revista de les entitats solidàries de mollet del vallèssetembre de 2002 núm. 1

Sàhara i Camerun(pàg. 4-6)

FISC-Lestonnaci AssociacióCinco Pinos

(pàg. 7-9)

Fundació ROKPA iPlataforma contra

l’Embargament a Iraq(pàg. 10-12)

Creu Rojai Mestres per Bòsnia

(pàg. 13-15)

Càritas, Justíciai Pau, ÁLAMO

(pàg. 16-18)

Recullde frases delLlibre de laSolidaritat

(pàg. 19)

Manifest de les entitatssolidàries de Mollet

(pàg. 2)

MANIFEST

2

Manifest de les entitats solidàries de Mollet

Treballem per la dignitat de

totes les persones i de les

seves cultureses entitats solidàries de Mollet, associacions formades per ciutadans voluntaris iciutadanes voluntàries, fa temps que fem projectes de cooperació al desenvolupa-ment, a quatre dels cinc continents del món i campanyes de sensibilització, quecol·laborem en serveis socials a la nostra ciutat: la finalitat d’aquestes entitats éstreballar i defensar la dignitat de totes les persones i les seves cultures.

D’acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans, el Conveni Europeu per a laProtecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i la Carta SocialEuropea ens comprometem a continuar treballant a través de les accionssegüents:

u LA CULTURA DE LA PAU, perquè rebutgem la violència en totes lesseves formes (inclosa la d’estat) i practiquem la no-violència activaa través de campanyes destinades a la promoció i a la defensa dela pau, la llibertat, la democràcia, la convivència i el conjunt delsdrets humans.

u ELS PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT que han de contribuir asatisfer equitativament les necessitats bàsiques de tots els éssershumans al nord i al sud, i a dignificar la vida de les personesmitjançant processos decidits de forma participativa i senseimposicions.

u LES ACCIONS I MESURES A FAVOR DE LA INTEGRACIÓ SOCIAL dela població immigrada, sense cap forma d’exclusió de les per-sones que estan construint la nova societat, producte de lafusió i convivència de cultures.

u LES CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ que fomenten els valorsde solidaritat, cooperació, diversitat cultural i lingüística, ieduquen valors democràtics de pau i no violència.

u LA DEFENSA DE LA IDENTITAT DELS POBLES desplaçats, i el res-pecte de la seva història, dels seus costums i de les seves cultures.

Per tot això, demanem al conjunt de la ciutadania de Mollet quecol·labori amb els nostres projectes, que participi en les nostres cam-panyes de sensibilització i que protagonitzi els nostres espais de volunta-riat; perquè promovem una participació ciutadana oberta a tots els ciuta-dans i totes les ciutadanes i a totes les associacions i entitats de la ciutat.

L

PRESENTACIÓ

3

m plau presentar-vos la revista MOSAIC, fruit del

treball de la Comissió d’entitats solidàries de

Mollet.

Totes aquestes entitats —que són moltes i diver-

ses— estan treballant des de fa anys en projectes de

sensibilització, campanyes, cooperació… en quatre

dels cinc continents del món. Han elaborat un

Manifest per la dignitat de les persones i de les

seves cultures, al qual es va adherir el Ple de

l’Ajuntament, el mes de juny, amb el suport de tots

els grups polítics, que lloaren el treball fet. Alhora,

donen a conèixer la seva feina a través d’activitats

com la Setmana de la Solidaritat (amb xerrades,

vídeos, festes, conferències…), d’un web i, ara, d’a-

questes pàgines que teniu a les mans.

Pel que fa a l’Ajuntament, continuem complint

el compromís de destinar el 0,7% dels ingressos

propis no financers del Pressupost anual, a la soli-

daritat, en col·laboració estreta amb aquestes enti-

tats molletanes.

A totes les persones que teniu inquietuds, us

animo a participar en alguna d’aquestes entitats,

la que millor cregueu que representa els objectius

i els interessos que coincideixen amb els vostres. A

totes les persones que ja hi treballeu, us dono, en

nom de l’Ajuntament, suport, ànim i agraïment.

És molta la feina a fer i totes les mans són neces-

sàries.

Endavant!

Montserrat Tura i Camafreita

Alcaldessa

Edició: Ajuntament de Mollet del Vallès

Disseny gràfic i maquetació: Servei Municipal d’Arts Gràfiques

Fotografies: Entitats solidàries de Mollet

Correcció de textos: Consorci de Normalització Lingüística (CNL)

Dipòsit Legal: B-38.634-02

E

ÀFRICAASSOCIACIÓ MOLLET 100% CAMERUN

arlar del continent africà sempre és arriscat, jaque el desconeixement que en tenim, distàn-cia, el pes dels tòpics i la seva realitat comple-xa i heterogènia fan que sigui difícil parlar-ne.

La majoria de les vegades, a través dels mitjans decomunicació, ens arriba la visió de la misèria o de la vio-lència, i potser és el moment que entre tots nosaltresintentem positivitzar la imatge d’Àfrica.

Potser hauríem d’apropar-nos més a la seva realitat,conèixer-la millor, perquè avui en dia és obvi que el fluximmigratori va en augment, ja que Europa representaper als africans el somni d’El Dorado.

Àfrica hauria de ser una il·lusió necessària per a tots.Escoltem la seva veu, apropem-nos-hi, recordem i nooblidem que és la terra dels nostres orígens!

Amb aquest esperit d’aproximació i d’il·lusió va néi-xer el setembre de 2000 l’entitat Mollet 100% Camerun,vinculada a la Parròquia de Sant Vicenç de Mollet, quetreballa conjuntament amb l’ong Makary-Blangoua deBarcelona.

Camerun va ser el país escollit per mossèn MiquelÀngel Pérez, fins aquell any vicari de la nostra parròquia,per anar a fer de missioner. Miquel Àngel Pérez és unhome inquiet, senzill, proper i, en definitiva, creadord’espais d’esperança al seu voltant.

Aquest esperit el porta a treballar amb els méspobres i exclosos, sempre es preocupa per quelcom que

valgui la pena i mai no es mostra indiferent davant elpatiment dels altres perquè sempre és més gratificantaixò que no pas el fet de no tenir res, ni ningú per quipreocupar-se.

Remei Margarit comentava en un article que hi hapersones que “hi són” i altres que “no hi són en absolut”encara que formin part del grup, però sobretot “ser-hi”significa ser-hi de fets i no de paraules.

Miquel Àngel Pérez és d’aquelles persones que “hisón”. Que “hi són” d’una forma desinteressada comtambé “hi són” mossèn Jordi Mas (posseïdor del Títol ila Creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica) que ha dedicattota la vida al Camerun (els seus més de quaranta anystreballant en aquest país són tota una vida) o FèlixMiquel i Siscu Pausas, o, senzillament, totes aquelles per-sones que han col·laborat amb el manteniment de lamissió.

Són persones que, com moltes altres més d’anòni-mes, “hi són” per contribuir amb un procés de transfor-mació envers una societat més justa i solidària; treballenen un estil senzill, humil, dialogant, de servei als altres;oberts als problemes de la gent; són crítics amb les injus-tícies i porten a terme una sèrie d’accions consciencia-dores per millorar la qualitat de vida de la gent. Els des-tinataris d’aquesta obra són els habitants de la regió,sense distinció per religió o sexe, ètnia o lloc de proce-dència. Es vetlla perquè els primers beneficiats siguin elsmenys afavorits.

La regió de Makary-Blangoua es troba a l’extremnord del Camerun, a la zona que pertany a l’Àfrica sub-sahariana fronterera amb el Txad, el riu Níger i Nigèria.Ha estat una zona de molts conflictes i és també la regiómés pobra del Camerun. L’idioma oficial és el francès.

