Eo Guerra Civil

8/6/2019 Eo Guerra Civil

1/34

La utilitzaci

del'esperanto

durant laGuerra CivilFonts bsiques:

Museu d'Esperanto de Subirats

Biblioteca d'Esperanto de Moi "RamonMolera Pedrals"

i principalment el llibre que presentem:


2/34

El moviment esperantista, en molts aspectes, s una mena de microcosmos, uncompendi o un reflex del mn. Moltes coses que coneixem, vivim i patim els humans,en general, tenen la seva representaci en el petit mn esperantista. Per exemple:

George Soros, nascut el 1930 a Hongria en el s d'una famlia on es parlava esperanto,esdev especulador i filantrop. Els anys 80's va 'ajudar' amb centenars de milions dedlars als pasos satllits de la URSS que 'volien' la democrcia, el 1992 va fer caureel Banc d'Anglaterra guanyant 1.100 milions de dlars, desestabilitzant el SME iprovocant la devaluaci de la lira, la pesseta i la lliura irlandesa i el 2008 quancomena l'actual crisi s quan ell ms hi guanya, obtenint una fortuna de 9.000 milionsde dlars. Les seves inversions filantrpiques pugen a 300 milions. s amic de Bush

pare i en canvi ha donat tot el suport a Obama.

El passat 15 de desembre, 151 aniversari de Zamenhof, UEA (Associaci Universald'Esperanto) va organitzar a NY el segent acte: From Zamenhof to Soros: ASymposium; Entre els ponents, professors universitaris, tamb hi havia George Soros iva fer una intervenci de 10' que va publicar el NY Times.

---> En veurem algun altre exemple, de no tanta envergadura --->


3/34

Parlarem de:-

El moviment esperantista abans de la Guerra Civil-

Activitats esperantistes a l'inici de la guerra

Esperantistes a les Brigades Internacionals

L's de l'esperanto en tasques de propaganda

La polmica en el camp republic

L'esperanto en el bndol "nacional"

L'esperanto desprs de la guerra


4/34

Zamenhof publica el primer llibre d'Esperanto el 1887 en llengua rusa. Abans definal d'any surt en polons, alemany i francs. El 1888 en angls i el 1889 enhebreu.

Zamenhof l'any 1887

Zamenhof l'any 1905

El moviment esperantista abans de la Guerra Civil


5/34


6/34

Alguns esperantistes famosos pioners a Catalunya: l'advocat Frederic Pujul iValls, autor de la primera novella de cincia ficci 'Homes artificials', un

catalanista infatigable que ja es va haver d'exiliar el 1905 per escriure apremsa sobre els Fets del Cu-Cut!, quan uns militars van destrossar i calarfoc a la redacci. Salvador Dal, notari de Figueres, pare del pintor. AndreuNin, fundador del POUM. El gran folklorista Joan Amades. El poeta CarlesRiba, que volia crear una llengua internacional en base als sufixos catalans,amb 16 anys guanya un premi als Jocs Florals en Esperanto, etc.

Pujul i Valls Andreu Nin Joan Amades Carles Riba



7/34


El primer punt lgid de l'esperantisme catal es produeix l'any de la SetmanaTrgica entre el 5 i l11 de setembre de 1909 a Barcelona: El 5 Congrs

Internacional dEsperanto. Els balcons i els tramvies somplien de banderes decolor verd. Ms dun miler de persones darreu del mn hi assistiren. Entre ellss'hi trobava el Dr. Zamenhof. Alguns dels congressistes ms coneguts sn elfundador del POUM, Andreu Nin i el folklorista Joan Amades, autor del CostumariCatal. Qui no hi pogu assistir fou el pedagog racionalista Francesc Ferrer iGurdia, detingut uns dies abans quan anava de cam cap a Granollers, on haviade trobar-se amb uns companys per tal danar-hi plegats.

