BERTRAND RUSSELLEn què crec jo

DELOS

BERTRAND RUSSELL

EN QUÈ CREC JO

Pròleg de FERNANDO BRONCANO

Direcció editorial: Miquel Osset HernándezDirecció de la col·lecció: Alicia García RuizDisseny gràfic de la col·lecció: Imma Canal

Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del«copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parciald’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractamentinformàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics.

Primera edició: juny 2011

© Pròleg: Fernando Broncano© Traducció: Mercè Capdevila Pujol© per aquesta edició: Editorial Proteus

c/ Rossinyol, 408445 Cànoves i Samalúswww.editorialproteus.com

Dipòsit legal: ISBN: 978-84-15047-48-3

Imprès a Espanya - Printed in SpainRomanyà Valls S. A. - Capellades

Bertrand RussellEn què crec jo

ÍNDEX

COSES EN QUÈ CREURE QUAN NO ESTÀS MORT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

EN QUÈ CREC JO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29La natura i l’home . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29La bona vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Les normes morals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49Ciència i felicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

COSES EN QUÈ CREURE QUAN NO ESTÀS MORTFernando Broncano

«Tres passions simples però irresistiblement forteshan governat la meva vida: el desig d’amor, la cerca deconeixement i una aflicció insuportable pel sofrimentde la Humanitat». Aquesta declaració inicia l’Autobio-grafia de Bertrand Russell. Lògic i matemàtic, filòsof,assagista i activista a favor de la pau, especialment enels temps complicats de la Guerra Freda, Bertrand Rus-sell destaca com a intel·lectual en un segle d’intel·lec-tuals. La seva figura es pot comparar en la seva influèn-cia amb la de Jean Paul Sartre, amb qui va coincidir peraltra banda en moltes campanyes antimilitaristes.

En què crec jo està escrit en l’època en la qual BertrandRussell s’estava convertint en una figura intel·lectual enun segle definit per ser el segle dels intel·lectuals. Enaquest tapís de personalitats que van brillar amb unallum que, més tard, només estaria reservada a les estrellesde l’espectacle, en aquest marc de personatges il·lustres,Bertrand Russell va significar la figura paradigmàticade l’optimisme modernista que s’expressa com a con-fiança prometeica en las capacitats d’il·luminació de laraó, particularment de la raó basada en la ciència, i en lapossibilitat de l’autoregulació col·lectiva de les passionspel seu exercici en una societat lliure. Que la ciènciapogués ser cega i que sota la societat liberal hi pogués

13

coexistir una violència constitutiva, era una cosa queRussell l’admetia com a possibilitat, una possibilitat quees podria evitar si es perseguís la veritable societatil·luminada per la ciència i moguda per l’amor. Abansd’anomenar ingenu a Russell cal recordar la seva contí-nua militància contra l’armament i el seu pessimismeenvers el món realment existent, com si poguessin sobre-viure aquestes dues maneres de veure les coses, la delcreient i la del practicant.El Russell practicant es va avançar cinquanta anys al

que serien les revolucions de les generacions beat, sei-xantavuitista i hippy; revolucions de les distàncies cur-tes de la vida quotidiana: l’autonomia de les conductessexuals; l’hedonisme com a filosofia de vida; la social-democràcia com a regulació política del mercat; l’anti-militarisme com a actitud reactiva; la simpatia per lescauses globals i el cosmopolitisme. Aquestes idees quehaurien de conformar la consciència moral de finals desegle, van ser el missatge anticipat de Russell des de laPrimera Guerra Mundial, com si hagués captat el seusignificat d’una forma molt diferent a la de, per exemple,Heidegger i els seguidors de Weber de l’escola de Frank-furt, i intuís un subjecte polític que seria la regla en elsegle venidor, abans que els subjectes melancòlics ben-jaminians. En un món dividit en blocs i ideologies, Ber-trand Russell va destacar per un compromís clar ambprojectes de justícia cosmopolita, d’educació il·lustradai de combat contra l’autoritarisme sense adscriure’s acap ideologia en particular ni molt menys a la disciplina

