U"B•...................................................... !~!pi;~J[~pr~§~;t~ª~t~A~ll~tQ~p~Q~m~ª~d~e~B~ª~g~e.JQ~p~.aENTREVISTA Biblioteca d'Humanitats

"Avui un poema d'amoresdevé subversiu"

José AgustínGoytisolo(Barcelona, 1928)ja no va atertúliesliteráries, No sapque dir i li toca defer el paper demestre tites, cosaque no Ii agradagens. En canvi, enpoc més d'un any,ha fetvuitanta-quatrerecitals amb Paco

-Ibáñez per terresespanyolesi americanes. Estasorpres i satisfetd' aquest exit queli ha permes dedescobrir unpúblic molt jove,interessati coneixedor de laseva poesia.

40 I EL TEMPS 19-6-95

P er que no u agrada el nam de Genera-ció dels Cinquanta per a designar elgrup de voste, Barral, Gil de Biedma,Ángel Gonrález, Caballero Bonald,

Claudia Rodríguez, José Ángel Valentei Francisco Brines ... ?

-No érem cap generació, sinó un grupd'amics a qui agradava la literatura, sobretotla poesia, i que lIegíem com bojos, intercan-viant-nos llibres en catala, castella i en alt:residiomes. No hi havia consignes. Mai no ensensenyávern el que escrivíem abans de publi-car-ho. Érem una mica, si vols, primmirats, al'anglo-saxona, pero tots anávem d' acord enaixó. Potser era el que ens mantenia units, apart l'amistat, és ciar. Mai no he conegut unaarnistat com la que hi havia entre el Carlos i elJaime. Vam intimar a la Universitat. Fins i totrecordo que un dia ens van desfer la cara.

-Que va passar?-Recordes que el Senillosa tenia el nas un

pél aixafat? Va ser d'una puntada de peu a lacara. A la Universitat només hi havia tres clas-ses de gent: els catalanistes, els rojos i elsmonarquics. Imagina't quina distinció mésbestia. El Seni havia fet llicons de boxa, si no,no s'entenia que fos tan atrevit. Un dia, els fa-langistes li van dir: "Di muera el Rey!" "Unamierda", va contestar. "Pues te vamos a partirla cara". "Un momento", va dir. Es va treurela jaqueta, la va deixar damunt un banc, i esva posar amb els punys en guardia. Jo vaigpensar: "Ara el mataran, i a nosaltres tarnbé",perqué ens hi vam ficar, és ciar. Efectivament,d' una puntada de peu li van obrir la cara. Esdevien espantar perqué van parar.

-Quin record conserva de l'efectivitat poli-. cíaca d'aquells anys?

-La policia era un desastre, afortunada-ment. L' Antonio de Juan Creix, que tenia méscara de bestia que no pas el seu gerrna Vicen-te, l'últim dia que em van agafar (devia serper allo de Montserrat) em va dir: "De ti lohubiera pensado todo, pero qué coño hacíasmetido en un convento de frailes, si eres másateo que yo". Jo ti vaig contestar: "Mira, eldía en que os constituyáis en sindicato demo-crático de la policía y los curas os rodeen, yoestaré dentro con vosotros". Es va fot:re a riu-re ... Jo el menyspreava, pero es tractava de nofer 1'heroi, de dir el mínim possible i de no in-

tentar enganyar-los. Si menties, tenxarnpa-ven.

-Va ser "company de viatge" dels comu-nistes. Per que mai no es vafer del Partit?

-Perque no me'ls creia. Quan es va cele-brar el Congrés de la Pau de Moscou, vaiganar a 1'hotel Ucrama, un gratacel monstruósque tenia un cartell immens de la Sarita Mon-tiel a la facana. Era el temps del "Fumandoespero" i aixó no er? prohibit. Amb en RicardSalvat, ens va tocar una habitació al pis vint-i-dos, que donava a la punta de la mamella de laSara. Semblava que els sovietics tinguessin elmateix gust que el senyor Franco. En Salvat,que havia vist pel-lícules d'espies, va obrir lesaixetes per tal que no ens sentissin, i em vadir: "Aixo s'ensorra, camarada!" Jo ti vaigcontestar: "Ni s' ensorra, ni em diguis camara-da. Aixo és una merda d'hotel, pero no s'en-sorra. El que s' ensorrara sera el marxisme-le-ninisme", "Aixó rnai!", em va replicar ... Erala meya lluita de sempre.

