Parlem de l’FPC amb Pere Botella

Re

vis

ta in

tern

a d

el C

ol·l

ec

tiu

de

la F

un

da

ció

Po

litè

cn

ica

de

Ca

talu

ny

a. J

ulio

l 20

11. N

úm

ero

5

La consolidació del Pla Estratègic de la Fundació

Serveis Generals:un equip imprescindible!

Catedràtic del Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC

01.indd 1 19/07/11 16:50

03 EditorialComunicació i treball en equip, per Joaquim Olivé, Director de la Fundació

04 Coses que passenL’actualitat de la Fundació

06 ComunitatServeis Generals: un equip essencial per al bon funcionament de l’FPC

11 AltaveuAgenda d’activitats de Barcelona i Terrassa

12 En clau tecnològicaGeoposicionament

14 Entre nosaltresEl Pla Estratègic es materialitza en la realitat del dia a dia

16 De tu a tuPere Botella, Catedràtic del Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC

20 Cara a caraAnnabel Tarancon, Tècnica de Formació a Solucions Individuals, enfront de Sandra Pérez, Tècnica de Formació a Solucions Corporatives

23 NaturalmentDiversió i sostenibilitat

24 Ens apropem a...Joan Pérez Pastor, Gerent de Comptes de l’FPC

sumariEmotiva’t, la revista dels treballadors del Col·lectiu de la Fundació Politècnica de Catalunya

DireccióIgnasi del RíoCoordinació FPCErika LópezHan col·laboratMarta Sagristà, Mariel Koerhuis, Juan Montoya, Pere Botella, Annabel Tarancon, Sandra Pérez i Joan Pérez Pastor

Disseny i realització: BPMO EdigrupGuitard 43, 1a planta 08014 Barcelona Tel.: 93 363 78 40Fax: 93 410 84 15www.bpmoedigrup.com

Coordinació editorialToni PonceDirecció creativaPaula Mastrángelo Direcció d’artRosa BaldrichMaquetacióBernat MajoralCoordinació lingüísticaRaúl PelegrínCoordinació de fotografiaCarlota PratsProduccióCristina Prats

1602-03.indd 2 19/07/11 18:23

Sentir-se part d’un projecte és una tasca molt encoratjadora. Quan es va presentar per primera vegada el Pla Estratègic de l’FPC, el col·lectiu de treballadors de la Fundació vam entrar en contacte amb un projecte de futur complet i complex, però amb moltes possibilitats i que demanava la col·laboració de tots. Ara, a poc a poc, anem coneixent els avantatges que suposa tenir aquest full de ruta gràcies a la comunicació que es fa a través de reunions formatives, sessions divulgatives amb torn de preguntes o difusió dels valors a la intranet, per citar-ne alguns exemples. Amb aquesta campanya de difu-sió, podem interioritzar-lo i fer-lo nostre.

Un dels punts forts en què el Pla Estratègic posa l’accent és en el de la comunicació. Però no la comunicació entesa tan sols com a difusió de les accions del Pla, com hem comentat abans, sinó la comunicació com una eina del dia a dia dels treballadors: per conèixer el talent de les persones, per incrementar la cohesió del grup, per materialitzar la transversalitat del coneixement i potenciar les sinergies entre diferents visions i departa-ments. En definitiva, es vol aconseguir una fluïdesa en les relacions entre els treballadors que faci del nostre un autèntic col·lectiu. La comunicació és, en tots els seus vessants, la base del treball en equip que el Pla Estratègic necessita per materialitzar-se.

I com la comunicació i el treball en equip són també qualitats d’aquesta revista, en aquest número podreu conèixer la feina del Departament de Serveis Generals, impres-cindible per al bon funcionament de la Fundació. També parlarem amb Pere Botella, Catedràtic del Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC, que va estar present als orígens de l’FPC. També ens aproparem als perfils de Joan Pérez Pastor, Gerent de Comptes de l’FPC, Annabel Tarancon, Tècnica de Formació a Solucions Individuals, i Sandra Pérez, Tècnica de Formació de Solucions Corporatives.

Us desitgem que passeu un bon estiu!

Comunicació i treball en equip

Joaquim Olivé Director de l’FPC

20 24

02-03.indd 3 19/07/11 18:24

Antoni Giró, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, va presidir la vet-llada en la qual es van entregar els guardons a les dones premiades i va incidir en la idea que Dona Tech és “un projecte necessari, perquè cal fer visibles les dones que desenvolupen feines científiques i tecnològiques”. L’acte també va comptar amb la presència dels membres del jurat del guardó, com Joaquim Olivé, director de la UPC School of Professional & Executive Development, i Marisol Marqués, vicerectora de Relacions Institucionals de la UPC, que va anunciar: “Crearem una oficina, la Unitat d’Igualtat, perquè des del Consell de Direcció volem fomentar la temàtica de gènere”. I assegurava: “La universitat necessita el talent femení, i hem de tractar de no perdre’l”.Per la seva banda, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, va oferir dades estadístiques de Catalunya que mostren que l’any 2009 les dones suposaven el 61% de les persones llicenciades en estudis universitaris però que, malgrat això, no arribaven al 30% de les matrícules dels estudis de batxillerat científic o tecnològic.

El passat 16 de juny de 2011 es van lliurar els premis Dona Tech XXI i Futura Dona Tech XXI, dos guardons de la UPC School que reconeixen la tasca d’aquelles dones que des-taquen tant per la seva trajectòria i excel·lència com per les perspectives de construir-se una carrera d’èxit en els àmbits politècnics.

TalenT femení als premis Dona Tech XXi

Coses que passen04

El treball de recerca LCD displays performance com-parison by MTF measure-ment using the white noise stimulus method, desenvo-lupat per Carles Mitjà, del Laboratori de Qualitat de la Imatge del Centre de la Imat-ge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC, i Jaume Escofet, del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, va ser presentat el passat gener al prestigiós IS&T/SPIE Electronic Imaging Congress de San Francisco. El treball aplica mètodes i mesures estandarditzades per avaluar la qualitat d’imatge propor-cionada per pantalles de tecnologia LCD.

a l’is&T/spie elecTronic imaging congress De san francisco

D’esquerra a dreta: Antoni Giró, Marisol

Marqués, Montserrat Gatell,

Belén Alomar, Anna Llanes, Concepción

García, Ariadna Bartra, Joaquim Olivé i Mª Cinta

Pastor

CITM

La UPC School va allotjar una xerrada de Joan Majó en el marc de l’Executive MBI (Master in Business Innovation) on el tema central va ser el diagnòstic i les solucions creatives per a l’actual crisi econòmica. La conferència va analitzar de forma exhausti-va les causes, l’estat actual i les possibles vies de sortida de la recessió econòmica

espanyola. L’exministre d’Indústria i Energia durant el govern de Felipe González va destacar que la fi de la crisi no passa única-ment per adoptar “mesures de reactivació”, sinó per “reinventar-nos” creativament: “Un dels reptes principals és saber buscar filons d’ocupació, detectar demandes reals no cobertes”, va comentar.

reinvenTar-se, no recuperar-se

04-05.indd 4 19/07/11 16:57

KaThryn BesT i les claus Del Disseny creaTiu a l’empresa

05Coses que passen

Sota el nom “Creativity and Innovation Driving Business”, dintre del marc del postgrau en Design Management, el programa que ofereix la UPC School en col·laboració amb el Barcelona Centre de Disseny (BCD), la ponent va recalcar que el design thinking és una eina per estimular la innovació i crear valor a les organitzacions que l’utilitzen en els seus processos.

Casos d’èxITBest va parlar sobre la relació entre el disseny i la millora de l’eficiència de les empreses, i de quina manera aques-tes utilitzen estratègicament la innovació i la creativitat. “D’una banda, usen el design thinking en el desenvolu-pament de productes i serveis, però també en processos de gestió diària i, a més a més, en el desenvolupament creatiu de les companyies”. L’experta va citar empreses com General Electric, Philips Design, Sony, Procter & Gamble o Quicksilver com a exemple d’organitzacions que potencien la creativitat dels seus empleats i opten per introduir la innovació en els seus processos. La guru del disseny també va diferenciar entre pensament analític i pensament creatiu i va explicar les característiques de cadascun d’ells.

