ENREGISTRAMENTS ENTORN A L'ENCONTRE …contemporanibalear.weebly.com/uploads/2/2/4/0/...un punt de...
121
ENREGISTRAMENTS ENTORN A L'ENCONTRE INTERNACIONAL DE COMPOSITORS: OBRES DE COMPOSITORS DE LES ILLES BALEARS DE MÚSICA CONTEMPORÀNIA ENREGISTRADES I EDITADES EN FORMAT CD PER SEGELLS DISCOGRÀFICS DE MALLORCA, ENTRE ELS ANYS 1990-2010. Autora: MARGARITA MARTA TORRENS SEGUÍ. Especialitat: COMPOSICIÓ. Professor/tutor: RAMON PORTER TALENS. CONSERVATORI SUPERIOR DE LES ILLES BALEARS. Curs acadèmic: 2012-2013. 1
Transcript of ENREGISTRAMENTS ENTORN A L'ENCONTRE …contemporanibalear.weebly.com/uploads/2/2/4/0/...un punt de...
ENREGISTRAMENTS ENTORN A L'ENCONTRE
INTERNACIONAL DE COMPOSITORS:
OBRES DE COMPOSITORS DE LES ILLES
BALEARS DE MÚSICA CONTEMPORÀNIA
ENREGISTRADES I EDITADES EN FORMAT CD
PER SEGELLS DISCOGRÀFICS DE MALLORCA,
ENTRE ELS ANYS 1990-2010.
Autora: MARGARITA MARTA TORRENS SEGUÍ.
Especialitat: COMPOSICIÓ.
Professor/tutor: RAMON PORTER TALENS.
CONSERVATORI SUPERIOR DE LES ILLES BALEARS.
Curs acadèmic: 2012-2013.
1
2
Agraïments:
El meu agraïment més sincer a Antoni Caimari i a Miquel Brunet, per la
seva gran ajuda: tant per la facilitació d'informació i documents, com per la
paciència que han tingut alhora d'explicar-me el funcionament dels segells
discogràfics, dels quals en són fundadors –UM i Ona Edicions Musicals–.
També he d'agrair els suggeriments dels professors: Israel David Martínez
(elecció del tema), Catalina Pons-Estel (proposta inicial), Ma Carmen
García (proposta de treball de camp) i Xavier Carbonell (documentació).
Un especial agraïment a Mn Joan Parets: per la seva ajuda en la
documentació, pel seu interès a realitzar una primera revisió del treball i
per les idees aportades. Per acabar, he de donar les gràcies a totes aquelles
persones –sobretot als músics– que han fet possible la realitat que es
presenta al treball.
3
4
ÍNDEX
1. Introducció. .......................................................................................................... 8
2. Context històrico-musical de les Illes Balears al segle XX. ..... 9
2.1. Creació musical de les Illes Balears al segle XX. ............................... 9
2.2. El món discogràfic a Mallorca. ................................................................ 11
3. Encontre Internacional de Compositors i Contemporanis de
la Mediterrània. ................................................................................................... 14
3.1. Encontre Internacional de Compositors. ….......................................... 14
3.2. Contemporanis de la Mediterrània. …..................................................... 18
4. Els Compositors. ............................................................................................... 19
4.1. Generació dels Pares (principi de segle-anys 40)................................. 20
- 1909-1993: Jaume Mas Porcel.- 1913-2009: Antoni Martorell.- 1922: Bernat Julià.- 1928: Anthony Bonner.- 1931-2006: Romà Alís.- 1933-1984: Antoni Matheu.
4.2. 1a Generació (1940-1955). .............................................................................. 25
- 1943: Antoni Caimari.- 1943: Antoni Parera Fons.- 1952: Xavier Carbonell.
4.3. 2a Generació (1955-1970). ........................................................................ 29
- 1956: Bartomeu Artigues.- 1956: Josep Prohens.- 1958: Antoni Colomar.- 1961: Miquel Brunet.- 1962: Sydney D'Agvilo- 1962: Javier Pérez de Arévalo.
5
- 1963: Rosa Ma Rodríguez.- 1963: Joan Serra.- 1964: Joan Valent.- 1968: Mercè Pons.
4.4. 3a Generació (1970-1985). ........................................................................ 38
- 1969: Pedro Trotz.- 1970: Carme Fernández.- 1970: Montse Orfila.- 1970: Isabel Piera.- 1972: Tomé Olives.- 1973: Maties Far.- 1973: Miquel Vicensastre.- 1979: Miki Campins.
5. Els Intèrprets. ….................................................................................................. 44
5.1. Orquestres, cors i ensembles (grans agrupacions instrumentals). ... 44
5.2. Música de cambra (petits grups instrumentals). ….............................. 46
5.3. Solistes. …...................................................................................................... 50
5.3.1. Guitarristes. …..................................................................................... 51
5.3.2. Pianistes. …......................................................................................... 52
5.3.3. Cantants. ….......................................................................................... 58
5.3.4. Altres intèrprets. ….............................................................................. 60
6. Les obres enregistrades, classificades per gèneres. …..................... 61
6.1. Obres per a Orquestra, Cor i Ensembles. ….......................................... 61
- Orquestra Simfònica. - Conjunt Instrumental. - Cor i Orquestra (Cantates).- Orquestra i Solistes. - Cor i Solistes
6.2. Obres per a Grups de Cambra. …............................................................. 64
6.2.1. Cinc instruments. …................................................................................ 64
6.2.2. Quatre instruments. …............................................................................ 64
6.2.3. Tres instruments. …................................................................................ 64
6.2.4. Dos instruments. …................................................................................. 65
6.2.4.1. Cant i piano. …........................................................................ 65
6
6.2.4.2. Duos amb piano. …................................................................ 67
- Flauta i piano. - Oboè i piano. - Clarinet i piano. - Fagot i piano. - Trompeta i piano. - Violí i piano. - Duo de pianos.
6.2.4.3. Altres formacions a dos. …...................................................... 68
- Duo de guitarres. - Flauta i oboè. - Flauta i marimba. - Flauta i guitarra. - Guitarra i mezzosoprano.
6.3. Obres per a un sol instrument. ….............................................................. 69
6.3.1. Guitarra. …............................................................................................. 69
6.3.2. Piano. ….................................................................................................. 70
6.3.3. Altres instruments. ….............................................................................. 80
6.4. Electroacústica. ….................................................................................. 81
7. Conclusions. ….................................................................................................... 82
Fonts. ….......................................................................................................................... 84
Apèndix : Catàleg i continguts dels discs.
A) Enregistraments Unió Músics (UM). ….............................................................. 90
B) Enregistraments Ona Digital (OD) i Ona Edicions Musicals (OEM). …............ 108
C) Enregistraments Blau Produccions (BP). …........................................................ 117
* Per falta d'espai i per evitar la duplicitat de dades, no apareixeran referències completes dels
enregistraments en cap dels apartats del treball. Faré servir el número de catàleg, a partir del qual es
podrà consultar la referència completa a l'Apèndix (Catàleg i continguts dels enregistraments).
7
1. Introducció.
L'objectiu principal del treball ha estat conèixer i donar a conèixer, la tasca que han realitzat els
estudis de gravació dins el camp de la música 'contemporània' de les Illes Balears i quin ús han fet
els compositors de música 'contemporània' dels recursos que els han ofert els estudis de gravació i
les discogràfiques.
En principi tenia intenció de crear una eina que facilités l'accés als enregistraments de música
contemporània de les Illes Balears, amb la finalitat de crear un canal de difusió d'aquesta. Per què,
encara que sóc conscient de què el disc no substitueix la interpretació en viu ni la partitura, crec que
l'enregistrament pot ser una eina per a la difusió a considerar. Però existia el perill de caure en una
simple numeració d'obres que es podrien incloure dins el terme 'contemporània'.
Per altra banda, he de citar un parell de qüestions que de manera més o menys directa han guiat la
investigació. Com per exemple:
- Quines obres he d'incloure sota el títol 'contemporània'?
- L'aparició dels estudis de gravació i discogràfiques: Quines repercussions han tingut per a la
música contemporània? Quina relació tenen els segells discogràfics amb els compositors
'contemporanis'?
- L'enregistrament: Pot ser interessant per als compositors 'clàssics'?
- El disc: Què simbolitza per al compositor 'clàssic'? Té el mateix valor que per als músics de 'pop-
rock' o de 'jazz'? El compositor actual, pensa en el format àlbum o disc alhora de crear una obra o
un conjunt d'obres? I l'intèrpret, pensa en un programa específic per a enregistraments?
- Quina difusió tenen els enregistraments de 'contemporània' dins la societat musical actual?
Com a resposta a aquestes qüestions, i sense perdre de vista l'objectiu principal, als dos primers
apartats he tractat de situar cronològicament i definir la societat 'contemporània' de la que es parlarà
al llarg del treball. Els punts 4 i 5 estan dedicats a la descripció individual dels músics, compositors
e intèrprets, incidint en la influència dels enregistraments en l'evolució i la creació de nous perfils
de músic, com per exemple: el compositor-intèrpret i, a vegades, també creador audiovisual, editor-
discogràfic,... Els treballs realitzats per part dels músics es presenten al punt 6 (obres enregistrades,
classificades per instrumentació). He decidit presentar el catàleg d'obres sota aquesta classificació
perquè com a eina de consulta crec que és el més funcional. Per acabar, al punt 7, s'exposen les
conclusions de la investigació.
8
2. Context històrico-musical de les Illes Balears al segle XX.
2.1. Creació musical de les Illes Balears al segle XX.
Per a situar la creació musical dins la història de les Illes Balears del SXX, hem de tenir en
compte dos focus generadors de músics, d'on sorgeixen la majoria de compositors contemporanis i
músics, responsables dels enregistraments: el Conservatori de les Illes Balears i, a partir de 1980, la
Fundació ACA.
- Conservatori de les Illes Balears.
El 15 d'octubre de 1935, es va inaugurar el primer curs acadèmic del Conservatori Regional de
Palma, sota l'ordre del Ministeri d'Instrucció Pública i amb un claustre de professors mallorquins. El
primer director fou Nicolau Brondo Rotten (1935-43) i comptà amb professors com Jaume Roig
Pieras (solfeig), Jaume Mas Porcel i Maria Teresa Rebassa (piano), Ignasi Pinya Tarongí (violí),
Rafel Vich Bennàssar (harmonia) i Joan M Thomàs Sabater (història de la música i estètica).
Entre el 1935 i el 1943, el conservatori va viure una època daurada i va contribuir a què sorgissin
moltes agrupacions, entre les quals podem destacar la “Capella Clàssica” dirigida pel professor
d'harmonia i posterior director del conservatori, D. Joan Maria Thomàs Sabater. Per altra banda,
aquest centre també va nodrir de músics la nova Orquestra Simfònica de Mallorca.
Entre 1943 i 1977 es convertí en elemental, la qual cosa impossibilità als alumnes d'acabar la
carrera a Mallorca. Durant aquests trenta-quatre anys, en foren directors Antoni Sancho, Joan Ma
Thomàs i Jaume Roig. Aquesta fou una època en què, malgrat la seva categoria, el centre va esser
un punt de referència de l'activitat musical a Ciutat (concerts, festivitats de Sta. Cecilia, concursos
de piano, violí i harmonia, celebrats al Salón de Mallorca, etc.).
Desde 1977, i essent-ne director D. Bernat Julià Rosselló, recobrà la categoria de professional i
passà a dependre de la Diputació Provincial de Balears. L'any 1980 es varen crear les delegacions
de Menorca i Eivissa. També durant aquests anys es varen formar moltes d'agrupacions, entre les
quals podem recordar la Capella Mallorquina, dirigida per D. Bernat Julià i Rosselló.
Als anys 90, arriba la LOGSE al Conservatori amb Da. Francisca Cuart i D. Miquel Estelrich com
a directors i professors titulars de Cant i Piano respectivament. Va ésser una època molt difícil de
canvi de plans d'estudis, i la desaparició de la matrícula lliure va crear un “caos” que afectà sobretot
a les escoles de música dels pobles, perquè la majoria dels alumnes varen esser privats de realitzar
estudis musicals, ja que no es podien permetre realitzar estudis oficials al conservatori de Palma.
Al 1999, s'inaugura el Conservatori Superior de les Illes Balears, sota la direcció de D. Josep
9
Prohens i Julià. Aquest acte coincidí amb l'estrena de nou centre: l'actual Conservatori situat al
carrer d'Alfons el Magnànim núm.. Però fins a arribar a la nova seu, el conservatori hagué de passar
per nombroses ubicacions. En un primer moment, el Conservatori es situà al Saló de Mallorca, del
carrer del Call, posteriorment a l'Estudi Lul·lià, al Seminari Vell i a l'Auditòrium. Al 1977
s'estableix a la Casa de la Misericòrdia, després a l'edifici de la ONCE (de manera eventual) i
finalment, l'any 1999, al nou edifici del carrer Capità Salom, actualment carrer d'Alfons el
magnànim.
- Fundació ACA:
El 1978 Caimari concep la idea de crear una fundació capaç d'assumir un compromís ferm amb la
creació musical balear contemporània, però no és fins al 1985 que es constitueix legalment sota el
protectorat de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del govern balear, la Fundació ACA
(Àrea de Creació Acústica). Per arribar aquí van ser molts els esforços de Caimari, que impulsà la
construcció a Búger de l'edifici que acull la sala de concerts –Sala del Piano, on s'ha ubicat fins fa
poc la Fonoteca, la Biblioteca Musical, l'Arxiu de Partitures i el Fons Histórico-Musical.
Actualment, la Sala del Piano segueix albergant l'estudi de gravació i s’utilitza, igual que altres
dependències de l'edifici, per a la realització de concerts, recitals, etc. La Fonoteca, Biblioteca,
Arxiu de Partitures i els Fons Histórico-Musical estan ubicats a Sa Pobla, distribuïts entre el Museu
de Ca'n Planes i la Biblioteca de Ca'n Cirera Prim.
El 1980 s'inauguren els Encontres Internacionals de Compositors, que amb continuïtat fins avui,
compten ja amb trenta-tres edicions i amb més de quaranta discs gravats.
Igualment importants són els cicles de concerts, cursos i conferències organitzats per ACA: Nit
Bielenca, Solstici d'Estiu, Músiques del Nostre Temps, Les Músiques de Miró, Simpòsium i
Jornades Internacionals de l'Orgue Històric de les Balears, Trobada de Documentalistes Musicals,
L'Entorn Natural, Concerts de Tardor, El Vi i la Música, Certamen de Cinema i Documental de la
Mediterrània i el Premi Internacional de Composició.
Al marge de ACA, però molt directament relacionada per la composició dels seus membres,
existeix l'Associació de Compositors de les Illes Balears, presentada oficialment el 1988 i formada
a l'inici per P. Pou, A. Caimari, X. Carbonell, J. Serra, B. Artigues, P. García, V. Capblanquet, J.
Valent i F. Marina. Més tard s'hi integren J. Ensenyat, M. Aguiló i Sydney, C. Mansker, J. Pérez de
Arévalo i J. Prohens.
Pel que fa als compositors que han format part de la història de la música del segle XX a les illes
Balears, seran exposats al punt 4. Els Compositors.
10
2.2. El món discogràfic a Mallorca.
Entre les discogràfiques pioneres de l'illa ens trobem a Fonal i Maller SA, que foren creades a
finals dels anys 60. Però el boom de les discogràfiques té lloc a la dècada dels vuitanta: en aquesta
època es crearen segells discogràfics com Digitals, Unió Músics i Blau. Al llarg dels anys 80 i dels
90, anaren sorgint diversos estudis i productores, com poden ser Swingmedia, la fusió Ona Digital,
Primeros Pasitos, Satie Produccions Audiovisuals, etc. Al segle XXI té lloc un altre boom, originat
per la irrupció de les noves tecnologies i la informàtica en la vida quotidiana. Aquest fet ha tingut
dues conseqüències que han afectat directament al mercat discogràfic: per una banda, ha generat
una gran proliferació d'estudis, des d’estudis 'casolans', passant per estudis semiprofessionals,
encara que també s'han creat estudis professionals d'una alta qualitat com poden ser Cas Músic o
Calma Estudis. L'altra conseqüència és la mort progressiva del cd, que s'ha anat substituint dins el
mercat discogràfic, per formats digitals presentats en diversos suports, incloent els virtuals. Aquest
és un dels motius pels quals he limitat el catàleg a format cd.
I perquè precisament, aquest és el format en què més han treballat les tres discogràfiques
responsables de la majoria dels enregistraments de música contemporània de les Illes Balears i que,
per tant, són les que s'inclouran al treball. Aquestes són: Unió Músics, Produccions Blau i Ona
digital. Es tracta de tres empreses que responen cadascuna a un perfil específic i diferenciat. Unió
Músics és el segell creat per ACA, que és una entitat pública amb un clar objectiu orientat a la
difusió de la cultura mediterrània dins l’àmbit autonòmic, nacional i internacional. Dins l’àmbit
privat tenim Produccions Blau que és una de les discogràfiques més antigues de l’illa. Es dedica
exclusivament a l’edició i producció d’enregistraments, per aquest motiu el seu equip és reduït
(només hi ha un representant: Miquel Àngel Sancho), encara que també és soci de Discmedi. Com a
productora, no gaudeix d’unes instal·lacions pròpies, sinó que ofereix als artistes un segell en el
qual editar i els proporciona les instal·lacions que s’ajustin més a les seves necessitats (lloguer
d’estudis i contractació de personal). Per acabar, ens trobem amb Ona Digital, que respon al perfil
d’estudi de gravació que ha creat el seu propi segell discogràfic, una iniciativa amb una gran
projecció dins l’àmbit audiovisual. Però, a part de les diferències, vegem un poc més detalladament
el perfil de cadascuna:
- Unió Músics.
Editora fonogràfica creada al 1979, pel compositor Antoni Caimari. Des de 1985, pertany a la
Fundació ACA. Ha enregistrat nombrosos discs, entre els quals podem destacar-ne la col·lecció
'Contemporanis de la Mediterrània', que ha editat una llarga llista de discs monogràfics d'alguns dels
11
compositors que han tingut una presència important a l'Encontre Internacional de Compositors.
- Ona Digital (Digitals/ Ona Edicions Musicals).
És una empresa destinada a la producció, edició i distribució discogràfica, fundada a l’any 1992, a
partir de la fusió de dues empreses: Ona edicions (Miquel Brunet) i Digitals (Toni Fernández).
Actualment la discogràfica està formada per un grup de professionals amb àmplia experiència, que
avala les produccions destinades a impulsar la creació audiovisual a les Illes. Formen part d’aquest
equip: Toni Fernández, Miquel Brunet, Cati Pons, Miquel Llinàs i Toni Muntatner.
Són responsables d’alguns dels enregistraments de música contemporània de les illes, com per
exemple: 5 Compositores Contemporànies, Josep Prohens Julià: Amalgama, Romà Alís: Obra per a
piano, Bernat Julià: Arrels, Antologia de Miniatures del S.XX de Compositors Mallorquins i Polacs
per a violí, Música de Cambra de compositors de les Illes Balears, entre d’altres.
* Actualment, des de l'any 2012, Ona i Digitals tornen a ser dues empreses independents, sota el
nom Ona Edicions i Digitals Pro.
- Produccions Blau.
Des de 1982, BLAU produeix i edita la majoria de discs de les Illes Balears. Blau ha contribuït a
l'increment del patrimoni musical, apostant per autors nous i revaloritzant tots els artistes que han
treballat per a la discogràfica amb la finalitat de donar a conèixer i promocionar la música de les
nostres illes.
La recuperació d’antigues produccions també ha esdevingut objectiu de la nostra discogràfica,
dedicant un espai important a la reedició de discs descatalogats o ja desapareguts com és el cas de
Maria del Mar Bonet o Guillem d’Efak.
L’any 1989, Blau va fundar a Barcelona, junt amb altres socis, l’editora i productora discogràfica
DISCMEDI SA. BLAU-DISCMEDI ha estat un dels precursors més importants del rock en català
(Els Pets, Lax’n’busto, Brams, etc), cosa que ha suposat l’èxit de molts grups i músics de l’àmbit de
parla catalana. El catàleg actual de Discmedi inclou prop de 2.000 títols, entre edicions pròpies i
distribucions exclusives, i abraça la majoria d’estils musicals d’arreu del món. Amb la producció del
disc Cuba le Canta a Serrat s’aconsegueix un gran èxit internacional amb la nominació a Grammy
Llatí 2005.
Blau participa juntament amb la seva empresa associada de Barcelona (Discmedi) a les fires
discogràfiques més importants del món: MIDEM de Cannes, el Festival WOMEX que es celebrà
cada any a un indret diferent, el Pop-Komm de Berlín o el Mercat de Música Viva de Vic. Així els
autors de les Balears tenen presència i van guanyant un espai en el panorama musical.
12
Es responsable d’enregistraments d’obres de Compositors de les Illes, tals com: obres de Jaume
Mas i Porcel, obres de Josep Prohens i Julià al disc AlmaStrings i d’altres compositors com David
León, M. A. Aguiló, Mercè Pons, Xavier Gelabert, Bartomeu Artigues.
13
3. Encontre Internacional de Compositors i Contemporanis de la
Mediterrània.
L'Encontre Internacional de Compositors i els enregistraments creats al seu entorn, sobretot els de
Contemporanis de la Mediterrània, són els que es presenten al treball. Per aquest motiu, no he
abandonat el terme 'contemporani', perquè és representatiu d'una estètica i d'un entorn sociocultural,
més que una franja cronològica de compositors. Encara que sí he delimitat una franja cronològica
alhora d'incloure els enregistraments, seleccionant els realitzats i editats en format cd entre les dates
1990-2010 (amb qualque excepció del 2011).
Anem a veure un poc més detalladament que és l'Encontre Internacional de Compositors i la
col·lecció Contemporanis de la Mediterrània, i la presència que hi han tingut els compositors
balears.
3.1. Encontre Internacional de Compositors.
Manifestació musical creada a Palma el 1980, pel compositor Antoni Caimari. Es celebra
anualment amb un mínim de tres participants, sobre els que es realitza un concert col·loqui
monogràfic, i que pertanyen cadascun a una de les tres generacions. Tres generacions, que al
principi dels 80 venien representades pels pares, primera generació i segona (més alguns de la
tercera), però que progressivament ha anat desplaçant-se a primera, segona i tercera generació. De
gran incidència en la música contemporània d'Espanya, al llarg de les seves edicions hi han
intervingut compositors molt significatius com Llorenç Galmés, Josep Mestres Quadreny, Josep
Soler, Luis de Pablo i Xavier Carbonell, entre d'altres. Alguns d'aquests compositors han escrit
obres amb la finalitat d'esser estrenades a l'Encontre. Des del 1985, és una de les activitats més
representatives de la Fundació ACA, en col·laboració amb diverses institucions locals,
autonòmiques i estatals.
A continuació tenim els participants balears de l'Encontre Internacional de Compositors, de les
edicions realitzades entre 1980 i 2011. Es podrà observar que fins a la desena edició no hi ha una
presència important de compositors balears i que a partir de l'edició de 1999 el nombre de
participants sofreix un augment significatiu.
- Encontre de Compositors I, 1980:
(0 balear/3 compositors contemporanis)
14
- Encontre de Compositors II, 1981:
1 balear/3 compositors contemporanis (Antoni Matheu).
- Encontre de Compositors III, 1982:
1 balear/4 compositors contemporanis (Llorenç Galmés).
- Encontre de Compositors IV, 1983:
(0 balears/3 compositors contemporanis)
- Encontre de Compositors V, 1984:
(0 balears/3 compositors contemporanis)
- Encontre de Compositors VI, 1985:
(0 balears/3 compositors contemporanis)
- Encontre de Compositors VII, 1986:
(0 balears/3 compositors contemporanis)
- Encontre de Compositors VIII, 1987:
(0 balears/3 compositors contemporanis)
- Encontre de Compositors IX, 1988:
(0 balears/3 compositors contemporanis)
- Encontre de Compositors X, 1989:
2 balears/6 compositors contemporanis (Llorenç Galmés i Xavier Carbonell).
- Encontre de Compositors XI, 1990:
1 balear/6 compositors contemporanis (Sidney d'Agvilo).
- Encontre de Compositors XII, 1991:
1 balear/10 compositors contemporanis (Joan Valent).
- Encontre de Compositors XIII, 1992:
1 balear/3 compositors contemporanis (Joan Serra).
- Encontre de Compositors XIV, 1993:
2 balears/7 compositors contemporanis (Jaume Mas Porcel i Bartomeu Artigues).
- Encontre de Compositors XV, 1994:
(0 balears/4 compositors contemporanis)
15
- Encontre de Compositors XVI, 1995:
1 balear/4 compositors contemporanis (Antoni Martorell).
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illa de Mallorca XVII, 1996:
4 balears/11 compositors contemporaniss (Josep Prohens, Antoni Caimari, Xavier Carbonell i
Bartomeu Artigues).
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illa de Mallorca XVIII, 1997:
8 balears/13 compositors contemporanis (Javier Pérez de Arévalo, Isabel Piera, Miquel Vicens,
Maties Far, Xavier Carbonell, Joan Serra, Bartomeu Artigues i Bernat Julià).
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illa de Mallorca XIX, 1998:
7 balears/11 compositors contemporanis (Antoni Matheu, Antoni Martorell, Xavier Carbonell,
Tomeu Poquet, Armando Lorente, Tomeu Artigues i Mercè Pons).
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illa de Mallorca XX, 1999:
10 compositors balears/20 músics contemporanis (Joan Pol, Francesc Garau, Bartomeu
Calatayud, Antoni Mestres, Baltasar Samper, Anthony Bonner, Rosa Rodríguez, Xavier
Carbonell, Joan Serra i Bartomeu Artigues).
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illa de Mallorca XXI, 2000:
8 compositors balears/21 músics contemporanis (Roma Alis, Antoni Caimari, Miquel Capllonch,
Xavier Carbonell, Antoni Colomar, Maties Far, Rosa Rodríguez i Miquel Vicensastre).
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXII, 2001:
7 compositors balears/25 músics contemporanis (Andreu Bennàssar, Pere Tintorer, Pere Pou,
Miquel Vicensastre, Antoni Caimari, Joan Serra i Javier Pérez de Arévalo).
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXIII, 2002:
14 compositors balears/48 músics (Xavier Gelabert, Xavier Carbonell, Antoni Caimari, Miquel
Vicensastre, Josep Prohens, Javier Pérez de Arévalo, Bartomeu Artigues, Antoni Parera Fons,
Antoni Colomar, Maties Far, Miki Campins, Carme Fernández, Nigel Carter i Tomé Olivés).
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXIV, 2003:
15 compositors balears/37 músics (Antoni Caimari, Bartomeu Artigues, Miquel Vicensastre,
Xavier Carbonell, Xavier Gelabert, Josep Prohens, Pere Pou, Maties Far, Antoni Colomar,
Mònica Oliver, Miquel Barceló, Miquel Bauzà, Mercedes Guibelalde, Juanjo Guillem i Javier
Pérez de Arévalo).
16
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXV, 2004:
19 compositors balears/31 músics (Francesc Garau, Antoni Mestres, Bartomeu Calatayud, Jaume
Mas Porcel, Joan Serra, Xavier Carbonell, Xavier Gelabert, Le Ciel Afònic, Miquel Vicensastre,
Antoni Colomar, Bartomeu Artigues, Josep Prohens, Javier Pérez de Arévalo, Mercedes
Guibelalde, Antoni Coll, Maria Francisca Danús, Daniel Salom, Miquel Bauçà i Damià Salas).
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXVI, 2005:
5 compositors balears/43 músics (Josep Prohens, Xavier gelabert, Bartomeu Artigues, Antoni
Colomar i Javier Pérez de Arévalo).
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXVII, 2006:
9 compositors balears/39 músics (Josep Prohens, Bartomeu Artigues, Javier Argumal, Xavier
Carbonell, Xavier Gelabert, Mateu Malondra, Carme Fernàndez. Miquel Vicensastre i Maties
Far).
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXVIII, 2007:
6 compositors balears/27 músics (Xavier Gelabert, Xavier Carbonell, Aguiló, Bartomeu Artigues,
Mateu Malondra i Antoni Colomar).
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXIX, 2008:
11 compositors balears/32 artistes (Bartomeu Artigues, Mercedes Guibelalde, Antoni Colomar,
Miquel Vicensastre, Xavier Carbonell, Antoni Caimari, Xavier Gelabert, Javier Pérez de Arévalo,
Antoni Parera Fons, Antoni Martorell i Antoni Matheu(.
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXX, 2009:
12 compositors balears/71 artistes (Antoni Matheu, Jaume Mas Porcel, Antoni Martorell, Mateu
Malondra, Antoni Caimari, Joan Serra, Montse Orfila, Anthony Bonner, Pedro Servera, Miquel
Àngel Roig-Francolí, Pere Pou i Xavier Carbonell).
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXXI, 2010:
6 compositors balears/54 artistes (Joan Serra, Antoni Colomar, Bartomeu Artigues, Xavier
Carbonell, Carme Fernández Vidal i Anthony Bonner).
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXXII, 2011:
4 compositors balears/41 artistes (Xavier Carbonell, Joan Serra, David León i Antoni Matheu).
17
3.2. Contemporanis de la Mediterrània.
Contemporanis de la Mediterrània és una col·lecció de discs que edita el segell UM, on ens
trobem amb àlbums monogràfics d'alguns dels compositors que han participat a l'Encontre
Internacional de Compositors. Fins al moment, ens trobem enregistrats i editats els següents
números:
- Contemporanis de la Mediterrània 1: Xavier Carbonell [UM-CD33].
- Contemporanis de la Mediterrània 2: Joan Carles Martínez [UM-CD34].
- Contemporanis de la Mediterrània 3: Bartomeu Artigues [UM-CD39].
- Contemporanis de la Mediterrània 4: Luca Lombardi [UM-CD40].
- Contemporanis de la Mediterrània 5: Joan Serra [UM-CD53].
- Contemporanis de la Mediterrània 6: Javier Pérez de Arévalo [UM-CD54] .
- Contemporanis de la Mediterrània 7: David Padrós [UM-CD59].
- Contemporanis de la Mediterrània 8: Confluències [UM-CD60].
- Contemporanis de la Mediterrània 9: Massimo Botter [UM-CD72].
- Contemporanis de la Mediterrània 10: Antoni Caimari [UM-CD73].
- Contemporanis de la Mediterrània 11: Josep Prohens [UM-CD78].
- Contemporanis de la Mediterrània 12: Luciano Berio [UM-CD79].
- Contemporanis de la Mediterrània 13: Massimo Lauricella [UM-CD96].
- Contemporanis de la Mediterrània 14: Miquel Vicensastre [UM-CD95].
- Contemporanis de la Mediterrània 15: Llorenç Balsach [UM-CD104].
- Contemporanis de la Mediterrània 16: Carles Guinovart [UM-CD105].
- Contemporanis de la Mediterrània 17: Antoni Colomar [UM-CD112].
- Contemporanis de la Mediterrània 18: Ítaca –Compositors de València– [UM-CD113].
- Contemporanis de la Mediterrània 19: [UM-CD116].
- Contemporanis de la Mediterrània 20: Punt i Apart –Juan Izquierdo i Pilar Subirà– [UM-CD117].
Molts d'aquests discs estan dedicats a compositors balears contemporanis, però a part d'aquesta
col.lecció, Unió Músics ha editat més discs d'aquestes característiques, que també s'han inclòs al
treball. Així com algunes edicions d'Ona Digital i de Blau, que formen part dels compositors
d'aquest cercle creat pels Encontres de Compositors.
18
4. Els Compositors.
Pel que fa als compositors que han format part de la història de la música del segle XX a les illes
Balears, podem agrupar-los en vàries generacions. Com per exemple, les que proposa la Història de
la Música Catalana, Valenciana i Balear:
- Compositors de la postguerra: Els primers símptomes de recuperació de la normalitat en les
activitats musicals té lloc al principi dels anys quaranta. Reprenen llavors les seves carreres alguns
compositors que formarien part d'aquesta primera generació de músics de postguerra; entre ells
mereixen menció especial els mallorquins Jaume Mas Porcel (Ciutat de Mallorca 1909 – Alacant
1993), Deseado Mercadal i Bagur (Maó 1911-2000), Bartomeu Artigues i Febrer (Felanitx 1915-
1996), Ramon Ballester (Son Servera 1919), Bernat Julià Rosselló (Felanitx 1922) i Miquel Aguiló
i Capllonch (Inca 1924).