14

FERNANDO BRONCANO

de cap partit. Això li va evitar la ceguesa que van patirtants intel·lectuals coetanis cap als crims del camp propi,en particular, els comesos pels règims autoritaris comu-nistes a la Unió Soviètica i a la Xina. La seva aparentincapacitat per al judici polític afinat pels programespolítics, el va protegir de l’ombra que avui enfosqueixles figures de Heidegger i de Sartre, i amb ells de diver-ses generacions d’intel·lectuals que no van ser capaçosd’il·luminar els racons foscos del segle XX. Russell sem-pre va tenir un esperit lliure i una fidelitat insubornableal sentit comú i a un racionalisme aplicat també a lapolítica i a la vida quotidiana.La seva independència d’idees li va concedir la fama,

especialment a Estats Units. En els primers vint anys esva convertir en un escriptor cridat a fer conferènciesen els espais socials més diversos. Les seves gires perAmèrica del Nord van anticipar el que serien els fenò-mens posteriors de l’espectacle mediàtic i cultural. Pot-ser només Einstein va superar a Russell en visibilitat iimpacte. Aquesta fama també li va fer guanyar moltsenemics, sobretot de la part de l’integrisme religiósnord-americà, alguns particularment insidiosos i com-batius com el bisbe episcopalià de Nova York WillliamT. Manning, el qual orquestraria una permanent cam-panya contra Russell. És un cas il·lustratiu de l’aura queva acompanyar Russell en la seva etapa als Estats Units.L’any 1940, després del seu fracàs matrimonial ambDora i aparellat després amb Patricia, Russell era pro-fessor a Berkley quan se li va oferir una càtedra al

Coses en què creure quan no estàs mort

15

College University of New York (CUNY) que li per-metria traslladar-se a Nova York amb un salari millor.En aquesta càtedra havia d’explicar lògica i els fona-ments de les matemàtiques, una cosa que convenia aRussell, ja que desitjava tornar a ser reconegut per lesseves aportacions en aquestes matèries i des de 1935havia reprès el seu treball. Tot i això, el bisbe va ame-naçar a les autoritats pel fet d’intentar contractar algúque defensava idees immorals en educació i en èticade la sexualitat i del matrimoni. L’acusació va prospe-rar en una campanya creixent de premsa, manifesta-cions i denúncies judicials fins al punt que va aconse-guir crear un escàndol nacional amb el resultat de pro-hibir per sentència judicial l’adscripció a la càtedra.Einstein, Dewey i molts altres intel·lectuals l’haviendefensat sense èxit. L’incident és interessant perquèEn què crec jo va ser presentat en el judici per l’acusaciócom a prova de la immoralitat de Russell i de la sevapoca idoneïtat com a professor de filosofia de les mentstendres dels estudiants universitaris. El fet que Russellhavia estat contractat per explicar lògica i matemàti-ques va importar poc a les autoritats. Era la seva per-sonalitat la que s’estava jutjant, la seva figura d’intel·lec-tual més que el seu pensament filosòfic. La campanya,desgraciadament, va continuar, i a Harvard, on l’ha-vien elegit aquell any per impartir les conferènciesWilliam James, també va ser refusat. Els seus punts devista sobre la coeducació, sobre la diferència entrematrimoni com a conveni, la sexualitat com a dimen-

16

FERNANDO BRONCANO

sió de la conducta lliure i consentida de persones adul-tes i la reproducció i criança dels nens resultava escan-dalosa per les ments conservadores.

En què crec jo és un text important entre els escrits dela filosofia moral, política i de l’educació de Russell. PeròRussell era alguna cosa més que un publicista d’ideespedagògiques i de costums lliures. L’enorme autoritaten la filosofia contemporània que té la va guanyar enàrees més àrides del pensament: sobretot com a lògic icom a filòsof de la lògica; com a matemàtic i com a filò-sof de les matemàtiques; com a filòsof del llenguatge, dela ment i de la ciència; com a científic en epistemologiai, en certa forma, com a filòsof de la filosofia en tant quecreador del positivisme i la filosofia analítica. En la sevadedicació a la lògica i a les matemàtiques, Russell omplela primera meitat del segle XX i la seva influència s’es-tén de forma indiscutible per la filosofia contemporà-nia. Russell va fer contribucions substancials a la lògica aprincipis del segle XX. Va formular la Paradoxa de Rus-sell, va desenvolupar juntament amb Alfred N. White-head la sorprenent formalització lògica de les matemà-tiques que representa Principia Mathematica. El seu pro-grama logicista de reducció de les matemàtiques a lalògica va ser posteriorment interromput per les parado-xes de la teoria de conjunts, fet al qual va respondre ambuna barroca teoria de tipus, però els seus mètodes van sermolt més importants que l’èxit o el fracàs parcial en elcamp de les matemàtiques i la lògica. En aquest camp,les seves contribucions a la filosofia en les dues prime-

Coses en què creure quan no estàs mort

17