La conferència de Kathryn Best, experta en gestió del disseny, que va tenir lloc el passat gener, va ser tot un èxit d’assistència.

Kaoru menDe, a l’open TalenT amB lighTing Design

Al centre Foment de les Arts i del Disseny de Barcelona (FAD), el prestigiós Lighting Planner Karou Mende va impartir la con-ferència magistral Light & Shadow within Urban Landscape com a acte de cloenda del postgrau en Lighting Design que ofereix la UPC School of Professional & Executi-ve Development, amb la col·laboració de

Artemide. El propi Mende afirma que el seu objectiu és crear un elogi a l’ombra i la foscor.Va explicar que el seu treball se centra en les ombres i la foscor perquè són els elements que realment perceben els nostres ulls. “Nosaltres no veiem llum, veiem intensitats diferents d’ombres”, matisa el dissenyador.

04-05.indd 5 19/07/11 16:57

Comunitat06

Un equip essencial per al bon funcionament de l’FPC

Serveis Generals

La manera d’atendre les persones diu molt d’una organització. Per aquest motiu, l’equip del Departament de Serveis Generals sap que amb una bona organització i harmonia en l’equip pot garantir magnífics resultats a la Fundació.

06-11.indd 6 19/07/11 18:24

Comunitat 07

A la Fundació Politècnica de Catalunya, com a altres institucions, que tot funcioni a la perfecció forma part de la normalitat, però qui o quines són les persones que fan que tot estigui a punt? Doncs bé, aquest és el treball d’un departament que està al final del procés de l’Organització, un equip acostumat a treballar cara a cara amb el client, ja sigui intern o extern, i que sap que la seva feina sol ser una obvietat en moltes ocasions. Aquesta és la realitat quotidiana del Departament de Serveis Generals de l’FPC. Sempre estan al peu del canó, al servei del seu client quan aquest necessita qualsevol cosa, sigui del tipus que sigui. A més a més, com són al final de la majoria dels processos, tenen menys marge de maniobra per solucionar els problemes;

per aquest motiu, és molt important que l’equip s’organitzi a la perfecció.

ORGANITZACIÓPerò, com es planifica el departament? Doncs bé, l’estructura del seu organigra-ma es basa en una regla bàsica: tots fan de tot. Com és evident, hi ha gent més especialitzada en l’atenció a la gestió, altres en la compra, d’altres en l’orga-nització d’espais, en serveis, etc., però cada persona que forma l’equip, indepen-dentment del que faci normalment, ha de poder oferir qualsevol servei. Actualment, s’ha incorporat l’equip de re-cepció al Departament de Serveis Generals. La jornada de Serveis Generals comença amb l’obertura de l’edifici, a les set del matí, fins al seu tancament, a dos quarts d’onze

06-11.indd 7 19/07/11 18:24

“El que més m’agrada és el bon ambient que hi ha en general amb els companys, l’alumnat i els professors”.

Javier Morales BareaBarcelona

vanessa esteve JiMénezBarcelona

Manolo GarCía GordilloTerrassa

“M’agrada oferir assistència tècnica al plató, a classe o fora d’hores, i tot el relacionat amb l’equipament de fotografia, vídeo i àudio. Del meu equip destacaria la comunicació”.

“M’agrada treballar a la recepció, ja que em permet realitzar tasques diverses i, sobretot, tenir un tracte directe amb l’alumnat i el personal docent. Som un equip sempre disposat: can I help you?”.

Comunitat08

Juan montoya• “Coordinarserveisquerepresenten

una font d’informació valuosa per a l’Organització”

• “Gestionardisciplinesquesónnovesper a mi”

el qUe+

Juan montoya• “Elsnervisd’últimahoraquansucce-

eixen coses no planificades”

el qUe-

de la nit, i també fan la cobertura dels dissabtes. Juan Montoya, Cap del Depar-tament de Serveis Generals afirma: “La recepció és un punt de trobada de primeres impressions, en molts casos és la targeta de presentació de la institució. Per aquest impacte que té sobre el client, hem de parar especial atenció en com actuar en aquesta presa de contacte”, comenta.Una bona organització davant el client sem-pre dóna una bona imatge de la institució, la qual cosa ha influït en la importància d’aquest departament dins de la Funda-ció, que s’ha incrementat cada cop més. I, al seu temps, aquest “aporta de manera oportuna i eficient els serveis i tot tipus de material que necessita l’Organització”, afegeix Juan Montoya. El que fa que l’equip obtingui resultats tan eficients és la gran varietat de serveis que constitueixen el de-partament i la manera de treballar dels seus

membres, que neix de la idea que tots han de ser especialistes en moltes coses alhora.

UN EQUIP COMPLETL’equip està format per nou persones encarregades de realitzar tots els serveis que aporta el departament: sis treballen a la seu de Barcelona i dues a la de Terrassa, més el Cap de Departament, que està a cavall de les dues seus. Paral·lelament, hi ha més gent treballant per a l’Organització que es coordina des del departament, com pot ser el personal de neteja, de mante-niment, etcètera. Hi ha un gran nombre de persones que treballen per millorar el dia a dia dels centres i que, segons Juan Montoya, el Cap del Departament, “són persones que també formen part de l’Orga-nització, intentem que se sentin així, ja que la seva feina també és indispensable”. Per poder complir amb els objectius marcats i

06-11.indd 8 19/07/11 18:24

ton PaGan reiMatBarcelona

vanessa esteve JiMénezBarcelona

JUli sàenz MUñozBarcelona

“En general m’agrada el bon am-bient del departament. També em satisfà quan et demanen per una incidència en alguna aula i pots resoldre-la correctament”.

“Valoro la compenetració i la predisposició de tots els meus companys per fer les nostres tasques, així com el bon am-bient al departament”.

09Comunitat

JUan MontoYaCap del Departament de Serveis Generals

Quan vas arribar al departament?Fa més de nou anys aproximadament que vaig arribar al departament, gràcies a una oferta de treball per Internet que anava dirigida a la reestructuració i la recerca de processos i mecanismes per organitzar el Departament de Serveis Generals.

Com és el teu dia a dia?Les necessitats dels meus clients són les que marquen el meu dia a dia. Sempre ar-ribo molt d’hora al centre, ja que això em permet organitzar-me, encara que molts cops la meva planificació no té res a veure amb el que finalment acabo realitzant.

Què destacaries de la teva relació amb l’equip? L’amistat i la col·laboració fan que el meu treball de gestió sigui molt més fàcil. Són gent molt jove, polivalents, amb molts valors i tots ells utilitzen el lema hoy por ti, mañana por mí en la seva vida laboral. Estic molt content amb ells.

Quines són les teves aficions? Una cosa que m’apassiona és la munta-nya, el camp i l’aire lliure. Per això vaig es-tudiar Enginyeria Agrícola. Durant el meu temps d’esbarjo faig moltes activitats de muntanya com el tresc, la recol·lecció o la pesca, totes elles aficions que he heretat del meu pare.

la filosofia de la institució, el departament busca les sinergies a l’equip, és a dir, que es puguin fer diferents tasques alhora.L’entorn laboral és molt important quan es marquen uns objectius i es volen complir, i és aquí on s’accentua la importància del treball en equip. Els treballadors que el formen es podrien dividir en dos grups: els que porten molt de temps treballant a l’Organització i els que integren la recep-ció, que és un col·lectiu nou, una nova

06-11.indd 9 19/07/11 18:25

Comunitat10

andreU GarCía sánChezTerrassa

“El que més valoro és saber que formo part d’un equip de persones competents i involucrades en la seva feina i la comu-nicació, l’enteniment i la participació que ha fomentat el seu responsable”.

Mireia Ferro dUBrUlTerrassa

“El que més m’agrada de la meva feina és poder desenvolupar les meves tasques diàries en un ambient jove i creatiu. Del meu equip m’agrada l’ambient de col·laboració dels uns amb els altres”.

