En Xori i el Cap de Creus

Textos: Sònia Cervià i Vanessa Lozano

Il·lustracions: Armand Gran

Agraïments: Manel Pomerol, Miquel Pontes, Josep Maria Dacosta i Miquel Boix

Revisió lingüística: Serveis Term: correccions i traduccions

Dedicació: Laia i Genis Asiain, Judit i Clàudia Tarradas, Laia i Sergi Busquets, Marc i Pau Dickin,

Ivan Mouliade, Daniel Trias, Jofre Val i Jan Batista

1

En Xori és un xoriguer petit, un rapinyaire de la família dels falcons. Es diu xoriguer petit, no perquè el nostre amic només faci dues setmanes que ha sortit de l’ou, sinó per diferenciar-lo d’un

altre ocell que se li assembla molt, el xoriguer comú. El xoriguer comú és més gran, canta diferent i té les ungles

gairebé negres. Els xoriguers petits com el nostre amic Xori no fan niu, ponen els ous en forats que troben arreu. A més, els

mascles i les femelles són molt diferents. Els mascles són més petits, tenen el cap i la cua de color gris i l’esquena de color

vermellós. En canvi, les femelles són de colors menys vistosos i tenen unes taquetes a l’esquena.

En Xori és un mascle, però, com que és molt jovenet, encara s’assemblarà molt a la seva mare durant tot el primer any.

Ell encara no ho sap, perquè és petit, però ha tingut molta sort, ja que ell i els seus quatre germanets han nascut dintre del Parc Natural del Cap de Creus, en un niu artificial

col∙locat especialment perquè la seva espècie es recuperi. Els seus pares van ser criats en captivitat i reintroduïts fa uns anys

en aquest lloc tan idíl∙lic, on en Xori ha pogut néixer.

Després d’un mes de ser alimentat pels seus pares, en Xori ja té ganes de fer el seu primer vol i anar a caçar tot sol.

Les seves preses preferides són els insectes, sobretot les llagostes, les sargantanes i alguns ratolins. A més, està impacient

per conèixer un munt d’amics i d’animals interessants. Ara veurem què fa en Xori el seu primer dia fora del niu.

2

- Mare, puc sortir a fer un tomb?- Està bé, però vés amb molt de compte! Hi ha molts animals que, si poden, se’t menjaran, has de vigilar sobretot amb les fagines i les genetes! Recordes que us els vaig ensenyar aquell cop que van estar a punt de pujar fins el niu?

És la primera vegada que en Xori surt tot sol.

- Que emocionant! – va pensar en Xori.

- On puc anar?

Va sortir ben ràpid del niu, però pocs metres més enllà es va aturar sobre el pal d’una fusta clavada a terra.

Mentre pensava què fer, es va aturar un altre ocell a la fusta del costat.

3

- Hola! Com et dius? És la primera vegada que et veig.- Hola! Em dic Xori, i tu?- Jo em dic Gabi.- Però, tu no ets com jo... ets d’un altre color!

En Gabi és d’uns colors entre verd i blau que criden molt l’atenció d’en Xori.

- És clar! Jo no sóc un xoriguer petit com tu, sóc un gaig blau. Que no has vist mai altres ocells?- No, és la primera vegada que surto tot sol. - Els teus colors són molt bonics!- Doncs els dels meus pares encara ho són més. Són de color blau-verd clar, amb l’esquena de color vermell viu i la cua blava, amb les plomes del mig verdoses i amb una taca negra a la punta.

Mentre en Gabi s’explicava, en Xori intentava imaginar com devia ser aquell ocell tan bonic.

4

Els dos ocellets van sortir de la branca i, després de volar una estona, van arribar a un lloc on

no hi havia arbres, només petits arbustos. - Mira, d’això se’n diu una màquia. Les màquies i les brolles ocupen la major part de la superfície de tot el Cap de Creus. - Què són les màquies i les brolles? - Una màquia és un conjunt de plantes format sobretot per arbustos de fulla dura i persistent, molt agrupats, com per exemple la garriga on estem ara, i les brolles són semblants, però molt menys denses i més esclarissades. Les plantes més típiques d’una garriga són l’ullastre, l’argelaga, el bruc, les estepes i el garric. Ah! i mira, romaní. Acosta-t’hi, veuràs quina bona olor!

