Fundació Autònoma SolidàriaPlaça Cívica. Campus de la UAB. Bellaterra | 93 581 47 15

Octubre 2010 - nº 48fas.voluntariat@uab.cat | www.uab.cat/fas

Empenta!

La Mar, que tot just ésdiplomada en Edu-cació Musical, parlasobre discapacitat ieducació a través de laseva experiència a laUAB

pàg.12

PARTICIPA, ACTUA I CANVIA pàg. 7 i 8

Què hi ha de cert en laimatge que tenim deles bandes llatines delnostre país?

pàg.3

Bandes Juvenils

Joves immigrantssense sostre

pàg.2

Mar Garriga

Banca ètica, econo-mia amb valors

pàg.3

I a més...

Coneix els camps detreball a Algèria delProjecte AlgèriaUniversitats: l’apropa-ment entre les duesribes del Mediterrani

pàg.6

Camp de treballa Algèria

Els reptes de l’educació

Un nen fa un exercici durant un taller d’estudi del Programa CROMA, que acompanya a infants en situacions difícils

L’educació juga un paper tran-scendental a la societat: nonomés estem formant els ciu-tadans i els treballadors delfutur, sinó que l’escola con-tribueix a la igualtat d’oportu-nitats per a aquells nens i ado-lescents que es troben ensituacions de desavantatgesocial. Els resultats de l’edu-cació van més enllà de les

aules i afecten el món laboral,els projectes de futur de lespersones i, en darrera instàn-cia, el teixit democràtic de lasocietat.

Segons dades de l’InstitutoNacional de Calidad yEvaluación (INCE), gairebé latercera part dels alumnes ado-lescents d’Espanya, estudi-ants d’ESO, obtenen qualifica-

cions negatives. En l’ensenya-ment mitjà un 32% delsalumnes repeteix curs, un35% no acaba amb èxit segond’ESO i el 48% no supera elbatxillerat. A aquestes xifres,cal afegir-hi els resultats delsinformes PISA (un estudi queavalua la comprensió lectora,la cultura matemàtica i la cul-tura científica dels alumnes de

15 anys), que situen Espanyaper sota de la mitjana euro-pea.

Quan s’assabentend’aquests resultats, polítics,professors i pares es posenles mans al cap i comença l’a-llau de recriminacions, perbuscar, una vegada i unaaltra, les causes possibles.

(Continúa a la pàgina 4)

Octubre 2010 Empenta! 2

Creiem en l’educacióL’escola ensenya matemà-tiques, ciències naturals,llengua; però, sobretot,forma persones. Aquestainstitució cabdal és un reflexdel barri i de tota l’estructurasocial emmarcada en unmón canviant, plural, com-plex i desigual. L’escola hade procurar perquè elsinfants i joves, que provenend’un entorn social i econòmicconcret, creixin i es desen-volupin com a personescapaces de gestionar el seufutur.

L’escola no pot abarcaraquests reptes sola sinó queho ha de fer amb la co-responsabilitat i la implicacióde tots els agents socials(familia, administracions imitjans de comunicació,entre d’altres).

Les realitats noves neces-siten visions noves sobre l’e-ducació, intervencions enl’entorn més proper. Seguintaquesta idea, des del’Administració pública esproposen plans d’actuacióper a la inclusió educativaque afavoreixin la igualtatd’oportunitats.

Aquest és el marc delPrograma CROMA, tallersd’estudi assistit que acompa-nyen, en el seu procés esco-lar, a nens i joves d'escoles iinstituts dels municipis més

propers a la UAB amb unamajor dificultat d’adaptacióal sistema educatiu i al terri-tori català. Més del 55% delsnens i joves que participenen aquest Programa sónnouvinguts o fills de famíliesnouvingudes, i un 2% per-tany a minories ètniques.

El taller proporciona unespai, eines i estratègies alsinfants i joves per tal degarantir el seu èxit acadèmici personal i millorar la sevaautonomia. Tot plegat es duu

a terme a través de volun-taris universitaris, que ofer-eixen models de referènciapositiva als infants i jovesque atenen. Uns resultatsescolars positius milloraranles seves expectatives sobreles pròpies capacitats, elsanimaran a continuar la sevaformació i facilitarà la sevaintegració social i escolar.

Es tracta d’afavorir unaeducació de qualitat i dedonar totes les eines quecalguin per a la inclusió

educativa, per tal de pro-moure la inserció en el mer-cat laboral i evitar situacionsde precarietat.

En aquest número enshem volgut centrar en l’edu-cació. Comencem el cursreflexionant sobre els reptesd’educar en un model inclu-siu i sobre joves en situa-cions difícils: joves immi-grants sense sostre, els quepertanyen a bandes llatines,o joves amb alguna dis-capacitat.

Empenta! Publicació trimestral de la Fundació Autònoma Solidària

Fundació Autònoma Solidària. Plaça Cívica - Campus de la UAB 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Tel. 93 581 47.15 | Fax. 93 58140 42fas.voluntariat@uab.cat www.uab.cat/fas. Dipòsit Legal: B-3041-2002

Equip de redacció: Carla Marimon i Vet Robirosa.Agraïments: Equip de la FAS, voluntaris de la FAS, Dora A’da’m, Carles Feixa, Mar Garriga, Neus Santos, SandraOriola i Oriol Vicente.Octubre 2010

Amb el suport de:

Aquesta publicació ha respectat l’opinió de les persones autores dels articles. Si bé compartim el discurs d’aquestes,no totes les opinions reflecteixen totalment el posicionament de la FAS.

Realitzada per:

Jovesimmigrants

sensesostre

El març del 2010, dos anysdesprés de viure en la mar-ginalitat, l’Omar moria aBarcelona, sol i indocumen-tat.

El seu va ser un final trà-gic de l’aventura que el vadur a deixar la família i avenir a Europa quan encaraera menor d’edat.

Aquest fet ha posat enevidència les mancancespúbliques i socials per ferfront a la situació delsmenors immigrants noacompanyats.

Els immigrants menorsd’edat van començar a arri-bar fa una dècada, quan lesfamílies enviaven els seusfills d’onze i dotze anys aEuropa perquè enviessindiners a casa.

Al seu país d’origenpensen que la situació aEuropa és idíl·lica,Tanmateix, un cop aquí elsadolescents es veuen atra-pats en la realitat.

Sense família ni capxarxa social, sense feina nipapers, els joves viuen allímit de la marginació.

La Generalitat tutela a-quests adolescents fins elsdivuit anys. Per certificar l’e-dat, els fan proves físiquesde fiabilitat dubtosa. Méstard, un cop han complert lamajoria d’edat, se’ls consi-dera adults i deixen degaudir de suport institu-cional.

El problema centrald’aquests joves és que nise’ls acull ni se’ls repatria,es troben en un llimb legal icomencen a viure al carrer,desenvolupen conductesantisocials i pateixen pro-blemes emocionals. Així, elsseus processos d’emanci-pació són molt fràgils.

La majoria tornaria al seupaís però, per orgull i per lafamília, esperen que elscanviï la sort.

La crisi els ho està posantencara més difícil.

