entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte...

24
entre tots BUTLLETÍ TRIMESTRAL | OCTUBRE - DESEMBRE | 2012 | 44 EDITORIAL Obertament: Contra la discriminació en salut mental XXIV Edición de los PREMIOS DE LA FUNDACIÓN AVEDIS DONABEDIAN a la excelencia en calidad XIII Monogràfic del CSMA de Martorell: ‘Los profesionales sanitarios ante la muerte’ Presentación de la Fundación Benito Menni en el Hospital Sagrat Cor de Martorell Acto de despedida a Sor Rosa MªGutiérrez y de bienvenida a Sor MªJesús Echeverría IN MEMORIAM Sor Mª Jesús Beortegui Arrondo Colaboración con Rumanía en un proyecto de formación en Psicogeriatría Inauguració de la XV Edició Màster en Psicogeriatría

Transcript of entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte...

Page 1: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

entre totsBUTLLETÍ TRIMESTRAL | OCTUBRE - DESEMBRE | 2012 |

44EDITORIAL Obertament: Contra la discriminació en salut mental

XXIV Edición de los PREMIOS DE LA FUNDACIÓN AVEDIS DONABEDIAN a la excelencia en calidad

XIII Monogràfic del CSMA de Martorell: ‘Los profesionales sanitarios ante la muerte’

Presentación de la Fundación Benito Menni en el Hospital Sagrat Cor de Martorell

Acto de despedida a Sor Rosa MªGutiérrez y de bienvenida a Sor MªJesús Echeverría

IN MEMORIAM Sor Mª Jesús Beortegui Arrondo

Colaboración con Rumanía en un proyecto de formación en Psicogeriatría

Inauguració de la XV Edició Màster en Psicogeriatría

Page 2: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

sum

ari

ent

re t

ots 44

2

Participació del CSMIJ Anoia en el 2n Forum de debat CSA | 6a Jornada la Xarxa a Debat | Acto de despedida a Sor Rosa MªGutiérrez y de bienvenida a Sor MªJesús Echeverría | IN MEMORIAM Sor Mª Jesús Beortegui Arrondo | Taller d’espelmes | Sessió de formació de referents del SAP Baix Llobregat Centre | Instrumentos de apoyo a la práctica clínica | Què és i què no és un grup psicoterapèutic | És Divendres... avui “toca”! | Curso de introducción al Trabajo Grupal | 41st ESCP Symposium on Clinical Pharmacy | XXIV Edición de los PREMIOS DE LA FUNDACIÓN AVEDIS DONABEDIAN a la excelencia en calidad | 10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental (Sabadell) | Celebració del Dia Mundial de la Salut Mental a l’Alt Penedès | L’art com a eina terapèutica | La capacitació en salut mental | XIII Monogràfic del CSMA de Martorell: ‘Los profesionales sanitarios ante la muerte’ | XVII Curs Anual d’Esquizofrènia. Biografia, família, Narratives i Psicoteràpia de la Psicosi | XIX Reunión Anual de la Sociedad Española de Psicogeriatría | L Aniversario del Hospital | Colaboración con Rumanía en un proyecto de formación en Psicogeriatría | Encuentro institucional de Navidad 2012 | Presentación de la Fundación Benito Menni en el Hospital Sagrat Cor de Martorell | Jornada de musicoteràpia “Quan la música pot ajudar” | Parelles artístiques | Se celebra en Barcelona el XIV Capítulo de la Provincia Canónica de Barcelona | X Jornadas de Atención Espiritual y Religiosa “Las Religiones y la Salud Mental” |Inauguració XV Edició Màster en Psicogeriatría | ACTIVIDADES de docencia impartida | Agenda | Biblioteca | Noves incorporacions

Page 3: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

CRÈDITSentre tots

HOSPITAL SAGRAT CORAv. Comte Llobregat, 11708760 MartorellTel. 93 775 22 00Fax 93 775 19 [email protected]

CONSELL DE REDACCIÓRosa AlmiñanaJosé A. LarrazGloria LópezJosé Mª PeñaXavier ReigJosep Tristany

SECRETÀRIAMª Isabel Rivera

HAN COL.LABORATJoan BeumalaFernando BoatasCarles FranqueloFelicitas GutiérrezJosé A. LarrazMontse MarquèsPau MartínezMontse MasAntoni MonllauRoberto NarvaizJosefina OsesJosé Mª PeñaXavier ReigManel SánchezJosep TristanyEquip CSMA Sant Feliu de LlobregatClub Social Punt de Trobada AFASMEquip Centre de Dia Vilafranca del PenedèsComissió de DocènciaDepartament de Recursos Humans

FOTOGRAFIAJanet Jordana

DISSENY GRÀFIC3bestudi

IMPRESSIÓUnigràfic

DIPÒSIT LEGALB-20575-2002

La redacció d’EntreTots no es responsabilitza de les opinions expressades en els articles publicats.

editorial3

DR. JOSÉ A. LARRAZ

por todos los agentes sociales del sector de la salud mental en Cataluña, pero en la que las personas afectadas deben ser los prota-gonistas y motores del cambio.

Hay que tener en cuenta que en el momento actual (siglo XXI), las problemáticas derivadas de la estigmatización y la discriminación no son una excepción en nuestro país; y no lo son, no solamente a nivel de la sociedad en general, sino también en el seno del propio sistema sanitario, y específicamente del sistema de atención en salud mental. Determinadas actitudes y formas de tratar a la persona afecta de un trastorno mental en el seno del propio sistema sanitario y específicamente el de atención a salud mental, resultan todavía más inaceptables, que cuando se dan en el seno de la sociedad en general. Como profe-sionales de la salud mental que somos, aún en momentos puntuales de la evolución de un trastorno mental grave que pueden resultar muy delicados para nuestra seguridad, estamos obligados a buscar un equilibrio entre ésta y la protección de los derechos básicos en la persona del enfermo.

Obertament, nace con el objetivo primordial de mejorar las actitudes y los comporta-mientos hacia las personas con problemá-ticas de salud mental a través de varias líneas de trabajo:

• Campañas de comunicación.

• Formación de colectivos específicos (periodistas, profesionales de la atención social y sociosanitaria).

• Fomentando proyectos comunitarios.

• Empowerment de las personas con problemas de salud mental para que sean protagonistas del cambio.

• Denuncia de prácticas discriminatorias.

En este sentido los profesionales que nos dedicamos a la salud mental hemos de dar un especial ejemplo en la forma de tratar y relacionarnos con nuestros pacientes, incluso (y especialmente) en situaciones puntuales muy delicadas por las que pasamos con ellos.

Cualquier comportamiento que por nuestra parte se aleje del respeto hacia ellos como personas, resultará especialmente inaceptable.

Entre todos hemos de conseguir que proble-mática de salud mental en una persona no sea sinónimo de vida de segunda categoría; y por tanto a recuperar su derecho a norma-lizar y llevar una vida digna. •

“Obertament: Contra la discriminació en salut mental”

Participació del CSMIJ Anoia en el 2n Forum de debat CSA | 6a Jornada la Xarxa a Debat | Acto de despedida a Sor Rosa MªGutiérrez y de bienvenida a Sor MªJesús Echeverría | IN MEMORIAM Sor Mª Jesús Beortegui Arrondo | Taller d’espelmes | Sessió de formació de referents del SAP Baix Llobregat Centre | Instrumentos de apoyo a la práctica clínica | Què és i què no és un grup psicoterapèutic | És Divendres... avui “toca”! | Curso de introducción al Trabajo Grupal | 41st ESCP Symposium on Clinical Pharmacy | XXIV Edición de los PREMIOS DE LA FUNDACIÓN AVEDIS DONABEDIAN a la excelencia en calidad | 10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental (Sabadell) | Celebració del Dia Mundial de la Salut Mental a l’Alt Penedès | L’art com a eina terapèutica | La capacitació en salut mental | XIII Monogràfic del CSMA de Martorell: ‘Los profesionales sanitarios ante la muerte’ | XVII Curs Anual d’Esquizofrènia. Biografia, família, Narratives i Psicoteràpia de la Psicosi | XIX Reunión Anual de la Sociedad Española de Psicogeriatría | L Aniversario del Hospital | Colaboración con Rumanía en un proyecto de formación en Psicogeriatría | Encuentro institucional de Navidad 2012 | Presentación de la Fundación Benito Menni en el Hospital Sagrat Cor de Martorell | Jornada de musicoteràpia “Quan la música pot ajudar” | Parelles artístiques | Se celebra en Barcelona el XIV Capítulo de la Provincia Canónica de Barcelona | X Jornadas de Atención Espiritual y Religiosa “Las Religiones y la Salud Mental” |Inauguració XV Edició Màster en Psicogeriatría | ACTIVIDADES de docencia impartida | Agenda | Biblioteca | Noves incorporacions

E l “loco” a lo largo de los tiempos, siempre ha sido considerado dentro del grupo de

los “apestados”, a los que había que aislar de la sociedad y en definitiva abandonar a su suerte (lepra, peste, etc.).

El hablar de enfermedad mental, supuso en el pasado siglo XX un cambio, al incluir a las personas afectadas en la categoría de enfermas, y por tanto de “no culpables” de lo que les estaba pasando. Por otro lado la psiquia-tría y psicología pasaron de la disciplina de la filosofía a abrazar el método científico de las cien-cias médicas, y más reciente-mente ciencias de la salud; y por tanto, a ser tratables, e irse integrando progresivamente en los sistemas nacionales de salud, como cualquier otro tipo de enfermedades.

A pesar de ello, sin embargo el enfermo y la enfermedad mental, todavía se las conoce porque la persona afecta es una persona de poco juicio, disparatada, imprudente, que ha perdido la razón y con el riesgo de funcionar descontroladamente. Incura-bilidad (y por tanto incapacidad) y peligro-sidad siguen caracterizando todavía en el imaginario colectivo social al enfermo mental. Esto hace que todo lo que tiene que ver con la enfermedad y el enfermo mental, a nivel social genere desconfianza: descon-fianza en que pueda normalizar su vida, en que sea capaz de aprender y trabajar, en que pueda relacionarse con normalidad, en definitiva en que sea capaz de vivir.

Esta desconfianza en las posibilidades de las personas afectas de un trastorno mental, acaban condicionando la relación y el trato que acabamos dándoles (estigma y discri-minación), y en definitiva acaban condicio-nando también los resultados y la efecti-vidad de los tratamientos y la rehabilitación tendentes a recuperar y normalizar la vida de la persona.

Para luchar contra este estigma y discrimi-nación que sufren las personas por el hecho de padecer alguna problemática de salud mental, surge una plataforma de participa-ción llamada OBERTAMENT, constituida

Page 4: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

entre tots

4

V an inaugurar la jornada el Dr. Josep Clusa, president de la Fundació

Congrés Català de Salut Mental, la Dra. Mercè Teixidó, vicepresidenta de l’Associació Catalana de Professio-nals de la Salut Mental i el Sr. Carles Constante, director general de Regu-lació, Planificació i Recursos Sanitaris del Departament de Salut. Aquest últim va parlar del projecte europeu contra la depressió i de la necessitat de treballar per la qualitat de la atenció i no tant per la quantitat.

La conferència va comptar amb la parti-cipació del Dr. Claudi Camps, director mèdic de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona, qui va parlar de la neces-sitat d’evitar la iatrogènia hospitalària i va insistir en que els hospitals psiquiàtrics no són llocs per viure i que per tant s’ha de continuar treballant en els processos d’externalització.

També hi va participar el Dr. Charles Alezrah, director del Centre Hospitalier Spécialisé de Thuir, al sud de França, al

que hi ha adscrita una població d’unes 400.000 persones aproximadament. El Dr. Alezrah va alertar del perill de que els protocols i els itineraris terapèutics, amb el seu carie homogeneitzant, puguin “trinxar” la subjectivitat dels pacients.