- Vols que anem a volar tots dos junts una estona?- Sí! Que bé! - en Xori va pensar que el dia seria molt emocionant.

5

Quan van baixar per olorar el romaní, van veure un animal que menjava plantes dels voltants. Bé, en realitat en van veure dos.

- Mira Xori! Allò és un conill i el que tens darrere és una llebre.- Semblen iguals. Tots dos tenen les orelles llargues i són peluts.- Sí, però el conill és més petit i té la pell grisa i la cua és molt curta, també té els ulls grans i negres, i viu en caus. En canvi, la llebre és més allargada, té la punta de les orelles negra i el color de pell és més vermellós i, a més, no fa caus.

I, parlant de caus, al costat d’un marge de pedres, sortia el cap d’una guilla que, amb les seves orelles

punxegudes i el seu pèl suau, esperava el moment més adequat per caçar algun dels dos petits mamífers.

6

Van volar una estona fins arribar a un lloc on hi havia molts arbustos, però aquí eren diferents.

- Has vist? Aquest arbustos tenen punxes! – va dir en Xori tot sorprès.- Sí, són esbarzers, i de tot aquests conjunt de plantes tan impenetrables i amb tantes espines i lianes se’n diu bardissa. Dins aquesta comunitat i també hi ha altres plantes, com ara el sanguinyol, els rosers silvestres, l’aranyoner, l’arç blanc, l’espinavessa i, fins i tot, el verinós roldor.

7

Mentre en Gabi li anava descrivint a en Xori tot el que veien, va aparèixer un animal grassonet amb el cap petit i el musell punxegut, el pèl blanc-groguenc, i amb dues

bandes negres que li anaven des del musell a la nuca. En Gabi li va explicar que allò era un teixó, un mamífer.

- I què és un mamífer? – va preguntar en Xori.- Un mamífer és una classe d’animal diferent a nosaltres. Nosaltres sortim d’un ou, en canvi els mamífers es desenvolupen dintre la seva mare i surten directament, sense closca. I es diuen mamífers perquè de petits s’alimenten de la llet de les mames de la mare. De mamífers n’hi ha de molts tipus, i alguns no diries mai que ho són.

8

De cop i volta, en Gabi va callar i li va fer un senyal per pujar a un lloc més alt.

- Què passa? - va preguntar en Xori.- Mira allà baix.

Va veure un animal molt llarg, sense potes i que es movia fent esses. Era de color gris groguenc amb dues línies a l’esquena més

fosques, era una serp blanca.

- Com es pot moure? No té potes!- És un rèptil, no necessita potes, s’arrossega. Amb aquestes serps has de vigilar, et poden mossegar i fins i tot es poden menjar els ous, a tu, o els altres pollets. Normalment, però, no mengen ocells, sinó rosegadors i petits mamífers.

9

Els dos amics van continuar volant quan en Xori tot sorprès, va preguntar:

- Què és això? - Això és un riu. En un riu s’ajunta tota l’aigua de pluja i del desgel de les muntanyes i d’aquesta manera arriba fins el mar.- Els arbres que hi ha aquí són diferents dels que hem vist abans, oi?- Sí, d’això se’n diu comunitat de ribera, perquè aquest tipus de plantes només es troben a la vora del riu. Mira, aquest que hi ha sobre nostre és un vern.

- Aquest amb el tronc més prim és un pollancre i aquell que el té de color gairebé blanc és un arbre blanc i aquell és un om...Els dos ocellets es van acostar a la riba del riuet a beure aigua, quan de

sobte en Xori es va espantar molt.

10

Van aixecar el vol, i en Gabi continuava parlant.

- Què és això? Aquesta pedra es mou!En Gabi va mirar la pedra que es movia i es va posar a riure.

- No és cap pedra, és una tortuga de rierol. Mira! Ara treu el cap.

