1

octubre 06PonentPonentPonentPonentPonent

El professorat patim des de fa anys –i particularment els darrersquatre- una pluja incessant de pactes i acords que determinen elsistema educatiu públic i les nostres condicions laborals.

Els sindicats majoritaris del sector, d’acord amb elDepartament negocien (hipotèticament en nom del professorat,ja que són els seus representants), a tort i dret per acabar signant:més diners per a la privada concertada, la sisena hora a primàriapública, més jerarquització als IES per a “fer rutllar” alprofessorat, els antics plans estratègics de CiU en nom del’autonomia dels centres, substitucions a primària ambprofessorat de secundària... En un desgavell educatiu absolutque aprofundeix la subsidiarietat del sistema educatiu públic enbenefici del privat i ens canvia la situació laboral com a titelles.

CCOO i UGT ho signen quasi tot, USTEC unes vegades sí,i d’altres no, però uns i altres ni consulten ni encapçalen unalluita seriosa en defensa de l’ensenyament públic o de les nostrescondicions laborals.

D’aquests 4 anys, les contrapartides pel professorat espodrien resumir en 1h lectiva menys a primària –a canvi dedebilitar els equips pedagògics que venien funcionant-, mésmestres interins i substituts –per fer la sisena i no per reduirratios-, una equiparació del complement de tutories primer i unaugment per les d’ESO ara – mentre es produïen importantsincrements en els de direccions, inspectors i ara s’acordaaugmentar el nombre de catedràtics -, reconeixement dels dretsde mestres i PTFP a la secundària –com a part d’aquestsprofessors responsables de l’elevat fracàs escolar als que elsdirectors/gestors han de fer treballar com cal per augmentar el nombre de graduats-, ...

No obstant, es continua mantenint la precarietat d’una part del professorat cada cop més en mans del director, lajerarquització és cada vegada més evident, també les diferències de sous i de condicions –mentre al professorat de laprivada concertada els paguen amb diners públics els sexennis i altres millores que no tenen els substituts-, el treball ambgrups cada vegada més nombrosos i amb nivells diferenciats, la matrícula viva,...

I mentre ens seguim remullant en la pluja d’acords i pactes signats en el nostre nom... quotidianament seguim submergitsen els problemes reals dels centres públics que aquells van degradant. És hora de que enfrontem l’empitxorament de laxarxa pública, i que -com a les mobilitzacions contra la guerra- fem nostre el clam de “No en el nostre nom”.

Fes-te valer!

Ens plouen pactes i acordssense cap tipus de consulta

Balanç de la situació i propostes

22

LLLLLA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA

Perquè suposarà la creació d’un servei públic educatiu(en la futura Llei catalana de l’Educació) que englobaràl’ensenyament públic i el privat concertat tot mantenint lesdiferències de titularitat i gestió de centres i de condicionsdel professorat (oposicions, mobilitat, concursos,avaluacions, inspecció,...) i encara una major subsidiaritatdels centres públics respecte dels privats en la majoria delocalitats catalanes.

Ni l’anterior discurs de doble xarxa (pública i priva-da) finançada amb fons públics ni el més actual de serveipúblic educatiu fan altra cosa que amagar una creixentprivatització de l’educació i una reducció de l’ensenyamentpúblic (titularitat i gestió públiques) a les famílies i entornssocioeconòmics més desafavorits i als estudis més generalso que ofereixen poques possibilitats de negoci.

Algunes opcions sindicals han abraçat aquest discursneoliberal, altres mantenen un posat més favorable a lapública. Però unes i altres van permetre que el PNEs’aprovés. CCOO, UGT i USO signaren el pacte sensecap consulta al professorat. USTEC no, però a partir dela signatura van contribuir al desencís del professoratafirmant que no era el moment de mobilitzar-se i no vanser a l’alçada de la seva condició de sindicat majoritari.Només CGT ens vàrem oposar amb arguments en elprocés de consulta i elaboració del PNE i vammobilitzar el professorat (publicacions, assemblees,

concentracions, vagues).Aquesta postura de CGT és continuïtat del nostre

plantejament de separació efectiva de les dues xarxes,l’augment de l’oferta pública, la reducció continuadadels concerts a la privada fins a la seva extinció (niun € a la privada), la conversió en públiques de lesprivades que ho desitgin,...