La taula rodona es va dedicar a debatre la qüestió de la conti-nuïtat assistencial.

Hi va participar en primer lloc el Dr. Jordi Blanch, psiquiatre, cap de secció a l’Hospital Clínic de Barcelona, que va parlar de com treballen en el seu hospital, la continuitat entre la xarxa de salut mental d’adults i la infanto-juvenil.

En segon lloc va participar el Sr. Daniel Cruz, psicòleg clínic i coordinador del CSMIJ de Granollers, que pertany a l’Hospital Sant Joan de Déu. Va parlar de la necessitat de que els equips es coneguin i de buscar solucions creatives a la mancança de recursos terapèutics.

En tercer lloc va parlar el Sr. Víctor Martí, psicòleg clínic, coordinador del CAS de Rubí, que pertany als Serveis de Salut Mental Ferran Salsas i Roig, del Consorci Sanitari de Terrassa. Va parlar, entre d’altres coses, dels punts forts de l’entitat on treballa, en relació a la xarxa assistencial: única entitat proveïdora, proximitat i fàcil accessibilitat entre els serveis, funcionament integrat de serveis i models, etc. Però també va parlar dels punts febles, com que sovint el CAS no està convocat en les reunions que tenen a veure amb el funcionament de tota la xarxa. Va proposar la necessitat de revisar i actualitzar els protocols assis-tencials i afavorir els espais de trobada i intercanvi.

Finalment va parlar la Dra. Paloma Lago, psiquiatra i directora dels Centres de Salut Mental de Nou Barris, a Barcelona, de la necessitat d’estudiar com els grups d’edat utilitzen de manera diferent la xarxa i adequar la resposta terapèutica a les característiques de cada franja d’edat. •

6a Jornada la Xarxa a DebatTEXT: SR. PAU MARTÍNEZ

El divendres 26 d’octubre es va celebrar la 6a Jornada de “La Xarxa a Debat”, organitzada per la Fundació Congrés Català de la Salut Mental (CCSM) i l’Associació Catalana de Professionals de la Salut Mental (ACPSM-AEN). En aquesta ocasió es debatia sobre els “Entorns terapèutics: itineraris i buits assistencials”.

E l CSA va demanar al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de

l’Anoia la participació en aquest Fòrum. La infermera del nostre servei Neida Fernández Benages va presentar la comunicació oral “Experiència Grupal amb pares de nens amb Trastorn Mental Greu” . La presentació va donar compte del treball grupal que s’està fent en el CSMIJ. Aquest consisteix en donar un espai en el que les mares i pares d’infants que pateixen un Trastorn Mental Greu poden per una banda tractar les seves inquietuds, preocupacions, interrogants, dubtes, certeses en la relació i educació dels seus fills i de l’altre adonar-se’n de la importància de com cada membre de la família per separat i en conjunt pot acompanyar el procés del desenvolu-

El dia 25 d’octubre va tenir lloc el segon Fòrum de debat del Consorci Sanitari de l’Anoia. Aquesta jornada va consistir en la presentació de comunicacions lliures pel matí i per la tarda una taula rodona amb el títol “On va la sanitat?”. Per concloure es va fer entrega de premis a les millors comunicacions.

Participació del CSMIJ Anoia en el 2n Forum de debat CSA TEXT: SR. JOAN BEUMALA

pament personal de l’infant. La comu-nicació va ser fer molt didàctica i al mateix temps molt entenedora. Es va fer el paral·lelisme entre el suport que dóna el grup familiar a un infant amb les circumstàncies que fan que un castell de persones es pugui sostenir sense caure. La visualització d’imatges del mon casteller, la pinya, la col·laboració i ajuda entre ells fan que el castell es sostingui.

En l’acte de l’entrega de premis aquesta presentació “Experiència Grupal amb pares de nens amb Trastorn Mental Greu” va ser una de les comunicacions premiades. La taula rodona: On va la sanitat? va abordar diferents aspectes

importants pel present i futur de la sanitat. L’envelliment de la població demana nous reptes en el tractament.

Un altre punt de reflexió va ser cap a on aniria la relació metge-malalt en el futur. Es va fer esment del concepte de la confiança vers el metge. També es va fer referència a la relació entre Atenció Primària- Hospitalització. El tema següent que es va plantejar es com les noves tecnologies podrien canviar el rol del personal assistencial. Per acabar subratllaria una frase del sociòleg Pau Miret: “Si la longetivitat es transforma en envelliment i la joventut en depen-dència les conquestes es converteixen en inconvenients”. •

Page 5: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

entre tots

5

Acto de despedida a Sor Rosa MªGutiérrez y de bienvenida a Sor MªJesús Echeverría

El día 10 de diciembre de 2012 tuvo lugar en el salón de actos del centro social una celebración religiosa de Acción de Gracias con la finalidad de despedir a Sor Rosa Mª Gutiérrez, quien ejerció el cargo de superiora del hospital en los últimos seis años.

TEXTO: SR. JOSÉ Mª PEÑA

D iez años como directora adminis-trativa del centro de los cuales, los

últimos seis también como superiora, es un tiempo más que suficiente para que Sor Rosa nos haya conocido y le hayamos conocido a ella.

Nos consta su identificación con la cultura y los fines institucionales y el afecto que siempre ha manifestado por el hospital y quienes formamos parte de esta comu-nidad hospitalaria.

Emotivo fue el breve parlamento que nos dirigió al finalizar la celebración eucarística, expresado desde lo más profundo de su sentir.

Fue obsequiada en el mismo acto con un ramo de flores y una placa conmemora-tiva realizada expresamente en cerámica con una leyenda donde aparecen como trasfondo la montaña de Montserrat y el Puente del Diablo de Martorell.

Gracias por todo Sor Rosa.

Así mismo, en este mismo acto se apro-vechó para dar la bienvenida a Sor Mª Jesús Echeverría Salinas, a la que también se le obsequió con un ramo de flores como expresión de los mejores deseos en su nueva estancia en el Hospital Sagrat Cor de Martorell.

Sor Mª Jesús Echeverría fue en su día administradora y superiora del centro. Estamos hablando de la década del 70 y 80. Su estancia en Martorell se prolongó a lo largo de unos 15 años en los que el hospital experimentó un gran creci-miento y consolidación de estructuras y se comenzó a desarrollar la psiquiatría comunitaria.

Sor Mª Jesús conoce lo que es y necesita el enfermo mental y sabe muy bien qué estructuras y disposi-tivos asistenciales precisa.

Estamos seguros que su experiencia y su aportación al centro serán muy importantes en los próximos años.

Sor Mª Jesús realizó también un breve parlamento donde manifestó que hará todo lo posible por aportar y ayudar a las hermanas de la comunidad y a los responsables y profesionales del centro. •

Page 6: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

entre tots

6

D es del Club Social de la Fundació Nou Camí de les Germanes Hospi-

talàries, en col·laboració amb Salut Mental Baix Llobregat (associació de familiars i usuaris) i el Centre de Dia de Sant Feliu, es va posar en marxa un taller per elaborar espelmes, on hi van participar 9 usuaris del sector del Baix Llobregat Centre. L’activitat va ser altament valorada pels participants i van poder dominar la tècnica bàsica.

Per part dels professionals s’ha valorat també positivament el taller, però sobretot pel que implica de col·laboració entre les tres entitats i serveis implicats i obrint la via a noves col·laboracions de futur, en aquest cas en la venda de les espelmes realitzades i enfocat cap un treball de sensibilització i inte-gració social. •

IN MEMORIAMSor Mª Jesús Beortegui Arrondo

Taller d’espelmes

De nuevo tenemos que dedicar un espacio de Entre tots para dar una noticia luctuosa y de nuevo esta noticia afecta a la familia Beortegui.

TEXTO: SR. JOSÉ Mª PEÑA

TEXT: SR. XAVIER REIG

E n este caso nos toca informar del fallecimiento de Sor Mª Jesús Beor-

tegui, muy próximo, como sabemos, al de su hermana Concepción.

Sor Mª Jesús falleció en Sant Boi de Llobregat, en la madrugada del día 31 de diciembre de 2012.

Nació en Ibero (Navarra). Ingresó como novicia en la Congrega-ción de Hermanas Hospita-larias. Hizo su profesión reli-giosa en Ciempozuelos y desde entonces ha tenido una larga trayectoria en la Congregación en la que casi siempre ha estado asumiendo cargos de respon-sabilidad en su paso por las Comunidades de Sant Boi de Llobregat, Zaragoza, Caldas de Malavella, Horta, Martorell y de nuevo Sant Boi de Llobregat en cuya comunidad falleció.

Sor Mª Jesús fue la Superiora de nuestro Hospital en el periodo correspondido entre el 1997 y el 2003, seis años, pues, trabajando codo a codo con los directivos del centro en pro de la buena marcha del hospital.

Sin ánimo de ser pretenciosos sí que consideramos necesario destacar algunas de sus cualidades.

Quienes la conocimos sabemos que era una hermana hospitalaria de una gran finura espiritual y de una gran fidelidad a la Congregación.

De talante amable y con una sonrisa siempre en los labios acogía a quien se le acercaba con un trato exquisito.

Era una persona de pensamiento limpio que creía en la bondad de la gente.

Por otro lado, se destacó siempre por preocuparse de su familia y de sus amis-tades con quienes mantenía contactos frecuentes. Fomentaba y cuidaba las relaciones.

Sin ánimo de ser reiterativos, destacar de nuevo que Sor Mª Jesús fue un modelo de fidelidad a la Congregación, a su carisma y a los enfermos.

Relevante, sin duda, fue también la forma y manera de afrontar su enfermedad y el sentido que supo dar a su sufrimiento. Aún en sus peores momentos siempre afloraba su vitalidad y sus ganas de vivir.

Y ya para finalizar expresar el deseo de que quienes formamos parte de la familia hospitalaria sepamos recoger el testimonio de su vida y en base a esto sepamos llevar una vida más coherente y con un trabajo más fecundo en beneficio de los pacientes.

Esto fue lo que así mismo expresó Mn. Esteve Fernández en la misa funeral que el Hospital Sagrat Cor celebró el día 8 de enero de 2013 por el eterno descanso de su alma.

Descanse en Paz. •

Page 7: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

D esprés d’una breu presentació de la jornada a càrrec de Xus Megido,

adjunta a la Direcció del SAP del Baix Llobregat Centre, es va obrir una taula rodona en la que van participar el Dr. Carles Franquelo, coordinador del Centre de Salut Mental (CSMA) de Sant Feliu (Hospital Sagrat Cor), la Sra. Silvia Bonfill, de la Fundació Orienta (atenció infanto-juvenil), i la Dra. León, de l’Equip d’Assistència Primaria (EAP) Gavarra.

El Dr. Carles Franquelo va presentar el programa de suport a la assistència primària que el CSMA de Sant Feliu està desenvolupant en 5 EAPs. Va mostrar estadístiques en quan al volum d’atenció i va parlar de les expectatives que els professionals del CSMA tenen respecte al treball que estan realitzant en els dife-rents ambulatoris, així com dels aspectes a millorar.

S i bien esta cuestión en un contexto sanitario general es ampliamente acep-

tada, en el ámbito de la salud mental frecuentemente suele estar cuestionada. Protocolos sí o no, esta es la cuestión. Los motivos para este cuestionamiento son variados pero suelen girar en torno a la incertidumbre de la propia medi-cina y en especial de la medicina que se encarga del tratamiento de los enfermos mentales.

No es el tema de este artículo profun-dizar en los pros y los contras de la asistencia protocolizada, pero sí constatar que entre sus fervientes defensores y sus aguerridos detrac-tores existe un consenso alrededor de la protocolización de los temas que tienen que ver con la seguridad del paciente y con el tránsito del mismo a través de los diferentes niveles asistenciales.