En Xori se la va mirar atentament. Era un animal amb closca, aplanat, de color marró-verd fosc i que es movia molt lentament, tot i que quan va entrar a l’aigua es va posar a nedar força ràpidament, prou com per enxampar un peix i menjar-se’l. Quan la tortuga va passar per davant d’on ells bevien aigua, a en Xori li va venir una flaire

desagradable.

- Ecs! Què és aquesta pudor?- Ara saps perquè hi ha qui li diu tortuga pudenta.

Tots dos van riure una bona estona!

11

Van seguir volant i van arribar a un indret on tots els arbres estaven en fileres.

- Que estrany - va pensar en Xori. Els arbres estan en fila i enmig no hi ha arbustos ni plantes.- Et deus preguntar què és això, oi? És un conreu humà.- Conreu humà?- Sí, els humans saben plantar arbres i fer que creixin. Això són oliveres i allò d’allà són vinyes.- I per què ho fan?- Perquè després se’n mengen i se’n beuen el fruit.

12

Mentre en Gabi i en Xori parlaven, van veure un animal gran, de color negre, que anava remenant la terra amb el morro.

- Què és allò? Què esta fent?- És un senglar i també és un mamífer. Té un olfacte molt fi i d’aquesta manera pot detectar menjar sota terra, ara l’està raspant per trobar-lo, segurament serà alguna arrel o algun bulb o un insecte. Tot observant el comportament del senglar van veure que molt a prop hi havia un parell d’eriçons clars buscant cucs i cargols per menjar, però quan en Xori s’hi va acostar, un dels eriçons el va veure, es va pensar

que el volia atacar i de cop i volta es va convertir en una bola de punxes que va fer fugir el nostre amic a corre-cuita.

13

Van començar a volar per un bosc on hi havia molts arbres i es van parar a sobre d’una de les branques. Des de l’arbre van poder veure moltes coses, van veure una bestiola que es movia i s’amagava sota una pedra.

- Has vist allò? Era un vidriol.- Sí, ja l’he vist. S’assembla a la serp que hem vist abans, però amb colors diferents i una mica més curtet.- Sí, però això és una sargantana sense potes, no una serp.- Què vols dir? Que algú li ha tallat les potes?- No! Ja va néixer sense potes, igual que la serp.

14

Van continuar volant per aquell bosc, vigilant de no topar amb les branques dels arbres. A en Xori no li agradava gaire aquell ambient, preferia les zones obertes i les brolles, però va seguir el seu company.

- Saps, aquest arbre on som es diu alzina. El podràs reconèixer perquè té la capçada espessa i les fulles de color verd fosc. Ah! El seu fruit és l’aglà, però no te’l mengis perquè és molt amarg. I la planta que veus a terra, però que després s’enfila pels arbres, es diu heura.En Gabi li anava dient a en Xori noms dels arbres que veien en aquell indret, com ara l’alzina, la surera, l’arboç, i també li va dir els noms d’algunes plantes, com ara la rogeta, el marfull, l’aladern, el galzeran i

l’esparreguera!

15

Mentre en Xori es mirava tota aquesta comunitat vegetal van veure que es movien unes fulles. Entremig va aparèixer una tortuga.

- Mira Gabi! Una tortuga de rierol.- Sí que és una tortuga, però no és de rierol. Aquesta és de bosc, és la tortuga mediterrània.- Buf! Doncs a mi em sembla igual que l’altra!- Si te la mires bé, veuràs que té la cuirassa bombada. És d’un color grogós, amb taques fosques, i la panxa és de color groc al mig amb bandes laterals negres.- És veritat! - A més, aquesta només menja vegetals, no com l’altra.

16

Finalment van sortir del bosc i van arribar a un prat on les plantes eren totes molt petites.

- Què ha passat? On són els arbres? – va preguntar en Xori.- Aquí no hi ha arbres, això és un prat de pastura. Aquí els humans porten els seus animals a menjar herba. - Què vol dir que porten els seus animals?- A vegades els humans agafen animals i els domestiquen perquè els donin menjar, llet, pell... i a vegades també agafen ocells.- I per què volen els ocells? No tenim pell, ni llet!- Doncs no ho sé, però el que sí que sé és que si t’agafen no et deixen marxar mai més. Però nosaltres tenim sort, perquè aquí on vivim, els humans no ens poden agafar!