Editorial...................................................................................2

iPunt. Joves immigrants sense sostre.................................2

Altres Realitats. Bandes llatines a Catalunya......................3

Banca ètica, noves propostes en temps de crisi................3

En Profunditat. Els reptes de l’educació..............................4

La veu de l’experiència..........................................................5

Discapacitat i escola inclusiva..............................................5

Formació.................................................................................6

Voluntariat..........................................................................7 i 8

Dia Mundial.............................................................................9

El Test. Què en saps del VIH?...............................................9

El Projecte. Camp de Treball a Algèria..............................10

Fotovolunta......................................................................... .11

El Mur.....................................................................................11

L’entrevista...........................................................................12

EDITORIAL iPUNT

SUMARI

Una monitora resol dubtes en un taller del CROMA

El Programa CROMA haestat seleccionat pel PremiVotació Popular que s’ha dedecidir mitjançant la votacióde la ciutadania.Aquests premis, que arriben ala seva 18ª edició, han estatcreats pel Departament deGovernació i AdministracionsPúbliques de la Generalitat deCatalunya per tal de reco-nèixer social i institucional-

ment el voluntariat i premiarles actuacions d’entitats quecontribueixen a construir unasocietat més justa i solidària.Us volem demanar quevoteu (abans del 20 d’oc-tubre). Només es pot fer unavegada donant un correuelectrònic i després confir-mant la votació fent un clicsobre l’enllaç que rebreu.http://premis.voluntariat.org

Els veus als parcs del barri, ala sortida dels instituts de propde casa teva. Duen robaampla, el mocador lligat al capi el mòbil a la mà amb la músi-ca ben alta. Són llatins, joves.Automàticament penses:deuen formar part d’unabanda? Són els Latin Kings dequi tant has sentir a parlar?

Malgrat que només unnombre reduït dels adoles-cents llatinoamericans per-tanyen a bandes i que formar-ne part no vol dir exercir la vio-lència, en l’imaginari col·lectius’ha establert una relacióentre joves sud-americans,roba ampla, hip-hop i delin-

qüència. Aquesta visióestereotipada ha rebut lainfluència de certs mitjans decomunicació que han vist enel fenomen de les bandesllatines un reclam mediàticque els pot proporcionaraudiència.

Curiosament, les bandesvan néixer als EUA deReagan, governador que enva expulsar els primers mem-bres. “Eren ciutadans nord-americans de segona ge-neració que se’ls va forçar a

tornar als països d’on eren elsseus pares i amb els quals noposseïen cap vincle real. Uncop allà, van crear les bandesque ara coneixem”, explicaCarles Feixa, doctor enAntropologia especialitzat enjoves i tribus urbanes.

A Europa hi arriben amb lareagrupació familiar, tractant-se tant de joves que allà jaeren Latin Kings o Ñetas comnois que s’uneixen al grupatrets per l’ambient d’ajudadins la banda o per l’atraccióper la perillositat (real o imagi-nada) que senten alguns ado-lescents.

“Els membres de les ban-des a Catalunya pateixen unadura transició: la pròpia de l’e-dat i la migratòria. El fet nohauria d’espantar-nos, sónjoves com la resta: busquen laseva identitat”, diu Feixa. Amés, no solen ser grups cri-minals, però de vegades esveuen immersos en actesdelictius perquè viuen situa-cions de marginació, commoltes altres persones immi-grades.

“Darrere dels membres deles bandes hi ha sentimentsimportants de pèrdua i frus-tració per la família i els amicsdeixats allà i per la vida quetroben aquí, que no compleixles seves expectatives. Ells nohan escollit venir i el rebuig a

la societat d’acollida no és unaresposta tan estranya”, recal-ca Lluís Paradell, membre delGabinet de la Secretaria deSeguretat Pública delDepartament d'Interior,Relacions Institucionals iParticipació.

Paradell ressalta la ineficà-cia de les mesures de segure-tat ciutadana i penitenciària sino es va a les causes delfenomen. “Ens vam adonarque no era un problema dedelinqüència organitzada sinóun conflicte social, però quepodia haver-hi derivacions cap

a la criminalitat si no s’actua-va”.

L’opció escollida pelspropis Latin Kings i Ñetas vaser convertir-se en associa-cions juvenils, per tal d’elimi-nar la conflictivitat i aprofitarles pròpies característiquespositives.

Així, el 2006 es va crearl’Organització Cultural de Reisi Reines Llatins de Catalunya iel 2007 l’AssociacióSociocultural, Esportiva iMusical de Ñetas. Un coplegalitzades, les associacionsvolien mostrar que eren

capaces de generar propostesculturals i socials. “És impor-tant que les idees surtind’ells”, explica Paradell. Aixíva sorgir Unidos por el Flow,un projecte de gestió de con-flictes a través de la músicahip-hop.

“Ni abans eren tan dolentsni ara tan angelets”, conclouFeixa. “Són joves amb moltespotencialitats, que hand’adaptar-se al sistema edu-catiu del país d’acollida icreure en les possibilitats defutur que els ofereix la so-cietat” diu Paradell.

Octubre 2010 Empenta! 3

ALTRES REALITATS

Les bandes llatines van tenir un fort ressò mediàtic fa uns anys. Passada la voràgine,reflexionem sobre aquest fenomen, les seves llums i ombres

Les bandes llatines a Catalunya

Imatge del projecte Unidos por el Flow

“Pateixen una duratransició: la pròpiade l’edat i lamigratòria”

Banca ètica, noves propostes en temps de crisi

En temps de crisi val la penaconèixer propostes financeresque no estiguin basades enl’especulació i veure que hi hauna altra manera, real i sol-vent, d’entendre les finances.Tan solvent i segura que nonomés no s’han vist afectadesper la crisi, sinó que viuen unmoment important de creixe-ment.

Les banques ètiques ofe-reixen una gamma de pro-ductes i serveis semblants auna entitat financera tradi-cional, però cerca tant larendibilitat econòmica comla rendibilitat social i am-biental. A diferència de labanca tradicional, no tot s’hival per assolir el màxim be-

nefici en el mínim de tempspossible. L’objectiu últim de larecentment anomenada “novaeconomia” és la transformaciósocial. “Si canviem la nostramanera de pensar i d’invertirels nostres diners, canviarà elfuncionament i la direcció queprengui el model econòmic”,informa Joan Antoni Melé,director de Triodos BankCatalunya a El País.

Aquestes banques tenenun vessant doble: per unabanda, donen suporteconòmic a les personesexcloses del sistema financergràcies als crèdits conven-cionals o els microcrèdits; perl’altra, ofereixen als seusclients la possibilitat de parti-

cipar en les decisions refe-rents a la destinació dels seusdiners perquè no entrin encontradiccó amb els seus va-lors.

La banca ètica aplica unscriteris de selecció abansd’escollir els projectes. Els cri-teris negatius eviten invertir enla producció i venda d’arma-ment, la producció d’energianuclear, l’especulaciófinancera o la utilització deparadisos fiscals. Els criterispositius prioritzen les inver-sions en sectors determinats iel suport a projectes medi-ambientals, activitats de co-merç just i microcrèdits a per-sones amb recursos escas-sos.