La zona d’acció de la missió té una superfície equiva-lent a un terç de Catalunya, amb un total d'uns 250.000habitants. Està formada per moltes cases dispersades oen petits grups. Les seves dues poblacions més impor-tants són Makary i Blangoua.

En el nostre primer any de funcionament, gràcies a lacol·laboració dels nostres associats, del Fons Català deCooperació al Desenvolupament, de l’Ajuntament deMollet i de l’ong Makary Blangoua, vam poder adquirirun Toyota 4x4.

L’adquisició d’aquest Toyota és molt important jaque les distàncies entre les poblacions són de 50 kmaproximadament i la primera capital important, Morua,es troba a 500 km. Les carreteres no estan asfaltades i sónimpracticables (sobretot en èpoques de pluges) i el tot-terreny que tenien a la missió ja no funcionava. En oca-sions, és vital poder desplaçar-se. Amb aquest vehicles’ha pogut: transportar medicaments i gent malalta,comprar aliments, fer el manteniment dels pous per

4

Objectiu: desenvolupament de la missió camerunesa de

Makary-Blangaoua

P

ÀFRICAASSOCIACIÓ MOLLET 100% CAMERUN

5

Ajuda humanitària i projecteseducatius per al

poble sahrauí l conflicte del Sàhara Occidental és un d’a-quells punts negres de la història colonialespanyola que cada dos o tres mesos ocupauna columna als diaris i alguna imatge solidà-

ria als informatius de televisió. La veritat, però, es queany rere any la situació del conflicte sahrauí continuaaturada, tot i els esforços internacionals que no aconse-gueixen fer avançar ni retrocedir el posicionament de lesdues parts en conflicte, el poble sahrauí i el governmarroquí. Cal recordar que fa vint-i-set anys que elpoble sahrauí va patir un exili forçat al desert, després dela descolonització espanyola, a conseqüència de l’ocupa-ció militar i civil de l’exercit marroquí.

Després de setze anys de conflicte armat es van signarel Acords de Pau el 1991, en què s’acordava la celebraciód’un referèndum d’autodeterminació, que es va anarposposant sine die, pel boicot del govern marroquí.Davant d’aquest estancament, les Nacions Unides vanreformular el Pla de pau per mirar de superar l’estanca-ment del conflicte, i ara hi ha diverses vies de solució asobre la taula, que no posen d’acord les parts en conflic-te ni els països amb interessos a la zona.

La permanència del problema polític ha agreujat lasituació humanitària d’un poble que viu en uns campa-ments provisionals enmig del desert del Sàhara, confianten les Nacions Unides i en la solidaritat internacional. Al

tenir aigua potable, transportar material per a la cons-trucció, fer transport escolar, etc.

També aquest any s’ha comprat material escolar,material per a l’escola de formació professional i ordina-dors.

Aquest any tenim previst ampliar amb dues aules mésl’escola de formació professional a Blangoua, perquè elsjoves de la regió puguin aprendre un ofici. També estàprevist millorar la comunicació amb la missió via correuelectrònic, ja que actualment només es disposa d’un telè-fon via satèl·lit. Amb la col·laboració de l’IES Mollet s’es-tan buscant formes alternatives per garantir el subminis-trament elèctric a l’escola de formació professional, què ésimprescindible per a la formació d’aquest joves en les clas-ses de soldatge, electricitat, informàtica, etc.

Gràcies també a la col·laboració de l’Escola SantGervasi es podrà construir una escola maternal aBlaram, població a la qual només s’hi pot accedir ambbarca, fet que en dificulta l’escolarització. Actualment jafunciona l’escola a l’aire lliure i es començarà a construirla primera fase de l’escola maternal. El fet de potenciardes de l’Escola Sant Gervasi l’escolarització d’aquestsnens i d’aquestes nenes sense recursos és la primeraoportunitat que tindran els nostres fills de ser solidaris.

Però el més important és aportar tots els nostresesforços a les persones que viuen en una situació depobresa, perquè aconsegueixin el seu dret per una vidadigna, i oferir-los els recursos necessaris perquè siguinells mateixos els qui facin avançar el seu procés de des-envolupament.

ASSOCIACIÓ CATALANA D’AMICS DEL POBLE SAHRAUÍ MOLLET-SANT FOST

E

llarg d’aquests anys, entitats, institucions, associacions ipersones han treballat per la dignitat del poble sahrauí ihan reclamat una solució d’aquest conflicte situat a lesportes d’Europa.

Dins d’aquest marc històric se situa el naixement delgrup local de l’Associació Catalana d’Amics del PobleSahrauí (ACAPS). L’Associació va començar quan ungrup de vuit famílies molletanes que participàrem en lescolònies sahrauís de l’estiu de1999 vam fer un pas més iens vam comprometre solidàriament a ajudar d’unaforma més continuada el poble sahrauí.

Des d’aquell dia, el treball del nostre grup va marcar-se, inicialment, dos objectius: el primer, treballar coordi-nadament amb la resta d’ACAPS en la Caravana de reco-llida de material humanitari pels campaments de refu-giats sahrauís i en l’organització de les colònies d’estiuper a nens i nenes sahrauís; el segon, fer la màxima difu-sió de la problemàtica del poble sahrauí a través de xer-rades i d’exposicions sobre els orígens del conflicte, l’an-terior forma de vida, l’actual situació de refugiats i lapenosa situació d’un poble oblidat al desert fa més devint-i-set anys.

Després dels primers mesos d’activitats vam sentir lanecessitat d’obrir un nou espai propi que donés respos-ta a les inquietuds dels nostres socis i col·laboradors, através dels projectes de cooperació al desenvolupamentdirectes als campaments sahrauís. Aquesta nova via decol·laboració amb el poble sahrauí ens feia molta il·lusiópel contacte amb els amics i les amigues sahrauís en elscampaments, ja que es tractava de compartir els seusdesitjos i col·laborar en les seves necessitats. Amb aquestdesig va sorgir el projecte Millores i Ampliacions al’Escola d’Educació Especial Fatimetu Abad, situada a lawilaya de Dajla.

Aquest projecte va oferir la possibilitat, a diversos socisi col·laboradors, de conviure durant diversos dies amb lesfamílies sahrauís que només coneixíem a través de vídeos,fotos o de les poques paraules que enteníem dels nens i deles nenes sahrauís que vénen de colònies a Mollet. En elsnostres viatges de treball per millorar i ampliar les ins-tal·lacions de l’escola d’educació especial Fatimetu Abad

vam portar més de 2.000 kg de material de tot tipus, tot iles moltes dificultats per transportar tantes caixes per tresfronteres diferents, amb un aprofitament excel·lent a l’es-cola de Dajla. Després de quinze dies de treball enmig deldesert, les dues tones de material ara són ordinadors, pla-ques solars que donen llum i energia i aules d’escola res-taurades i ampliades. Vàrem poder comprovar com elmaterial pedagògic era apreciat pels nens i per les nenesamb deficiències psíquiques de Dajla i com era conve-nientment utilitzat pel seu professorat.

En tornar, l’endemà de deixar els campaments i elsnostres nens, nenes, amics i amigues, vam sentir que unapart de nosaltres ja era sahrauí i que des del nostre tre-ball a Mollet havíem de continuar ajudant i fer que elssomnis més bàsics de la nostra família sahrauí siguinrealitat.

Des de l’ACAPS-Mollet tenim la ferma convicció quel’actual situació del poble sahrauí és molt lluny d’unasituació desitjable per viure les persones: en pau, ambuns serveis sanitaris i educatius dignes i poder gaudir deles costums pròpies en el seu territori per poder desen-volupar les seves potencialitats i, per què no, alguns delsseus somnis.

