PLAÇA GRAN 10, 2N PIS TELF: 93 832 04 50 escmus-santpedor@xtec.cat

“En Solfa”

“L’educació és l’arma més poderosa que pots utilizar per a canviar el món”

Nelson Mandela

Núm. 18 JUNY 2014

Continguts:

Enigma Musical 2

Conte pels escolars i Cantata final de curs

3

Concert a la residèn-cia St. Josep

4

Concert Sala Piana 5

L’Ànima del piano 6

Guitarres del Bages 7

Portes obertes i música al carrer

8

Revista quadrimestral de l’Escola Municipal de Música de Santpedor

És el moment 10

Acudits 12

Ruta de Bach 13

Crèdits i agraïments 13

Potser l’enigma més prestigiós entre els enigmes de la història de la música és el que en-volta els violins Stradivarius. Andrea Amati va fundar l’escola de luthiers de Cremona l’any 1564. El seu nét, Nicolò, va seguir la tradició i un deixeble d’aquest a partir del 1690 va introduir alguns canvis en la forma i el vernís dels instruments. L’alumne era un tal Antonio Stradivari que, poc després, va fundar el seu propi taller, d’on van sortir els instruments més meravellosos amb què ha comptat la música. D’aquell taller van sortir milers d’instruments i encara ara se’n conserven prop de cinc-cents. Alguns constructors actuals (luthiers o violers) intenten imitar les formes d’aquells violins i fins i tot treba-llen amb fustes semblants, però ningú no aconsegueix construir un instrument que soni com un autèntic Stradivarius.

De fa uns anys, s’ha “consensuat” la idea que el secret d’aquests violins és el vernís, però fa un parell d’anys que un bioquímic nord-americà, professor de la Universitat de Texas, anomenat Joseph Nagyvary, ha apuntat una nova línia de treball. Segons ell, que a més de bioquímic és luthier aficionat, la resposta cal buscar-la en un altre lloc. Assegura que, fa uns anys, en un viatge que va fer a Milà, va descobrir que tots els mobles antics o objec-tes de fusta antics (instruments inclosos) estaven menjats pels corcs. Però a Cremona, a pocs quilòmetres de Milà, els mobles encara ara es conserven molt bé. No tenen corcs: semblen immunes a la plaga. Els fusters de Cremona, al segle, XVI van començar a aplicar a les seves fustes un insecticida a la superfície de la fusta. La base de la fórmula d’aquest insecticida era un mineral polvoritzat al qual els alquimistes anomenaven sal de gemmes. Els cristallets del mineral polvoritzat s’introdueixen en els porus de la fusta i maten les larves dels corcs, de manera que la fusta queda protegida. Però, a més, aquest insecticida confereix a la fusta una rigidesa i unes propietats vibratòries úniques. Bus-cant l’origen d’aquest producte “màgic”, vet aquí que l’única persona que l’elaborava en aquella zona era l’apotecari de Cremona. Probablement ni l’apotecari ni els luthiers eren conscients d’aquestes propietats que els conferia la sal de gemmes.

Per què Stradivari no va transmetre el seu secret? Perquè no el sabia! Quan la indústria fustera de Cremona va desaparèixer, els luthiers va deixar d’utilitzar aquell insecticida per fer-ne servir d’altres més moderns, més efectius, més immediats, més barats... però sense les qualitats acústiques d’aquell. El que aquest bioquímic encara no ha descobert és la composició exacta de la sal de gemmes. En això treballa. De moment, el que ha fet és complicar l’enigma, perquè segons ell qui realment cal investigar no és Stradivarius sinó l’apotecari de Cremona!

“Música encreuada. Els enigmes musicals”. David Puertas

ENIGMA MUSICAL. “El secret dels Stradivarius”

Núm. 18 JUNY 2014 “En Solfa”

El passat 2 d’abril de 2014, com cada any, els professors i professores de l’escola de música vam oferir un concert pedagògic per als escolars del poble.

El concert va ser a l’escola de música, que era plena a vessar de nens i nenes de P.2 i P.5. Un públic entusiasta, entregat i sorprès amb l’espectacle. I és que no n’hi havia per menys...!!! doncs els professors van oferir-nos el Carnaval dels Animals de Camille Säint-Saens, adaptat expressament per a l’ocasió per la Patrícia Herrero, professora de l’escola. I acompanyant la música, imatges boges d’animals bojos seleccionades pel Lluís Ribalta, amb la Mª Rosa Navarro explicant-nos el conte.