17

En Gabi tenia tota la raó, com que el Cap de Creus és un parc natural, els animals i les plantes estan protegits i ningú no els pot fer mal.

- Les plantes que hi ha aquí - va continuar - són l’albellatge, el llistó, el fenàs de marge, l’olivarda... i veus aquestes d’aquí? Són el card i l’ortiga.

En Gabi li va explicar a en Xori que aquelles plantes havien aconseguit, per diferents mecanismes, que els animals no se les poguessin

menjar, o bé perquè tenen moltes punxes o bé perquè són urticants.

18

- Què és aquell animal?- És una musaranya comuna. Fixa’t que la cua és curta, tot i ser un rosegador, i que té uns pèls llargs que li sobresurten de la resta.

Mentre parlaven de la musaranya, van veure un bony a terra que anava avançant.

- Què és això?- No t’espantis Xori, és un talp. És un animal subterrani que viu en galeries excavades per ell mateix amb els peus del davant, uns peus allargats i en forma de pala. S’alimenta de cucs, insectes i restes vegetals.

19

Seguint de nou el riu, van veure que cada cop s’eixamplava més i que l’aigua anava més i més a poc a poc.

- Ens acostem al mar. No sents que l’aire fa una olor diferent? – va dir en Gabi.

Mentre volaven van veure tamarius, alocs i joncs. Després es van acostar a terra per veure falgueres, bogues i una flor molt bonica,

l’orquídia. Com que estaven cansats, es van acostar al riu per beure aigua. En Gabi es va quedar pensant un moment i de cop li va dir a en

Xori:

- Saps? La meva mare m’ha explicat que sota les pedres d’aquests rierols viuen uns cargols que no es troben enlloc més. Busquem-ne un!

20

Els dos ocellets van intentar aixecar una pedra amb els seus becs, però no van poder i quan van intentar aixecar-ne una altra, van sentir un

soroll a l’altra banda del riuet:- Què voleu fer? Roac!

La veu, molt forta, sortia d’un animal que els observava amb uns ulls que li sortien de l’aigua. Tenia les potes llargues, sobretot les de darrere

que estaven arronsades, era de color verdós, amb taques fosques i amb uns sacs al costat de la boca.

- Volem veure un cargol. Tu qui ets?- Jo sóc una granota verda i visc aquí.- Ens pots dir on trobar un cargol?- Els cargols viuen molt amagats sota les pedres properes a les rieres, en llocs molt humits i calorosos, però millor que no els molesteu, ara estaran dormint. - D’acord. Ja ho provarem un altre dia.

21

Quan finalment van arribar al mar, en Xori va quedar bocabadat. No havia vist mai tanta aigua junta! Van estar volant una estona a prop de la platja i en Gabi li va ensenyar de nou tot el que els envoltava.

- Això és una pineda litoral. Es diu així perquè la majoria d’arbres són pins, però també hi ha càdecs, que són aquells arbres petits d’allà, arbustos, com el llentiscle, o plantes que fan molt bona olor, com la lavanda.

22

- Mira! Aquell d’allà també és un mamífer! – va dir de cop i volta en Gabi tot assenyalant un animal que es movia ràpid i de manera elegant. Feia uns 75 cm d’alçada i era de color marró rogenc i tenia banyes. És un cabirol, i a més, segur que és un mascle. - Com saps que és un mascle?- Perquè té banyes i les femelles no en tenen. Aquest cèrvid, el van portar de França perquè a Catalunya quasi s’havia extingit i ara s’està reintroduint, és a dir, que s’estan tornant a portar cabirols perquè criïn i n’hi torni a haver per sempre més.

23

Després de la pineda, els dos ocellets es van enfilar fins dalt d’un penya-segat. En Xori va quedar impressionat per tot el que veia.

No hauria imaginat mai que el mar fos tan gran.

- Aquestes plantes que hi ha aquí es diuen coixí de monja, tenen aquesta forma perquè, com la majoria de plantes d’aquests indrets, s’han hagut d’adaptar al fort vent que hi toca. Les altres plantes que hi ha són el socarrell, la cinerària i la del nom més complicat és la polycarpon polycarpoides – explicava en Gabi.