- Compositors balears del 50: Coetanis dels compositors catalans i valencians del 50 són Romà Alís
(Mallorca 1931 – Madrid 2006), Antoni Matheu (La Vileta 1933-1984) i Ramon Codina Bonet
(Manacor 1936).
- Compositors dels anys setanta i darreres promocions: d'aquest grup, que és més nombrós
destaquen Antoni Caimari (Sa Pobla 1943), Antoni Mulet Barceló (Algaida 1943), Antoni Alomar
Perelló (Llubí 1946 – Inca 1989) i Juliàn Llinàs-Mascaró (Mallorca 1948 – Segovia 1993).
Sota el meu punt de vista, aquesta divisió és un poc deficient i no l'intentaré completar, però
n'exposaré una altra que crec que s'ajusta més a les necessitats del treball. Alhora d'organitzar
aquests grups he tingut en compte la data de naixement dels autors, i no l’època en què han realitzat
la seva tasca compositiva.
- Generació dels pares (principi del SXX-1940).
- Primera Generació (1940-1955): els pioners.
- Segona Generació (1955-1970): els creadors.
- Tercera Generació (1970-1985): generació jove.
A continuació presentaré els compositors que formen part d'aquestes generacions i que, a més,
han realitzat alguns dels enregistraments sorgits entorn a l'Encontre Internacional de Compositors.
Crear una línia entre els compositors que reunien les condicions per incloure’ls al treball i els que
no, no ha estat fàcil. Probablement, es podrien incloure altres compositors que en principi foren
descartats per cronologia o per falta de material enregistrat, com poden ser Joan M Thomàs, Llorenç
Galmés, David León, Xavier Gelabert,... però crec que aquesta n'és una mostra representativa.
19
4.1. La Generació dels pares (principis del SXX, fins al 1940).
Aquesta és la generació més irregular cronològicament, probablement s'hauria de dividir en dues.
Però és presentada en grup, com a precedent de les generacions que els seguiran, grans
protagonistes dels enregistraments. En aquest grup trobem als responsables de la creació musical i
de la dinamització sociocultural de principis de segle. Es tracta dels compositors que participaren en
la formació del Conservatori, a més d'altres grups i actes musicals (com l'Orquestra Simfònica, La
Capella Mallorquina,...) i que han estat els grans mestres de les generacions de compositors que els
segueixen. Entre ells trobem a Jaume Mas Porcel, Joan Ma Thomàs, Antoni Martorell, Bernat Julià,
Romà Alís i Antoni Matheu, Llorenç Galmés, entre d'altres.
- Jaume Mas Porcel (Palma, 1909 – Alacant, 1993).
Compositor i pianista mallorquí. Inicià els estudis musicals amb M. Negre i acabà la carrera de
piano a Madrid sota el mestratge de J. Tragó. L’any 1926 viatjà a París; en aquesta ciutat estudià a
l’École de Normale de Musique, amplià els estudis amb A. Cortot i M. Juliard de Guéraldi, i estudià
clavicèmbal amb W. Landowska. El 1930 tornà a Mallorca, on dedicà grans energies a
l’ensenyament pianístic. Des dels anys trenta realitzà nombrosos concerts a les Balears i a la
Península, i també a França, Suïssa, Àustria i Itàlia. Fou el creador del Trio Mallorca i promotor del
Primer Concurs Internacional “Frederich Chopin a Valldemossa”. L’any 1961 es traslladà a Alacant,
ciutat on el 1970 ocupà la càtedra de clavicèmbal a l’Institut Musical Òscar Esplà. El 1983 li fou
concedida la Creu d’Alfons X el Savi. Creà més de setanta obres, de les quals destaquen la Suite
mallorquina per a orquestra, la Cantata lul.liana (veus, cor i orquestra), l’òpera El castell d’iràs i
no tornaràs, diverses obres corals i nombroses composicions pianístiques. Entre aquestes darreres
brillen per la seva singularitat: Metéores (1935), Hommage à Maurice Ravel (1937), les 17
Sonatines, les Variacions tonals sobre un tema serial (1965) i les Deu Sintonies.
La majoria d'obres que trobem pertanyen al repertori pianístic de l'autor i moltes d'elles compten
amb més d'una interpretació. Les trobem repartides en dos discs monogràfics i en àlbums on
participen varis autors. Els monogràfics són: Obres per a piano [BP- 1999] i Obres per a piano i
Cançons [UM-CD124]. La resta d’obres enregistrades:
- Météores i Hommage à Maurice Ravel. VVAA: Piano Promenade [Produccions Blau, 2006].
- Chansons Amoureuses, text Paul Verlain. VVAA: Maria José Montiel – Miquel Estelrich [Blau
Producciones, 2009].
- 4 Sonatines: Sonatina de Maig, Sonatina Rosa, Sonatina Deportiva i Sonatina en Blues. VVAA:
Música Pianística Balear [UM-CD69].
20
- Xeremia Llunyana, Sintonia n.8, Sintonia n.5 i Sonatina de Nadal, per a guitarra. VVAA:
Compositors de l'Illa de Mallorca 2 [UM-CD88].
La seva música s'ha programat en varies ocasions a l'Encontre Internacional de Compositors: XIV
(1993), XXV (2004), XXX (2009) i XXXII (2011).
- Antoni Martorell i Miralles (Montuïri, 1913 – Palma 2009).
Organista i compositor mallorquí. Inicià els primer estudis musicals a Montuïri i després al
Col·legi de la Porcíncula de Palma. L'any 1928 ingressà al Terç Ordre Regular de Sant Francesc.
Acabats els estudis filosòfics fou enviat a Roma, on es llicencià en teologia. El 1937 s'ordenà de
sacerdot. De retorn a Palma, continuà els estudis musicals al conservatori amb J.M. Thomàs, J.
Roig, R. Vich i P. Segura. Traslladat novament a Roma, perfeccionà els seus coneixements a
l'Institut Pontifici de Música Sacra amb els mestres L. Refice, D. Suñol, D. Gajard, H. Anglès, E.
Moricone i C. Dobici, i es diplomà en composició, cant gregorià i musicologia. La seva tesi es titulà
Les formes gregorianes a l'Himnòdia de T.L. De Victòria. Des del 1950 exercí nombrosos càrrecs a
Roma, i responsabilitats en l'ordre franciscà. El 1965 fou citat per Pau VI per a formar part de la
Comissió Diocesana de Música Sacra. L'any 1969 fundà a Roma els “Corsi d'Aggiornamento
liturgico-musicali” a la Universitat del Laterà. Entre el 1969 i el 1982 organitzà a Palma les
“Setmanes Pastorals de Música”, destinades a crear un repertori vernacle a l’Església de Mallorca.
Retornà definitivament a l'illa el 1982. La seva producció ha estat centrada majoritàriament en la
temàtica religiosa i organística, i inspirada en el folklore de l'illa. És autor de nombroses
composicions per a piano, orgue, lieder, cor amb acompanyament instrumental, conjunts de corda
diversos, orquestra de cordes, com també de dos concerts per a fagot, piano, trompeta i orgue.
És Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma, Fill
Il·lustre de Montuïri, guardonat amb Medalla d'or al Mèrit del Consell de Mallorca, distingit amb el
premi Josep Ma. Llompart de l'Obra Cultural Balear.
Les obres de l'autor les trobem enregistrades en dos segells i la interpretació corre a càrrec de dos
pianistes: Joan Roig (U.M.) i Bartomeu Jaume (Ona-Blau). El disc editat per Ona digitals i produït
per Blau és el monogràfic: Danses populars de les Illes Balears [BP-CD179]. Amb el Segell d'Unió
Músics, amb qui ha editat més discs, ens trobem els següents monogràfics: Sempreviva, Cançons
populars per al petit pianista [UM-CD23], Obres per a piano [UM-CD27]. També s'inclou la seva
obra Llebeig, preludi mariner, al disc Música Pianística Balear [UM-CD69].
Ha participat en diverses ocasions a l'Encontre Internacional de Compositors i la seva música s'ha
21
programat en les següents edicions: XVI (1995), XIX (1998), XXIX (2008), XXX (2009), XXXII
(2011).
- Bernat Julià Rosselló (Felanitx, 1922).
Neix a Felanitx, l'any 1922. Als sis anys va començar els estudis musicals amb el mestre
Bartomeu Vich. Als dotze, ingressà al seminari, on va exercir d'organista i director de la “Schola
Cantorum”, simultaniejant la formació en l'estudi del piano amb el mestre Antoni Torrandell i
d'Harmonia amb Rafel Vich, organista de la catedral.
Al 1953 es traslladà a Solesmes per a aprofundir en el Cant Gregorià i la Pal.leografia Musical
amb Pierre Gajard i Pierre Cardin. Al 1963 aconseguí el títol superior de piano al Conservatori de
València, traslladant-se el mateix any a Roma, becat per la “Fundació March”. A l'Institut Pontifici
de Música.
Rep lliçons de Bartolicci i Petrassi (composició), Santini i Germani (orgue) i Baratta (gregorià).
És el primer espanyol que obté el Premi d'Honor de Composició. Assoleix també el Magister de
Cant Gregorià i Doctorat en Teologia per la Universitat Urbaniana. Els estius, entre 1954 i 1958,
assisteix a les classes d'orquestració i direcció d'orquestra de Malcom Sargent a Londres i d'orgue
de Hans Bachen a Colònia.
El 1970 creà la Setmana Internacional d'Orgue considerada com a pionera a Europa; el 1975 e el
Concurs Internacional de Guitarra “Andrés Segovia”, el 1981 des del Conservatori impulsà la
creació del Concurs Internacional de Piano “Frederic Chopin”.
Amb ocasió del 150 aniversari de l'arribada de Chopin a Mallorca, l'ambaixador de Polònia
Marian Renke, valorant l'activitat “chopiniana” de Bernat Julià, li imposà la Medalla del Mèrit
Cultural, la més alta distinció del Govern Polac.
Gràcies a les seves gestions, el 1977, el Conservatori Elemental fou elevat a la categoria de
Professional, del qual ha estat director i professor. La “Societé de Ciencies, Arts et Lettres” de París
li atorgà la Medalla d'Argent per un treball sobre l'accent en la música folklòrica i en el cant
gregorià.
Ha estat president de la Comissió Diocesana de Música. Per oposició, guanyà la plaça de Mestre
de Capella i més tard la de Canonge Perfecte de Música de la Catedral i des de 1980 és membre de
número de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma. Per la seva contribució a la vida
musical de Mallorca, el 1991 se li va concedir la Medalla del Parlament Balear i la Medalla d'Or del
Govern Balear.
El seu catàleg el conformen més de 250 obres, i comprenen la formació, solista (piano, orgue,
guitarra), coral i orquestral. Destaquen les 12 obres per a gran orquestra, entre elles el Pi de
22
Formentor per a soprano, cor i orquestra, com també algunes partitures corals i organístiques.
Ha mantingut una estreta relació amb músics nacionals i estrangers dels quals ha rebut també
consells. Cal destacar Ernesto Halffter, Xavier Montsalvatge, Antón García-Abril, Andrés Segovia,
Goffredo Petrassi, Angelo Gilardino i d'altres.
És un dels compositors que ha editat més discs monogràfics, degut a la seva llarga trajectòria.
Aquest són:
- Bernat Julià: Arrels, 24 obres per a piano sobre el folklore balear [OD-CD23].
- Bernat Julià: Obras para órgano sobre temas gregorianos [OD-CD77].
- Bernat Julià: Obres per a guitarra [OD-CD140].
- Bernat Julià: El pi de Formentor/Dansa Guerrera el Foner [OD-CD166].
- Bernat Julià: Nuredunna, Cantata per a orquestra, solistes i cor, [OD-CD167]
- Bernat Julià: Obres per a piano, [UM-CD36].
També trobem algunes de les seves obres enregistrades a discs de participació col·lectiva, com
l'obra Romàntica, que s'inclou a Música Pianística Balear [UM-CD69], Nostàlgia, per a guitarra, a
l'àlbum Compositors de l'Illa de Mallorca 2 [UM-CD88].
Ha participat en una ocasió a l'Encontre Internacional de Compositors-Festival Illa de Mallorca
XVIII, 1997.
- Anthony Bonner (Nova York/Mallorca 1928)
Neix a Nova York, l'any 1928. Llicenciat en teoria musical i composició per la universitat de
Harvard, al 1950 resideix uns quants anys a París i estudia al Conservatori de Música. Al 1954 es
trasllada a Mallorca. A finals dels anys 50 torna a viure un any a Nova York, on treballa com a crític
musical per al New York Herlad Tribune. L'any 1959 estableix la seva residència definitiva a
Mallorca.
A partir dels 60, un cop instal·lat a Mallorca, combina la tasca de compositor amb la de traductor,
tasques que mantindrà al llarg dels anys, però que de cada vegada estaran més vinculades a la seva
participació amb el GOB i amb la Schola Lullistica, de la qual n'ha estat vice-rector al 1993 i rector
al 1996. Ha estat president interinsular del GOB entre 1980 i 1997, també a traduït varis llibres
relacionats amb la natura. Elegit Magister de la Maioricensis Schola Lullistica l'any 1977, aquesta
època marca una clara vinculació de la tasca de l'autor amb els estudis Lullians, tradueix varis
llibres, dirigeix algunes edicions i revistes. Al 1994 es anomenat Doctor Honoris Causa de la
Albert-Ludwigs- Universitat de Freiburg mi Breisgau i, l'any següent, de la Universitat de
Barcelona.
23
Ha enregistrat Three Songs Op.1, per a soprano i grup instrumental, al disc de varis autors: Conjunt
Instrumental Encontres, Compositors Balears [UM-CD61].
També ha participat en algunes edicions dels Encontres de Compositors: XXX (2009) i XXXI
(2010).
- Romà Alís Flores (Palma 1931-Madrid 2006).
Compositor mallorquí. Estudià a Barcelona amb els mestres Millet, Pich i Santasusana, Gibert i
Camins, Zamacois i Toldrà. Fou catedràtic de Contrapunt i Fuga al Conservatori Superior de Sevilla
i de Composició al Conservatori Superior de Música de Madrid. Ha guanyat nombrosos premis de
Composició, entre els quals destaquem el Primer Gran Premi Internacional de Composició
Divonneles-Bains de París, el de Creativitat de Ginebra, el Premi Alemany i Vall de Barcelona, el
de Art de la Diputació de Sevilla, el de Creativitat de la Fundació Joan March i el Premi Onda de
Emissores Internacionals Radiofòniques; a més, fou finalista del Premio Príncipe de Asturias de las
Artes. Ha rebut encàrrecs d’obres de l’Orquestra de Barcelona, de la Nacional d’Espanya,
Simfònica de Balears, de la d’Astúries, del Festival Internacional de Barcelona, de la Setmana de
Música Religiosa de Cuenca, de Radio Nacional i de la Comunitat de Madrid, entre d’altres. La
seva producció, de tendència eclèctica, és abundantíssima: ha composta fins a 189 peces. La seva
obra inclou nombrosos gèneres i diferents combinacions instrumentals, a més de música per a
cinema. Per encàrrec del duo de piano Díaz-Mut, composa la seva darrera obra Variaciones sobre
un preludio de F. Chopin Op.233, estrenat al Festival F. Chopin de Valldemosa (2006).
L'intérpret Albert Díaz és el responsable de l'enregistrament de varis discs monogràfics de Romà
Alís: Obra per a piano [OD-CD120] i Obra integral per a piano, [OD-CD259]. A més, trobem
l'obra Quatre imatges de Mallorca, Op. 197, al disc de varis autors: Conjunt Instrumental Encon-
tres, Compositors Balears, [UM-CD61].
L'any 2000 participà a l'Encontre de Compositors XXI.
- Antoni Matheu i Mulet (La Vileta, 1933 – Palma, 1984).
Organista i compositor mallorquí. Començà els estudis musicals l’any 1939. Estudià al Seminari
Conciliar de Sant Pere de Palma , i fou ordenat de prevere el 1956. Desenvolupà les carreres de
piano, orgue i composició a Palma, València, Barcelona i Haarlem (Holanda). Fou deixeble d’A.
Torrandell, R. de la Riba, M. Torrent, J. Poch, X. Montsalvatge, A. Heiller, i L. F. Tagliavini.
Posteriorment fou nomenat organista titular de la Seu de Palma, càrrec que exercí fins al 1984, i fou
24
professor al Conservatori Professional de Música de les Balears. Realitzà nombrosos concerts
d’orgue, tasca que culminà amb un recital a Notre-Dame de París al 1973. Fou autor de més d’un
centenar d’obres amb composicions per a orquestra, cambra, cor, veu amb acompanyament i peces
per a instrument sol- piano, orgue i clavicémbal-. La seva producció significà en el panorama
cultural de Mallorca un heroic esforç renovador, tant en l’estètica com en l’estructura sonora.
Matheu desenvolupà un llenguatge singular on amb personalitat explorà territoris pre-tonals, modals
i atonals.
En el seu catàleg destaquem: Visions Tristes, per a piano (1979), Ecce sic Benedicetur (1980),
Suite als vells orgues mallorquins, per a orgue (1983), Missa per a Lector i versets d’orgue (1983),
Concert per a piano i orquestra (1984) i la cantata La Gran Alcina de Mossa.
Trobem dues obres de l'autor enregistrades en discs col·lectius. Aquestes són: Peça per a
guitarra, que s'inclou al disc Compositors de l'Illa de Mallorca 1 [UM-CD3], i Veus que duen les
ones, per a piano, a l'àlbum Música Pianística Balear [UM-CD69].
La seva obra ha estat programada a les següents edicions de l'Encontre Internacional de
Compositors: II (1981), XIX (1998), XXIX (2008), XXX (2009), XXXII (2011) i XXXIII (2012).
4.2. Primera Generació de Compositors (1940-1955).
És la generació que dóna pas a la segona meitat del segle XX. Criada en la postguerra, es
caracteritza per un compromís ferm amb totes les formes de creació musical i un gran respecte per
l'herència rebuda dels pares, però també per una gran ànsia per a crear i explorar els nous camins
que proposa aquesta segona meitat de segle (una realitat totalment desconeguda). Amb una actitud
aperturista i activista, aquesta generació ha donat fruit a nous perfils de compositors/músics, com
són: Antoni Caimari (compositor/intèrpret de la seva obra -que només enregistra-, fundador d'ACA,
dels Encontres, creador del segell discogràfic Unió Músics), Antoni Parera Fons
(compositor/intèrpret de la seva obra -en algunes ocasions-, productor i editor discogràfic) i Xavier
Carbonell (compositor, intèrpret, musicòleg, dedicat també al món de la pedagogia).
- Antoni Caimari Alomar (Sa Pobla, 1943).
Neix a Sa Pobla, el 14 de Novembre de 1943. Al 1958 comença les seves investigacions
pianístiques, iniciant-se en la composició.
AL llarg de la seva joventut coneix els mètodes convencionals de la música i intenta entrar en
contacte amb les institucions d'ensenyament musical. La clara consciència dels seus valors, la
25
urgència existencial i l'embotament de l'ambient van ocasionar que desistís ràpidament de tals
intents. A partir d'aquí analitza en profunditat l'obra de Chopin i Mompou, arribant a la conclusió
radical de la no utilització de la partitura i decideix treballar el sò en directe. Així neixen les seves
primeres composicions, en les que utilitza la cinta magnètica com a grafisme musical.
Posteriors contactes amb Cristobal Halffter i amb l'obra de John Cage, el porten a conclusions que
seran decisives per a la seva música i a compondre, al 1975, les primeres obres per a “piano no
convencional”.
Després d'entrar en contacte, a Barcelona, amb el Grup Instrumental Català i amb els compositors
del seu entorn (Llorenç Balsach, Josep Ma Mestres Quadreny, Eduardo Polonio, Carles Santos, etc),
empren una gran tasca compositiva i també de promoció de la nova música de la qual sorgeix, sota
el seu impuls, la creació del segell discogràfic U.M./Unió Músics, produint el seu primer disc. Més
tard a Madrid contacta amb Llorenç Barber i poc després, una vegada confirmades amb aquesta
entrevista les seves intuïcions, decideix organitzar l'important festival “Encontre de Compositors I”,
Sa Pobla-Mallorca 1980, que es ve celebrant anualment des de llavors, a la ciutat de Palma. AL
1985 es constitueix i es legalitza la Fundació A.C.A./Àrea Creació Acústica. Des dels seus inicis,
com a president fundador, es dedica plenament a desenvolupar els objectius fundacionals.
Al 1988, juntament amb altres compositors, participa en la creació de l'Associació de Compositors
de les Illes Balears-ACIB, de la que n'és vicepresident.
A partir de 1980 comença a difondre els seus treballs a Espanya i a l’estranger. Aquest mateix any
a Viena, contacta amb Dieter Kaufmann, i presenta algunes de les seves obres a la sala
electroacústica Motiva Studio, i a València al “Ensems 80”. Al 1981 participa al “II Festival de la
Libre Expresión Sonora” a Madrid. Al 1984 torna a participar al festival “Ensems” de València. Cal
destacar també, la seva participació al 1990 a la “III Setmana Internacional de Música
Contemporània” a Barcelona. A més, les seves obres s'emeten amb regularitat a Radio Nacional de
Espanya, desde 1977.
La seva presència en la vida musical de Mallorca ha estat naturalment contínua. Entre les seves
activitats cal destacar la col·laboració al 1984 amb el “Centre d'Experimentació Teatral” de la
Universitat de les Illes Balears, amb l'obra Tot esperant... i l'estrena de Gàbies dins del marc d'una
exposició interdisciplinar amb Ben Jakober, Miguel Velasco i Basilio Baltasr, en la Galeria Privat de
Palma de Mallorca. Al 1985 la Societat Mallorquina de Guitarra organitza un concert electroacústic
dedicat a les seves obres. Al 1987 interpreta, en primera audició, el seu important cicle per a piano
Anàlisis breus, presentat per el compositor Josep Ma Mestres Quadreny, dins del marc de
l'exposició dels Poemas espaciales, de Eduardo Scala, Col.legi Oficial d'Arquitectes de les Balears.
En la música d'Antoni Caimari es distingeixen tres formes de composició: les denominades
26
electroacústiques, compostes a partir de materials de diverses fonts sonores manipulats
posteriorment; les obres per a piano no convencional, sotmès a tot tipus de manipulacions; i les
obres per a piano, que constitueixen la major aportació. Una particular concepció de la “Infinitut”
de tota obra, l'ha portat a anomenar les seves obres “esbós”. Al seu catàleg ha substituït, per tant, el
“op.” de opus per “eb.” d'esbós. Actualment el seu catàleg comprèn més de dues-centes obres.
Tota la seva obra la trobam enregistrada, com a conseqüència de l'abolició de la partitura i l'ús del
disc com a suport. Amb el segell UM, del qual n'és creador, ha editat aquests discs monogràfics:
Tendències [UM-CD6], Música per a 12 poemes de Joan March Cencillo, In memoriam [UM-
CD11], Música Blanca [UM-CD50], L'Entorn Natural, homenatge a La Trapa, [UM-CD51], Teix
sóc, de tots els cants de la meva terra, Contemporanis de la Mediterrània 10, [UM-CD73] i CLAM,
homenatge als infants d'Àfrica, [UM-CD80]. A més, trobem l'obra 3 Peces per a piano, eb. 117
(1984), a Webern, al disc col·lectiu Música Pianística Balear / Balearic Piano Music [UM-CD69].
Fundador de l'Encontre Internacional de compositors, ha participat en totes les edicions del
festival com a tal, però també ho ha fet com a compositor en les següents ocasions: XVII (1996),
XXI (2000), XXII (2001), XXIII (2002), XXIV (2003), XXVI (2005), XXIX (2008), XXX (2009) i
XXXII (2011).
- Antoni Parera Fons (Manacor, 1943).
Neix a Manacor, Mallorca, l'any 1943. Va iniciar la seca formació als conservatoris de Palma de
Mallorca i Superior de València i posteriorment va rebre lliçons de piano de Rosa Sabater.
VA tenir els primers èxits als anys seixanta i setanta com a cantautor, rebent premis nacionals i
internacionals, amb títols emblemàtics com Les Muntanyes, Tot ja és mort, T'estim i t'estimaré, etc.
Com un dels productors discogràfics més considerats del país ha produït centenars
d'enregistraments, amb un gran nombre de intèrprets, orquestres i directors, entre els quals
destaquen produccions realitzades per a Josep Carreras, Jaume Aragall, Joan Pons, Ma. Dolores
Pradera, Antoni Ros Marbà, Josep Pons, Víctor Pablo Pérez, ONE, OBC, i molts d'altres. També ha
dirigit la col·lecció Zarzuela amb enregistraments històrics que comptaven amb la participació
d'Alfredo Kraus, Plácido Domingo i María Bayo.
La seva obra consta de més de 250 títols enregistrats, molts d'ells cançons o cicles de cançons
escrits per encàrrec dels seus intèrprets, entre els quals trobem: José van Dam, Monserrat Caballé,
Josep Carreras, Joan Pons, Núria Feliu, Ma Dolores Pradera, etc.
Els darrers anys incrementa la seva activitat com a compositor, rebent nombrosos encàrrecs per a
escriure música simfònica, òpera, música coral, cantates, cançons orquestrals i música de cambra.
27
Ha editat tres àlbums monogràfics amb els segells de les illes: Geografies de l'ànima, Maia Planas
canta a Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera [Produccions Blau, 2006], El darrer viatge, Sis
cançons sobre textos de Guillem d'Efak [Blau Producciones, 2007] i Enllà del Mar [Blau
Producciones, 2007]. També trobam vàries obres de l'autor als discs Música i Mots [Blau
Producciones, 2008] i Maria José Montiel – Miquel Estelrich [Blau Producciones, 2009].
Ha participat en dues edicions de l'Encontre Internacional de Compositors: XXIII (2002) i XXIX
(2008).
- Xavier Carbonell Castell (Barcelona/Palma d eMallorca, 1952).
Compositor nascut a Barcelona l'any 1952. Es formà musicalment al Conservatori del Liceu de la
mateixa ciutat, on estudià piano amb Pere Vallribera, música de cambra amb Maria Canela i
musicologia amb Josep Maria Llorens. Posteriorment amplià els seus coneixements amb Joan
Guinjoan, Corium Aharonian i Luigi Nono, entre d'altres. El 1982 traslladà la seva residència a
Mallorca, i inicià la seva carrera de concertista, com a solista o formant part de conjunts de cambra
com ara la Camerata Instrumental de la Universitat de les Illes Balears, o la Camerata Vocale. Com
a pedagog, cal destacar la tasca que ha realitzat desde l'Escola de Pedagogia Musical de Ciutat i la
creació del Taller de Composició, a Palma, com també la direcció dels Encontres de Joves
Estudiants de Música de Soller. Desde 1996 és professor del Conservatori de Música i Dansa de
Balears. Ha esta membre fundador de l'Institut Pau Villalonga de Musicologia, des d'on ha
col·laborat en l'elaboració d'un corpus de la iconografia musical i d'instruments antics, i en la
confecció dels catàlegs dels fons musicals dels arxius de Mallorca. També ha publicat articles sobre
el món de la música en nombrosos seminaris i revistes. La seva producció compositiva comprèn un
centenar d'obres escrites per a diferents formacions instrumentals, vocals i electroacústiques. Moltes
de les peces han estat incorporades als repertoris de solistes com Xavier Prohens, Eun Soo o Josep
R. Hernández, entre d'altres, i de formacions com el Quartet de Corda de Varsòvia, el Percussion-
Art o l'Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma. Del seu catàleg destaquen els títols: 7
Homenatges (1977), Colomers (1983), Thopos (1990), El munt d'ulleres (1995) i Avern (1999).
La majoria d'obres que ha enregistrat, les trobem al CD monogràfic de l'autor: Fonoll Marí –
Crithmum Maritimum, Contemporanis de la Mediterrània 1, [UM-CD33]. Encara que també trobem
una llarga llista d'obres enregistrades a discs de varis autors:
- Serè. VVAA: Compositors de l'Illa de Mallorca 1, [UM-CD3].
- Tertia Pars i Hai. VVAA: Conjunt Instrumental Encontres, Compositors Balears, [UM-CD61].
- Ulls per a piano, 1ª L'esguard de l'òliba. VVAA: Música Pianística Balear [UM-CD69].
28
- L'Esfera Translúcida. VVAA: Conjunt Instrumental Contemporani de l'Orquestra Simfònica de
les Illes Balears [UM-CD82].
- ...des de l'escàpola claror de les cuques. VVAA: Compositors de l'Illa de Mallorca 2, [UM-
CD88].
- Cap de Canto per a flauta i piano. VVAA: Clàssics i novetats Mediterrànies del Segle XX, [UM-
CD99].
- Pes Forat des Moix, per a marimba. VVAA: Pes Forat des Moix [UM-CD115].
Amb una gran presència a l'Encontre Internacional de Compositors, participa a les edicions: XVII
(1996), XVIII (1997), XIX (1998), XX (1999), XXI (2000), XXIII (2002), XXIV (2003), XXV
(2004), XXVII (2006), XXVIII (2007), XXIX (2008), XXX (2009), XXXI (2010), XXXII (2011) i
XXXIII (2012).
4.3. Segona Generació de Compositors (1955-1970).
La Segona Generació, o la generació dels creadors, és la generació que ha viscut la nova realitat
que s'ha presentat a la segona meitat de segle. Han dut a terme una gran quantitat d'empreses com
poden ser les discogràfiques, projectes educatius i formatius, cursos, concursos, agrupacions, etc...
En aquest grup ens trobem el gruix de compositors responsables dels enregistraments en cd, ja que
és la generació contemporània al disc. Dins aquest grup trobem els compositors: Josep Prohens,
Bartomeu Artigues, Antoni Colomar, Antoni Rodríguez, Miquel Brunet, Sydney d'Agvilo, Javier
Pérez de Arévalo, Rosa M Rodríguez, Joan Serra, Joan Valent i Mercè Pons. Podem destacar alguns
perfils multidisciplinaris, semblants als de la generació anterior, com son: Miquel Brunet
(compositor-pianista-creador audiovisual-productor i editor discogràfic), Josep Prohens i Rosa
Maria Rodríguez (compositors amb una tasca important dins el món acadèmic), Joan Valent
(televisió i cinema), Mercè Pons (audiovisuals), Antoni Colomar (compositor/intérpret, fundador de
Le Ciel Afónic, compositor per a varis grups i pedagog),etc. Aquí tenim les seves aportacions als
Enregistraments de Música Contemporània:
- Josep Prohens Julià (Felanitx, 1956).
Neix a Felanitx, l'any 1956. Titulat superior en Piano, en Clarinet, en Harmonia, Contrapunt,
Composició i Instrumentació, i en Teoria de la Música, Transport i Acompanyament. Obté el
Diploma d'Estudis Avançats per la UIB.
Desde 1978 ha escrit varies obres per a orquestra, cor, piano, orgue, guitarra, percussió i música
29
de cambra. Al març de 2001, l'editorial Manduka Music Publications edità i presentà, a Washington
DC, Somnis, col·lecció de cinc obres per a piano. També ha enregistrat composicions a RNE i ha
estrenat obres a les Illes, a la Península, als EUA, a Argentina, a Itàlia i a França.
És autor del llibre Ensenyament de la música a Felanitx. Escola Pare Aulí, i dels himnes de la
Capella Teatina i de l'Encontrada de Felanitx. Ha publicat diversos CD monogràfics amb les
discogràfiques de les illes: Amalgama, Freqüències i Elements.
Té publicades amb les Edicions del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears les obres
per a piano: Ombres, la Llum i Freqüències. I amb l'Editorial Brotons&Mercadal a editat: Element i
Homenatge a la Tonalitat, per a violí i piano, Símptomes, per a flauta i piano, Enigma, per a clarinet
i piano, Estudi núm.1, per a flauta i oboè, i Gènesi, per a trompeta i piano.