Finalment, podem dir que el balanç que fem del nos-tre treball, després de tres anys de campanyes, xerrades,exposicions i projectes és positiu, però sabem que enca-ra ens trobem lluny d’acabar la feina, per la qual cosacontinuarem col·laborant amb el poble sahrauí. Quedamolta feina per fer.

Sucram (Gràcies)

6

ÀFRICAASSOCIACIÓ CATALANA D’AMICS DEL POBLE SAHRAUÍ MOLLET-SANT FOST

a Fundació Internacional de Solidaritat Com-panyia de Maria (FISC) és una ONGD senseànim de lucre, que treballa per eradicar lapobresa en el Tercer i Quart Món, i educar per

la solidaritat i la fraternitat entre els pobles.Des de fa molts, molts anys, la Companyia de Maria

ha ajudat les missions, ja que la nostra presència perterres d’Amèrica es remunta a 1697. Van passant els anys,les experiències, la vida…, i a poc a poc ens anem replan-tejant com i de quina manera podem ajudar més i millorles nostres germanes que són allà i la gent amb qui viuen.

El 1986 es constitueix la Fundació que assumeixaquests ajuts de l’anomenat Tercer Món. Veiem que calcontinuar donant la mà, però alhora treballar en projectesmés concrets que permetin canviar la realitat. Aleshores,era un camí que fèiem des d’aquí, segons indicacions deles germanes que vivien allà. A poc a poc vam descobrirque no n’hi havia prou. Calia que la gent sentís aquestesnecessitats i que els programes i projectes arribessin ambla participació directa dels nadius. D’ençà aquell moment,aquest és l’esperit de treball del FISC. Les contrapartstenen un paper fonamental, així com el seguiment i l’ava-luació dels projectes in situ. Durant els darrers anys FISC-Lestonnac ha rebut la col·laboració econòmica del’Ajuntament de Mollet del Vallès en diversos projectesque han fet possible millorar un menjador escolar aNicaragua, col·laborar en la Defensoria popularLestonnac a la ciutat peruana de Chepén, fer un programade desenvolupament de les potencialitats de lideratge dedones al nord del Perú o el projecte de Millores del’Atenció Primària de Salut a les Zones Rurals Peruanes dela Vall de Jequetepeque.

L’any 1995 ens constituïm en ONG, amb els objectiussegüents:

u EDUCAR ENVERS LA SOLIDARITAT INTERNACIONAL ambels països dels Tercer i Quart Món que pateixen pobresai exclusió.

u TREBALLAR PEL DESENVOLUPAMENT integral i equili-brat dels col·lectius pobres i marginats, per transformarla realitat i millorar les condicions de vida.

u FINANÇAR I REALITZAR ACTIVITATS I PROJECTES desti-nats a millorar les condicions materials, educatives, sani-tàries, culturals i espirituals dels països i col·lectiuspobres i marginats, especialment les dones i els infants.

Això es tradueix en una sèrie de camps d’actuació:u PROJECTES EDUCATIUS. Millores de centres existents,

construcció de nous centres, formació d’educadors iagents transformadors, beques d’estudi, adquisició de

material esportiu, formació preventiva contra la droga il’alcohol…

u PROJECTES AGRÍCOLES. Formació d’agents de promo-ció agrícola i ramadera, adquisició de materials (llavors,tractors…), repoblació forestal, construcció de pous, cul-tius alternatius, creació de cooperatives de producció…

u PROJECTES SANITARIS: ajudes a dispensaris, hospitalsi maternitats; sous del personal, reciclatge d’estudis;adquisició de material sanitari; educació sanitària imaternal; alimentació lactants; medicina alternativanatural…

u PROJECTES OCASIONALS. Després de grans catàstrofescom: inundacions, terratrèmols, etc. Ajudes per cons-truir habitatges, instal·lacions de cuines comunitàries,col·laboració amb centres de refugiats i immigrants… Avegades aquestes accions no les fem directament nosal-tres, perquè no tenim cap comunitat enlloc. En aquestscasos la col·laboració econòmica es fa a través d’unaaltra ONGD que és a la zona i que ens mereix confiança.

Aquest any 2002 estem duent a terme 17 projectes, iel mes de maig se n’han aprovat uns quats més. Els d’arasón a Colòmbia, Filipines, Paraguai, Nicaragua, Argen-tina, Perú, Brasil, Bolívia, Cuba, Rep. Democràtica delCongo, Camerun i dos a Espanya (a La Cartuja, —Gra-nada— i a Madrid-sud).

La seu central és a Sant Sebastià, perquè allà es vaconstituir la Fundació. Des de 1995 hi ha la Delegació deCatalunya, al carrer Aragó, 284 de Barcelona. En aquestmoment ja comptem amb 11 delegacions a Espanya, unaa Tolosa i una altra a Nicaragua.

La Delegació està formada per una permanent de 10

7

La Companyia deMaria ajuda a eradicar

la pobresa del Tercer i Quart Món

AMÈRICAFISC-LESTONNAC

L

Associació Cinco Pinos Poble Germà somun grup de gent que treballa per la dina-mització de l’agermanament solidari entreMollet del Vallès i el poble nicaragüenc de

San Juan de Cinco Pinos, agermanament signat el 16 demaig de 1989, a través de projectes de cooperació al des-envolupament i campanyes de sensibilització sobre la

situació econòmica i social de Centreamèrica. La nostraentitat manté el contacte, principalment, amb la societatcivil i associacions de Cinco Pinos, però també amb ungrup de solidaritat de la ciutat francesa de Jennevilliers iels ajuntaments de Mollet del Vallès i Cinco Pinos.

Els nostres inicis estan lligats a l’esperança que varepresentar la revolució sandinista a Nicaragua, amb la

membres i quatre comissions de treball amb un total de27 persones, totes voluntàries. A cada escola hi ha un/aprofessor/a que fa d’enllaç entre la permanent i el centreescolar. És qui porta endavant les campanyes i totes lesactivitats que faran aquell curs per ajudar el FISC.

Tenim bona relació amb les institucions catalanes ialgunes ens subvencionen part de diferents projectes.

Una font d’ingressos són els socis amb qui mantenimcontacte per carta. Les campanyes de les escoles i elsdonatius esporàdics en són una altra.

Disposem de material pedagògic per ajudar a fer créi-xer els valors humans i la sensibilització. Fem la memò-ria anual, un full informatiu trimestral, un tríptic, xerra-des i disposem d’una pàgina web: www.fisc-ongd.org

Un d’aquests materials pedagògics és l’exposició foto-gràfica Una finestra oberta als nostres amics. Els immi-

grants tenim veu. Aquest material itinerant és un espaiobert a través del qual podem conèixer els nostres veïnssenegalesos, equatorians… i compartir les seves vivències,experiències, emocions i, també, les seves denúncies.L’alumnat de secundària de Lestonanc de Mollet delVallès, que va fer aquesta exposició va escriure: “Si miresels ulls d’una persona pots veure més enllà dels prejudicisque l’envolten. Una exposició que representa vivèncieshumanes no pot mostrar res més que la realitat d’un mónen què cada pas t’apropa a una societat més justa”.

Tot i que som conscients de ser com una gota a l’oceà,veiem resultats positius, projectes que han canviat situa-cions de misèria, de malaltia, de maltractaments… i aixòens esperona a tots a seguir treballant, uns aquí i els altrescadascú el seu país, per anar fent un món més just on lespersones puguin viure i ser tractades amb dignitat.

8

Compromís solidari constant amb els nostres

germans centreamericans

AMÈRICAFISC-LESTONNAC

ASSOCIACIÓ CINCO PINOS POBLE GERMÀ

L’

9

formació d’un comitè molletà de solidaritat ambNicaragua, que més tard es va unir, el 1989, amb l’ager-manament de l’Ajuntament de Mollet amb l’Alcaldia deCinco Pinos, i va treballar perquè aquesta relació supe-rés l’àmbit institucional.