Elefants ballarins, cignes bonics, un majestuós lleó, oce-llets entremaliats, aquaris immensos, cangurs que saltaven amunt i avall, i fins hi tot fòssils prehistòrics!! Tot plegat un cúmul d’estímuls i emocions dels que van poder gaudir els nens i nenes de les escoles Gallarets, Pam i Pipa, Llis-sach, Riu d’Or, Serreta, l’Olivar i Jeroni de Moragues.

CONCERT PELS ESCOLARS

El passat dissabte 7 de juny, en motiu de la Festa Major del poble, els alumnes de sensibilització i iniciació de l’escola ens van oferir, a l’auditori del Convent, la cantata “La ciutat i la lluna” (text de Rafel Simó i música de Pore Vallué). Van ser dirigits per la Mª Rosa Navarro i l ’Ester H e r n á n d e z i a c o m p a n y a t s a m b instruments per la P a t r í c i a H e r r e r o (trompeta), l’Elisabet Casanovas (clarinet), la Montserrat Caparrós (saxo) i la Susana Jaén (flauta travessera), amb en Jordi Blanes com a narrador del conte. El resultat va ser d’allò més e s p e c t a c u l a r i l’auditori era ple a vessar!

Núm. 18 JUNY 2014 En Solfa

CANTATA DE FINAL DE CURS

Núm. 18 JUNY 2014 En Solfa

CONCERT A LA RESIDÈNCIA ST. JOSEP

A finals de març, els alumnes adults de llenguatge musical de l’Escola de Música de Santpe-dor vàrem fer una breu audició a la residència per a gent gran Sant Josep de Santpedor. Sortosament no estàvem sols, ens acompanyaven les professores de música: la Montserrat, l’Ester, la Rosa i l’Elisabet.

Nosaltres: la Teresa, el Jaume, la Montserrat, el Domingo i el qui escriu aquestes notes, tots, estem en el mateix camí de la tercera edat i ens va agradar molt poder expressar el plaer que ens aporta la música.

La Teresa Capdevila ens va delectar amb la seva veu jovenívola, amb un parell de cançons en-tranyables: “el pardal” i “el mestre”. El Jaume va tocar l’”Edelweiss” amb el clarinet.

Amb el saxo tenor, el Mingo, s’hi va lluir amb els temes: “What a wonderful word”, “Moon ri-ver” i “Bésame mucho” (una bona part dels residents va cantar aquest bolero, més que popu-lar i nostàlgic, de la mexicana Consuelito Velazquez, escrit cap allà els anys 40)

Per acabar, la Montserrat Puigpelat i l’Antoni Cuadrench, amb el violí, vam tocar una compo-sició del Renaixement anomenada “La Danserye”, escrita pel compositor flamenc Tielman Su-sato, del segle XVI.

L’any vinent (sinó abans) ens agradaria molt tornar a fer una audició per a la gent gran a la nova residència que aviat s’inaugurarà.

Antoni Cuadrench

Núm. 18 JUNY 2014 En Solfa

CONCERT SALA PIANO

El Concert SALA PIANO és un concert per a joves pianistes organitzat per La Casa dels Pianos, l'Associació Catalana d'Escoles de Música i Sibelius. El Concert Sala Piano es realitza a la meravello-sa Sala Piano de la masia, que rep aquest nom donada la seva forma de piano de cua. El concert SALA PIANO està interpretat per joves pianistes. Cada any participen més de 100 pianis-tes de 20 escoles de música diferents. El primer concert SALA PIANO es va realitzar l'any 2011 i va estar dedicada a la història de la músi-ca. En la segona edició l'any 2012 l'il·lustrador Valentí Gubianas va pintar un piano de principis de s.XX inspirat en les melodies del joves pianistes. La tercera edició del 2013 va estar dedicada al gran pianista Manel Camp i la quarta, aquest any, els alumnes van interpretar les seves peces acompanya-des de material audiovisual, com si d'autèntiques bandes sonores es tractés. Aquí tenim el relat d’una de les assistents d’aquesta quarta edició del Sala Piano: Hola, em dic Núria Castaño i sóc una de les alumnes de l’Escola de Música de Santpedor que va anar al Sala Piano d’aquest any a tocar. Vaig tocar a 4 mans amb la meva companya Ruth Sala. La cançó que vam tocar es diu “New York”. Mentre les pianistes tocàvem a quatre mans, es veien unes imatge en powerpoint relacionades amb el tema de la cançó. Aquestes imatges les elaboràvem nosaltres. Pel nostre tema, com us podeu imagi-nar, vam triar fotos de Nova York. De la nostra escola també van tocar a quatre mans la Judit i l’A-nna. Van tocar una cançó del carnaval de Venècia, i les imatges que van posar són fotos de màscares de carnaval. Les altres escoles que també van tocar ho van fer molt bé. El lloc era molt bonic i estava a la naturalesa. La sala on vam tocar es diu “Sala Piano” perquè té forma de piano de cua. Després del concert vam esmorzar a una terrassa tot contemplant les vistes. El meu tiet va filmar les actuacions pel TV Manresa. Bé amics, adéu!! Núria Castaño