Jordi arnáiz velázqUezBarcelona

“És una feina molt activa i dinàmica, no estic tota l’estona assegut davant d’una pantalla fent el mateix. Vaig d’un costat a l’altre, fent coses diferents, fins al punt que sembla que estigui en diferents punts alhora. A banda d’això, per les tardes dono suport a Sistemes d’Informació”.

generació de poc més de tres anys, ja que abans els funcionaris de la Universitat Politècnica de Catalunya gestionaven el servei de recepció de la Fundació quan encara la seu estava integrada al Campus Nord de la UPC. Quan es busca un nou integrant per a l’equip no es mira un perfil específic, excep-te que sigui a recepció, on sí és determinant

gar-se d’aspectes més interns. Aquestes tasques internes estan relacionades amb el manteniment preventiu de l’edifici, el con-dicionament d’espais, la neteja genèrica, la planificació dels horaris per al proper curs, etcètera. Amb aquesta distribució de tasques segons el volum d’activitat de la Fundació poden aprofitar sempre els recursos al 100%.

La feina del Departament de Serveis Generals implica moltes hores d’esforç i d’organització durant la jornada. Com destaca Montoya: “Si no arribes a estar content i a gust amb la teva tasca, és im-possible afrontar el dia a dia”. Però l’equip de Serveis Generals s’implica, es motiva i ho donen tot per la seva feina, que acaba convertint-se en uns magnífics resultats i un tracte exemplar cap al client.

com ha de ser l’empleat. El requisit més important que es demana és que per treba-llar a Serveis Generals es tingui una actitud favorable a l’hora d’aprendre coses noves.

ACTIVITATS ESTACIONALSCom a equip són independents en relació amb altres departaments, encara que formen part de la mateixa àrea d’organit-

zació de l’empresa amb els departaments de Recursos Humans, Sistemes, Adminis-tració i Assessoria Jurídica. Si parlem del seu calendari en relació amb el funciona-ment de l’empresa, les seves activitats són estacionals i no lineals: hi ha mesos en què l’activitat acadèmica és més gran i el pes dels seus serveis de suport també i, al contrari, hi ha mesos en què l’activitat acadèmica baixa i aprofiten per encarre-

Una bona orGanització Davant eL cLient SemPre Dóna Una bona imatGe De La inStitUció, La qUaL coSa ha inFluït en la importància del departament dins de l’Fpc

06-11.indd 10 19/07/11 18:25

11

agenda

Exposició‘l’aiGUa’

Passejadesles FàBriqUes de PoBlenoU

Festival GreC Festival de BarCelona

Teatre‘MaGo ManU show’

FiraFira de Joves Creadors

Som davant d’una selecció de les millors fotografies que diversos fotògrafs de prestigi internacional han fet sobre l’aigua. L’ex-posició ens endinsa en aquest fascinant i fonamental element de la natura i descobreix detalls que aprofundeixen en el seu valor estètic i la seva relació amb les persones.

Passejades històrico-literàries per conèixer millor el passat del barri i amb referències literàries que ajuden a entendre aquesta part de Barcelona. Amb una durada de 3 hores, seran conduïdes per l’historiador Joan Car-les Luque (Arxiu Històric del Poblenou).

Aquesta35aedició,ambteatre,dansa,mú-sica i circ de la ciutat, es presenta enguany com el principal productor d’espectacles a Catalunya i tota una referència a nivell euro-peu. Més de 60 propostes pensades per a unpúblicdiversid’unaaltaqualitatescènicaper gaudir d’unes jornades d’estiu d’allò més culturals i entretingudes.

Mago Manu Show és un espectacle màgic i simpàticonelpúblicparticipaconstantmenten la funció i es converteix en el protago-nista de més d’un truc del mag. El millor de l’espectacle és la combinació perfecta de màgiaihumorquefaqueelpúblicassistentgaudeixi i que quedi bocabadat gràcies a la gran qualitat dels trucs de màgia.

Cada dilluns els dissenyadors joves de la ciutat exposen i donen a conèixer les seves creacionsd’unamaneraobertaalpúblic.Tothom que estigui interessat es pot apro-par fins als Jardins Clara Campoamor, al barri de les Corts, i aconseguir algun dels originals articles de roba, bijuteria, pintura, escultures, fotografies i artesania.

on: Centre Cultural Unnim Obra Socialadreça: Rambla Egara, 340tel.: 937 804 122Quan: del 22/09/2011 al 13/11/2011Preu: entrada gratuïta

on: Barcelona (consultar ubicació de cada espectacle)adreça web: grec.bcn.catQuan: del 17/06/2011 al 31/07/2011Preu: descomptes, abonaments i espectacles gratuïts (consultar a la pàgina web)

on: Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz adreça: c/ Joncar, 35tel.: 934 856 622Quan: 22/10/2011 a les 10.00 h Preu: gratuït

on: Jardins Clara Campoamoradreça: av. Diagonal, 615Quan: tots els dilluns de l’1/09/2011 al 30/11/2011Preu: gratuït

+ info:

+ info:

+ info:

+ info:

+ info:

altaveu

on: societat coral Els Amicsadreça: c/ del Pantà, 57tel.: 937 881 135Quan: 07/10/2011 a les 23.00 hPreu: 3,50 euros o 2,50 euros (socis); inclou cafè o infusió

06-11.indd 11 19/07/11 18:25

EN CLAU TECNOLÒGICA12

“Wherever you go...Geoposicionament

...whatever you do, I will be right here waiting for you...” cantava Richard Marx (no Bryan Adams) el 1989. La lletra de Right here waiting no podria ser més profètica: amb el geoposicionament, els serveis i les empreses t’acompanyen “a qualsevol lloc on vagis, en qualsevol cosa que facis...”.

Fa temps que aquesta tecnologia existeix, però no ha estat fins a l’auge de les xarxes socials que ha penetrat amb tanta força a la nostra quotidianitat. El geopo-sicionament fa referència als sistemes d’informació geogràfica que, gràcies a di-ferents eines, determinen la posició física on es realitza una acció o on es troba una persona, indret o cosa. El més conegut de tots és el GPS (sigles de Global Positio-ning System, sistema de posicionament global), que des de fa anys ens acom-panya als nostres vehicles per guiar-nos fins a la nostra destinació mitjançant els navegadors assistits. Desenvolupat originalment per l’exercit nord-americà, el seu ús s’ha popularitzat entre la resta de la població i a diferents serveis i empre-ses fins a arribar als mòbils, que, amb aquesta i altres tecnologies, han passat a anomenar-se smartphones. Precisament, és a la nova generació de telèfons mòbils

i a les xarxes socials on han esclatat les possibilitats que ofereix el geoposicio-nament: l’iPhone o Foursquare en són culpables del seu èxit, però quina utilitat té saber on es troben els seus usuaris?

GeomàrquetinGConnectar amb la gent, etiquetar con-tinguts i mapes, compartir comentaris i recomanacions, trobar indrets i mol-tes coses més són possibles gràcies a Internet i al geoposicionament. La part més tècnica es recolza en un conjunt de satèl·lits interconnectats que determinen les nostres coordenades, però són els usuaris els que posen l’accent humà i social als serveis de localització. Només cal un smartphone amb servei GPS (o un altre sistema, com el GSM) i Inter-net perquè detecti la nostra posició per després compartir-la amb altres internau-tes amb un gadget similar. Foursquare és la xarxa social de moda: si Facebook ens convida a contactar amb els amics i Twitter a informar del que estem fent, aquesta plataforma està interessada a sa-ber des d’on ho fem. D’aquesta manera, podem interactuar amb altres amics que estiguin a la vora, saber on van, a quins comerços entren, etc., però també podem rebre informació d’empreses que estan en el nostre radi més immediat i que ens ofereixen descomptes, ofertes especials o altres avantatges de fidelització.