Es van realitzar multitud dactivitatscom ara excursions, els primers JocsFlorals Internacionals, partits de futbolo la celebraci de la Copa Esperantode ciclisme, presidides algunes dellespel mateix Zamenhof, acompanyat entot moment per l'advocat FredericPujul i Valls, president del Comitlocal i autor del primer diccionaricatal-esperanto i un dels principalsorganitzadors de lesdeveniment.


8/34

El 1906 al 2n congrs internacional a

Ginebra quan Pujul i Valls es va dirigir alplenari en nom de la naci catalana, unesperantista militar espanyol protesta dientque a Espanya aix no es permetia; elsresponsables li van respondre que noestaven a Espanya; (microcosmos

esperanto).El 1910 neix la Federaci Catalanad'Esperantistes (KEF). L'rgan escrit era elKataluna Esperantisto (KE).

La Gran Guerra del 1914 i la mort de

Zamenhof el 1917 va debilitar molt elmoviment esperantista, el moviment delsideals de justcia i fraternitat.

A la dcada de 1920 els esperantistes esrefan i tornen a la seva activitat anterior.



9/34

(microcosmos esperanto)

El president de l'Associaci Espanyola d'Esperanto (AEE), comandant Julio Mangada iva prohibir al president de la Federaci Catalana d'Esperanto, Joan Gili Norta, quesaluds en nom d'aquesta federaci en el 13 Congrs Universal d'Esperanto, celebrata Praga l'any 1921, sota l'amenaa d'organitzar un gran escndol si es parlava en nomdiferent de l'Estat espanyol (v. Kataluna Esperantisto, setembre 1921, pg. 112). El1924 en el 16 Congrs Universal d'Esperanto va tornar a passar el mateix i elpresident de la Federaci Catalana d'Esperanto, Marian Sol, es qued sense poderparlar per l'impediment de Mangada -tamb editor de la revista Homaranismo(humanisme)- que el president del comit organitzador acat (v. KatalunaEsperantisto, setembre-octubre 1924, pg. 29).

El 1925 es fa el congrs catal a Ciutat de Palma. Aix no agrada a Julio Mangada iprotesta amb un escrit a la premsa mallorquina.

Tamb a la revista Kataluna Esperantisto (maig-juny 1931, pg. 88), tradum "El senyorJulio Mangada Rosenrn, que en el seu rgan Hispana Esperanto com un diable enaigua beneita s'enfurisma contra els esperantistes catalans, ja que va aconseguir alCongrs d'Anvers que la Federaci Catalana de Esperantistes no fos considerada unaAssociaci Nacional". A la pgina 93 del mateix nombre podem seguir llegint altresactuacions del senyor Mangada contra la Federaci Catalana d'Esperanto.



10/34

El segon punt ms lgid de l'esperantisme

catal es produeix el 1925 amb la publicacide Kataluna Antologio, una extensssimaantologia de la literatura catalana enesperanto. Proposada per Pujul el 1912,tenia els antecedents de la polonesa el 1906,la lituana el 1923 i la blgara el mateix 1925.Jaume Grau Casas n's el compilador i

principal traductor. Entre els collaboradors hiha Joan Amades amb la traducci de "Lacan popular catalana". L'antologia vaesperonar una srie de pasos petits a fer laseva. Va ser un xit de vendes en el mercatesperantista mundial i obra apreciada i lloada

en tota la premsa esperantista, ambmenysteniment en l'mbit de l'AEE,representada pel Barcelona Esperanto-Grupo,dirigit per Rmulo Rocamora fidel deMangada, que va saludar en nom de loscatalanes autnticos y no hipcritas en uncongrs espanyol d'esperanto; (microcosmos

esperanto).



