sí, mare – diu Epaminondas.
www.otsiera.com
La mare va posar-‐‑se la còfia i la manteleta, i se’n va anar a casa de la
padrina. Els sis panellets van quedar refredant-‐‑se al pas de la porta.
I quan Epaminondas va voler sortir, va mirar molt bé com passava per damunt. - Un, dos, tres, quatre, cinc, sis!...-‐‑ tot posant el peu exactament al mig
de cadascun. I sabeu què va passar quan va tornar la mare? Ningú no ha sabut mai
explicar-‐‑m’ho, però potser vosaltres ho podreu endevinar. El que jo em penso és que Epaminondas va quedar-‐‑se sense saber quin gust tenien aquells panellets...
(Conte dels Estats Units del Sud) Dins de: Sara Cone Bryant. Com explicar contes. Bibliària.
S.C. Bryant figura també com l’autora del conte
Les il·∙lustracions són de Mariana Ruíz Johnson (marianarj.blogspot.com),
per a l’edició del conte a l’editorial Pictus.