Ja sigui gran o petita, qualsevol empresa pot fer accions de geomàrqueting des de Foursquare. Un exemple de multinacional és Starbucks, que als EUA fidelitza els clients que fan check-in (quan el sistema els detecta a la seva xarxa) als seus locals i que acumulen punts o reben regals per cada visita. L’exemple d’empresa petita seria Taxioviedo, que va engegar una campanya de descomptes des de Foursquare per als usuaris que demana-ven taxis a Astúries i feien un comentari a la xarxa: els bons resultats els van portar a tenir més de 3.000 contactes en poc temps i a rebre propostes de col·laboració per engegar iniciatives similars d’empre-ses d’arreu del món.

sobre viatGes i amorUn altre ús del geoposicionament és el d’etiquetar i personalitzar mapes i guies turístiques en línia. Sempre és d’agrair

CITA41.3947/2.133519.30 h

BANC39.002/1.99819.00 h

SUPERMERCAT38.902/2.92818.00 h

€

12-13.indd 12 21/07/11 13:07

El geoposicionament pot ser una eina que salva vi-des. En cas de necessitat, es poden monitorar els desplaçaments i la loca-lització de persones que requereixen una atenció especial, com persones grans o amb problemes de dependència o memò-ria, dones maltractades, treballadors en situació de risc, esportistes a l’aire lliure, infants, etc. Només cal que els vigilats duguin a sobre un mòbil o altre gadget especial connectat amb els seus supervisors perquè siguin localitzats.

www.foursquare.comwww.apple.com/es/iphonewww.tripadvisor.eswww.streetmatching.comwww.taxioviedo.comwww.maps.google.es

El passat maig, Apple es va veure envoltada per l’escàndol quan es va fer públic que l’iPhone guardava dades de geoposicio-nament dels usuaris a la memòria del telèfon sense el seu permís. L’empresa nord-ameri-cana va aclarir que es tractava d’un simple error, que no rebien feedback d’aquesta informació ni en feien ús comercial ni el dis-tribuïen a tercers, i se-guidament va distribuir una actualització per solucionar-ho. Malgrat aquesta rectificació, l’empresa de la poma va aixecar moltes sos-pites sobre les seves intencions. Una altra part negativa del geoposicionament és la facilitat amb què la nostra intimitat i pri-vacitat pot ser alterada o violada, no només per part d’empreses que facin accions de màrqueting molt agressives, sinó per l’ús delictiu que es pot dur a terme per per-sones no desitjables o delinqüents.

La p

ar

t p

os

itiv

a

aD

rEC

Es D

’iNtE

rÈs

EN CLAU TECNOLÒGICA 13

trobar consells d’altres viatgers que han estat al mateix indret i en la mateixa situ-ació: als mapes de Google Maps o webs com Trip Advisor milers de persones poden trobar indicacions d’altres usuaris per descobrir els racons més autèntics d’una destinació exòtica, on comprar artesania a bon preu, conèixer costums locals amb els quals no estan habituats o llegir qualificacions d’establiments hotelers i de restauració a les ciutats més cosmopolites. El geoposicionament també permet etiquetar fotografies amb les coordenades dels llocs exactes des d’on s’han pres per poder indexar-les automàticament i completar l’àlbum amb una informació exacta a plataformes com Picassa o Flickr.Si parlem del vessant més humà i social, el geoposicionament també permet connectar amb persones amb interessos similars o disposades a mantenir una relació d’amor, amistat o de plaer. Street-matching.com és l’aplicació que ajuda a posar en contacte persones anònimes que s’han creuat al carrer o han compartit petits moments quotidians i que no s’han atrevit a dir la primera paraula. Amb el geoposicionament, qui no troba què fer és perquè no vol!

ETS AQUÍ37.882/1.00817.45 h

La part NEgativa

€AMICS39.112/1.77821.45 h

12-13.indd 13 21/07/11 13:07

Ara fa dos anys, al primer número d’Emotiva’t, vam presentar les línies de treball del Pla Estratègic de l’FPC de la mà de Mariël Koerhuis. Ara el pla està desplegant les seves ales amb accions concretes que afecten tots els col·laboradors. Descobreix com avança i com, gràcies a ell, també participes en la construcció de la Fundació del futur!

Traçar el camí de la Fundació. Amb aquesta senzilla frase es podria resumir la intenció del Pla Estratègic que, a mitjans del 2009, va començar a orientar l’FPC. Però darrere d’aquest pla s’amagava una realitat més complexa, plena d’anàlisis, propostes i reptes que permetrien diri-gir-se amb èxit cap al futur. Ara, dos anys després, aquest pla no només és una realitat, sinó que ja afecta la quotidianitat de les nostres accions. Ara podem dir que estem fent drecera.Però com s’està fent camí? El Pla Es-tratègic desenvolupa una doble tasca alhora: posa en marxa les seves iniciati-ves però també les comunica a tots els col·laboradors de la Fundació perquè

Els 4 valors de l’FPC –l’eficàcia, la inno-vació, l’eficiència i la satisfacció– són els protagonistes de la campanya de difusió entre els col·laboradors de l’FPC. S’ha comunicat a través de mailing, personalit-zant la intranet i amb làmines col·locades al menjador per als treballadors. Amb un color i un logotip propi, cadascun d’aquests va-lors s’ha exemplificat amb casos d’èxit com els de Facebook o Cirque du Soleil i s’ha aprofundit en conceptes tan positius com el de capacitat, responsabilitat, automotivació, autogestió o sort, entre altres.

Ca

mp

an

ya

de

va

lor

s

• Consultori del Pla Estratègic: tots els di-marts de 10.30 a 11.30, la Unitat d’Estra-tègia habilita un espai de consulta directa.

Una altra acció comunicativa molt valora-da és el desenvolupament de campanyes amb els valors de l’FPC: les accions dutes a terme amb aquestes campanyes han aconseguit arribar al dia a dia de totes les persones que fan possible la Fundació. • Personalització de la intranet: amb

els colors i logos que representen les imatges que identifiquen els 4 valors de l’FPC, que són l’eficàcia, la innovació, l’eficiència i la satisfacció.

• Mailings: dissenyats amb plantilles pròpies per a cadascun dels valors an-teriors, amb continguts que expliquen

entre nosaltres14

coneguin de prop les seves mecàniques i les sentin com a seves. La comunicació es fa mitjançant: • Sessions plenàries: els passats 14

d’octubre de 2010 i 15 de febrer de 2011 es van fer unes sessions amb tots els col·laboradors on es va pre-sentar un balanç dels 2 anys anteriors i es van compartir els reptes de futur presents al pla.

• Sessions de grup reduïdes: totes les persones que hi van assistir van conèi-xer, de la mà de la responsable de la Unitat Estratègica, Mariël Koerhuis, el contingut del pla en petits grups on es podien resoldre dubtes concrets. Es van fer cinc sessions entre el març i el maig.

en la realitat del dia a dia

El Pla Estratègic es materialitza

14-15.indd 14 19/07/11 18:28

el seu significat, amb casos d’èxit que poden ser exemples per seguir, guies de comportament...

• Làmines al menjador: l’espai del men-jador dels treballadors del Tech Talent Center ha estat decorat amb 4 làmines que representen els 4 valors.

I com avança El Pla?Amb tot un futur per endavant per treba-llar és normal que l’FPC tingui entre mans l’execució de molts projectes ambiciosos.

A l’última revisió semestral del pla per part de la direcció, que va tenir lloc al gener d’aquest any, hi ha 31 projectes estratègics definits, dels quals:• 15 projectes estan en marxa i evolucio-

nen de manera satisfactòria.• 8 projectes han finalitzat al mes de juliol

de 2011.• 3 projectes han estat replanificats per

més endavant.• 4 projectes estan congelats provisional-

ment.• 1 projecte s’ha avançat.Entre alguns dels 8 projectes que han estat conclosos al mes de juliol podem destacar el de FPC Improvement Contest, el Model d’Equip Docent d’un Programa per l’UPC School o el Mapa d’Satkehol-ders de l’FPC, per citar-ne alguns. En descobrim les seves claus!