Finalment, el 1990 va néixer la nostra Associació, des-prés de la recuperació de la democràcia formal a Nica-ragua, i la pèrdua de finançament econòmic estatal almunicipi de Cinco Pinos, amb l’objectiu de fer sentir l’a-germanament en grans sectors socials i augmentar elsrecursos econòmics per finançar projectes.

Gràcies a les estades de diversos companys i compan-yes que han passat part de les seves vacances d’estiu con-vivint amb amics i amigues cincopineños, sabem com ésel seu dia a dia, les seves necessitats, els seus costums…Hem pogut conèixer més la realitat d’aquest poblegermà.

Pel que fa el treball de l’Associació Cinco Pinos PobleGermà en projectes de desenvolupament, cal destacar lacampanya Reconstruïm Cinco Pinos (1998-99), el projec-te de finançament europeu PRODER (1997-2000), laBiblioteca Popular de Cinco Pinos (2000), i activitats desensibilització com l’organització d’un curs de solidari-tat i la participació en xerrades sobre actes comuns de lesONG de la ciutat.

Volem destacar la campanya Reconstruïm CincoPinos, ja que va comptar amb la col·laboració solidària iunànime de les institucions, la ciutadania i del seu teixitassociatiu. Aquella campanya d’emergència de recons-trucció del poble germà va ser una gran mobilitzacióhumanitària envers el poble germà, que va ser greumentperjudicat, l’octubre de 1998 pels efectes l’huracà Mitch.Després de la primera fase d’emergència, on van arribarrecursos per comprar aliments, medicaments i materialsbàsics, es van iniciar les tasques de reconstrucció decamins, construcció d’habitatges, emmagatzematge d’a-liments, compra de medicaments, i construcció de pousi de latrines.

Tres anys i mig després d’aquell destructiu huracàanomenat Mitch i de l’excel·lent resposta dels molle-

tans i de les molletanes durant l’any noranta-nou, desde l’Associació Cinco Pinos Poble Germà mantenim elnostre compromís de treball i lluita per uns ciutadansgermans del nord de Nicaragua amb dret a un habitat-ge digne, a beure aigua de qualitat, a accedir a una sani-tat i a uns centres educatius adequats, com qualsevolaltra persona. Tot això ho volem anar fent a través del’ampliació dels nostres socis i de les col·laboracionsamb altres entitats de la ciutat, per mantenir una cons-ciència solidària de la ciutat de Mollet del Vallès ambCinco Pinos.

El nostre compromís social, però, va més enllà de l’a-juda pel desenvolupament de Cinco Pinos, perquè elnostre poble germà és una víctima més del procés mun-dial de globalització econòmica, on les desigualtats eco-nòmiques i comercials incrementen el deute extern delspaïsos més pobres i agreugen la situació de milions depersones que queden fora de la societat de mercat i queno poden accedir als serveis o drets més bàsics. Sensdubte, la lluita de les entitats solidàries també passa perincidir en els poders polítics i organismes internacionals,a través de campanyes i moviments compromesos ambels més desprotegits socialment i econòmicament delnostre món injust.

AMÈRICAASSOCIACIÓ CINCO PINOS POBLE GERMÀ

Mesopotàmia va néixer, fa 5.500 anys, unade les primeres formes d’escriptura. Hi vahaver imperis que aportaren cultura iriquesa a la civilització, amb reis com

Nabucodonosor, com Hammurabi.A conseqüència del repartiment territorial després de

la Primera Guerra Mundial, al damunt de l’antic imperies creà un nou país, Iraq, esquinçant-ne un petit tros enuna zona especialment privilegiada a causa del petroli,que anomenaren Kuwait. Al primer terç del segle XX s’hiva trobar petroli.

El 1972, Sadam Hussein va nacionalitzar la produccióde petroli. L’any 1980 va iniciar una guerra contra Iran,que en aquell moment va anar de primera al món occi-dental per frenar el fonamentalisme de Jomeini. El 1990,Iraq envaeix Kuwait i s’inicià la Guerra del Golf i l’em-bargament, que continuà després, un cop Iraq va haverabandonat Kuwait, i després que els inspectors de les NUasseguressin que Iraq no tenia capacitat militar per ini-ciar noves guerres.

A partir de l’any 1996 s’inicià el programa Petroliper aliments, gràcies al qual s’autoritzava a Iraq a ven-dre 2.000 milions de dòlars al semestre, quantitatampliada a 5.200 més endavant. Dels diners que Iraqingressa per la venda de petroli, només pot destinar-neun 51% a la compra de productes de primera necessi-tat (que ha de tenir el vistiplau de les NU). La resta vadestinat al pagament d’indemnitzacions de guerra(31%), a la zona del Kurdistan fora de control governa-mental (12%), al manteniment de les agències de NU al’Iraq (3%), i al pagament del transport del petroli pera l’oleoducte turc (3%).

Amb l’excusa d’un possible “doble ús”, és a dir, pro-ductes que poden ser susceptibles de ser emprats per a úsmilitar, per fer propaganda del règim o per fabricarbombes, es dificulta —o fins i tot es prohibeix— laimportació de productes imprescindibles per a la vidaquotidiana: llapis, paper, equips sanitaris, plantes pota-bilitzadores, recanvis i medicaments (com, per exemple,

la pastilla de nitroglicerina per a malalties cardíaques,determinats punts de sutura o oxigen), equips informà-tics i de comunicació (transistors, gravadores), insectici-des, clor, material escolar, cotxes, recanvis per a l’explo-tació del petroli, etc.

La quota petrolífera que no ven l’Iraq, és coberta,principalment, per Kuwait i l’Aràbia Saudita. Aquestspaïsos han vist com les seves exportacions passaven de5,4 milions de barrils diaris l’any 1990, als 8 milions del’any 1999. Amb aquests ingressos extres han recuperatpart dels diners lliurats als EUA durant la Guerra delGolf. L’embargament permet als EUA controlar el sub-ministrament energètic mundial i canalitzar el fluxfinancer d’Orient Mitjà, que reverteix en el seu podermundial.

Uns 900.000 menors de cinc anys han mort com aconseqüència de les sancions. Altres sectors de la pobla-ció molt afectats són la gent gran, els malalts crònics i lesdones embarassades. En total, un 8 % de la població hamort com a conseqüència de l’embargament (mésd’1.500.000 persones) i l’esperança de vida està per sotadels 57 anys.

Iraq no és un país pobre. El 1989, el 93% de la pobla-ció tenia cobertura sanitària i l’ensenyament públic arri-bava a tota la població. Havia rebut premis de l’OMS i dela UNESCO per la seva tasca en els camps sanitaris i edu-catius. La desastrosa situació actual és conseqüència del’embargament, que de tan infame que és, ha fet quehagin dimitit dos responsables de les NU a Iraq (undarrere l’altre, ho farà el tercer).

No ens enganyem. No és veritat que vulguin treureSadam Hussein perquè és un dictador. Al món hi ha unamo, EUA, que decideix com hem de ser, de qui hem deser amics i qui ha de governar als diferents països, segonsels seus interessos. Ells han matat democràcies i hanposat dictadors arreu del món quan els ha convingut.Encara que la situació a Palestina i a Afganistan obligui avalorar molt què fan, continuen preparant una possibleofensiva militar contra Iraq i sembla que han optat pel

10

PLATAFORMA CONTRA L’EMBARGAMENT A IRAQÀSIA

Iraq, el poble oblidat

A

11

okpa és una organització internacional quedes que Akong Tulku Rimpotxé la va fun-dar l’any 1980, es dedica a ajudar les famí-lies més necessitades d’un dels racons més

pobres de la terra, on la renda per càpita és d’unes20.000 pessetes l’any.