A Catalunya hi ha duesbanques que estan en auge.Una és Triodos Bank, que esva crear a Holanda l’any 1971i que se centra sobretot enuna política selectiva d’inver-sions en cinc àrees d’interès:economia social, medi ambi-ent, cultura, cooperació nord-sud i activitats innovadores.La segona, el Projecte Fiare,creat a Euskadi l’any 2003, apartir de la reflexió de 52organitzacions del tercer sec-tor i gestionat mitjançant laBanca Popolare Etica, d’Itàlia.

També hi ha entitats queofereixen diferents serveis definançament ètic, com ara lescooperatives de crèdit, lesfinanceres socialment respon-

sables i les fundacions quepresten microcrèdits.Estaríem parlant, per exem-ple, d’Oikocrèdit, COOP57,Arç Cooperativa, AccióSolidària contra l’Atur (ASCA)o la Fundació Equilibri.

A més, hi ha una asso-ciació de segon nivell, FETS(Finançament Ètic i Solidari),que pretén aglutinar aquesttipus d’iniciatives i poder, així,impulsar aquest sectoraltereconòmic emergent.

“Diem a la gent que posi elsseus diners on tinguis els seusvalors. Encara que sembli ungest insignificant, és una acti-tut que contribueix a canviarel món” conclou Melé.

Cada cop més coneguda per la ciutadania, la banca ètica demostra que és un sector enple apogeu i que es poden entendre les finances des del vessant social

Octubre 2010 Empenta! 4

Els reptes de l’educació

(continuació de la portada)Vivim en un món complex i

no és fàcil arribar a entendretots els factors que caracter-itzen el fenomen del fracàs ide l’abandonament escolar.Per això, no és possible arrib-ar amb aquest article aexplicar tot l’entramat edu-catiu, però sí apuntar algunescauses socials del fenomen.

D’entrada s’ha de dir que elsistema educatiu espanyol ésbàsicament inclusiu; això voldir que tot l’alumnat és sotmèsa un mateix currículum i aunes mateixes condicionsd’escolarització independent-ment de les seves capacitats isituacions personals.

“Els mals resultats no esdesprenen del model inclusiu,ja que amb aquest mateixmodel hi ha comunitatsautònomes que obtenen bons

resultats i d’altres que no”,conclou l’estudi Equitat,excel·lència i eficiència educa-tiva de la Fundació JaumeBofill. D’altra banda, si ensfixem en els informes PISA,Finlàndia és l’exemple para-digmàtic que igualtat i qualitatno estan renyides, ja queaconsegueix taxes elevadestant de graduats comd’excel·lència educativa.

A Catalunya, l’escola públi-ca conviu amb l’escola con-certada, i aquest doble model

ha dut a una situació dedesigualtat social: mentre laconcertada acull cada copmés la major part de les class-es mitjanes, la pública acullaquells estudiants d’entornssocioeconòmics més baixos iamb més dificultats escolars.

L’escola pública ha hagutd’afrontar durant els darrersanys nous reptes –elevat per-centatge d’immigrants peraula, alumnat cada cop mésdivers, entre d’altres- sensetrobar-se amb prou suport,tant per part de les institucionscom de la pròpia societat.

El fracàs escolar es con-centra en l’alumnat, especial-

ment en els nois, de nivellsocial baix”, informa JoanEstruch, catedràtic de l’IESBalmes en la ponènciaRepercussions socials delsproblemes educatius. Elsjoves que no aconsegueixenadaptar-se al sistema edu-catiu i acabar-lo amb èxit,tenen menys possibilitatsd’escollir el futur que desit-jarien i són el grup més vul-nerable al treball precari i al’atur.

És injust que, sense lesmesures correctives pròpiesde l’Estat del Benestar, elsresultats educatius estiguinintrínsecament relacionats

amb l’estructura social i lesseves desigualtats. Per tant, sivolem continuar creient enl’ascensió social i en la reduc-ció dels desequilibris, en

comptes d’arraconar l’escolapública i els barris amb dificul-tats, se’ls ha d’oferir millorscentres, educació de qualitat itots els ajustaments i plansque siguin necessaris.

Les noves formes familiarsi les exigències múltiples aque es veuen abocats elsadults fa que alguns delspares no arribin a tot i esvegin en la obligació de dele-gar gran part de la respons-abilitat d’educar a l’escola. Espretén, al final, que l’escolaarribi arreu, obviant que nonomés aquesta institucióforma a la persona.

Els problemes educatius esveuen sobretot a l’adolescèn-cia, moment en què es combi-na la recerca d’identitat, ambels canvis hormonals i amb eldescobriment del consum i lesnoves tecnologies. L’arrel,però, ve ja de la infància, jaque arriben a la ESO alumnessense les competènciesbàsiques en lectoescriptura iraonament matemàtic.

“Aquesta situació de fracàsescolar no es pot afrontar

només des dels agents edu-catius: cal la intervenció detots els agents socials”, diuJoan Subirats, catedràtic deCiències Polítiques de la UABen declaracions a El País.“Parlar avui d'educació i deformació exigeix referir-se auna trama d'institucions iactors que desbordenl'estricte marc de les escoles.La comunitat educativa i lacomunitat local cal que s'en-tenguin, com a àmbits d'inter-dependència i d'influènciarecíproca perquè no s'enténuna cosa sense l'altra”, opinaSubirats.

Es pretén, al final, que l’escola arribi arreu, obviant que no només aquesta institució forma a la persona

Cada tres anys apareixen els informes PISA i, de nou, Espanya queda per sota de la mit-jana europea. Quins factors socials hi ha al darrere d’aquest fet?

Hi ha joves que estudien,joves que estudien i tre-ballen (més o menys hores,amb o sense contracte) ijoves que ni estudien ni tre-ballen. Aquests últims repre-senten només el 6 % deltotal però, per un greu errorinductiu, han passat a anom-enar tota una generació, la“generació ni-ni”.

Aquesta etiqueta va sor-gir d’un programa de tele-visió de la cadena Cuatro, unprograma de telerealitattipus Gran Hermano que vareobrir el debat sobre l’apa-tia juvenil. Exemplifiquenaquests joves a tota unageneració? La seva situacióes deu a la “vagància” o tot

plegat és un símptomasocial que es reflecteix enaquesta joventut?

“Tan preparats i satisfetsamb les seves vides, i tanvulnerables i perduts, elsnostres joves es sentenpresa fàcil de la devastaciólaboral, però no encerten aveure una solució ni sabencombatre aquesta situació”,escriu en Jose LuisBarbería, en el seu repor-tatge Generación ni-ni: niestudia ni trabaja a El País.

"La incertesa s’imposa ino està clar que la dedicació,el compromís, l’estudi o eltítol, tinguin la seva corre-sponent compensació labo-ral i social”, explica Eduardo

Bericat, catedràtic deSociologia de la Universitatde Sevilla a El País. Així, perevitar la frustració i la tensiópsíquica, alguns joves viuenen l’aquí i l’ara.

Vivim en un món insegur iinestable, en la societat delrisc -com la va anomenarUlrich Beck- però la majorpart de joves aposten performar-se, per intentar tre-ballar, participar en la soci-etat i construir-se un futur.

L’esforç per tirar enda-vant, però, no ha d’amagarque la joventut és un delsgrups socials que més reples reprecussions de les cri-sis econòmiques i de lesdesigualtats socials

“Finlàndia demostraque, en educació, laigualtat i la qualitatno estan renyides”

EN PROFUNDITAT

Generació ni-ni?