Bajo esta premisa, la Comisión de Documentación Clínica del Hospital constató la necesidad de una revisión y puesta al día de nuestros procedimientos y protocolos clínicos, especialmente de los relacionados con temas de segu-ridad y continuidad asistencial. De esta manera se evidenció que estos docu-mentos, elaborados a lo largo de los años con gran esfuerzo por parte de muchos profesionales, tenían una estruc-tura muy diversa, un grado de implan-tación variable y unos mecanismos de seguimiento escasos.

En primer lugar la Comisión redactó una “Normativa para la acreditación de documentos clínicos”, que fue apro-bada por la Dirección del Centro. Esta normativa incluye esencialmente una guía para la elaboración de procedimientos y protocolos y especifica el circuito de validación de los mismos. A partir de aquí la Comisión propuso una sistemática de trabajo para llevar a cabo la revisión de

Taller d’espelmes

Seguidament, la Sra. Sílvia Bonfill, membre de la Fundació Orienta, va explicar la experiència de l’equip de salut mental infanto-juvenil en el treball d’interconsulta amb els equips de pediatria i les escoles.

Finalment, la Dra. León, va parlar de la visió del programa de suport a l’assistència primària des de la mirada dels professio-nals dels EAPs. Entre d’altres coses, va mostrar un estudi realitzat a metges de capçalera, on es valorava la importància que donaven a l’espai d’interconsulta: hi havia professionals que el valoraven poc, professionals que utilitzaven l’espai d’interconsulta per aprendre a atendre millor els casos de salut mental, i professionals que demanaven fórmules concretes de resposta als problemes de salut mental.

Seguidament la Dra. Maria Llagostera es va encarregar de moderar un interes-

Sessió de formació de referents del SAP Baix Llobregat Centre

Instrumentos de apoyo a la práctica clínica

El passat dimarts 30 d’octubre es va celebrar al CAP Bellaterra de Cornellà, la “Sessió de formació de referents del SAP Baix Llobregat Centre”, corresponent al segon trimestre de 2012.

Durante los últimos años, probablemente bajo la influencia de la medicina basada en la evidencia, se ha considerado que la variabilidad en los estilos de práctica clínica es un verdadero problema asistencial, ya que las diferencias en los tipos de cuidados sugieren la existencia de prác-ticas claramente mejorables.

todos los procedimientos y protocolos de nuestro hospital. El plan de trabajo fue aprobado por la Dirección Médica y la Dirección de Enfermería, que a su vez instaron a los Coordinadores a seleccionar los protocolos a revisar para cada línea de servicio y a elegir a los profesionales encargados de realizar esta tarea.

Posteriormente se han creado siete grupos de trabajo, uno por cada línea de servicio y en el momento actual se está trabajando intensamente en la actualización de estos documentos. Próximamente tendremos actualizados nuestros procedimientos y protocolos clínicos, entonces llegará el momento de revisar su implantación y evaluar el impacto de su aplicación en la mejora de la atención y la seguridad de nuestros pacientes. •

TEXTO: DR. CARLES FRANQUELO

7

entre tots

TEXT: EQUIP CSMA SANT FELIU LLOBREGAT

sant debat entre el públic i els membres de la taula.

Després d’un cafè es van organitzar tres tallers simultanis. El primer es va dedicar a debatre sobre les estratègies de coordinació i treball conjunt entre salut mental i assistència primària. El segon, a debatre sobre les intervencions grupals psicoterapèutiques i psicoeducatives en els EAPs. I el tercer, a debatre sobre les controvèrsies al voltant de l’aprenentatge i TDAH des de l’assistència primària.

La jornada va concloure reconeixent la importància del treball conjunt que els professionals de primària i els de salut mental estan realit-zant i la necessitat de que pugui tenir continuïtat. •

Page 8: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

entre tots

8

J a fa més d’un any que el grup es reuneix una hora a la setmana al centre

de salut mental. A la passada sessió, sense demanar-li, la Ruth va explicar els motius pels que havia volgut participar en aquest grup. Feia poc havia acabat una estada a l’hospital de dia. Però avui la Ruth no diu res, la observem decaiguda i es limita a mirar a qui estigui parlant. Després d’un diàleg en el que han parti-cipat els altres tres membres que avui han vingut al grup, m’animo a dir: “Avui encara no hem pogut escoltar a la Ruth”. —Aquesta setmana m’he trobat molt malament –explica—. Avui no tinc ganes de parlar. No he tingut ganes de fer res. –La Ruth està casada i té dues filles adolescents. Rep una pensió per inca-pacitat laboral.

Crida l’atenció que a la sessió passada la Ruth hagués participat amb entusiasme dialogant amb els companys i que avui no tingui ganes de dir res. Se m’ocorre preguntar: “Què penseu els demés d’això que acaba de comentar la Ruth?”.

—Tots tenim dies bons i dies dolents –És Iolanda qui parla. Té 40 anys i viu amb els pares des de que fa alguns anys va patir un episodi delirant molt greu que va requerir un ingrés involuntari. Fa pocs mesos també va estar a l’hospital de dia i allà va conèixer a la Ruth. Iolanda ve al grup des de fa temps—. Hi ha dies que tens ganes de parlar i d’altres que no.

—Si avui la Ruth no té ganes de parlar no passa res. Un altre dia es trobarà millor i parlarà –diu Damià. Damià te 24 anys. Als 17 se’n va anar a treballar a Londres, per millorar el seu anglès. Als pocs dies d’arribar a Londres ja el van acomiadar d’una feina que havia trobat i va estar durant mesos deambulant pels carrers de la ciutat, dormint i menjant en cases d’acollida i parròquies. Finalment els seus pares el van anar a buscar. Al tornar a Barcelona, va començar a consumir tòxics sense control. Ara ja no en pren, viu amb els pares, està sol tot el dia i no es sent capaç de buscar feina ni de continuar cap dels projectes que inicia. Quan va començar a venir al grup sabíem del risc de que l’abandonés als pocs dies, com feia amb tots el projectes que encetava. Així va ser però, amb l’ajuda dels pares, vam aconseguir que Damià s’il·lusionés amb el tractament grupal i el continués.

—Moltes vegades us he explicat que un grup psicoterapèutic no és un grup d’amics —sóc jo qui parla—. El què acaba de passar al grup així ho confirma. La Ruth ha dit que avui no es troba bé i que no té ganes de parlar. La Iolanda ha contestat que una persona té dies

bons i dies dolents; que hi ha dies que una persona pot tenir ganes de parlar i d’altres que no. I Damià ha continuat dient que si la Ruth avui no té ganes de parlar no passa res, que un altre dia ja parlarà. Si enlloc de tractar-se d’un grup psicoterapèutic es tractés d’un grup d’amics o de qualsevol altre grup social, seria impensable que la resposta a un comentari com el de la Ruth fora la que aquí s’ha produït. Si entre un grup d’amics hi hagués algú que mostrés trobar-se malament, per molt que demanés no tenir que explicar-ho, ben segur que els amics, deixant-se emportar pel seu neguit, el forçarien a fer-ho, no atenent al desig de no parlar.

—Per això em costa tant fer amics –explica de nou la Ruth—. Sóc una persona tancada i sovint no tinc ganes de parlar. Així és normal que els demés no vulguin estar amb mi.

—La Ruth comentava no tenir ganes de dir res, però ara està parlant, perquè ningú l’ha forçat a fer-ho —diu la Sandra. La Sandra té 55 anys i pateix una depressió greu des de fa molts anys. Conviu amb un fill adolescent amb qui contínuament té baralles. El cercle social d’ella és pràc-ticament inexistent.

—La Ruth diu que és una persona tancada, que no té ganes de parlar i que per això els demés no s’interessen de tenir-la com amiga —expressa Damià—. Cadascú és com és i pensar que has de ser com són els altres és un error. Quan una persona no té ganes de parlar és perquè no hi ha res primordial a dir. El que passa és que ens obliguem a adaptar-nos als grups.

Em dirigeixo de nou al grup: —En un grup psicoterapèutic es respecta a la persona tal com és i no se li demana que sigui allò que no és, ni allò que no té ganes de ser. Aquest és un dels valors del grup psicoterapèutic.

Un grup psicoterapèutic no és un grup d’amics. Quan es convida a un pacient a participar en un grup psicoterapèutic generalment la seva resposta és bufar i deixar-se caure contra el respatller de la cadira, acom-panyant-ho amb una mirada d’espant. Per tranquil·litzar-lo immediatament explico que un grup psicoterapèutic no és un grup d’amics i que durant el temps que es prolonga el grup convé que no s’estableixin relacions d’amistat entre els membres del grup, és a dir, que fora del temps i espai del grup, no hi hagi trobades, trucades o missatges, per tal de que el vincle terapèutic no quedi interferit per altres tipus de relacions, com ara l’amistat.

Generalment, quan el pacient escolta això es relaxa i comença a valorar la possibilitat de provar-ho. Arribat aquest punt, puc continuar explicant en quines coses pot ajudar-lo parti-cipar en un grup psicoterapèutic.

Quan vaig començar a treballar amb grups psicoterapèutics aquesta norma em semblava massa estricta i inneces-sària. Sabia que moltes vegades els participants dels grups que conduïa es trobaven fora de l’espai grupal i no hi donava importància. Fins una vegada que uns membres d’un grup van parti-cipar en una festa de cap de setmana i un malentès que allà va sorgir desenca-denà un seguit d’acusacions mútues que acabaren implicant a la resta de partici-pants del grup, i finalment a mi mateix. Em va ser impossible reconduir el grup i vaig prendre la decisió d’interrompre’l de manera prematura, abans de que la dinà-mica grupal acabés sent més destructiva del que ja ho era. Des de llavors sempre més he demanat quan comença un grup, que no hi hagi trobades fora de l’espai i temps dedicat al grup, i vigilo de que aquesta norma es compleixi de manera rigorosa. I convé que això sigui així perquè els vincles entre els membres d’un grup psicoterapèutic estan “carregats” del que s’anomena transferència. La transferència és un conjunt de sentiments intensos que tenen a veure amb les vivències de la infantesa referides als sers més estimats i dels quals es depenia, com els pares, avis o germans. Al créixer, aquests senti-ments, que poden ser d’afecte, rebuig o ambdós tipus alhora amb tots els seus matisos, segueixen buscant algú amb qui poder tornar a reviure. Pel tipus de dinàmica que es crea en un grup psico-terapèutic, els companys es converteixen en un blanc idoni perque cadascú projecti aquesta transferència en els demés. Dins de l’espai i temps grupal, amb les varia-bles externes sota control per part del psicoterapeuta, la transferència és una eina terapèutica molt important. Però si les variables externes no estan contro-lades, com va passar en aquella festa de cap de setmana o en qualsevol altra situació fora de l’espai i temps grupal, la transferència pot desbocar-se i generar tota mena de pors i hostilitats en relació als demés, com així va ser el cas.

Un grup psicoterapèutic no és ni pot ser un grup d’amics. Però això no vol dir que el vincle terapèutic entre els companys del grup motivi una relació freda i distant. Ben al contrari. Els lligams entre els membres d’un grup psicoterapèutic solen carac-teritzar-se per la cordialitat, l’empatia, la solidaritat amb el malestar dels altres i les ganes d’ajudar, com així avui ho han demostrat la Ruth, la Iolanda, la Sandra i el Damià. •

Què és i què no és un grup psicoterapèuticAvui és el segon dia que la Ruth ve al grup. Es tracta d’un grup psicoterapèutic constituït per pacients que pateixen algun tipus de patologia greu.