A Mollet, Rokpa es va fundar l’any 1999 i des de lla-vors fem activitats per tal de poder recollir fons per aju-dar on calgui, que es el que la paraula Rokpa significa entibetà. Rebem la col·laboració de l’Ajuntament i tambéde particulars.

L’any passat vam tenir l’honor de conèixer el presidentde Rokpa, Dr. Akong Tulku Rimpotxé, que va ser rebutper les autoritats locals, a l’Ajuntament.

Col·laborem especialment amb l’escola de medicinade Dechen, on els nens comencen a estudiar a l’escolaprimària i segueixen estudiant medicina tibetana, perdesprés anar als seus pobles d’origen a treballar. ElTibet històric i geogràfic actualment està dividit en laregió autònoma del Tibet (Lhasa), districtes deQinghai, Gansu, Sichuan i Yunnan. La població tibeta-na és de cinc milions, dels quals tres viuen a la repúbli-ca autònoma del Tibet i els altres en els districtes veïns.El 85% de la població tibetana viu a les zones rurals.

Al Tibet, encara mor molta gent, tant infants comadults, per no tenir cap metge a prop ni recursos perpagar les medicines. Les distàncies són molt grans i a lamajoria dels pobles només s’hi pot arribar caminant oamb l’ajuda dels iacs, animals totalment imprescindiblesper als tibetans ja que els proporcionen llet, abric i elsseus excrements són utilitzats per fer foc, en un país enquè els arbres són molt escassos.

També ajudem l’orfenat de Sershul, on ara hi ha uns50 nens. Molts són orfes, i els que tenen pares són tanpobres que viuen de l’almoina. Alguns viuen al carrer enun país on les temperatures a l’hivern són realmentextremes. Un nen que no té pares ni familiars, no sapd’on ve, ni recorda cap parent. Si Rokpa no els dónaajuda, ara molts d’ells haurien de viure de l’almoina idormir en algun racó.

Això ens fa pensar que la nostra ajuda és moltimportant, ja que, per petita que sigui, aquesta gentsumida en la pobresa més absoluta, realment la neces-sita.

Aquests són els relats de dos joves a qui Rokpa hapogut donar ajut:

«Jo he nascut en una família pagesa. Quan tenia setanys era un nen feliç; estava sempre amb els meus paresi m’anava molt bé. Després vaig anar a l’escola primària,des del primer dia vaig estar molt content, perquè el quejo volia era aprendre.

La meva família es pobra i els meus pares eren grans.Mentre era a l’escola, a la seva avançada edat, varenmorir. Ara vaig a l’escola secundària. Sense l’ajuda del’organització Rokpa no hauria pogut continuar estu-diant, perquè en la meva família érem massa fills i nosal-tres ja no teníem pares.

Aquesta ajuda és quelcom que nosaltres no podemoblidar. Aquesta ajuda no és solament per a mi, sinótambé per a nosaltres. Jo i els nostres amics treballaremmolt durament i estudiarem amb aplicació».

Tsering Chodon

A les muntanyes mésaltes del món treballem per les necessitats més petites

PLATAFORMA CONTRA L’EMBARGAMENT A IRAQÀSIA

FUNDACIÓ ROKPA

mateix sistema d’Afganistan, de tombar el règim des dedins, (estan armant els kurds i els xiites), i col·locar ungovern que s’avingui als seus desitjos. Segons la cadenaNBC, que cita fonts del Pentàgon, podria ser cap a finalsd’aquest any.

Cal que pressionem els governs per aixecar l’embar-gament —com han dit tantes persones de diferentsàmbits—, perquè és un genocidi premeditat, i hem devetllar, també, perquè no es dugui a terme una novaguerra.

Glòria Arimon i Ventura

Més informació, www.nodo50.org/csca. Contacteamb la Plataforma per l’aixecament de les sancions aIraq, de Barcelona: plataforma_iraq@hotmail.com

R

«Jo vinc d’un indret el nom del qual és Rotza, al dis-tricte de Kanze. És un territori en una zona elevada, onsolament hom sent els bels de les cabres i ovelles i elsbramuls de feres salvatges. A casa nostra no hi ha capsoroll modern, com els de les màquines o dels cotxes. Alnostre poble no ni ha cap carrer. Nosaltres ens movemsobre l’esquena dels cavalls i, apa, endavant, som-hi! Elspaquets els hem de transportar a l’esquena dels iacs.

Jo sóc una noia que vinc d’una família molt pobrad’aquest poblet. La meva família ha viscut molts dalta-baixos. Passava molt sovint que jo no podia anar a l’es-cola i enlloc d’això vaig haver de buscar feina, peròaprendre era per a mi molt important, especialment lallengua tibetana. Jo he intentat que altra gent em deixi

diners per poder estudiar i per finançar l’escola. Elsmeus pares havien de treballar i no solament de dia, sinótambé de nit. Els diners són com la sang i la suor. Quanpenso com treballaven els meus pares de dur, procuro nomalgastar ni un instant les hores d’escola.

Com que he estudiat de valent, he tingut la possibilitatd’anar a l’escola secundària. Rokpa ens dóna suficient perprocurar la fi del sofriment de la meva família. Rokpa noha fundat aquí solament la nostra escola, sinó també mol-tes altres escoles per superar el patiment dels escolars i deles seves famílies. Jo estic molt agraïda per tot el que ha fetper a mi i per a tots els meus compatriotes».

Yanga

12

ÀSIAFUNDACIÍÓ ROKPA

lgunes xifres per recordar i per conèixer larealitat actual:

u Bòsnia i Hercegovina va patir unaagressió brutal entre 1992 i 1995 que va

durar 44 mesos i que va acabar amb els acords de Daytoni la instauració d’un estat amb dues entitats, la Federaciócroatomusulmana i la República Srpska.

u Van morir 278.000 persones, a més de 175.286ferits. La violació de dones va ser una arma de guerrautilitzada sistemàticament.

u Un total de 2.500.000 persones van haver de mar-xar dels seus pobles i cases i 1.000.000 es va refugiar al’estranger.

u A la Federació es va destruir un 6% del territori i vaquedar molt afectat un 50% de les llars, dels edificis esco-lars, culturals, etc. Al territori de la R.Srpska, la destruccióva ser del 5% i va quedar afectat un 24% dels edificis.

Sis anys després dels acords de Dayton, segons uninforme de finals de 2001, encara quedaven al voltant de213.000 refugiats a l’estranger. De persones retornades,només unes 390.000 han pogut fer-ho a les cases queocupaven abans de l’agressió. Unes 500.000 continuendesplaçades dins de Bòsnia i Hercegovina.

Tot i que la reposició de propietats s’està fent efectivahi ha, segons les àrees geogràfiques, mesures dissuasòriesper al retorn: dsicriminació a l’hora de trobar feina, pre-judicis “ètnics” en el sistema escolar, denegació de l’accésal sistema sanitari, dificultat d’accés a serveis bàsics comgas, electricitat, telèfon…

D’altra banda la falta de seguretat física i els inci-dents violents contra les minories a la RS, sovint impu-nes, són un altre factor que dificulta la tornada.

L’economia pateix seriosos problemes, entre els qualsdestaquen la corrupció i l’etnificació. La indústria nomésfunciona al 30%. L’atur afecta al 40% de la població acti-va. El 61% de la població viu per sota els índexs de pobre-sa. Segons una enquesta feta a finals de 2000 per NU el62 % dels joves de Bòsnia i Hercegovina marxarien delpaís si poguessin.