Ha dirigit i estrenat més de quaranta obres de compositors com: Xavier Carbonell, Tomeu
Artigues, Ramon Porter, David León, Vicente Asensi, Mercedes Guibelalde, Xavier Gelabert, David
Prats, Armando Bernabeu, Agustí López, M. Àngel Silva, Javier Martí, Sebastiá Llinares, Francisco
Javier Costa i Mercè Pons, entre d'altres.
Fou director del Conservatori Professional de Música i Dansa de les Illes Balears (1997-1999) i
del Conservatori Superior i Professional de Música i Dansa de les Illes Balears des de l'any 1999
fins l'any 2001. Al 2001 és nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de
Sant Sebastiá de les Illes Balears. Actualment és professor titular de Composició i Orquestració, al
Conservatori Superior de le Illes Balears, del que n'ha estat director els darrers deu anys.
Ha enregistrat tres àlbums monogràfics: Freqüències, Contemporanis de la Mediterrània 11, [UM-
CD78], Amalgama [OD-CD129] i Elements [OD- CD276]. A més de les obres Recordança,
enregistrada al disc col·lectiu Antologia de Miniatures del Segle XX de Compositors Mallorquins i
Polacs [OD-CD79], Hommenatge a Felanitx, a l'àlbum de varis autors Almastrings [Blau
Producciones, 2010].
Ha participat en les següents edicions de l'Encontre Internacional de Compositors: XVII (1996),
XXIII (2002), XXIV (2003), XXV (2004), XXVI (2005) i XXVII (2006).
- Bartomeu Artigues Mesquida (Campos, 1957).
Guitarrista i compositor mallorquí. Es formà com a guitarrista amb Gabriel Estarellas, José
Tomàs, José Luís Rodrigo i Angel Gilardino, i com a compositor amb Xavier Carbonell, Carles
Guinovart i David Padrós. Té un lloc destacat en l’Associació de Compositors de les Illes Balears i
en la societat de Guitarra de Mallorca. L’Orquestra Simfònica de les Illes Balears estrenà el seu
Concert per a guitarra i orquestra i el Concert per a marimba i orquestra. Ha escrit una vintena
30
d’obres orquestrals, per a diferents formacions de cambra i per a solistes.
Té enregistrat un disc monogràfic: Aiguamarina, dins la col·lecció Contemporanis de la
Mediterrània 3, [UM-CD39]. I també ha enregistrat les obres següents a varis discs col·lectius:
- A Mitjanit. VVAA: Conjunt Instrumental Encontres, Compositors Balears [UM-CD61].
- Tres peces per a piano, sobre poemes de Rimbaud, 2ª Mouvement. VVAA: Música Pianística
Balear / Balearic Piano Music [UM-CD69].
- ...Es va fer silenci al cel, cosa de mitja hora, per a soprano i orquestra. VVAA: Conjunt
Instrumental Contemporani de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears [UM-CD82].
- Mu, per a guitarra. VVAA: Compositors de l'Illa de Mallorca 2 [UM-CD88].
- Sonata per a flauta i piano. VVAA: Clàssics i novetats Mediterrànies del Segle XX, [UM-CD99].
- Besllum, per a marimba. VVAA: Pes Forat des Moix [UM-CD115].
Amb una presència important a l'Encontre Internacional de Compositors, ha participat en aquestes
edicions: XIV (1993), XVII (1996), XVIII (1997), XIX (1998), XX (1999), XXIII (2002), XXIV
(2003), XXV (2004), XXVI (2005), XXVII (2006), XXVIII (2007), XXIX (2008) i XXXI (2010).
- Antoni Colomar Servera (Palma, 1958).
Llicenciat en Dret per la Universitat de les Illes Balears (1988) i funcionari de carrera del cos de
Professors d'ensenyança secundària (1993), desde finals dels vuitanta i fins a l'actualitat s'ha dedicat
de forma simultània a l’ensenyança secundària i a la música, bé sigui com a intèrpret, com a
arrangista o com a compositor.
Als inicis de la seva trajectòria musical, als anys vuitanta i principis del noranta, es integrant del
grup d'animació infantil Cucorba, l'orquestra del Casino de Palma, l'orquestra de Son Amar, el grup
Jazz Jazztà i el grup Jazz Swing grup Balear, grups en els que participa com a intèrpret, arrangista o
bé compositor.
Més endavant, al llarg dels anys noranta, realitza estudis de guitarra al Conservatori de Palma i a
l'Aula de Música Moderna de Barcelona, on també estudia arranjaments i harmonització.
Posteriorment realitza els estudis Superiors de Composició al Conservatori Superior de les Illes
Balears amb Josep Prohens, Antoni Rodríguez, Xavier Carbonell, i Teresa Catalán. Durant els anys
de formació musical acadèmica també s'ha dedicat a la docència musical impartint classes de
guitarra, Harmonia, Formes Musicals i Anàlisi a les escoles d'Esporles, Llucmajor, Calviá i al
Conservatori Superior de les Illes Balears. Desde el 1998 forma part, juntament amb el compositor
Miquel Vicensastre, del grup Le Ciel Afonic.
Ha publicat un àlbum monogràfic: Illa Imaginària, Contemporanis de la Mediterrània 17, UM,
31
CD-112. A més de participar en els discs col·lectius: Obres dels Alumnes de Composició [UM-
CD64], amb l'obra Jocs, i a l'àlbum Conjunt Instrumental Contemporani de l'Orquestra Simfònica
de les Illes Balears, [UM-CD82].
Ha participat a l'Encontre Internacional de Compositors en diverses ocasions: XXI (2000), XXIII
(2002), XXIV (2003), XXV (2004), XXVI (2005), XXVIII (2007), XXIX (2008) i XXXI (2010).
- Miquel Brunet Estarelles (Bunyola, 1961).
Pianista, compositor i productor audiovisual. Estudia piano, solfeig, harmonia i cant coral al
Conservatori de les Illes Balears amb Miquel Segura, entre d'altres. Realitza estudis d’harmonia
moderna i arranjaments amb Vitor Capblanquet. A París, estudia composició amb Narcís Bonet.
Assisteix als cursos de composició impartits per Cristobal Halffter, Tomás Marco i José María
Sánchez Verdú, i als de composició amb mitjans audiovisuals a càrrec de Eduardo Armenteros.
Participa als seminaris d'Innovació en Art i Cultura Digitals a la Universitat Oberta de Catalunya.
Entre el 1978 i 1981, assisteix als cursos de pedagogia musical i cant coral organitzats per la càtedra
de Música de l'Escola Universitària de professorat d'EGB (Departament de Pedagogia de la Facultat
de Filosofia i Lletres de la UIB), a més del segon seminari internacional de la música a Catalunya.
Realitza estudis d'Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya.
Des de fa més de vint anys es dedica a la producció musical, tant en la vessant artística com en la
tècnica del so i l'enregistrament musical dirigint les seves empreses de producció i edició
audiovisual: Ona Edicions Musicals i Ona Digital, empresa que du publicades gairebé prop de tres-
centes referències en diferents suports: vinil, cassette, CD i DVD.
Ha col.laborat com a músic i arranjador al llarg de trenta anys amb els Valldemossa i amb un gran
nombre d'artistes del panorama musical des països catalans: Isabel Soriano, Coral UIB, Tomeu
Estaràs & Genia Tobin, Cap.pela, Cucorba, Orquestra Simfònica de les Balears, Corals Juventuts
Musicals, Cors de la Fundació Teatre Principal, Isidor Martí, Aires Formenterencs, Entreveus, Al
Mayurca, Herbes Dolces, Escola de Música i Dansa de Mallorca, Joan Bibiloni, Toni Morlà, Craig
Walters, Mel Williams, etc.
Ha realitzat encàrrecs de composició tant per al món teatral com per al cinema-documental
(Nosaltres els Vençuts, Passió d'Emili Darder, Amor de Pàtria – Costa i Llobera, etc) i ha impartit
conferències i concerts pedagògics sobre música electrònica i mitjans audiovisuals.
Interessat en la tecnologia i les arts multidisciplinars, ha creat amb Mercè Pons l'espectacle
Connexions Cromàtiques, amb el que han viatjat a Madrid, Londres i Berlín l'any 2010.
Compagina la seva tasca d'interpretació i composició musical amb la direcció i producció
32
cinematogràfica de documentals, com “Passat i present de la xeremia a Mallorca”, “Narcís Bonet
(La transmissió de Nadia Boulanguer)”, “Un passeig musical per Mallorca”, “Orquestrina
d'Algaida, XXV anys”, “Nou Romancer en directe al Teatre Principal”, “Cucorba 30”, “Al
Mayurqa: Tradició i compromís” entre d'altres.
Ha rebut el premi Miquel dels Sants Oliver dels Premis 31 de desembre (Obra Cultural Balear)
per la Cantata Rua Fosca, juntament amb Jaume Santandreu, premi Arts 2005 i premi Populars 2008
(a Ona Digital), a més de la Medalla d'Or atorgada per l'Ajuntament de Valldemossa.
Com a compositor ha realitzat i enregistrat nombrosos treballs en diversos àmbits musicals. Però
aquí destacarem dos discs i un dvd pel seu contingut audiovisual i per raons estètiques (o socials).
Els discs són: Dsilen6 [OED-CD11], que recull la banda sonora de diversos documentals musicats
pel compositor, i Conexions Cromàtiques [OED-CD12], obra del muntatge audiovisual que realitzà
al 2010, juntament amb la compositora Mercè Pons. Al DVD Rua Fosca [OD-DVD245], de
coautoria amb Jaume Santandreu, trobem l'estrena de la Cantata Rua Fosca sobre els nins del carrer
i el documental.
- Sydney D'Agvilo (Palma, 1962).
Compositor, teòric i pianista, va fer els estudis superiors de piano i composició al Conservatori de
Madrid. És autor de la teoria del “sistema intervàlic”, descrita al seu llibre Intrdcucción a un nuevo
espacio musical. El sistema interválico, i desenvolupada amb conseqüències diversificades a escrits
posteriors. Com a compositor posseeix un catàleg de més de cent obres per a diferents formacions,
inclosa simfònica, i per a piano i guitarra “intervàlics”. Professionalment, a més de compositor,
treballa com a assessor musical de RTVE i col·labora a diverses revistes musicals.
Ha enregistrat l'obra La rosa de gel, al disc de participació col·lectiva: Compositors de l'Illa de
Mallorca 1 [UM-CD3].
També ha participat a l'Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears, en
l'edició XXIII (2002).
- Javier Pérez de Arévalo (Argumal), (Burgos/Formentera/Mallorca 1962).
Neix a Burgos el 13 d'abril de 1962. Compositor, doctor en Història, llicenciat en Filosofia,
master en Bioètica, Tècnic de Sistemes d'Ajuda a la Navegació. Ha estat el darrer farer de
Formentera.
Inicia els seus estudis musicals al Conservatori de Burgos, però decebut pels mètodes
33
d'ensenyament oficials, decideix sortir del sistema i aprendre directament amb compositors com
Alejandro Yagüe, Pedro Ma de la Iglesia, Xavier Carbonell o Albert Sardà. Al mateix temps
decideix no viure de la música. En la seva prolífica producció creativa, que ha viatjat per molts
indrets arreu del món, trobam un repertori de quaranta peces tant de caràcter simfònic com
cambrístic, escenogràfic, electroacústic i radiofònic. Amés de poemaris, diversos relats i el llibre El
Faro de Formentera.
El fet d'abandonar la música implicava escollir un treball com a “modus vivendi”, per això
prengué la iniciativa de convertir-se en farer, ofici que li permetia estar en contacte amb la
naturalesa.
S'incorpora al cos de Tècnics Mecànics de Senyals Marítimes al 1987. Desprès d'un parell de
destins, al 1989 s’instal·la a Formentera com a farer de La Mola. Actualment s'encarrega del
manteniment dels fars de Ponent de Mallorca i guia les visites en el museu del far de Porot Pi, de la
Autoritat Portuària de les Illes Balears.
L'any 2012 va presentar la seva teris Doctoral a la UIB, Los faros de las Islas Baleares durante
los conflictos bélicos contemporàneos (1984-1945).
Ha enregistrat un disc monogràfic dins la col·lecció Contemporanis de la Mediterrània: Virot,
Contemporanis de la Mediterrània 6, [UM-CD64]. I també trobem altres discs en els que s'inclouen
algunes de les seves obres: a Música Pianística Balear [UM-CD69], torbem l'obra A Sexual
Fantasy Playing Bach , i al disc Conjunt Instrumental Contemporani de l'Orquestra Simfònica de
les Illes Balears [UM-CD82], ens trobem Tévennec.
Ha participat en nombroses ocasions a l'Encontre Internacional de Compositors: XVIII (1997),
XXII (2001), XXIII (2002), XXIV (2003), XXV (2004), XXVI (2005), XXVII (2006) i XXIX
(2008).
- Rosa María Rodríguez Hernández (Porto Cristo, 1963).
Nascuda a Mallorca, es diploma al Conservatori Professional de Palma de Mallorca en les
especialitats de Piano, Professora de Solfeig, Teoria de la Música, Transport i Acompanyament.
Continua els estudis al Real Conservatorio de Madrid, on obté la titulació superior de Musicologia
(1991). Al mateix any s'edita un dels seus treballs de musicologia Estudio de la catalogación de las
obras musicales de Bernat Julià. Obté, al Conservatori Superior de València, les titulacions superior
de Pedagogia i Composició. Segueix els estudis de direcció de cor amb Eduardo Cifre, i de direcció
d'orquestra amb Manuel Galduf. Així com els de composició amb Josep Prohens, Alejandro Yagüe,
Ramón Ramas, Franco Donatoni, Leonardo Balada, Guy Reibel, Leon Schidlowsky, Yizhak Sadai i
34
José Antoni Orts. A la Universitat Politècnica de València obté el títol d'Especialista Universitari en
Música (2003), i el Diploma d'Estudis Avançats (DEA) al Departament de Comunicació
Audiovisual i Història de l'Art (2005). Doctora per la Universitat Politècnica de València,
Departament d'Escultura (2009), amb la tesis titulada Estudio de la obra escénica de Ramón Barce
y la obra y pensamiento de Alfredo Aracil a través de la memoria.
Les seves obres han estat interpretades per l'Orquestra Simfònica de les Balears, Conjunt
Instrumental Encontres, Grup Instrumental de València, S'Ensemble, Ophelia Quartet, Logos
Ensemble, Cuarteto Play Four, Nam Maro i Alaria; dirigides per Salvador Brotons, Agustí Aguiló,
Manuel Galduf, Efraín Amaya, Tonino Battista, Andrés Salado; per solistes com Susana García
Lastra, Antonio Arias i Estela Blázquez, José Pablo Polo, Elena Solanes, Cristina Montes Mateo.
Actualment és investigadora del Laboratorio de Creaciones Intermedia (LCI) del Departamento de
Escultura de la Facultad de BBAA, Universitat Politècnica de València, en el projecte Recuperación
de obras pioneras del arte sonoro de la vanguardia histórica española i revisión de su influencia
actual. Fundadora i codirectora de ITAMAR: Revista d'investigació musical. Territoris per l'art.
Membre del Consell de Redacció de les revistes Papeles del Festival de Música Española de Cádiz i
Música Oral del Sur. Membre del Taller Mujeres y creación musical contemporánea del Festival de
Música Española de Cádiz, desde 2005. Fundadora i coordinadora del Projecte Circle Art (UPV,
UV). Coordinadora de la col.lecció Análisis de la Música Contemporánea de la editorial Piles.
Ha enregistrat dues obres per a orquestra, Eras i Tiamat, incloses al disc: Conjunt Instrumental
Encontres, Compositors Balears, [UM-CD61]
Ha participat a la XXI edició de l'Encontre Internacional de Compositors – Festival Illes Balears,
l'any 2000.
- Joan Serra Morlà (Palma de Mallorca, 1963).
Joan Serra és una de les individualitats més rellevants i singulars de l'actual panorama creatiu de
Mallorca, amb una producció que destaca per sòlida i madura. El seu aprenentatge és enriquit amb
els consells de Vicenç Pla i Xavier Carbonell entre d'altres. També assisteix a cursets amb Joan
Guinjoan i Luigi Nono, i tot i que en la seva evolució han estat determinants els seus mestres, no és
pretenciós assegurar que l'autoformació guia el desenvolupament de al seva activitat creadora dins
el complex món de la composició. A un període inicial d'aprenentatge, experimentació i recerca
marcat per un punt d'inflexió en els seus postulats creatius, ocorregut al “XIII Encontre de
Compositors – 1992”, segueix una producció musical fonamentada en dos paràmetres essencials
com son la intuïció i una organització determinada en la distribució del so. Per això mateix, la
35
investigació tímbrica és una de les seves principals preocupacions i el seu treball es desenvolupa
mitjançant una estètica expressiva propera a l'emocionalitat més tradicional. Al cap d'allà, la creació
no deixa de ser més que un objecte en mans de les persones amb l'intent de transmetre una de les
característiques més essencials de la nostra existència.
Ha enregistrat el disc monogràfic Barca amorrada a la platja, l'enyorança, Contemporanis de la
Mediterrània 5, [UM-CD53]. També trobem altres obres de l'autor, enregistrades a varis àlbums de
participació col·lectiva, com poden ser: Divinal llum de gràcia (dansa), al disc Conjunt
Instrumental Encontres [UM-CD61], Divinal llum de gràcia (Obertura i Ària), que trobem a
Conjunt Instrumental Contemporani de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears [UM-CD82], El
plany nocturn de les ones, a l'àlbum Compositors de l'Illa de Mallorca 2 [UM-CD88], i l'obra Nut,
per a flauta i piano, al cd Clàssics i novetats Mediterrànies del Segle XX [UM-CD99].
Ha participat en un gran nombre dels Encontres Internacionals de Compositors: XIII (1992),
XVIII (1997), XX (1999), XXII (2001), XXV (2004), XXX (2009), XXXI (2010), XXXII (2011) i
XXXIII (2012).
- Joan Valent i Capellà (Algaida, 1964).
Músic. Fou alumne de piano d'Emili Muriscot, d'harmonia i contrapunt d'Egizio Ion Petrovici i de
composició de Xavier Carbonell. Entre 1980 i 1990 amplià estudis de composició i anàlisi a
Barcelona. El 1990 perfeccionà coneixements de composició i direcció a la Universitat de Los
Angeles (EEUU). Ha compost diverses obres: Morts a la paraula, Proporción litogràfiques, Amb la
llengua tallada, Oceans, Matallum Ballenae, Dipòsit, Desideratum, Vibracions de negra nit, Passio
et Mors i Escapar del segle. Ha musicat sèries de televisió com Delirios de amor i La Riera, i
pel·lícules com Superagente en Mallorca.
Trobem enregistrades dues obres de l'autor: Múltiples núm.1, per a violí i piano,al disc Antologia
de Miniatures del Segle XX de Compositors Mallorquins i Polacs [OD-CD79], i l'obra Being you,
per a percussió i electrònica, a l'àlbum Pes Forat des Moix [UM-CD115].
Ha participat a l'Encontre de Compositors XII, 1991.
- Mercè Pons i Ramis (Palma, 1968).
Neix a Palma, on estudia piano, violoncel i composició. Entre els seus mestres destaquen Miquel
Segura, Pilar Irazábal, Carmen Valcarce i Josep Prohens. Obté el títol Superior de Composició i el
de Solfeig, teoria de la música, transport i acompanyament. Rep consells de Xavier Carbonell i
36
realitza un gran nombre de cursos d'anàlisi musical, piano o composició amb Teresa Catalán, Jaques
Chapuis, José López Calo, Carles Guinovart, M. Carme Poch, Adolfo Núñez, Amando Blanquer,
Rodrigo Madrid, David Padrós, Armando Lorente, Eduardo Armenteros, Cristóbal Halffter, Tomás
Marco i José María Sánchez Verdú.
La seva composició inclou obres per a piano, flauta, veu i piano, veu i guitarra, clarinet i piano,
quartet de corda, conjunt instrumental, orquestra simfònica i un Rèquiem per a gran orquestra amb
cor mixt i quatre solistes.
S'han estrenat obres seves a concerts organitzats pel Conservatori, la Fundació Bartolomé March
Servera, ACA, Fundació Pilar i Joan Miró, l'Institut Balear de la Dona i l'Acadèmia de les Belles
Arts de Sant Sebastià de Palma. L'any 1998 participa al XIX Encontre Internacional de
Compositors. Directors com José Luís Temes, Philippe Bender i Salvador Brotons amb l'Orquestra
Simfònica de les Balears “Ciutat de Palma” han interpretat les seves obres “Contradiccions” i
“Expectatives”. “Contradiccions” fou coreografiada per Carme Núñez del Departament de Dansa
del Conservatori Professional de Música i Dansa de les Illes Balears.
Ha composat diferents obres, encàrrecs d'instrumentistes, compositors i directors. També ha
participat als concerts de temporada de l'Orquestra Filharmònica de Nice, sota la direcció de
Sebastien Billard. Juntament amb el compositor Miquel Brunet ha escrit l’obra “Conexions
Cromàtiques” que ha format part d'una instal·lació artística basada en llum, color i sensacions, i que
s'ha mostrat al públic a Madrid, Berlín i Londres.
Ha treballat al Conservatori Professional de Música i Dansa de les Illes Balears i al Conservatori
Superior de les Illes Balears, com a pianista acompanyant de dansa, i com a professora d'harmonia,
formes musicals, transport, repentització, acompanyament, pràctica harmònica-contrapuntística,
anàlisi i contrapunt. La seva labor pedagògica s'estén a sessions comentades de les obres que seran
interpretades per l'Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma”, a les seves temporades de
concerts a l'Auditòrium de Palma. Gràcies a la seva labor analítica és requerida per donar
conferències prèvies a diferents concerts d'agrupacions musicals variades, a fer ponències en
diversos cursos multi disciplinaris, a col·laborar amb galeries d'art, i a participar com a jurat als
Concursos de Piano Internacionals Rotary Club Palma Ramón Llull. Ha creat un gabinet de
Comprensió Musical, amb la il·lusió i l'objectiu d'explicar la música, a melòmans i aficionats per
poder-la gaudir al màxim.
És coautora, amb Miquel Brunet, de l'àlbum Conexions Cromàtiques [OED-CD12]. També
trobem altres obres enregistrades, com són: 15 de Juliol, a l'àlbum Conjunt Instrumental Encontres,
Compositors Balears [UM-CD61], Sonata per a clarinet i piano, al disc de Obres dels Alumnes de
37
Composició [UM-CD64] i les cançons, Pluja, Retrat, Somni i Cartes, que s'inclouen a 5
Compositores Contemporànies [OD-CD174].
Ha participat a l'Encontre Internacional de Compositors – Festival Illa de Mallorca XIX (1998), i
en altres actes culturals realitzats per ACA.
4.4. Tercera Generació de Compositors (1970-1985).
La Tercera Generació o generació jove, és la que ha viscut les conseqüències molt favorables,
proporcionades pels dos grups anteriors. Encara que també és la generació de canvi de segle, i per
tant, la que haurà d'assumir els grans canvis que això comporta. Per destacar una de les
característiques que defineix aquest grup, podríem mencionar l'esforç que s'ha fet per integrar les
noves tecnologies i la informàtica, tant en la vida quotidiana, com en la manera de treballar dels
compositors. Per aquest motiu, començaré la generació per Pedro Tortz (1969, encara que
cronològicament pertany a la generació anterior) perquè crec que és un dels compositor que millor
representa aquest canvi, seguit de Carme Fernández, Montse Orfila, Isabel Piera, Tomé Olives,
David León, Maties Far, Xavier Gelabert i Miquel Vicensastre, entre d'altres. A més de Pedro Trotz
(que representa el perfil més innovador), també podem destacar alguns compositors-intèrprets de la
seva obra, com són: Montse Orfila, Tomé Olives, Xavier Gelabert i Miquel Vicensastre (que a més
s'ha creat un altre perfil 'pop-rock': Marcel Cranc).
- Pedro Amengual (Pedro Trotz) (Mallorca, 1969).
Va néixer a Mallorca l'any 1969. Inicià els seus estudis musicals amb Manel Frau, així com altres
estudis de Composició musical amb ordinador Pure Data i Max/Msp amb Yacine Serbi i el Diploma
Universitari en Tècniques d'Àudio i Sonorització a la Universitat de València. És considerat un
pioner de la música electrònica experimental i la música de ball, així com per la seva dedicació a la
divulgació de l'estil de vida electrònic en nombroses revistes, programes de ràdio i TV. Actualment
treballa com a professor de Tècniques de producció musical amb ordinador i dirigeix l'Associació
Cultural Ubik.
Ha enregistrat l'obra Gong (2006), al disc: Pes Forat des Moix [UM-CD115].
- Carme Fernández Vidal (Palma de Mallorca, 1970).
Neix a Mallorca, 1970. Obté els títols Superiors de Composició, Piano, Teoria de la Música i
Pedagogia. Entre els seus mestres destaquen Teresa Catalán en composició, i Ramón Coll en
38
l'especialitat de Piano. En la seva formació com a compositora ha assistit cursos tècnics
d'especialització, on rep consells de compositors com Mandfred Trojahn, Julio Estrada, David P.
Graham i Robert Beaser, entre d'altres. És Doctora per la Universitat de les Illes Balears al
Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.
Com a compositora, ha rebut encàrrecs de distintes institucions i de nombrosos solistes i
ensembles. El seu catàleg, d'unes seixanta obres, compta amb obres de cambra per a formacions
instrumentals molt diverses, així com un gran nombre de composicions a solo. La majoria de les
seves obres s'han estrenat i es programen amb assiduïtat a importants cicles i festivals nacionals i
internacionals. Algunes de les seves obres s'inclouen en uns deu CD enregistrats a Espanya i als
Estats Units. Les partitures de les seves obres les trobem en diverses editorials d'Espanya i
Alemanya. Radio Nacional ha dedicat un programa de Inventario de Inventores a la seva música,
que també han enregistrat Radio France y WXEL National Public Radio (EEUU).
És autora del tractat Técnicas Compositivas Antitonales. Estudio de tres tratados de contrapunto,
(Editorial Piles), així com els llibres Charles Seeger; Tradición i Experimentación en la Nueva
Música (UAM) i en coautoria amb Teresa Catalán Música no Tonal; las propuestas de J. Falk y E.
Krenek (UV). La seva tasca investigadora també queda reflexada en distints articles i ponències a
revistes especialitzades, així com en vàries publicacions vinculades a universitats.
Imparteix cursos i conferències amb regularitat, a diversos Festivales i Institucions docents. Per
oposició, es professora titular de Contrapunt al Conservatori Superior de les Illes Balears desde
l'any 2001 i cap de departament de Composició desde l'any 2007.
Trobem vàries obres de la compositora, enregistrades a varis discs col·lectius. Aquestes són:
Sonata per a piano, al disc Obres dels Alumnes de Composició [UM-CD64], Feel about, per a
quartet de percussió, al Certamen de Música per a Joves Intèrprets, Art jove 2002 D[UM-CD76],
Marimba's Suite, a l'àlbum Pes Forat des Moix [UM-CD115], i les cançons, Blau és l'enyor i
L'ombra suau, al cd 5 Compositores Contemporànies [OD-CD174].
Ha participat en varies ocasions a l'Encontre Internacional de Compositors: XXIII (2002), XXVII
(2006) i XXXI (2010).
- Montse Orfila (Maó, 1970).
Nascuda a l'illa de Menorca, descendeix de família de músics i pintors. Compagina els seus
estudis musicals amb la carrera d'arquitectura, i obté els títols superiors de Piano i Teoria Musical
pel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i d'arquitectura per la Universitat
Politècnica de Catalunya.
39
Compositora de diverses obres per a piano ha creat, entre d'altres, algunes obres en harmonia amb
la composició lírica del poeta Evilasio Moya: Parcelas de Organdí, Andaraje, Canto al desde,
Soliloquios con un abedul, Vehemencias i tropeles... i d'altres per a empreses i projectes
audiovisuals: Synera, Espa, Prous-Science, Azulfarodiez, Reportatge Canal Nord-TV: Cent anys de
Solitud de Caterina Albert...
Els seus treballs discogràfics com a compositora i intèrpret comprenen els CD's Signe d'Aigua,
Favàrix, Jardins del Castelle de Perelada, entre d'altres.
Premiada en la mostra d'Art Espiritual Déu en la Naturalesa, amb l'obra Meditació Mallorca,
1999 i finalista en els concursos de composició: Noves Tendències Musicals i Joves Compositors
d'Art Jove, Illes Balears, 2000.
Realitza projectes d'investigació sobre les lleis Arquitectòniques de la Música, de grans obres de
compositors de la Història de la Música, aplicant consideracions gràfic-abstractes de l'energia, el
color i la proporció.
Ha realitzat concerts a les Illes Balears, Catalunya (destacant la seva participació al Festival
Internacional de Cinema de Girona 2004 i al XIII Cicle de Concerts Sant Domènec del Festival
Castell de Perelada 2008), Illes Canàries i Estats Units (Nova York).
Actualment recerca noves dimensions compositives pianístiques, tot aprofundint en la sensibilitat
de al seva pulsació sonora.
La seva música mediterrània tradueix el seu món espiritual i la connexió amb la naturalesa,
simbolitzada en el record de la seva illa natal.
Ha enregistrat dos discs monogràfics: Signe d'Aigua [UM-CD56] i Favàritx [UM-CD86]. També
trobem l'obra Parcelas de Organdí, al disc de varis autors: Música Pianística Balear [UM-CD69].
Ha participat en dues ocasions a l'Encontre Internacional de Compositors: XXX (2009) i XXXII
(2011).
- Isabel Piera (Barcelona/Mallorca, 1970).
Va cursar el grau professional de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona, el grau superior de
Pedagogia al Conservatori Superior de les Illes Balears i és diplomada en informàtica per la
Universitat Politècnica de Catalunya.
Està orientada cap al camp de la pedagogia musical i ha treballat com a mestre de llenguatge
musical, piano i com a directora de cors infantils al Teatre Principal, a l'escola Ma Antònia Salvà.
Actualment imparteix la seva docència a l'escola de Sant Josep Obrer i al Conservatori Municipal
de Palma.
40
En quant a la composició, ha estrenat algunes cantates infantils: Els Pastorets, El Cuc, La Flor
Romanial...
Ha enregistrat l'obra, Instantànies d'Aigua, al disc de varis autors: Conjunt Instrumental
Encontres, Compositors Balears [UM-CD61].
També ha participat al XVIII Encontre Internacional de Compositors, l'any 1997.
- Tomé Olives (Menorca, 1972).
Neix a Menorca l'any 1972. Es titulat superior d'orgue, llenguatge musical i composició. La seva
carrera ha estat supervisada per la organista Monserrat Torrent.
Ha perfeccionat estudis d'orgue a Munich amb Klemens Schorr i Wolfgang Hörlin i a París amb
Marie Clair Alain i actualment amb Eric Lebrun. Desde fa vuit anys és director de l'escola
municipal de Sant Lluís (Menorca). Participa, desde fa quasi vint anys, als Matins de l'orgue a
l'església de Santa Maria de Maó i es organista titular d ella S. I. Catedral de Menorca. Ha ofert
recitals d'orgue arreu d'Espanya, a Andorra, França, Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Àustria,
Finlàndia, Nova Zelanda i Japó.
Com a compositor ha estrenat totes les seves obres per a orgue i a escrit obres de cambra, una
simfonia, estrenada per l'Orquestra Simfònica de Balears i la cantata infantil composta entre varis
autors Menorgue o la llegenda del Pirata Capità Cromorn i s'Avia Corneta.
Ha editat varis discs compactes entre els que destaquen Monosò Vs Monocroma, enregistrat a la
S.I. Catedral de Palma de Mallorca, Ave, María en Santa María de Maó amb el baríton menorquí
Lluís Sintes, i Sensacions.
Col·labora assíduament amb diferents cantants e instrumentistes, així com amb formacions
instrumentals locals, nacionals e internacionals,. Entre els seus projectes hi trobem l'estrena de la
seva Misa de Requiem i una sèrie de recitals a Japó.
Ha enregistrat la seva obra al disc monogràfic Monosò versus Monocroma [UM-CD92], que va
ser va ser presentat el 15 de Novembre del 2002 a l'Encontre Internacional de Compositors-Festival
Illes Balears XXIII. El propi autor oferí un recital a l'Església Santa Creu de Palma, on interpretà les
obres que es troben a l'àlbum.