TEXT: SR. PAU MARTÍNEZ

Page 9: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

entre tots

9

D es de bon matí ja es respira un ambient diferent entre el petit grup

de companys, és agredolç, això tampoc ho podem negar, ja que per nosaltres suposa un gran esforç arribar-hi a peu, faci fred, pluja o calor, i hem de reconèixer que fem una bona caminada; Però això es barreja amb la il·lusió de retrobar-nos amb la Fina, el Tomàs, la Núria, la Isabel, les Pepites i tota la colla, de saber que durant una estona els nostres problemes o dificultats no seran el centre d’atenció i podrem fer un canvi de rols per preocupar-nos per algú altre. El Mateo ens ho explica ben clar “Cuando estoy con los abuelos, me olvido de mis problemas, desaparecen, me gusta poder charlar un rato, contarles un chiste o cantarles una canción”.

El millor moment és sense cap dubte la rebuda, quan caminem pel passadís i sentim una veueta que diu “han vingut!” i el rumor es comença a escampar, notem com parlen de nosaltres; ens fem més grans i un pessigolleig ens recorre el cos, ens esperen amb il·lusió... a nosaltres! Quan els veiem les cares i ens anem saludant, es com retrobar-nos amb fami-liars o amics a qui fa uns dies que no veiem, ens expliquem com han anat les coses durant els últims dies i comentem

alguna notícia que hem sentit o llegit al diari. Res d’especial, fem una mica de sobretaula com ho fan la majoria de la gent i això és el que fa aquest espai tan especial, el més important no és el que fem sinó poder-ho fer junts.

Tot i que no acostumem a passar la tarda només xerrant; Com recorda la Carmen “A veces jugamos al Bingo, a las adivi-nanzas, al dómino o a otras cosas”, a cada un de nosaltres ens agrada compartir alguna cosa concreta, el Francesc té molt clar el seu moment “m’agrada molt anar amb els avis i sobretot fer partidetes de dòmino amb el Tomàs, l’Antonio i la Pepita; però s’acaba ràpid, de seguida es fa l’hora de marxar”, i té tota la raó, l’estona ens passa volant. És hora d’acomiadar-nos i fixar una nova data el calendari per retrobar-nos i passar la tarda junts.

És Divendres... avui “toca”!

És divendres, mirem el calendari del Centre de Dia i veiem que avui “toca”, el grup d’Espai Lúdic del Centre de Dia anem a Llambrusca (l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de l’Alt Penedès)

TEXT: SRA. MONTSE MARQUÈS

Això és el que passa, però m’agradaria explicar-vos perquè ens agrada tant que passi això...

El Centre de Dia de Salut Mental de Vilafranca del Penedès és un servei sanitari especialitzat de rehabilitació psicosocial i rein-serció comunitària, que treballa per aconseguir la màxima autonomia i qualitat de vida amb el mínim suport possible. El nostre objectiu és facilitar a la persona que faci el millor ús de la seva capacitat residual en el millor context social possible. Poder sortir del Centre i fer activitats a la Comunitat és una oportunitat per a poder prac-ticar certes habilitats i rols que ens el context del Centre de Dia, no podem fer-ho.

Agraïm a Llambrusca que ens hagi obert les portes de casa seva i ens hagi acollit com qui acull a uns veïns, vivint-ho com una possibilitat per enriquir els dos col·lectius. •

Page 10: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

entre tots

10

L a Sociedad Europea de Farmacia Clínica se fundó en 1979. Representa

a farmacéuticos de diferentes ámbitos profesionales (hospital, farmacia comu-nitaria, universidad y otras instituciones públicas) y tiene como objetivo principal desarrollar la farmacia clínica en Europa. La farmacia clínica se entiende como la práctica farmacéutica dirigida al paciente que incluye actividades de prevención de la enfermedad, educación sanitaria, farmacovigilancia, seguimiento farmaco-terapéutico individualizado y otras acti-vidades relacionadas con el uso seguro del medicamento. Bajo el lema “Terapia personalizada y segura” en el simposio se desarrolló un programa científica con dos áreas temáticas principales: aplica-ción de la farmacogenética a la práctica clínica diaria y contribución de las inter-venciones farmacéuticas a la mejora de la seguridad del paciente.

La farmacogenética estudia la influencia de las variaciones gené-ticas en el ADN sobre la respuesta a los fármacos y es una herramienta para individualizar el tratamiento de un paciente.

Existen genes que codifican proteínas involucradas en el proceso farmacociné-tico de los medicamentos ADME (absor-ción, distribución, metabolismo y elimi-nación) como las distintas isoformas del citocromo P450, y otros que afectan a receptores u otras dianas farmacológicas sobre las que actúan los fármacos, como enzimas o proteínas involucradas en la transducción de señales. Si bien en la actualidad existen varios test farma-cogenéticos comercializados, éstos no están teniendo el impacto esperado en la mejora de la eficacia y seguridad del tratamiento farmacológico. Este hecho se debe a la falta de estandarización de la metodología de los estudios farmaco-genéticos previos a la comercialización de un medicamento, a la dificultad de trasladar la información genética al plan farmacoterapéutico (selección del medi-camento, dosis adecuada, etc.) y a la influencia de factores no genéticos en la respuesta final a los fármacos.

Los temas tratados relacionados con las intervenciones farmacéuticas y su contribución a la seguridad del paciente

41st ESCP Symposium on Clinical Pharmacy

En octubre tuvo lugar en Barcelona el 41º Simposio Europeo de Farmacia Clínica organi-zado por la European Society of Clinical Pharmacy (ESCP).

Barcelona, Spain, 29–31 October 2012. Personalised and safe therapyTEXTO: DRA. FELICITAS GUTIÉRREZ

Xavier Reig Psicólogo Clínico y Coordi-nador de los CsD Martorell y Sant Feliu de Llobregat y Paz Cué, Trabajadora Social del CSMA de Martorell, bajo el enfoque de la teoría grupo-analítica en cuatro espacios: teoría y reflexión sobre la teoría, grupo de reflexión sobre la práctica asistencial y grupo grande experiencial.

Si bien en principio el curso iba dirigido a personal que trabaja en los equipamientos de salud mental de justicia, acudieron otros profesionales de Sant Joan de Déu, lo cual enriqueció la dinámica y el acercamiento entre diferentes unidades. Es de destacar el interés, motivación y participación de los participantes. •

Curso de introducción al Trabajo GrupalTEXTO: SR. XAVIER REIGLos días 28 de septiembre, 5, 19 y 26 de octubre, se impartió

el curso “Introducción al Trabajo Grupal” en el Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi.

fueron muy variados: coste-efectividad de las intervenciones, monitorización de efectos adversos en pacientes geriá-tricos, información sobre la evolución de los programas de prevención de errores de medicación, barreras para la adhe-rencia a los tratamientos en pacientes crónicos y conciliación de la medica-ción, entre otros.

Hubo numerosas presentaciones sobre la conciliación de la medicación. La imple-mentación de programas de conciliación (proceso para evitar discrepancias de la medicación en las transiciones asisten-ciales) ayuda a disminuir los errores. El Dr. Josep Ortiz y la Dra. Felicitas Gutié-rrez presentaron el póster Medication reconciliation in convalescent patients. El estudio se realizó en la unidad de conva-lecencia en el ingreso durante tres meses. La detección de los errores de concilia-ción mejoró la seguridad del paciente al evitar la potencial gravedad del error. •

E l objetivo era aportar elementos teórico-prácticos, acerca de las diná-

micas grupales y promover un espacio de encuentro y reflexión donde compartir entre los diferentes profesionales (equipo multidisciplinar) la atención y asistencia al TMS y ver como las relaciones del grupo intervienen en las dinámicas del equipo y la institución.

Estaba dirigido a DUES, TS, Psicólogos y Psiquiatras de Sant Joan de Déu interesados en el Trabajo Grupal y de Equipo.

Lo impartieron Aurora García, Trabaja-dora Social del Ayto. de Esparreguera,

Page 11: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

XXIV Edición de los PREMIOS DE LA FUNDACIÓN AVEDIS DONABEDIAN a la excelencia en calidad

entre tots

11

TEXTO: DR. CARLES FRANQUELO

L a FAD instauró los Premios a la Calidad con la voluntad de distin-

guir públicamente el trabajo realizado por los profesionales y Centros en el día a día.

Estos premios se agrupan en tres áreas: información social y transparencia, mejora de la calidad en los diferentes sectores y reconocimiento a personas de especial relevancia.

Por lo que respecta a la mejora de la calidad en los diferentes sectores, en 1993 se crearon los Premios FAD a la Excelencia en Calidad para aque-llas instituciones que tuvieran un Plan de Calidad como medio de excelencia y pudieran demostrar los resultados conseguidos en términos de mejora de la asistencia y de satisfacción de sus usuarios. Actualmente estos premios se reparten en los siguientes apar-tados: Atención Hospitalaria, Atención Primaria, Atención Sociosanitaria y a Personas con Dependencia, Salud Mental y Adicciones, Sociedades Científicas, Integración Asistencial e Integración Social.

En esta edición del 2013 nuestra Institución, el Hospital Sagrat Cor, ha presentado su candidatura a los Premios FAD a la Excelencia en

Calidad en los apartados de Atención Sociosanitaria y Atención en Salud Mental y Adicciones.

Para ello hemos aportado una extensa documentación dando respuesta a las cuestiones que nos han sido solicitadas a través de una minuciosa encuesta.

Más allá de la posibilidad de obtener un reconocimiento al esfuerzo realizado en Calidad por nuestro hospital a través de un premio de estas características, la presenta-ción de la candidatura representa un interesante ejercicio de análisis y reflexión sobre el trabajo siste-mático en Calidad realizado en estos últimos 10 años.

Desde esta perspectiva, esta candidatura nos ha permitido hacer una revisión desde los inicios en el año 2003 con nuestro primer programa de Calidad estructu-rado en base al programa QiS (Qualitat i Salut) del IES (Institut d’Estudis de la Salut), pasando por los proyectos de mejora de la calidad asistencial desa-rrollados por cada línea de servicio en el contexto de los objetivos de Calidad del Catsalut, para acabar con nuestro Plan Estratégico y Plan de Calidad de los años 2010 a 2012.

Todo este trabajo no habría sido posible sin la colaboración y el entusiasmo de todos aquellos profesionales que desde sus unidades o departamentos, tanto asistenciales como de soporte, de los participantes en los grupos de trabajo, de los miembros de los Comités y Comisiones, y de una Dirección que ha hecho una apuesta decidida por la Calidad. Todos ellos, junto con las Hermanas, han contribuido desde sus diferentes responsabilidades a mejorar sus procesos de trabajo con el fin último de dar una respuesta cualita-tiva y hospitalaria a las necesidades asistenciales de nuestros pacientes.

Hacia mediados del mes de diciembre 2012 la FAD se puso en contacto con la Dirección del Centro para noti-ficar que le había sido concedido el Premio a la Atención Sociosanitaria y a las Personas con Dependencia que patrocina la Unió Catalana d’Hospitals.

La entrega de los Premios se reali-zará el día 9 de enero de 2013 en el Palau de la Música.

Por consiguiente este reconocimiento, que ha de representar un estimulo e impulso a las actividades de calidad en nuestra Institución, es un premio al trabajo bien hecho, al esfuerzo diario y al inconformismo de todos aque-llos que formamos parte de esta gran casa. Enhorabuena. •

La Fundación Avedis Donabedian se creó en 1989. Su misión principal es colaborar con los profesionales, centros, Administraciones Públicas, organizaciones de profesionales y ciuda-danos, así como otras instituciones públicas y privadas con el objetivo de mejorar la calidad de los servicios sanitarios y sociales que reciben los ciudadanos.