Malgrat una evolució positiva en el darrer any, la dis-criminació, la segregació i la manipulació nacionalistacontinuen essent freqüents en l’educació a BiH, tant a laFederació com a la RS, i les dificultats per a l’accés al sis-tema educatiu són un element important en l’obstrucciódel procés de retorn, caos que fa necessària la interven-ció política directa de la comunitat internacional.

Aquesta situació fa que avui continuï essent impres-cindible l’ajuda externa en la rehabilitació i reconstrucciómaterial i social de Bòsnia i Hercegovina. És en aquestcontext que Mestres per Bòsnia col·labora des de fa anysen la reconstrucció d’escoles i de petites infraestructures

escolars, i en la dotació de material didàctic. A més a més,en seminaris, estades i intercanvis entre mestres de lesdues entitats de Bòsnia i Hercegovina i mestres deCatalunya.

Aquests són els objectius generals:u fomentar la convivència plurinacional i multiètni-

ca de la regióu contribuir al desenvolupament de valors, hàbits,

actituds i mètodes democràticsu impulsar una cultura de la pau basada en el diàleg,

la negociació i la justíciau col·laborar en la reconstrucció de l’educació

I aquests els objectius més específics:u afavorir el diàleg entre professionals de l’educació

de totes les comunitats a través de l’organització deforma conjunta de jornades educatives en una i altraentitat

u organitzar estades de formació i intercanvi de mes-tres, altres professionals de l’educació i alumnes aCatalunya

u col·laborar en la dotació de determinats materialsdidàctics

u aconseguir col·laboració econòmica d’entitats, ins-titucions i particulars per al finançament de determina-des infraestructures escolars

Aquests objectius s’han concretat en un projecte:Reconstruïm la convivència. Pla per un retorn en clau dereconciliació, iniciat el gener de 2000, en el qual Mollet

13

EUROPAMESTRES PER BÒSNIA

Bòsnia:reconstrucció de la convivència

després d’un genocidi

A

es de l’inici del conflicte a Kosovo, CreuRoja va respondre a la crida que va efectuarel Moviment Internacional de la Creu Rojai de la Mitja Lluna Roja. L’abril de 1999,

Creu Roja espanyola va engegar una campanya de recap-tació de fons a favor dels afectats pel conflicte, va enviardelegats a la zona i va treballar amb els desplaçats i refu-giats, tant a Espanya com a Kosovo.

Actualment, Creu Roja segueix col·laborant amb laresta de societats nacionals que constitueixen la FederacióInternacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, amb

l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les personesque han retornat i són afectades, així com col·laboració enformació i desenvolupament agrícola i projectes socials. Elnombre de persones beneficiades per aquests projectes haestat de 400.000.

Fins ara Creu Roja ha destinat a la zona més de 2.400milions de pessetes, i ha enviat més de 1.000 tones d’aju-da humanitària. Actualment encara es troben en la zona16 delegats treballant en més de 23 projectes (9 projectesa Macedònia, 5 a Albània, 7 a la Regió Balcànica, 13 aSèrbia-Iugoslavia i 11 a Kosovo-Iugoslàvia).

14

EUROPAMESTRES PER BÒSNIA

Actuació de la Creu Roja als Balcans

CREU ROJA-VALLÈS SUD

D

ha participat tant econòmicament —a través de l’apor-tació d’una part del 0,7% dels pressupost municipalque es destina a projectes solidaris— com personal-ment, a través d’alguns professors de Mollet membresde Mestres per Bòsnia que han participat a seminarisallà o alguns altres que han col·laborat aquí en l’acolli-ment en la seva escola de mestres de Bòsnia que parti-cipaven en un programa d’intercanvi i coneixementd’experiències.

Les professores de Bòsnia que van estar a Mollet, pro-cedents de les dues comunitats separades per la guerra, apart de l’emoció d’haver refet llaços de convivència, des-tacaven la seva satisfacció per haver pogut conèixer elsistema educatiu d’aquí i experiències didàctiques noves

i per viure l’amistat, la solidaritat i el suport dels cata-lans, que encara s’interessen pels Balcans. D’altra banda,professorat, alumnat i pares de l’Escola Sant Vicenç, quevan viure-ho de més a prop, destacaven segons paraulesdel seu director, que tots havien après d’aquesta expe-riència de compartir amb membres d’una comunitateducativa d’un altre país amb molts pocs recursos, peròamb moltes ganes de sortir endavant.

El fet d’haver participat en aquest projecte, tant per ales persones que hi hem participat com per al poble deMollet, és només un petit gra de sorra, però un gra desorra en la lluita irrenunciable per la dignitat de les per-sones i les seves cultures, a la qual, com a ciutadans delmón, ens sentim compromesos.

República Federal IugoslavaL’actuació de Creu Roja està centrada a alleujar la

situació de la població de Sèrbia, amb la finalitat decobrir, tant com es pugui, les necessitats del més vulne-rables. Els projectes portats ha terme han estat:

u ENVIAMENTS D’AJUT HUMANITÀRIA (paquets d’ali-ments, paquets de productes higiènics i sanitaris i mate-rial escolar). El total de destinataris foren 4.000 nens de18 orfelinats, 3 centres d’educació de nens i joves ambproblemes, 8 centres especials de nens disminuïts físics ipsíquics, i els hospitals infantils i maternoinfantils deBelgrad.

u SUPORT AL SERVEI DE MENJADOR INFANTIL a l’escolade Kragujev. Proveïment, preparació i repartiment demenjar a 6.000 nens del centre escolar de la ciutat (unade les més afectades pels bombardejos de l’OTAN el1999). Altres activitats dins del projecte van ser cam-panyes d’higiene i primers auxilis, i la millora delsequipaments de cuina, ja que en aquestes cuines, a mésde preparar els menjars per als escolars també s’hi vapreparar menjar per a la població més vulnerable de lalocalitat.

u DISTRIBUCIÓ DEL MATERIAL ESCOLAR. Coincidint ambl’inici del curs escolar, l’octubre de 2001 es va lliurarmaterial escolar, dins d’una campanya de recollida por-tada a terme per Creu Roja Joventut arreu de diferentsciutats espanyoles.

u FINANÇAMENT D’UNA MÀQUINA EMPAQUETADORA depasta alimentària, amb la finalitat de millorar la distri-bució de l’ajuda alimentària entre els refugiats i despla-çats de Belgrad.

u REHABILITACIÓ D’UN CENTRE DE RECUPERACIÓ per anens amb problemes respiratoris i afectats pels conflictesbèl·lics. Aquest centre pertany a la Creu Roja iugoslava ipot tractar fins a 70 nens amb atenció mèdica, educativai social.

u ATENCIÓ DOMICILIÀRIA A PERSONES GRANS deSèrbia. Formació i suport d’equips mòbils mul-tidisciplinaris de la Creu Roja iugoslava per al’atenció a les persones grans amb pocs recursoseconòmics.

u COMITÈS ESCOLARS. Intercanvi entre escolesde la localitat sèrbia de Kragujevac i escolesd’Alacant.

KosovoCreu Roja espanyola compta actualment

amb dues oficines situades a Prístina i Prizren, iamb 8 delegats responsables del programahumanitari de Creu Roja.