El PlA EstrAtègiC PosA En MArxA lEs sEvEs iniCiAtivEs PErò tAMbé lEs CoMuniCA

equ

ip d

oC

ent

‘sta

keh

old

ers

’

repte 3: vincular proveïdors de coneixement de referència

• Objectiu estratègic: optimitzar el Model d’Equip Docent de la UPC School.

• Objectiu del projecte: disseny del Model d’Equip Do-cent d’un programa de la UPC School, per identificar les funcions i la relació dels seus membres amb l’FPC.

• Gestors: Sole Garcia, Àngels Tejada i Elisabet Prieto, DOP; Ivan Chica, Pilar Mateu i Elisabet Rotllant, Dept. de Desenvolupament del Negoci; i Mariël Koerhuis, de la Unitat d’Estratègia.

• Desenvolupament: entre octubre del 2010 i abril del 2011 es van dur a terme les següents fases: Fase 1: pluja d’idees per compartir les primeres im-pressions i definir la dimensió del projecte. Fase 2: breu anàlisi de models de claustres existents. Fase 3: reflexió sobre possibles models. Fase 4: definició de funcions acadèmiques. Fase 5: descripció de perfils acadèmics requerits, segons els perfils definits.

• Metodologia: aquest projecte va ser reorientat al març del 2011 per centrar-lo en la definició de les funcions i perfils acadèmics necessaris. A partir d’aquí s’ha de treballar a fons la relació dels mem-bres de l’equip docent amb les diferents persones i departaments de la UPC School, i s’ha de decidir en quin moment, mitjançant quins canals i amb quins in-terlocutors de la institució es comuniquen. Aquestes decisions es prendran en el marc de la reflexió entorn del model de gestió de les solucions.

repte 6: oferir valor

• Objectiuestratègic:desenvolupar una proposta de valor per als stakeholders (grups d’interès) de l’FPC.

• Objectiudelprojecte:visualitzar els grups d’interès de l’FPC i establir una priorització entre ells per crear un pla d’actuació.

• Gestors: Mariël Koerhuis, de la Unitat d’Estratègia, amb la col·laboració de Meritxell Carrera i Elena So-ler, de Secretaria de Direcció, i Ismael Castiella, Dept. de Desenvolupament del Negoci.

• Desenvolupament: Fase 1: fer inventari d’stakeholders. Fase 2: catalogar i prioritzar segons les variables. Fase 3: visualització del mapa d’stakeholders.

• Metodologia: calia dissenyar una proposta de valor rellevant per als grups d’influència de l’FPC, per la qual cosa era important identificar-los, coneixe’n la importància, definir la relació que s’hi manté i la que seria desitjable tenir. En aquest repte entren en joc

els valors de la Fundació, els principis d’actuació que es volen mantenir en el desenvolupament

de l’actuació i la seva reputació. Per complir la visió és necessari desenvolupar de

manera favorable la reputació per facilitar l’activitat de l’FPC. Es va realitzar entre octubre del 2010 i maig del 2011.

entre nosaltres 15

14-15.indd 15 19/07/11 18:28

DE TU A TU16

16-19 DE TU.indd 16 19/07/11 18:29

Un

re

fe

re

nt

d

e f

or

ma

ció

UP

C S

ch

oo

l

Pe

re B

ote

lla é

s P

rofe

ss

or

i Ca

ted

ràti

c d

el

De

pa

rta

me

nt

d’E

ng

iny

eri

a d

e S

erv

eis

i S

iste

me

s

d’In

form

ac

ió d

e la

UP

C. P

res

en

t a

ls o

ríg

en

s d

el

qu

e a

ctu

alm

en

t é

s l’

FP

C, c

on

vers

em

so

bre

la s

eva

e

volu

ció

i s

ob

re e

ls r

ep

tes

qu

e h

a d

’afr

on

tar

la

Fu

nd

ac

ió d

e c

ara

al f

utu

r.

DE TU A TU 17

Una

rel

ació

de

tota

la v

ida.

Per

e B

otel

la

va e

stud

iar

Eng

inye

ria In

dus

tria

l a la

UP

C;

per

tan

t, la

sev

a vi

ncul

ació

am

b la

uni

ver-

sita

t i a

mb

la n

ostr

a Fu

ndac

ió c

omen

ça fa

m

olts

any

s. E

n ac

abar

la c

arre

ra, v

a es

tar

treb

alla

nt u

n te

mp

s en

l’àm

bit

de

l’Ad

min

is-

trac

ió p

úblic

a, p

erò

des

pré

s es

va

pos

ar e

n m

arxa

el C

entr

e d

e C

àlcu

l de

la U

PC

, que

lla

vors

es

dei

a U

PB

(Uni

vers

itat

Pol

itècn

ica

de

Bar

celo

na),

on e

s va

inco

rpor

ar c

om a

an

alis

ta in

form

àtic

. Des

que

es

va c

rear

la

Facu

ltat

d’In

form

àtic

a ha

est

at t

reb

alla

nt

com

a p

rofe

ssor

, va

obte

nir

el d

octo

rat

en

info

rmàt

ica,

fins

a a

rrib

ar, fi

nalm

ent,

a la

cà

ted

ra a

ctua

l.

16-19 DE TU.indd 17 19/07/11 18:29

DE TU A TU18

Qui

na é

s la

sev

a re

laci

ó

amb

l’FP

C-U

PC

Sch

oo

l?

Qua

n va

co

men

çar

i co

m?

Don

cs d

es q

ue e

s va

cre

ar. L

’any

198

9 va

ig a

rren

car

un m

àste

r en

Eng

inye

ria

en S

oftw

are

a l’I

CT.

Lla

vors

s’h

i fei

en s

is

màs

ters

i en

s va

n d

eman

ar a

ls p

rofe

ssor

s d

irect

ors

si e

star

íem

d’a

cord

a p

orta

r-lo

s a

la F

und

ació

en

el m

omen

t d

e la

sev

a cr

eaci

ó. V

a se

r ai

xí c

om e

l màs

ter

en

Eng

inye

ria e

n S

oftw

are

va s

er u

n d

els

prim

ers

que

es

van

imp

lant

ar a

la F

un-

dac

ió. A

que

st m

àste

r ha

dur

at 2

0 an

ys, i

ar

a té

con

tinuï

tat

amb

el m

àste

r IT

Pro

ject

M

anag

emen

t, m

és o

rient

at a

form

ació

ex

ecut

iva.

Sóc

, i s

emp

re h

e es

tat,

un

del

s p

rofe

ssor

s q

ue c

reu

que

, a p

art

de

la fe

ina

norm

al d

e d

ocèn

cia

i rec

erca

, és

mol

t im

por

tant

la t

asca

de

fer

form

ació

co

ntín

ua d

e ca

ra a

ls p

rofe

ssio

nals

. Sem

-p

re h

o he

cre

gut

i sem

pre

ho

he fe

t: h

e es

tat

vinc

ulat

a a

que

st à

mb

it i h

e p

orta

t aq

uest

màs

ter

des

de

l’any

89,

dur

ant

due

s d

ècad

es. Q

uan

rece

ntm

ent

es v

a cr

ear

la U

PC

Sch

ool t

amb

é es

va

crea

r la

fig

ura

del

Dire

ctor

Aca

dèm

ic d

’Àre

a. E

m

van

pro

pos

ar p

er s

er D

irect

or A

cad

èmic

d

e l’À

rea

de

Tecn

olog

ies

de

la In

form

ació

i ai

xò é

s el

que

est

ic fe

nt a

quí

. Per

ò aq

ues-

ta é

s un

a ac

tivita

t ad

dic

iona

l a la

que

faig

no

rmal

men

t. J

o no

tin

c d

esp

atx

aquí

(al

Tech

Tal

ent

Cen

ter)

, el m

eu e

stà

a l’a

ltra

pun

ta d

e B

arce

lona

, al C

amp

us N

ord

, p

erò

inte

nto

com

pag

inar

las

due

s ta

sque

s d

e la

mill

or m

aner

a p

ossi

ble

.

Grà

cies

a la

sev

a ex

per

iènc

ia,

com

val

ora

la t

raje

ctò

ria

de

l’FP

C?

