Entretemps

O és la primavera o bé és la tardor que és aquest temps que tan fa fred un dia com torna a fer calor. T’abri-gues, no t’abrigues, et poses més roba o bé t’he la treus, total que entre una cosa i una altra agafes un consti-pat, un refredat, o coses pitjors que t’obliguen a prendre algunes pastilles que guardes a l’armari o al calaix de les medicines, un calaix alt perquè els petits de casa no hi arribin. Prens la pastilla que sempre t’ha anat bé, el xarop que a ve-gades et solucionava algun problema de prevenció de grips... I si tens sort no pas-sarem d’aquí. Però el que sol passar és l’exclamació: he agafat una galipàndria i he hagut de quedar-me a casa reposant, no podia més! És aquest “entre temps” em que no saps què fer per més que l’experièn-cia i els anys t’aconsellin què i com has de vestir-te. I quant surts al carrer el pri-mer que et trobes és el veí o l’amic de més amunt que et pregunta: feia uns quants dies que no et veia, què t’ha passat? I no parlarem del temps si plou o neva, si fa fred o calor, parlarem de salut si estàs bé, recuperat o no, o si encara et sents dèbil. I l’altre fent broma et dirà: no sé perquè has d’a-gafar aquestes coses... Men-tre el teu mocador de butxa-ca ja no pot aguantar més la humitat que hi has anat dei-xant tot eixugant el teu nas. En la nostra litúrgia entre temps vindria a ser aquest temps d’advent que estem a punt de començar, el temps important no pas pel fred, encara que ja toca, sinó per a preparar un esdeveniment que commou tota la huma-nitat pel seu fet històric. Hem de celebrar el naixe-ment de Jesús i en fem fes-ta i aquesta festa és prou important, sinó de les més importants en el món cristià i que arreu de la terra es celebra amb molta solemni-tat. Mentre estem en aquest “entretemps” i ens hi anem preparant. Que sigui doncs, no una cosa més a fer i ce-lebrar sinó, el misteri de la presència Déu entre nosal-tres. P. Joan

Mira el dibuix i pots veure com el “rei” s’ha despullat de la

reialesa per vestir-se de servent

PRENDRE LA CREU

El relat de la crucifi-xió, proclamat en la festa de Crist Rei, ens recorda als se-guidors de Jesús que el seu regne no és un regne de glòria i de poder, sinó de servei, d’amor i d’entrega total per rescatar l’ésser humà del mal, el pecat i la mort. Habituats a procla-mar la «victòria de la Creu», correm el risc d’oblidar que el Cru-cificat no té res a veure amb un fals triomfalisme que buida de contingut el gest més sublim de servei humil de Déu envers les seves cria-tures. La Creu no és una mena de trofeu que mostrem als al-tres amb orgull, sinó el símbol de l’Amor crucificat de Déu que ens convida a seguir el seu exem-ple. Cantem, adorem i besem la Creu de Crist perquè en el més profund del nos-tre ésser sentim la necessitat de donar gràcies a Déu pel seu amor insondable,

però sense oblidar que el primer que ens de-mana Jesús de manera insistent no és besar la Creu sinó prendre-la. I això con-sisteix sen-zillament en

seguir els seus pas-sos de manera res-ponsable i compro-mesa, sabent que aquest camí ens por-tarà tard o d’hora a compartir el seu des-tí dolorós. No ens és permès d’apropar-nos al misteri de la Creu de manera passiva, sen-se cap intenció de portar-la. Per això, hem de tenir molta cura de certes cele-bracions que poden crear al voltant de la Creu una atmosfera atractiva però peri-llosa, si ens distre-uen del seguiment fidel al Crucificat fent-nos viure la il· lusió d’un cristia-nisme sense Creu. És precisament en besar la Creu quan hem d’escoltar la crida de Jesús: «Si algú vol venir amb mi,… que prengui la seva creu i que em segueixi». Per als seguidors de Jesús, reivindicar la Creu és apropar-se servicialment als crucificats; introduir justícia on s’abusa dels indefensos; re-clamar compassió on només hi ha indife-rència davant els que pateixen. Això ens portarà conflictes, rebuig i sofriment. Serà la nostra mane-ra humil de prendre

la Creu de Crist. El teòleg catòlic Johann Baptist Metz insis-teix en el perill que la imatge del Cruci-ficat ens estigui ocultant el rostre d’aquells que avui viuen crucificats. En el cristianisme dels països del benestar està passant, segons ell, un fenomen molt greu: «La Creu ja no intranquil·litza nin-gú, no té cap fibló; ha perdut la tensió del seguiment de Jesús, no crida a cap responsabilitat, sinó que en descarrega». ¿No haurem de revi-sar tots quina és la nostra veritable acti-tud davant el Cruci-ficat? ¿No haurem d’apropar-nos a ell de manera més res-ponsable i compro-mesa? José Antonio Pagola

