Tipus de Núvols.

6
TIPUS de NÚVOLS Gènere Abr . Descripció Foto Cirrostratu s Cirroestrat os Cs Aparença d'un vel nuvolós molt prim, de color blanquinós, que acostuma a cobrir la major part del cel. És un tipus de núvol molt propi de sistemes frontals poc actius i molt desgastats, alhora que poden donar lloc a la formació d'halos quan els travessa la llum solar. Cirrus Cirros Ci Són un dels tipus més freqüents de núvols més alts. Es troben a altituds superiors als 8 Km d'alçada i a temperatures molt baixes, inferiors als -40ºC. Generalment són indicadors de bon temps. si es presenten acompanyats de cúmulus, poden anunciar irrupcions d'aire fred; si van associats a cirrostratus, poden indicar que s'acosta un front càlid. Habituals en qualsevol època de l'any Cirrocumulu s Cirrocúmulo s Cc Petits núvols alts, de forma molt uniforme i formats per petites aglomeracions en forma de boletes d'aspecte sedós que solen presentar- se en bandes i poden tenir unes coloracions brillants i amb tonalitats del blanc al gris. És el gènere de núvols alts menys habitual, i és l'únic que presenta un cert desenvolupament vertical que indica la presència de situacions favorables a la inestabilitat a nivells alts. Altostratus Altoestrato s As Núvols que es presenten en capes uniformes, de color grisós i ocupen gran part del cel en forma de bandes uniformes. A traves d'aquests núvols el sol pot passar de forma esmorteïda. Quan són densos poden cobrir el cel i poden produir petites precipitacions, en forma de fines cortines d'aigua, d'escassa intensitat. Acostumen a estar associats a sistemes frontals de caire càlid o a fronts freds poc actius.

Transcript of Tipus de Núvols.

TIPUS de NVOLS

TIPUS de NVOLSGnereAbr.DescripciFoto

Cirrostratus

CirroestratosCsAparena d'un vel nuvols molt prim, de color blanquins, que acostuma a cobrir la major part del cel. s un tipus de nvol molt propi de sistemes frontals poc actius i molt desgastats, alhora que poden donar lloc a la formaci d'halos quan els travessa la llum solar.

Cirrus

CirrosCiSn un dels tipus ms freqents de nvols ms alts. Es troben a altituds superiors als 8 Km d'alada i a temperatures molt baixes, inferiors als -40C. Generalment sn indicadors de bon temps. si es presenten acompanyats de cmulus, poden anunciar irrupcions d'aire fred; si van associats a cirrostratus, poden indicar que s'acosta un front clid. Habituals en qualsevol poca de l'any

Cirrocumulus

CirrocmulosCcPetits nvols alts, de forma molt uniforme i formats per petites aglomeracions en forma de boletes d'aspecte seds que solen presentar-se en bandes i poden tenir unes coloracions brillants i amb tonalitats del blanc al gris. s el gnere de nvols alts menys habitual, i s l'nic que presenta un cert desenvolupament vertical que indica la presncia de situacions favorables a la inestabilitat a nivells alts.

AltostratusAltoestratosAsNvols que es presenten en capes uniformes, de color griss i ocupen gran part del cel en forma de bandes uniformes. A traves d'aquests nvols el sol pot passar de forma esmorteda. Quan sn densos poden cobrir el cel i poden produir petites precipitacions, en forma de fines cortines d'aigua, d'escassa intensitat. Acostumen a estar associats a sistemes frontals de caire clid o a fronts freds poc actius.

Altocumulus

AltocmulosAcPoden presentar una estructura filamentosa i altres vegades una aparena difosa, per sempre amb un creixement vertical. De vegades poden tenir una estructura agrupada de quadrats regulars. En cap cas provoquen precipitacions i sn estructures semblants a petits cmulus a altura superior

Nimbostratus

NimboestratosNsNvols molt complexos, formats per una capa baixa, amorfa, de color gris fosc fora uniforme. s el tipus de nvol que dna una precipitaci contnua i persistent, ja sigui d'aigua o de neu. Cobreixen gran part del cel, amb un aspecte ombrvol trist, no tenen contorns definits ni relleus marcats i presenten una superfcie molt mal definida.

Cumulonimbus

CumulonimbosCbSn masses molt potents de nvols, amb un gran desenvolupament vertical, que formen una gran columna o torre i la part superior s de textura fibrosa i es pot estendre en forma d'enclusa (yunque). Poden deixar precipitacions intenses. Sn els nics nvols productors de calamarsa, de pedra, de descrregues elctriques (amb els imminents trons) i de tornados.

Cumulus

CmulosCuSn nvols densos de desenvolupament vertical que tenen la part superior en forma de cpula amb protuberncies arrodonides i una base horitzontal. Solen formar-se durant el mat, essent petites taques blanques en el cel que poden formar alineacions paralleles a l'horitz. A mig mat es desenvolupen verticalment i formen bonys arrodonits. Al centre del dia poden ser extensos. Si a la tarda s'aixafen fins a desaparixer podem dir que sn cmulus de bon temps, tpics de l'estiu, per podem trobar-los en qualsevol poca de l'any. En canvi, si presenten una base irregular, no tan plana, de color gris amb una ombra fosca i continuen creixent a partir de migdia, amb uns lmits ntids i bruscos a la part superior, es tracta d'un cmulus de mal temps. Sn nvols de moviments rpids que contnuament es transformen de manera visible. Poden deixar precipitacions en forma de ruixats sobtats.