- Maties Far Riera (Palma de Mallorca, 1973).
Estudia als conservatoris de Palma de Mallorca i Barcelona, i s'inicia en el món de la composició
de la mà de Xavier Carbonell. Al 2004 es trasllada a Stuttgart (Alemanya), per a realitzar els estudis
41
de Musiktheorie en la Musikhohschule amb el mestre Matthias Hermann, alhora que treballa la
composició amb Manuel Hidalgo.
Ha enregistrat l'obra No(s)-Altre(s)-de cabeza (bajo los pies), per a conjunt instrumental, que es
troba al disc: Conjunt Instrumental Encontres, Compositors Balears [UM-CD61].
Coordinador de l'Àrea Artística Encontres en les edicions XXIII i XXIV, ha participat com als
següents Encontres Internacionals de Compositors: XVIII (1997), XXI (2000), XXIII (2002) i
XXIV (2003) i XXVII (2006).
- Miquel Vicensastre (Sencelles, 1973).
Compositor i pianista. Ha estudiat piano amb Claudie Desmeules i harmonia amb Antoni
Rodríguez. Ha treballat contrapunt i composició amb Xavier Carbonell. Ha col·laborat en grups de
rock i de folk. És membre fundador, juntament amb Antoni Colomar, del grup de fusió Le Ciel
Afònic. Ha compost obres com ¡Evohé, Evohé! (1997), La vida sexual de Santa Àgueda (1997).
Actualment es més conegut com a Marcel Cranc, alter ego que creà el compositor fa uns quants
anys per a distanciar-se de la música clàssica i experimental que havia realitzat fins al moment, i
sota el que ha enregistrat varis discs.
Ha enregistrat un disc monogràfic: el destí es un ca que lladra, Contemporanis de la Mediterrània
14, [UM-CD95]. A més, trobem enregistrada l'obra Sagnen més que voltros es vostres somnis, al
disc de varis autors: Conjunt Instrumental Encontres, Compositors Balears [UM-CD61].
Ha participat en diverses ocasions a l'Encontre Internacional de Compositors: XVIII (1997), XXI
(2000), XXII (2001), XXIII (2002), XXIV (2003), XXV (2004), XXVII (2006) i XXIX (2008).
- Miquel Àngel (Miki) Campins Camacho (Mallorca, 1979).
Neix a Mallorca l'any 1979. Estudia Percussió al Conservatori Professional de Música i Dansa de
Palma amb Paco Vicedo. Finalitza els estudis amb menció d'honor i premi extraordinari en
Fonaments de composició. Posteriorment estudia en el “Högskolan för Scen och Musik” amb Einar
Nielsen a Göteborg (Suècia), on desenvolupa la seva activitat creativa.
Ha enregistrat dues obres: Shiver, per a quartet de percussió, que trobem a l'àlbum Certamen de
Música per a Joves Intérprets, Art jove 2002, [UM-CD76], i l'obra Quan em falten les paraules, per
a flauta i marimba, que interpreta Paco Vicedo al disc Pes Forat des Moix [UM-CD115].
També ha participat a l'Encontre Internacional de Compositors XXIII (2002).
42
Finalment, hem de citar el grup de compositors d'aquesta generació, que encara no han estat citats, i
que han participat a l'àlbum: Obres dels Alumnes de Composició [UMCD-64].
- Francesc Bonnín: Cançó per a mezzo i piano.
- Rosa Carbonell: Records.
- Antoni Gibert: Hymne a la Beauté.
- Ramón Juan: Mota.
- Manuel Pérez: Concierto Locrio.
- Antoni Rodríguez: Sonata per a flauta i piano.
- Jacint Soberats: Periodes i Enigmes.
43
5. Els Intèrprets.
Com ja hem vist al punt anterior, l'aparició dels estudis de gravació i discogràfiques han propiciat
l'aparició de nous perfils de músics, així com l'evolució de perfils preexistents. Desde el punt de
vista dels intèrprets, a més de potenciar la figura del compositor/intèrpret, també ho ha fet per
aquells intèrprets que s'han especialitzat en un compositor o en una àrea del camp musical, com pot
ser la música contemporània (podríem dir que la seva carta de presentació s'ha vist ampliada amb
aquests nous recursos). Com que els compositors/intérprets ja han estat presentats i descrits
anteriorment, en aquest punt presentaré la resta d’intèrprets, fent una breu descripció dels que han
tengut una incidència significativa dins el món de la Música Contemporània balear (bé sigui perque
han enregistrat algún disc monogràfic dedicat a aquest àmbit, o bé perquè han participat en un
nombre important dels treballs).
5.1. Orquestres, Cors i Ensembles (grans agrupacions instrumentals).
En aquest àmbit ens trobem amb la presència d'una orquestra simfònica, un cor i varis ensembles,
entre els que podem distingir-ne dos tipus de grups. Per una banda, tenim als grups que no es
dediquen exclusivament a la interpretació de música contemporània de les illes, però que han
participat en alguns enregistraments. Per altre banda, ens trobem dos ensembles que han nascut com
a resposta a la demanda d’intèrprets de música contemporània de les Illes Balears, tant a nivell
concertístic com en l'àmbit dels estudis de gravació.
Pel que fa als grups que no es dediquen exclusivament a la interpretació de música contemporània
de les illes, tenim dos grups amb una gran trajectòria professional en altres àmbits: la 'Capella
Oratoniana' i la 'Orquestra Simfònica de les Illes Balears' (que a més ha assumit un important
compromís amb la música de les Illes i ha tingut un alt grau de participació en els enregistraments).
I dos grups que han participat puntualment amb alguns enregistraments: el conjunt instrumental
'Grup Música d'Avui' i l'ensemble 'Almastrings'. Aquestes son les gravacions que han realitzat:
- Orquestra Simfònica de les Illes Balears (Orquestra Simfònica Ciutat de Palma).
Amb un important compromís amb la música de les illes, ha realitzat varies estrenes d'obres de
compositors de les illes, tant en el programa dels Encontres de Compositors organitzats per ACA,
així com en altres produccions com poden ser les que ha realitzat Ona Digital. En quant als
enregistraments, sota el segell UM han gravat les obres Aiguamarina (Bartomeu Artigues) [UM-
44
CD39], …. Amb Ona Digital han enregistrat varis discs: El pi de Formentor/Dansa Guerrera del
Foner, de Bernat Julià [OD-CD166] i Nuredunna, Cantata per a orquestra, solistes i cor, del
mateix autor [OD-CD167].
- Capella Mallorquina (cor).
Ha participat, juntament amb l'Orquestra Simfònica, en la gravació del disc de Bernat Julià: El pi
de Formentor/Dansa Guerrera del Foner [OD-CD167].
- Grup Música d'Avui, Joan Ensenyat (dir).
Dedicat a la interpretació de música contemporània, ha enregistrat l'obra de Bartomeu Artigues:
Makyo, per a grup instrumental (1991), al disc Aiguamarina, [UM-CD39].
- Almastrings.
Ensemble especialitzat en la interpretació per a estudis de gravació, és responsable de
l'enregistrament de l'obra Himne de Felanitx de Josep Prohens [BP-CD ]
El 'Conjunt Instrumental Encontres' (Conjunt Instrumental Contemporani de l'Orquestra
Simfònica de les Illes Balears) i el 'UniversM Ensemble', són els grups que han sorgit com a
resposta a la demanda d’intèrprets de música contemporània de les illes. Han nascut dins el context
dels Encontres, dels enregistraments d'UM o dels enregistraments i les produccions audiovisuals
d'Ona Digital, i aquestes són les seves aportacions als enregistraments:
- Conjunt Instrumental Encontres, Agustí Aguiló (dir):
El Conjunt Instrumental Encontres fou creat per la fundació ACA l'any 1998. Però des del 2003,
a rel d'un conveni amb la Fundació Pública, ha passat a formar part de la família de l'Orquestra
Simfònica de les Illes Balears, amb el nom de 'Conjunt Instrumental Contemporani de l'Orquestra
Simfònica de les Illes Balears'. Compta amb l'energia del seu director titular Agustí aguiló, el qual
amb la seva capacitat musical i caràcter comunicatiu ha estat capaç de treballar des dels inicis
d'aquest conjunt a favor dels compositors d'aquestes illes. Han realitzat dos discs monogràfics del
conjunt, que podem considerar un important focus generador d'obres per aquesta formació. Els
discs són: Conjunt Instrumental Encontres, Compositors Balears, [UM-CD61], i Conjunt
Instrumental Contemporani de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears [UM- CD82].
També han enregistrat algunes obres per la col·lecció 'Contemporanis de la Mediterrània´ del
segell UM, concretament: A Mitjanit, de Bartomeu Artigues, al disc Aiguamarina [UM-CD39] i
Digitaria, de Joan Serra, al disc Barca amorrada a la platja, l'enyorança [UM-CD53].
45
- Univers M Ensemble.
Ensemble sorgit en el context d'Ona Digital, es conforma i es presenta com a tal en
l'enregistrament del disc Conexions Cromàtiques, però hem de dir que la majoria dels intèrprets
que el componen ja hi eren presents en la gravació del disc Dsilen6. De totes maneres citaré els
participants dels dos àlbums:
- Miquel Brunet Estarelles: Dsilen6, [OED-CD11].
J. A. García Illanas (saxo), Esther Barceló i Caterina Bonet (sopranos), Pere Joan Martorell
(xeremia, flabiol i tamborí), Manuel Martorell (arxillaüt i mandola), Rosa Canyelles (violoncel),
Eduard Riera i Bernat Cabot (violí), Miquel Brunet (piano, sintetitzadors, electroacústica, rhodes,
baix i mandola), Antónia Suau, Francesca Suau i Silke Hamann (cor Entreveus), Coral Minuet,
Sofia Domènech (dir).
- Mercè Pons i Miquel Brunet: Conexions Cromàtiques, [OED-CD12].
UniversM Ensemble, format per: J. A. García Illanas (saxo), Esther Barceló (soprano), Pere
Martorell i Joan Florit (Instruments ètnics), Miquel Brunet (piano), Mercè Pons (electroacústica),
Eduard Riera (violí I), Xavier Pericàs (violí II) i Biel Fiol (violoncel). Amb la col·laboració de
Bernat Cabot (violí) i Marc Alomar (violoncel).
5.2. Música de cambra (petits grups instrumentals).
Dins l'àmbit de la música de cambra, els duos de piano i cant son la formació predominant. Fet
que no es d’estranyar, tenint en compte el llarg catàleg d'obres del gènere 'cançó', en contrast al
reduït nombre d'obres per a altres formacions. Per tant, en primer lloc presentaré els duos de cant
que han enregistrat algún disc monogràfic de Música Contemporània de les Illes Balears, seguits
d'altres duos que han enregistrat discs en els que inclouen alguna obra d'aquest repertori i,
finalment, la resta d’intèrprets que han participat a enregistramnets puntuals, agrupats per àlbums.
Hem de remarcar que els duos de cant i piano, que han enregistrat discs complets de música
contemporània balear, han treballat amb Produccions Blau. Entre els intèrprets figuren:
- Duo de soprano i piano format per Maia Planas (soprano) i Sergi Cuenca (piano), son els
responsables de dos àlbums monogràfics d'Antoni Parera Fons: Geografies de l'ànima [Produccions
Blau, 2006, CD-] i Enllà del Mar, [Produccions Blau, 2007, CD-].
- El duo constituït per Joan Pons (baríton) i Joana Pons (piano), ha enregistrat el disc d'Antoni
46
Parera Fons: El darrer viatge, Sis cançons sobre textos de Guillem d'Efak, [Blau Producciones,
2007, CD- ]
- La mezzosoprano Maria José Montiel i el pianista Miquel Estelrich han realitzat un àlbum
dedicat a varis autors mallorquins [Blau Producciones, 2009, CD-]. Hi trobem les següents obres:
Siete Nanas (Antoni Parera Fons), Chansons Amoureuses (Jaume Mas Porcel), Canciones
Españolas de Instrumentos (Joan Ma Thomàs) i Vier Lieder (Miquel Capllonch).
- Andreu Riera (piano) i Miquel Mestre (recitat), son els intèrprets del disc Música i Mots, [Blau
Producciones, 2008, CD-], on es reciten poemes acompanyats amb música pianística d'un gran
nombre de compositors contemporanis de les illes. Ens trobem les següents obres:
Cel, Lletra de Lluis Maicas.
Tan Petiteta -Renaixença, Lletra de
Plant – Vara Útil, Lletra de
Kli. Somni Per a Piano – El Vestit Vermell, Lletra de
Josep Prohens: La llum – Els Guardians de la Frontera, Lletra de
Desig – Al lloc de la Catàstrofe, Lletra de
Miquel Àngel Aguiló: Quan les Fades Surten al Jardí, Lletra de Miquel Àngel Aguiló.
Sonoritats – Els Ulls Més Orbs, Lletra de
From Litany – La Nuesa / El Verí, Lletra de
Baix Obstinat – He Perdut Les Antigues Certeses, Lletra de
Nebulosa – El Bon Temps, Lletra de
Antoni Parera Fons: Tan Petiteta – Cel, Lletra de Lluis Maicas
En segon lloc, ens trobem alguns duos que han enregistrat varis àlbums monogràfics, on
apareixen obres de compositors balears contemporanis, com són:
- Duo soprano i piano: Joana Ma Llabrés (soprano) i Ma Victòria Cortès (piano).
Han enregistrat el disc 5 Compositores Contemporànies, [OD-CD174], on trobem varies obres de
les compositores Mercè Pons (Pluja, Retrat, Somni, Cartes) i Carme Fernández (Blau és l'enyor,
L'ombra suau).
- Duo violí i piano: Barbara Walus (violí) i Ireneusz Jagla (piano).
Han enregistrat l'obra Múltiples núm.1, de Joan Valent, al disc Antologia de Miniatures del Segle
XX de Compositors Mallorquins i Polacs, [OD-CD79]. I l'obra Recordança, de Josep Prohens, al
mateix disc i a l'àlbum Amalgama, [OD-CD129]
47
- Duo flauta i piano: Perter Bacchus (flauta) i Carme Poch (piano).
Autors de l'àlbum Clàssics i novetats Mediterrànies del Segle XX, [UM-CD99], inclouen varies
obres que foren creades per encàrrec del duo. Aquestes són: Cap de Canto per a flauta i piano, de
Xavier Carbonell, Nut per a flauta i piano, de Joan Serra, i Sonata per a flauta i piano, de
Bartomeu Artigues.
Respecte a la resta de formacions instrumentals, tots han contribuït puntualment en els
enregistraments d'obres contemporànies. Els trobem en varis discs que es caracteritzen per la gran
quantitat de participants que han aglutinat, per tant, els presentaré agrupats per discs i associats a
l'obra que interpreten.
Antoni Colomar: Illa Imaginària, Contemporanis de la Mediterrània 17, UM, CD-112.
- Ka, quintet: Margalida Gual (violí), Josep Vicens Llinàs (viola), Oriol Palau (violoncel),
Wojtek Sobolewski (contrabaix) i Josep Ramón Hernández (piano).
- Quartet de Corda: Ramón Andreu (violí), Sebastià Pou (violí), Fernando Villegas (viola) i
Miquel A. Aguiló (violoncel).
- Blituri, per a 2 guitarres: Josep Sbert (guitarra 1 i 2).
- Tryptikos, trio: 'Trio Mompou' , Joan Lluis Llodrà (violí), Dimitar Furnadjiev (violoncel) i
Luciano González (piano).
- Poema, quintet de corda: Ramón Andreu (violí), Sebastià Pou (violí), Fernando Villegas
(viola), Miquel A. Aguiló (violoncel) i Martín Gregg (contrabaix).
- Paraules, electroacústica: M Francisca Danús i Antoni Colomar (veu).
- THKO, flauta i guitarra: Javier Morey (flauta) i Josep Sbert (guitarra).
Javier Pérez de Arévalo: Virot, [UM-CD54].
- 1º39' Longitud E. 38º39' Latitud N : Quintet de vent Psicofonies.
Grup format per Jaume Martí (flauta), Juan Rodríguez (oboè), Virgilio Camarassa (clarinet),
Nigel Carter (trompa), Jose Vicente Tatay (fagot).
- Pasodoble para un pingüino: Quartet de Trompes Cornogràfic.
Gyula Budai, Nigel Carter, Cesar Antonio Guillem i Juan M. Barceló son els components
d'aquest grup que han enregistrat l'obra Pasodoble para un pingüino.
- Peces humorístiques “Cuatro historias brevas”: Trio Reger.
Format per Bárbara Walus (violí), Lluis Oliver (viola) i Catalina Szentirmai (violoncel),
interpreten l'obra juntament amb l'actriu Marga Posada i sota la direcció de Merche Chapí.
48
Josep Prohens Julià: Amalgama, [OC-CD129].
- Quatre cançons per a soprano i piano (1985), Joana M. Llabrés (soprano), Joan Roig (piano).
- Recordança (1988), Barbara Walus (violí), Ireneusz Jagla (piano).
- Cançó per a oboè i piano (1988), Joan R. Domingo (oboè), Joan Roig (piano).
- Tema i variacions per a fagot i piano (1989), Joan Enric Sapiña (fagot), Joan Roig (piano).
- Petit Trio per a piano, trompa i violí (1993), Joan Roig (piano), José L. Bartual (trompa),
Barabara Walus (violí).
Josep Prohens: Elements, [OD-CD276].
- Elements, J. Manuel Álvarez (violí), Andreu Riera (piano).
- Trio 76 cc, J. Francesc Palou (flauta), Amparo Lacruz (violoncel), Andreu Riera (piano).
- Símptomes, J. Francesc Palou (flauta), Andreu Riera (piano).
- 100, José Miralles (flauta), Eduard Bernabeu (clarinet), J. Manuel Álvarez (violí), Ireneusz Jagla
(piano).
- Enigma, Tomàs Picornell (clarinet), Ireneusz Jagla (piano).
- Estudi núm. 1, J. Francesc Palou (flauta), Thomas Indermühle (oboè).
- Retalls, Catalina Roig (flauta), Jordi Miralles (oboè), Tomàs Picornell (clarinet), J. Luis Bartual
(trompa), Pere Caselles (fagot).
- Homenatge a la tonalitat, Maria A. Pons-Estel (violí), Maria Tomàs (piano).
- Gènesis, Lluis González (trompeta), José Gallego (piano). * Obra enregistrada a Madrid (Juliol
2003).
Miquel Vicensastre: el destí es un ca que lladra, [UM-CD95].
- Trio Thàlassa: Josep Serra (clarinet), José Romero (violoncel) i Bàrbara Bibiloni (piano),
interpreten Pour chatîer ta chair (2004).
- A l'obra Ariadna (2004), ens trobem el grup format per: Fanny Marí (soprano), Eva Febrer (violí),
Antoni Colomar (guitarra elèctrica), Xisco Vich (electrònica i off).
Obres dels Alumnes de Composició, [UM-CD64].
- Antoni Rodríguez: Sonata per a flauta i piano, Margarita Reig (flauta) i Ma Francesca Danús
(piano).
- Jacint Soberats: Periodes, Antoni Bujosa (piano).
Enigmes, Marc Torres (piano).
- Rosa Carbonell: Records, Ma Antònia Fernàndez (piano).
49
- Ramón Juan: Mota, José L. Flores (clarinet) i Marta Ambrós (piano).
- Carme Fdez. Vidal: Sonata per a piano, Miquel Roig (piano).
- Francesc Bonnín: Cançó per a mezzo i piano, Josep Ma Moreno (veu), Ma Francesca Danús
(piano).
- Antoni Gibert: Hymne a la Beauté (Baudelaire), José Ma Moreno (veu) i Ma Francesca Danús
(piano).
- Manuel Pérez: Concierto Locrio, Jaume Clement (trompeta) i Dina Nedeltcheva (piano).
- Antoni Colomar: Jocs, Maria Caldentey (flauta), Joan Torres (viola) i Joan Pau Aguiló
(guitarra).
- Mercè Pons: Sonata per a clarinet i piano, Tomàs Picornell (clarinet) i Maria Tomàs (piano).
Finalment, ens trobem tres grups que han col·laborat puntualment en algun disc:
- El quintet de guitarres format per: Mateu Cànaves, Felip Coll, Maria Coll, Pere Fiol i Josep
Sbert, que son els protagonistes de l'enregistrament de PSR 2224+65, obra per a cinc guitarres dels
compositor Joan Serra que trobem al disc [UM-CD53].
- El quartet de percussió, 'Percussio o No', format per Paco Vicedo, … han enregistrat les obres
Feel about (Carme Fernández) i Shiver (Miquel A. Campins), al disc [UM-CD76].
- El duo de piano: Albert Díaz i Xavier Mut, que ha enregistrat Balada per a dos pianos, de
Jaume Mas Porcel a l'àlbum Obres per a piano i Cançons, [UM-CD124].
5.3. Solistes.
Com és d'esperar, en relació al nombrós repertori de piano i guitarra que ofereix la creació
contemporània, els intèrprets més implicats en la difusió de música de compositors actuals son els
pianistes i guitarristes, a més de, cantants i percussionistes. Al igual que el Conjunt Instrumental
Encontres i el UniversM ensemble, en l'àmbit solístic ens trobem a grans creadors de la realitat que
ens ocupa, tant pel seu compromís amb la música contemporània, com per la seva visió del disc
com a nova realitat sonora i artística. Per tant, mencionaré a tots els solistes que han enregistrat
alguna obra, encara que sigui puntualment, però incidiré en els grans protagonistes fent-ne una breu
descripció.
50
5.3.1. Guitarristes. En aquest camp hem de destacar la personalitat de Josep Sbert, per la implicació i compromís que
ha tingut amb la creació contemporània des dels inicis de la seva carrera. Podem considerar a Josep
Sbert com 'El guitarrista' del panorama musical contemporani, d'una generació de compositors que
va veure néixer els estudis de gravació.
- Josep Sbert Casasayas (Palma, 1956).
Guitarrista nascut a Palma. Comença l'estudi de la guitarra amb el mestre Bartomeu Calatayud.
Realitza estudis al conservatori de Palma amb Gabriel Estarellas i, els amplia posteriorment amb
el guitarrista i compositor italià Angelo Giraldino. També ha rebut classes de José Tomás i David
Russell. Com a intèrpret s'ha interessat sempre pel repertori dels compositors balears, traient a la
llum partitures oblidades o estrenant-les. En aquest darrer apartat inclouríem la col·laboració amb
més d'una dotzena de compositors actuals i l'enregistrament en CD de més d'una vintena de noves
creacions. Aquestes obres les trobem repartides en varis discs, entre els que hem de destacar-ne
dos, dels quals n`és l'únic intèrpret: Compositors de l'Illa de Mallorca 1 [UM-CD3] i Compositors
de l'Illa de Mallorca 2 [UM-CD88]. També ha participat en altres àlbums enregistrant varies
obres, com són: Mandarines, de Bartomeu Artigues, al disc Aiguamarina (Bartomeu Artigues)
[UM-CD39]. Digitaria, PSR 2224+65 i Sis moments, de Joan Serra, al CD Barca amorrada a la
platja, l'enyorança [UM-CD 53]. Carvaggio, del compositor Miquel Vicensastre, a àlbum [UM-
CD95] i les obres, Blituri i THKO, d'Antoni Colomar: Illa Imaginària [UM, CD-112].
Josep Sbert col·labora de manera estable i com a solista amb diverses formacions musicals, com
ara l'Orquestra Simfònica de Balears, l'Orquestra Els Solistes de Mallorca i el Trio Scordatura. Ha
interpretat com a solista els concerts de Bacarisse, Rodrigo, Giuliani, Carulli, Vivaldi i Serra, i ha
participat en l'integral dels quintets per a guitarra i cordes de Boccherini.
- Gabriel Estarellas Sabater (Palma, 1952).
Guitarrista, nascut a Palma de Mallorca. Amb quasi 200 estrenes mundials i 17 discs
enregistrats, és considerat com l'hereu de l'escola espanyola de guitarra i com un punt de referència
del instrument. Ha estat Catedràtic de Guitarra del Real Conservatori de Madrid i actualment es
Professor Honorari de la Universidad Nacional de San Agustín de Arequipa, Perú.
Guanyador de varis premis nacionals e internacionals, entre els que cal destacar el 'Premio
Trujamán' 2004, ha actuat a varis festivals internacionals de renom (Stressa, París, Santander,
Pollença, 'Andrés Segovia',…). Ha participat com a solista amb una gran quantitat d'orquestres
(English Chamber Orchestra, London Mozart Players, Camerata de Huston, Orquestra Simfònica
de les Balears,...), oferint recitals arreu d'Europa, Amèrica Central, Estats Units i Àsia.
51
Ha col·laborat estretament amb quasi tots els grans compositors espanyols del SXX, realitzant
nombroses estrenes, entre les que podem destacar: Concierto del Agua (Tomàs Marco), Concierto
de Gibralfaro (A. García Abril), Concierto Poético (C.Prieto), Concertante (X. Benguerel), entre
d'altres. També ha realitzat molts d'enregistraments de música contemporània espanyola, entre els
que trobem varies integrals de guitarra de diversos autors, com per exemple la de Bernat Julià, que
la trobem al disc editat per Ona Digita: Bernat Julià, Obres per a guitarra, [OD-CD140].
- Pere Fiol ( ).
Guitarrista, ha estrenat vàries obres de compositors balears, tant amb la mezzo Eulàlia Salbanyà,
amb qui forma duo habitualment, com amb altres grups. També ha enregistrat dues obres del
compositor Joan Serra al disc Barca amorrada a la platja, l'enyorança [UM-CD53]: PSR
2224+65, per a cinc guitarres, i Homenatge a Federico, per a mezzo i guitarra.
- Antoni Colomar Servera (Palma, 1958).
(Veure biografia al punt 4. Compositors).
A pesar de no ser un dels compositors-intérprets de la seva obra, ens trobem amb una
interpretació pròpia de l'obra Paraules, juntament amb Ma Francesca Danús al disc Illa
imaginaria, [UM-112].També ha participat en l'enregistrament de l'obra Ariaddna, de Miquel
Vicensastre, juntament amb Fanny Marí (soprano), Eva Febrer (violí) i Xisco Vich (electrònica),
que trobem al disc el destí es un ca que lladra [UM-CD95].
5.3.2. Pianistes.
En l'àmbit de la música pianística, ens trobem una quantitat més elevada d’intèrprets que han
enregistrat en solitari varis discs monogràfics sobre compositors mallorquins, a més dels pianistes
que han realitzat algun enregistrament puntual. En primer lloc, hem de citar a cinc pianistes que han
realitzat una tasca important en la difusió de música contemporània, cadascun d'ells especialitzat en
la interpretació i enregistrament d'un o varis autors en concret. Així s'han creat els següents binomis
intèrpret – autor: Albert Díaz – Romà Alís, Miquel Estelrich – Jaume Mas Porcel, Bartomeu Jaume
– Antoni Martorell, Andreu Riera – Rafel Aguiló i VVAA (és el menys associat a un compositor), i
finalment, Joan Roig – Bernat Julià i Antoni Martorell. A continuació tenim una breu descripció i
els treballs que han realitzat amb les discogràfiques:
- Albert Díaz Rosselló (Palma, 1968).
Pianista. Neix a Palma, ciutat on realitza la seva formació pianística sota la direcció d'Emili
Muriscot, obtenint el Primer Premi de Final de Grau de la seva promoció. Posteriorment es trasllada
52
a París on realitza estudis de perfeccionament a l'École Normale de Musique Alfred Cortot, amb el
professor Neison Delle-Vigne. Guanyador del Primer Premi de Final de Grau de la seva promoció
al Conservatori de les Illes Balears, també ha obtingut el Primer Premi al V Concurs Internacional
de Piano d'Eivissa.
Ha participat a cursos pianístics impartits per professors de reconegut prestigi com Joaquín
Achúcarro, Domenique Merlet, Boaz Sharon, Einar Stee-Nokleberg, Jaques Lagarde i Aido
Ciccolini.
Ha actuat a sales de concert força importants: Auditori de Palma, Sala Alfred Cortot De París,
Centre de Cultura de Barcelona, S. Gregorio Magno d'Assisi i Teatre Comunale d'Umbria (Itàlia).
Així com a prestigiosos festivals: Festival Internacional F. Chopin de Valldemossa, Festival
Internacional Chopin de Caserta a Nàpols, i a nombrosos concerts arreu d'Espanya, Itàlia, Bèlgica,
Miami, ciutat on fou guardonat pel Comtat de Miami Dade, a l'Elebash Hall of Graduate Center de
Nova York, a l'Accademia di Spagna de Roma i a la seu de Nacions Unides de Ginebre (Suïssa).
Ha realitzat concerts com a solista amb la Deutsch-Franzöisches Kammerorchester, amb
l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, amb la Kammerphilharmonie Baden-Würtenberg i amb
l'Orquestra de Cambra Els Solistes de Mallorca.
Ha gravat per a RTV Balears, per a RNE, i per a Catalunya Ràdio. Compte amb diversos treballs
discogràfics, entre ells un CD integral de l'obra de Chopin per a piano a quatre mans, juntament
amb Xavier Mut, i un CD d'obres per a piano i veu de compositors espanyols i mallorquins. En
l'àmbit de la música contemporània, ha realitzat diversos enregistraments, com pot ser la Balada
per a dos pianos, de Jaume Mas Porcel, que trobem a l'àlbum Obres per a piano i Cançons, [UM-
CD124]. Encara que la seva aportació més significativa a aquest camp és el treball que ha realitzat
entorn a la figura de Romà Alís i la seva obra pianística, la qual ha enregistrat íntegrament al disc
Romà Alís, Obra integral per a piano [OD-CD259], i de forma parcial a l’àlbum Romà Alís, Obra
per a piano [OD-CD-120].
- Miquel Estelrich Serralta (Palma, 1965).
Pianista, nascut a Palma- Inicià els estudis musicals al Conservatori de les Balears, on obtingué el
Primer Premi de fi de grau. Més tard cursà el grau Superior al Conservatori Superior de Música de
València. Els seus professors han estat Joan Moll, Bartomeu Jaume i Perfecto García Chornet. Ha
rebut consells de Ramón Coll, Manuel Carra, Paul Baruda Skoda, Emili Muriscot i Miquel Zanetti,
entre d'altres.
La seva intensa activitat musical l'ha portat a actuar com a solista amb l'Orquestra Simfònica
Ciutat de Palma, Orquestra Simfònica de Balears amb qui realitzà la primera audició a Espanya del
53
Concert per a piano a quatre mans i orquestra d'Alfred Schnittke i a l'Alemanya amb l'Orquestra de
Marbufg. Fou fundador del 'Trio de Palma', i ha actuat a diversos indrets d'Espanya, com al Palau
de la Música de València, al Festival Chopin de Valldemossa, Itàlia, etc... Ha realitzat
enregistraments per a RNE, TVE, Catalunya Música i per a televisions estrangeres (Alemanya,
Japó, Anglaterra, Estats Units, etc).
És un dels pianistes que més han destacat en la recuperació i la difusió de l'obra dels compositors
de les Illes; així, el 1987, rep el Premi Nacional del Ministeri de Cultura pel llibre Compositors
Mallorquins, àlbum per a piano. Ha estrenat obres de diversos compositors i ha enregistrat varis
discs, entre els que trobem un abundant repertori de compositors mallorquins, especialment de
Jaume Mas Porcel. Ja hem vist al punt anterior que es autor, juntament amb la mezzo Ma José
Montiel, d'un disc dedicat a cançons d'autors de les illes. En l'àmbit solístic, ha enregistrat el concert
per a piano i orquestra de Baltasar Samper, que estrenà parcialment el 1999 amb l'Orquestra
Simfònica de Balears. És autor de la integral de piano del compositor Jaume Mas Porcel, editada al
disc Jaume Mas Porcel: Obres per a piano, [Produccions Blau 1999, CD-]. També ha participat en
l'enregistrament del disc de la integral de piano i cançó del mateix autor, Obres per a piano i
Cançons [UM-CD124], i al disc Música Pianística Balear [UM-CD69], on interpreta 4 Sonatines
(Jaume Mas Porcel).
És pianista de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears des de la seva fundació al 1989 i, per tant,
pianista del Grup de música contemporània de l'OSB.