Alguns alumnes de piano i professors de l’Escola de Música vam assistir el passat dia 10 de maig al primer Taller Ànima del Piano. El taller va tenir lloc a la nova botiga Sibelius a Man-resa, concretament el mateix dia de la inauguració.

Ens vam situar tots els assistents al voltant d’un piano de paret, i vam observar com en Caius, un expert en pianos, va anar desmuntant el piano poc a poc. Vam poder descobrir la seva complexa maquinària i els seus misteris. També li vam poder fer preguntes, de fet en vam fer moltíssimes, perquè un piano per dins desperta molta curiositat i és un instrument molt més complex del que sembla a simple vista per fora.

Després, vam donar un tomb per la botiga i els alumnes van poder provar diferents pianos acústics. Cada piano és diferent, per la seva duresa del teclat, pel seu so, per la fusta que s’ha utilitzat per fer la seva estructura, per la seva història, etc. El piano acústic desenvo-lupa la sensibilitat dels nens, ja que el so que produeixen al tocar-lo és real i no digital.

Fins i tot vam veure una espècie de piano que es pot tocar sense estudiar: es diu pianola, i es toca fent girar una maneta!

Per últim, els alumnes van fer una mica de papiroflèxia, i amb un tancar i obrir d’ulls van tenir fet... un piano de paper!

L’ÀNIMA DEL PIANO

GUITARRES DEL BAGES

Núm. 18 JUNY 2014 En Solfa

És un conjunt de guitarres format per alumnes de totes les escoles de música del Bages. Es-tà format per nens i nenes de totes les edats.

El grup assaja el mes que es fan concerts i els assajos solen ser a l’escola de música de Sant Joan de Vilatorrada i també al Conservatori de Manresa.

Dins dels assajos sempre parem una estona per reposar i esmorzar i podem parlar de les nostres coses.

M’agrada molt tocar en aquest grup. És divertit i entretingut i faig nous amics als que també agrada la música i especialment la guitarra.

Toquem moltes cançons i algunes només amb els més joves i altres combinades amb guitar-ristes més grans del grup que en saben molt més.

Tenim dos professors: La Montse i el Josep Mª. El primer per als joves i l’altre per als grans.

Ha sigut una gran experiència que m’ha agradat moltíssim!

Marta Botifoll

SETMANA DE PORTES OBERTES

Núm. 18 JUNY 2014 En Solfa

La setmana del 5 al 9 de maig va tenir lloc la primera setmana de portes obertes de l’escola de música de Santpedor.

Dilluns, dimarts, dijous i divendres es van realitzar visites guiades per l’escola, on els assistents van poder veure com i on fem classe, així com un powerpoint amb una breu explicació del projecte educatiu.

Dimecres va tenir lloc el taller “Fem música”, una classe oberta d’Iniciació Musical per a nens i nenes de 5 a 8 anys.

I per acabar, divendres al vespre, diversos alumnes van participar al “Recital de Música i Poesia”, que va tenir lloc a la Plaça Gran, sota les voltes de l’ajuntament. Es van llegir diversos poemes de Miquel Desclot abans de cada actuació. Cada poema està dedicat a un instrument, aquí en teniu una mostra:

Trompeta

Ja en els temps del faraó

jo engegava la batalla.

Feia treure, amb un pregó,

al rei Jaume la navalla,

al rei Sol el gran canó

al rei moro la mortalla

i al nap-buf Napoleó

la grossíssima medalla

de daurada requincalla

per guardar-se de la por.

Jo prou canto en so de pau,

Però es foc em ve al darrere

I organitza el marramau.