11/34


La dictadura de Primo de Rivera, atiada per denncies de Rocamora iMangada, es dedicava a posar tota mena de pals a les rodes a KEF,

negaci de subvencions, multes a la Federaci i al seu president DelfDalmau i tancament del seu negoci i tancament de llocs on s'ensenyaval'esperanto, etc. i van obligar els catalans a integrar-se a l'AssociacinEspaola de Esperanto. En el congrs de Vinars el 1928, KEFs'autodissol per a no doblegar-se. Tanmateix alguns membres vanclaudicar a les exigncies de la dictadura i van fundar una Associaci

Esperantista Catalano-Balear, que va continuar la publicaci de KatalunaEsperantisto durant nou nmeros, abandonant la part literria. Per primercop es va emprar el castell a la revista.

El 1930, amb la 'dictablanda' es va es va refundar la Federaci Catalanad'Esperantistes. El 1931 es fa la 2a edici de Kataluna Antologio amb lacorresponent hostilitat dels de sempre.

La Repblica i les llibertats retornaren la vitalitat dels seus inicis al'esperantisme. Es torn a editar el KE amb 1500 exemplars el primernmero, cosa impensable avui i es tornen a fer cursos d'esperanto alsateneus.


12/34


13/34


Malgrat l'etapa de llibertats encetada, la Federaci va continuar sota la presside l'esperantisme espanyol i de l'esperantisme espanyolista de Catalunya. El

grup Nia Fajro continuava fent-ne de les seves fins i tot internacionalment, cosaque va denunciar el Internacia Centra Komitato (Comit Central Internacional).Llavors es va desfer el grup i van fundar una altra associaci que es deiaZamenhofa Instituto. El 1935 la CNT-FAI crea la ILES (Lliga Ibricad'Esperantistes Sense Estat) que edita una revista amb el nom "Nia Bulteno".

El juny de 1936 es celebra a Barcelona l'11Congrs Espanyol d'Esperanto; una provocacims. Julio Mangada controlava l'AEE tant sin'era president com si no. Mangada shaviaretirat poc abans de lexrcit, entre altres cosesper incidents amb militars dretans, que descriu a"El fascio en el exrcito", on alerta deconspiracions militars en marxa. Intensifica laseva activitat poltica, colabora en la Uni MilitarRepublicana Antifeixista i apareix en una llistad'un prets govern revolucionari com aComissari de Guerra.


14/34


15/34

Durant la guerra a Catalunya es van continuar fent cursos d'esperanto en

alguns llocs; l'Ateneu de VNG amb les germanes Rosell de mestres;

La associaci Nova Sento de Poble Nou va seguir publicant el seubutllet amb notcies extretes de la revista de CNT-FAI i del Comunicatde Premsa de la Generalitat. Avanat el 1938 deix de publicar-se acausa de les dificultats per proveir-se de paper.

L'Ateneu Enciclopdic Popular de Barcelona i la seva Secci d'Esperantovan participar activament en la commemoraci del 50 aniversari de laLlengua Internacional. Els actes centrals es van celebrar a la Casa deCultura, a la Plaa de Catalunya, el setembre de 1937. Els germans Mirde la Secci d'Esperanto hi van fer dues conferncies: L'esperanto i la

uni de la classe obrera i Patriotisme natural, patriotismes poltics iesperanto. A la seu de l'AEP Delf Dalmau fa pronunciar la confernciaCinquanta anys d'esperanto i Jaume Grau Casas va parlar sobre Laimportncia actual de l'esperanto.



16/34

Esperantistes en les Brigades Internacionals

Jaume Miravitlles i Navarra

Quan esclata la rebelli a Barcelona estava a puntde comenar L'Olimpada Popular. Es suspn i moltsdels atletes s'incorporen als batallons republicans i

posteriorment a les Brigades Internacionals.Probablement hi havia atletes esperantistes, ja queen un cartell de la secretaria general del ComitExecutiu de lOlimpada Popular, dirigida perl'esperantista i militant d'ERC, Jaume Miravitlles, sesollicita la collaboraci de persones ambconeixements didiomes, entre els quals sesmenta

lesperanto, per actuar com a intrprets.