La t

raje

ctò

ria

ha e

stat

bo

na,

per

ò a

mb

al

ts i

bai

xos.

Jo

vai

g s

er V

icep

resi

den

t d

e l’F

PC

des

del

199

8 fin

s al

200

2, e

ra

Vic

erec

tor

de

la U

PC

i un

a d

e la

s m

eves

fu

ncio

ns v

a se

r l’à

mb

it d

e la

Fo

rmac

ió

vega

des

tam

bé

gene

ren

situ

acio

ns m

olt

crea

tives

i la

gen

t les

ap

rofit

a p

er fo

r-m

ar-s

e, p

er p

rep

arar

-se,

i em

sem

bla

que

aq

uest

és

un fa

ctor

pos

itiu

per

a l’

FPC

.

Co

neix

el P

la E

stra

tèg

ic d

e l’F

PC

? Q

uina

és

la s

eva

op

inió

?E

l co

nec

forç

a b

é i e

sper

o q

ue la

líni

a q

ue h

a ad

qui

rit a

que

sta

esco

la p

erm

eti

que

, am

b e

ls a

nys,

per

als

eng

inye

rs i

arq

uite

ctes

el s

eu r

efer

ent

de

form

ació

p

ost

gra

dua

da,

pro

fess

iona

l i e

xecu

tiva

sig

ui a

que

sta

casa

.

Què

des

taca

ria

de

la r

elac

ió

amb

el m

ón

de

l’em

pre

sa?

Qua

n es

pla

ntej

a la

qüe

stió

de

les

rela

cion

s en

tre

la u

nive

rsita

t i l

’em

pre

-sa

com

una

cos

a d

ifíci

l, no

saltr

es r

iem

, p

erq

uè, d

e fe

t, e

l 25%

del

pre

ssup

ost

de

la U

PC

pro

vé d

e le

s re

laci

ons

i pro

ject

es

d’e

mp

resa

, el q

ue c

onst

ata

una

rela

ció

mol

t na

tura

l en

el m

ón d

e l’e

ngin

yeria

. A

que

sta

dis

cip

lina

inte

nta

reso

ldre

els

p

rob

lem

es d

e la

soc

ieta

t en

mat

èria

d

’eq

uip

amen

ts i

tecn

olog

ia i

duu

a t

erm

e p

roje

ctes

per

ava

nçar

cap

a u

na s

ocie

tat

mill

or; p

er t

ant,

la v

ocac

ió g

lob

al d

e la

U

PC

est

à cl

aram

ent

orie

ntad

a ca

p a

les

emp

rese

s. A

ixò

no v

ol d

ir q

ue t

ots

els

pro

fess

ors

estig

uin

d’a

cord

, per

ò jo

sí

que

sóc

del

s q

ue a

ixí h

o cr

eu. H

e in

tent

at

man

teni

r al

llar

g d

e to

ta la

mev

a tr

ajec

tò-

ria a

la U

PC

un

vinc

le m

olt

estr

et a

mb

el

món

de

l’em

pre

sa.

Des

del

mó

n d

e l’e

mp

resa

, cre

us

que

s’e

stà

do

nant

sup

ort

a la

inno

va-

ció

a la

uni

vers

itat

?Jo

cre

c q

ue l’

emp

resa

val

ora

mol

t la

fo

rmac

ió q

ue d

onem

. Els

em

pre

saris

en

s d

iuen

que

est

an m

olt

satis

fets

, el

feed

bac

k és

mol

t p

ositi

u en

aq

uest

sen

tit,

tot

i que

no

som

el S

ilico

n Va

lley.

Més

o

men

ys a

quí

es

va a

vanç

ant

i cad

a ve

gad

a m

és, p

erò

qua

n es

tic a

Cal

ifòrn

ia v

eig

com

func

iona

i ja

m’a

grad

aria

que

aix

ò fu

ncio

nés

com

allà

. Allà

la fr

onte

ra e

ntre

un

iver

sita

t i e

mp

resa

est

à ab

solu

tam

ent

dilu

ïda,

no

se s

ap q

uan

com

ença

una

i q

uan

acab

a l’a

ltra.

Ara

aq

uí e

s co

men

ça

a d

onar

un

mod

el d

’em

pre

ses

inno

vad

o-

L’APUNT

QU

è Li

fA

LTA

A

BA

rc

eLo

NA

Per

s

er U

N P

UN

T d

e r

efer

è Nc

iA s

i No

m

UN

diA

L, s

í A L

’es

-TA

T es

PA

Ny

oL?

Jo d

iria

que

hem

de

fer

fora

la b

uroc

ràci

a. A

ls

Est

ats

Uni

ts p

ots

mun

tar

una

emp

resa

en

mitj

a ho

ra i

aquí

és

dem

enci

al

la b

uroc

ràci

a q

ue t

enim

. A

Cat

alun

ya s

emb

la q

ue

hi u

n an

tiam

eric

anis

me

arre

lat,

per

ò se

gura

men

t és

per

què

no

hem

ana

t al

là i

no e

ls c

onei

xem

. A

Sili

con

Valle

y hi

ha

una

gran

faci

litat

per

cre

ar

emp

rese

s, u

na e

nor-

me

vinc

ulac

ió e

ntre

la

univ

ersi

tat

i l’e

mp

resa

i,

sob

reto

t, m

olts

din

ers

per

im

por

tar

tale

nt, i

din

ers

és e

l que

ens

falta

aq

uí,

tale

nt e

n te

nim

i m

olt.

“LE

S C

rIS

IS t

am

Bé

GE

nE

rE

n S

ItU

aC

Ion

S

C

rE

at

IvE

S I

La

GE

nt

LE

S a

Pr

oF

Ita

PE

r

Fo

rm

ar

-SE

, PE

r P

rE

Pa

ra

r-S

E,

é

S U

n F

aC

to

r P

oS

ItIU

PE

r a

L’F

PC

”

16-19 DE TU.indd 18 19/07/11 18:29

DE TU A TU 19

Per

man

ent.

Per

est

atut

, el

Vic

erec

tor

que

s’o

cup

ava

de

la F

orm

ació

Per

-m

anen

t er

a ta

mb

é el

Vic

epre

sid

ent

de

la F

und

ació

. Ll

avo

rs la

pre

sid

ènci

a l’o

cup

ava

Mer

cè S

ala,

mal

aura

dam

ent

des

apar

egud

a. E

m v

a ag

rad

ar m

olt

treb

alla

r am

b e

lla.

Des

pré

s, p

er d

ife-

rent

s fa

cto

rs,

la F

und

ació

va

pas

sar

per

m

om

ents

més

bai

xos.

Ara

jo c

rec

que

és

una

èp

oca

bo

na i,

des

del

pun

t d

e vi

sta

del

pla

ntej

amen

t, m

olt

bo

na,

per

d

efini

r la

UP

C S

cho

ol c

om

una

esc

ola

d

e fo

rmac

ió e

xecu

tiva

i pro

fess

iona

l. C

rec

que

la d

istà

ncia

de

la n

ova

seu

de

l’FP

C a

mb

el n

ucli

de

la u

nive

rsita

t, q

ue

està

a l’

altr

a b

and

a d

e B

arce

lona

, fa

que

el p

erso

nal d

e la

UP

C la

veg

i co

m

una

entit

at u

na m

ica

al m

arg

e, p

erò

els

es

tud

iant

s es

tan

cont

ents

i va

lore

n el

fe

t d

’est

ar a

quí

, al 2

2@. L

a p

art

men

ys

pos

itiva

és

la d

e la

cris

i en

la q

ual e

stem

im

mer

sos,

per

què

, és

clar

, aq

uest

a no

no

més

afe

cta

la U

PC

Sch

ool,

sinó

que

ens

af

ecta

a to

ts. N

o ob

stan

t aix

ò, le

s cr

isis

de

res,

cen

tres

de

rece

rca,

com

les

d’a

llà.

Inte

ntem

ana

r en

aq

uest

a lín

ia.