“Per solucionar elfracàs escolar, cal laintervenció de totsels agents socials”

Seguint la idea de donareines educatives que vaginmés enllà de l’acció de lamateixa escola, des delDepartament d’Educació esvan crear els PlansEducatius d’Entorn. Una deles seves línies d’actuaciósón els Tallers d’EstudiAssistit. El ProgramaCROMA, coordina aquesttallers a algunes de lesescoles i instituts deCerdanyola, Rubí iCerdanyola. El programa CROMA, que elcurs passat va atendre 300infants i joves, ofereix acom-panyament i suport educatiuper tal que aquells alumnesamb dificultats assoleixinl’èxit educatiu i personal.

CROMA

Octubre 2010 Empenta! 5

LA VEU DE L’EXPERIÈNCIA

“Hauria de ser més important crearciutadans que crear consumidors”

Quina importància creusque té l’educació per a lasocietat actual? L’educació s’hauria de consi-derar el més important, el pri-mer nivell per convertir-se enpersona, però no és així. Amés, la societat no ens ajuda;tampoc el context general nila família. La societat delbenestar porta a un benestarirresponsable i relaxat. Calexigir responsabilitat i cores-ponsabilitat. Quines exigències té l’es-cola actualment? A l’escola se li exigeix abso-lutament tot: crear ciutadansde futur, educats, compe-tents, que sàpiguen moure’sper tot arreu i fer de tot, ques’hi entenguin a tots elsnivells de la vida. Aquestesexpectatives no es podencomplir. En quin moment escomença a parlar de fracàsescolar?El fracàs escolar hi és des delmoment que es passen lesproves estandaritzades des

del Departament d’Educació.Això no vol dir que no n’hihagués abans, de fracàs. Ésmés, no crec que n’hi hagimés ara que en dècadesanteriors. De totes maneres,per mi el fracàs escolar no éssuspendre, sinó que una per-sona surti de l’escola i nosigui capaç de desenvolupar-se en la seva vida. Com són els nens que hi haactualment a les aules?Moníssims. Tot i això, són

molt exigents, de l’aquí i l’ara,que és el que els ensenya lasocietat. L’escola ha d’anar acontracorrent d’aquestaimmediatesa i no sempre ésfàcil, però ens en sortim. Quina importància té lametodologia utilitzada a lesclasses?La metodologia que empresamb els alumnes és impor-tant; no pots fer classe aracom fa quaranta anys ambtots els canvis socials i tec-

nològics que hi ha hagut. Hiha professors amb dificultatsper entendre que l’alumne hade participar, ha de compartiri ha de crear. El mestre potfer de guia, però és l’alumnequi ha d’aprendre a aprendreper crear la seva pròpia ideo-logia i les seves conviccions.S’han d’aprendre coses quedesprés es puguin aplicar. Nopot ser que treguis un deu enmatemàtiques i un zero encompetències de la vida.

Es pot creure actualmenten el poder de l’educacióper superar les desigual-tats socials? Aquí hi ha un gran error:creure que l’educació és l’es-cola. L’escola té la seva fun-ció i la seva importància, peròsi després la societat és com-petitiva i injusta, l’escola nopot fer miracles. Per portarl’educació més enllà de l’es-cola calen uns polítics quecreguin en la tasca educativai que pensin realment que elsnens són el futur. Els recursos de què dispo-seu són suficients? Hi ha l’escola pública, peròestà molt abandonada a totsels nivells. Els recursos sem-pre han estat insuficients. Etqueixes, critiques... i t’aug-menten els recursos, peròdesprés sempre ve una reta-llada. Mentre sigui mésimportant crear consumidorsque persones, no hi ha res afer. Quina funció tenen elsTallers d’Estudi Assistit? Els Tallers d’Estudi Assistitsón espais integradors on l’a-lumne té un espai per decidir,per proposar, per opinar: aju-den al desenvolupament dela seva autonomia.

La Neus Santos davant d’un mural fet pels nens del CEIP Xarau, de Cerdanyola

Discapacitat i escola inclusivaPer tal que arribin cada cop més persones amb discapacitat a les universitats, cal apostarper l’escola inclusiva en qualsevol de les seves modalitatsLa discapacitat (psíquica, físi-ca o sensorial), encara ara imalgrat els esforços que hafet la societat, continua asso-ciada a un risc d’exclusiósocial molt elevat. Un delsfactors que solen tenir mésinfluència en aquesta exclu-sió és l’escàs nivell educatiu.Les persones amb discapaci-tat no solen tenir un llargcurrículum formatiu. Segonsel Libro Blanco sobreDiscapacidad y Educación,tot i que el 51% de les perso-nes amb discapacitat tenen laprimària, les dades es redu-eixen fins el 19% quan par-lem d’ensenyament secunda-ri. Finalment, només el 9% deles persones amb discapaci-tat tenen titulació superior.

Per tal de saber per què no

han arribat més alumnes ambdiscapacitat a la universitat,s’ha de girar la vista i mirarquè estava passant en lesetapes anteriors del procéseducatiu. El baix percentatge

es pot explicar en què durantanys, el més comú haviaestat que els infants ambalguna discapacitat no fossinescolaritzats o estiguessin encentres d’educació especial.És indubtable la importànciad’aquests centres, especial-ment en casos de discapaci-tat greu o plurideficències,però les famílies aposten

cada cop més pel model del’escola inclusiva. La fita ésque els seus fills aconseguei-xin després una vida el mésnormalitzada i autònoma pos-sible.

“Tant dins com forad’Espanya, des de fa més de20 anys s’ha demostrat ambescreix que la integració encentres ordinaris dels menorsamb discapacitat no nomésés possible i viable, sinóbeneficiosa per a tothom”,segons s’extreu de la jornadasobre Modalitats d’inclusióescolar dels alumnes ambdiscapacitat celebrada al2004.

En la última dècada cadacop més alumnes amb disca-pacitat han pres la via de l’e-ducació ordinària. Les univer-

sitats han vist també com anyrere any augmentava el nom-bre d’alumnes amb algunadiscapacitat que arribava ales seves aules. La xifra ésencara baixa però esperança-dora: 9.000 estudiants ambdiscapacitat estan cursantestudis superiors a algunauniversitat de l’estat. Per tald’adaptar-se a aquesta nova

realitat, les universitats handissenyar polítiques inclusi-ves que afavoreixen la inser-ció dels alumnes amb disca-pacitat i s’han dotat de ser-veis d’atenció a les necessi-

tats educatives específiquesd’aquests estudiants.Aquestes facilitats fan quecada cop més alumnes ambdiscapacitat pensin en arribara la universitat i millorar lesseves perspectives formati-ves i laborals.

La normalització educativai, en definitiva, la inclusiósocial és responsabilitat detots. “Una educació inclusiva,per a tothom implica un canvide mentalitat, d’actituds i demirada. El principi d’inclusiósocial no només significadonar garanties d’accés a lesoportunitats vitals sinó tambéser acceptat amb les carac-terístiques, capacitats i limita-cions pròpies com un mem-bre més de la societat” esconclou a la jornada.