17/34

Membres de SAT van combatre, i molts hi van morir, a les Brigades Internacionals ala Guerra Civil. La participaci desperantistes en les Brigades Internacionals estdocumentada en diverses informacions: Lescriptor alemany Ludwig Renn,cofundador de lAssociaci Internacional dEscriptors Esperantistes Revolucionarisque va ser comandant del Batall Thlmann i Cap dEstat Major de l11a Brigada.Laustrac Franz Haiderer ha explicat en un parell darticles com es va incorporar ales Brigades; conta que tot just arribar va rebre un fullet de salutaci alsinternacionalistes, en diversos idiomes, entre els quals lesperanto. Va utilitzarlesperanto enviant articles i altres documents a esperantistes dOstrava(Txecoslovquia), que els traduen per a la premsa. Lesperanto va exercir en algunscasos un paper decisiu en limpuls dels brigadistes per al seu viatge a Espanya. s elcas, per exemple, del polons Wadysaw Lekowski, mort durant la guerra civil.

El blgar Nikola Mladnov amb un article enuna revista del seu pas va recollir el nom dequinze esperantistes blgars que vanparticipar com a brigadistes, dels quals set vanmorir a la guerra.Tot just comenada la guerrava rebre la revista Informa Bulteno que vatraduir per a un diari de Sofia cosa que vacontribuir al reclutament de blgars a lesBrigades Internacionals.

Wadysaw Lekowski amb la seva dona i la filla

Esperantistes en les Brigades Internacionals

L' d l' t t d d


18/34

La Guerra Civil va servir per a confirmar lautilitat informativa i comunicativa del'esperanto en l'mbit internacional. Aixtamb va suposar un increment de lapolititzaci del moviment esperantista,clarament vinculat a la resistnciademocrtica contra la revolta feixista: tots elgrups esperantistes del pas es van unir per acrear el Comit Esperantista Antifeixista de

Catalunya presidit per Jaume Miravitlles i lesseves activitats es van multiplicar

El Comissariat de Propaganda de laGeneralitat de Catalunya publica diriamentun Comunicat de Premsa ciclostilat, en set

llenges, entre elles l'esperanto. El comissari imotor de l'organisme s l'esperantista JaumeMiravitlles d'Esquerra Republicana deCatalunya, independentista reconegut que japrengu part en els fets de Prats de Moll.


L' d l' t t d d


19/34

La Generalitat va patrocinar oficialment la

commemoraci, el setembre de 1937, del50 aniversari del naixement delesperanto, mitjanant lorganitzaci dunaexposici commemorativa al Casal de laCultura de Barcelona. En ocasi daquestaexposici es va editar divers material,entre el qual un catleg de lexposici. Partdel material va ser emprat uns mesosdesprs en una exposici en diversospasos, patrocinada pel propi Comissariat.

All ms difs de divulgaci de laGeneralitat va ser ledici dun cartell de

propaganda, sobre la intervenci de tropesdItlia i Alemanya, amb la llegenda "Qufas per evitar aix? - Esperantistes de totel mn, actueu enrgicament contra elfeixisme".


L' d l' t t d d


20/34

Tamb van emprar profusamentlesperanto els anarquistes. La CNT vaeditar a Barcelona ja des del mateix

juliol de 1936 un Informa Bulteno(Butllet Informatiu), editat i redactatper ILES, primer ciclostilat i a partir de

juliol de 1937 imprs amb millorqualitat. Es va difondre rpidament anombrosos pasos, no noms en medis

anarquistes, com es dedueix de lanotcia sobre el reclutament deMladnov que hem citat anteriorment.

Per la seva part, el PSUC editariaInformoj pri Hispanio (Informacions

sobre Espanya) i Unueco (Unitat).

Aix mateix, diverses emissions derdio de Barcelona, tant de laGeneralitat com dels diferents grupspoltics i sindicals, van emetre

regularment en esperanto.




21/34

Tamb en el POUM (Partit Obrerd'Unificaci Marxista) hi havia unnotable nombre desperantistes, entreels quals el propi Andreu Nin, queparlava b lidioma i fins i tot lhaviautilitzat en alguns mtings anys abans.