Durant aquests últims 4 anys, la CGT ha presentat alsgrups parlamentaris un informe sobre concerts a Catalunya(fruït dels contenciosos-administratius presentats al TSJCen 1999 i 2001), ha denunciat que ens els 2 primers anysde govern del Tripartit les dotacions a la concertada vanaugmentar el 8,5% i l’11,7% i que en 2005 l’incrementdels mòduls de despeses de funcionament va ser del5,54%, en comptes del 3,45% establert en la Llei depressupostos de l’Estat. També que es subvencioni lamatriculació d’immigrants a la concertada (600 € a primàriai 300 € a secundària), mentre quasi 9 de cada 10nouvinguts són a la pública.

Tot això en un marc lamentable: Catalunya és a la cuad’Espanya i d’Europa en despesa pública en educació.Només es destina el 2,8% del PIB mentre la mitjana aEspanya és del 4,4% i a la UE del 5,2%.

La CGT reivindica un augment seriós (fins al 6%del PIB català) dedicat alsistema públic peraconse-guir un ensenya-ment públic laic,coeducador, integrador,compensador, gratuït ide qualitat.

Per això, diem no alPacte Nacional perl’Educació

- Per evitar el creixement ininterromput dels concerts educatius que sagnen lapública ens oposem frontalment al Pacte Nacional per l’Educació (PNE)

En la defensa de l’educació pública, la CGT:

3

Perquè la sisena hora no és una prioritat del’ensenyament públic. Perquè té poca o nul·la justificaciópedagògica. Perquè mentre financia la sisena hora de laprivada concertada amb diners públics, justifica i legalitzael seu cobrament als pares. Perquè trenca el model defuncionament pedagògic dels CEIP. Perquè amb elreclam de la conciliació de la vida familiar y laboral, la farecaure sobrel’ensenyamentpúblic, sabent quela conciliaciónomés es possibleamb un servei delleure públic, flexi-ble i gratuït i ambmesures concretesi efectives a lesempreses i a lalegislació laboral.Perquè en altresterritoris (Múrcia,A n d a l u s i a ,Balears, Navarra)s’han fet acordsmolt més favora-bles (horariintensiu, activitatsextraescolars,...) amb els mateixos sindicats que aquí hansignat la 6a hora. Perquè és un reclam populista ielectoralista per part del Tripartit que amaga novescompensacions econòmiques a les empreses privades.

Perquè té tan poc a veure amb “l’equiparació” ambla concertada i la millora de la qualitat de l’escola públi-ca que el 10 d’octubre CCOO i UGT ja signaven unaltre pacte –també sense consultar- per a tapar els foratsde la sisena hora i que el professorat de secundàriacobreixi les substitucions de primària, sense preocupar-se ni de les necessitats reals de les escoles ni de laformació pràctica per atendre a l’alumnat, ... mentre laconcertada ha començat normalment el curs, amb per-sonal suficient i amb milionàries millores per a la patro-nal.

Al 2002, des de CGT ja vam denunciar lesconclusions del Consell Escolar de Catalunya (delqual són membres USTEC, CCOO i UGT) favorablesa incrementar una hora lectiva a primària. Des de

l’inici de curs 2005/2006, a la nostra revista(L’Esquerda) i als centres i les zones, vàrem promourela informació i el debat sobre la 6a hora, que altressindicats amagaven. Conseqüència d’aquesta campanyavan ser unes primeres concentracions al març al VallèsOccidental (ja sense CCOO) i a Barcelona, Tarragona,Lleida i Girona (només amb convocatòria de vaga par-

cial, per poder assistir-hi massivament, de la CGT)A partir d’aquell moment abandonaren la mobilitzacióactiva UGT (que signà) i USTEC (que desmobilitzà)La CGT va organitzar 2 assemblees provincials iamb els mestres noalasisena convocà la vaga del7 de juny i la concentració del 28 de juny a laPlaça Sant Jaume (també amb col·lectius de pares).

Calen més que paraules perquè tot el professoratincrementat per la 6a hora s’utilitzi per baixarratios, per atendre la diversitat (desdoblaments, grupsflexibles, aules d’acollida,...), per incrementar horesde tutoria, i mantenir la qualitat dels equipspedagògics. Calen més que paraules perquèl’escola pública pugui comptar amb els suportsnecessaris de personal de l’EAP i altresprofessionals externs, sense haver d’utilitzar lescontractacions des de les direccions de vetlladors/es mal pagats procedents de la subcontractaciód’una empresa de lleure –autèntiques ETTs-...perquè cal que l’ escola pública de qualitat sigui lapedra fonamental de la propera Llei Catalanad’Educació.