Valls 20 novembre 2016 N. 877

Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat

L ’esperança de l’antic po-ble de Déu

En totes les pàgi-nes de AT podem captar fàcilment el perfum de l’es-perança. El poble de Déu és un po-ble d’esperança,

perquè creu en el Déu de les promeses. Abraham és el pare dels creients, però també és el pare dels qui esperen. Abraham comença a caminar, sortint de casa seva, a la recerca de la terra promesa. Ell i Sa-ra, comencen a riure quan reben la promesa d’un fill i molts fills, innombrables fills.

L’esperança evangèlica Crist és la Promesa acomplerta, l’Amén de Déu, la pla-nificació de totes les benediccions divines. Ja que una vegada Crist ha nascut, acaba el temps de l’Advent, el temps de l’espera. Sí, però no es va apagar l’esperança, perquè en esperança vam ser salvats. (Rm 8,24) La bona notícia de la salvació s’integrava en el Regne de Déu que Crist anunciava. I aquest Regne no baixa del cel, sinó que era una llavor que havia de créixer i era ferment que havia de contagiar. Això exigeix un desenvolupament pacient i esforçat.

AVUI GERMANOR AMB TU, som una gran família.

Aquest és l’anunci que fins hi tot podeu veure en algunes cartelleres pels carrers. És el Dia de l’Església Diocesana. La jornada on tots ens ajudem decididament per sustentar totes les ac-tivitats que l’Església porta a terme.

ADVENT 2016 LA GRANDESA DE LA

CARITAT

PREGÀRIA PER LES

VOCACIONS Dilluns a les

19’30h. amb la Missa del vespre

PROPER DIVENDRES I

DISSABTE Gran recapta d’aliments al nostre país.

CATEQUISTES La vila de Caldes de Montbui va acollir de l’11 al 13 de novembre les IX Jorna-des de Formació per a Catequistes que organitza els Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Bale-ars (SIC), a les quals hi van assistir prop de tres-cents participants. Enguany les jornades, que van girar al voltant del lema «L’Evangeli... de gene-ració en generació», van tenir per esce-nari l’Escola Pia i van començar amb una conferència de Mons. Sebastià Tal-tavull, bisbe auxiliar de Barcelona, ad-ministrador apostòlic de Mallorca i bis-be-delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) per a la Catequesi. En la seva dissertació, Mons. Taltavull va glossar la figura del catequista a la llum del lema de les Jornades i del cant del Magníficat. Després, el Grup Bufanúvols, de Caste-llar del Vallès, va presentar una adapta-ció del conte Mikhaïl i les tres pregun-tes, original de Lleó Tolstoi, plena de tendresa i d’humanitat i d’un gran valor catequètic per a persones de totes les edats. En sessions de matí i tarda es van desenvolupar els diversos cursos pro-gramats per a l’ocasió, un de sis hores sobre «Experiència de catequesi amb les famílies» i sis més de tres hores ca-dascú sobre «La catequesi i la comple-xitat de les famílies d’avui», «El nou catecisme Testimonis del Senyor», «Pràcticament, com fer una sessió de catequesi?», «Pregària i cançons: ei-nes per a la catequesi», «Catequesi amb els sentits: recursos pràctics» i «L’art de narrar l’Escriptura». MISSA FAMILIAR Amb tota la colla de famílies de primer any de Catequesi Familiar vam celebrar aquest diumenge la Missa Familiar, amb un ambient festiu i participatiu.

Final de l’any sant de la Misericòrdia a la Catedral

Trobada de Catequistes de Catalunya i Balears.

Trobada de Catequistes de Catalunya i Balears.

Festivitat de Crist Rei -últim diumenge any litúrgic-

ORACIÓ INICIAL Pare, tu que ets font de vida, dóna'ns la gràcia de res-pondre a la crida del teu Fill Jesús que ens ha fet amics seus. Fes que seguint-lo a Ell, el nostre mestre i pastor, visquem el seu manament nou i ens mantinguem en el camí de la veritat. Per Jesucrist, el teu Fill i Senyor nostre. Amén.

SALM 121 Quina alegria quan em van dir, anem a la casa del Senyor.

Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor!» Ja han arribat els nostres peus al teu llindar, Jerusalem.