El partit va emprar aquest idioma enactivitats informatives, en especialmitjanant ledici duns quantsnmeros dels butlletins Informabulteno POUM (Butllet informatiuPOUM) i La hispana revolucio (La

revoluci espanyola), i tambmitjanant lemissi de butlletinsradiofnics.




22/34

Tanmateix, la publicaci ms coneguda

de totes les editades en esperanto s"Popola Fronto" (Front Popular) que esva editar a Valncia pel Grupo LaboristaEsperantista de Valncia, i el seuredactor en cap era el molt conegut, LuisHernndez Lahuerta, que haviaorganitzat a la dita ciutat el congrs de1934 de lesmentada associacianacional obrera internacional SAT.

Popola Fronto va comenar a publicar-seel novembre de 1936 amb carcterquinzenal. Constava al comenament de

vuit pgines, i el seu contingut erasobretot material oficial, sempre des delpunt de vista governamental, ambinformaci de les operacions militars, dela vida a ambds costats del front.

L s de l esperanto en tasques de propaganda



23/34

En menor mesura contenia tamb material original, especialment

contribucions procedents desperantistes. Molts dells, de gran intersavui, eren missatges curts per al front, preguntes sobre desapareguts,sollicituds de correspondncia, etc. Tamb sincloen agraments percontribucions econmiques, sota el ttol "Nia municio" (La nostramunici). Hernndez, juntament amb el seu collaborador GuillemBosch, van produir una revista de gran qualitat des del punt de vistalingstic i propagandstic, amb un estil molt combatiu, dacord amb elseu subttol Butllet informatiu informal sobre la lluita espanyola contrael feixisme. Fins i tot avui impressiona la vivor del llenguatge i laqualitat de la publicaci. Va assolir una important difusi entre elsesperantistes de lEstat i especialment a lestranger, on es difonia ambel suport de diversos collectius obrers. Un grup desperantistesholandesos va fer fins i tot una versi en neerlands de la revista.

Popola Fronto va comenar imprimint 3.000 exemplars i arribaria aassolir-ne els 5.000. Els seus redactors senorgullien de no rebresubvencions, i de finanar-se exclusivament amb les donacions delsseus lectors.

L s de l esperanto en tasques de propaganda



24/34


Els fets de maig del 37 a Barcelona entre les forces d'ordre pblic de la Generalitatde Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Catal,contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del Partit Obrer d'UnificaciMarxista (POUM) van tenir tamb la seva repercussi en el movimentesperantista. Sennaciulo, revista de SAT, va publicar un article molt crtic amb elgovern republic i la influncia comunista. Popola Fronto va respondre acusant elsanarquistes i poumistas que havien participat en els esdeveniments, dagents deFranco, dacord amb la versi oficial ms extremista.

De fet a SAT ja hi havia hagut l'escissi dels comunistes a principis de la dcadaperqu volien que SAT es compromets amb el rgim sovitic i SAT no estavad'acord amb all del 'socialisme en un sol pas'. Funden l'IPE (Internacia ProletaEsperantistaro) i a Barcelona el PUIL (Prolet-Unio de Iberamerikaj Landoj) queedita Proleta Voo. Quan la guerra comena, a la vista de que els russos erenl'nic suport a la legalitat republicana, SAT van anar sent cada cop ms crtic amb

el govern i Popola Fronto els acusava de manca de suport a la Repblica.A comenaments de 1938, la revista cultural de SAT, Sennacieca Revuo vapublicar la traducci dun article de la revista francesa LEspagne nouvelle quefinalitzava amb leslgan "Per vncer Franco cal vncer primer Stalin". PopolaFronto va protestar enrgicament en el seu nmero 33, expressant la sospita quelautor estava pagat per Franco, per sense esmentar leslgan.