Ha estat convidat a impartir cursos d'interpretació i, habitualment, és convidat per formar part de
jurats de concursos nacionals i internacionals de piano. També ha estat assessor musical de TVE
(1987-1992), vicepresident de Juventuds Musicals de Palma (1987-1991), membre de la Comissió
musical assessora de l'Orquestra Ciutat de Palma / Balears (1994-1999), direcció artística de la Jove
Orquestra de les Illes Balears, col·laborador dels premis Art Jove del Govern Balear, del concurs
Antoni Torrandell, dels cursos internacionals de música de Santanyí i codirector artístic de Volière.
- Bartomeu Jaume Bauzà (Llucmajor, 1957).
Pianista. Entre els seus mestres figuren Pere Antoni Jaume, Miquel Segura, Joan Moll i Perfecto
García Chornet, a més de cursos rebuts per Rosa Sabater. Ha obtingut els premis Unión Musical
Española (València, 1977) i Yamaha en España (Madrid 1982). Ha tocat, entre altres escenaris, al
Teatre Reial, Auditori Nacional i Fundació Juan March de Madrid, Teatre del Liceu de Barcelona,
Radio France a París, Teatre Olímpic de Roma, Palau de Belles Arts de Mèxic, Ateneu Romanès de
Bucarest i als festivals internacionals de Aix-En-Provence, Edimburg, Alacant, … Ha estat pianista
del 'Cor de València' i del 'Grup Instrumental de València'.
54
En el seu repertori figuren obres com a solista d'orquestra de Mozart, Beethoven, Montsalvatge,
Frank Martin, l'obra per a piano de Oscar Esplà i Joan Ma Thomàs, a més de nombroses estrenes
d'autors contemporanis. Entre els enregistraments realitzats amb les discogràfiques de Mallorca,
podem destacar l'enregistrament d'un disc en solitari: Danses populars de les Illes Balears (A.
Martorell) [BP-CD179]. A més d'algunes aportacions al disc Obres per a piano i Cançons, de
Jaume Mas Porcel [UM-CD124], com són: Suite Mallorquina i, amb la mezzosoprano Eulàlia
Salbanyà, Chanson d'automne, En sourdine i Fantoches.
- Andreu Riera Gomila (Manacor, 1966).
Pianista, nascut a Manacor, Mallorca. Comença els seus estudis musicals a l'Escolania de Lluc
amb Jaume Palou, continua els estudis pianístics a Manacor de la mà de Concepció Vadell, amb qui
realitza el grau mitjà, obtenint el primer premi de fi de grau del Conservatori Professional de Palma.
Realitza estudis superiors al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid amb la catedràtica
Ma Ángeles Rentería, guanyant els premis de fi de carrera de piano i de música de cambra.
Seguidament es dirigeix a Viena, on perfecciona la seva formació amb Hans Graf, a la Höchschule
für Musik, i finalment es trasllada a Londres, on finalitza els seus estudis amb la professora Edith
Vogel, a la Guidhall School of Music and Drama. Ha rebut consells de nombrosos mestres com: D.
Bashkirov, V. Perlemuter, M. Deschausses, M. Rostropovich, J.L. García, R. Coll, M. Carra, etc.
Andreu Riera ha guanyat varis concursos nacionals com el Concurs Nacional de Piano 'Infanta
Cristina' (Madrid), 'Caja Postal', 'Premio Alonso' de Valencia, e internacionals com el 'Frederic
Mompou' (Barcelona), 'Jacinto guerrero' i el concurs 'Mozart', Mozarteum de Salzburg. Com a
concertista ha realitzat recitals i ha actuat a nombrosos festivals arreu d'Espanya, així com a
nombrosos països d'Europa, EEUU, Canadà i Austràlia.
Ha format part del grup de cambra 'Manon', amb qui ha enregistrat dos Cds: el 'Quartet per el fi
dels temps' de Messiaen i un de música contemporània catalana. També ha realitzat gravacions per
la RTVE, la RAI de Itàlia y Radio France de París. Col·labora regularment amb formacions de
cambra com el Image Ensemble o el Trío Kandinsky, amb el cor de cambra 'Studium Aureum', i
amb una gran quantitat de solistes com Ara Mlikian, Joan enric Lluna, Josep Palou, Gerard Clarets,
etc... A més, a actuat com a solista amb nombroses orquestres, com per exemple, la Camerata de
Llevant, Simfònica de Balears “Ciutat de Palma”, JONDE, New American Chamber Orchestra,
etc...
Pel que fa a la interpretació de repertori contemporani, ha estrenat obres de J. Soler, J. Prohens, A.
Parer Fons, X. Gelabert, X. Prohens, A. Martorell, B. Casablancas, J. Valent, etc... La seva aportació
als enregistraments són dos discs en solitari i un amb Miquel Mestre de compositors de les illes,
55
titulats: Voramar (Rafel Aguiló) [BP-CD ], Piano promenade (VVAA) i, amb Miquel Mestre,
Música i Mots (VVAA mallorquins contemporanis). A més d'algunes interpretacions per a altres
àlbums: Homenatge a Ravel, L'oblit i Recitatiu líric, al disc Obres per a piano i Cançons (Jaume
Mas Porcel) [UM-CD124], i Elements, Trio 76 cc i Símptomes, de Elements (Josep Prohens) [OD-
CD276].
- Joan Roig Palliser (Palma, 1964).
Pianista. Nascut a Palma. Inicia els estudis musicals al Conservatori Professional amb Jaume Roig
i Pilar Iriazàbal, i els completa al Conservatori Superior de València amb Carme Calomarde,
finalitzant ambdós graus amb les màximes qualificacions. Ha treballat amb Mario Monreal, Ramón
Coll, Roberto Bravo, Manuel Carra i Perfecto García Chornet, entre d'altres.
Guanyador del primer Premi 'Radio jove' (1989), ha realitzat nombrosos concerts, cicles i
festivals, com poden ser: 'Concerts de Primavera' de la Fundació Pública de les Balears per a la
Música, 'Cicles de Polifonia' de l'Ajuntament de Palma, 'Jornades musicals Vila de Porreres', 'Real
Acadèmia de les Belles Arts de Sant Sebastià', 'Festival de Música Clàssica' de Banyalbufar, 'IX
Festival de Música' de Bunyola, 'Jornades Musicals' de Porrerres i els cicles de Cultura 'Sa Nostra'.
Es distingeix per un particular compromís en divulgar i promocionar la música autòctona, i ha
realitzat un gran nombre d'estrenes d'obres de compositors locals, com poden ser Vilatjana i Salm
103 (A. Martorell), Preludi (A. Matheu), Tema i Variacions per a fagot i piano (J. Prohens). De
totes maneres hem de ressaltar que, al igual que molts dels pianistes, s'ha especialitzat en el
repertori pianístic d'uns autors concrets, en el seu cas es tracta dels compositors B. Julià i A.
Martorell, a més de ser un intèrpret assidu de l'obra de J. Prohens. Pel que fa als enregistraments, la
seva gran contribució és el treball realitzat entorn a questes figures, sobre els que ha editat varis
discs monogràfics: Sempreviva, Cançons populars per al petit pianista (A. Martorell), [UM-CD23],
Obres per a piano (A. Martorell) [UM-CD27], Obres per a piano (B. Julià) [UM-C36] i Arrels, 24
obres per a piano sobre el folklore balear (B. Julià) [OD-C163]. També ha participat en altres
àlbums, bé sigui com a solista o com a integrant d'altres formacions, realitzant aquestes gravacions:
Llebeig, preludi mariner (A. Martorell) i Romàntica (B. Julià), al disc Música Pianística Balear
[UM-CD69], Mixolidi, Petita Variació Cíclica i Sons Nocturns, al disc Amalgama (J. Prohens)
[OD-CD129], on també interpreta algunes obres amb altres solistes, com per exemple Quatre
cançons per a soprano i piano (amb la soprano Joana Ma Llabrés), Cançó per a oboè i piano (amb
J.R. Domingo), Tema i variacions per a fagot i piano (amb E. Sapinya) i Petit Trio per a piano,
trompa i violí (amb J.L. Bartual i B. Walus).
A més, hem de citar el gran nombre de pianistes que han gravat puntualment alguna o varies obres, i
56
que també han mantingut un fort lligam amb la música de creadors actuals. Els trobem en diferents
contexts, com pot ser ACA (que compta amb una gran participació dels pianistes Xavier Prohens i
Ma Victòria Lassalle), i aquests són els enregistraments que han realitzat:
- Ireneusz Jagla (Katowice, Polonia/Palma de Mallorca, 1963).
Pianista. Com ja hem vist, és coautor amb Barbara Walus del disc Antologia de Miniatures del
Segle XX de Compositors Mallorquins i Polacs [OD-CD79]. Però també ha participat en
l'enregistrament de dos discs de Josep Prohens, col·laborant com a solista i amb altres grups. Al
disc Amalgama [OD-CD129], el trobem interpretant les obres Sentiments Modals, Somnis i
Recordança, aquesta darrera amb Barbara Walus. Al disc Elements [OD-CD276] interpreta 100 ,
amb E. Bernabeu (clt) i J.Manuel Àlvarez (vl), i l'obra Enigma amb Tomàs Picornell (clt).
- Ramón Coll Huguet (Maó, 1953).
Pianista. Ha participat en el disc 'Jaume Mas Porcel: Obres per a piano i Cançons [UM-
CD124], enregistrant una selecció de Sonatines de l'autor (Sonatina de Nadal, Sonatina de Sant
Joan, Sonatina rosa, Sonatina de bressol, Sonatina blanca i Sonatina esportiva).
- Joan Moll Marquès (Palma, 1936).
Pianista, ha enregistrat l'obra Météores de Jaume Mas Porcel, al disc Obres per a piano i
cançons [UM-CD124]. També ha participat al disc Música Pianística Balear [UM-CD69],
interpretant les obres Son Batle, Op. 46 (Antoni Torrandell), Lai d'amour (Baltasar Samper), El
cigne Negre (Joan M. Thomàs), En la Necrópolis de Ereso (Fermí Marí), Recuerdo a Falla
(Llorenç Galmés) i Veus que duen les ones (Antoni Matheu).
- Ma Victòria Lassalle Andreu (Palma, 1969).
Pianista, gran col·laboradora d'ACA, ha estrenat nombroses obres de compositors mallorquins.
És l’intèrpret responsable dels següents enregistraments: A Sexual FantaslPlaying Bach de Javier
Pérez de Arévalo, al disc Virot [UM-CD54], Ulls per a piano de Xavier Carbonell, al disc Fonoll
Marí – Crithmum Maritimum [UM-CD33], a més de col·laborar en el disc Música Pianística
Balear amb les obres Sonata, en do Major (Miquel Tortell), Hoja para un álbum (Andreu
Torrens), Ulls – L'esguard de l'òliba (Xavier Carbonell) i A sexual Fantasy Playing Bach (Javier
Pérez de Arévalo).
- Xavier Prohens Perelló (Palma, 1966).
Pianista, l'altre gran protagonista de les estrenes i enregistraments d'ACA, es l'intérpret de l'obra
Tres peces per a piano de Bartomeu Artigues, que trobem al discs Aiguamarina [UM-CD39] i
Música Pianística Balear [UM-CD69], i de l'obra Nasedán del compositor Javier Pérez de
57
Arévalo, a l'àlbum Virot [UM-CD54].
- José Ramón Hernández (Palma, ).
Pianista, és l'intèrpret de l'obra Ad Reim de Javier Pérez de Arévalo, que interpreta juntament
amb cinta magnètica a càrrec del compositor. L'obra es troba enregistrada al disc de Javier Pérez
de Arévalo: Virot [UM-54].
Per acabar, citaré els pianistes que han participat en dos discs: Alumnes de Composició i Música
Pianística Balear. Encara la majoria dels participants d'aquest darrer disc hagin estat mencionats
anteriorment, crec que és interessant citar-los en conjunt, com a escola balear de pianistes.
- Alumnes de Composició [UM-CD64]: Antoni Bujosa, Marc Torres, Ma Antònia Fernàndez,
Marta Ambrós, Miquel Roig, Dina Nedeltcheva, Ma Francesca Danús i Maria Thomàs.
- Música Pianística Balear [UM-CD69]: M. Victòria Lassalle, Cecilio Tieles, Joan Moll, Miquel
Estelrich, Joan Roig, Antoni Caimari, Xavier Prohens i Montse Orfila.
5.3.3. Cantants.
Ja he presentat a varis cantants, amb els seus respectius pianistes, a l'apartat 6.2.1. (Música de
Cambra, duos de cant-piano). En aquest punt presentaré als cantants que han realitzat altres
enregistraments, bé sigui com a solistes o amb diversos grups.
- Francisca Quart Ripoll (Llucmajor, 1938 – Palma, 1997).
Soprano. Ha enregistrat com a solista un disc de Bernat Julià, on trobem les obres El pi de
Formentor i Dansa Guerrera del Foner. [OD-CD166].
- Joan Ma Llabrés Munar (Inca, 1963).
Soprano. Com ja hem vist, és autora de l'àlbum 5 compositores contemporànies [OD-CD174],
juntament amb Ma Victòria Cortés, on trobem enregistrades varies cançons de Mercè Pons i Carme
Fernàndez. Encara que, també ha enregistrat vàries cançons de compositors mallorquins, com
Jaume Mas Porcel (amb el pianista Miquel Estelrich) i Josep Prohens (amb el Pianista Joan Roig), a
més d'una obra per a orquestra de cambra i soprano solista del compositor Antoni Colomar. A
continuació les obres enregistrades: Spleen, Crepuscle i Cançó de Bressol (Jaume Mas Porcel) al
disc Obres per a piano i Cançons [UM-CD124], Quatre cançons per a piano (Josep Prohens) que
trobem a Amalgama [OD-CD129] i Nit, del compositor Antoni Colomar, que interpreta juntament
amb l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, al disc Illa Imaginària [UM-CD112].
58
- Antoni Aragón Saugar (Palma, 1965).
Tenor. Ha estrenat vàries obres de compositors mallorquins i és el responsable dels
enregistraments de vàries cançons de Josep Prohens, de Jaume Mas Porcel i d'alguns fragments de
l'obra Divinal llum de gràcia, per a orquestra simfònica i solistes, del compositor Joan Serra. El
trobem en aquests àlbums: Freqüències (Josep Prohens) [UM-CD78], acompanyat del pianista Joan
Roig, Obres per a piano i cançons (Jaume Mas Porcel) [UM-CD124], amb el pianista Andreu
Riera. I també, al disc Conjunt Instrumental Contemporani de l'Orquestra Simfònica de les Illes
Balears [UM-CD82], amb qui interpreta els fragments Obertura i Ària, de l'obra Divinal llum de
gràcia (Joan Serra).
- Sylvia Corbacho (Galícia/Montevideo/Mallorca, 1948).
Mezzosoprano. Ha estrenat vàries obres i ha participat en l'enregistrament del disc de Josep
Prohens, Freqüències [UM-CD78], interpretant diverses cançons amb el pianista Joan Roig.
- Mari Pau Juan Castro (Palma, 1964).
Soprano. És la solista de l'obra Three Songs Op.1, de Anthony Bonner, que interpreta amb el
Conjunt Instrumental Contemporani de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, al disc [UM-
CD61].
- Fanny Marí Torres (Palma, 1969).
Soprano. Ha estrenat vàries obres de compositors mallorquins i és responsable de l'enregistrament
de les obres: ...Es va fer silenci al cel, cosa de mitja hora (Bartomeu Artigues), del disc Conjunt
Instrumental Contemporani de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears [UM-CD82], i de l'obra
Ariadna (Miquel Vicensastre), que interpreta amb Eva Febrer, Antoni Colomar i Xisco Vich, al disc
el destí és un cà que lladra [UM-CD95].
- Eulàlia Salbanyà Benet ( ).
Mezzosoprano. Participa en varis enregistraments de música contemporània balear interpretant
vàries cançons de Jaume Mas Porcel, amb el pianista Bartomeu Jaume, i l'obra Homenatge a
Federico, del compositor Joan Serra, amb el guitarrista Pere Fiol. La trobem al disc de Joan Serra
Barca amorrada a la platja, l'enyorança [UM-CD53] i a l'àlbum de Jaume Mas Porcel Obres per a
piano i Cançons [UM-CD124], on interpreta, amb Bartomeu Jaume, les cançons Chanson
d'automne, En sourdine i Fantoches.
Per acabar, mencionaré que Paula Rosselló, Josep Ferrer, Stanislaz Arraez i Gabriel Aguilera, són
el solistes que han participat, juntament amb Bernat Cifre (recitat) i l'Orquestra Simfònica de les
Illes Balears, en l'enregistrament del disc de Bernat Julià: Nuredunna, [OD-CD167].
59
5.3.4. Altres intèrprets.
Una vegada presentats els guitarristes, pianistes i cantants, ens queda citar un protagonista en el
camp de la percussió: Paco Vicedo, que ha enregistrat un disc en solitari d'obres de compositors
mallorquins contemporanis. També mencionaré la resta de solistes que pertanyen a altres àrees de la
interpretació.
- Francisco Borja (Paco) Vicedo Molla (València/Palma de Mallorca ,1970).
Percussionista. Estudia amb Àngel Garcia i amb Manel Ramada. Realitza cursos de percussió
clàssica, ètnica, contemporània i de pedagogia amb els professors E. Sejourné, L.H. Steven Shick,
E. Thigpen, F.Palacios.
Director i fundador del grup 'Percussio o no', amb el que ha realitzat nombrosos concerts i ha
guanyat el primer premi Art Jove en la modalitat de grups de cambra, en les edicions 2001 i 2002.
Com a guanyadors de la segona edició, enregistraren i editaren el programa presentat, on es troben
algunes obres de compositors contemporanis. (veure 6.2.3. Percussi o no).
Ha col·laborat amb diversos espectacles teatrals com a creador i intèrpret en el que cal destacar
'Cyrano de Bergerac' amb el Teatre del Desig, 'El Musical' amb Na Jordana Teatre, 'El Carnaval
dels Animals' amb Vloière Produccions, 'Solamente' i 'Veure la Música, escoltar el moviment' amb
Ah Danzade. També ho ha fet amb: Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Jove Orquestra de
València, Orquestra de Cambra Aula 98, Orquestra de la Marina Alta, Amores Grup de Percussió,
Ensemble de Percussió de Palma, Ah Danzade i Persecussión Ensemble.
En l'actualitat és percussionista acompanyant de l'assignatura de dansa contemporània i
professor de percussió del Conservatori Professional de Música i Dansa de les Illes Balears.
Pel que fa als enregistraments, a més dels realitzats amb 'Percussi o no', és el protagonista de
l'àlbum : Pes Forat des Moix [UM-CD115]. Àlbum format per obres de compositors balears:
Gong (Pedro Trotz), Besllum (Bartomeu Artigues), Being You (Joan Valent), Pes Forat des Moix
(Xavier Carbonell), Quan em falten les paraules (Miquel Àngel Campins), Marimba's Suite
(Carme Fernández Vidal) i Música del Silenci (Juanjo Guillem).
- Arturo Sacchetti (Santhià, Itàlia 1941).
Organista. És l'intèrpret de l'àlbum de Bernat Julià: Obras para órgano sobre temas gregorianos
[OD-CD77].
- Jaume Manuel Ribas (Eivissa, ).
Saxofonista. Interpreta l'obra El Canto de los Ahorcados, per a saxo soprano, de Javier Pérez de
Arévalo, enregistrada al disc: Virot [UM-CD54].
60
6. Les obres enregistrades (classificació per instrumentació).
6.1. Obres per a Orquestra o Conjunt Instrumental.
- Orquestra Simfònica.
Artigues, Bartomeu: - Kundalini, per a orquestra simfònica (1991). [UM-CD39]
- Niguls amb Lluna, per a orquestra simfònica (1996). [UM-CD39]
Carbonell, Xavier: - Badall de Sargantana, per a orquestra simfònica (1996). [UM-CD33]
Colomar, Antoni: *- Nit, soprano i orq. de cambra. [UM-CD112]
- Conjunt instrumental.
Alís, Romà: Quatre imatges de Mallorca, Op. 197. [UM-CD61]
I – A trenc d'Alba a Cala Figuera.
II – Sa costa des d'es Mirador de les ànimes.
III – Preludi d'Hivern, dins de sa cartoixa de Valldemossa.
IV – S'esglaiament des Torrent de Pareis.
Artigues, Bartomeu: - Makyo, per a grup instrumental (1991). [UM-CD39]
1. Andante.
2. Adagio.
3. Andante.
4. Allegro.
- A Mitjanit, per a grup instrumental (1993). [UM-CD39/ CD61]
*- ...Es va fer silenci al cel, cosa de mitja hora, per a soprano i orquestra
simfònica. [UM-CD82]
Bonner, Anthony: *- Three Songs, Op.1, per a soprano i conjunt instrumental. [UM-CD61]
Brunet, Miquel: Dsilen6 [OEM-CD11]
- Del documental Nosaltres els vençuts:
1. Nosaltres els vençuts.
2. Testimonis.
3. Primera meditació.
- Del documental Passió, d'Emili Darder:
1. Així arriben els vençuts,
Pere Capellà (text).
2. Vés amb ells.
3. La mà tancada.
61
(Brunet, M.) 4. Tamborers, als germans Martorell.
5. Bellver.
6. Segona meditació.
- Del documental Amor de Pàtria:
Re-visions de Palestina.
- De la Cantata Terra Natal, Marià Villangómez (text):
1. Arrelar.
2. Mirar com cau, hommage a Daniel Pons
(text recitat).
3. Hora tranquil.la.
4. Tercera Meditació.
- De la Suite Alfàbia:
1. Portal Forà.
2. Quarta Meditació.
Brunet, Miquel i Pons, Mercè: *Conexions Cromàtiques, per a soprano, ensemble
instrumental i electroacústica (2010). [OEM-CD12]
1. Preludi.
2. 1938, hivern.
3. Interludi I.
4. Jaleo.
5. Interludi II.
6. Ad Lib.
7. Interludi III.
8. Doble trajecte.
9. Epíleg.
10. La suma de les parts (compendi).
Carbonell, Xavier: - Costuix, per a conjunt instrumental (1990). [UM-CD33]
- Tertia Pars. [UM-CD61]
- Hai. [UM-CD61]
- L'Esfera Translúcida.[UM-CD82]
Colomar, Antoni: - Reflexos. [UM-CD82]
Far, Maties: - No(s)-Altre(s)-de cabeza (bajo los pies), per a conjunt instrumental. [UM-CD61]
Pérez de Arévalo, Javier: - Tévennec, per a conjunt instrumental. [UM-CD82]
Piera, Isabel: - Instantànies d'Aigua, per a conjunt instrumental. [UM-CD61]
62
Pons, Mercè: - 15 de Juliol, per a conjunt instrumental. [UM-CD61]
Pons, Mercè i Brunret, Miquel: (veure: Brunet, Miquel). [OEM-CD12]
Prohens, Josep: - Hommenatge a Felanitx. [BP-CD2010]
Rodríguez, Rosa: - Eras, per a conjunt instrumental. [UM-CD61]
- Tiamat, per a conjunt instrumental. [UM-CD61]
Serra, Joan: *- Divinal llum de gràcia: Dansa, per a conjunt instrumental. [UM-CD61]
*- Divinal llum de gràcia: Obertura i Ària, per a tenor i conjunt instrumental. [UM-
CD82]
Vicensastre, Miquel: - Sagnen més que voltros es vostres somnis, per a conjunt instrumental.
[UM-CD61]
- Cor i Orquestra (Cantates).
Julià, Bernat: - Poema Simfònic El Pi de Formentor, Miquel Costa i Llobera (text). [OD-CD166]
- Dansa Guerrera del Foners, Miquel Costa i Llobera (text). [OD-CD166]
- Nuredunna, Cantata per a orquestra, solistes i cor. [OD-CD167]
- Orquestra/C.Instrumental amb Solistes.
Artigues, Bartomeu: *- ...Es va fer silenci al cel, cosa de mitja hora, per a soprano i orquestra
simfònica. [UM-CD82]
Bonner, Anthony: *- Three Songs, Op.1, per a soprano i conjunt instrumental. [UM-CD61]
Brunet, Miquel i Pons, Mercè: *Conexions Cromàtiques, per a soprano, ensemble instrumental i
electroacústica (2010). [OEM-CD12]
(veure – Obres per a Conjunt instrumental)
Colomar, Antoni: *- Nit, soprano i orq. de cambra. [UM-CD112]
Serra, Joan: *- Divinal llum de gràcia: - Dansa, per a conjunt instrumental. [UM-CD61]
*- Divinal llum de gràcia: Obertura i Ària, per a tenor i conjunt instrumental.
[UM-CD82]
- Cor i solistes.
Julià, Bernat: - Concert Joglar, per a guitarra i cor. [OD-CD14]
63
6.2. Obres per a Grups de Cambra.
6.2.1. Cinc Instruments.
Colomar, Antoni: - Ka, quintet de cordes amb piano. [UM-CD112]
- Poema, quintet de corda. [UM-CD112]
Pérez de Arévalo, Javier: - 1º39' Longitud E. 38º39' Latitud N. (1995), per a quintet de vent-fusta
(flt, ob, clt, trpa, fgt). [UM-CD54]
Prohens, Josep: - Retalls, per a quintet de ven-fusta. [OD-CD276]
Serra, Joan: - PSR 2224+65, per a cinc guitarres (1994). [UM-CD53]
6.2.2. Quatre instruments.
Campins, Miquel Àngel: - Shiver, per a quartet de percussió. [UM-CD76]
Colomar, Antoni: - Quartet de Corda. [UM-CD112]
Fernández, Carme: - Feel about, per a quartet de percussió. [UM-CD76]
Pérez de Arévalo, Javier: - Pasodoble para un pingüino (1996), per a quartet de trompes. [UM-
CD54]
Prohens, Josep: - 100, per a flauta, clarinet, violí i piano. [OD-CD276]
6.2.3. Tres instruments.
Carbonell, Xavier: - Petja d'escurçó? (1991), per a tres percus-sionistes. [UM-CD33]
* - El munt d'ulleres (1995), per a tres trombons i cinta magnetofònica. [UM-
CD33]
Colomar, Antoni: - Jocs, per flauta, viola i guitarra. [UM-CD64]
- Tryptikos, per a violí, violoncel i piano. [UM-CD112]
Pérez de Arévalo, Javier: - Peces humorístiques “Cuatro historias brevas” (1997), per a trio de
cordes, recitat i actriu, amb textos de Kole Seoane. [UM-CD54]
Prohens, Josep: - Petit Trio per a piano, trompa i violí (1993). [OD-CD129]
- Trio 76 cc, per a flauta, violoncel i piano. [OD-CD276]
Vicensastre, Miquel: - Pour chatîer ta chair (2004), trio per a clarinet, violoncel i piano. [UM-
CD95]
*- Ariadna (2004), per a violí, guitarra elèctrica, electrònica i veu en off.
[UM-CD95]
64
6.2.4. Dos instruments.
6.2.4.1. Cant i piano:
Bonnín, Francesc: - Cançó per a mezzo i piano. [UM-CD64]
Fernández, Carme: -Blau és l'enyor, per a soprano i piano. [OD-CD174]
- L'ombra suau, per a soprano i piano. [OD-CD174]
Gibert, Antoni: - Hymne a la Beauté (Baudelaire), per a tenor i piano. UM-CD64]
Mas Porcel,
Jaume: - Chansons Amoureuses, pera mezzo i piano (text Paul Verlain). [BP-CD]
1. Chanson d'automne.
2. Tous deux.
3. L'allée est sans fin...
4. En sourdine.
5. L'heure exquise.
6. Paysage triste.
7. La bonne chanson.
- L'oblit, per a tenor i piano, amb text de Miquel Forteza Pinya (1945). [UM-CD124]
- Recitatiu líric, per a tenor i piano, amb text de Miquel Forteza Pinya (1946). [UM-
CD124]
- Chanson d'automne, per a mezzo i piano, amb text de Paul Verlaine, (1939). [UM-
CD124]
- En sourdine, per a mezzo i piano, amb text de Paul Verlaine, (1939). [UM-CD124]
- Fantoches, per a mezzo i piano, amb text de Paul Verlaine, (1946). [UM-CD124]
- Spleen, per a soprano i piano, amb text de Paul Verlaine, (1946). [UM-CD124]
- Crepuscle, per a soprano i piano, amb text de Paul Verlaine, (1945). [UM-CD124]
- Cançó de Bressol, popular, (1936). [UM-CD124]
Miquel Estelrich i Joana Llabrés (arranj.per a soprano i piano)
Parera Fons,
Antoni: Geografies de l'ànima, per a soprano i piano, amb texts de Joan Alcover i Miquel
Costa i Llobera: [BP-CD (2006)]
- Desolació, Alcover.
- La Relíquia, Alcover.
- Defalliment, Costa i Llobera.
- Anacreòntica, Alcover.
65
(Parera, A.) - Miramar, Alcover.
- Retorn de Primavera, Costa i Llobera.
- Als Joves, Costa i Llobera.
Enllà del Mar, per a soprano i piano: [BP-CD (2007)]
- Enllà del Mar, Lletra de Miquel Mestre:
1. A la deriva.
2. Ningú.
3. Silenci.
4. A Poc a Poc.
5. Ja no Ploro per Res.
6. És en Despuntar l'Alba.
7. El Mar, la Mar.
- Tres Cançons de Bressol, per a soprano i piano, lletra de Gabriel Janer Manila:
1. Cançó de la Lluna Fosca.
2. En una Mar de Fum.
3. Cançó per a un Nadó Abandonat.
- T'estim però m'en Fot, per a soprano i piano, lletra de Miquel Àngel Riera.
- Tú i la Nit,per a soprano i piano, lletra de Antoni Mus.
- Cançó de Mariner, per a soprano i piano, lletra de Jaume Vidal Alcover.
- Siete Nanas, per a mezzo i piano, amb poemes de Rafael Alberti. [BP-CD (2009)]
1. Nana del Niño Muerto.
2. Nana del Niño Malo.
3. Nana de la Cigüeña.
4. Nana de la Tortuga.
5. Nana de la Cabra.
6. Nana de Capirucho.
7. Nana de Negra-Flor.
- El darrer viatge, Sis cançons per a baríton i piano, sobre textos de Guillem d'Efak.
[BP-CD (2007)]
1. Fou una profecia.
2. A vela plena.
3. El dia que em moriré.
4. Amics, germans...
5. Cavallet de set colors.
66
(Parera, A.) 6. T'has torbat molt,
7. Què farà la nina.
8. Anam allà on anam.
- Tan Petiteta – Cel, per a piano i text recitat, amb lletra de Lluis Maicas. [BP-CD]
Pons, Mercè: - Pluja, per a soprano i piano. [OD-CD174]
- Retrat, per a soprano i piano. [OD-CD174]
- Somni, per a soprano i piano. [OD-CD174]
- Cartes, per a soprano i piano. [OD-CD174]
Prohens, Josep: - Quatre cançons per a soprano i piano (1985). [OD-CD129]
1. El sueño (Gustavo A. Becquer).
2. Canción Regia (Rainer Maria Rilke).
3. Lágrimas y risas (Gustao A. Becquer).
4. Una herida (Gustavo A. Becquer).
6.2.4.2. Duos amb piano.
- Flauta i piano: Artigues, Bartomeu: - Sonata per a flauta i piano (1998). [UM-CD99]
Calmo espressivo – Agitato – Agitato e fuggitivo – Statico e libero – Calmo
espressivo – Piu mosso scorrevole.
Carbonell, Xavier: - Cap de Canto per a flauta i piano (1998). [UM-CD99]
Prohens, Josep: - Símptomes. [OD-CD276]
Rodríguez, Antoni: - Sonata per a flauta i piano. [UM-CD64]
1. Primer moviment.
2. Segon moviment.
3. Tercer moviment.
Serra, Joan: - Nut, per a flauta i piano (1998). [UM-CD99]
- Oboè i piano: Prohens, Josep: - Cançó per a oboè i piano (1988). [OD-CD129]
-Clarinet i piano: Juan, Ramón: - Mota, per a clarinet i piano. [UM-CD64]
Pons, Mercè: - Sonata per a clarinet i piano.[UM-CD64]
67
(Pons, M.) 1. Alegre moderat – A poc a poc.