-Quina lluita?-Quan em deien que una cosa era una veri-

tat objectiva, jo pensava: "Si no ri'bi ha, deveritats objectives!" Si n'hi hagués seria comcreure en la infal-libilitat de Déu o del SantPare.

-Quina és la veritat objectiva que recordamés clamorosament?

-La vaga nacional pacífica. Segons aquestateoria, tothom faria vaga, al cap de quinzedies, la burgesia, acollonida, fotria el campd'Espanya, el poble sortiria i prendria posses-sió deis carrers i de les propietats; l'exercit, enveure aixó, lliuraria les armes i es passaria alpoble, i punt. Tot arreglat. Aixo s'ho creien,de debo! La burgesia, no la treus ni a canona-des; pero aixo no es podia discutir amb els co-munistes espanyols i catalans.

-En el proleg de Como los trenes de la no-che, Horacio Yazque: Rial diu que vosté haarriba! a ser un poeta anonim ...

-Aixo, ha vaig descobrir a Leticia, al' Amazonia colombiana. Els nens de l'escolacantaven cancons populars d'alla, i tot d'unavan entonar "El lobito bueno". Els vam pre-guntar si la caneó era colombiana. Sí, vancontestar, es canta des de fa uns quinze o vintanys. Malta gent deu coneixer "Palabras paraJulia", pero no deu saber que jo en sóc 1'autor,

U"B............................................................................... l~l~niiy.e~r~~~;taMWt~A,u~t~9Dovqade~arcelonaBtljiIoteca <I"llumamtats

EL TEMPS 10-6-95 I 41

ENTREVISTA

ni que Julia és ma filla, que llavors tenia sisanys. M'estimo més que sigui així, qUE;no pasa la inversa: que em coneguin pel nom, peroque no em llegeixin.

-Cosa que ara passa bastant ...-A Catalunya, en poesia, ID ha dues tenden-

cies: els qui escriuen sobre el món i la vida di-rectament, i els exquisits que escriuen per aser llegits per altres poetes, el valor dels qualsno nego, pero que ningú mai no recordara pelsseus versos. Fan literatura sobre literatura. Elsprimers encara no han arribat al nivell de Vi-nyoli i Ferrater. Hauran de suar molt.

-loan Vinyoli ha estat oblidat injustament?-No pas per mi. Era molt millar que l'Es-

priu, que no die que no fas bo. Jo, a l'Espriu,me l'estimava molt i ell, a mi, també. Quanvaig traduir La pe!l de brau, es va haver depublicar a Ruedo Ibérico, a París. L'edició in-cloía la versió catalana i la castellana acara-des. Un dels censors especialitzat en literaturacatalana, Sebastiá Sánchez Juan, que era ca-tala i poeta, em va dir: "Mira noi, no vull enra-onar més amb tu. Aixo no es pot publicar per-que en castellá s'entén tot". Es una frase quetata la vida portaré clavada.

-Per que la "cultura oficial" ha deixat debanda Vinyoli?

-Completament. Perqué era una catala dife-rent del que ells volien. El consideraven aleo-holitzat i sense representativitat dins la poesiacatalana. A Valencia, el millar poeta valencia,Vicent Andrés Estellés, va patir pel mateixproblema. Tampoc no els va agradar Carner,que va morir sense que li dones sin el Premid'Honor de les Lletres Catalanes, perqué ha-via estat consol de la República.

-I Ferrater?-Igual. Com vals que els agradi un poeta

que escrivia magníficament, fins i tot quan fo-llava, i que, a més a més, es va suicidar!

-Quan diu e!ls, a qui es refereix?-AIs puristes de dretes del catala de flors,

violes i romaní. .. També s'han carregat laNova Caneó, sense anar més lluny, encaraque els donin, de tant n tant, un programet aTV3, a les onze de la nit o bé les sis de la tar-da.

-Als recitals que fa amb el Paco Ibáñe;quin públic tenen?

-Hi ve gent joveníssima. No ens ha espera-vem.