25/34

La majoria dels esperantistes van ser fidels a lalegalitat republicana per alguns religiosos i militars,

principalment, van prendre part pels rebellats. JoanFont i Giralt (18991936), president de la UniInternacional Esperantista Catlica (IKUE),assassinat lagost de 1936 per un grup de miliciansa prop de la localitat gironina de Collell. JosPerogordo (1870-1962), que havia estat president

de lAssociaci Espanyola de Militars Esperantistes imestre de Mangada. El coronel asturi AntonioJimnez Mora, que proposa utilitzar lesperanto enel bndol rebel, que no s'accepta perqu Hitler deiaque era una llengua de bolxevics i jueus.En conseqncia, els grups esperantistes van sertancats en la majoria de les ciutats sota el poder deFranco. La principal excepci va ser Saragossa, onel president del grup era el coronel Ramn de SalasBona que es va oposar enrgicament a qualsevolmesura en contra del grup esperantista. Tanmateixel 1941 un assalt de joves falangistes, que vancremar part de la seva biblioteca. La Junta d'IKUE el 1931



26/34


Segons Comunicats de Premsa de la Generalitat, i reproducci a

Popola Fronto "en diverses ciutats safusellava tots elsesperantistes que es trobaven, acusant-los de simpatia cap alsbolxevics". Especial atenci va rebre la informaci de lexecuciper les tropes franquistes de tot el grup esperantista de Crdova.Espero Katolika, revista de la Uni Internacional EsperantistaCatlica, va publicar que va fer arribar la seva inquietud al Quarter

General nacional que va negar la informaci, afirmant que si algunesperantista havia estat executat, ho hauria estat per altrescauses. Nombrosos esperantistes van ser represaliats,especialment per pertnyer a cercles progressistes. A Mallorca hiha documentat l'assassinat de quatre esperantistes, tres de SAT iun president de dos grups esperantistes i fundador de lEsquerra

Republicana Balear. A Saragossa tamb quatre assassinats, tresamb crrecs de president o fundador o delegat, un d'ells perqutenia una carta de Mangada.


27/34

L'Esperanto fins a la Guerra Civil va tenir una implantaci gran als PasosCatalans amb els sotracs del la 1a Guerra Mundial i de la Dictadura de Primo

de Rivera. La revifalla quan la Repblica respon a aquella implantaci pionera.El fet de realitzar-se el 5 Congrs Internacional a Barcelona amb un post-congrs a Valncia no va ser res gratut. A l'estat espanyol no se'n va tornar afer cap ms fins el 1968 a Madrid, s clar, ves sin on, amb presidnciad'honor del caudillo; (microcosmos esperanto feia estona que no sortia).

L's de l'esperanto a la Guerra CivilL's de l'esperanto a la Guerra Civil va ser prcticament al Principat i al PasValenci segons l'article de l'historiador espanyol J.A. del Barrio del llibre quepresentem: Histria de l'Esperanto als Pasos Catalans.

- Comunicat de Premsa del Comissariat de Propaganda de la Generalitat.- Informa Bulteno de la CNT-AIT.- Informoj pri Hispanio i Unueco del PSUC.- Informa Bulteno i La hispana revolucio del POUM.- Popola Fronto del Grup Laborista Esperantista de Valncia.- Emissions de rdio de la Generalitat i dels diferents grups poltics i sindicals.

En resum

L' t d d l


28/34

Fins i tot a la pres es van desenvolupar activitats enesperanto. De les xerrades en esperanto a la pres de

Barcelona, en les quals hi van participar entre altres DelfDalmau i l'escriptor Frederic Pujul i Valls, ens nha donattestimoni les Memries dun militant obrerde l'esperantistaRamon Fernndez Jurado (Almeria, 1914 BCN, 1984),militant del POUM, comandant de l'exrcit de la Repblica.El 1976 el POUM entr en el PSC-Congrs i en Ramon

tamb. L'any 1977 i ja jubilat com a ebenista, va rebre el ttolde professor de llengua catalana a la Universitat Autnomade Barcelona. Andals de naixement, va donar classes decatal a molts dels seus companys de militncia poltica isindical.