LLLLLA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA

- Perquè no hi ha prou amb paraules, calia i caldrà mobilitzar-nos contra la 6ahora i per la millora de l’escola primària pública

44

El PNE ha dedicat poca atenció i escassos recursos ala secundària. Però el 27 se setembre, amb els pocs diners“que puguem anar esgarrapant d’aquí i d’allà”(conseller del Pozo), s’ha posat en marxa un Pla demillores per a la secundària suposadament per combatreel fracàs escolar. I que, caient de ple en l’electoralisme –tant polític com sindical- compta amb la signatura deCCOO, UGT i, fins i tot, d’USTEC que deia estar encontra del PNE, i per descomptat sense escoltar alprofessorat.

S’escriu textualment “l’element central de millora hade manifestar-se en la millora del rendiment generalde l’alumnat i l’increment del nombre de graduats al’ESO”. Per aconseguir-ho cada direcció de centrepresentarà un pla per 3 anys pel qual cada IES podrà rebremés o menys dotacions (entre 12.400 i 50.000 €) –en lalínia dels Plans Estratègics de CiU que tant vam criticar-

Partint d’aquest criteri mercantilista, a més graduats mésdiners, s’arriba a una falsa solució: el que cal no són mésrecursos humans per resoldre les conflictives situacionsreals d’ESO, sinó una millor gestió dels que ja hi ha permillorar en el rànquing estadístic de fracàs escolar. Així escoaccionen les direccions amb el finançament del centre ise’ls donen les eines perquè pressionin sobre el professoratper obtenir millors resultats. O dit d’una altre manera: calreforçar la gestió per fer rutllar un professorat queno dóna bons resultats. Si això es fa “correctament” ladirecció obtindrà un bon finançament dels podersdiscrecionals que dóna l’acord a l’administració peraprovar, reduir o rebutjar el següent pla per tres anys. Iperquè les direccions i la inspecció actuïn com a bons

gestors, ja CCOO ens havia regalat un altre pacte el curspassat incrementant considerablement els seus complements.

El Pacte de millora de la Secundària –les principalspartides del qual queden pel futur govern i les properesmajories sindicals-, que prima resultats acadèmics,jerarquització i fractura del professorat –amb incrementde catedràtics inclòs-, ni esmenta la ESO concertada quesemblaria no té problemes, probablement perquè ja obtéresultats acadèmics - seleccionant la matrícula -, estàtotalment jeraquitzada i el professorat es posat a dit per ladirecció. Però per a la complicada situació quotidiana, elpacte no aporta cap solució real.

La CGT reivindica: un pla seriós de distribució dematrícula, rebutjant els IES ghetto i plantilles ipressupostos suficients per decret que contemplin les

especificitats socio-econòmiques dels IESper començar a parlar decom millorar resultatsacadèmics. Enlloc dejerarquització, plantillessuficients per a garantiraules obertes i aulesd’acollida idesdoblaments i hores Ben totes les matèries,reforç de la tasca tutorialamb increment horari dedestinació a l’alumnat, lesfamílies i la coordinació;

suport a la tasca tutorial de psicòlegs i psicopedagogsde la plantilla amb increment de personal; potenciació delsequips docents i dels departaments didàctics, en llocde la potenciació de les direccions, la inspecció i nouscoordinadors; augment d’hores de gestió ambincorporació de més professorat… Serveis educatiuspúblics suficients i de qualitat amb professionals encondicions laborals dignes i estables, incorporats ales plantilles dels centres, els EAPs o –si s’escau- aldepartament públic que correspongui –ICS en el cas delprograma salut i escola-. Incorporació sota aquest modelcontractual dels nous perfils professionals: professoratd’aules taller, terapeutes, psicòlegs clínics, mediadorsculturals, educadors socials,...

LLLLLA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA

- Perquè calen solucions reals per a millorar l’ESO exigim mesures concretesper baixar ratios, augmentar plantilles i incorporar nous professionals

5

no-obligatori de 0-6, s’acompanya de la desvinculacióaquest setembre del Departament de les llars d’infantsde la Generalitat que han estat municipalitzades –i moltesd’elles ja passades a gestió privada –

En la segona etapa d’infantil, el Tripartit inciaval’aplicació de concerts a 853 aules de P-3 ja al 2004-05(avantçan-se fins i tot a la LOCE del PP) triplicant el querebia cada aula en temps de CiU i destinant 43,9 milionsd’euros, aquell curs, a aquests concerts.