Neus SantosDirectora del CEIP Xarau,centre on s’imparteixenTallers d’Estudi Assistitdel Programa CROMA

L’escola inclusiva famés de 20 anys quedemostra la sevaeficàcia

La normalitzacióeducativa i la inclusiósocial és responsabili-tat de tots

Octubre 2010 Empenta! 6

FORMACIÓ

Octubre 2010 Empenta!7

VOLUNTARIAT

Octubre 2010 Empenta! 8

Parlen els voluntaris

Acte de cloenda: punt i seguit

L’acte de cloenda i reconeixe-ment, que va tenir lloc el 27 demaig a la Sala d’Actesd’Econòmiques, és el darrercapítol de la feina de voluntari-at duta terme a la FAS durantl’any acadèmic.

La trobada, que va reuniruns 80 voluntaris, becaris,pràcticums i tècnics, tenia undoble objectiu: reflexionarsobre la tasca voluntària dutaa terme i proposar vies de mi-llora, i reconèixer i agrair alvoluntariat el seu temps i de-dicació. Els voluntaris es vanagrupar per programes per

parlar sobre la feina fetaabans de presentar les sevesconclusions.

Les tècniques van aprofitarl’ocasió per agrair la feina alsseus voluntaris. “Sense vo-saltres no hagués estat possi-ble”, va ser la idea més repeti-da entre elles. “Moltes gràciesper tot aquest curs, per laimplicació, disponibilitat i per

la vostra proximitat com a per-sones”, deia emocionada unade les tècniques.

Begoña Navarrete, directo-ra de la FAS, també va tenirunes paraules per als volun-taris. “Ser aquí amb vosaltresés tornar a connectar amb elque dóna sentit a la FAS”. Ladirectora va parlar de lesimplicacions transformadores

del voluntariat, dels resultatsque de vegades els voluntarisno arriben a conèixer: que elsnens del CROMA passen desuspendre cinc assignatures ano suspendre’n cap, que lesinternes esperen l’arribadadels voluntaris, la importànciadels moments de distensió peruna família que té el fill a l’hos-pital, etc.

“El voluntariat canvia lavida i els valors i això s’acabatransmetent. No només ésl’experiència que viviu vo-saltres, sinó l’impacte en lespersones amb qui tracteu”, vaconcloure Begoña Navarrete.

Molts voluntaris van parlarde continuar la seva tasca elcurs vinent. L’acte de cloendapot ser només un punt i seguit.

El cicle del voluntariat a la FAS finalitza amb l’acte de cloenda, unreconeixement a la feina duta a terme durant tot el curs

Voluntaris, becaris i pràcticums reflexionant durant l’Acte de cloenda

[El Programa CROMA téper objectiu acompanyaren el seu procés educatiua nens i joves amb difi-cultats d’adaptació al sis-tema educatiu i al territoricatalà]

“La veritat és que per a miCROMA és un espai on esformen no només estu-diants sinó sobretot per-sones”

“No sempre és fàcil i nosempre surten les coses,però quan acabes el talleret sents molt satisfet”

“Véns de manera volun-tària i això vol dir que ningút’obliga, que ho fas perquèt’agrada”

“Jo tenia pors i incertesesal principi, però a poc a pocens hem anat coneixent iadaptant els uns als altres”

[El Programa de Justíciaajuda a trencar l’aïllamentde les persones internesmitjançant activitats d’a-tenció acadèmica(matemàtiques, llengües)o social (teatre, ball)]

“El voluntariat m’ha fetadonar-me que les perso-nes no són bones nidolentes, tenen situacions omés difícils o més fàcils”

“Empatia, gratitud, escoltar,suport... aquestes són lesparaules amb quèresumiríem aquest any defeina”

“Recomanem l’experiènciade fer aquest voluntariat atothom, perquè val molt lapena”

“Ha estat una experiènciamolt enriquidora que ensagradaria repetir”

[El Programa de Salutbusca fer reflexionar elsestudiants sobre hàbitssaludables en alimentació,drogues i sexualitat]

“Aquest programa ens haaportat confiança en nos-altres mateixos, ens ha fetcreure que podíem arribarmés enllà”

“No intentem ser moralistesni dir als estudiants això noes fa; aportem informacióper la prevenció de riscos:que sàpigues què fas iquines conseqüències té icom pots reduir aquestesconseqüències per la tevasalut. La resta és respon-sabilitat teva”

“Ara tenim informació autèn-tica i correcte sobre sexuali-tat, alimentació, drogues... isabem com comunicar-ho”

[El Programa Sociosani-tari acompanya a travésdels seus voluntaris a per-sones hospitalitzades endiferents centres so-ciosanitaris]

“M’agrada molt treballar ambgent gran, perquè agraeixenla teva feina”

“Les activitats que fem sónestar amb els nens queestan a les habitacions del’hospital, els hi portem jocs,estem jugant amb ells iintentem que es distreguin.”

“Organitzàvem tallers peròdesprés havies de ser flexi-ble i adaptar-te a qualsevolsituació que et poguessistrobar”

“Hi havia dies molt difícils,en què et trobaves una micaperduda, però després hihavia altres setmanes que etcompensaven amb escreix”

[El Grup de Cooperació iMediambient treballa alcampus per motivar lareflexió sobre les desigual-tats Nord-Sud i les sevescauses]

“Aquest any ens hem dedicatsobretot a la campanya perportar el cafè de comerç justa les cafeteries del’Autònoma. Va ser tot unprocès en què ens vam for-mar com a grup”

“Aquesta campanya del cafède comerç just és com lanostra filla, la de tots”

“Hem après moltíssim de lacooperació, d’arribar a lagent i comunicar el quèvolem”

“D’aquest voluntariat en sor-tim amb amics, perquè sentsque compartim la mateixacausa”

“Ser voluntari canviala vida i els valors iaixò es transmet a lagent del teu voltant”

CafèjustDurant tot el curs 2009-10,el Grup de Cooperació iMediambient de la FAS vadur a terme la campanya“Desperta amb cafè just ala UAB”.

L’objectiu era aconseguirque a les cafeteries de laUAB es servís prioritària-ment cafè de comerç just.Alhora, els voluntaris bus-caven sensibilitzar sobre lesdesigualtats que crea elcomerç internacional.

Gràcies als tallers, cine-fòrums i altres activitats, esvan recollir 1.713 signa-tures i 36 adhesions decol·lectius de la UAB.

Com a colofó, el 29 dejuny els voluntaris es vanreunir amb SantiagoGuerrero, gerent de la UAB,i amb BonaventuraBassegoda, vicerector deTransferència Social iCultural, que també van sig-nar.

Finalment, la UAB haassumit el compromís deque hi hagi cafè de comerçjust. Això serà possibletambé per la implicació dela responsable del servei derestauració de la UAB.

CROMA JUSTÍCIA SALUT SOCIOSANITARI COOPERACIÓ

VOLUNTARIAT

El VIH és un virus que afecta elsistema immunològic i fa sus-ceptible a l’organisme de patiraltres malalties i presentar lasida. La transmissió requereixuna porta d’entrada: contactedirecte amb la sang o amb lesmucoses del nostre cos.Sobretot es transmet a través

de relacions sexuals no protegi-des i de l’ús compartit d’agulles,xeringues o estris intranassals.En el nostre país el risc detransmissió durant el part i lalactància és pràcticament nul,de la mateixa manera que ho ésamb les transfusions de sang.