Page 12: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental SabadellTEXT: CLUB SOCIAL PUNT DE TROBADA AFASM

Dia Mundial de la Salut Mental

12

entre tots

L a Taula de Salut Mental de l’Alt Penedès s’ha constituït recentment amb l’objectiu

de coordinar les iniciatives en l’ àmbit de la Salut Mental a la comarca. Les entitats i institu-cions que formen part de la taula són: Serveis de Salut Mental de l’Alt Penedès, el Turó-Salut Mental-Associació de familiars i amics, l’Associació Entrem-hi, la Cooperativa Nou Verd, la Fundació Mas Albornà, la Fundació Amàlia Soler, el Grup de Treball Social de l’Alt Penedès, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

La Taula de Salut Mental de l’Alt Penedès va organitzar un seguit d’actes dins la SETMANA DE LA SALUT MENTAL 2012 amb la finalitat d’informar i sensibilitzar sobre la salut mental. Els professionals i els usuaris dels Serveis de Salut Mental han col·laborat en la realització de les activitats següents:

• Presentació del Programa de la Setmana de la Salut Mental 2012.

• Exposició “Expressions: Emocions i senti-ments” realitzada pels usuaris del Centre de Dia.

• Cinefòrum sobre el trastorn bipolar amb la pel·lícula Mr. Jones.

• Programa de ràdio Gamma extra “L’estat de la Salut Mental al segle XXI”.

• Curs d’iniciació a la Salut Mental per a treba-lladores familiars.

• Presentació dels recursos en Salut Mental a la comarca de l’Alt Penedès.

• Caminada per la Salut Mental.

• Programa especial de ràdio “Caixa de Pandora”.

Celebració del Dia Mundial de la Salut Mental a l’Alt PenedèsTEXT: EQUIP CENTRE DE DIA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈSC om cada any, el 10 d’octubre se

celebra el Dia Mundial de la Salut Mental. Enguany, la celebració orga-nitzada per la FECAFAMM s’ha dut a terme a Sabadell el passat dissabte 6 d’octubre sota el lema “La depressió: un problema Global”. Creiem que la cele-bració d’aquest dia és molt important ja que hem de fer pinya per reivindicar els nostres drets i fer que s’escolti la nostra veu.

La jornada va replegar a les associacions, clubs socials i professionals d’arreu de Catalunya. Pels afectats i familiars va ser un dia molt emotiu i a la vegada molt divertit.

A les 10,30h a la Plaça de l’Ajuntament hi havia un grup d’animació de la ciutat. Seguidament,el periodista Miquel Calçada va llegir el manifest de FECAFAMM titulat: Depressió, un problema global. Aquest manifest es va fer ressò de com la salut mental és un factor econòmic important i que una quatre de persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida. Tenint en compte que Catalunya està sotmesa a un dèficit econòmic impor-tant i que el desplegament de serveis s’ha fet tard en el país, es demanava que la salut mental fos una prioritat de govern, així com el desplegament d’un model d’inserció laboral

http://www.familiarsmalaltsmentals.org/docs/Manifest%202012_final.pdf

Posteriorment van intervenir diferents autoritats com els Hbles. Consellers Josep Lluís Cleries i Boí Ruiz i l’acte va acabar amb les actuacions de grups de cultura popular de la ciutat i un dinar entre els assistents. •

Page 13: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

13

entre tots

A mb aquest títol Salut Mental Baix Llobregat va organitzar

una taula rodona en el Dia Mundial de la Salut Mental a Sant Joan Despí. En ella va intervenir el Dr. Montseny, psiquiatra i psicoanalista, que va parlar de com l’art pot ser una eina per ajudar a la construcció de la subjectivitat.

La Sra. Eva Miñarro, cantant lírica, que en la seva conferència va presentar , enllaçant-ho am les seves vivències, com el cant i la música ajuden a trobar l’equilibri, a connectar amb les emocions, a comunicar-se… I finalment la Sra. Cristina Pérez, art terapeuta, va explicar en què consisteix l’art teràpia posant exemples del seu treball en un servei de rehabilitació en salut mental. •

L’art com a eina terapèutica

A mb aquest títol es va fer un acte al Centre Cultural de Martorell coorganitzat

entre el Centre de Dia de Martorell de les Germanes Hospitalàries i el Club Social en Salut Mental. Aquest acte s’emmarca dins del Programa d’Intervenció Comu-nitària que s’està realitzant de manera conjunta entre ambdós serveis.

L’acte, obert a la població en general, va tenir un públic excepcional ja que no només van acudir persones afectades i les seves famílies, sinó també alumnes del mòdul sanitari de l’IES Joan Oró de Marto-rell amb qui s’ha iniciat una col·laboració per acostar l’àmbit de la salut mental a futurs professionals sanitaris.

Després de les preceptives salutacions per part de les autoritats, el Dr. Larraz va continuar amb una xerrada sobre la capa-citació en salut mental i va emmarcar la jornada amb la frase de l’escriptor hongarès Sandor Marai: “El desig de ser diferent del que ets és la més gran tragèdia amb que el destí pot castigar a una persona”.“Ser capaç” ve definit com “posar en joc una qualitat i fer l’esforç per utilitzar-la”, aquesta definició comporta el desenvo-lupament de les qualitats més enllà del tractament i és un camí, un projecte, un procés, que duu a la normalització de la vida tant en els aspectes perso-nals i relacionals com en la realització d’activitats. En aquest punt, ningú pot dir quin tipus de vida s’ha de dur, sinó la recerca del propi projecte

En salut mental, aquest procés de capacitació comporta la partici-pació de tots els agents implicats: • El propi afectat: viure’s com a persona amb malaltia mental (que no malalt) i l’adopció d’un actitud amb uns drets a reconèixer i unes obligacions a complir. • Els familiars: assumir, entendre i manegar-se amb una nova realitat. • Societat: fer-la apta pel respecte i l’acceptació de la diferència. • Professionals: amb la formació tècnica i una actitud de respecte, escolta, protecció i acompanyament.

Posteriorment es va donar pas a la taula, presentada pel sr. Agustín Luque, usuari dels serveis de salut mental del Baix Llobregat Nord. En aquesta taula persones afectades (o persones amb diagnòstic, tal com va assenyalar la Sra. Cristina Martín, van poder parlar de la seva pròpia experiència.

En primer lloc va parlar la Sra. Cristina Martín, coneguda com la Princesa Inca, aprenent de poetessa i jardineria, fasci-nada per la vida i l’amor. Va presentar el seu llibre de poemes La mujer preci-

picio. El seu discurs el va organitzar per una banda sobre què és estar boig i que no ho és, plantejant que només cal veure la televisió per adonar-nos de la bogeria en què vivim: assassinats, guerres econòmiques, ajustos econò-mics que duen a la població general a la pobresa, persones que parlen amb els morts... i com a contraposició com ella va ser diagnosticada d’esquizofrènia per abraçar-se a un arbre. D’aquí que plantegi el límit entre la salut i la malaltia, o persones amb diagnòstic i persones sense diagnòstic. Per altra banda consi-dera que les persones amb diagnòstic són persones amb un alt nivell de sensi-bilitat i patiment, de viure un procés vital marcat per una ruptura i la seva lluita, en les seves paraules, per sortir de l’armari i evitar l’estigma i l’autoestigma.

A continuació la Sra. Mercè Torrentallé, a qui va acompanyar unes imatges de la seva obra pictòrica al voltant del deliri, va complementar l’anterior dissertació parlant de la necessitat de donar a la malaltia mental la categoria de qualsevol altra malaltia, ja que el que es dóna és una alteració de les substàncies quími-ques del cervell. I coincidint amb l’anterior ponent parlava de superar la por, de no tenir vergonya, de desenvolupar activi-tats com la creativitat, l’art, la jardineria, posar en joc la intuïció i la voluntat.

Afegí que hem de tenir cura de l’educació donada als infants (afegeix la dada que en les pel·lícules de Walt Disney el 90% dels personatges dolents també són bojos) i ajudar-los a fer una bona gestió de les emocions, tenir cura dels comentaris, de les rialles burletes i les mirades de mofa.

Va parlar del programa Obertament de lluita contra l’estigma i de la seva parti-cipació, així com l’ús de la pintura, la ploma i la paraula per sensibilitzar a la societat. Explicava com va iniciar el primer llibre com a teràpia, després d’haver hagut de reaprendre a llegir i a escriure.

Aconsellà el suport a les associacions i tenir cura de les famílies ja que també viuen l’estigma i també necessiten un suport per viure la crisi vital i demanà als professionals ser respectuosos amb el tracte i amb el tacte, sobretot en situacions d’ingrés involuntari, i com a primera persona que hauria d’ajudar en l’empoderament.

Però sobretot, compartit per ambdues conferenciants, i cap als afectats (i de retruc a la resta d’experts en salut mental): assertivitat, empatia, dient ben clares les coses i ben dites; davant la por: espe-rança; davant la vida: il·lusió. •

La capacitació en salut mentalDia Mundial de la Salut Mental. Martorell 10 d’octubre de 2012

TEXT: SR. XAVIER REIG

TEXT: SR. XAVIER REIG

Page 14: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

entre tots

14

U n tema impactante que despertó un gran interés, hecho reflejado en la

petición de inscripciones que debió darse por cerrada días antes de la Jornada al completarse el aforo previsto.

El Monográfic se plantaba con una doble pregunta; ¿Cómo tratamos a las personas en ese trance final? y ¿cómo lo vivimos nosotros, profesio-nales y a la par humanos?. Por ese motivo, la organización proponía dos charlas introductorias bien definidas. En la primera, Marta Caballé y Yaiza Tara-jano, miembros del equipo de PADES de Sagrat Cor presentaron su conferencia: ‘Proceso de duelo, ¿camino hacia algún lugar?’. En ella nos explicaron su trabajo con enfermos terminales y familiares,

E l curs va ser organitzar per la Funda-ción para la investigación y tratamiento

de la esquizorenia y otras psicosis en col·laboració amb la ISPS (The Inter-national soiety for Psychological and Social Approaches to Psychosis) a Madrid del 29 de novembre a l’1 de desembre.

La conferència inaugural a càrrec del professor i organitzador Dr. González de Chávez, va emmarcar les jornades ubicant l’origen de la paraula biografia en la historia, i com l’estudi de les biogra-fies personals han influït en les ciències socials. Però és a partir de l’estudi de la biografia no com a fets objectius, si no des d’una perspectiva qualitativa com a interpretació i com a manera d’entendre la vida i que determina les accions i expe-riències posteriors que s’introdueix en la psicoteràpia l’estudi de les narratives

XIII Monogràfic del CSMA de Martorell: ‘Los profesionales sanitarios ante la muerte’

Curs Anual d’Esquizofrènia. Biografia, família, Narratives i Psicoteràpia de la Psicosi

TEXTO: DR. FERNANDO BOATAS

TEXT: SR. XAVIER REIG

el proceso de abordaje, las terapias, el acompañamiento. Fue una muestra de su excelente labor profesional.

En la segunda charla, el Dr. Pedro Yscadar nos condujo, con su habitual maestría, por el camino de las emociones. Con su charla: ‘Muerte y Trascendencia’ nos hizo comprender qué difícil es encontrar tiempo para reflexionar sobre la muerte y cómo nos equivocamos al olvidarnos de la Vida cuando queremos hablar de la Muerte.

Como es habitual, tras las charlas intro-ductorias se dio paso al trabajo en grupos/Taller entre los asistentes y que condujeron a la presentación de sus conclusiones en la Clausura y debate final.

La idea general, compartida por los asistentes, es que el profesional sani-tario ante la muerte experimenta toda una batería de mociones que orbitan entre su propia formación y su experiencia como agente de salud y la inequívoca condición de mortal, hecho que cada uno debe aceptar, manejar e integrar, no sólo en su práctica profesional sino en el propio oficio de vivir.