És allà que pugen les tribus, les tribus del Senyor, a complir l'aliança d'Israel, a lloar el nom del Senyor. Allí hi ha els tribunals de justícia, els tribunals del palau de David.

PREGÀRIES Senyor, Jesús, tu que ets la Paraula de Déu, i ets la Font de la vida: Fes que ara assimilem aquesta vida en els nostres cors.

Ens estàs «parlant» amb la teva mort, més encara que amb la teva vida: Que sigui aquest el nostre testimoniatge com a segui-dors teus.

Quan parles ens dius ben clar quina mena de rei ets tu: Fes que participem d’aquesta reialesa que és de ser-vei i amor.

És la teva missió, portar-nos la salvació: Fes que no ho oblidem mai i no ens desviem del teu camí.

Recorda’t de nosaltres, Senyor: Perquè som d’aquells que tu vas venir a buscar i a salvar.

Fes que nosaltres no oblidem, quina mena de regne ens ofereixes: Perquè el regne que nosaltres somiem sigui debò el que tu anunciaves.

La teva reialesa no és per a salvar-te tu mateix: Sinó per salvar els pobres i els malalts, per salvar aquells que viuen aclaparats.

ORACIÓ FINAL Senyor Jesucrist, et donem gràcies per l'amor amb què has acompanyat i continues acompanyant els teus deixebles. Grà-cies per haver compartit amb nosaltres la teva relació amb el Pare i amb l'Esperit. Fes, Senyor, que ens mantinguem en tu com els sarments en el cep que els sosté i els nodreix i que per això donem fruit. Tu que vius i regnes amb el Pare en la unitat de l'Esperit Sant pels segles dels segles. Amén.

NOTÍCIES-NOTÍCIES-NOTÍCIES-SETMANA DE LA BÍBLIA

Del 21 al 27 de novembre -Dilluns dia 21 a les 9 del vespre al seminari de Tarragona pregària per les vocacions (pels preveres) -Dimarts dia 22 de les 10 a les 13h i de les 17 a les 19h. Jornada de portes obertes al Museu Bíblic de Tarragona -Dimecres dia 23 a les 19 h. A la capella del Santíssim de la Catedral. Art i Bíblia: el retaule de la Capella -Dijous dia 24 a les 18’30h. al Claustre de Sant Pau Semi-nari: Lectura del llibre de Rut -Dissabte 26 i diumenge 27 a totes les parròquies, Entro-nització del llibre de la paraula de Déu.

Al Lledó ho farem dissabte dia 26 a la Missa del vespre. Diumenge dia 27 a la Missa de les 11’30h.

DEFUNCIONS

En Francesc Diumenge passat a les 10 del matí pregàvem pel Francesc traspassat als 61 anys. El Santuari estava ple de goma a gom. Una vegada més la malaltia s’emportava una persona estimada encara jove. Les filles i un amic més, van donar testimoniatge del Francesc, remarcant que elles havien aprés a estimar, a treballar, a no cansar-se mai i lluita per la vida, a ser honest... En Francesc va ser “mestre” i m’agra-da remarcar-ho, ja que aquesta vocació és una de les vocaci-ons sagrades que jo contemplo. Vaig llegir el Salm 22, el Senyor és el meu pastor... perquè s’hi escau, els deia a la família, ja que el mestre és aquell pastor que sap acompa-nyar el seu ramat de la millor manera que ell sap, ell com a bon mestre sabia acompanyar els alumnes pel camí millor que ell coneixia prou. En acabar, un noi se’m va apropar per agrair com havíem fet aquella celebració de comiat del Francesc i és que va ser tota una expressió d’agraïment al bon Déu pels dons que va dotar al nostre amic. Ara descan-sa en pau, Francesc, i no t’oblidis de fer algun campionat d’escacs entre els àngels i sants. P. Joan L’Andreu, que va ser “drapaire” i que formava part de la “Colla Joves” ens va deixar aquesta setmana. En la seva joventut formava part dels “terços” col· laborant d’aquesta manera a aixecar castells que miren el cel on ell ha arribat després de la seva trajectòria en aquest món. Per la seva professió devia fer molts trajectes carregant allò que troba-va... en cada un dels nostres pobles era característic la imat-ge del “drapaire” com cantava en Serrat: Sóc el drapaire, compro roba i papers, paraigües i mobles vells... Al cel, on descansa dins el cor de Déu, Pare, ja no tindrà de recórrer més carrers ni places, no passar ni fred ni calor, allí tot està al seu lloc i tot és nou i res es fa malbé. Potser sí que orga-nitzarà amb una colla d’àngels i sants algun castell i ell es posarà al seu lloc als “Terços” Descansa en pau, Andreu. P. Joan PROJECTE 1.000 PERSONES 20€

La setmana passada just havíem arribat a 304 ara ja som a 335 persones que han donat 20€. No oblidem el nostre termòmetre de l’entrada que s’ha encallat una mica...