Les àrees prioritàries d’actuació han estattres:

u ÀREA D’EDUCACIÓ. El projecte Vuelta al coleha rehabilitat i equipat 26 escoles, que han per-mès que prop de 15.000 nenes i nens hagin tor-nat a les seves activitats escolars.

u ÀREA DE SANITAT. Projectes: rehabilitació iequipament de dos centres de salut, en coordi-nació amb l’Organització Mundial de la Salut;instal·lació d’un sistema de transport sanitarid’emergències a Pes/Pejeë i coordinació d’unsistema d’urgències a Prizren.

u ÀREA DE DESENVOLUPAMENT. Desenvolupament inte-gral de la població de Leshane: repartiment d’ajudahumanitària, rehabilitació d’habitatges afectats durant elconflicte, reconstrucció del centre de salut i del centrecomunitari; projectes agrícoles i ramaders, així com recu-peració i neteja de pous. Suport al desenvolupament agrí-cola de la regió de Suharekë/Suva Reka: l’organització deset tallers de reparació de maquinària agrícola va perme-tre reparar 1.007 tractors i aconseguir que més de 8.000persones tornessin a les seves activitats agrícoles, repara-ció de maquinària agrícola a Malishevo, reparació de 531tractors de famílies vulnerables de la zona centre deKosovo. Programa de suport al retorn de refugiats ambprojecte d’atenció psicosocial: rehabilitació d’habitatges idistribució d’ajut humanitari.

També s’han portat a terme tres projectes de genera-ció d’ingressos. Reactivació del sector làctic a Prizrenamb la millora de la situació dels ramaders més vulnera-bles a través de l’ajut en la producció i comercialitzacióde la llet, suport a 140 famílies rurals per recuperar lesactivitats agrícoles i instal·lació de tallers de reparació demaquinària agrícola.

Des de Creu Roja Catalunya s’ha col·laborat en dosprojectes a la zona dels Balcans, concretament a la regió deKosovo. Projecte de suport al desenvolupament agrícolade la regió de Suharekë/Suva Reka, i des de l’Ajuntamentde Mollet del Vallès amb el projecte Coordinació d’un sis-tema d’urgències a Prizren. Aquest darrer projecte treba-lla a través de cursos de formació i capacitació per a tot elpersonal relacionat directament amb els centres hospita-laris i els vehicles sanitaris, i voluntaris de la Creu Rojalocal. Així com la rehabilitació de les zones afectades, delsedificis malmesos (rampa d’accés i instal·lació de llumelèctrica del centre de la població de Draglah), i equipa-ment mèdic dels centres i de les ambulàncies.

15

EUROPACREU ROJA-VALLÈS SUD

ustícia i Pau-Mollet és una entitat solidària quecol·labora amb la ciutadania des de la parròquiade Sant Vicenç a Mollet del Vallès. L'origen detots els grups locals de Justícia i Pau està en

l'empenta renovadora del Concili Vaticà II i el seu funda-dor, Pau VI, l'any 1967. La nostra finalitat és la promociói defensa dels drets humans, com a entitat cristiana fidela la inspiració evangèlica. Ho fem a través de la difusió demissatges i activitats dins del poble per desenvolupar laconsciència de la gent envers la necessitat de lluita pelsdrets de tot el món. Especialment, pels que viuen en lainjustícia, la guerra i la manca de pau. La nostra entitat tédiversos canals de finançament, que la fan independent iplural en les seves opinions amb una voluntat transfor-madora de la nostra societat i món actual.

El grup de Mollet del Vallès va sorgir com una res-posta d’un grup d’amics i fidels de la parròquia de SantVicenç de Mollet, quan des del nostre poble i la nostraparròquia va sorgir la necessitat de fer una organitzacióque fos una mostra de la finestra que tots necessitemquan ens obrim al món que ens envolta. Amb el temps,el grup ha crescut i ens ha permès fer un treball seriós ide defensa de les injustícies, a través de diverses activi-tats i projectes.

Entre les nostres activitats cal destacar les xerradessobre consum i comerç just, l’exposició El tercer mónnecessita pau, les exposicions fotogràfiques a la salaFiveller, la participació en el Consell municipal de coo-peració i solidaritat, la col·laboració en les activitats delconjunt d’entitats solidaries i, especialment, amb laresta d’entitats vinculades amb la parròquia SantVicenç, com el programa Tadamón de Cáritas. Voldriadestacar molt especialment el treball de Justícia i Pau enla coordinació de la campanya Deute extern, deute etern?Any 2000. Llibertat per a mil milions de persones. Aquestainiciativa solidària formava part d’una campanya mésàmplia que es va fer a tot Europa. Amb aquesta cam-panya, Justícia i Pau i la resta d’entitats col·laboradores,proposaven l’anul·lació del llast insuportable que supo-sa el deute per als països més pobres del món —en el casdels països que només ho poden retornar a base desacrificis humans—, a través d’un referèndum popular,que va obtenir una gran participació, amb urnes devotació situades a diversos punts de la ciutat durant totauna jornada.

Pel que fa als projectes, estem treballant en l’elaboraciód’un projecte editorial per millorar la difusió dels princi-pis de la pau i la solidaritat al món (aquest projecte inten-

tarà aglutinar tota mena demissatges, notícies d’interès iarticles de fons); la redacció il’edició de la revista Actiu—full d’informació solidà-ria—, la col·laboració en lasensibilització de joves i d’in-fants en els centres de forma-ció, a través de materialadaptat i la potenciació d’ungrup d’acollida a personesimmigrants.

Amb totes aquestes acti-vitats i projectes volem do-nar una resposta reflexiva ipositiva als problemes d'in-justícia i de guerra del mónactual, i oferir la nostracol·laboració compromesaamb les iniciatives solidàriesd’altres grups o associacionsde la ciutat, com per exem-ple la plataforma Aturem laguerra o la comissió d’enti-tats solidàries de Mollet.

16

LA NOSTRA CIUTATJUSTÍCIA I PAU-MOLLET

Sensibilització a casa nostra per

transformar un món ple d’injustícies, de guerres

i de manca de pau

J

àritas-Parroquial a Mollet del Vallès va néi-xer el 1940 gràcies al treball del mossènEstevedordal, com a resposta a les necessi-tats d’una part de la població durant la

dura postguerra.La nostra institució, no lucrativa, forma part de la

parròquia i a través de l’església fem el servei de la caritata les persones. Atenem persones necessitades sense captipus de discriminació ètnica, ideològica o religiosa. Elnostre treball no vol ser paternalista, sinó donar respostaa les necessitats bàsiques i cercar solucions a les causesmés profundes que les provoquen.

Pel que fa a les nostres fonts de finançament no tenenel seu origen en subvencions municipals, autonòmiqueso estatals. Provenen de les aportacions voluntàries i lliu-res d’amics i amigues; de les col·lectes que la parròquiade Sant Vicenç fa els dies de Nadal, Dijous Sant i Corpus;de subscripcions anuals de col·laboradors i col·laborado-res; de donatius de particulars i d’altres entitats; de cai-xetes de l’església i de les tradicionals participacions de laloteria de Nadal. A més, Càritas col·labora amb la restad’entitats vinculades a l’Església i amb d’altres, coml’Associació Contra l’Atur, a través de diferents gestionsi grups de voluntaris i voluntàries.

Caritas-Mollet ha sistematitzat els seus processos detreball i el procediment per fer més efectiva i digna lanostra ajuda. Primer, fem una entrevista personalitzadaamb la persona o persones de la família que ens sol·lici-ta una ajuda i aquesta petició passa a una junta d’asses-sors que estudien cada cas. Dins de la junta hi ha unaassistenta social que pren un paper molt actiu en larecerca i revisió dels documents d’atur, documents a lesempreses on el/la sol·licitant treballa, informació sobreels rebuts d’aigua, de gas o llum, despeses escolars delsnens de les famílies…

Aquest treball és clau per definir el tipus d’ajuda,perquè Càritas no dóna mai diners directament a lespersones que sol·liciten ajuda, sinó: vals de compres abotigues de la ciutat, roba, mantes, pagament de factu-res de llum, gas o aigua; pagament de lloguers de pisos,compra d’electrodomèstics bàsics o compra de llibres imaterial escolar.

Les donacions i aportacions són de diferents tipus,però bàsicament estem parlant de diners, alguns lots deproductes alimentaris i roba que ciutadans i ciutadanesdeixen a la porta de la nostra seu perquè formi part delservei de donació de roba a les persones i famílies quepassen per un mal moment.