La CGT reivindica la unitat dels equipspedagògics infantil-primària dels centres. Això fa desde la reglamentació del còmput d’hores delsespecialistes incloent-hi infantil – no a la lliure decisióde la direcció -, fins a la reivindicació que elprofessorat contractat per a la sisena, siguiredistribuït per baixar les ràtios també d’infantil a15 nens/es, incrementant si cal els reforços en funcióde les necessitats comunes del centre. I també en elterreny de les condicions laborals, igualant lescompactacions horàries de les mestres d’infantil alas de la resta de mestres del centre.

Tampoc ni el PNE ni el Pacte de millores de laSecundària han dit gran cosa de la situació de la secundàriano obligatòria, a no ser que els batxillerats poden cursar-se en tres cursos (prèvia autorització del

Perquè si a les etapes obligatòries preval el traspàs defons a la privada, en aquests trams, la competència és en-cara més deslleial i el traspàs de fons més gruller, quedantcom la ventafocs del compte en cadascun dels pactessignats.

El PNE no ha dedicat cap atenció a l’etapa infantil is’ha centrat en la implantació de la 6a hora a la primària,malgrat ambdues comparteixin centre. Això ha portat altrencament de la unitat infantil-primària en les escoles,tendint a un funcionament aïllat. A més la sisena ha creatuna diferent situació entre mestres d’una i altra etapa, jaque mentre les 24 h a primària permeten compactacióhorària, a infantil no ho permeten.

El reforç és totalment insuficient i a la majoria de cen-tres les ratios arriben o superen els 25 (en molts centres finsa 27) nens i nenes de 3 a 5 anys: és una mestra tant perreforçar 3 classes, com 6, tant si els alumnes de p-3 hande pujar tres o quatre pisos d’escales com si no. Noméss’obté un segon reforç si les ratios superen els 22, mentrela matrícula és tant viva que les xifres canvien setmana asetmana. La manca de reglamentació de mestresespecialistes, deixa a la decisió de les direccions dels cen-tres l’atenció en educació física, música o anglès, i l’actualsisena hora trenca l’homogeneïtat dels grups segons tinguino no germans a primària –un ajuntament del Penedès hadenunciat a la Generalitat per discriminació a les horesd’escolarització- Això per no parlar dels escassísimsTècnics en Educació Infantil que ningú sap com esdestinen.

Aquesta política de menyspreude l’educació infantil pú-blica, i en generalde totl’ensenyament

LLLLLA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA

– Perquè cal la millora de les etapes educatives no-obligatòries: infantil, perso-nes adultes, FP, batxillerats, EOI... com a part indisoluble de l’oferta pública

66

Departament) o que hi hauran més places de catedràtics,les quals coses no aporten cap millora als problemes reals:massificació en les assignatures comunes, manca dematerials i recursos adequats a un ensenyamentpreuniversitari, supressió de línies,...

La CGT estem per l’impuls decidit al’ensenyament de persones adultes públic, ambl’ampliació de la xarxa, amb més oferta –com aral’ampliació del nombre de centres d’adults que donin elgraduat-, difusió i recursos. Estem en contra de laprivatització de l’ensenyament públic via “municipalització”i/o “Plans educatius d’entorn”, que desvien els fons públicscap a entitats privades, creant en els barris xarxes declientelisme. Els diners públics per a una sola xarxa públi-ca depenent d’Educació, que integri tota l’oferta públicade persones adultes (Educació, presons/justícia, munici-pal).

Perquè el sistema educatiu públic, perquè sigui dequalitat no és pot contemplar com a compartiments estancs:calen batxillerats nocturns, reconeixement de la tascatutorial en tota la secundària postobligatòria amb lesespecifitats que corresponen, pas directe de CFGM alsCFGS de la mateixa família, i per proves i cursos d’accésa grau superior dels altres: oferta pública i gratuïta en IESi escoles d’adults amb plantilla pública i suficient, mitjanssuficients a tots els crèdits de FP, orientació professional al’ESO que contempli tot el ventall d’oferta educativa,...

És per tot això que hem criticat la LOE perquè s’ha

LLLLLA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICAA CGT EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA

quedat en una lleugera reforma de la LOCE del PP i am-plia els concerts educatius, la llei d’FP perquè privatitza itrenca un model de formació professional públic il’esborrany de llei de Formació de Persones Adultesperquè no garanteix un accés efectiu i públic a la cultura ila formació. Però la majoria de lleis, com els pactes,s’aproven sense ni tenir-nos en compte, i els sindicatsmajoritaris les recolzen fent-se valer en el nostre nom.

No ens ha de sorprendre que amb tot el que govern isindicats “d’esquerra” donen a la patronal i l’Església,aquestes es creixin i encara en demanin més encapçalades

pel PP.