- Veig que has après molt de tot el que et vaig ensenyar! – va dir una veu des de l’aire.

24

Era un altre ocell tot negre, amb unes taques blanques a la part de dalt de les plomes de la cua.

- Això és un altre ocell, oi?- Sí, és un còlit negre. És petit i molt bonic.- Hola Gabi! – va dir el còlit mentre es posava al seu costat.- Hola Negret! Com estàs? Et presento en Xori – va dir en Gabi – En Negret és amic meu i m’ha ensenyat moltes coses, com ara faig jo amb tu.Els tres ocells van estar parlant una estona. En Negret li explicava a en Xori que, encara que era més petit de mida, tenia més edat que ell, i que menjava insectes i aranyes. En Gabi deia que ell menjava coses una mica més grans com granotes petites, escarabats i altres insectes. En Xori pensava que, fins ara, sempre havien estat els seus pares els que li havien

portat el menjar!

25

Mentre parlaven al capdamunt del penya-segat, un altre ocell molt silenciós els observava des de dalt, era una àliga cuabarrada. Un gran

rapinyaire que té les ales amples, les plomes del cos molt clares i les de la cua i les ales fosques.

En Negret se’n va adonar i va dir que seria millor sortir d’allà ràpid, perquè aquella àliga, a més de mamífers, també menja ocells. Els va

aconsellar volar a poc a poc i molt a prop de la paret del penya-segat perquè no els veiés.

26

Mentre anaven baixant per la paret del penya-segat, en Negret els va ensenyar altres plantes adaptades al vent i a la salinitat, com ara els caps blancs, l’armèria del Rosselló, l’ensopeguera i els va remarcar el

seseli farreny, ja que aquesta planta només es troba al Cap de Creus i en cap altre lloc del món la podrien veure.

- Quins noms més complicats! Demà no me’n recordaré pas! – pensava en Xori.Després de la xerrada, en Negret es va acomiadar tot agafant pedres per dur al seu niu i així festejar més amb la seva parella. En Xori i en

Gabi van continuar amb el seu petit viatge.Van arribar a la platja i es van posar a sobre d’una muntanyeta de

sorra amb herbes i plantes.

27

- Això és una duna i totes les muntanyetes que hi ha seguint aquesta línia també ho són.- Com ha arribat aquesta sorra aquí? Li ha posat algú?- Quan fa vent, s’aixeca sorra de la platja. Quan el vent perd força o xoca amb alguna cosa, la sorra cau. Això fa que s’acumuli sorra i formi aquestes muntanyetes que es mouen segons bufa el vent. Però a vegades s’hi posen plantes, com aquestes que veus, el borró, el lliri de platja, el panical marí, l’ungla de gat i la bufalaga. I aquella que veus allà, que no està a la sorra, sinó que està a sobre de les pedres és el jull de platja.- Doncs si les dunes se les emporta el vent haurem de marxar ràpid d’aquí!- No pateixis. Aquí hi ha plantes i les plantes, amb les seves arrels, aconsegueixen que la duna no es mogui més.En Xori pensava que les plantes eren molt espavilades, aconseguien tenir

una casa fixa a partir d’una muntanya de sorra!

28

També van veure un altre ocell, gran, tot de color blanc, menys les ales que eren de color gris argentat i el bec groc amb una taca vermella a la

punta.- És un gavià argentat - va dir en Gabi. Hem d’anar-hi amb compte perquè també se’ns pot menjar.Els dos ocellets es van posar a sobre d’una roca, molt a prop de l’aigua.- És una planta que es diu posidònia oceànica i és com els arbres que tu coneixes, respira per les fulles i les arrels. A l’aigua és molt important perquè dóna aixopluc a molts animals. Igual que els ocells fan nius als arbres o els insectes fan els caus a la fusta, la posidònia fa de casa als animals marins, que hi troben protecció i menjar. És com un bosc, però sota l’aigua. Hi ha molts peixos que hi viuen, com ara el llobarro, les salpes, les castanyoles, les morenes, els sards, els serrans, les julioles i fins i tot els cavallets de mar.