Però, alerta, la fal·lera

que m’agrada i que m’escau

i em fa perdre la bufera

a la plaça i al palau

és cantar “La masovera”

o “La bella molinera”

i, en ser vespre, anar a sarau.

Clarinet

Com que sóc un clarí net

De la boca a l’esquelet,

M’ensabono cada dia

La lluent anatomia:

No voldria que un barrut

Pogués dir-me “claribrut”.

Flauta

M’ofego: aire, aire!,

que no n’entra gaire,

que no n’entra, no.

L’hi tiro o no l’hi tiro?

El concert va ser un èxit, va venir molta gent encuriosida, i tots els participants ho van fer molt bé!!

L’amor pessigolleja, l’odi bull, la por paralitza, la venjança colpeja i els nervis esgarrapen les entranyes i s’apropien del control dels teus membres fen-te tremolar, provocant nàusees i unes ganes de fugir descontrolades.

És un sentiment que tinc sovint, i per experiència sé que, per deslliurar-te d’aquest neguit, cal fer allò que te’l provoca... superant l’obstacle que tant t’ha angoixat. Aleshores desapa-reix, deixant al seu lloc una onada de satisfacció i orgull per la superació.

Darrere l’escenari, però,no ho tinc tant clar. No recordo quin és el motiu que m’ha portat a fer aquesta bogeria davant de milers de persones... i els nervis no hi ajuden.

El vestit sense mànigues, negre i cenyit, m’està asfixiant, i el preciós recollit de perruqueria em fa nosa. Voldria desfer-me de tot allò que duc i sortir corrents i abandonar.

Em suen les mans, però m’aferro al centellejant instrument i l’acaricio. El meu company d’es-cenari. Junts hem de fer vibrar l’auditori. No podem fallar. És el moment.

Surto d’entre vestidors i em rep una onada calorosa d’aplaudiments. Somric, encara que és de les poques coses que ara no faria. El parquet cruix sota les meves passes de taló fins que arriba davant del faristol. Silenci. Silenci de rumors i respiracions. Silenci d’expectació, d’in-diferència, d’emoció. Desplego les partitures... no sé què em subjecta dreta i evita que les cames em fallin. Agafo aire i empasso saliva. Em col·loco el metall als llavis. Està fred. Miro les notes preparada i moc els dits que ja estan a punt. Un acord del piano, i deixo que les no-tes s’escapin de la flauta. No m’aturo.

No fa falta gaire estona, estic tocant amb l’ànima. Em despullo davant de tota aquella gent. I amb un llenguatge que ningú més coneix, dic tot allò que normalment no puc expressar. I el so de les notes plora, i embogeix de ràbia, riu de felicitat. La sonata pren tres dimensions i es desprèn del paper. Els nervis han desaparegut. Només estem jo i la meva flauta.

Els llums m’enceguen i em sento rodejada de foscor. Molt millor. Em barallo amb el piano que harmonitza amb la meva seqüència i que després dissonarà amb acords menors.

ÉS EL MOMENT

Núm. 18 JUNY 2014 En Solfa

ÉS EL MOMENT

Núm. 18 JUNY 2014 En Solfa

Acabo la peça amb una cadència perfecta, culminada amb dominant i que té un aire esfereï-dor alhora. I altre cop silenci. Sento la meva respiració i el meu cor molt fort.

Aplaudiments. Aplaudiments a tota la sala. Aplaudiments d’aquells a qui he mostrat tot el meu ésser, als qui he entregat una part de la meva ànima. Aplaudiments de satisfacció, sor-presa, admiració..inclino el cap i abandono el meu lloc, i aleshores somric. Jo sóc la que de tots és més feliç: he alliberat allò que m’inquietava i he donat tot el talent que tinc a dins. Ara sé que això s’haurà de repetir

Mireia Gibert (3er d’ESO)

Guanyador del primer premi narrativa en català dels jocs florals de l’escola Llissach.

Núm. 18 JUNY 2014 En Solfa

ACUDITS

En què s’assembla la mort a un solo de baix?

En que és segur que arribarà i que ningú sap mai què fer per aturar-ho

Què fan cinc valencians donant-li voltes a un piano? Buscar per on es bufa

Qui són els percussionistes? Uns que sempre van amb els músics

Què és un semitò? Dues violes tocant a l’uníson.

Com canvia una bombeta una cantant d’òpera? S’enfila sobre una cadira, agafa la bombeta i espera que el món giri al seu

voltant.