Escribía Montaigne que la vida es un viaje, con muchas o pocas estaciones, pero que, a buen seguro, tiene una, que es la última. Sin lugar a dudas, este XIII Monogràfic: ‘Los profesionales sanitarios ante la muerte’ no dejó a nadie indife-rente y permitió un espacio de profunda reflexión. •

Un año más, y van trece, el CSMA de Martorell organizó la Jornada Monográfica en Salud Mental que este año tenía por tema.

El temps present i el temps passat són tots dos potser present en el futur, i el temps futur contingut en el temps passat. T. S. Eliot

XVIIdins un context històric, social i cultural. Així doncs, aquestes narratives de la biografia reben com a primera influència contextual la narrativa familiar, d’aquí que la teràpia sistèmica en el tractament de la psicosi, tal com va explicar el Dr. Linares, treballi amb la família per tal de canviar els mites familiars. Tal com ell proposa, en el pacient psicòtic el mite familiar ocupa gran part de la iden-titat individual i no és possible modificar aquesta identitat si no s’obre la possibi-litat de passar de mite a narrativa.

A partir d’aquí el curs oferí diversos models de treball. El Prof Brian Martindale va exposar els avantatges de fer teràpia a domicili per a pacients amb dificultats de traslladar-se i que estableixen vincles molt fràgils. El Prof Jukoa Altonen planteja el model finlandès de treball amb narra-tives, però tenint en compte que abans

que una persona estableixi contacte amb un servei de salut mental ja ha de tenir confiança en aquest servei i la reciprocitat en les relacions entre equips professionals i afectats que té com a conseqüència l’augment de capital social.

El Prof James Larley treballa amb la psicosi, tenint present que el contingut d’al·lucinacions i deliris són formes de comunicació i d’un intent de donar signi-ficat al context i al sistema familiar.

Finalment es plantegen formes de treball més sofisticades com el multifamiliar, plantejat pel Dr. Heiner Schuff o la combinació de teràpia narrativa amb la teràpia cognitiva conductual. En aquest context el dia 1 per la tarda va haver un petit seminari sobre l’avaluació en psicoteràpia pel grup d’ISPS Espanya. •

Page 15: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

entre tots

15

E n esta ocasión la reunión anual de la SEPG se realizó conjunta-

mente con el International College of Geriatric Psychoneuropharmacho-logy (ICGP), una prestigiosa sociedad científica con base en EEUU y que en esta ocasión decidió trasladar a España su XII reunión anual. La coexis-tencia de ambas reuniones durante las mismas jornadas, propició un inte-resante encuentro entre ponentes y asistentes de diferentes nacionali-dades, interesados en el ámbito de la Psicogeriatría, que resultó muy enriquecedor, para los más de 200 asistentes inscritos.

La Sociedad Española de Psicoge-riatría, consciente del peso que las cuestiones relacionadas con los trata-mientos psicofarmacológicos adquiría en los contenidos de este congreso, encargó al Area de Psicogeriatría de nuestro hospital, la coordinación de uno de los simposios oficiales de la SEPG sobre la aportación de las tera-pias no farmacológicas en Psiquia-tría Geriátrica. Además de la oportu-nidad de conformar el simposio con excelentes profesionales nacionales, esta oportunidad permitió presentar los resultados del estudio piloto que nuestra Area Sociosanitaria y de Psicogeriatría realizó sobre la efecti-vidad de la estimulación multisensorial (también llamada Snoezelen) en los trastornos del comportamiento de los pacientes con demencia. La coordi-nación del simposio y la presentación del estudio corrieron a cargo del Dr. Manel Sánchez, en representación del resto de miembros del equipo investigador (Javier Blanco, David Serrano, Juan C. Cejudo, Antoni Monllau y Francesca Amores).

El Hospital Sagrat Cor, al igual que otros años, presentó en el Congreso en formato de póster los resultados más relevantes de diversos trabajos de investigación realizados en pacientes psicogeriátricos.

En las Unidades de Media y Larga Estancia Psicogeriátricas se estudió la eficacia de la estimulación multisen-

sorial (SNOEZELEN) en pacientes con demencia. Por su parte el equipo del PADES analizó la utilidad de la escala M-OSDP para valorar las capacidades cognitivas residuales en demencias avanzadas. En un segundo poster describían el perfil de sus pacientes psicogeriátricos para poder así definir las necesidades y los recursos asistenciales que precisan. En el CSMA de Sant Feliu la investigación se centró en los pacientes esquizofrénicos ancianos analizando los efectos de la politerapia antipsicótica y comparando las diferencias en el número de visitas de seguimiento en relación a los pacientes más jóvenes. Este último trabajo forma parte de un estudio más amplio sobre la utilización de combinaciones de antipsi-cóticos en pacientes con esquizofrenia en un centro de salud mental.

Todos estos trabajos se han realizado en pacientes atendidos en nuestras unidades e intentan responder a cues-tiones concretas ligadas a la práctica clínica habitual. Buscan incrementar la eficacia de nuestro quehacer diario y de esta manera intentar mejorar el estado de salud y la calidad de vida de nues-tros pacientes. Estas actividades no solo contribuyen a mejorar la formación de los clínicos y la intervención en los pacientes, sino que aumentan la motivación y satis-facción de los profesionales. Es cierto que nos falta tiempo, recursos y cultura de investigación. En la situación actual

XIX Reunión Anual de la Sociedad Española de PsicogeriatríaTEXTO: DR. MANEL SÁNCHEZ · DR. ANTONI MONLLAU

Del 24 al 27 de Octubre de 2012 tuvo lugar en Sevilla la XIX Reunión Anual de la Sociedad Española de Psicogeriatría (SEPG).

hay pocas estructuras de apoyo a la investigación en nuestro ámbito, aunque la reciente incorporación de la Fundación para la Investigación y Docencia de las Hermanas (FIDMAG) supone un cambio significativo en esta situación. Es posible que las investiga-ciones que realizamos, con frecuencia carentes de procedimientos tecnoló-gicos sofisticados, puedan ser valo-radas como de segundo orden. Sin embargo la calidad depende del rigor, de las preguntas que se plantean y de la metodología empleada. Desde nuestro punto de vista, no hay inves-tigación menor, si esta es planteada desde la proximidad a la práctica asistencial y el rigor metodológico.

Al igual que otros años, la Sociedad Española de Psicogeriatría (SEPG) volvió a premiar a nuestra institución concediendo el Segundo Premio al Mejor Póster al trabajo presen-tado por el CSMA de Sant Feliu de Llobregat: ”¿Atendemos igual a personas mayores que jóvenes en nuestras unidades de atención de salud mental?”.

En noviembre de 2013 tendrá lugar la XX reunión de la SEPG, en Zamora, donde esperamos poder participar activamente con nuevas aportaciones del Hospital Sagrat Cor. •

Page 16: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

entre tots

16

L as Hermanas no tienen labor en este país, pero acogieron de buen

agrado la propuesta de colaboración. Făgăraș es una ciudad de la región occidental de Rumanía en el distrito de Brasov, a unos 230 kilómetros de la capital, Bucarest. La atención psico-geriátrica no está desarrollada en esa zona, una de las más deprimidas del país, con una importante pérdida de la población joven en los últimos años, que emigra fuera de sus fronteras en busca de trabajo, y que actualmente cuenta con cerca de 30.000 habi-tantes, una importante proporción de los cuales, son ancianos. Desde el Gobierno General de las Hermanas, en Roma y a través de la Fundación Benito Menni, se trasladó al Hospital Sagrat

L Aniversario del Hospital

Colaboración con Rumanía en un proyecto de formación en Psicogeriatría

En el número 42 de Entre tots dábamos cuenta de la creación de una comisión preparatoria de los actos de celebración del L aniversario del centro.

Hace ahora algo más de un año, las Hermanas Hospitalarias, a través de la Fundación Benito Menni, recibieron la petición de ayuda de una población de Rumania, Făgăraș, en relación a la idea de proporcionar una formación en Psicogeriatría al personal sanitario del hospital de la ciudad, donde se ha iniciado la construcción de un centro para enfermos con enfermedad de Alzheimer y otras demencias.

TEXTO: SR. JOSÉ Mª PEÑA

TEXTO: DR. MANEL SÁNCHEZ

Cor el encargo de diseñar e impartir un programa de formación en Psicogeriatría a los profesionales del nuevo centro. En el momento actual, una vez diseñado

el programa formativo, la colaboración está pendiente de asignar un calendario para llevarse a cabo en el curso de este año 2013. •

Făgăraș

• Con ocasión de la apertura e inau-guración del L Aniversario y como consecuencia de la clausura del mismo tendrán lugar dos celebraciones litúr-gicas.

• Todas las jornadas, simposios, etc., que se celebren en la institución desde el 24 de abril de 2013 al 24 de abril de 2014 tendrán la consideración de actos conmemorativos del L Aniver-sario y serán incluidos en el Programa de Actos.

Seguiremos a través de Entre tots dando la información más relevante de los Actos del L Aniversario. •

Con ello, se pretende recoger y tratar la perspectiva histórica y a la vez actua-lizada de la evolución del Hospital.

La jornada será clausurada por un representante de la OMS con el fin de conocer las líneas y tendencias futuras en salud mental.

• Tendrá lugar una exposición foto-gráfica en el Hospital y así mismo habrá exposiciones fotográficas en algunas poblaciones donde la insti-tución presta servicios asistenciales.

• Se publicará un libro conmemorativo del L Aniversario donde quedará reco-gida la historia del centro. Se celebrará una carrera de atletismo el próximo día 9 de junio de 2013.

E n consonancia con lo allí manifestado y como complemento y actualiza-

ción hemos de comunicar que se han celebrado ya cinco reuniones de trabajo.

Todavía no se ha elaborado el programa de actos definitivo pero sí que podemos avanzar algunas cosas.

• El día 24 de abril de 2013 tendrá lugar un acto inaugural y a conti-nuación la celebración de una mesa redonda con una conferencia previa del Profesor Germán Berrios, cuya temática versará sobre la “Historio-grafía de las instituciones mentales”.

La mesa estará moderada por el Dr. José A. Larraz y en ella participarán el Profesor Guimón, el Dr. García Tarafa y los doctores Fernando Boatas y Manel Sánchez.

Page 17: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

Encuentro institucional de Navidad 2012En el marco de las festividades de Navidad, el pasado día 21 de Diciembre, tuvimos la opor-tunidad de vivir un momento de Encuentro Institucional de todas aquellas personas que cada día vivimos y participamos de la dinámica asistencial en nuestros Centros.

TEXTO: SR. ROBERTO NARVAIZ

17

entre tots

L as fechas Navideñas nos dan la opor-tunidad de vivir la experiencia del

Encuentro como un espacio para reforzar y valorar a cada una de las personas que formamos parte de esta Institución y que cada día con nuestra apuesta profesional hacemos realidad un proyecto asisten-cial a favor de nuestros usuarios. Las palabras de bienvenida por parte del Sr. Jose Mª Peña, Gerente del Centro y Sor Mª Jesús Echeverria así lo pusieron de manifiesto.

En esta ocasión, en dicho encuentro quisimos vivir un primer momento dedicado a la reflexión compartida desde la aportación ofrecida por el Hno. Joaquim Erra, Hermano de San Juan de Dios. Una aporta-ción en clave de Esperanza no sin olvidar todos aquellos elementos que convergen en nuestra realidad y momento actual, tanto en el ámbito social como sanitario.

La propuesta de Esperanza ofrecida en estas palabras fue un momento de expansión y de reforzamiento de todas aquellas motivaciones e ilusiones que

nos configuran como personas y profe-sionales. En momentos de cambios a muchos niveles, nos empeñamos en hacer fuerte y verdad nuestros motivos para la Esperanza para que nuestro hori-zonte personal y profesional siga como una apuesta a favor del proyecto de la Hospitalidad.