TAULADA El projecte va endavant, tenim el conveni amb l’Ajunta-ment i un altre conveni amb la Fundació Humana, també Rios Hevia s’hi ha apuntat, això ens permetrà fer front a les despeses de lloguer del nou local que aquests dies ja acabem de concretar. Gràcies a Déu i a la paciència i anar amunt i avall hem aconseguit l’espai que necessitem per a continuar el menjador i oferir també el servei de dutxa, rentadores i especialment l’acollida. Ara ben aviat ja co-mençarem a preparar tota la instal·lació.

VOLUNTARIES i VOLUNTARIS Aquest diumenge fem una trobada amb tots els volun-taris i voluntàries a la Casa de Querol, una jornada de convivència, cele-bració de la Missa i arrossada, on tots gaudim de la ger-manor i solidaritat que ens fa estar a punt pel servei ge-nerós a La Taulada. GRAN RECAPTA D’ALIMENTS El proper divendres i dissabte 25-26 hi ha a Valls i arreu del nostre País la gran recapta d’aliments. Siguem generosos, com hem estat sempre. CASA D’ACOLLIDA Continua la casa totalment plena i tant de bo tinguéssim més espai. Estem fent gestions per un nou espai. Preguem perquè tot sigui possible. Valls no té alberg i podria molt bé ser aquest. I Ara amb el fred cada dia hi ha persones que demanen aixopluc, per no dormir al ras, què hem de fer? CALENDARIS Al Racó de Missions podeu agafar els calendaris d’Enllaç Solidari que el que recollim va a favor de les nostres Missions Claretianes, especialment a Brasil. PROJECTE ACOLLIDOR DEL SANTUARI

DEL LLEDÓ De moment ja tenim tres persones, més la Zelado-

ra del Cambril , que ja fe el seu servei. Faltarien unes quantes persones més. Animeu-vos

a fer aquest servei prou important!

CLAUSURA DE L’ANY SANT A TARRAGONA

La Catedral de Tarragona es va omplir aquest diumenge, dia 13 de novembre, a la tarda, en la solemne clausura de l’Any Sant de la Misericòrdia a l’arxidiòcesi presidida pel Sr. Arque-bisbe, Mons. Jaume Pujol. Una data molt significativa que va comptar amb la participació del Capítol de la Catedral, nom-brosos preveres concelebrants, diaques, religiosos i religioses i centenars de laics. La celebració es va iniciar davant la Porta Santa de la Catedral amb unes paraules del delegat diocesà de Litúrgia, Mn. Rafael Serra, el qual va expressar l’agraïment pels dons rebuts durant aquest Any Sant. «Avui en comunió amb les esglésies locals del món agraïm al papa Francesc aquest Jubileu, que les gràci-es rebudes ens santifiquin, facin créixer el Regne de Déu a la terra i portin la pau al món», va dir. Seguidament, sota l’atenta mirada dels nombrosos preveres i fidels allí congregats, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va procedir al tancament de la Porta Santa de la Catedral com a símbol de la clausura d’a-quest Jubileu i es va entonar l’himne d’aquest Any Sant Mise-ricordes sicut Pater. El Cor i Orquestra dels Amics de la Cate-dral van sostenir els cants de la celebració acompanyats de l’orgue. L’arquebisbe de Tarragona, en la seva homilia, va agrair les nombroses iniciatives que s’han fet a la nostra arxidiòcesi per a celebrar el Jubileu. «De manera particular, a més del Capítol d’aquesta Catedral, dono les gràcies als santuaris de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus, de la Mare de Déu de Mont-serrat de Montferri i la de la Mare de Déu de la Serra de Mont-blanc que han acollit tants pelegrins.» I va afegir: «Avui hem tancat simbòlicament el Jubileu però no es tancarà mai la porta de la misericòrdia de Déu, que romandrà oberta com una font que brolla incessant i inexhaurible del cor obert de Crist». També es va plantejar una qüestió clau: «“I després del Jubi-leu, què hem de fer?” No podem fer altra cosa que viure’l, que se’ns posi més i més dins del cor. [...] Que la misericòrdia de

Déu que hem celebrat en aquet Jubileu ens preservi de viure des-vagats. Els cristians te-nim molta feina a fer, molt a testi-moniar».