2. Tema amb variacions.
Prohens, Josep: - Enigma. [OD-CD276]
- Fagot i piano: Prohens, Josep: - Tema i variacions per a fagot i piano (1989). [OD-CD129]
- Trompeta i piano: Pérez, Manuel: - Concierto Locrio. [UM-CD64]
Prohens, Josep: - Gènesis. [OD-CD276]
- Violí i piano: Prohens, Josep: - Recordança (1988). [OD-CD129] i [OD-CD79]
- Elements. [OD-CD276]
- Homentage a la tonalitat. [OD-CD276]
Valent, Joan: - Múltiples núm.1, per a violí i piano. [OD-CD79]
- Dos pianos: Mas Porcel, Jaume: - Balada per a dos pianos. [UM-CD124]
Vicensastre, Miquel: - El descens obscur (2003), per a 2 pianos a ¼ de tò. [UM-CD95]
6.2.3.3. Altres formacions a dos.
- Duo de guitarres: Colomar, Antoni: - Blituri, per a 2 guitarres. [UM-CD112]
- Flauta i Oboè: Prohens, Josep: - Estudi núm. 1. [OD-CD276]
- Flauta i Marimba: Campins, Miquel A: - Quan em falten les paraules, per a flauta i marimba, (2005). [UM-CD115]
- Flauta i Guitarra Colomar, Antoni: - THKO, flauta i guitarra. [UM-CD112]
- Mezzo i guitarra: Serra, Joan: - Homenatge a Federico, per a mezzo i guitarra (1998). [UM-CD53]
1. A Mercedes en su vuelo
2. Kasida de la rosa
3. Cautiva
68
6.3. Obres per a un sol intrument.
6.3.1. Guitarra.
Artigues, Bartomeu: - Mandarines (1997). [UM-CD39]
- Mu. [UM-CD88]
1. Allegretto.
2. Adagio-Allegretto.
3. Allegretto-Adagio.
4. Andante-Allegretto.
5. Andantino.
6. Tranquilo.
Carbonell, Xavier: - Serè, per a guitarra. [UM-CD3]
- ...des de l'escàpola claror de les cuques. [UM-CD88]
D'Agvilo, Sydney: - La rosa de gel, per a guitarra “intervàlica”. [UM-CD3]
Julià, Bernat: - Dues Estampes Mallorquines. [OD-CD140]
1. Berceuse.
2. Danza.
- Nostàlgia. [OD-CD140] i [UM-CD88]
- Tres Hojas Muertas. [OD-CD140]
1. Contemplación.
2. Imprecación.
3. Decepción.
Mas Porcel, Jaume: - Xeremia Llunyana. [UM-CD88]
- Sintonia n.8 [UM-CD88]
- Sintonia n.5 [UM-CD88]
- Sonatina de Nadal. [UM-CD88]
Matheu, Antoni: - Peça per a guitarra. [UM-CD3]
Serra, Joan: - Sis moments, per a guitarra sola (1994). [UM-CD53]
1. Moment nº1
2. Moment nº2
3. Moment nº3
4. Moment nº4
5. Moment nº5
6. Moment nº6
69
- El plany nocturn de les ones. [UM-CD53]
Vicensastre, Miquel: - Carvaggio (Autorretrat) (2001). [UM-CD95]
6.3.2. Piano.
Alís, Romà: Obra per a piano.[OD-CD120]
- Quatre peces breus, Op.12 (1957)
1. Andante expresivo.
2. Moderato semplice.
3. Andante un poco teneramente.
4. Allegretto assai e con allegrezza.
- Poemas de la baja Andalucía, Op. 18 (Barcelona, desembre de 1958).
1. Nubes.
2. Canción.
3. Niños.
4. Siesta.
5. Fiesta.
- Tema con variaciones, Op. 42 (Sevilla, 10 de març de 1964).
- Sonata para piano, Op. 45 (Sevilla, juny de 1964).
1. Allegro gracioso.
2. Andante quasi lento.
3. Allegro assai e con brio.
- Tocata a la fuga de un ritmo gitano, Op. 66 (Sevilla, gener de 1968).
Obra integral per a piano: [OD-CD259]
L'ESTUDIANT.
- Eisenach, suite para piano, Op. 2 (Barcelona, desembre de 1949).
1. Courante.
2. Gavota.
3. Zarabanda.
4. Giga.
- Pentacordos, Op.4 (Mataró, juny de 1950).
1. Moderato sostenuto.
2. Moderato assai.
3. Moderato affettuoso.
4. Un poco moderato e gracioso.
70
(Alís, R.) 5. Adagietto e con anima.
6. Moderato un poco mesto.
7. Moderato assai e cantabile.
- Cuatro piezas breves, Op.12 (1957).
1. Andante expresivo.
2. Moderato semplice.
3. Andante un poco teneramente.
4. Allegretto assai e con allegrezza.
- Poemas de la baja Andalucía, Op. 18 (Barcelona, desembre de 1958).
1. Nubes.
2. Canción.
3. Niños.
4. Siesta.
5. Fiesta.
- Sonatina, Op. 26 (Sevilla, 1 de desembre de 1961).
1. Andante amabile.
2. Lentísimo e doloroso.
3. Allegro moderato e capriccioso.
EL MESTRE.
- Tema con variaciones, Op. 42 (Sevilla, 10 de març de 1964).
- Sonata para piano, Op. 45 (Sevilla, juny de 1964).
1. Allegro gracioso.
2. Andante quasi lento.
3. Allegro assai e con brio.
- Tocata a la fuga de un ritmo gitano, Op. 66 (Sevilla, gener de 1968).
- Los días de la semana, suite para piano, Op. 72.
1. Domingo (el sol).
2. Lunes (la luna).
3. Martes (Marte).
4. Miércoles (Mercurio).
5. Jueves (Júpiter).
6. Viernes (Venus).
7. Sábado (Saturno).
71
(Alís, R.) - Ocho canciones populares españolas, Op. 77 (Madrid, octubre de 1969).
1. Canción de olivareros (mallorquina).
2. La pastorcita (catalana).
3. Ya se van los pastores (leonesa).
4. Morito pititón (burgalesa).
5. El ermitaño (leonesa).
6. Mi abuelo tenía un huerto (asturiana).
7. Romance de ciego (gallega).
8. El marinero (catalana).
- La cuarta palabra de Cristo en la cruz, Op. 88 (Madrid, març de 1971).
- Juguetes, suite infantil para piano, Op. 108 (Madrid, octubre de 1975).
1. El pequeño bebe.
2. El gatito dormilón.
3. La ratita saltarina.
4. El osito blanco.
5. El viejo mago.
6. El caballo de cartón.
7. La muñeca andarina.
- Rondó de danzas breves, Op. 115 (Madrid, febrer de 1977).
- Para Angela, Op. 170 (Madrid, novembre de 1993). – Moderato afectuoso –
LA MADURESA.
- Preludio a la eterna siesta de un Bach y su correspondiente fuga, Op. 201
(Madrid, 8 de setembre de 2000).
1. Preludio (moderato tranquilo).
2. Fuga (Adagietto).
- Rumores de las marismas en los Aljafares (preludio para la mano izquierda), Op.
206, (Madrid, 17 de Maig de 2001). – Adagietto contemplativo –
- Dues imatges de s'antiga ciutat de Palma, Op. 215 (Boadilla del Monte, 8 de
desembre de 2003).
1. De bon matí dins la Seu.
2. Migdia en els jardins de s'Almudaina.
- Fantasía, Op. 218 (Boadilla del Monte, 2 de març de 2005)
–Adagietto mesto –
72
(Alís, R.) - Elegos, elegía, Op. 221 (Boadilla del Monte, agost de 2005).
– Moderato assai e doloroso –
Artigues, Bartomeu: Tres peces per a piano, sobre poemes de Rimbaud (1992-94). [UM-CD39]
Caimari, Antoni: - Tendències, Eb.65. [UM-CD6]
1. Tendències 1
2. Tendències 2
3. Tendències 3
4. Tendències 4
5. Tendències 5
6. Tendències 6
7. Tendències 7
8. Tendències 8
9. Tendències 9
10. Tendències 10
11. Tendències 11
12. Tendències 12
13. Tendències 13
14. Tendències 14
15. Tendències 15
16. Tendències16
17. Tendències 17
- Música per a 12 poemes de Juan March Cencillo. [UM-CD11]
1. A David Fernández Miró: Tendències 17, Eb.65, fragment final (1978).
2. Para ti, ahora: Tendències 16, Eb.65, fragment final (1978).
3. Heroína: Moviment rítmic, Eb.76, piano preparat (1978).
4. Perro Pekín: Obra 160, Eb.160, fragment (1983).
5. Entre azules: Sentiments, Eb.151, fragment (1983).
6. No, no quiero: Breu ensomni d'amor, Eb.111, (1982).
7. Marcharse besando: Peces tristes, Eb.110, fragment (1982).
8. Estrellas que parpadean: Per què? Eb.166, fragment (1983).
9. Quizás se acabe la vida: Per què? Eb.166, fragment (1983).
10. Sin poder ya dormirme una noche de luna : Divagació, Eb.136 (1983).
11. Placidez en la tarde: Recordant, Eb.125 (1982).
12. Tengo miedo: A un amic, Eb.124 (1982).
73
(Caimari, A.)
(Caimari, A.)
- In memoriam Juan March Cencillo, Eb.213 (1992). [UM-CD11]
- Música Blanca. [UM-CD50]
1. Sentiment de tardor, Eb.130 (1982)
2. Peces melancòliques, Eb.105 (1981).
3. Danses nostàlgiques, Eb.104 (1981).
4. Nocturnals, Eb.142 (1983).
5. Breu ensomni d'amor, Eb.111 (1982).
6. Peces tristes, Eb.110 (1981).
7. Moviments sensibles, Eb.93 (1980).
8. Sentiments, Eb.151 (1983).
9. Variacions, Eb.101 (1981).
10. Miniatures, Eb.131 (1982).
11. Per a un nin, Eb.122 (1982).
12. Sentiments de primavera, Eb.114 (1982).
- L'Entorn Natural, homenatge a La Trapa. [UM-CD51]
1. Sons de Son Bielí.
2. La Trapa, text de Basili Baltasar.
3. La Trapa-Tendencies 2, Eb.65 (1978).
4. Sol-ixent, poema de Jaume Galmés.
5. Sol-ixent, Eb.214 (1994).
6. Viaranys, poema de Pere Bonnín.
7. Viaranys, Eb.215, (1994).
8. Sotabosc de L'alzinar, poema de Jaume Pomar.
9. Sotabosc de L'alzinar, Eb.216 (1994).
10. Romaní – Amor de Pàtria, poema de Miquel Costa i Llobera.
11. Romaní, Eb.217 (1994).
12. Presagis, poema d'Alexandre Ballester.
13. Pressagis, Eb.218 (1994).
14. Dues balades a l'entorn natural, poema de Miguel Ángel Velasco.
15. Dues balades a l'entorn natural, eb.219 (1994).
16. Sentiment de tardor – Aparición, poema d'Antoni Gost.
17. Sentiment de tardor, Eb.220 (1994).
18. Un matí a Son Bielí, poema de Jordi Soler.
19. Un matí a Son Bielí, Eb.221 (1994).
74
- 3 Peces per a piano, eb. 117 (1984), a Webern. [UM-CD69]
- Teix sóc, de tots els cants de la meva terra. [UM-CD73]
1. Dues petites peces per a piano preparat, Eb.71 (1978)
2. Peces vibrants, piano preparat, Eb.75 (1978)
3. Tendències 1, Eb.65 (1978)
4. Tendències 5, Eb.65 (1978)
5. Jocs rítmics, Eb.123 (1982)
6. Colors pianístics, Eb.141 (1983)
7. Obra 150, Eb.150 (1983)
8. Anàlisis breus-G, Eb.180 (1985)
9. Anàlisis breu-L, Eb.180 (1985)
10. Mayte Bayón, selecció, Eb.225 (1997)
* 11. Sensacions, piano preparat manipulat electrònicament, Eb.81 (1979)
* 12. Caòtic, piano preparat manipulat electrònicament, Eb.138 (1983)
- CLAM. [UM-CD80]
1ª part
1. Oníric.
2. Acaroma.
3. Aromes.
4. Fluids de quietuds.
5. Batecs de la terra.
6. Repics solidaris.
7. Galivança.
8. Tristesa.
9. Meditació.
10. Recerca.
2ª part
11. Invocació.
12. Repics de temor.
13. Lamentació.
14. Ombres de mort.
15. Ritual.
16. Clam.
Carbonell, Xavier: - 7 Homentages, per a piano (1977) [UM-CD33].
75
(Carbonell, X.)
1. Homenatge a les molses de les obagues de l'eixida.
2. Homenatge als corcs que brunzen a la nit.
3. Homenatge a les plantes del balcó.
4. Homenatge als ocells de la gàbia i als del carrer.
5. Homenatge al verdet de les aixetes i també a les arnes de l'armari.
6. Homenatge als plàtans del carrer.
7. Homenatge a cap cosa.
- Ulls, per a piano (1990) [UM-CD33].
1. L'esguard de l'òliba.* també a [UM-CD69]
2. La mirada del mussol.
3. L'aguait del betil.
Carbonell, Rosa: - Records [UM-CD64].
Fernández, Carme: - Sonata per a piano.[UM-CD64]
Julià, Bernat: - Arrels, 24 obres per a piano sobre el folklore balear. [OD-CD23].
Obres per a piano [UM-CD36].
- Tres Vivencias.
1. Joc infantil.
2. Romàntica.
3. Lebenskampf.
- Vals nº1 en sol menor.
- Nostalgia.
- Danza gitana.
- Nocturno en Fa menor. “Pena y Consuelo”.
- Noche en la ermita.
- Romàntica (dedicada a Ramón Coll). [UM-CD69]
Martorell, Antoni: - Sempreviva, Cançons populars per al petit pianista. [UM-CD23]
Obres per a piano: [UM-CD27]
- Llebeig – Preludi mariner – (1985). * i al disc: [UM-CD69]
- Berceuse – Musette – (1965).
- Plant dels arbres a la tardor – de la 2a Suite (1987).
- Rialles i Baralles – Burlesca, de la 2a Suite – (1987).
- Plant – de la 1a Suite – (1958).
- Tríptic Modal (1992).
76
(Martorell, A.) 1. Crepuscle bipolídic
2. Pregària dòrica amb preludi
3. Dansa hipofrígia
- Parce – Quatre variacions sobre un tema gregorià – (1964)
- Danses populars de les Illes Balears [BP-CD179].
Jotes (9), Mateixes (9), Fandangos (5),
Boleros (13), Copeos (5), Diverses (11).
Mas Porcel, Jaume: - Météores (1935). [BP-CD (1999)] (Miquel Estelrich), [UM-CD124] i [BP-
CD (2006)] (Piano Promenade, Andreu Riera).
1. Pour une fillette trés ingénue.
2. Pour une damme élégante.
3. Pour un sériex contrepointiste.
4. Pour un joyeux nouveau né.
5. Pour une femme optimiste.
6. Pour un philosophe kantien.
7. Pour une hirondelle ignorée.
8. Pour un champion de natation.
- Hommage à Maurice Ravel. [BP-CD (1999)] (Miquel Estelrich) i [BP-CD
(2006)] (Piano Promenade, Andreu Riera).
1. Préambule.
2. Sérénade.
3. Menuet.
4. Pastorelle en Rondeau.
- Hommage a F. Chopin (Sûr le tombeau de Chopin). [BP-CD(1999)]
(Miquel Estelrich)
- Sonatines. [BP-CD (1999)] (Miquel Estelrich)
1. Sonatina de Nadal. *i [UM-CD124]
2. Sonatina de maig.* i [UM-CD69]
3. Sonatina de Sant Joan. * i [UM-CD124]
4. (Sonatina) Impromptu.
5. Sonatina esportiva.* i [UM-CD124]
6. Sonatina radiofònica.
7. Sonatina rítmica.
8. Sonatina de bressol.* i [UM-CD124]
77
(Mas Porcel, J.) 9. Sonatina napolitana.
10. Sonatina de Maricel.
11. Sonatina en blues.* i[UM-CD69]
12. Sonatina blanca.* i [UM-CD124]
13. Sonatina rosa.* [UM-CD69] i [UM-CD124]
14. Sonatina de Sant Vicenç.
15. Sonatina blava.
- Deu sintonies. [BP-CD (1999)] (Miquel Estelricch) i [UM-CD124]
1. Andantino.
2. Semplice.
3. Allegretto grazioso.
4. Molt poc a poc.
5. Molto Moderato.
6. Molto andante.
7. Andante mosso.
8. Andantino calmo.
9. Trist.
10. In modo popolare.
- Suite Mallorquina (1930-33). [UM-CD124]
1. Tonada des segar.
2. Ses corregudes (Jota de na Pixedis torta)
3. Cançó catalana.
4. Xeremia llunyana.
5. Pastoret d'on vens?
6. Tonada des jeure.
7. So de pastera.
Orfila, Montse: - Signe d'Aigua: [UM-CD56]
1. Parcelas de Organdí.* també a [UM-CD69]
2. Andaraje.
3. Per a l'Elsa.
4. Meditació.
5. La dimensió d'unes paraules.
6. El silenci d'un amic.
7. Signe d'Aigua.
78
(Orfila, M.)
8. Homenatge a Frederic Mompou.
9. Synera.
- Favàritx, obres per a piano: [UM-CD86]
1. Sentint més enllà.
2. Recordant-te.
3. Escoltant la mar.
4. Després del silenci.
5. Contemplant l'àigua de les illes.
6. Canto al desde.
7. Soliloquios con un abedul.
8. Vehemencias i tropeles.
9. Sons de tardor.
10. Novembre.
11. Desembre.
12. Favàritx.
Pérez de Arévalo, Javier: - A Sexual Fantasy Playing Bach (1992). [UM-CD54] i [UM-CD69]
- Nanasedán (1989). [UM-CD54]
- Ad Reim (1995), per a piano i cinta magnètica). [UM-CD54]
Prohens,
Josep:
- Mixolidi (1991). [OD-CD129]
- Petita Variació Cíclica (1993). [OD-CD129]
- Sons Nocturns (1993). [OD-CD129]
- Sentiments Modals (1993). [OD-CD129]
- Somnis (1993). [OD-CD129]
Soberats, Jacint: - Periodes. [UM-CD64]
1. Periode 1.
2. Periode 2.
- Enigmes. [UM-CD64]
Vicensastre, Miquel: - Feldman a l'esquena (2000). [UM-CD95]
*- Erm (2001), per a piano i electrònica. [UM-CD95]
*- Il mio suplizio... (2001), per a piano i electrònica. [UM-CD95]
79
6.3.3. Altres instruments:
- Orgue:
Julià, Bernat: Obras para órgano sobre temas gregorianos. [OD-CD77]
- Toccata sul Te Deum..
- Suite gregoriana.
(Sobre el Kyrie Cunctipotens Genitor Deus)
I. Preludio al Kyie.
II. Ofertorio.
III. Elevación.
IV. Comunión.
V. Toccata.
- Invocación: Ven, Espíritu Santo.
(Sobre la melodía gregoriana).
- Tres piezas breves.
I. Melodía gótica (sobre el Tota Pulchra)
II. Berceuse.
III. Toccatina.
Olives, Tomé: Monosò versus Monocroma. [UM-CD92]
- Preludi, trio i fuga, per a orgue (1999-2000).
- Preludi, adagio, dansa i sensacions, per a orgue (2000).
- Tema, per a orgue.
- Passacaglia i sensacions, per a orgue.
- Sensacions i final, per a orgue.
- Assumpció, per a orgue.
- Monosò versus Monocroma, per a orgue.
- La mar, per a orgue.
- Peça d'orgue.
- Percussió:
Artigues, Bartomeu: - Besllum, per a marimba, (2001). [UM-CD115]
Carbonell, Xavier: - Pes Forat des Moix (2001). [UM-CD115]
Fernández, Carme: - Marimba's Suite (2003). [UM-CD115]
Guillem, Juanjo: - Música del Silenci (2004). [UM-CD115]
80
Trotz, Pedro: - Gong (2006). [UM-CD115]
Valent, Joan: *- Being You (2005), per a percussió i electrònica. [UM-CD115]
- Saxo:
Pérez de Arévalo, Javier: - El Canto de los Ahorcados (1996), per a saxo soprano. [UM-CD54]
6.4. Electroacústica.
Caimari, Antoni: *- Sensacions, piano preparat manipulat electrònicament, Eb.81 (1979).
[UM-CD73]
*- Caòtic, piano preparat manipulat electrònicament, Eb.138 (1983). [UM-
CD73]
Carbonell, Xavier: *- El munt d'ulleres (1995), per a tres trombons i cinta magnetofònica. [UM-
CD33]
Colomar, Antoni: - Paraules, electroacústica. [UM-CD112]
Pérez de Arévalo, Javier: - Ad Reim (1995), per a piano i cinta magnètica. [UM-CD54]
Valent, Joan: *- Being You (2005), per a percussió i electrònica. [UM-CD115]
Vicensastre, Miquel: - Animal sense pell (aspre i fràgil) (2004). [UM-CD95]
*- Erm (2001), per a piano i electrònica. [UM-CD95]
*- Il mio suplizio... (2001), per a piano i electrònica. [UM-CD95]
*- Ariadna (2004), per a violí, guitarra elèctrica, electrònica i veu en
off. [UM-CD95]
81
7. Conclusions.
En primer lloc, he de reconèixer que quan vaig elegir el tema d'investigació no pensava trobar-me
amb tant de material respecte als enregistraments de Música Contemporània de Compositors de les
Illes Balears del segle XX realitzat per les discogràfiques mallorquines i, sobretot, sense catalogar.
Així com ha anat avançant la investigació i l'elaboració del treball –sempre guiats per la
preocupació de no realitzar un simple catàleg i per les qüestions (aparentment insignificants)
mencionades a la introducció– m'he vist obligada a establir uns límits alhora d’incloure al treball
alguns dels enregistraments de música contemporània realitzats per les discogràfiques de Mallorca,
emmarcant-los en un context (Encontre Internacional de Compositors) i en un concepte (el suport
cd). Sóc conscient de que el catàleg que he realitzat no és totalment exhaustiu amb la creació
contemporània, però havia de partir d’algun punt i el més representatiu era la discografia de UM
(amb la col.lecció Contemporanis de la Mediterrània) i com a segell d'ACA (amb els
enregistraments realitzats entorn als Encontres de Compositors). Pel que fa als enregistraments que
s'inclouen d'altres segells, la catalogació no és tan precisa i exhaustiva, però s'han utilitzat per donar
una mostra del context en que s'han mogut els músics implicats en la creació contemporània. Així
que és un catàleg amb possibilitats de ser ampliat, però almanco és un principi. (se puede eliminar)
Per altra banda, en el trajecte d'investigació-elaboració, alguns dels interrogants inicials m'han
portat a les conclusions de què: els músics contemporanis (compositors e intèrprets) sempre han
estat interessats pels enregistraments i tenen una bona relació amb les cases discogràfiques, amb les
que col·laboren amb freqüència. Però l'edició de discs és un altre tema:
Hem de tenir en compte que la cultura del disc, què ha culminat amb el suport CD, és un capítol
dins la història dels enregistraments i que, tant als seus inicis com en l'actualitat, s'ha enregistrat en
diversos suports (Lp, vinil, formats digitals). A més, el compositor té un altre suport: la partitura.
Hem d'exceptuar alguns compositors que han abolit la partitura i la música electroacústica. Però, en
general, el disc no representa el mateix per a un compositor 'clàssic' que per a un grup de 'pop-rock'
o 'jazz', on el disc és la seva carta de presentació. Una cosa diferent són els intèrprets, que poden
gaudir de les possibilitats que lis ofereix el disc per promocionar-se, i podríem dir que els intèrprets
de les balears han realitzat un nombre considerable de treballs, bé sigui per a promocionar-se com a
intèrprets o per a promocionar la música de les Illes Balears.
També hem de tenir en compte el factor econòmic associat a la cultura i a la indústria del disc, un
82
mercat al qual la majoria de compositors contemporanis difícilment han accedit, a no ser de la mà
de les institucions que els han patrocinat directament, o via ACA, i de la mà d'alguns intèrprets que
han tingut la iniciativa de realitzar algun disc.
En la actualitat, és un fet evident que el disc ha perdut part del seu valor com a suport i com a
mitjà de difusió. Però encara es segueix utilitzant, i supòs que sempre conservarà un valor
col.leccionista, al igual que els vinils.
Ja per acabar, m'agradaria remarcar que la societat que s'ha descrit (sobretot la Segona Generació
de Compositors, que és la coetània al disc) s'ha servit de les possibilitats que lis han ofert els estudis
de gravació i els segells discogràfics, creant un catàleg d'obres enregistrades en format cd bastant
acceptable. En canvi, no crec que pugui considerar igual de satisfactòria la difusió i l'acceptació que
han tingut. Esper que el treball presentat, suposi una petita contribució a la difusió d'aquests
enregistraments i de la música Contemporània de les Illes Balears. I pel que fa a la catalogació dels
enregistraments, esper que aquest sigui només un principi, que es vegi ampliat en un futur pròxim i,
si pot ser, que es mantengui actualitzat. (se puede eliminar)
83
Fonts consultades:
– Arxius bibliogràfics i fonogràfics de la Fundació ACA.
– Arxius del Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca.
– Entrevistes realitzades a: Antoni Caimari Alomar, Miquel Brunet i Joan Partets.
Bibliografia:
– Gran Enciclopèdia de Mallorca, Miquel Dolç i Dolç, Pere Fullana Puigserver i Antònia
Ripoll Martínez (dir), (Palma : Promomallorca Edicions S.L., 1991, P.M.679-1191).
– Gran Enciclopèdia de la Música, Jesús Giralt i Radigales (dir), (Barcelona: Enciclopèdia
Catalana, 1999).
– Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, Xosé Aviñoa (dir), (Barcelona:
Edicions 62, 1999, DL36843-1998)
– Joan Parets i Serra, Pere Estelrich i Massutí, i Biel Massot i Muntaner : Compositors de les
Illes Balears, 1a edició, El Gall editor i Conselleria d'Educació i Cultura (ed), Arts, servei
de cultura (cord), Jaume Bover i Pujol, i Gabriel Julià i Seguí (col), (Pollença: El Gall
Editor, 2000, P.M.1095-2000).
– 'Simposium i Jornades Internacionals de l'Orgue Històric de les Balears. Trobada de
Documentalistes Musicals', vol 1 i 8 (Búger, Mallorca: Fundació ACA).
– Conservatori, 70 anys d'ensenyament musical, Estudis Baleàrics Núm.80/81, Institut
d'Estudis Baleàrics (de), Joan Roig Palliser i Xavier del Hoyo Bernat (cord) (Palma:
Edicions Estudis Baleàrics, 2006, P.M.103-1988)
– Catàlegs de les edicions I-XXXIII de l'Encontre Internacional de Compositors,
– Catàlegs dels enregistraments facilitats per Unió Músics i Ona Digital.
Pàgines Web: (darrera consulta realitzada de totes le pàgines: 07/07/13).
– http://www.fundacioaca.org/
– http://www.produccionsblau.com/
– http://www.discmedi.com/
– http://www.onadigital.com/ * (darrera consulta: juny 2010).
– http://onaedicions.cat/noticies.html
– http://digitalspro.com
84
– http://www.montseorfila.com/cat.htm
– http://www.joanvalent.com/
– http://unfaroeneldesierto.wordpress.com/
– https://www.cajastur.es/osyc/acultural/actividades/actividad2589.html
– http://antoniparerafons.com
– http://www.carmefernandezvidal.com/
– http://www.rosamariarodriguezhernandez.net/
– http://www.acteon.es/czulian/caimari.htm
– http://www.mikicampins.com/
Discografia:
UM
– VVAA: Compositors de l'Illa de Mallorca 1, Josep Sbert (guitarra), UM, 1990, CD-3, P.M.
1247-1990.
– Antoni Caimari Alomar: Música per a 12 poemes de Joan March Cencillo, In memoriam,
Juan March Cencillo (veu) Antoni Caimari Alomar (piano), UM, 1993, CD-11, P.M. 193-
1993.
– Antoni Martorell: Sempreviva, Cançons populars per al petit pianista, Joan Roig (pno),
UM,1993, CD-23, P.M.1129-1993.
– Antoni Martorell: Obres per a piano, Joan Roig (pno), UM, 1997, CD-27, P.M.396-1997
– Andreu Bennàssar: Obra Lírica, Mª Paz Juan Castro (soprano), Gabriel Aguilera (baríton),
Francisco Bosch (baríton), Ma José Martorell (soprano), Andreu Llamas (baix), Honorat
Moll (tenor), Andreu Bennàssar (piano), UM, 1997, CD-30.
– Xavier Carbonell i Castell: Fonoll Marí – Crithmum Maritimum, Contemporanis de la
Mediterrània 1, UM, 1998, CD-33.
– Bernat Julià: Obres per a piano, Joan Roig (piano), UM, 1998, CD-36, P.M.2015-1998.
– Bartomeu Artigues: Aiguamarina, Contemporanis de la Mediterrània 3, Josep Sbert
(guitarra), Xavier Prohens (piano), Salvador Brotons i Philippe Bender (dir), Orquestra
Simfònica Ciutat de Palma, Joan Ensenyat (dir), Grup Música d'Avui, Agustí Aguiló (dir),
Conjunt Instrumental Encontres, UM, 1999, CD-39, P.M.372-199.
– Antoni Caimari i Alomar: Música Blanca, Antoni Caimari (piano), UM, 2004, CD-50,
P.M.523-2004.
– Antoni Caimari Alomar: L'Entorn Natural, homenatge a La Trapa, Antoni Caimari Alomar
85
(piano), UM, 2000, CD-51.
– Joan Serra: Barca amorrada a la platja, l'enyorança, Contemporanis de la Mediterrània 5,
Josep Sbert, Pere Fiol, Maria Coll, Mateu Cànaves i Felip Coll (guitarres), Eulàlia Salbanyà
(mezzosoprano), Agustí Aguiló (dir), Conjunt Instrumental Encontres, UM, 2000, CD-53,
P.M.1483-2000.
– Javier Pérez de Arévalo: Virot, Contemporanis de la Mediterrània 6, Jaume Manuel Ribas
(saxo soprano), José Ramón Hernández, Victoria Lassalle i Xavier Prohens (piano), Javier
Pérez de Arévalo (cinta magnètica), Kole Seoane (textos), Marga Posada (actriu), Merche
Chapí (directora artística), Quintet de vent Psicofonies, Trio Reger, Quartet de Trompes
Cornogràfics, UM, 2000, CD-54, P.M.1484-2000.
– Montse Orfila: Signe d'Aigua, Montse Orfila (piano), UM, 2000, CD-56.
– VVAA: Conjunt Instrumental Encontres, Compositors Balears, Mari Paz Juan (soprano),
Agustí Aguiló (dir), Conjunt Instrumental Encontres, UM, 2001, CD-61, P.M.349-2001.
– VVAA: Obres dels Alumnes de Composició, Margarita Reig i Maria Caldentey (flauta), José
L. Flores i Tomàs Picornell (clarinet), José Ma Moreno (veu), Jaume Clement (trompeta),
Joan Torres (viola), Joan Pau Aguiló (guitarra), Ma Francesca Danús, Antoni Bujosa, Marc
Torres, Ma Antònia Fernàndez, Marta Ambrós, Miquel Roig, Dina Nedeltcheva i Maria
Tomàs (piano), UM, 2001, CD-64, P.M. 1136-2001.
– VVAA: Música Pianística Balear / Balearic Piano Music, Mª Victoria Lassalle, Cecilio
Tieles, Joan Moll, Miquel Estelrich, Joan Roig, Antoni Caimari, Xavier Prohens i Montse
Orfila (piano), UM, 2002, CD-69, P.M.3-2002.
– Antoni Caimari i Alomar: Teix sóc, de tots els cants de la meva terra, Obra pianística,
Contemporanis de la Mediterrània 10, Antoni Caimari i Alomar (piano, piano preparat), UM,
2002, CD-73, P.M.572-2002.
– VVAA: Certamen de Música per a Joves Intérprets, Art jove 2002, Maria del Hoyo Pérez de
Rada, Oscar Campos i Ma Victòria Cortès (piano), Verónica Rambla (calrinet), Duet
Gandarba, Trio Tríptic, Santanyí Metallium Trio, Percussi o No, UM, 2002, CD-76, P.M.