El 20 d’octubre se celebra

una campanya per promoure laprova del VIH. Si heu dut aterme alguna pràctica de risc ivoleu sortir de dubtes, podeufer-vos la prova ràpida, demanera confidencial igratuïta. Només us heu d’apro-par al vostre CAP, a farmàciesespecífiques i a associacionsque ofereixen el servei i tenir elsresultats immediatament.

Els estudiants de la UABpodeu sol·licitar la prova alServei Assistencial de Salut o al’Espai Solidari de la FAS.Perquè el resultat sigui fiable,han d’haver passat com amínim tres mesos des de lapràctica de risc.

En menys de 30 minutsteniu els resultats. Si és negatiu,sortiu de dubtes i podeu conti-nuar tenint cura del vostre cos.Si és positiu, podeu començar atractar-vos: fer-vos controlsperiòdics, prendre medicació iusar preservatiu per a no trans-metre el virus a altres persones.Encara que la persona convis-qui amb el VIH pot continuartenint vida sexual.

No hi ha un tractament cura-tiu però els avenços mèdicsmilloren la qualitat de vida deles persones que hi conviuen.

Dia de la Prova del VIH

Octubre 2010 Empenta! 9

DIA MUNDIAL

Campanya Fes-te la prova del VIH. Disseny: Albert González

El 20 d’octubre és el Dia Mundial de la Prova del VIHEn menys de 30 minuts podeu sortir de dubtes

QUÈ EN SAPSDEL VIH?

[CERT O FALS?]

EL TEST

1- La transmissió del VIH només es pot produir quan unaquantitat suficient de virus que es troba a la sang, el semen,les secrecions vaginals i, en menor mesura, a la llet maternaentra en contacte amb la sang o les mucoses (vaginal, anal,nassal, etc).

2.- El virus de la immunodeficiència humana es pot trans-metre durant l’embaràs, el part i la lactància.

3.- En el nostre medi, la possibilitat de transmissió per trans-fusions de sang o dels seus derivats, és pràcticament deses-timada a causa del rigorós control sanitari que es duu aterme des de l'any 1986.

4.- Els mosquits, a través de les seves picades, poden trans-metre el VIH.

5.- Esnifar compartint rul·lo és una pràctica de risc.

6.- El VIH es troba a la saliva, però en quantitats massapetites per ser transmès encara que es posi en contacte ambuna gran quantitat de saliva.

7.- Les pràctiques sexuals com ara els petons, la mastur-bació mútua i les carícies també tenen risc de transmissiódel VIH.

8.- Compartir el lavabo amb persones desconegudes pot serun risc d’infecció del VIH.

9.- Hi ha anàlisis del VIH que es fan de manera gratuïta iconfidencial i et donen els resultats en mitja hora.

10.- Perquè els resultats de la prova siguin segurs hand’haver passat tres setmanes des de la conducta de risc.

11.- La sida pot produir infeccions greus i desenvoluparcàncer.

12.- No existeix cap cura de la sida i, per tant, l’única ma-nera d’estar segur d’evitar-la és no infectar-se.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

C C C F C C F F C F C C

Fes-te la prova del VIH

Si et vols fer la prova, no lidonis més voltes! Apropa’t al’Espai Solidari de la FAS (alcostat de la farmàcia). Demana hora: 93 581 34 55

SALUT

Calendari propers Xiringus

14 d'octubre a les 11:30h a la Facultat de Ciències de la Comunicació

i a les 18h a Vila Universitària

18 d'octubre a les 11:30h a la Facultat de Lletres

i a les 16:45h a la Plaça Cívica

i molts més! consulta-ho a: www.uab.cat/fas

Camp de Treball a AlgèriaDurant la darrera Setmana Santa es van dur a terme tres camps de treball a Algèria dintredel Programa Algèria Universitats, que posa en contacte les dues ribes mediterrànies

Octubre 2010 Empenta! 10

EL PROJECTE

Antiga colònia francesa.Independitzada al 1962. Undels països amb més extensióde l’Àfrica. Es declara musulmà,àrab i amazic. Gran part de laseva extensió és el desert delSàhara. El seu recurs principalés el petroli, però les sevestaxes d’atur voregen el 18 %.Estem parlant d’Algèria, país decultura mediterrània amb el quals’han refermat els vincles grà-

cies, entre d’altres, als campsde treball del Programa AlgèriaUniversitats (PAU).

Durant la setmana santapassada, del 26 de març al 7d’abril, es van dur a terme trescamps de treball en què vanparticipar un total de 67 alum-nes d’universitats mediterrà-nies.

Els camps de treball estavenorganitzats per la Xarxa VivesUniversitats (XVU) en col·labo-ració amb diferents institucions,que eren les encarregades de

gestionar els projectes. El pri-mer camp de treball, gestionatpel Centre d’Estudis Rurals id’Agricultura Internacional(CREAI) tenia per objectiu larehabilitació de l’antic mercat dela ciutat. El segon es va dur aterme amb la col·laboració de laUniversitat Autònoma deBarcelona (UAB) i la UniversitatAbou Bekr Belkaid Tlemcen(UABT) i es dedicava a la pros-pecció arqueològica. Finalment,el tercer, també organitzat perCERAI, es va dedicar a la plan-tació d’arbres al bosc deMascara, a la correcció torren-cial i a les tasques silvícoles.

En tots aquests camps detreball hi havia una vessantdoble: la de la tasca que forma-va part del projecte i la de tot unseguit d’activitats complementà-ries per apropar la cultura alge-riana, el país i les organitza-cions socials als estudiantseuropeus. La idea central no ésnomés anar allà a aportar el teuconeixement i la teva força detreball, sinó implicar-te amb lapoblació i amb la seva realitat.

La FAS va participar en ladifusió dels camps de treball

dins del campus de l’Autònomai en el procés de selecció. Tresestudiants de la UAB van parti-cipar als camps d’arqueologia ide treball ambiental.

En l’organització del campde treball d’arqueologia, laUniversitat Autònoma deBarcelona va tenir un paperdestacat. Algèria és cultural-ment rica en jaciments d’èpo-ques diferents, però des delmateix país es dóna pocaimportància a tota l’època ante-rior a l’arribada de l’islam. Per talde promocionar i protegiraquest patrimoni, les universi-tats algerianes van demanar lacol·laboració de les universitatsde la XVU a través del PAU.Així, al 2007 van començar lesrelacions cooperatives entre elDepartament d’Arqueologia dela UABT i el Departament dePrehistòria (SAPPO) de la UAB,amb Mohammed Sidi i OriolVicente al capdavant.

La feina de prospecció esduia a terme a l’est de Tlmecen,en coves i abrics que cobrien

una superfície de 20.000 m2 ique havien servit d’assenta-ment humà des del Neolític.

La jornada dels participantsal camp de treball d’arqueologiacomençava a les 8.30 h,moment en què els passaven arecollir, i la jornada acabava ales 20.30 h. Entre professors ialumnes d’universitats de laXVU i algerians, 18 personestreballaven en la prospecció.Les peces, que podien serpeces lítiques o ceràmiquesprehistòriques del Neolític medi-terrani, es netejaven i documen-taven a la Universitat d’AbouBeckr.

