Entre l’herba i els núvols

Aquest poema és una tannka, és a dir, és un tipus de poesia japonesa que

consta de cinc versos pentasíl·labs i heptasíl·labs per cada estrofa. Aquest

poema té quinze estrofes de cinc versos cadascun. Aquest poema està

dividit en altres subtemes com: “el dia”, “un arbre”, “l'amor”, “la nit”, “la

mort”, “una atzerola” i “una rosa”.

La primera estrofa que hi trobem, està dins del poema “El dia”. En

aquesta, l'autor parla sobre les ombres, diu que quan el dia comença es

veuen més vives encara que són fràgils i el vent i la boira fa que no tinguin

la mateixa vivesa. En l'estrofa següent Màrius Torres explica l'enyorança

que sent cap a algú i explica que els miosolis es marceixen perquè ell

sempre està trist i no hi ha res que el faci canviar d'estat d'ànim.

El tema d'aquest poema podríem dir que és l'enyorança.

La seva actitud és trista i desesperançada.

Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat l'encavallament “De nit vas

de terra a les estrelles.” També hi trobem una personificació “créixer una

flama” i una metàfora com “faràs créixer una flama”.

En la primera estrofa del següent subtema, “Un arbre”, L'autor li parla a

un arbre i li diu que quan haurà mort encara tindrà una utilitat en canvi

l'autor es sent dessolat perquè sap que ell morirà només serà sendra.

El tema d'aquest poema és un elogi, un elogi cap a l'arbre.

La seva actitud és trista i de decepció cap a ell mateix.

Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat l'encavallament “De nit vas

de terra a les estrelles.” També hi trobem una personificació “créixer una

flama” i una metàfora com “faràs créixer una flama”.

En la primera estrofa de “L'amor” el jo poètic diu que l'amor torna forta a

tota persona dèbil, menys a ell, que es sent sol. En la segona estrofa

d'aquest apartat l'autor diu que on hi ha amor hi ha desconfiança. I en

l'última estrofa d'aquest “mini poema” l'autor es pregunta cóm por ser tan

dolça la tristesa i la compara amb una petita alegria si no fos per les

llàgrimes.

El tema d'aquest poema és l'amor i/o dolor.

La seva actitud és trista i deprimida.

Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat diversos encavallaments com

“El teu nom omple de sol els braços trèmuls de qui t'acullen”. També hi

trobem metàfores com “el teu nom omple de sol”, Eclaror de lluna”, “vaga

la Malfiança”.. També trobem una comparació: “Com la vela molt rígida

d'una barca molt lenta..” A més a més podem veure una antítesi, paradoxa i

sinestèsia a “tristesa” i “dolça”. També trobem un hipèrbaton a “¿Com la

tristesa con endins és tan dolça? I per últim una antítesi a “alegria feble”.

En la primera estrofa de “La nit” Màrius Torres compara la nit amb una illa

silenciosa envoltada d'aigua que quan la nit va passant ell cada estona que

passa se sent més sol. En l'estrofa següent l'autor se sent una persona

sense importància i desitja morir. En l'altra estrofa podem veure com l'autor

descriu la seva tristesa i ens dius mitjançant una metàfora que es sent així a

causa d'una malaltia que pateix. I també en aquesta estrofa l'autor diu que

la seva ànima és aigua, és a dir, és lliure i encara que lluita, ningú el sent.

En l'estrofa següent l'autor explica que ja no es troba amb ganes de somiar,

com abans feia. I en l'ultima estrofa el jo poètic ens descriu com poc a poc

va perdent l'esperança.

El tema d'aquest poema és la soledat.

La seva actitud és trista i de desesperació.

Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat l'encavallament vegades

variades com “Illa que flotes en un mar de silenci” o “Nit suau, els teus

passos pesen i me l’enfonsen”. També hi trobem una sinestèsia com “nit

suau”, metàfores com “ mar de silenci”, “onada d'ombra”, “aigua d'estrelles

altes!”, o “la meva ànim és aigua”. A més a més hi podem veure una

personificació com ”cor en vetlla”, també hi trobem una apòstrofe: “ocell

que cantes”. Un altre recurs que podem observar és una antítesi: “cremen

en la fosca”, una sinestèsia com ara bé “nit suau” i una paradoxa: “els teus

passos pesen”

 “La mort” trobem que l'autor en la primera estrofa li agradaria ser com

unes fulles que moren amb facilitat i que quan moren ningú se n'adona. En

l'estrofa següent l'autor ens compara els somriures amb un mirall hermètic,

és a dir, que no deixa passar res, amb l'alegria de la primavera que no pot

entrar en les tombes on només hi ha dolor.

El tema d'aquest poema és la mort.

La seva actitud és desesperada amb ganes de morir.

Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat l'encavallament “qui tingués

com vosaltres en la ribera un viure tan sensible”, entre d'altres. També hi

trobem comparacions com: “qui tingués com vosaltres en la ribera un viure

tan sensible “ o “com els somnis sobre un mirall..”. A més a més, trobem

una personificació: “la Primavera llisca” i metàfores com ara “ viure tan

sensible”, “somriures sobre un mirall hermètic”, “mort tan secreta” o “la

Primavera llisca sobre les tombes però no pot entrar-hi”.

“L’atzerola” Màrius Torres descriu una flor que té una esperança de vida

molt curta, que tan neix com mor i en les seves paraules podem observar

una melangia o nostàlgia.

El tema d'aquest poema és la mort.

Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat l'encavallament “i el vent fa

dels teus pètals ales de papallones”. També hi trobem una paronímia “

atzarosa atzarola” i dues metàfores “i el vent fa dels teus pètals ales de

papallones” i “flor, tot just esclates”.

En el poema “Rosa” l'autor sembla que no temi a la mort, perqué ell

voldria morir però no pot, i voldria ser una rosa que només dura una

primavera.

El tema d'aquest poema és la mort.

Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat l'encavallament “Com si em

diguessis mentre t'esfulla l'aire”, la metàfora: “morir és tan fàcil, tan fàcil a

una rosa” i a comparació: “Com si em diguessis mentre t'esfulla l'aire”.

El poema esta format per 7 “subpoemes” amb irregularitat d’estrofes.

Referent a la mètrica  es basa en versos de cinc i set síl·labes per tant d’art

major. La rima de totes les estrofes les lliure, ja que no rimen els versos

entre si, ni tenen cap tipus de regularitat.