2162-2002.
– Josep Prohens i Julià: Freqüències, Contemporanis de la Mediterrània 11, Antonio Aragón
(tenor), Silvia Corbacho (mezzosoprano), Joan Roig (piano), UM, 2003, CD-78, P.M.1423-
2003.
– Antoni Caimari i Alomar: CLAM, homentage als infants d'Àfrica, Obres per a piano, Antoni
Caimari i Alomar (piano), Maria Teresa Ferrer (recitat), Maria Teresa Ferrer i Biel Pons
86
(poemes) UM, 2003, CD-80, P.M.1447-2003.
– VVAA: Conjunt Instrumental Contemporani de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears,
Antoni Aragón (tenor), Fanny Marí (soprano), Agustí Aguiló (dir), Conjunt Instrumental
Contemporani de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, UM, 2003, CD-82, P.M.2225-
2003.
– Montse Orfila: Favàritx, Obres per a piano, Montse Orfila (piano), UM, 2004, CD-86,
P.M.356-2004.
– VVAA: Compositors de l'Illa de Mallorca 2, Josep Sbert (guitarra), UM, 2004, CD-88,
P.M.1407-2004.
– VVAA: Poemes musicats, Joana Maria Llabrés (soprano), Bartomeu Jaume (piano), UM,
2004, CD-90, P.M.2025-2004.
– Tomé Olives: Monosò versus Monocroma, Tomé Olives (orgue), UM, 2004, CD-92,
P.M.2656-2004.
– Miquel Vicensastre: el destí es un ca que lladra, Miquel Vicensastre (piano i electrònica),
Xisco Vich (electrònica i off), Fanny Marí (soprano), Eva Febrer (violí), Antoni Colomar
(guitarra elèctrica), Josep Sbert (guitarra), Trio Thàlassa, UM, 2005, CD-95, 158-2005.
– VVAA: Clàssics i novetats Mediterrànies del Segle XX, Peter Bacchus (flauta), Carme Poch
(piano), UM, 2005, CD-99, P.M. 752-2005.
– Antoni Colomar: Illa Imaginària, Contemporanis de la Mediterrània 17, UM, CD-112.
– VVAA: Pes Forat des Moix, Paco Vicedo (percussió), UM, 2006, CD-115, P.M.2892-2006.
– Jaume Mas Porcel: Obres per a piano i Cançons, Antoni Aragón (tenor), Eulàlia Salbanyà
(mezzosoprano), Joana Llabrés (soprano), Bartomeu Jaume, Joan Moll, Andreu Riera,
Ramón Coll, Miquel Estelrich, Xavier Mut i Albert Díaz (piano), UM, 2010, CD-124, P.M.
791-2010.
Ona Digital
– Bernat Julià: Arrels, 24 obres per a piano sobre el folklore balear, Joan Roig (piano), Ona
Digital, 1994, CD-23, P.M.163-1994.
– VVAA: Música de cambra de compositors de les Illes Balears, Camerata Sa Nostra, Barry
Sargent (dir), Ona Digital, 1996, CD-64, P.M.1748-1996.
– Bernat Julià: Obras para órgano sobre temas gregorianos, Arturo Sacchetti (órgano), Ona
Digital, 1997, CD-77, P.M.1186-1997.
– VVAA: Antologia de Miniatures del Segle XX de Compositors Mallorquins i Polacs,
87
Barbara Walus (violí), Ireneusz Jagla (piano), Ona Digital, 1997 , CD-79, P.M.1736-97.
– Romà Alís: Obra per a piano, Albert Díaz (piano), Institut d'Estudis Balearics, Ona Digital,
1999, CD-120, P.M.380-2000.
– Josep Prohens Julià: Amalgama, Joan Roig (piano), Joana M. Llabrés (soprano), Barbara
Walus (violí), Ireneusz Jagla (piano), J. Ramon Domingo (oboè), J. Enrique Sapiña (fagot),
J. Luis Bartual (trompa), Ona Digital, 2000, CD-129, P.M.948-2000.
– Bernat Julià: Obres per a guitarra, Gabriel Estarellas (guitarra), Capella Mallorquina, Ona
Digital, , CD-140, P.M.-.
– Bernat Julià: El pi de Formentor/Dansa Guerrera el Foner, Francisca Quart (sol.), Capella
Mallorquina (cor), Orquestra Simfónica Ciutat de Palma, Ona Digital, , CD-166, P.M.-.
– Bernat Julià: Nuredunna, Cantata per a orquestra, solistes i cor, Paula Rosselló (sol.), Josep
Ferrer (sol.), Stanislas Arraez (sol.), Gabriel Aguilera (sol.), Bernat Cifre (recitador),
Orquestra Simfònica de Balears, Philippe Bender (dir.), Ona Digital, , CD-167, P.M.-.
– VVAA: 5 Compositores Contemporànies, Joana M. Llabrés (soprano), M. Victòria Cortès
(piano), Ona Digital, 2002, CD-174, P.M.1826-2002.
– Romà Alís: Obra integral per a piano, Albert Díaz (piano), Ona Digital (2007), CD-259,
P.M.1009-2007.
– Josep Prohens: Elements, Andreu Riera, Ireneusz Jagla, Maria Tomàs i José Gallego (piano),
J. Manuel Álvarez i Maria A. Pons-Estel (violí), J. Francesc Palou, José Miralles i Catalina
Roig (flauta), Eduard Bernabeu i Tomàs Picornell (clarinet), Thomas Indermühle i Jordi
Miralles (oboè), Amparo Lacruz (violoncel), J. Luis Bartual (trompa), Pere Caselles (fagot),
Lluis González (trompeta), Ona Digital, 2007, CD-276, P.M.2899-2007.
Ona Edicions Musicals:
– Miquel Brunet Estarelles: DSilen6, J. A. García Illanas (saxo), Esther Barceló i Caterina
Bonet (sopranos), Pere Joan Martorell (xeremia, flabiol i tamborí), Manuel Martorell
(arxillaüt i mandola), Rosa Canyelles (violoncel), Eduard Riera i Bernat Cabot (violí),
Miquel Brunet (piano, sintetitzadors, electroacústica, rhodes, baix i mandola), Antónia Suau,
Francesca Suau i Silke Hamann (cor Entreveus), Coral Minuet, Sofia Domènech (dir.), Ona
Edicions Musicals, 2011, CD-11, P.M.425-2011.
– Mercè Pons i Miquel Brunet: Conexions Cromàtiques, per a soprano, ensemble instrumental
i electroacústica, Univers M ensemble, Ona Edicions Musicals, 2011, CD-12, P.M.424-
2011.
88
Blau Producciones:
– Antoni Parera Fons: Geografies de l'ànima, Maia Planas canta a Joan Alcover i Miquel
Costa i Llobera, Maia Planas (soprano), Sergi Cuenca (piano), Produccions Blau, 2006, CD-
– VVAA: Piano Promenade, Andreu Riera (piano), Produccions Blau, 2006, CD-
– Antoni Parera Fons: El darrer viatge, Sis cançons sobre textos de Guillem d'Efak, Joan Pons
(baríton), Joana Pons (piano), Blau Producciones, 2007, CD-
– Antoni Parera Fons: Enllà del Mar, Maia Planas (soprano), Sergi Cuenca (piano),
Procuccions Blau, 2007, CD-
– VVAA: Música i Mots, Andreu Riera (piano), Miquel Mestre (recitat), Blau Producciones,
2008, CD-
– VVAA: Maria José Montiel – Miquel Estelrich, Maria José Montiel (mezzosoprano),
Miquel Estelrich (piano), Blau Producciones, 2009, CD-
– VVAA: Almastrings, Almastrings, Joana Gual, Dimitry Struchkov, Blau Producciones,
2010, CD-
– Antoni Martorell: Danses populars de les Illes Balears, Bartomeu Jaume (piano), Blau,
1999, CD-179, P.M.292-1999.
89
Apèndix.
Catàleg i continguts dels enregistraments (per discogràfiques).
A) Enregistraments Unió Músics (UM).
1990
CD-3 VVAA: Compositors de l'Illa de Mallorca 1, Josep Sbert (guitarra), UM, 1990, CD-3,
P.M. 1247-1990.
1-4. Bartomeu Calatayud (1882-1973):
1. Suite Antiga (I. Andante, II. Allegro, III. Pavana, IV. Minuet, V. Rondino).
2. Una carícia, serenata.
3. Preludi núm.2.
4. Galop.
5-6. Baltasar Samper (1888-1966):
5. Preludi.
6. Sò de pastera, per a dues guitarres, Bartomeu Artigues (guitarra 2).
7. Joan Maria Thomàs (1896-1966): Festa de Sant Antoni.
8. Antoni Matheu (1933-1984): Peça per a guitarra.
9. Xavier Carbonell (1952): Serè.
10. Bartomeu Artigues (1957): Fragments (I. Largo, II. Allegretto furioso, III.
Adagio, IV. Allegretto con fuoco).
11. Sydney d'Agvilo (1962): La rosa de gel.
12-13. Joan Coll (1915):
12. El primer somriure.
13. Eclipse.
1991/1992
CD-6 Antoni Caimari Alomar: Tendències, UM, CD-6.
1. Tendencies 1
2. Tendencies 2
3. Tendencies 3
4. Tendencies 4
5. Tendencies 5
6. Tendencies 6
7. Tendencies 7
8. Tendencies 8
9. Tendencies 9
90
10. Tendencies 10
11. Tendencies 11
12. Tendencies 12
13. Tendencies 13
14. Tendencies 14
15. Tendencies 15
16. Tendencies 16
17. Tendencies 17
1993
CD-11 Antoni Caimari Alomar: Música per a 12 poemes de Joan March Cencillo, In memoriam,
Juan March Cencillo (veu) Antoni Caimari Alomar (piano), UM, 1993, CD-11, P.M. 193-
1993.
1-12. Música per a 12 poemes de Juan March Cencillo.
1. A David Fernández Miró / Tendències 17, eb.65, fragment final (1978).
2. Para ti, ahora / Tendències 16, eb.65, fragment final (1978).
3. Heroína / Moviment rítmic, eb.76, piano preparat (1978).
4. Perro Pekín / Obra 160, eb.160, fragment (1983).
5. Entre azules / Sentiments, eb.151, fragment (1983).
6. No, no quiero / Breu ensomni d'amor, eb.111, (1982).
7. Marcharse besando / Peces tristes, eb.110, fragment (1982).
8. Estrellas que parpadean / Per què? eb.166, fragment (1983).
9. Quizás se acabe la vida / Per què? eb.166, fragment (1983).
10. Sin poder ya dormirme una noche de luna / Divagació, eb.136 (1983).
11. Placidez en la tarde / Recordant, eb.125 (1982).
12. Tengo miedo / A un amic, eb.124 (1982).
13. In memoriam Juan March Cencillo, eb.213 (1992).
CD-23 Antoni Martorell: Sempreviva, Cançons populars per al petit pianista, Joan Roig (pno),
UM,1993, CD-23, P.M.1129-1993.
1. Pastoret d'on vens?
2. A ca sa padrina.
3. Cançó de pastar.
4. El sen Piris.
5. Tonada “des batre metles”.
6. Pipa treu foc.
7. Cançó des festeig.
8. Sa molinereta.
91
9. La quadrilla des porró.
10. Sant Joan Pelós.
11. Dormirà es mue fiet.
12. A la ciutat de Nápols.
13. Arri arri, somereta.
14. Tonada de picar càrritx.
15. Ball de cavallets.
16. Es molí den Jordi Vives.
17. Cançó des moliner.
18. Cançó des segar.
19. Cançó de veremada.
20. Mare de Déu, ¿on anau?
21. El senyor Martí.
22. Sa Morena de Torret.
23. Na Maria-Anna s'estufa.
24. Cançó des missatge.
25. Ton pare no té nas.
26. Tonada de vermar.
27. Garrida, vós sou l'ona.
28. Tonada de treure aigua.
29. La filadora fila, fila.
30. Tonada des coir oliva dalt.
31. Deixem lo dol.
32. Cançó des llaurador.
33. En Pep Gonella té.
34. Tonada des batre.
35. Cançó d'espadar.
36. Una teringa de tot es carrer.
37. Entrant dins es poble.
38. Cançó de llaurar.
39. Tonada des tondre.
40. L'any coranta vaig segar.
* La Baldufa
1997
CD-27 Antoni Martorell: Obres per a piano, Joan Roig (pno), UM, 1997, CD-27, P.M.396-1997.
1. Costuix, per a conjunt inetrumental (1990).
92
2-8. 7 Homentages, per a piano (1977).
2. Homenatge a les molses de les obagues de l'eixida.
3. Homenatge als corcs que brunzen a la nit.
4. Homenatge a les plantes del balcó.
5. Homenatge als ocells de la gàbia i als del carrer.
6. Homenatge al verdet de les aixetes i també a les arnes de l'armari.
7. Homenatge als plàtans del carrer.
8. Homenatge a cap cosa.
9. Petja d'escurçó? per a tres percussionistes (1991).
10-12. Ulls, per a piano (1990).
10. L'esguard de l'òliba.
11. La mirada del mussol.
12. L'aguait del betil.
13. El munt d'ulleres, per a tres trombons i cinta magnetofònica (1995).
14. Badall de Sargantana, per a orquestra simfònica (1996).
1998
CD-36 Bernat Julià: Obres per a piano, Joan Roig (piano), UM, 1998, CD-36, P.M.2015-1998.
1-3. Tres Vivencias.
1. Joc infantil.
2. Romàntica.
3. Lebenskampf.
4. Vals nº1 en sol menor.
5. Nostalgia.
6. Danza gitana.
7. Nocturno en Fa menor. “Pena y Consuelo”.
8. Noche en la ermita.
1999
CD-39 Bartomeu Artigues: Aiguamarina, Contemporanis de la Mediterrània 3, Josep Sbert
(guitarra), Xavier Prohens (piano), Salvador Brotons i Philippe Bender (dir), Orquestra
Simfònica Ciutat de Palma, Joan Ensenyat (dir), Grup Música d'Avui, Agustí Aguiló
(dir), Conjunt Instrumental Encontres, UM, 1999, CD-39, P.M.372-1999.
1. Kundalini, per a orquestra simfònica (1991), Salvador Brotons (dir), Orquestra
Simfònica de les Balears “Ciutat de Palma”.
2. Niguls amb Lluna, per a orquestra simfònica (1996), Philippe Bender (dir),
Orquestra Simfònica de les Balears “Ciutat de Palma”.
93
3-6. Makyo, per a grup instrumental (1991), Joan Ensenyat (dir), Grup Música d'Avui.
3. Andante
4. Adagio
5. Andante
6. Allegro
7-9. A Mitjanit, per a grup instrumental (1993), Agustí Aguiló (dir), Conjunt
instrumental Encontres.
7. Silenci.
8. La Fosca.
9. La Por.
10. Mandarines (1997), Josep Sbert (guitarra).
11-13. Tres peces per a piano, sobre poemes de Rimbaud (1992-94), Xavier Prohens
(piano).
11. Mystique.
12. Mouvement.
13. Vagabonds.2000
CD-51 Antoni Caimari Alomar: L'Entorn Natural, homenatge a La Trapa, Antoni Caimari Alomar
(piano), UM, 2000, CD-51, P.M.
1. Sons de Son Bielí.
2. La Trapa, text de Basili Baltasar.
3. La Trapa-Tendencies 2, Eb.65 (1978).
4. Sol-ixent, poema de Jaume Galmés.
5. Sol-ixent, Eb.214 (1994).
6. Viaranys, poema de Pere Bonnín.
7. iaranys, Eb.215, (1994).
8. Sotabosc de L'alzinar, poema de Jaume Pomar.
9. Sotabosc de L'alzinar, Eb.216 (1994).
10. Romaní – Amor de Pàtria, poema de Miquel Costa i Llobera.
11. Romaní, Eb.217 (1994).
12. Presagis, poema d'Alexandre Ballester.
13. Pressagis, Eb.218 (1994).
14. Dues balades a l'entorn natural, poema de Miguel Ángel Velasco.
15. Dues balades a l'entorn natural, eb.219 (1994).
16. Sentiment de tardor – Aparición, poema d'Antoni Gost.
17. Sentiment de tardor, Eb.220 (1994).
94
18. Un matí a Son Bielí, poema de Jordi Soler.
19. Un matí a Son Bielí, Eb.221 (1994).
CD-53 Joan Serra: Barca amorrada a la platja, l'enyorança, Contemporanis de la Mediterrània 5,
Josep Sbert, Pere Fiol, Maria Coll, Mateu Cànaves i Felip Coll (guitarres), Eulàlia
Salbanyà (mezzosoprano), Agustí Aguiló (dir), Conjunt Instrumental Encontres, UM,
2000, CD-53, P.M.1483-2000.
1. Digitaria, per a guitarra i cordes (1997), Josep Sbert (guitarra), Agustí Aguiló (dir),
Conjunt Instrumental Encontres.
2-4. PSR 2224+65, per a cinc guitarres (1994), Josep Sbert, Pere Fiol, Maria Coll, Mateu
Cànaves i Felip Coll (guitarres).
5-7. Homenatge a Federico, per a mezzo i guitarra (1998), Eulàlia Salbanyà
(mezzosoprano), Pere Fiol (guitarra).
5. A Mercedes en su vuelo.
6. Kasida de la rosa.
7. Cautiva.
8-13. Sis moments, per a guitarra sola (1994), Josep Sbert (guitarra).
8. Moment nº1
9. Moment nº2
10. Moment nº3
11. Moment nº4
12. Moment nº5
13. Moment nº6
CD-54 Javier Pérez de Arévalo: Virot, Contemporanis de la Mediterrània 6, Jaume Manuel Ribas
(saxo soprano), José Ramón Hernández, Mª Victoria Lassalle i Xavier Prohens (piano),
Javier Pérez de Arévalo (cinta magnètica), Kole Seoane (textos), Marga Posada (actriu),
Merche Chapí (directora artística), Quintet de vent Psicofonies, Trio Reger, Quartet de
Trompes Cornogràfics, UM, 2000, CD-54, P.M.1484-2000.
1. El Canto de los Ahorcados (1996), Jaume Manuel Ribas (saxo soprano).
2. 1º39' Longitud E. 38º39' Latitud N. (1995), Quintet de Vent Psicofonies: Jaume Martí
(flauta), Juan Rodríguez (oboe), Virgilio Camarassa (clarinet), Nigel Carter (trompa),
José Vicente Tatay (fagot).
3. Ad Reim (1995), José Ramón Hernández (piano), Javier Pérez de Arévalo (cinta
magnètica).
4-7. Peces humorístiques “Cuatro historias brevas” (1997), Kole Seoane (textos), Marga
Posada (actriu), Merche Chapí (directora artística), Trio Reger: Bárbara Walus
95
(violí), Lluis Oliver (viola), Catalina Szentirmai (violoncel).
4. 1ª
5. 2ª
6. 3ª
7. 4ª
8. Pasodoble para un pingüino (1996), Quartet de Trompes Cornografics: Gyula Budai,
Nigel Carter, Cesar Antonio Guillem, Juan M. Barceló (trompes).
9. A Sexual Fantasy Playing Bach (1992), Mª Victoria Lassalle (piano).
10. Nanasedán (1989), Xavier Prohens (piano).
CD-56 Montse Orfila: Signe d'Aigua, Montse Orfila (piano), UM, 2000, CD-56. P.M.
1. Parcelas de Organdí.
2. Andaraje.
3. Per a l'Elsa.
4. Meditació.
5. La dimensió d'unes paraules.
6. El silenci d'un amic.
7. Signe d'Aigua.
8. Homenatge a Frederic Mompou.
9. Synera.2001
CD-61 VVAA: Conjunt Instrumental Encontres, Compositors Balears, Mari Paz Juan (soprano),
Agustí Aguiló (dir), Conjunt Instrumental Encontres, UM, 2001, CD-61, P.M.349-2001.
Disc 1 1. Rosa Rodríguez: Eras.
2. Anthony Bonner: Three Songs, Op.1, Mari Paz Juan (soprano).
3. Joan Serra: Divinal llum de gràcia (dansa).
4. Xavier Carbonell: Tertia Pars.
5. Bartomeu Artigues: A Mitjanit.
6. Mercè Pons: 15 de Juliol.
7. Isabel Piera: Instantànies d'Aigua.
8. Maties Far: No(s)-Altre(s)-de cabeza (bajo los pies).
Disc 2 1. Xavier Carbonell: Hai.
2. Rosa Rodríguez: Tiamat.
3. Miquel Vicensastre: Sagnen més que voltros es vostres somnis.
4-7. Romà Alís: Quatre imatges de Mallorca, Op. 197.
4. I – A trenc d'Alba a Cala Figuera.
5. II – Sa costa des d'es Mirador de les ànimes.
96
6. III – Preludi d'Hivern, dins de sa cartoixa de Valldemossa.
7. IV – S'esglaiament des Torrent de Pareis.
CD-64 VVAA: Obres dels Alumnes de Composició, Margarita Reig i Maria Caldentey (flauta),
José L. Flores i Tomàs Picornell (clarinet), José Ma Moreno (veu), Jaume Clement
(trompeta), Joan Torres (viola), Joan Pau Aguiló (guitarra), Ma Francesca Danús, Antoni
Bujosa, Marc Torres, Ma Antònia Fernàndez, Marta Ambrós, Miquel Roig, Dina
Nedeltcheva i Maria Tomàs (piano), UM, 2001, CD-64, P.M. 1136-2001.
1-3. Antoni Rodríguez: Sonata per a flauta i piano, Margarita Reig (flauta) i Ma
Francesca Danús (piano).
1. Primer moviment.
2. Segon moviment.
3. Tercer moviment.
4-6. Jacint Soberats:
4-5. Periodes, Antoni Bujosa (piano).
4. Periode 1.
5. Periode 2.
6. Enigmes, Marc Torres (piano).
7. Rosa Carbonell: Records, Ma Antònia Fernàndez (piano).
8. Ramón Juan: Mota, José L. Flores (clarinet) i Marta Ambrós (piano).
9-10. Carme Fdez. Vidal: Sonata per a piano, Miquel Roig (piano).
9. Fragment 1.
10. Fragment 1.
11. Francesc Bonnín: Cançó per a mezzo i piano, Josep Ma Moreno (veu), Ma
Francesca Danús (piano).
12. Antoni Gibert: Hymne a la Beauté (Baudelaire), José Ma Moreno (veu) i Ma
Francesca Danús (piano).
13. Manuel Pérez: Concierto Locrio, Jaume Clement (trompeta) i Dina Nedeltcheva
(piano).
14. Antoni Colomar: Jocs, Maria Caldentey (flauta), Joan Torres (viola) i Joan Pau
Aguiló (guitarra).
15-16. Mercè Pons: Sonata per a clarinet i piano, Tomàs Picornell (clarinet) i Maria
Tomàs (piano).
15. Alegre moderat – A poc a poc.
16. Tema amb variacions.
97
2002
CD-69 VVAA: Música Pianística Balear / Balearic Piano Music, Mª Victoria Lassalle, Cecilio
Tieles, Joan Moll, Miquel Estelrich, Joan Roig, Antoni Caimari, Xavier Prohens i Montse
Orfila (piano), UM, 2002, CD-69, P.M.3-2002.
1. Joan Baptista Aulí: Valze, Mª Victòria Lassalle (piano).
2. Miquel Tortell: Sonata, en do Major, Mª Victoria Lassalle (piano).
3. Andreu Torrens: Hoja para un álbum, Mª Victoria Lassalle (piano).
4. Miquel Capllonch: Nocturn, en Lab Major, Cecilio Tieles (piano).
5. Antoni Torrandell: Son Batle, Op. 46, Joan Moll (piano).
6. Baltasar Samper: Lai d'amour, Joan Moll (piano).
7. Joan Maria Thomás: The black swan (el cigne negre), Joan Moll (piano).
8. Fermí Marí: En la Necrópolis de Ereso, Joan Moll (piano).
9-12. Jaume Mas Porcel: 4 Sonatines, Miquel Estelrich (piano).
9. Sonatina de Maig (1935).
10. Sonatina Rosa (1958).
11. Sonatina Deportiva (1942).
12. Sonatina en Blues (1956).
13. Llorenç Galmés: Recuerdo a Falla, Joan Moll (piano).
14. Antoni Martorell: Llebeig – Preludi mariner (1985), Joan Roig (piano).
15. Bernat Julià: Romàntica (dedicada a Ramón Coll), Joan Roig (piano).
16. Antoni Matheu: Veus que duen les ones, Joan Moll (piano).
17. Antoni Caimari: 3 Peces per a piano, eb. 117 (1984), a Webern, Antoni Caimari
(piano).
18. Xavier Carbonell: Ulls per a piano, 1ª L'esguard de l'òliba (1990), Mª Victoria
Lassalle (piano).
19. Bartomeu Artigues: Tres peces per a piano, sobre poemes de Rimbaud, 2ª
Mouvement, (1992-94), Xavier Prohens (piano).
20. Javier Pérez de Arévalo: A Sexual Fantasy Playing Bach (1992), Mª Victoria
Lassalle (piano).
21. Montse Orfila: Parcelas de Organdí, Montse Orfila (piano).
CD-73 Antoni Caimari i Alomar: Teix sóc, de tots els cants de la meva terra, Obra pianística,
Contemporanis de la Mediterrània 10, Antoni Caimari i Alomar (piano, piano preparat),
UM, 2002, CD-73, P.M.572-2002.
1. Dues petites peces per a piano preparat, Eb.71 (1978).
2. Peces vibrants, piano preparat, Eb.75 (1978).
98
3. Tendències 1, Eb.65 (1978).
4. Tendències 5, Eb.65 (1978).
5. Jocs rítmics, Eb.123 (1982).
6. Colors pianístics, Eb.141 (1983).
7. Obra 150, Eb.150 (1983).
8. Anàlisis breus-G, Eb.180 (1985).
9. Anàlisis breu-L, Eb.180 (1985).
10. Mayte Bayón, selecció, Eb.225 (1997).
11. Sensacions, piano preparat manipulat electrònicament, Eb.81 (1979).
12. Caòtic, piano preparat manipulat electrònicament, Eb.138 (1983).
CD-76 VVAA: Certamen de Música per a Joves Intérprets, Art jove 2002, Maria del Hoyo Pérez
de Rada, Oscar Campos i Ma Victòria Cortès (piano), Verónica Rambla (calrinet), Duet
Gandarba, Trio Tríptic, Santanyí Metallium Trio, Percussi o No, UM, 2002, CD-76, P.M.
2162-2002.
Disc 1 1-3. Aram Khachaturian: Trio Bb. Trio Tríptic: Catalina Reus (violí), Dina Nedéltchena
(piano), Jordi Rumbau (clarinet).
1. Andante con dolore.
2. Allegro.
3. Moderato.
4-7. Robert Muczynski: Time Pieces per a clarinet i piano, Op.43, Verónica Rambla
(clarinet), Oscar Campos (piano).
4. Allegro risoluto.
5. Andante espressivo.
6. Allegro moderato.
7. Andante molto; allegro energico.
8-10. Igor Stravinsky: Tres peces per a clarinet sol,Verónica Rambla (clarinet).
8. 1r moviment.
9. 2n moviment.
10. 3r moviment.
11. Kabalewsky: Rondó.Maria del Hoyo Pérez de Rada.
12. Chopin: Impromptu, Op.29.Maria del Hoyo Pérez de Rada.
13. Chopin: Fantasia-Impromptu, Maria del Hoyo Pérez de Rada.
14. Larregla: Navarra, Maria del Hoyo Pérez de Rada.
Disc 2 1-3. F. Skornezy: Sonata nº2. Duet Gandarba: Marta Ambrós (piano), Xisco Aguiló
(contrabaix).
99
1. 1r moviment.
2. 2n moviment.
3. 3r moviment.
4-7. Hindemith: Sonata per a saxofon i piano, Xavier Bonet (saxo), Ma Victòria Cortès
(piano).
4. Ruhig bewegt.
5. Lebhaft.
6. Sehr langsam.
7. Lebhaft.
8. Demersseman: Fantasia per a saxofon i piano, Xavier Bonet (saxo), Ma Victòria
Cortès (piano).
9. Francoise Rossé: Lobuk Constrictor, Xavier Bonet (saxo), Ma Victòria Cortès
(piano).
10. Daniel Speer: Sonata nº1. Santanyí Metallium Trio: Miquel Amengual (trombó),
Joan Amengual (trombó), Guillem Nadal (bombardí).
11. Daniel Speer: Sonata nº2. Santanyí Metallium Trio: Miquel Amengual (trombó),
Joan Amengual (trombó), Guillem Nadal (bombardí).
12-18. David Uber: Manhattan Vignettes. Santanyí Metallium Trio: Miquel Amengual
(trombó), Joan Amengual (trombó), Guillem Nadal (bombardí).
12. Shadows on the east river.
13. Poodles on the park avenue.
14. Palisade pastels.
15. Chinatown.
16. Village fiesta.
17. The cloisters.
18. Frokling in the central park.
19. Niels Le Large: Redbone. Percussi o No: Carlos Cerdà, Miki Campins, Albert
Sierra, Paco Vicedo.
20. Alfredo Diaz: Vés i tira el fems. Percussi o No: Carlos Cerdà, Miki Campins,
Albert Sierra, Paco Vicedo.
21. Carme Fernández: Feel about. Percussi o No: Carlos Cerdà, Miki Campins, Albert
Sierra, Paco Vicedo.
22. Miguel A. Campins: Shiver. Percussi o No: Carlos Cerdà, Miki Campins, Albert
Sierra, Paco Vicedo.
100
2003
CD-78 Josep Prohens i Julià: Freqüències, Contemporanis de la Mediterrània 11, Antonio Aragón
(tenor), Silvia Corbacho (mezzosoprano), Joan Roig (piano), UM, 2003, CD-78,
P.M.1423-2003.
1. El poema és incert.
2. Invocació.
3. Ombres.
4. La llum.
5. Improvisació.
6. Tema amb variacions.
7. Sensacions.
8. Sons per a un “Kyrie”
9. Freqüències.
10. Pensament.
11. Illa (Fragment).
12. Amor Immortal.
13. Despertar es morir.
CD-80 Antoni Caimari i Alomar: CLAM, homentage als infants d'Àfrica, Obres per a piano,
Antoni Caimari i Alomar (piano), Maria Teresa Ferrer (recitat), Maria Teresa Ferrer i Biel
Pons (poemes) UM, 2003, CD-80, P.M.1447-2003.
1a part 1. Oníric.
2. Acaroma.
3. Aromes.
4. Fluids de quietuds.
5. Batecs de la terra.
6. Repics solidaris.
7. Galivança.
8. Tristesa.
9. Meditació.
10. Recerca.
2a part 11. Invocació.
12. Repics de temor.
13. Lamentació
14. Ombres de mort.
15. Ritual.
101
16. Clam.
CD-82 VVAA: Conjunt Instrumental Contemporani de l'Orquestra Simfònica de les Illes
Balears, Antoni Aragón (tenor), Fanny Marí (soprano), Agustí Aguiló (dir), Conjunt
Instrumental Contemporani de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, UM, 2003, CD-
82, P.M.2225-2003.
Disc 1 1. Javier Pérez de Arévalo: Tévennec.
2. José Miguel Sanchís: Muerte Química (Presagio – Tango de un caminante – Fiesta –
Extasis – Muerte).
3. Joan Serra: Divinal llum de gràcia “Obertura i Ària”, Antoni Aragón (tenor).
4. Antoni Colomar: Reflexos.
Disc 2 1. Xavier Carbonell: L'Esfera Translúcida.
2-6. Bartomeu Artigues: ...Es va fer silenci al cel, cosa de mitja hora, Fanny Marí
(soprano).
2. Les cartes (1,9-3,22). Calmo.
3. Els segells (4,1-8,1). Agitato.
4. Les trompetes (8,2-14,5). Agitato-calmo, largo sostenuto.
5. Les copes (14,6-19,8). Calmo-Agitato-Allegro-Adagio-Grave.
6. Visions relatives a la fi dels temps. Calmo.2004
CD-50 Antoni Caimari i Alomar: Música Blanca, Antoni Caimari (piano), UM, 2004, CD-50,
P.M.523-2004.