De la mateixa manera que està sistematitzat el proce-diment d’estudi de les sol·licituds d’ajuda, Càritas té elservei regular de distribució de roba durant els primerstres dies de la setmana en diferents horaris de la tarda,per fer-ho prou flexible amb el treball de voluntaris ivoluntàries i dels usuaris i usuàries del servei.

La base social de Caritas, al marge dels qui col·labo-ren econòmicament, és d’uns 45 voluntaris i voluntàries,als quals s’ofereix un curs de capacitació. Aquests com-panys i aquestes companyes fan tot tipus de tasquesnecessàries per al desenvolupament dels serveis: fan decobradors, fan tasques de comptabilitat i d’administra-ció, diverses gestions i arreglen la roba que ens donen elsmolletans i les molletanes.

Cal afegir que fa uns mesos que funciona un nouespai de relació amb els immigrants, el projecteTadamón. Aquesta nova via de treball de Càritas estàcoordinada per l’Arxiprestat de Barcelona, amb l’objec-tiu de fomentar el diàleg cultural i religiós entre les per-sones que vénen d’altres països. Les activitats que desen-volupen estan orientades a obrir grups de conversa encastellà i català, cursos de costura i treballs manuals, sor-tides i festes…

A més de tots aquests serveis d’ajudes materials,Càritas té quatre línies bàsiques d’actuació: la vellesa, lafamília, els infants i els immigrants, i quatre objectiusprincipals: a)sensibilitzar la comunitat cristiana en lacaritat i la justícia, a través de la difusió de les necessitatsi problemes que hi ha al nostre entorn, b) fer una tascad’assistència i prevenció de les persones i famílies quepassen per un mal moment, c) captar recursos econòmicsi humans per fomentar la comunicació de béns i volun-tariat social, i d) denunciar les injustícies socials.

17

MOLLET DEL VALLÈSCÀRITAS PARROQUIAL

Treball compromès amb les

necessitats més bàsiques de persones

que viuen amb nosaltres

C

Associació Llatinoamericana de Mollet(ÁLAMO) va néixer al principi de l’any2001, a proposta de mossèn JoaquimBrustenga, davant l’arribada cada vegada

més nombrosa d’immigrants procedents dels diferentspaïsos de Llatinoamèrica, especialment de l’Equador. Esvan redactar uns estatuts, els quals ha aprovat el Depar-tament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Els objectius que es va marcar ÁLAMO des del seuinici han anat dirigits a donar ajuda humanitària i su-port laboral, educatiu, sanitari, d’habitatge, cultural,social, esportiu i lúdic als membres de l’Associació, din-tre de les seves possibilitats.

Així doncs, com a balanç d’aquest primer any de tre-ball, podríem destacar la recerca de llocs de treball id’habitatges de lloguer per a aquests col·lectius, així coml’ajut per resoldre les necessitats més urgents, ja queaquestes són les que també dignifiquen i fan sentir mésintegrats els nouvinguts; l’ajuda i la informació referenta la legalització de la seva situació personal (amb infor-mació puntual, tant per part de l’Ajuntament com pergabinets jurídics especialitzats en temes d’immigració);xerrades informatives a la seu de l’Associació per part dediferents regidories i departaments de l’Ajuntament(Serveis Socials i Salut Pública, Solidaritat iAgermanament...), així com per especialistes en dife-

rents temes d’interès com el de l’habitatge (fet pel capd’una agència immobiliària).

Al llarg d’aquest any, ÁLAMO, ha participat en laSetmana de la Solidaritat, al mes de setembre, momenten què es va donar a conèixer al poble, amb una mostragastronòmica de diferents indrets (frijoles de Colòmbia,arròs amb pollastre, còctel de marisc i yapingacho del’Equador i empanada de Xile). El novembre es va cele-brar una festa folklòrica amb l’actuació d’un grup xilè iun altre d’equatorià. Al llarg dels mesos d’octubre,novembre i desembre es va organitzar, amb la col·labo-ració de l’Ajuntament, un torneig de futbolsala i com acloenda de l’any, una festa als locals de l’Associació. Coma últim fet a destacar, l’Associació ha fet uns carnets desoci amb què s’identifiquen els membres que hi pertan-yen i que esperem que en un futur pròxim tinguin unautilitat directa per als seus usuaris. Ha fet, també, unessamarretes amb el logotip de l’Associació.

Per a aquest any, tenim com a principals reptes enge-gar una borsa de treball i una borsa de pisos i/o habita-cions de lloguer per intentar solucionar els dos princi-pals problemes dels immigrants. D’altra banda, tenimprevist un altre campionat de futbol-sala per a la prima-vera; una mostra cultural a la sala Fiveller amb fotogra-fies d’objectes típics dels diferents països llatinoameri-cans, així com mostres i exhibicions del seu ric i acoloritfolklore. Igualment, a causa de l’èxit de la mostra del’any anterior, i dintre de la Setmana de la Solidaritat,volem repetir la degustació gastronòmica de les terres deLlatinoamèrica. Per facilitar la comunicació entre lesdues cultures, des d’aquest any s’estan fent cursos decatalà per a immigrants.

Amb totes aquestes activitats i iniciatives el que espretén és integrar en la vida quotidiana els homes i lesdones llatinoamericanes al nostre poble i, alhora, que elsciutadans de Mollet coneguin la seva cultura i la sevarealitat, i per tal que la convivència sigui fàcil i intensa ique en el futur aquestes persones puguin gaudir d’unavida digna en el nostre poble i en formin part d’ell coma ciutadans de ple dret.

Cal dir que per fer les activitats de l’any passat i perpoder portar a terme les previstes per a aquest any,comptem amb la col·laboració de l’Ajuntament, sense laqual no haurien estat possibles.

Finalment, apuntar que l’Associació Llatinoame-ricana de Mollet (ÁLAMO) té el seu espai associatiu alc. Francesc Layret, 23 (església de Santa Rosa) i el nostretelèfon de contacte és el 605 118 205 (Glòria Valdès).

18

ÀFRICA

Acolliment dels immigrants procedents

dels pobles germans de

Llatinoamèrica

ÁLAMO-ASSOCIACIÓ LLATINOAMERICANA DE MOLLET

L’

22

recull de frases del llibre de lasolidaritat de la setmanade la solidaritat

˙

¨

Que cap persona, poble, nació, estat, continent cai-gui en la temptació de creure que podrà ser social-ment avançat ignorant el que succeeixi a la restadel món. El món és un i cal que avanci humanamentjunt.Més coherència entre allò que creiem i allò quefem.Que la cançó Imagine de John Lennon es faci reali-tat en un món just.Ni color, ni religión, ni fronteras. Libertad para elegiry futuro para compartir. Por una raza humana.Només cal descobrir que tots som iguals!La paz y la justicia al final dominarán la tierra.¿Por qué los hombres nos empeñamos en dominar-nos los unos a los otros?La solidaridad es la paz de todos.Como sahrauí deseo paz en el mundo.La pau és innata a les persones i la guerra és apre-sa. Si us plau aprenguem menys coses.Respectem tots i totes les cultures del poble acolliti del poble acollidor.Por un mundo libre.Los niños pedimos paz en el mundo.Pau infinita!Difícil camí per a un gran objectiu, una utopia.Nicaragua, Catalunya, Cuba, Equador, El Salvador,Guatemala… son de un pájaro las alas que recibenflores y reciben balas en el mismo corazón.Tant de bo se solucioni tot bé, sense guerra.Justícia i dignitat per a tothom.Solidaritat vol dir donar allò que tu també necessi-tes, no només allò que et sobra.Justícia i pau per a tots.Objectiu: la felicitat. Camí: la justícia.