-I que els diu, a la gent jove?-No ha sé, pero la gent torna a interessar-se

per aixo. No vénen per les cancons tradicio-nals del Paco. Ara els preocupa la cabronada aescala planetaria i els agrada la poesia d'amor.Avui dia un poema d'amor esdevé quasi sub-versiu. D'amor tal com jo 1'entenc: una cosatotal, no 1'amor d'anar de bracet ni el d'ara-te-la-fico. Parlem de les coses d'una manera aque no estan avesats, només cal escoltar les

42 / EL TEMPS 19-6-95

U"BUniversitat Autonoma de Barcelona

Bt6hoteca á'humamtats

lletres del rock and roll per veure que no diuenres.

-Vol dir que la cultura actual dels joves noté sentit?

-Si per a ells té sentit o no, no ha sé. Per ami és la cultura del soroll. El Paco té una teo-ria molt curiosa; diu que molts d'aquests xa-vals, com que no han rebut una educació nor-mal i corrent, i no tenen res a dir-se, amb elsoroll tenen l'excusa perfecta per a no parlar.S'absolen els uns als altres, diu ello Pero no totha de ser la ruta del "bakalao"; n'hi ha quepensen que els estafen, i aquest és el nostrepúblic jove.

-Des de quan els estafen?-La gran estafa va ser el Maig del 68.-Perque?-Sobretot per a les noies. Si ets alliberada,

obre't de carnes que te la fico, deien. I elless'ho creien. Hiha una generació de mares delmaig francés. Tetes tenen una criatures odues, i el pare, busca'L

-En el seu últim llibre de poemes, Como lostrenes de la noche, hi ha un vers que diu: "vasa seguir siempre en el bando de los rebeldesy sus sombras". Quin és, avui, aquest bandol?

-L'inconformisme sempre. L'ideal delmaig francés era interessant, pero la realitatera una altra.

-Que en diu, de tot aixo, Paco Ibáñez?-Es posa amb les urpes així; diu que em tit-

llaran d' anarquista.-I aixo és greu?-Si em valen dir anarquista, que m'ho di-

guin; més aviat és un elogi per mi. No tinc perque deixar de creure en una cosa i passar acreure en una altra. Per exemple, deixar decreure en el cristianisme i creure en l'Islam.Seguir al peu de la lletra l'Alcora com a nor-ma única és tan bestia com ser un catolic in-

o transigent de 1'Opus Dei.-Coneix bé l'Islam?-Quan treballava al Taller d' Arquitectura

vaig estar un any a Tamanrasset, al capdavalldel desert d' Algeria. L'Islam no és solució deres. És més, la gent hauria d'estar preparada.La taxa de natalitat europea i americana és de-creixent, pero la dels musulmans es multiplicaper tres cada any. Aixo és pitjor que qualsevolguerra. Saps com va ser la invasió dels bar-bars? Caminant. Van entrar tan tranquils.Quan una persona esta disposada a deixar-hila pell, i es fica en un rai amb quaranta més, ésque esta molt desesperada. Encara que s'in-ventin moltes lleis d'estrangeria no ha atura-ran mai.

-El 0,7 és una forma de netejar-se la cons-ciencia?

-Jo no hi cree en aquesta mena de caritat.L'auténtica caritat és ensenyar-los afer pous,a trabar aigua.

-És com l' actitud dels missioners?

-N'hi ha pocs de debo. La ma-joria figura que van allá a salvaranimes, pero, en realitat van asalvar-hi la seva, cosa que mai nodiuen. Jo com que no conec lameva anima, ni l'he vista mai, seme.'n fot que se salvi o no. Jas' arreglara. Aixo, ho vaig apren-dre de petit. Una cosa era fer unadolenteria, una altra xerrar o dirmentides que perjudiquessin elsaltres.

-Com veu la situaciá actual del'estat: escandols de l'esquerra,ascens de la dreta, polémiqueslingüistiques ... ?

-El franquisme és una mentali-tat que s' infiltra fins i tot en lament deis enemics. Aixo de dir:si ells volien prohibir el catala,nosaltres el farem obligatori, nopot ser. És més, llevat de centpersones, ningú hi hauria estat encontra. Un idioma s' apren peramor. No han sabut fer sentiraquest amor.

-Creu que Amar arribara aser president del govern?

-No ho cree. Em sembla que comenca a de-lirar. Com es pot fer la comparació de les mu-nicipals amb la caiguda del mur de Berlín?Total són quatre punts i mig, que els han presde més.

-Que pensa deis últims rebrots d'anticata-lanisme, com el cas deis arxius de Salaman-ca?