A més de les tasques arque-ològiques, els estudiants de laXVU van poder submergir-seen la cultura algeriana. “Els par-ticipants van conèixer els pro-jectes de les associacionslocals, van visitar el patrimonicultural i turístic de la regió i vanprendre part en l’activitat diàriauniversitària juntament ambaltres estudiants algerians”, diuOriol Vicente.

Tot això no hagués estatpossible sense el PAU, que ésel marc que permet el treballcooperatiu entre dues xarxesuniversitàries de laMediterrània: la Xarxa Vivesd’Universitats, formada per 20universitats, i la ConferènciaRegional d’Universitats del’Oest d’Algèria, que n’agrupaunes 16.

El PAU té per objectius elreconeixement i la integració del’educació superior algerianadins de l’àrea mediterrània, amés de promoure el coneixe-ment sobre la realitat social,política, econòmica i culturalentre les dues ribes.

Els estudiants vanpoder submergir-seen la cultura algeriana

El grup del camp de treball de prospecció arqueològica a Tlemcen

La Dora A’da’m és estudiantde traducció i interpretació dela UAB i voluntària de la FAS.Va fer un camp de treball aMascara durant la setmanasanta. “Érem un grup moltdiferent, quant a personalitat,edat, formació (hi havia estu-diants de periodisme, inferme-ria i enginyeria) i origen.

El camp de treball va seruna experiència molt intensa,perquè estàvem sempre ambel grup, amb les 17 persones.

Teníem moltes ganes detreballar, de treballar dur, peròno vam fer tantes coses comesperàvem. La nostra funcióera millorar i promocionar elbosc, que s’havia anat aban-donant a causa del conflicteterrorista. Vam plantar arbres,vam fer murs de contenciócontra l’erosió de la terra, unherbari perquè la poblacióconegués la seva pròpia vege-tació...

Potser el que més ens vaomplir va ser el tracte amb lagent del poble i amb l’associa-ció de dones. Vam conèixerdones fortes, amb titulació uni-versitària, molt implicades ambel seu poble i amb la promocióde la dona rural. A més, elsnois i noies del poble ensacompanyaven pertot arreuamb la seva música.

Després del camp de tre-ball, seguim en contacte ambla gent del poble d’Algèria iamb la resta de companys delgrup a través d’Internet. Escrea un vincle. Per exàmens iper la vida professional decadascú serà difícil de mante-nir-lo, però espero que duri.

El proper projecte que tincen ment serà fer un camp detreball a Chiapas, en l’àmbit del’educació ambiental. El volun-tariat és així, t’aporta tant queen vols més i més.

No seré original però sí sin-cera: recomano l’experiènciaperquè t’enriqueix moltíssim.És un remei contra la incom-prensió de l’altre”.

Al bosc de Mascara

El Programa AlgèriaUniversitats en xifres

36 institucions d’educaciósuperior cooperen conjunta-ment.4 estats implicats: Espanya,Algèria, Andorra i França.Més de 15 accions de for-mació, recerca i sensibi-lització en actiu. Més de 50 investigadors,docents i personal d'admi-nistració i serveis treballant.Més de 200 estudiants par-ticipen al programa.

El Programa AlgèriaUniversitats (PAU)

Camp de treball d’arqueologia

Octubre 2010 Empenta! 11

FOTOVOLUNTA

Exposició itinerant del voluntariat

La Marta, la Maria, enGuillem, l’Aura, en Tomàs... ifins a 181 estudiants de laUAB, han estat voluntaris dela FAS durant el curs 2009-2010. Cadascun d’ells vaescollir formar part d’un pro-grama de voluntariat: del de

Justícia, del de Salut, delSociosanitari... Per què vanacabar sent protagonistesd’aquesta foto? Què els va dura fer-se voluntaris? Què enpensen del seu entorn i de lesdesigualtats socials? Per quèvan escollir un programa i no

un altre? Què els motiva avoler repetir l’any vinent?

Amb la idea de respondre aaquestes preguntes id’apropar la seva realitat atota la comunitat universitàrianeix Fotovolunta, una exposi-ció itinerant per la UAB que

dóna a conèixer la tasca delsvoluntaris de la FAS de tot uncurs.

Fotovolunta és voluntariat,és compromís i és un pas permostrar que estudiants de laUAB promouen el canvi.Fotovolunta és la imatge i la

paraula dels voluntaris queamb la seva dedicació fancreure que un altre món éspossible.

Els voluntaris i voluntàriesuniversitaris viuen una expe-riència que els forma com apersones i, alhora, els preparaper al món professional. Elvoluntariat els permet conèi-xer altres realitats allunyadesde la seva, aprendre a ges-tionar les seves emocions enaltres contextos i desenvolu-par una actitud crítica enversles desigualtats.

El voluntariat de la FASactua contra les injustícies,col·labora amb col·lectius quees troben en risc d’exclusiósocial i participa en un pro-jecte comú, que és construiruna universitat més compro-mesa.

Els voluntaris del curs anterior durant l’Acte de cloenda

La clase (Entre les murs) trac-ta dels murs d’una aula, peròtambé dels murs entre profes-sors i alumnes, entre el que espot exigir a l’escola i el querealment pot aportar en laresolució dels conflictessocials.

Comença un nou curs enun institut de la perifèria deParís. François, professor queviu amb passió la seva feina,pretén introduir l’educació alsseus alumnes, però són els

alumnes, amb els seus proble-mes, conflictes i perspectivesdiferents, que s’acaben intro-duint en ell.

Aquesta classe és el centrede la història, però també hiapareixen les fustracions de laresta del professorat, de lesfamílies desestructurades i delmón que s’intueix fora delsmurs de l’escola. La classe és,per tant, un reflex de la socie-tat en què vivim.

El director Laurent Cantetfuig dels tòpics i de ferdemagògia de la situació.Basa l’acció de la pel·lícula enel llibre Entre les murs, escritper un professor de secundà-ria, i en la interpretació d’ado-lescents sense coneixementsd’actuació.

Avís per a navegants: lapel·lícula té un format properal docudrama i la història nopresenta un cicle narratiu clàs-sic d’introducció, nus i desen-

llaç. La clase no busca res-ponsables, no proposa gransfinals idealitzats ni miracles enel comportament dels alum-

nes gràcies a un professorenlluernador. És la realitat,amb tota la fustració i enriqui-ment que comporta.

La clase. Reflexionar sobre l’educació als instituts

EL MUR

Direcció: Laurent CantetNacionalitat: FrancesaAny: 2008Premis: Palma d’Or alFestival de CannesSinopsi: François, profes-sor de llengua d’un institutconflictiu de la perifèria deParís, s’enfronta a un noucurs.

La clase

Vols aprofundir més en eltema dels joves llatinoame-ricans?

Fruit d’una recerca enca-rregada per la Direcció deServeis de Prevenció del’Ajuntament de Barcelona,el llibre mostra des del puntde vista dels joves i delsinvestigadors socials elfenomen de les bandes llati-nes. Una mica de llum per aun fenomen ple d’ombres.

Jóvenes “latinos” enBarcelona: espacio

público y culturaurbana

Director: Carles FeixaAutor: Diversos autorsCiutat: BarcelonaEditorial: AnthroposAny: 2006

Setmana del 18 d’octubre:Facultat de Ciències de laComunicacióSetmana del 25 d’ocubre:Facultat de DretSetmana del 8 de novem-bre: Facultat de Traducció iInterpretació

Dates i facultats

Octubre 2010 Empenta!