29

De cop un animal gran, gairebé de dos metres, de color blavós fosc i la panxa blau molt clar, amb unes ratlles que li recorren els costats, els va

saludar:

- Tu qui ets?- Sóc un dofí llistat, i em dic Nella.- Ah! Llavors tu deus ser un peix. Això m’ho ha explicat en Gabi.- No exactament... En realitat no sóc un peix, sóc un mamífer, perquè respiro aire a través de pulmons, no de les brànquies, com els peixos, i a més els peixos també tenen escates i ponen ous, però uns ous diferents als que ponen els ocells, molt més petits i sense closca. En canvi, els dofins, com que som mamífers, tenim pell i no posem ous, sinó que parim les cries directament.

30

- El món animal és molt complicat! – va dir al final en Xori.- Encara ets petit. Però ja veuràs que amb el temps ho entendràs tot. Voleu veure animals marins?- Sí! – van contestar en Xori i en Gabi alhora.Els dos ocellets es van mirar i de cop i volta es van posar a volar en

direcció a l’horitzó. La Nella va somriure i va sortir darrere d’ells. - Una tortuga de rierol! – va dir en Xori.- Sí que és una tortuga, però no és de rierol, és una tortuga babaua. Es diferencia de l’altra perquè aquesta viu al mar i s’alimenta de crancs, mol·luscos, peixos i sobretot de meduses, i així aconsegueix l’aigua dolça que necessita per viure – explicà la Nella.

31

- I aquell ocell que vola per sobre nostre, quin és?- És un mascarell. Se’n diu així perquè és de color blanc amb una taca negra al voltant dels ulls, com si portés una màscara.

Mentre la Nella els explicava com era el mascarell, van sentir el soroll d’algun animal que nedava i que, de cop, es cabussava dins l’aigua.

Encara no havien passat dos segons, que va sortir de l’aigua un ocell gran, de color negre i amb un plomall al cap.

- Heu vist això? És un corb marí emplomallat. És un ocell, com vosaltres, però s’alimenta de peixos. Ara està intentant caçar-ne algun.- Deuen tenir bon gust els peixos? – pensava en Xori, que no n’havia menjat mai.

Mentre volaven per sobre el mar, la Nella els explicava coses dels animals que hi ha sota l’aigua. De sobte van veure, ben lluny, un

sortidor enmig del mar, com si brollés aigua d’una font.

32

- Veieu allò? És la respiració d’un rorqual comú.- Què és un rorqual comú? - va preguntar en Gabi.

En Xori es va quedar sorprès que el seu amic no ho sabés.

- És una balena, també és un mamífer com jo, però molt més gran, pot arribar a fer 25 metres de llarg.- Més gran que un arbre! – va dir en Gabi.- Doncs, si és tan gran, deu menjar molts peixos – va dir en Xori.- No exactament. Les balenes són filtradores. Això vol dir que fan passar l’aigua del mar per la boca, que la tenen plena de barbes i es mengen tot el que s’hi queda enganxat, algues, petits animalets, i per suposat, també peixos. I així estan tot el dia, fent passar litres i litres d’aigua per la boca.

33

De cop van sentir un crit de la Nella. Tenia una cosa a la boca que no la deixava parlar ni nedar i la molestava molt. Els dos ocellets van

volar corrents cap a ella i li van treure tan ràpid com van poder.

- Gràcies! – va dir la Nella quan li va passar una mica l’espant.- Què és això? No sembla un animal ni una planta.- És un plàstic. Sovint els humans llencen coses que vénen a parar al mar i que ens poden fer mal.En Xori es va quedar pensant una bona estona, mentre tornaven, en això que li havia dit la Nella. Durant el dia havia vist coses que feien

els humans i que ell no les entenia, però per què volien fer mal als animals del mar? Ells no els havien fet cap mal...

34

Es començava a fer fosc i els dos ocellets i la Nella es van acomiadar. Els nostres dos amics van començar el camí de tornada a casa. Van

decidir seguir el mateix riu que havien fet abans, però de nit tot semblava molt diferent, fins i tot eren diferents els animals que van trobar pel camí!