Una Esperanza que conecta con nuestras realidades, pero que en ellas es capaz de captar y poner en juego atisbos de posibilidad. Allí donde todo el mundo percibe fractura, desilusión, caos…ser capaces de ver e intuir una posibilidad.

Una Palabra clave en todo este proceso es la CONFIANZA, como motor generador de Esperanza. Una Esperanza afianzada en las posibilidades.

Con esta reflexión el Hno. Joaquim alentó y despertó este proyecto en cada uno de los que pudimos compartir este espacio.

Tras esta aportación y dentro del mismo acto, se pudo realizar la entrega de los Premios del CONCURSO DE BELENES 2012 celebrado en nuestra Institución. Dicha iniciativa ha motivado y puesto en juego la creatividad, participación y

espíritu navideño en nuestra Unidades y servicios. El primer premio fue para RHB3 por su Belén viviente. El Segundo premio para el Hospital de Día por su reciclaje de materiales y participación de usuarios. El tercer premio recayó sobre RHB2 por su originalidad y creatividad.

Vaya desde estas letras el agradecimiento sincero por la colaboración y participa-ción de todos vosotros.

Por último, tuvimos la oportunidad de visualizar todas las felicitaciones que desde los diferentes servicios y unidades fueron enviadas en estas fechas navi-deñas. Desde la creatividad y la simpatía pudimos compartirnos estos buenos deseos de Navidad que alientan lo mejor de nosotros.

Como colofón de la jornada pudimos disfrutar de un saludo más compartido desde un aperitivo navideño.

Momentos como los vividos en esta jornada hacen que nuestra identidad y sentimiento de pertenencia sea más real y compartido sabiéndonos parte esencial en el proyecto asistencial en la Hospitalidad. •

Page 18: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

entre tots

18

L a Hna. María Rosa Izquierdo ha ido presentando de forma gráfica

y amena el sentido de la Fundación, sus objetivos: Formación, Proyectos, Apadrinamientos, Voluntariado….que contribuyen a potenciar el conoci-miento y dar respuesta a las diferentes necesidades que la FBM constata en cada una de las realidades.

En el acto, tanto el Sr. José Mª Peña Gerente del Centro, como el Sr. Roberto Narváiz responsable del SAER (Servicio de Atención Espiritual y Religiosa) han detallado y puesto de manifiesto la importancia de conocer y crecer en sensibilidad y colaboración con realidades próximas o lejanas que siguen siendo una interpelación en la promoción de Salud especialmente en el mundo de la Salud Mental.

En esta línea la Hna. María Rosa Izquierdo, ha manifestado que en la actualidad son varios los proyectos que la Fundación tiene en marcha;

entre ellos ha destacado el Proyecto de fortalecimiento del sistema de Salud mental en Kerala (India). Ante la necesidad detectada por las Hermanas Hospitalarias, de muchas mujeres con enfermedad mental y sin hogar, nace en 2010 “Family Home Benedict Menni” un proyecto donde se acogen a enfermas mentales de la calle y otras con escasos recursos.

El nuevo proyecto pretende mejorar las condiciones de vida de estas personas y fortalecer el sistema de salud mental mediante la cons-trucción y puesta en marcha de un centro de día y residencia en Kazhakuttan (Kerala).

La Hna. María Rosa Izquierdo invita a conocer, sensibilizarse y colaborar desde nuestras diferentes posibilidades en la puesta en marcha y desarrollo de estos proyectos, sabiendo que de esta manera contribuimos a hacer realidad

Presentación de la Fundación Benito Menni en el Hospital Sagrat Cor de Martorell

TEXTO: SR. ROBERTO NARVÁIZ

en países en desarrollo de una asis-tencia implicada en la defensa de la dignidad y la asistencia integral donde las personas que padecen déficit de salud mental se ven marginadas y sin recursos.

En el contexto de esta exposición, la proyección del DVD “Senderos de Dignidad” ha sido una aproximación visual e interpeladora a la realidad a la que se intenta dar una respuesta, la realidad de la Salud Mental en países en vías de desarrollo.

Desde este acto podemos decir que sigue teniendo sentido apostar por la generosidad, la implicación, la sensi-bilidad por la dignidad en la asistencia a pesar del contexto social y econó-mico en el que nos encontramos. Ser generosos, crecer en implicación pone de manifiesto que nuestra sociedad sigue teniendo espacios saludables donde los valores siguen vivos y es posible compartirlos. •

En el contexto de la celebración de la SEMANA MISIONERA una de las actividades llevadas a cabo ha sido la presentación en el Centro de la Fundación Benito Menni. Fundación creada en el año 2004 por las Hermanas Hospitalarias y que trabaja en el ámbito de la coopera-ción al desarrollo para garantizar el derecho de la salud mental de miles de personas que viven en situación de marginación y exclusión social en los 27 Países de Europa, América, África y Ásia donde se encuentra la presencia de la Congregación.

Page 19: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

P arlava de la musicoteràpia com a instrument per estimular, mobilitzar,

acollir, ampliar perspectives, flexibilitzar, generar un espai expressiu, crear un context de seguretat, animar al treball, afavorir els potencials i fomentar el gust per la descoberta.

Les següents ponències les van conduir la Dra. Randi Rolvsjord i la Dra. Karin Mössler, són professionals que treba-llen en investigació sobre musicoteràpia a la GAMUT / Universitat de Helse (Noruega). Aquesta investigació vol cons-tatar els efectes de la musicoteràpia amb persones ateses en Centres de Salut Mental. Els exemples que van presentar eren persones que patien Esquizofrènia i amb un tractament amb sessions indivi-

A quest projecte consisteix en la creació a “quatre mans” de tot

un seguit d’obres d’art entre artistes professionals i artistes amateurs, que en aquest cas són usuaris dels serveis de salut mental, els quals treballen per parelles.

A més del vessant de sensibilització, l’altre gran objectiu de la iniciativa és facilitar l’expressió i la creativitat de les persones que hi participen. Per aquest motiu, la importància del projecte no recau només en el producte final que s’exposa, sinó en el procés creatiu que viu cada parella artística: diàleg intercanvi d’experiències, vincle que es crea,....

Jornada de musicoteràpia

Parelles artístiques

“Quan la música pot ajudar”

La jornada va tenir lloc al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Sant Boi de Llobregat, el dia 16 de novembre del 2012. Va començar amb la benvinguda del Sr. Enric Mangas, director general del Parc i seguidament en Pau Gimeno va explicar la seva història i experiència com a musicoterapeuta del Parc amb pacients de diferents pavellons.

Al Berguedà, un seguit d’institucions (Oficina Tècnica Laboral de CFI Cercs-Berguedà, ASFAM, Grup Horitzó, Fundació Trueta i els serveis de salut mental gestionats per l’hospital Sagrat Cor de Martorell), es va impulsar una iniciativa per sensi-bilitzar, normalitzar i visualitzar els trastorns de salut mental a través del projecte “Parelles Artístiques, experiències creatives per la salut mental”.

duals de musicoteràpia. Tots coincidien en que la durada d’aquesta intervenció havia de ser d’un mínim de 20 sessions i conduïda per un especialista qualificat en musicoteràpia, el qual també havia de formar part de l’equip interdisciplinari.

L’últim ponent era el Dr. Simon Procter, de la Universitat de Londres, qui ens va donar una visió de treball més grupal. La interacció entre els participants del grup que ell conduïa en una sessió de musi-coteràpia, ho definia com un engranatge. Subratllava també en la seva intervenció que la musicoteràpia es pot experimentar de dues maneres diferents: l’experiència en mi mateix (Com sóc i com puc ser) i l’experiència de jo i l’altre (la relació musical que podem tenir).

L’apartat de Conclusions van anar a càrrec del Coordinador de Subaguts i SERPI del Parc Sanitari. També després de cada ponència els assistents podien intervenir fent preguntes als ponents.

A la mitja part vam poder experimentar amb tot d’enginys urbans que estaven exposats fora els jardins. Torrents d’art era el personal que es cuidava d’aquesta exposició d’elements sonors, pels pacients del Parc i els participants a les jornades.

La jornada va estar amenitzada amb música en viu, pel guitarrista Àlex Blanco. •

TEXT: SRA. MONTSE MAS

TEXT: SR. JOSEP TRISTANY

Es van formar un total de 14 parelles que van comptar amb la participació d’artistes del grup de pintors Verdaguer 7 i de l’agrupació Fotogràfica d’Arts i Oficis, i van crear treballs de diferents disciplines: pintura, escultura, fotografia, ceràmica, còmic i il.lustració.

El passat 9 de novembre, va tenir lloc a l’Espai Cal Piera de Berga la inauguració de l’exposició de totes les obres realit-zades. A la mateixa van intervenir la sra. Manela Quesada (Presidenta d’ASFAM), el sr. Juli Gendrau (alcalde de Berga), el sr. Sergi Roca (President del Consell Comarcal del Berguedà), Josep Tristany (representant als serveis de salut mental de la zona) i els srs. Roc Martínez i Eva

García (Parella Artística), i s’ha pogut visitar durant els dissabtes del mes de novembre.

Durant el 2013 es podran visitar les obres finals de tots els territoris parti-cipants en el projecte en diferents llocs (properament en una sala del Passeig de Gràcia de Barcelona), i es realitzarà una subhasta pública a Osona (lloc de naixement del projecte, de la mà de la Fundació Centre Mèdic Psico-pedagògic d’Osona) de les 14 obres berguedanes i d’altres territoris que també desenvolupen aquesta iniciativa i els donatius que es recullin s’utilitzaran per donar continuïtat al projecte. •

19

entre tots

Page 20: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

entre tots

20

D ichas jornadas pretenden seguir avanzando en la formación y en la

cultura de la integralidad en los profe-sionales de las instituciones que tienen como objetivo hacer de la aportación y del cuidado de la espiritualidad parte constitutiva de su proyecto asistencial.

Las Jornadas con un alto nivel de calidad nos dieron la oportunidad de conocer como la dinámica de lo religioso y de lo espiritual ha formado parte como factor de riesgo o de equilibrio en la realidad de la Salud Mental. El Profesor Jordi Font y el Dr. Miguel Perlado nos reali-zaron una descripción precisa de cómo el factor espiritual y religioso forma parte constitutiva del ser humano y como dicho factor puede ser un elemento vivido en clave de salud o en clave de patología.

A esta catorceava edición del Capítulo Provincial asistieron un total de 27

hermanas capitulares, entre las que se encontraban 3 hermanas procedentes de Vietnam.

Los trabajos del XIV Capítulo Provincial han estado enmarcados y guiados por el Documento General del XX Capí-tulo General de la Congregación que como ya informamos señala cinco caminos o grandes objetivos y treinta líneas de acción.

El día 25 de octubre contó con la parti-cipación de algunos laicos dado que en esta jornada se trató del desarrollo de la

Misión. Más en concreto se trabajaron aspectos relacionados con los caminos cuatro y cinco.

Así mismo es de destacar que este XIV Capítulo Provincial se celebró también bajo la perspectiva de la unificación de Provincias en España. Como sabemos, por disposición del Gobierno General de la Congre-gación, esta unificación de las tres provincias actuales de España se producirá el año 2016.

No es de extrañar, por tanto, que las tres provincias hayan tenido en cuenta esta situación y trabajado con esta pers-pectiva en sus Capítulos Provinciales.

En los tres Capítulos Provinciales se han aprobado objetivos y acciones comunes a las tres provincias que, como hemos dicho, guardan relación con el proyecto de creación de la provincia única de España.

Se celebra en Barcelona el XIV Capítulo de la Provincia Canónica de Barcelona

X Jornadas de Atención Espiritual y Religiosa “Las Religiones y la Salud Mental” Parc Sanitari Sant Joan de Déu

TEXTO: SR. JOSÉ Mª PEÑA

La Provincia Canónica de Barcelona celebró del 21 al 27 de octubre su XIV Capítulo Provincial.