Qui

ns r

epte

s d

e fu

tur

ha d

’afr

ont

ar l’

FPC

?H

i ha

rep

tes

que

afe

cten

tan

t la

imat

ge

exte

rna

com

la im

atg

e in

tern

a. P

er u

na

ban

da,

ha

de

ser

un r

efer

ent

exte

rn, é

s a

dir,

les

emp

rese

s q

ue t

enen

eng

i-ny

ers

han

de

veur

e la

UP

C S

cho

ol c

om

el

seu

cen

tre

de

refe

rènc

ia d

e fo

rmac

ió

exec

utiv

a i p

rofe

ssio

nal.

Per

ò t

amb

é ha

de

ser

un r

efer

ent

a ni

vell

inte

rn,

per

què

la g

ent

mat

eixa

de

la U

PC

veu

d

e ve

gad

es la

UP

C S

cho

ol c

om

si e

sti -

gué

s al

mar

ge

i s’h

a d

e tr

ebal

lar

per

-q

uè h

i hag

i més

vis

ibili

tat.

L’a

ltre

rep

te

és a

cons

egui

r q

ue e

l sec

tor

de

les

tecn

olo

gie

s d

e la

info

rmac

ió s

igui

més

in

nova

do

r en

cara

, que

la r

elac

ió e

ntre

un

iver

sita

t i e

mp

resa

sig

ui m

és fl

uid

a,

fins

i to

t q

ue h

i hag

i una

co

mun

icac

ió

que

fac

i que

gen

t d

e la

uni

vers

itat

estig

ui t

amb

é en

em

pre

ses.

“S

emp

re m

’han

tra

ctat

mol

t b

é en

aq

uest

a ca

sa, h

i ha

gent

mol

t m

aca.

Inte

ntem

fe

r un

a fe

ina

de

par

lar

amb

les

emp

rese

s i,

a p

artir

d’a

quí

, int

enta

r d

isse

nyar

co

ntin

guts

, ent

enen

t la

UP

C e

n un

sen

tit a

mp

li, p

erq

uè n

o és

nom

és e

ls q

ue h

i tre

-b

alle

m, s

inó

tam

bé

tota

la g

ent

que

hem

form

at, e

ls q

ue v

an s

er a

lum

nes.

Pot

ser

no s

om C

amb

ridge

, per

ò m

arq

uem

el n

ostr

e p

rop

i est

il. P

er e

xem

ple

, en

el m

àste

r q

ue d

irige

ixo,

la m

ajor

ia d

els

pro

fess

ors

no s

ón d

e la

UP

C, s

ón g

ent

d’e

mp

rese

s tit

ulad

a a

la U

PC

, i t

enir

aque

sta

fort

a vi

ncul

ació

am

b e

l sec

tor

emp

resa

rial é

s un

va

lor

afeg

it q

ue c

al d

esta

car”

.

est

ab

lir

el

vin

cle

16-19 DE TU.indd 19 19/07/11 18:30

Individual o corporatiu?

CARA A CARA20

Annabel Tarancon és Tècnica de Formació a Solucions Individuals, una feina relacionada amb la gestió de cursos oberts al públic en general. D’altra banda, Sandra Pérez és Tècnica de Formació a Solucions Corporatives i es dedica a gestionar cursos ja venuts i dissenyats expressament per a empreses. Ens van explicar les seves experiències i van trobar que, malgrat les diferències inicials, els seus mètodes de treball no són tan diferents!

ella treballa amb empreses, llavors el paquet és tancat. S. P.: En corporatiu has de tenir un tracte més concret amb l’empresa, el segui-ment de l’alumnat és més específic, depèn de cada empresa… No és un progra-ma que es fa i al qual la gent s’apunta, sinó que nosaltres ho fem per a treballadors concrets d’una empresa. Aquí pot haver-hi una mica de variabilitat, però en les

tasques diàries la nostra feina és molt similar. Ens podríeu dir més diferències? A. T.: En el meu cas, els grups que participen ja vé-nen predeterminats, en canvi al seu els alumnes es van apuntant individualment. En corporatiu hi ha un Gerent de Comptes que va a l’empre-sa, parla amb ells i arriba a un acord, i a partir d’aquí es dissenya el curs. És a dir, no hi ha una programació.S. P.: En el nostre cas sí que hi ha programació:

Des de quan treballeu en els vostres departaments? S. P.: He anat canviant de departament, però en l’àm-bit corporatiu porto quatre anys. A. T.: Jo porto vuit a la Fundació, però en el Depar-tament d’Operacions, que abans era Departament de Programes, cinc. Creieu que el vostre perfil és el més adequat per a la tasca que feu o us heu anat formant a poc a poc? S. P.: Sóc pedagoga i sí que, en principi, seria el perfil adequat, però jo crec que en realitat vas aprenent dia a dia, perquè, com hi ha hagut tants canvis, t’has d’anar adaptant. A. T.: Jo vinc d’una altra branca que no té res a veure amb la pedagogia, però m’agradava molt el tema i vaig anar aprenent a poc a poc. És una feina que impli-ca aprendre del dia a dia, de cada tipus de curs. Intercanviaríeu els papers? A. T: En principi les tasques que fem són més o menys les mateixes, el que canvia és que els seus clients són diferents dels meus, perquè

primer es dissenya el curs i després es ven. Però les necessitats de cada client són diferents en els dos casos? S. P.: En corporatiu es fan formacions molt adreçades a les necessitats de l’em-presa: potser una empresa vol potenciar un punt clau dels seus treballadors i ho fa amb una formació. Aquesta pot ser en part una formació

que es fa en obert, i després una altra part pot implicar habilitats o altres temes que li puguin interessar a l’empresa, llavors no té per què ser un programa complet. Ens adaptem a les seves necessitats, incor-porem professorat que són treballadors de la mateixa empresa, perquè s’ajusti a la realitat de la pròpia companyia. Hi ha alumnes d’empreses que han fet cur-sos en obert aquí i després formació pròpia de l’empre-sa que també l’han fet amb nosaltres. Ens adaptem al

“lES TASquES quE FEm Són méS o mEnyS lES mATEIxES, El quE CAnvIA éS quE ElS SEuS ClIEnTS Són DIFErEnTS AlS mEuS”

20-24.indd 20 19/07/11 18:42

CARA A CARA 21

client quant a grups, horaris, etcètera, mentre que en el cas de l’Annabel, tenen programes marcats, amb uns horaris fixos. Es podrien diluir les barreres entre tots dos departaments i que no hi hagués necessitat de fer programes per separat? S. P.: No, jo crec que sem-pre hi haurà una diferència. Una empresa sempre mira abans la formació per als seus empleats. La realitat de cada empresa és molt concreta i la majoria dels seus treballadors ja tenen

una formació prèvia i només volen potenciar una habilitat o aspecte determinat. Segu-rament ja han fet un màster o un postgrau; per tant, la formació és molt més específica. Què pesa més a l’hora de triar un programa: les aspiracions personals o el que es demana a l’entorn laboral? A. T.: L’entorn laboral.

I quin client és més exigent? A. T.: Els dos per igual. En el nostre cas, com es tracta

d’un grup molt variat a cada curs/classe, sempre estan els “caps” del grup que, si veuen que alguna cosa no els interessa al programa, poden posar a tota la clas-se en contra (riu). Quines estratègies seguiu durant el curs? A. T.: Anem passant enquestes de valoració de professors o d’assignatures i, si hi ha alguna queixa, es donen solucions. S. P.: Sí, fem enquestes i si cal fer algun canvi es fa sobre la marxa. L’estratègia està molt acotada a les necessitats del client, però si cal modificar alguna cosa es fa, és la base perquè el programa funcioni. Hem de satisfer les necessitats de l’empresa.