Leditor de la revista general ms difosa en aquell temps,Heroldo de Esperanto, explica en les seves memries28que va rebre una carta de ladvocat valenci Andreu Pi,antic diputat socialista, demanant-li que no li escrigus enesperanto, ja que "s perills fins a la mort".

Al camp de concentraci de Sant Cipri al Rossell es va

organitzar un grup esperantista.

Ramon Fernndez Jurado


L' t d d l


29/34

Un altre exemple de la repressi contra l'esperantisme va ser fet a lesvilanovines germanes Rosell, mestres, pioneres de l'esperantisme catal,

collaboradores d'Amades en la recuperaci de la cultura popular,ensenyaven catal i esperanto a l'Ateneu i casa seva era un temple de culturapopular i literria, un autntic museu. El desembre de 1952, la seva casa esva subhastar per poder pagar-se la vellesa a la Casa d'Empara, amb tots elmobles, estris i objectes. Colleccionistes dels objectes ms variatsrelacionats amb el folklore i la cultura popular: goigs, gravats, auques,

estampes, ventalls, figuretes, imatges religioses, etc.Albert Virella, historiador vilanov i alumne de les classes de catalorganitzades per Palestra, diu: Condolgudes dels malastres que els tocpatir durant i desprs de la guerra civil, van morir a Vilanova, Eullia i Teresa,els anys 1953 i 1954, respectivament. I amb elles mor el mestratge delesperanto.

Una prova ms del que hem dit que la majoria d'esperantistes van ser fidels ala legalitat republicana s la paralitzaci total de l'activitat esperantista durantla postguerra fins que a inicis dels 50 Frederic Pujul i Valls i Delf Dalmau,respectivament pare i ideleg de lesperantisme catal, funden, junt amb setaltres esperantistes el grup Stelo de Paco [Estel de Pau].


E l


30/34

El periodista Mart Crespo, que no s esperantista, deia a la revista Presnciadel 29/10/2004 que lEsperanto ha superat les turbulncies del segle XX i shaadaptat a la societat xarxa del segle XXI.

Acabem de celebrar el centenari de la Federaci Catal d'Esperantistes i hemconstatat que lEsperanto va tenir un arrelament i una presncia a la societat,com hem vist, summament important.

De lEsperanto sen parlava i es parlava, no com ara. LEsperanto no s el que

va sortir a la pellcula La Ciutat Cremada dAntoni Ribas. Als inicis delEsperanto a casa nostra hi havia persones de tots els oficis, de totes lesclasses socials i de tots els pensaments poltics. I aix passava abans de lesturbulncies esmentades; la Primera Gran Guerra, les dictadures de tots elscolors, la incivil Guerra d'Espanya i la Segona Guerra Mundial.

Per acabar voldria insistir en que no t res a veure la histria de lesperantodabans de la Guerra Civi amb la de desprs. All va ser un fet social que vaimplicar tota la societat o bona part della i aix ha de constar i no sens hadescatimar com tantes coses sens escatimen. Desprs de la Guerra Freda lahistria de l'esperanto noms implica els esperantistes.

Epleg



31/34

Jaume Grau Casas (Barcelona, 1896 - Valncia,1950) va ser un escriptor en catal i sobretot enesperanto. President del Grup Esperantista

Barcelona Stelo, Secretari de la Federaci Catalanad'Esperantistes, Director de Kataluna Esperantisto,Professor d'esperanto de l'Ateneu EnciclopdicPopular, Membre del Comit Lingstic iVicepresident de l'Acadmia d'Esperanto.

El 1927 al Comit Lingstic hi havia 6 catalans i aixel catal era la llengua ms representada.