-Mai rnés no saludaré Torrente Ballester.Que vol dir dret de conquesta? Dret de con-questa de Franco. Aleshores ell és un franquis-ta. Els arxius tornaran aquí, amb esbroncades,pero tornaran. Si continuem així, ens ho fotrantot. Ja ens ho han fotut tot. La moneda és diu"pes seta" perqué se'n van fer les primeres en-cunyacions a Barcelona. La bandera espanyo-la era la bandera naval d' Alfons el Magnanim,que va fer ajuntar els pals grocs al mig per talque es veiés de lluny, després va ser banderanaval de Carles III i bandera nacional d'IsabelIl, El nom d'Hispánia, la primera vegada queapareix és en els escrits d'Escipió quan de-sembarca a Empúries. Vol dir "terra de co-nills", en fenicio Hispánia era des del Portúsfins a Valencia, practicament. Quan van pene-trar a la Península, aquest tros es va dir Hispa-nia Citerior, que vol dir la que queda a prop.La resta era Hispania Ulterior. Després Cata-lunya va ser la Marca Hispánica. El nom, labandera i la moneda van sortir daquí. Unamica més i ens prenen la titola. Se'Is hauria dedir: la bandera que vestes tenen com a nacio-nal i que utilitzen contra Catalunya, prové dela bandera catalana. 1 quan subornen algú, el

-Que en pensa, de lapolítica editorial ques'ha dut a terme aquestsanys a Catalunya?-Em sembla unabarbaritat que esquedessin tres-centsllibres de cada edició.Hi ha hagut editors quefeien tres-centscinquanta llibres,cinquanta per a I'autor,tres-cents per a laGeneralitat, i així feienpeles. Qui vulguiestudiar la literaturacatalana a les novesbiblioteques, ho té fotuto

U"BlJujwrsjtaI A!!lPnnwa de RaweJpna

Biblioteca d'Humanitats

subornen amb pessetes, no ambpiececitas.

-La historia de Catalunyatambé és plena d'errors inten-cionats?

-La historia mai no diu la ve-ritat, ni la lletra petita. Rafael deCasanova va morir a Sant Boiessent notarí del rei, i va defen-sar Barcelona contra els angle-sos, no pas contra els espanyols.La gent, aixó no ho sap. No pas-sa res, si dius la veritat. Comque la historia, la van fer els na-cionalistes de dretes, es van in-ventar el timbaler del Bruc. Hiha tres o quatre timbalers mésper Europa. Diuen que tocava eltimbal i N apoleó s ' acolloniai marxava. Home, si us plau ... !

-Quina és la mentida mésgrossa de la historia d'Espa-nya?

-S'explica que Pizarro, ambuna pila d'homes i uns vaixellsva arribar fins a les costes delPerú, i va fer una ratlla aterradient que els qui la passessin

anirien a la gloria. Van ser dotze, els valents.Sembla que fins aquí és cert. Tretze "paios"van derrotar un imperi? Mentida! Van pactaramb els quítxues i els aimaras, que eren mi-lions, i ells van conquerir l'imperi. 1 a Mexic,igual, pactant amb els zolteques i els txitxirne-ques, que eren totalment sotmesos pels aste-queso

-Que queda per escriure de la historia deCatalunya?

-La que jo escriuria seria molt més bonicaque no pas la que hi ha. Dedicaría un capítolenorme als pagesos de remenca i la seva lluita,cosa que sembla que no ha existit. Van ser elsprimers serfs de la gleva d'Europa que vanconquerir la llibertat, lluitant. Ningú no sapqui era en Verntallat, ni en Sala, per exemple.Es una pena.

-Per que s'ha volgut ocultar aquest episo-di?l.

=-Perqué lluitaven contra la Generalitat nobi-liaria, burgesa i eclesial. Una que no tenia res aveure amb l' actual, evidentment. El pitjor ésvoler amagar que, en el passat, a vegades, laGeneralitat havia estat perversa. Aquest és unpaís molt particular. A mi, m'agrada molt isempre més a la vida voldría viure aquí, pero hiha hagut una serie de carques i mentiders que,creient que defensaven Catalunya, ens han con-vertit en una cosa de barretina i flabiol. Si jovaig odiar la "Historia de la España Imperial",no em puc empassar les falses histories de Ca-talunya, que és el meu país i la meva patria,que estimo profundament. Xavier Montanyá

EL TEMPS 19-6-95 / 43