Núm. 18 JUNY 2014 En Solfa

RUTA DE BACH

Johann Sebastian Bach –Eisenach (Turíngia), 1685 - Leipzig, (Sajonia), 1750– és considerat el millor músic de tots els temps. Fins i tot hi ha qui l’ha titllat com a revelació divina, un messies de la música i, àdhuc, com a cinquè evangelista. El cert és que ha estat un grandíssim i prolífic compositor i organista de gran prestigi. La seva trajectòria s’emmarca dins d’una profunda religiositat, adscrita al luteranisme. És, en definitiva, un puntal de la història de la música universal i el màxim exponent del barroc musical.

Formà part d’una nissaga de músics en el si d’una família que en el decurs de set generacions va originar 53 músics d’importància. Del seu pare Johann Ambrosius va rebre les primeres lliçons de música i de violí. Als 10 anys Johann Sebastian va quedar orfe; el seu germà Jo-hann Christoph, organista, es féu càrrec de la seva educació i formació.

L'any 1700 va començar a cantar al cor de l'església de Lüneburg i posteriorment va prendre contacte amb destacats organistes. En la seva estada a Lübeck se li oferí la possibilitat de succeir un dels més famosos organistes de l’època, l’ancià Buxtehude, amb la condició d’haver-se de casar amb la seva filla, ja grandeta, cosa que Johann Sebastian va refusar.

El 1707 contragué matrimoni amb la seva cosina segona Maria Barbara Bach, amb qui tingué 7 fills. El 1721 mor la seva primera esposa i es casa amb Anna Magdalena Wülken, a qui Jo-hann Sebastian li dedicà els “Quaderns d’Anna Magdalena Bach”. De la seva segona esposa en naixeren 12 fills, alguns dels quals foren reconeguts compositors i músics.

Bach va compondre nombrosíssimes obres per a la totalitat de gèneres musicals de l’època barroca, especialment en la recreació de textos bíblics, com ara més de dues-centes canta-tes religioses i vint de profanes (les més conegudes són potser la 140, 147 i la “Cantata del cafè”). De la seva obra en destaquen les passions segons Sant Mateu i Sant Joan, la “Missa en si menor”, el “Magníficat” i l’"Oratori de Nadal”. Les obres corals del Mestre són monu-ments a la polifonia, i els motets i canons un prodigi d’inspiració divina.

En la seva obra, Bach va desenvolupar un univers estètic i harmònic en què la fuga i el con-trapunt van tenir el seu màxim contingut expressiu, ja sigui com a virtuós organista, instru-ment del qual en fou un destacat intèrpret i improvisador infatigable, o com a compositor de grandíssimes obres per a orgue, clavecí o altres instruments.

Pel que fa a la creació de música de cambra, entre d’altres, Johann Sebastian Bach va es-criure “L’art de la fuga”, l’“Ofrena musical”, les sis partitures per a violí, dotze sonates per a violí i tecla, sis per a flauta i tecla, quatre sonates a trio, sis suites per a violoncel i tres so-nates per a violoncel i tecla. Cal no oblidar-nos dels sis concerts de Brandemburg, les suites orquestrals i les suites anglesa i francesa.

Els quaranta-vuit preludis i fugues d’"Elclave ben temperat” és una peça essencial per a te-clat, i les “Variacions Goldberg” un prodigi d’imaginació creadora. També compongué partites, tocates, fugues… La “Tocata i fuga en re menor”, gràcies al cinema (“20.000 llegües de viat-ge submarí”, “Fantasia”, de Walt Disney, etcètera), n'ha estat potser l'obra més difosa. La publicitat també ha utilitzat la música del gran Mestre per a infinitat d’espots. Bach ha es-tat i és font d’inspiració per a compositors posteriors, i molta música diversa actual té remi-niscències bachianes. Actualment les seves peces formen part de manera gairebé imprescin-dible del panorama del repertori de grans concertistes.

RUTA DE BACH

Núm. 18 JUNY 2014 En Solfa

La grandesa i originalitat de la música de Bach ens transporta cap al recolliment intimista i personal, als moviments interiors de l’ànim, que serveixen de panacea terapèutica, tot dei-xant-nos portar mitjançant els matisos i subtileses dels corals, fugues i contrapunts, que semblen menar-nos cap a dimensions extrasensorials. Alguns investigadors han cercat cor-respondències numèriques en les seves partitures per simbolitzar crípticament conceptes religiosos i, fins i tot, per deixar-hi missatges cabalístics. Les inicials del seu cognom en són un exemple.