12

Per què vas decidir estudiar magis-teri musical? Sempre he fet música, piano i clarinetal conservatori. La música és unaeina molt important d’integració iexpressió per a un discapacitat. Laveritat és que em feia por col·locar-me davant dels nens per la discapaci-tat, però vaig fer una substitució de laprofessora de clarinet i vaig veure queho podia fer. Vaig veure que allò m’a-gradava molt més que estar davantd’un ordinador de dilluns a divendresdurant vuit hores.

Què t’ha ofert el PIUNE per poderestudiar a la universitat? El PIUNE ofereix diferents recursossegons el grau de discapacitat. Emvan dir que demanés el que neces-sités i que ells m’ho proporcionarien.El meu problema és de mobilitat i, pera mi, les grans distàncies de la UABsón un repte, motiu pel qual em porta-ven en furgoneta. També van fer quel’autobús de Manresa parés davantde la Facultat d’Educació i van posara la meva disposició una banquetaper seure millor. Els primers dies d’u-niversitat l’acompanyament va serespecialment important, però amb elpas del temps vas guanyant autono-mia.

Quin tracte has rebut dels teuscompanys universitaris? No hi ha hagut cap rebuig directe perla discapacitat, però sí que he notatcom si faltés empatia, comprensió,com si es possessin una vena als ulls.A més, pensava que a la Facultatd’Educació hi hauria més sensibilitat,perquè són els futurs mestres quepotser tractaran amb alumnes ambnecessitats especials. De totes mane-res, també seria interessant entrevis-tar-los a ells per conèixer el seu puntde vista sobre la discapacitat.

I dels professors? El tracte amb el professorat ha anatsempre molt bé. L’educació que jovaig rebre a la dècada dels vuitanta

no tenia res a veure amb l’amplitud demires que m’he trobat aquí. De totesmaneres, seguia la carrera sense pro-blemes i només van haver d’adaptar-me l’assignatura d’educació física.

Penses que cada vegada arribaranmés alumnes amb algún tipus dediscapacitat a la universitat?N’estic convençuda. Les coses hanmillorat molt en els darrers anys,s’han creat lleis que ens tenen encompte i la discriminació positiva ensajuda a posar-nos al mateix nivell queels altres. Sempre que es doninbones eines a l’escola, aquestatendència anirà en augment.

Què diries a un alumne amb disca-pacitat que dubtés de venir a la uni-versitat? Les persones amb discapacitat noarriben a la universitat no tant perquèno tinguin els coneixements necessa-ris com perquè no se senten capaços.Per això, li diria que confiï sempre enles seves aptituds i capacitats. A més,aquí trobarà un suport quan ho neces-siti gràcies al PIUNE. Costarà, peròvaldrà la pena, i serà un ensenyamentper a la resta de persones de la uni-versitat.

Quina importància té l’escola en laintegració? Hi ha graus en què quasi és impossi-ble que la persona amb discapacitatestigui en una escola ordinària, peròhauria de ser el camí a seguir. Ésimportant que el nen amb necessitatsespecials tracti amb altres nens sensediscapacitat. Per fer això calen pro-fessors amb sensibilitat perquè elsnens creixin amb autoestima, satis-facció i capacitat per desenvolupar-se. A més, és molt important ser exi-gents amb aquest alumnat, perquè noes conformi amb la seva situació i

surti de l’autocompassió i de ladependència dels altres.

Què aporten aquests alumnes a laresta?Dependrà de la persona però, engeneral, crec que les persones ambdiscapacitat fan visible l’esperit desuperació. Les persones amb unasituació similar a la meva estem acos-tumades al fet que si piques i piques,potser no avui però sí demà, acabaràcaient la paret.

Creus que cada cop s’educa mésen la diversitat? L’educació ensenya la tolerància, queestà molt bé, però faria falta un graumés. No es tracta només que accep-tin que hi ets sinó que s’impliquin d’al-guna manera i que entenguin lesteves necessitats.

Quina importància té la família?El paper de la família és important perdir-te que vals, que pots tirar enda-vant; també per donar la cara per tuquan ets petit. És important que hisiguin, però alhora cal que deixin quedesenvolupis la teva autonomia.

Sents que t’has hagut de fer valermés per la teva discapacitat?Totalment. Les persones amb unasituació similar a la meva sempre hemhagut de demostrar més coses per ladiscapacitat. En segons quinsmoments, has de treure el caràcterper demostrar que tu també ets vàli-da. En el cas de l’acondroplàsia,tenim la llosa de segles de la gracie-ta, del bufó... i això costa de canviar.A més, aquesta demostració contínuaté la contrapartida que la gent acabicreient que sempre estàs defensant-te i de mal humor.

Trobes que encara hi ha prejudicissobre les persones amb discapaci-tat?Sí, i això es nota, per exemple, en elmón laboral. Moltes vegades he inten-tat canviar de feina però mai m’hantrucat. No es tracta que et facin elfavor per llàstima, sinó que no et dei-xin fora per la discapacitat. També esnota en els missatges dels mitjans decomunicació. Som en una societatque viu molt en la bellesa i les perso-nes amb discapacitat no complimaquests patrons. Això fa que no apa-reguem a la televisió, per exemple.No se’ns fa visibles i, així, no podemtenir una imatge normalitzada.

Com creus que serà el teu futurprofesional com a mestra? Sé que el món laboral és difícil, peròsi penso en el pràcticum sóc optimis-ta. Els nens pregunten, tenen curiosi-tat. “Que no vas menjar quan erespetita?”. Però l’últim dia tots t’abraceni tots t’estimen i ploren. Un cop tren-cada la barrera, ets com qualsevolaltra.

“Les persones amb discapacitatfan visible l’esperit de superació”

Va treballar durant 18 anysd’auxiliar administrativa i als 33va decidir anar, per fi, a la uni-versitat a estudiar magisterimusical.

Mar Garriga

«En alguns moments hasde treure el caràcter per

demostrar validesa»

«Gràcies a l’escola inclu-siva arribaran més alum-nes amb discapacitat»

L’acondroplàsia és una malaltiagenètica que afecta a un de cada25.000 nens i la principal causa d’hi-pocreixement. Les persones ambaquesta discapacitat presentenextremitats curtes respecte el tronc,el cap més gran que el normal i elrelleu frontal molt visible a la cara. Gràcies als avenços mèdics, hi haoperacions d’allargament dels ossosper poder guanyar 30 cms més,però és un procés llarg -de més de 5anys- i dolorós. Interruptors, fontspúbliques, portes, cabines, armaris,

lavabos, la barra del bar... molts ele-ments quotidians es troben lluny pera les persones amb acondroplàsia.A més, tenen la càrrega de seglesd’imatge de circ i burla.

Per a la Mar, la solució no és tanoperar-se com canviar la visió de lasocietat perquè tenir una talla baixano impedeixi estar bé amb unmateix.

“Faig un metre i vint-i-sis centíme-tres, però tinc una autoestima d'unmetre noranta”, responia la Mar enuna entrevista al diari El Pou.

L’acrondoplàsia

L’ENTREVISTA

La Mar somriu davant de l’Espai Solidari de la FAS