Stratocumulus

EstratocmulosScSn nvols molt habituals i de gran extensi que poden cobrir el cel i ja presenten un cert desenvolupament vertical. Si sn molt foscos, indica que estan molt estratificats en diverses capes i podensemblar amenaadors. Generalment no acostumen a deixar precipitaci, tot i que no es descarta que els ms desenvolupats puguin deixar plugims inapreciables. s un nvol que presenta una base molt plana i arrodoniment en la seva part superior i sn un bon indicador d'un elevat grau d'humitat als nivells troposfrics ms baixos.

Stratus

EstratosStSn nvols baixos que no tenen desenvolupament vertical. Formen una capa molt uniforme, semblant a una boira per sense tocar al terra. Sovintegen de matinada i a primera hora del mat causats per la saturaci de l'aire grcies al refredament nocturn. Es presenten com una massa de color gris molt uniforme, extensa, per amb molt poca dimensi vertical, i acostumen a desaparixer durant el dia. El seu origen est en el fort refredament del terra per la irradiaci nocturna que permet una certa condensaci en una part molt concreta, en situacions sinptiques estancades i amb absncia de vents. Les boires les podem definir com uns estratus enganxats al terra.

Tres processos que fan que l'aire s'elevi i que permeti la formaci de nvols:Convecci: Quan el sol escalfa el terra, aquest torna a irradiar l'escalfor cap a l'aire i forma bosses d'aire ms clid. Com que l'aire calent s menys dens i ms lleuger s'eleva i, en arribar al punt de rosada, es formaran nvols. Com ms gran sigui el grau d'escalfament, ms gran ser la convecci.Contrast de masses d'aire: Aquest procs es produeix en zones de discontinutat de masses d'aire que originen els fronts. Quan dues masses d'aire de diferent temperatura entren en contacte, l'aire fred empeny el calent cap amunt. Si l'aire ascendent cont humitat suficient, en refredar-se es formaran nvols. Aquest procs produeix diferents tipus de nvols en funci de les condicions de temperatura i humitat en diferents nivells d'alada.Ascens orogrfic: Quan una massa d'aire es troba amb una serralada muntanyosa, la massa terrestre fa que l'aire s'aixequi i, segons les condicions de temperatura i humitat, podr provocar la seva saturaci i per tant la formaci de nvols.Un nvol s un volum d'aire que es fa visible perqu cont moltes i minscules partcules d'aigua, cristalls de gel, gotetes d'aigua congelada o una combinaci d'aquests elements; al voltant de 1000 partcules per centmetre cbic. Els nvols es formaran quan el vapor d'aigua contingut en l'aire canvi d'estat i passi a ser lquid o slid, ja que en estat gass s transparent.

Classificaci dels nvolsLa diferent composici dels nvols, ja sigui de partcules lquides o slides, els moviments verticals de l'aire i unes determinades condicions atmosfriques, fan que aquests puguin ser molt diferents els uns dels altres. Es poden classificar per diferents criteris:Per la constituci fsica els nvols seran lquids, de cristalls de gel o aigua gelada i mixtos, essent un factor determinant la temperatura.Per la seva evoluci poden ser locals o emigrants. Els primers, des que apareixen fins que es dissipen, tenen lloc en el mateix punt estacionari sobre la superfcie de la Terra, com s el cas dels nvols d'evoluci tpicament estiuencs. En canvi, els emigrants es formen, evolucionen i es dissipen en moviment, seria el cas de nvols associats a sistemes frontals. Per la dimensi poden ser o b verticals (anomenats cumuliformes), o b els que tenen una major extensi horitzontal (anomenats estratiformes). Per l'altitud poden ser baixos, mitjos o alts, que s la classificaci ms acceptada (l'Atles Internacional de Nvols es basa en aquest criteri).Malgrat que no hi ha dos nvols idntics, la gran varietat que presenten es pot reduir a uns quants tipus ben caracteritzats i definits. Per tal d'homogenetzar criteris, que com hem vist poden ser diversos, es realitz una classificaci seguint el criteri de l'alada i va sorgir l'Atles Internacional de Nvols i estats del cel de l'OMM de l'any 1956 que divideix els nvols en tres famlies (alts, baixos i mitjos) i deu gneres, els quals se subdivideixen en espcies, varietats i particularitats suplementries i nvols annexos. Els noms dels nvols tenen arrel llatina, tot i que tamb existeixen noms equivalents molt semblants en cada idioma. En els quadres posteriors (veure taula) es mostren les principals caracterstiques aix com la seva forma ms caracterstica i a l'alada en qu se situen. POSICIONAMENT DELS NVOLS EN ALTITUD