Empresonat uns mesos els anys 1934 i 1935 en elBienni negre i al 1938 quan els enfrontaments al sirepublic a Barcelona. Al 1939 hagu de marxar a

l'exili. El 1948 va tornar desprs de 9 anys d'exili ide camps de concentraci a Frana. A Valncia vareunir-se amb la seva esposa, Angelina Domnech,amb qui s'havia casat el 1929. L'any 1950 la mort lisobrevingu mentre treballava incansable per lacausa esperantista. Jaume Grau Casas




32/34

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 - 1959), destacat etnleg i folklorista. Autor delCostumari Catal, obra cabdal en l'estudi de la cultura popular catalana. Autodidacta, el1940 fou nomenat conservador del Museu d'Indstries i Arts Populars del Poble Espanyol(Montjuc) i tamb responsable de la Secci de Gravats Populars, a l'Arxiu Histric

Municipal de Barcelona. El 1956 la UNESCO li encarreg la preparaci del corpusbibliogrfic del folklore catal, especialment en el camp de la rondallstica.

Destacat promotor de l'esperanto, fundador de la secci d'esperanto de l'AteneuEnciclopdic Popular (1906) i de la Federaci Catalana d'Esperantistes (1910), que presidel 1923. En esperanto public una desena de revistes i monografies, entre les que destacaLa kataluna popolkanto ("La can popular catalana", 1925) i la seva contribuci a la

Kataluna Antologio ("Antologia catalana", 1925), tamb sobre el canoner popular catal.

Colleccionava el nmero 1 de cada revista d'esperanto i a finals dels 50's n'hi regal moltesrevistes al senyor Llus Hernndez Yzal, creador del Museu.

p p g



33/34

Frederic Pujul i Valls (n. Palams,1977),s'exilia el 1923 a Pars en ser avisat quepodria ser detingut per ordre del govern de

Primo de Rivera. S'afaita la barba per passarla frontera. Fa de corresponsal periodsticTorna el 1933 i treballa de periodista. sma i el 1939 obt el quart grau de MestreSecret ... Els feixistes el detenen i elcondemnen a mort per catalanista i republic.

Al cap de 2 anys se'l deixa en llibertat perl'edat, 65 anys. No el deixen mai tranquil. El1947 el condemnen a 12 anys, que no hagude complir, per ma amb idees separatistes ili van prohibir l'exercici d'advocat i periodista.La dictadura comena a estovar-se i als anys

50 s cofundador del grup Stelo de Paco[Estel de Pau] i va ser membre del seu comitjunt amb Delf Dalmau, respectivament pare iideleg de lesperantisme catal, els cincgermans Alberich, Ricard Gell i PauClaramunt que va actuar de president. El1963 mor a Barjamon (Provena).

Zamenhof i Pujul el 1909 a Barcelona

p p g



34/34

Delf Dalmau i Gener (Figueres 1891 Barcelona 1965),pedagog i lingista, aprn esperanto el 1909, el 1914-17emigra a Bahia Blanca on hi funda el moviment

esperantista i s'hi doctora en Lletres, el 1818 funda elLiceu Dalmau a BCN amb 5 filials en altres ciutats,durant els anys 1920 s president de la FederaciCatalana d'Esperantistes, de la qual fou un dels mximsidelegs, membre de l'Acadmia d'Esperanto i precursorde la sociolingstica a Catalunya. Public els primers

dos discs per a l'ensenyament del catal amb les veusde Pompeu Fabra, Merc Rodoreda, de qui va serprofessor i editor. Publica l'assaig pre-sociolingstic:"Poliglotisme passiu" (1936), on pregona conrear i usaractivament la llengua prpia i conixer amb mximacorrecci per noms passivament el major nombre

possible d'altres llenges, com a etapa intermdia entreuna situaci d'imperialisme lingstic i l'horitzigualitarista de l'esperanto. Condemnat a 12 anys depres per catalanista, en compl 1,5. Durant elfranquisme t una gran activitat com a articulista iconferenciant i s cofundador del grup Stelo de Paco

amb Pujol.

L esperanto desprs de la guerra

Eo Guerra Civil

Documents

Transcript of Eo Guerra Civil