1. Sentiment de tardor, Eb.130 (1982).
2. Peces melancòliques, Eb.105 (1981).
3. Danses nostàlgiques, Eb.104 (1981).
4. Nocturnals, Eb.142 (1983).
5. Breu ensomni d'amor, Eb.111 (1982).
6. Peces tristes, Eb.110 (1981).
7. Moviments sensibles, Eb.93 (1980).
8. Sentiments, Eb.151 (1983).
9. Variacions, Eb.101 (1981).
10. Miniatures, Eb.131 (1982).
11. Per a un nin, Eb.122 (1982).
12. Sentiments de primavera, Eb.114 (1982).
CD-86 Montse Orfila: Favàritx, Obres per a piano, Montse Orfila (piano), UM, 2004, CD-86,
P.M.356-2004.
102
1. Sentint més enllà.
2. Recordant-te.
3. Escoltant la mar
4. Després del silenci.
5. Contemplant l'àigua de les illes.
6. Canto al desde.
7. Soliloquios con un abedul.
8. Vehemencias i tropeles.
9. Sons de tardor.
10. Novembre.
11. Desembre.
12. Favàritx.
CD-88 VVAA: Compositors de l'Illa de Mallorca 2, Josep Sbert (guitarra), UM, 2004, CD-88,
P.M.1407-2004.
1. Francesc Guerau (1649-1722): Jácaras.
2. Antoni Mestres (1841-1908): Minuet.
3. Bartomeu Calatayud (1882-1973): Dansa Mora.
4-7. Jaume Mas Porcel (1909-1993):
4. Xeremia Llunyana.
5. Sintonia n.8
6. Sintonia n.5
7. Sonatina de Nadal.
8. Bernat Julià (1922): Nostàlgia.
9. Romà Alís (1931-): Fantasia.
10. Xavier Carbonell (1952): ...des del'escàpola claror de les cuques.
11-16. Bartomeu Artigues (1957): Mu.
11. Allegretto.
12. Adagio-Allegretto.
13. Allegretto-Adagio.
14. Andante-Allegretto.
15. Andantino.
16. Tranquilo.
17. Joan Serra (1963): El plany nocturn de les ones.
CD-92 Tomé Olives: Monosò versus Monocroma, Tomé Olives (orgue), UM, 2004, CD-92,
P.M.2656-2004.
1. Preludi i fuga.
103
2. Preludi, adagio, dansa i sensacions.
3. Tema.
4. Passacaglia i sensacions.
5. Sensacions i final.
6. Assumpció.
7. Monosò versus Monocroma.
8. La Mar.
9. Peça d'orgue.
2005
CD-95 Miquel Vicensastre: el destí es un ca que lladra, Miquel Vicensastre (piano i electrònica),
Xisco Vich (electrònica i off), Fanny Marí (soprano), Eva Febrer (violí), Antoni Colomar
(guitarra elèctrica), Josep Sbert (guitarra), Trio Thàlassa, UM, 2005, CD-95, 158-2005.
1. Erm (2001), Miquel Vicensastre (piano i electrònica).
2. Pour chatîer ta chair (2004), Trio Thálassa: Josep Serra (clarinet), José Romero
(violoncel), Bàrbara Bibiloni (piano).
3. Animal sense pell (aspre i fràgil) (2004), Xisco Vich i Miquel Vicensastre
(electrònica).
4-7. Ariadna (2004), Fanny Marí (soprano), Eva Febrer (violí), Antoni Colomar (guitarra
elèctrica), Xisco Vich (electrònica i off).
8. El descens obscur (2003), Miquel Vicensastre (2 pianos a ¼ de tò).
9. Carvaggio (Autorretrat) (2001), Josep Sbert (guitarra).
10. Il mio suplizio... (2001), Miquel Vicensastre (piano i electrònica).
11. Feldman a l'esquena (2000), Miquel Vicensastre (piano).
CD-99 VVAA: Clàssics i novetats Mediterrànies del Segle XX, Peter Bacchus (flauta), Carme
Poch (piano), UM, 2005, CD-99, P.M. 752-2005.
1-4. Sergei Prokofieff: Sonata, Op.94, per a flauta i piano (1945).
1. Moderato.
2. Scherzo – Allegretto scherzando.
3. Andante.
4. Allegro con brio.
5. Henri Dutilleux: Sonatine per a flauta i piano (1943).
Allegretto – Andante – Animé.
6. Peter Bacchus: Short Piece after Robert Dick per a flauta i piano (1990).
Amb intensitat – Lentament – Amb intensitat.
104
7. Xavier Carbonell: Cap de Canto per a flauta i piano (1998). *
8. Joan Serra: Nut per a flauta i piano (1998).*
9. Bartomeu Artigues: Sonata per a flauta i piano (1998).*
Calmo espressivo – Agitato – Agitato e fuggitivo – Statico e libero – Calmo
espressivo – Piu mosso scorrevole.
10. Carles Guinovart: Duende (fragment).*
“Danza espectral” i “Epílogo encantatorio”.
* Obres escrites per encàrrec de Peter Bacchus i Mari Carme Poch.
2005-2006
CD-112 Antoni Colomar: Illa Imaginària, Contemporanis de la Mediterrània 17, UM, CD-112.
1. Ka, quintet: Margalida Gual (violí), Josep Vicens Llinàs (viola), Oriol Palau
(violoncel), Wojtek Sobolewski (contrabaix) i Josep Ramón Hernández (piano).
2. Nit, soprano i orq. de cambra: Joana Ma Llabrès (soprano), Orquestra Simfònica de
Balears, Fernando Marina (dir).
3. Quartet de Corda: Ramón Andreu (violí), Sebastià Pou (violí), Fernando Villegas
(viola) i Miquel A. Aguiló (violoncel).
4. Blituri, per a 2 guitarres: Josep Sbert (guitarra 1 i 2).
5. Tryptikos, trio: 'Trio Mompou' , Joan Lluis Llodrà (violí), Dimitar Furnadjiev
(violoncel) i Luciano González (piano).
6. Poema, quintet de corda: Ramón Andreu (violí), Sebastià Pou (violí), Fernando
Villegas (viola), Miquel A. Aguiló (violoncel) i Martín Gregg (contrabaix).
7. Paraules, electroacústica: Mº Francisca Danús i Antoni Colomar (veu).
8. THKO, flauta i guitarra: Javier Morey (flauta) i Josep Sbert (guitarra). 2006
CD-115 VVAA: Pes Forat des Moix, Paco Vicedo (percussió), UM, 2006, CD-115, P.M.2892-
2006.
1. Pedro Trotz: Gong (2006).
2. Bartomeu Artigues: Besllum (2001).
3. Joan Valent: Being You (2005), Suso Saiz (electrònica).
4. Xavier Carbonell: Pes Forat des Moix (2001).
5. Miquel Àngel Campins: Quan em falten les paraules (2005), Catalina Roig (flauta).
6. Carme Fernández Vidal: Marimba's Suite (2003).
7. Juanjo Guillem: Música del Silenci (2004).
105
2010
CD-124 Jaume Mas Porcel: Obres per a piano i Cançons, Antoni Aragón (tenor), Eulàlia
Salbanyà (mezzosoprano), Joana Llabrés (soprano), Bartomeu Jaume, Joan Moll, Andreu
Riera, Ramón Coll, Miquel Estelrich, Xavier Mut i Albert Díaz (piano), UM, 2010, CD-
124, P.M. 791-2010.
1-7. Suite Mallorquina (1930-33), Bartomeu Jaume (piano).
1. Tonada des segar.
2. Ses corregudes (Jota de na Pixedis torta).
3. Cançó catalana.
4. Xeremia llunyana.
5. Pastoret d'on vens?
6. Tonada des jeure.
7. So de pastera.
8-15. Météores (1935), Joan Moll (piano).
8. …....pour une fillette trés ingénue.
9. …....pour une damme élégante.
10. …....pour un sériex contrepointiste.
11. …....pour un joyeux nouveau né.
12. …....pour une femme optimiste.
13. …....pour un philosophe kantien.
14. …....pour une hirondelle ignorée.
15. …....pour un champion de natation.
16-19. Homentage a Ravel (1937), Andreu Riera (piano).
16. Préambule.
17. Sérénade.
18. Menuet.
19. Pastourelle en rondeau.
20-25. Sonatines (selecció), Ramón Coll (piano).
20. Sonatina de nadal (1934).
21. Sonatina de Sant Joan (1941).
22. Sonatina rosa (1958).
23. Sonatina de bressol (1954).
24. Sonatina blanca (1958).
25. Sonatina esportiva (1942).
26-35. Deu Sintonies, Miquel Estelrich (piano).
26. Andantino.
106
27. Semplice.
28. Allegretto grazioso.
29. Molt poc a poc.
30. Molto Moderato.
31. Molto andante.
32. Andante mosso.
33. Andantino calmo.
34. Trist.
35. In modo popolare.
36. L'oblit, Miquel Forteza Pinya, (1945), Antoni Aragón (tenor) i Andreu Riera
(piano).
37. Recitatiu líric, Miquel Forteza Pinya, (1946), Antoni Aragón (tenor) i Andreu
Riera (pìano).
38. Chanson d'automne, Paul Verlaine, (1939), Eulàlia Salbanyà (mezzosoprano) i
Bartomeu Jaume (piano).
39. En sourdine, Paul Verlaine, (1939), Eulàlia Salbanyà (mezzosoprano) i Bartomeu
Jaume (piano).
40. Fantoches, Paul Verlaine, (1946), Eulàlia Salbanyà (mezzosoprano) i Bartomeu
Jaume (piano).
41. Spleen, Paul Verlaine, (1946), Joana Llabrés (soprano) i Miquel Estelrich (piano).
42. Crepuscle. Paul Verlaine, (1945), Joana Llabrés (soprano) i Miquel Estelrich
(piano).
43. Cançó de Bressol, popular, (1936), Miquel Estelrich i Joana Llabrés (arranj.),
Joana Llabrés (soprano) i Miquel Estelrich (piano).
44. Balada per a dos pianos, Albert Díaz i Xavier Mut (piano).
107
B) Enregistraments Ona Digital (OD).
1994
CD-23 Bernat Julià: Arrels, 24 obres per a piano sobre el folklore balear, Joan Roig (piano), Ona
Digital, 1994, CD-23, P.M.163-1994.
1. Sant Joan Pelós.
2. En Pep Gonella.
3. Lileta, lilà.
4. Una dona llarga i prima.
5. Cançó dels darrers dies.
6. Com voleu, german, que canti.
7. Sa Roqueta.
8. Sant Antoni i el dimoni.
9. Dansa.
10. Cançó de bressol.
11. Bona nit, balnca roseta.
12. Un senyor damunt un ruc.
13. Un senyor damunt un ruc.
14. Monja per força.
15. Plou i fa sol.
16. Sa ximbomba.
17. Caragol, treu banya.
18. Sa serena cau menuda.
19. Madò Catalina.
20. Nai, nai jo tenc un ventai.
21. Sor Tomasseta.
22. Una teringa de tot es carrer.
23. Na Catalina de plaça.
24. So de pastera.1997
CD-77 Bernat Julià: Obras para órgano sobre temas gregorianos, Arturo Sacchetti (órgano), Ona
Digital, 1997, CD-77, P.M.1186-1997.
1. Toccata sul Te Deum.
2. Suite gregoriana. (Sobre el Kyrie Cunctipotens Genitor Deus)
I. Preludio al Kyie.
108
II. Ofertorio.
III. Elevación.
IV. Comunión.
V. Toccata.
3. Invocación: Ven, Espíritu Santo. (Sobre la melodía gregoriana)
“La humanidad doliente grita: ¡Ven, Espíritu Santo!”
4-6. Tres piezas breves.
4. I. Melodía gótica (sobre el Tota Pulchra)
5. II. Berceuse.
6. III. Toccatina.
CD-79 VVAA: Antologia de Miniatures del Segle XX de Compositors Mallorquins i Polacs,
Barbara Walus (violí), Ireneusz Jagla (piano), Ona Digital, 1997 , CD-79, P.M.1736-97.
1. Josep Prohens: Recordança.
2. Grazayna Bacewicz: Kaprys Polski.
3. Ignaci Pinya Tarongí: Grutas del Drach – Evocación.
4. Bernat Pomar: Variacions de Mallorca.
5. Antoni Torrandell: Canto del labrador.
6. Antoni Torrandell: Boleros.
7. Joan Valent: Múltiples núm.1.
8. Bogdan Precz: Bercause.
9. Henryk M. Górecki: Sonatina Op.8.
10. Bernat Pomar: Dansa de Mallorca núm.1.
11. Bernat Pomar: Dansa de Mallorca núm.2.
12. Witold Lutoslawski: Recitativo e airoso.
13. Grayzna Bacewicz: Oberek.2000
CD-120 Romà Alís: Obra per a piano, Albert Díaz (piano), Institut d'Estudis Balearics, Ona
Digital, 1999, CD-120, P.M.380-2000.
1-4. Quatre peces breus, Op.12 (1957).
1. Andante expresivo.
2. Moderato semplice.
3. Andante un poco teneramente.
4. Allegretto assai e con allegrezza.
5-9. Poemas de la baja Andalucía, Op. 18 (Barcelona, desembre de 1958).
5. Nubes.
109
6. Canción.
7. Niños.
8. Siesta.
9. Fiesta.
10. Tema con variaciones, Op. 42 (Sevilla, 10 de març de 1964).
11-13. Sonata para piano, Op. 45 (Sevilla, juny de 1964).
11. Allegro gracioso.
12. Andante quasi lento.
13. Allegro assai e con brio.
14. Tocata a la fuga de un ritmo gitano, Op. 66 (Sevilla, gener de 1968).
CD-129 Josep Prohens Julià: Amalgama, Joan Roig (piano), Joana M. Llabrés (soprano), Barbara
Walus (violí), Ireneusz Jagla (piano), J. Ramon Domingo (oboè), J. Enrique Sapiña
(fagot), J. Luis Bartual (trompa), Ona Digital, 2000, CD-129, P.M.948-2000.
1-4. Quatre cançons per a soprano i piano (1985), Joana M. Llabrés (soprano), Joan
Roig (piano).
1. El sueño (Gustavo A. Becquer).
2. Canción Regia (Rainer Maria Rilke).
3. Lágrimas y risas (Gustao A. Becquer).
4. Una herida (Gustavo A. Becquer).
5. Recordança (1988), Barbara Walus (violí), Ireneusz Jagla (piano).
6. Cançó per a oboè i piano (1988), Joan R. Domingo (oboè), Joan Roig (piano).
7. Tema i variacions per a fagot i piano (1989), Joan Enric Sapiña (fagot), Joan Roig
(piano).
8. Mixolidi (1991), Joan Roig (piano).
9. Sentiments Modals (1993), Ireneusz Jagla (piano).
10. Petita Variació Cíclica (1993), Joan Roig (piano).
11. Sons Nocturns (1993), Joan Roig (piano).
12. Somnis (1993), Ireneusz Jagla (piano).
13. Petit Trio per a piano, trompa i violí (1993), Joan Roig (piano), José L. Bartual
(trompa), Barabara Walus (violí).(2000-2002)
CD-140 Bernat Julià: Obres per a guitarra, Gabriel Estarellas (guitarra), Capella Mallorquina,
Ona Digital, , CD-140, P.M.-.
1-4. Concert Joglar, per a guitarra i cor.
1. Allegretto.
110
2. Andante.
3. Tempo di danza.
4. Allegro.
5-6. Dues Estampes Mallorquines.
5. Berceuse
6. Danza.
7. Nostàlgia.
8-10. Tres Hojas Muertas.
8. Contemplación.
9. Imprecación.
10. Decepción.
CD-166 Bernat Julià: El pi de Formentor/Dansa Guerrera el Foner, Francisca Quart (sol.),
Capella Mallorquina (cor), Orquestra Simfónica Ciutat de Palma, Ona Digital, , CD-
166, P.M.-.
1. Poema Simfònic El Pi de Formentor, Miquel Costa i Llobera (text).
2. Dansa Guerrera del Foners, Miquel Costa i Llobera (text).
CD-167 Bernat Julià: Nuredunna, Cantata per a orquestra, solistes i cor, Paula Rosselló (sol.),
Josep Ferrer (sol.), Stanislas Arraez (sol.), Gabriel Aguilera (sol.), Bernat Cifre
(recitador), Orquestra Simfònica de Balears, Philippe Bender (dir.), Ona Digital, , CD-
167, P.M.-.
1. Mélesigeni arriba a les costes de Clumba, Miquel Costa i Llobera (text).
2. Nuredunna salva a Mélesigeni, Miquel Costa i Llobera (text).2002
CD-174 VVAA: 5 Compositores Contemporànies, Joana M. Llabrés (soprano), M. Victòria
Cortès (piano), Ona Digital, 2002, CD-174, P.M.1826-2002.
1-13. Matilde Salvador:
1. Jo Faria.
2. Blava Rosa.
3. Juguem a jugar.
4. Ala del Silenci.
5. Cançó Alegre.
6. Bona Nit!
7. Cançoneta d'Abril.
8. Les Campanes.
9. Mareta.
111
10. Tan Tarantan.
11. Jocs d'Aigua.
12. Maror.
13. Els Ulls.
14-17. Mercè Pons:
14. Pluja.
15. Retrat.
16. Somni.
17. Cartes.
18-19. Carme Fernández:
18. Blau és l'enyor.
19. L'ombra suau.
20-21. Maria Rosa Ribas:
20. Als ulls blaus.
21. Íntima.
22. Mariona Vila: Diveriment.2007
CD-259 Romà Alís: Obra integral per a piano, Albert Díaz (piano), Ona Digital (2007), CD-259,
P.M.1009-2007.
Disc 1 L'ESTUDIANT.
1-4. Eisenach, suite para piano, Op. 2 (Barcelona, desembre de 1949).
1. Courante.
2. Gavota.
3. Zarabanda.
4. Giga.
5-11. Pentacordos, Op.4 (Mataró, juny de 1950).
5. Moderato sostenuto.
6. Moderato assai.
7. Moderato affettuoso.
8. Un poco moderato e gracioso.
9. Adagietto e con anima.
10. Moderato un poco mesto.
11. Moderato assai e cantabile.
12-15. Cuatro piezas breves, Op.12 (1957).
12. Andante expresivo.
13. Moderato semplice.
112
14. Andante un poco teneramente.
15. Allegretto assai e con allegrezza.
16-20. Poemas de la baja Andalucía, Op. 18 (Barcelona, desembre de 1958).
16. Nubes.
17. Canción.
18. Niños.
19. Siesta.
20. Fiesta.
21-23. Sonatina, Op. 26 (Sevilla, 1 de desembre de 1961).
21. Andante amabile.
22. Lentísimo e doloroso.
23. Allegro moderato e capriccioso.
Disc 2 EL MESTRE.
1. Tema con variaciones, Op. 42 (Sevilla, 10 de març de 1964).
2-4. Sonata para piano, Op. 45 (Sevilla, juny de 1964).
2. Allegro gracioso.
3. Andante quasi lento.
4. Allegro assai e con brio.
5. Tocata a la fuga de un ritmo gitano, Op. 66 (Sevilla, gener de 1968).
6-12. Los días de la semana, suite para piano, Op. 72.
6. Domingo (el sol)
7. Lunes (la luna)
8. Martes (Marte)
9. Miércoles (Mercurio)
10. Jueves (Júpiter)
11. Viernes (Venus)
12. Sábado (Saturno)
13-20. Ocho canciones populares españolas, Op. 77 (Madrid, octubre de 1969).
13. Canción de olivareros (mallorquina).
14. La pastorcita (catalana).
15. Ya se van los pastores (leonesa).
16. Morito pititón (burgalesa).
17. El ermitaño (leonesa).
18. Mi abuelo tenía un huerto (asturiana).
19. Romance de ciego (gallega).
20. El marinero (catalana).
113
21. La cuarta palabra de Cristo en la cruz, Op. 88 (Madrid, març de 1971).
22-28. Juguetes, suite infantil para piano, Op. 108 (Madrid, octubre de 1975).
22. El pequeño bebe.
23. El gatito dormilón.
24. La ratita saltarina.
25. El osito blanco.
26. El viejo mago.
27. El caballo de cartón.
28. La muñeca andarina.
29. Rondó de danzas breves, Op. 115 (Madrid, febrer de 1977).
30. Para Angela, Op. 170 -Moderato afectuoso, (Madrid, novembre de 1993).
Disc 3 LA MADURESA.
1-2 Preludio a la eterna siesta de un Bach y su correspondiente fuga, Op. 201 (Madrid,
8 de setembre de 2000).
1. Preludio (moderato tranquilo).
2. Fuga (Adagietto).
3. Rumores de las marismas en los Aljafares (preludio para la mano izquierda), Op.
206 – Adagietto contemplativo, (Madrid, 17 de Maig de 2001).
4-5. Dues imatges de s'antiga ciutat de Palma, Op. 215 (Boadilla del Monte, 8 de
desembre de 2003).
4. De bon matí dins la Seu.
5. Migdia en els jardins de s'Almudaina.
6. Fantasía, Op. 218 - Adagietto mesto, (Boadilla del Monte, 2 de març de 2005).
7. Elegos, elegía, Op. 221 (Boadilla del Monte, agost de 2005).
CD-276 Josep Prohens: Elements, Andreu Riera, Ireneusz Jagla, Maria Tomàs i José Gallego
(piano), J. Manuel Álvarez i Maria A. Pons-Estel (violí), J. Francesc Palou, José
Miralles i Catalina Roig (flauta), Eduard Bernabeu i Tomàs Picornell (clarinet), Thomas
Indermühle i Jordi Miralles (oboè), Amparo Lacruz (violoncel), J. Luis Bartual
(trompa), Pere Caselles (fagot), Lluis González (trompeta), Ona Digital, 2007, CD-276,
P.M.2899-2007.
1. Elements, J. Manuel Álvarez (violí), Andreu Riera (piano).
2. Trio 76 cc, J. Francesc Palou (flauta), Amparo Lacruz (violoncel), Andreu Riera
(piano).
3. Símptomes, J. Francesc Palou (flauta), Andreu Riera (piano).
4. 100, José Miralles (flauta), Eduard Bernabeu (clarinet), J. Manuel Álvarez (violí),
114
Ireneusz Jagla (piano).
5. Enigma, Tomàs Picornell (clarinet), Ireneusz Jagla (piano).
6. Estudi núm. 1, J. Francesc Palou (flauta), Thomas Indermühle (oboè).
7. Retalls, Catalina Roig (flauta), Jordi Miralles (oboè), Tomàs Picornell (clarinet), J.
Luis Bartual (trompa), Pere Caselles (fagot).
8. Homentage a la tonalitat, Maria A. Pons-Estel (violí), Maria Tomàs (piano).
9. Gènesis, Lluis González (trompeta), José Gallego (piano).
* Obra enregistrada a Madrid (Juliol 2003).
Ona edicions Musicals (OED).
2011
CD-11 Miquel Brunet Estarelles: DSilen6, J. A. García Illanas (saxo), Esther Barceló i Caterina
Bonet (sopranos), Pere Joan Martorell (xeremia, flabiol i tamborí), Manuel Martorell
(arxillaüt i mandola), Rosa Canyelles (violoncel), Eduard Riera i Bernat Cabot (violí),
Miquel Brunet (piano, sintetitzadors, electroacústica, rhodes, baix i mandola), Antónia
Suau, Francesca Suau i Silke Hamann (cor Entreveus), Coral Minuet, Sofia Domènech
(dir.), Ona Edicions Musicals, 2011, CD-11, P.M.425-2011
1-3. Del documental Nosaltres els vençuts:
1. Nosaltres els vençuts.
2. Testimonis.
3. Primera meditació.
4-9. Del documental Passió, d'Emili Darder:
4. Així arriben els vençuts, Pere Capellà (text).
5. Vés amb ells.
6. La mà tancada.
7. Tamborers, als germans Martorell.
8. Bellver.
9. Segona meditació.
10. Del documental Amor de Pàtria: Re-visions de Palestina.
11-14. De la Cantata Terra Natal, Marià Villangómez (text):
11. Arrelar.
12. Mirar com cau, hommage a Daniel Pons (text recitat).
13. Hora tranquil.la.
14. Tercera Meditació.
115
15-16. De la Suite Alfàbia:
15. Portal Forà.
16. Quarta Meditació.
CD-12 Mercè Pons i Miquel Brunet: Conexions Cromàtiques, per a soprano, ensemble
instrumental i electroacústica, Univers M ensemble, Ona Edicions Musicals, 2011, CD-
12, P.M.424-2011.
1. Preludi.
2. 1938, hivern.
3. Interludi I.
4. Jaleo.
5. Interludi II.
6. Ad Lib.
7. Interludi III.
8. Doble trajecte.
9. Epíleg.
10. La suma de les parts (compendi).
116
C) Enregistraments Blau Produccions (BP).
1999
CD-179 Antoni Martorell: Danses populars de les Illes Balears, Bartomeu Jaume (piano), Blau,
1999, CD-179, P.M.292-1999.
Disc 1 Jotes
1. Jota Tira-li sa clau.
2. Jota Mallorquina (A).
3. Jota Mallorquina (B).
4. Jota pagesa de Sant Joan.
5. Jota de dalt.
6. Jota de Migjorn.
7. Jota de Selva.
8. Jota de Sa Potada.
9. Jota de ses panades.
Mateixes
10. Mateixa des Figueral.
11. Mateixa de sa Molinera.
12. Mateixa de sa cruiada.
13. Mateixa Brotet de Taronger.
14. Mateixa Una rosa a cada galta.
15. Mateixa de Manacor.
16. Mateixa des Fadrí.
17. Mateixa amorosa.
18. Mateixa de primavera.
Fandangos
19. Fandango de Ciutadella (1).
20. Fandango de Ciutadella (2).
21. Fandango de Menorca.
22. Fandango Ses Tiranes.
23. Fandango de Bunyola.
Disc 2 Boleros
24. Bolero des vermar.
25. Bolero mallorquí (A).
26. Bolero mallorquí (B).
117
27. Bolero Parado de Valldemossa.
28. Bolero airós.
29. Bolero de l'amor.
30. Boler de S'Hort d'En Boira.
31. Bolero vell.
32. Ses Boleres de Menorca.
33. Boleros nous.
34. Bolero De València he vingut.
35. Bolero de Sant Pere.
36. Bolero de s'escandalari.
Copeos
37. Copeo matancer.
38. Copeo Gallet Jove.
39. Copeo de Sineu.
40. Copeo de muntanya.
41. Fuga sobre el Copeo de muntanya.
Diverses
42. Sant Antoni de Viana.
43. Ball de ses potadetes.
44. Ball des còssil.
45. Ball de nevaters.
46. Ball de Sant Joan Pelós.
47. Ball de Sant Salvador.
48. La Filadora.
49. Ball des cambuix.
50. Ses quatredanses.
51. Ball d'anques.
52. Cavalcada des pla de Sant Joan. 2006
CD- Antoni Parera Fons: Geografies de l'ànima, Maia Planas canta a Joan Alcover i Miquel
Costa i Llobera, Maia Planas (soprano), Sergi Cuenca (piano), Produccions Blau, 2006,
CD-
1. Desolació, Alcover.
2. La Relíquia, Alcover.
3. Defalliment, Costa i Llobera.
4. Anacreòntica, Alcover.
118
5. Miramar, Alcover.
6. Retorn de Primavera, Costa i Llobera.
7. Als Joves, Costa i Llobera.
CD- VVAA: Piano Promenade, Andreu Riera (piano), Produccions Blau, 2006, CD-
1-13. Frederic Mompou: Variations sur un thème de Chopin.
14-16. Maurice Ravel: Sonatine.
17-19. Francis Poulenc: Mouvements Perpétuels.
20-27. Jaume Mas Porcel: Météores.
20. Pour une fillette trés ingénue.
21. Pour une damme élégante.
22. Pour un sériex contrepointiste.
23. Pour un joyeux nouveau né.
24. Pour une femme optimiste.
25. Pour un philosophe kantien.
26. Pour une hirondelle ignorée.
27. Pour un champion de natation.
28-31. Jaume Mas Porcel: Hommage à Maurice Ravel.
28. Préambule.
29. Sérénade.
30. Menuet.
31. Pastorelle en Rondeau.
32. Manuel de Falla: Fantasia Bética: I. Allegro moderato. 2007
CD- Antoni Parera Fons: El darrer viatge, Sis cançons sobre textos de Guillem d'Efak, Joan
Pons (baríton), Joana Pons (piano), Blau Producciones, 2007, CD-
1. Fou una profecia.
2. A vela plena.
3. El dia que em moriré.
4. Amics, germans...
5. Cavallet de set colors.
6. T'has torbat molt.
7. Què farà la nina.
8. Anam allà on anam.
CD- Antoni Parera Fons: Enllà del Mar, Maia Planas (soprano), Sergi Cuenca (piano),
Procuccions Blau, 2007, CD-
1-7. Enllà del Mar, Lletra de Miquel Mestre:
119
1. A la deriva.
2. Ningú.
3. Silenci.
4. A Poc a Poc.
5. Ja no Ploro per Res.
6. És en Despuntar l'Alba.
7. El Mar, la Mar.
8-10. Tres Cançons de Bressol, Lletra de Gabriel Janer Manila:
8. Cançó de la Lluna Fosca.
9. En una Mar de Fum.
10. Cançó per a un Nadó Abandonat.
11. T'estim però m'en Fot, Lletra de Miquel Àngel Riera.
12. Tú i la Nit, Lletra de Antoni Mus.
13. Cançó de Mariner, Lletra de Jaume Vidal Alcover.2009
CD- VVAA: Maria José Montiel – Miquel Estelrich, Maria José Montiel (mezzosoprano),
Miquel Estelrich (piano), Blau Producciones, 2009, CD-
1-7. Antoni Parera Fons: Siete Nanas, Poemes de Rafael Alberti.
1. Nana del Niño Muerto.
2. Nana del Niño Malo.
3. Nana de la Cigüeña.
4. Nana de la Tortuga.
5. Nana de la Cabra.
6. Nana de Capirucho.
7. Nana de Negra-Flor.
8-14. Jaume Mas Porcel: Chansons Amoureuses, text Paul Verlain.
8. Chanson d'automne.
9. Tous deux.
10. L'allée est sans fin...
11. En sourdine.
12. L'heure exquise.
13. Paysage triste.
14. La bonne chanson.
15-21. Joan Ma Thomàs: Canciones Españolas de Instrumentos.
15. Guitarra, text Lope de Vega.
16. Arpa, text Jorge Manrique.
120
17. Trompetas y atabales, text Jorge Manrique.
18. Clavicémbalo.
19. Gaita.
20. Flauta y vihuela, poema de Garcilaso de la Vega.
21. Nazardos de realejo, poema del Cancionero de la Sablonara.
22-25. Miquel Capllonch: Vier Lieder (Quatre Cançons).
22. Wiegenlied Op.2, No2, Cançó de Bressol, text Grafin Elisabeth von
Waldersee.
23. Zum Abschied Op.5, No4, Acomiadament, text Grafin Elisabeth von
Waldersee.
24. Meine Gräber, Op.14, No2, Les meves Tombes, text de Carmen Sylva.
25. An die Heimath, Op.14, No3, A la Pàtria, text Carmen Sylva.2010
CD- VVAA: Almastrings, Almastrings, Joana Gual, Dimitry Struchkov, Blau Producciones,
2010, CD-
1-5. Arcangelo Corelli: Concerto Grosso Op.6, No 8.
1. I. Vivace – Grave.
2. II. Allegro.
3. III. Adagio – Allegro – Adagio.
4. IV. Vivace.
5. V. Allegro – Pastorale.
6-10. Edvard Grieg: Holberg Suite.
6. I. Präludium.
7. II. Sarabande.
8. III. Gavotte – Musette.
9. IV. Air.
10. V. Rigaudon.
11-14. Benjamin Britten: Simple Symphony.
11. I. Boisterous Bourrée.
12. II. Playful Pizzicato.
13. III. Sentimental Sarabande.
14. IV. Frolicsome Finale.
15. Josep Prohens: Hommenatge a Felanitx.
16. Giacomo Puccini: Crisantemi.
17. Astor Piazzolla: Libertango.
121