EN P

OS

ITIU

I EN

NEG

ATI

U A. T.: Jo destaco el contacte amb els pro-fessors i els alumnes. El que no m’agrada és quan tens algun alumne enfadat i no depèn de tu. S. P.: En el nostre cas és el client, l’empresa, el que té més força en aquest aspecte per queixar-se, i clar que és dur. No obstant això, el tracte amb l’alumnat és en general

molt agraït, la gent és molt amable i no tens problemes, però pot sorgir algú que vulgui crear debat. Si algun alumne té alguna dificultat, li facilitem la informació, s’intenta que tinguin el màxim de facilitats. Però si no vénen, no podem fer la classe individual per a ell solament.

Annabel TaranconSandra Pérez

20-24.indd 21 19/07/11 18:42

Quins reptes heu superat aquests anys? S. P.: Suposo que l’adapta-ció a l’Espai Europeu és el que més ens ha afectat. A nivell de formació, cada curs ha d’estar adaptat, però si fem seminaris o cursos més curts no fa falta que ho estiguin. A. T.: En el nostre cas tam-bé, en temes de metodolo-gia, hores de classe, canvis de calendari… Quins són els vostres reptes a curt termini? S. P: Cada vegada hi ha més reptes. La feina és la mateixa, però hem de ser més exigents per donar més qualitat als alumnes. És un treball continu, et vas adaptant i vas millorant a mida que treballes. Més o menys tendim cap a una formació en línia, que abans no es feia. De vegades és un suport més, perquè sempre hi ha una base presencial, però en funció de la temà-tica es necessitarà una part online perquè facilita el no haver de desplaçar-se. En el nostre cas ens podem adap-tar: si estan lluny i no volen venir aquí, és més fàcil que nosaltres enviem professors i materials. Per contra, uns altres prefereixen venir aquí, perquè surten de l’entorn laboral. A. T.: Nosaltres a individual el tema online està una mica apartat, només hi ha una assignatura que es fa així.

Malgrat les diferències laborals, personalment sembla que no n’hi hagi! S. P.: És que vam estar temps en el mateix depar-tament, però ara ja no. Hem treballat molt de temps juntes i ens coneixem de sempre, hi ha bona relació entre tots i si necessitem ajuda sempre acudim als altres. Jo crec que en cer-tes coses podem intercan-viar papers fàcilment. La base és la mateixa, el que ens diferencia només són matisos!

El client s’adapta i, encara que es tenen en compte les seves necessitats, les ex-pectatives dels alumnes has d’agafar-les en conjunt i si això ho adaptes al mètode online triga un temps. Si no hi ha una base darrere de gestió d’alumnes no donarà resultat, i tampoc tenim la plataforma adequada. Tenim un campus virtual on pengem el material, però no està condicionat perquè l’alumne segueixi un curs, unes classes. Però podria ser una alternativa de futur.

CARA A CARA22

“En CErTES CoSES PoDEm InTErCAnvIAr

PAPErS FÀCIlmEnT”

20-24.indd 22 19/07/11 18:42

NATURALMENT 23

Dos dels aspectes bàsics que s’han de tenir en compte a l’hora d’organitzar unes vacances sostenibles són la proximitat i el transport. No cal anar-se’n a l’altra punta del món per gaudir del temps lliure, hi ha un munt de llocs propers on fruir i relaxar-se de la mateixa manera. A més a més, s’ha de parar atenció al transport, ja que depenent del mitjà s’emetran més o menys gasos d’efecte hivernacle.

EL DELTA DE L’EBRESi vols gaudir de la Costa Daurada, de les seves platges i paisatges, passejar pel Parc Natural del Delta de l’Ebre o pel Parc Natural dels Ports de Tortosa-Bes-seit, entre altres atractius, una opció sos-tenible és instal·lar-se a l’Hotel Flamingo. Aquest allotjament de quatre estrelles és el primer a Espanya que funciona amb una instal·lació mixta d’energia solar i biomassa per eliminar les emissions de gasos nocius al fràgil medi natural que l’envolta. Situat a la població d’Ampolla (Tarragona), l’hotel proposa múltiples activitats que es poden fer tant a la mun-tanya com al mar, sempre respectant la bellesa natural de la qual és part.

SES ILLESSi el que vols és visitar les Illes Balears pots reservar allotjament en qualsevol hotel que la Xarxa d’Hotels Sostenibles de Balears t’ofereix. Aquesta és una organització sense afany de lucre, inte-grada per empreses del sector hoteler compromeses amb la protecció del medi ambient i que volen contribuir al desen-

volupament sostenible del turisme de la zona. D’aquesta manera pots gaudir d’un viatge a Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera i saber que la teva estada no és (tan) nociva per al medi ambient.

ARENA BLANCAUna altra opció que garanteix la diver-sió de tota la família en equilibri amb la natura és el càmping Arena Blanca. Situat a Benidorm (Alacant), és pioner en l’ús d’energies netes, no contaminants i respectuoses amb el medi ambient: per proveir tots el seus serveis utilitza l’energia renovable de la biomassa, que permet un balanç de 0 en l’aportació de CO2 a l’atmosfera.

la nova tendència en turisme és organitzar-se en harmonia amb les regions i paisatges, amb les seves peculiaritats i tradicions i, sobretot, respectant el medi ambient, per reduir la contaminació sobre els ecosistemes. Et suggerim tres destins per a l’estiu amb els quals podràs passar-t’ho bé mentre tens cura de la natura. Apunta’t al turisme sostenible!

Transportwww.ceroco2.org

El delta de l’Ebre i Ampollawww.hotelflamingo.cathttp://ebre.info/delta/index2.htmwww.ampolla.org

Les Illes Balearswww.xarxahotelsostenibles.comwww.illesbalears.eswww.e-propuestas.com

Arena Blancawww.camping-arenablanca.eswww.comunitatvalenciana.com

ENLL

AÇ

OS

D

’INTE

RÈS

DoS ASpECTES D’uNES vACANCES SoSTENIBLES SóN LA pRoxImITAT I EL TRANSpoRT

20-24.indd 23 19/07/11 18:43

JOAN PéREz PASTOR“En el món de la tecnologia és imprescindible estar al dia”

“Faig feina de despatx però també surto fora, que és el que més m’agrada, quan em sento més realitzat, perquè la part més emotiva de la meva feina és el con-tacte amb la gent i no la part administrativa que es fa a l‘oficina”, declara Joan Pérez, Gerent de Comptes de l’FPC, dins de Solucions Corporatives. La seva tasca és crear sinergies, com els recents convenis de col·laboració amb Wacom i la Fundació Joan Miró, per citar alguns exemples. “Parlo amb els alumnes, sóc el seu pont cap al món laboral, i també parlo amb les empreses”, assegura sobre el seu dia a dia. Abans de vincular-se amb l’FPC va treballar a El Periódico de Catalunya, però aquest periodista de formació mai ha perdut l’esperit curiós típic de la seva professió. Des de Terrassa desenvolupa determina-des tasques de comunicació i el seu càrrec l’obliga a mantenir-se atent a l’actualitat tecnològica: s’informa, parla amb els professors sobre les darreres novetats, però també és autodidacta i segueix molt de prop els cursos d’innovació del Col·legi de Periodistes. “He de ser àgil mentalment per estar al dia”, conclou. Si ha d’escollir un record de la seva etapa al CITM rescata els moments emotius. L’últim exemple va ser al darrer Saló de l’Ensenyament, durant una activitat de postproducció de vídeo amb els alumnes en col-laboració amb la banda musical Els Amics de les Arts: “Es va crear un ambient màgic amb el grup i amb la gent, una sinergia a nivell humà i tecnològic. Costava molt marxar d’aquell espai. És un fet que només passa quan la gent encaixa”, destaca.

Nascut: a Sant Quirze del Vallès, i visc a Sant Cugat, ja veus, del Vallès fins la medul·la. Fora de la feina em trobaràs: escoltant música a una Jazz Cava amb la dona i els amics.una pel·lícula i un llibre: Fargo (dirigida per Joel Cohen el 1996) i Menys que un gos (l’autobio-grafia del músic Charles Mingus).m’apassiona: tocar el saxo soprano (tot i que m’agradaria aprendre’n molt més). Visc la música en tots els sentits.

ENs ApRopEM A...

20-24.indd 24 19/07/11 18:43