Cal dir prou i que lesopinions majoritàries delprofessorat s’escoltin i esfacin valer: ¡cap signatu-ra sindical a una llei o a unpacte, sense consulta!

7

- Reclama increments salarials linealssuperiors en 1,5 punts a l’IPC català de l’anyanterior, que ens permetin recuperar el poderadquisitiu en 5 anys, i un únic complement docentque redueixi l’actual ventall salarial.

- Proposa les equiparacions retributives pelprofessorat interí i substitut i els mestresd’ESO i PTFP, com a primeres mesures il’equiparació salarial del professorat públic

Front aquells sindicats que amb els seus pactesfaciliten l’homologació retributiva del professoratde la concertada, però s’obliden i continuenpermeten la discriminació i les diferències en lapública, la CGT defensem el cobrament d’uncomplement específic equiparable als triennis perantiguitat pel professorat interí i substitut il’equiparació retributiva dels mestres d’ESO iprofessors/es de taller d’FP. A igual treball, igualsalari! Cap un cos únic

- Defensa un acord d’estabilitat per alprofessorat interí i substitut, amb un anyd’experiència, i un accés a la Funció Públicadiferenciat i per concurs de mèrits.

El procés d’estabilitat ha de ser dinàmic iautomàtic, de forma que quan l’interí/na accedeixia la Funció Pública el següent de la llista es beneficiïde l’acord.

Equiparació amb el professorat funcionari pergaudir de totes les llicències i permisos.

Organització del professorat per municipis,comarques o districtes per cobrir substitucionscurtes de totes les especialitats (no nomésaquelles que siguin dèries del conseller de torn)amb contractes anyals.

- Critica els Plans de pensions obligatoris aEspanya i a Catalunya i proposem la sevarestitució en el salari

A sobre de la creixent pèrdua de capacitat adqui-sitiva, una part dels increments salarials de cada anyva a parar a un fons de pensions que és obligatori,que trenca amb el criteri social de mantenir i digni-

- Proposa la jubilació voluntària a partir dels55 anys amb 25 o més anys treballats al’ensenyament.

Jubilació obligatòria als 60 anys i canvi en elshavers reguladors de manera que amb 25 anys deservei es pugui arribar a la pensió màxima.

- Reclama la jornada intensiva pelprofessorat

LLLLLA CGT EN DEFENSA DE LES CONDICIONS LA CGT EN DEFENSA DE LES CONDICIONS LA CGT EN DEFENSA DE LES CONDICIONS LA CGT EN DEFENSA DE LES CONDICIONS LA CGT EN DEFENSA DE LES CONDICIONS LABORALABORALABORALABORALABORALSSSSS

Per la millora i dignificació de les condicions delprofessorat públic, la CGT:

ficar el sistema públic de pensions i que tindrà alssindicats signants com a patrons i cooparticeps deles inversions i especulacions d’aquests fons. Totaixò, amb a la signatura de CCOO i UGT a nivellestatal i també de la USTEC a Catalunya.

La CGT proposa que el percentatge del salaridestinat al fons de pensions sigui reposat a tots elprofessorat com a salari directe.

88

La jornada intensiva del professorat està desenvolupadades de fa uns quants anys a determinats territoris de l’Estat icap de les estadístiques sobre educació dóna resultats negatiusrespecte del territoris (com Catalunya) amb jornada lectivade matí i tarda. La jornada continuada permet un milloraprofitament educatiu, descarrega tensions i contribueix ala preparació i la coordinació educativa i a la formació delprofessorat.

Aquesta jornada continuada comportaria la realitzaciód’activitats d’estudi i repàs, esportives i lúdiques delsalumnes en l’horari de tardes, a càrrec d’un altre per-sonal en programes gratuïts finançats pelDepartament i els ajuntaments.

- Proposa la formació permanent dintrede l’horari lectiu i de permanència en elcentre del professorat, i adequada a cadanivell educatiu.

- Critica la creixent jerarquització dela gestió educativa.

El que els equips directius necessiten éstemps per gestionar, rotativitat, dotacionseconòmiques i humanes, ser elegits per irespondre a la seva comunitat educativa i només complements econòmics, constituir-seen cos docent, tenir poder discrecionals,...en definitiva actuar d’apagafocs delDepartament.

LLLLLA CGT EN DEFENSA DE LES CONDICIONS LA CGT EN DEFENSA DE LES CONDICIONS LA CGT EN DEFENSA DE LES CONDICIONS LA CGT EN DEFENSA DE LES CONDICIONS LA CGT EN DEFENSA DE LES CONDICIONS LABORALABORALABORALABORALABORALSSSSS