Los pasados días 17 y 18 de octubre 2012, desde el Servicio SAER de nuestro Hospital Sagrat Cor pudimos participar en las X Jornadas celebradas en el Parc Sanitari Sant Joan de Déu centradas en el tema de las Religiones y la Salud Mental.

Cada una de las grandes tradiciones religiosas: el budismo, el cristianismo, el judaísmo, Islam, Bahai, nos aproxi-maron a la vivencia y a la realidad de la salud mental en cada una de estas corrientes religiosas siendo cons-cientes de todos los factores que a lo largo de la historia han concu-rrido en la vivencia de lo religioso y de lo espiritual.

En el contexto de las Jornadas pudimos vivenciar de forma práctica como la experiencia meditativa desde diferentes corrientes y tradiciones religiosas puede constituirse en un facto canalizador y armonizador de la vivencia espiritual y por tanto saludable en la Salud Mental de los individuos.

También pudimos aproximarnos a la aportación musical de las diferentes tradiciones religiosas como elementos canalizadores de la experiencia espiritual.

Dichas Jornadas organizadas por el SAER del Parc Sanitari Sant Joan de Déu y en colaboración con la Asociación UNESCO para el diálogo interreligioso ayudan a que la formación en temas de conocimiento y abordaje de las necesidades espirituales forme más parte cada día de nuestros proyectos asistenciales, contemplando su incidencia y constatando que la diná-mica espiritual es elemento constitutivo de las personas y por lo tanto puede ser un factor a tener en cuenta en nuestras respuestas asistenciales también en el ámbito de la Salud Mental. •

En este XIV Capítulo Provincial fue elegida Superiora Provincial, Sor Teresa Iñiguez Echeverría, quien ocupó el cargo de Directora de Enfermería de nuestro centro durante 10 años.

El nuevo Gobierno Provincial estará inte-grado además por Sor Teresa López Beorlegui, Vicaria Provincial y Sor Rosa Mª Gutiérrez, 2ª Consejera. •

TEXTO: SR. ROBERTO NARVAIZ

Page 21: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

L ’acte inaugural va consistir en l’entrega de diplomes als alumnes que van fina-

litzar el curs anterior, l’entrega de premis als tres millors treballs de final de curs de la promoció anterior, la conferència inaugural i un còctel de benvinguda als nous alumnes i de comiat dels anteriors.

El primer premi de la promoció 2010-2012 va recaure en la Dra. Núria Riera, del consorci hospitalari de Vic, amb el treball: “Prevalencia del síntoma ansiedad en una unidad de psicoge-riatría y tratamiento farmacológico asociado”.

La conferència inaugural va estar a càrrec del Professor Adolf Tobeña, catedràtic de Psiquiatria de la UAB so ta el títol: “Talentos tardíos: mentes lúcidas y longevas”, on es va centrar, amb el seu habitual estil amè i documentat, en alguns dels mites assumits en relació a l’efecte negatiu de l’envelliment en la capacitat intel·lectual de les persones, en detriment d’observacions contras-tades sobre la capacitat mental d’algunes persones d’edat avançada.

La present edició ha contat amb la presència d’alumnes provinents de tot Catalunya així com de la resta de l’Estat (Pais Basc, Toledo, Madrid, València, i Navarra) i d’altres països d’Europa (Itàlia) i llatinoamèrica (Mèxic, Colòmbia, Argen-tina, Xile, Guatemala, i Perú). •

Inauguració XV Edició Màster en Psicogeriatría

TEXTO: SR. ROBERTO NARVAIZ

21

entre tots

El passat 19 d’octubre de 2012, va tenir lloc a la seu de Caixa Fòrum, a Barcelona, l’acte inaugural de la 15èna edició del Màster en Psicogeriatría que l’hospital Sagrat Cor organitza conjuntament amb el Departament de Psiquiatria de la UAB.

TEXT: DR. MANEL SÁNCHEZ

Page 22: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

entre tots

22ACTIVIDADESde docencia impartida

Referencias de las actividades externas de docencia impartida por profesionales de Sagrat Cor. Se reseñan las que tiene constancia la Comisión de Docencia. Si se desea ampliación de la información, puede contactarse con los autores o con Secretaría Docente.

Manel Sánchez PérezPonencia: Protocolorización del Diagnóstico de Demencia en las Enfermedades MentalesVI Neurofòrum Neurociència Cognitiva: DemènciaOctubre 2012. Barcelona

Manel SánchezPonencia: Deterioro Cognitivo y DependenciaJornada SARquavitaeOctubre 2012. Puig Reig

Bernat SánchezPonencia: Del grupo grande al inconsciente social Congreso Apag 2012: Impacto Social, Crisis y Transformación Octubre 2012. Bilbao

Manel SánchezPonencia: Tractaments no farmacològics en la Malaltia d’AlzheimerJornada Día Mundial del AlzheimerOctubre 2012. Berga

Manel SánchezPonencia: Estimulación Multisensorial (Snoezelen) en el manejo de los trastornos de conducta en pacientes con demenciaXIX Reunión Anual de la Sociedad Española de Psicogeriatría. XII Reunión Anual del Colegio Internacional PsicofarmacologíaOctubre 2012. Sevilla

Pedro YscadarPonencia: Muerte y trascencenciaXIII Monográfico Teórico Práctico en Salud MentalNoviembre 2012. Martorell

Yaiza TarajanoPonencia: Procès de dol: Camí cap a algun lloc?XIII Monográfico Teórico Práctico en Salud MentalNoviembre 2012. Martorell

Marta MartínezPonencia: Procès de dol: Camí cap a algun lloc?XIII Monográfico Teórico Práctico en Salud MentalNoviembre 2012. Martorell

Manel SánchezPonencia: Prevención y abordaje terapéuticoJornada Sociosanitaria: La Tris-tesa i la Depressió en la Gent GranNoviembre 2012. Barcelona

Manel SánchezPonencia: Intervención en los tras-tornos de conducta en pacientes con demencia en fase moderada-severaTaller d’estimulació multisensorial en l’atenció a persones grans amb o sense demenciaNoviembre 2012. Andorra

Fernando BoatasPonencia: Aspectes psicopatolò-gics de la crisi económicaIV Seminari Ment, Cervell, Societat: Impacte de la crisi econòmica en la salut mental de la poblaciónNoviembre 2012. Sabadell

Fernando BoatasPonencia: Tratamiento holístico de la esquizofreniaMesa redonda: esquizofrenia, actualización del tratamientoNoviembre 2012. Barcelona

José Antonio LarrazPonencia: Ponencia inauguralIV Jornada de la demència en l’Atenció PrimàriaNoviembre 2012. Barcelona

Josep OrtizPonencia: Comorbiditat de la demènciaIV Jornada de la demència en l’Atenció PrimàriaNoviembre 2012. Barcelona

Ponencias:

Mª Paz CueCurso Taller Grupos: Grupos para JusticiaHospital Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat)Octubre 2012.

Xavier ReigCurso Taller Grupos: Grupos para JusticiaHospital Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat)Octubre 2012

Neida BenagesComunicación: Experiencia Grupal con padres de niños con TMG2n. Fòrum de debat del CSAOctubre 2012. Barcelona

Neida BenagesComunicación: Lectora de los tres casos de Violencia Ocupacional Externa a profesionales de la saludII Espai de Trobada de la Vocalia de Salut MentalNoviembre 2012. Barcelona

Cursos taller grupos:

Comunicación:

Page 23: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

entre tots

23Libros nuevos cuarto trimestre del 2012

Convivir con la esquizofrenia (Manual psicoeducativo)Ricard Bordas Año 2005

El consentimiento en la utilización de fármacosManuel Amarilla y otros Año 2000

Guía de práctica clínica sobre trastorno bipolarMinisterio Sanidad Año 2012

El psiquiatra: del Ámbito médico al jurídicoSegundas Jornadas, Córdoba Año 2006

Biblioteca

En el quart trimestre d’aquest any s’han incorporat a la plan-tilla de Sagrat Cor, Serveis de Salut Mental els següents professionals:

Noves incorporacions

Xavier Batlle Castellsauxiliar de clínica

Dimecres, 9 gener 2013: Sessió clínica: Àrea d’Hospitalit-zació en Salut Mental. Aula docent. Hospital Sagrat Cor.

Dimecres, 9 gener 2013: Lliurament per part de la FAD dels guardons dels Premis 2013 a la qualitat en sanitat. Palau de la Música. Barcelona.

Dimecres, 16 gener 2013: Sessió clínica: Centre de Salut Mental d’Adults de Vilafranca del Penedès. Aula docent. Hospital Sagrat Cor.

Dimecres, 23 gener 2013: Conferència: La “construcció” de casos en la xarxa pública: Articulació entre salut mental, educació i serveis socials. Dr. José Ramón Ubieto Psicòleg clínic. Psicoana-lista. Professor de la UOC. Aula docent. Hospital Sagrat Cor.

Dimecres, 30 gener 2013: Formació continuada postgra-duada: Intervenció psicològica en adolescents amb trastorn bipolar i consum de substàncies. Dra. Montserrat Vallmajó. Aula docent. Hospital Sagrat Cor.

Dimecres, 6 febrer 2013: Formació continuada en atenció sociosanitària: Criteris de deri-vació a Urgències d’hospital general del pacient geriàtric. Dra. Alejandra Sánchez. Aula docent. Hospital Sagrat Cor.

Dimecres, 13 febrer 2013: Formació continuada postgraduada: Tractament psicològic de la persona que pateix psicosi. Sr. Raül Vilagrà. Aula docent. Hospital Sagrat Cor.

Dimecres, 20 febrer 2013: Sessió clínica: Àrea infantil i juvenil. Aula docent. Hospital Sagrat Cor.

Dies 22 i 23 febrer 2013: VIII Curs d’actualització en Psicogeriatria: La drepressió en l’edat avançada: reptes clínics, terapèutics i assistencials. Seu: Hospital San Rafael. Barcelona.

AGENDADimarts, 26 febrer 2013: Seminari sobre atenció i abordatge de les Necessitats Espirituals en l’àmbit assistecial. Aula docent. Hospital Sagrat Cor.

Dimecres, 27 febrer 2013: Formació continuada postgra-duada: Síndrome d’Asperger. Dra. Nicole Ottenwalder. Aula docent. Hospital Sagrat Cor.

Dies 5, 12 i 19 de març 2013:Seminari sobre psicofarmaco-logia bàsica. Aula docent. Hospital Sagrat Cor.

Dimecres,6 març 2013: Formació continuada en atenció sociosanitària: Perfil clínic del pacient sociosanitari subagut. Dr. Josep Canals. Clínica Molins. Aula docent. Hospital Sagrat Cor.

Dimecres, 13 març 2013: Sessió clínica: Centre de Salut Mental de Martorell. Aula docent. Hospital Sagrat Cor.

Dimecres, 20 març 2013: Conferència: Psicofarmacologia en l’ancià. Dr. Paul Ivanov. Psiquiatre. Hospital Sagrat Cor. Aula docent. Hospital Sagrat Cor.

Divendres, 22 març 2013: VII Jornada Sociosanitària d’Infermeria i Fisioteràpia. Centre Cultural de Martorell.

Dimecres, 27 març 2013: Formació continuada postgra-duada: Trastorns psicosomàtics. Dr. Dan Sarivan. Aula docent. Hospital Sagrat Cor.

Page 24: entre tots 44 - hospitalsagratcormartorell.org · CRÈDITS entre tots HOSPITAL SAGRAT COR Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital@sagratcormartorell.org

Av. Comte Llobregat, 11708760 MartorellTel. 93 775 22 00Fax 93 775 19 [email protected]