Johann Sebastian Bach mor l'any 1750 després de sotmetre’s a diverses operacions oftal-mològiques. Tanmateix, la seva extensa obra restà pràcticament oblidada fins que Felix Mendelhsson rescatà la “Passió segons Sant Mateu” a principis del segle XIX.

Una proposta suggeridora

Després d’aquest petit tastet biogràfic, segur que ens vénen ganes d’aprofundir més en la vida del gran Mestre. Ciutats com ara Eisenach, Mühlhausen, Arnstadt, Weimar, Leipzig, Köthen, Lüneburg, Ohrdruf són alguns dels llocs en què Bach va desenvolupar la seva tasca musical i hi va compondre la seva obra. Les esglésies de Sant Tomàs i de Sant Basili; la casa natal; la Bachhaus, el museu més gran del món dedicat al compositor; el castell de Wartburg, estada de Martin Luter; la Bachkirched'Arnstard, etcètera, són santuaris bachians de refe-rència emblemàtica en una hipotètica visita a l’Alemanya. Per tal d’endinsar-nos més profun-dament en aquest univers i conèixer més la seva vida, obra i biografia, us suggerim diverses propostes (vegeu els enllaços del requadre adjunt), alguna de les quals, La Ruta Bach a Ale-manya, potser s’haurà de posposar per a l’any proper, per manca de places. Però el que sí po-dem fer aquest estiu és participar en la segona edició de la BACHCELONA, que es farà dels dies 20 al 27 de juliol. I, per descomptat, intentar assistir a algun dels molts festivals i con-certs en els quals hi tenen Bach com a protagonista principal. I, si més no, escoltar algun disc o algun programa de ràdio dels molts que tenen espais dedicats al gran Mestre.

Josep Ferré i Grau

Bones BACHances!

* La Ruta Bach". Viatge a Alemanya organitzat per Baraka Viatges i Te de Tertúlia, guiat per Joan Vives, locutor i presentador de Catalunya Ràdio i expert coneixedor de la vida i música de Bach:

http://www.baraka.cat/blog/tour/ruta-bach-amb-en-joan-vives/

* BACHCELONA. Festival Bach de Barcelona, del 20 al 27 de juliol. Tom Kootman obrirà el Festival al Palau de la Música el dia 20 de juliol, amb l'"Art de la fuga":

https://www.facebook.com/Bachcelona

* CATABACH. La pàgina en català de J. S. Bach: http://www.catabach.com/

* Societat Bach. Entitat dedicada a promocionar la música barroca, especialment la del Mestre: http://www.societatbach.org/drupal_antic/node/94

* Revista Musical Catalana: http://www.revistamusical.cat/nova-edicio-de-les-cantates-participatives-de-j-s-bach-en-el-cicle- bach-zum-mitsingen-2014/

* Cantates participatives: http://www.bachzummitsingen.com/ http://meinhardo.wordpress.com/2014/01/19/j-s-bach-bachcelona-2014-bzm-bach-festival-termin- barcelona/

* Catalunya Música. La Ruta Bach. Cada diumenge, de 10 a 11 del matí: http://www.catmusica.cat/index_cm.htm

* Ràdio Estel. La cantata del diumenge, a les 8 del vespre. Llista de programes emesos: http://www.radioestel.com/llista_programes.php?id=24

* Biografia. "Johann Sebastian Bach: el músico sabio de la juventud creadora", de Christoph Wolff. 2. volums. Editorial Ma Non Troppo.

CRÈDITS I AGRAÏMENTS

La Raquel Prat i la Jana Planas són les noves representants de l’Escola de Músi-ca al Consell dels Infants de Santpedor. Des d’aquí les encoratgem a aprendre i a gaudir d’aquesta experiència.

_____________________________________________ ENS HA DEIXAT:

El passat dia 21 de juny, ens va deixar en Ramon Serra Roca, que va ser el pri-mer president de l’Escola de Música de Santpedor, quan encara no era de titu-laritat municipal, des del curs 1989-90 fins al curs 1993-94. Des de l’escola volem fer arribar el condol a la família.

____________________________________________

Redactors:

Antoni Cuadrench, Núria Castaño, Marta Botifoll, Mireia Gibert, Josep Ferré, Mireia Ferré, Susana Jaén.

Editors:

Mireia Ferré, Susana Jaén