Van sentir un soroll estrany que sortia dels penya-segats i que va espantar en Xori. En Gabi li va dir que aquell soroll era d’un duc, un ocell rapinyaire, com ell, amb ulls grossos, semblant a un mussol, però

més gran.

- Quin espant! Pensava que era l’àliga d’abans – va dir en Xori.- No és que et vulgui espantar, però el duc també menja ocells, així que procura no fer gaire soroll.

35

Quan faltava poc per arribar a casa i passaven per l’alzinar, en Xori va veure una cosa que es movia molt ràpid. Quan ho van poder veure bé, en Gabi va dir que era una mostela. Era petita, allargada, amb el musell curt i de color marró, i estava perseguint un ratolí de bosc que, fins aquells moments, menjava fruites silvestres. De cop i volta, en Xori va sentir que tenia gana i el va voler agafar per menjar-se’l. Però no va

poder, encara no sabia caçar gaire bé.

36

- Mira Xori, en aquest panell hi ha la normativa que els humans han de complir per poder visitar el Parc. - Però per què tantes normes? Els humans semblen inofensius...- El que passa, Xori, és que sovint ens fan mal sense voler. Aquí, però, han de complir aquesta normativa i, d’aquesta manera, es pot conservar tota la riquesa del Parc. Per això tenim tanta sort de viure al Cap de Creus!- Ara ho entenc! I què hi posa?- Moltes coses, per exemple, no es pot fer foc, per evitar que es cremi el Parc Natural; no es pot sortir dels camins marcats, per impedir que es destrossin les zones protegides; no es poden alliberar animals ni plantes perquè poden tenir malalties que ens podrien transmetre, i no es pot agafar res del Parc, ni tan sols una pedra!- Però, potser els humans necessiten aquesta pedra per fer-se el niu... – va dir en Xori.- El problema és que els nius dels humans són molt grans.

37

- Aquí, dins el Parc Natural, també hi ha coses que han fet els humans i que ells mateixos volen conservar, perquè són molt antigues.- Anem a veure-les! – digué en Xori tot entusiasmat.- Sí que són grans els nius dels humans i tenen moltes pedres! – va dir en Xori molt sorprès pel que havia descobert.- Doncs això només són ruïnes, vull dir que són restes molt antigues i els edificis estan fets malbé. Però quan eren nous, eren molt més grans! – va dir en Gabi.- Hi ha més coses? – va preguntar en Xori.- I tant! Hi ha el castell de Quermançó, el de Bufalaranya, l’ermita de Sant Martí de Vallmala i molts jaciments arqueològics, sobretot dòlmens.- Dòlmens? Què són?- Són unes construccions que feien els humans quan enterraven els morts. I són molts antigues, tenen milers d’anys!!!- Que interessant! Hi ha moltes coses per veure en aquest parc! M’alegro molt de viure aquí – va dir en Xori tot orgullós.

38

Quan van passar a prop de la zona conreada, es van creuar amb un animal negre, que semblava un ocell.

- Quin ocell és aquest? Té les ales molt rares - va preguntar en Xori.- Això és una ratapinyada i no és un ocell, també és un mamífer, per això no té plomes. Viu en indrets foscos, com ara coves, només surt de nit i dorm cap per avall.- Quina postura més incòmoda! - va exclamar en Xori.Finalment es van acomiadar en la mateixa fusta que s’havien trobat al matí i van decidir trobar-se l’endemà per anar a veure la seva amiga

Nella.- Adéu, Gabi!- Fins demà, Xori!

39

Quan en Xori va arribar al seu niu, la seva mare estava molt preocupada.

- Em tenies espantada! On has estat? – li va preguntar.- He conegut en Gabi, un gaig blau, i hem anat tots dos baixant el riu i hem vist molts animals, i després, quan hem arribat al mar, ens hem trobat un dofí, la Nella, que ens ha explicat moltes coses. Quin espant quan se li ha enganxat el plàstic! I després, de tornada...

Però l’ocellet estava molt cansat. Es va quedar adormit mentre li intentava explicar a la seva mare les aventures del dia. La seva mare se’l va mirar amb tendresa i es va posar al seu costat a dormir, mentre

en Xori ja somiava amb les aventures que li esperaven l’endemà.

40