Nou Pla Estratègic 2010-2013

units en una sola direcció

Re

vis

ta in

tern

a d

el C

ol·l

ec

tiu

de

la F

un

da

ció

Po

litè

cn

ica

de

Ca

talu

ny

a. D

es

em

bre

20

09

. Nú

me

ro 2

L’expansió al Perú amb Josep Coll, Delegat de l’FPC

Parlem amb Isabel Torras, Vicegerent de Docència de la UPC

Validació i acreditació de competències professionals, el cas Indra

02

P01.indd 1 14/12/09 17:41:52

03 Editorial Compromesos amb el futur, per Joaquim Olivé, Director de la Fundació

04 Coses que passen L’actualitat de la Fundació

06 Comunitat Sistemes d’Informació, una solució en clau tecnològica

11 La fitxa Tania Félix, Departament d’Administració

12 Mirada exterior Josep Coll, Delegat per a la Formació Permanent de la UPC al Perú

14 De tu a tu Isabel Torras, Vicegerent de Docència de la UPC

18 Entre nosaltres Validació i acreditació de competències professionals, el cas Indra

21 Naturalment Compres d’última hora

22 Altaveu Agenda d’oci a Barcelona i Terrassa

sumariEmotiva’t, la revista del Col·lectiu de la Fundació Politècnica de Catalunya

DireccióIgnasi del RíoCoordinació FPCErika LópezHi han col·laboratIsabel Torras, Josep Coll, Gerard Campanera, Elodie Dioestro, Tania Félix, Marta Martí, Ismael Castiella, Mercè Díaz i Josep Maria Martorell

Disseny i realització: BPMO EdigrupGuitard 43, 1a planta 08014 Barcelona. Tel.: 93 363 78 40Fax: 93 410 84 15www.bpmoedigrup.com

Direcció creativaPaula MastrángeloCoordinació editorialToni PonceDirecció d’artRosa BaldrichMaquetacióBernat MajoralCoordinació lingüísticaRaúl PelegrínCoordinació de fotografiaCarlota PratsProduccióCristina Prats

P02-03.indd 2 14/12/09 18:29:22

Aquest novembre hem enllestit la primera fase de l’elaboració del nou Pla Estratègic 2010-2013 de l’FPC, on s’han treballat a fons aspectes com la missió, la visió i els valors de la institució, així com els reptes corporatius i de les nostres marques: UPC School i CITM. Com ja es va avançar a l’Emotiva’t 1, el pla escomet quatre nivells de millora: una perspectiva interna d’aprenentatge i creixement de l’organització, una segona sobre la mi-llora dels processos interns, una tercera sobre com rendibilitzar els recursos propis i una última centrada en l’atenció i el servei als clients, tant els corporatius com els alumnes.

Portar a terme aquest pla estratègic enmig del complex context econòmic i social actual és tot un desafiament per a la Fundació: assolir aquests reptes, complexos i a llarg termini, amb l’actual situació econòmica, serà encara més difícil, però els podrem tirar endavant només si tots i cadascun de nosaltres hi posem esforç i compromís. Esforç per pensar com podem millorar, en el dia a dia i a llarg termini; esforç i compromís en atendre millor el client, per ser més eficients i dotar-nos d’un model organitzatiu que ens ajudi a aconseguir aquests reptes.

Tenim a les nostres mans l’oportunitat d’assolir uns reptes ambiciosos en una situació general complexa, i només seran possibles gràcies a l’esforç i el compromís de tot l’equip i on tu hi participes activament!

Aquest Emotiva’t 2 parla d’alguns d’aquests grans desafiaments: Isabel Torras, Vicege-rent de Docència de la UPC, dóna la seva visió sobre el present i futur de la Fundació; les activitats acadèmiques al Perú i el nou Delegat, Josep Coll, centren el reportatge so-bre l’expansió internacional de l’FPC; els companys de Sistemes d’Informació aporten l’accent tecnològic a la secció Comunitat; mentre que la secció Entre Nosaltres tractarà la validació i acreditació de competències professionals a Indra.

Gaudeix del segon número d’Emotiva’t!

Compromesos amb el futur

Joaquim Olivé Director de l’FPC

P02-03.indd 3 14/12/09 18:29:48

El professor Rogovsky, psicòleg, consultor i president del Growth Resources Institute d’Israel, va defensar una economia en què els diners deixin de tenir valor i les idees adquireixin una importància vital. “El cervell és gratuït! Pensem més!”, va demanar el professor als assistents a la conferència, l’objectiu de la qual era donar eines d’acti-vació del talent per fer-ne un avantatge competitiu d’alt valor afegit. Rogovsky va assegurar que l’economia vigent fins ara, basada en el consumisme i el capitalisme, “és un gran monstre sobre potes de gallina”, i que s’ha exhau-rit. “Entrem en una nova era, que s’ha de fonamentar en l’economia del coneixement”, va afirmar. El professor, que també és membre fundador de l’Associació Internacional per al Desenvolupament Organitzacional, va desmuntar la teoria de la globalització: “És una farsa, perquè per poder globalitzar s’han de tenir diners, i aquest concepte no ha arribat més que a un terç de la població”, i va animar els presents a pensar en termes de sostenibilitat. “Què podem fer que sigui útil, creatiu, que no arruïni el planeta i que no ens alieni com a persones?”, va preguntar. El ponent va denunciar que l’actual sistema productiu “danya el planeta a una velocitat dotze vegades superior a la que té la Terra per regenerar-se”.

L’economia del coneixement com a alternativa a l’economia basada en el consumisme i el capitalisme. Aquesta és la proposta que el professor Itamar Rogovsky va fer en el transcurs de la conferència Activar el talent a les organitzacions, que la UPC School va organitzar en col·laboració amb la consultoria de continguts Helix3c i que s’emmarca dins el cicle Open Talent.

Conferència ‘Activar el talent a les organitzacions’Itamar rogovsky explora els nous camIns de l’economIa

En clau tecnològica

El Tech Talent Center és l’escenari dels Picnic4working, unes trobades que realit-zarà periòdicament l’Associació de Tècnics d’Informàtica per facilitar el networking entre professionals de les TIC.Els Picnic4working es presenten com un ci-cle de debats i xerrades que reuneixen peri-òdicament diferents personalitats referents en el sector TIC a Catalunya. Les xerrades són de lliure accés, gratuïtes i obertes a tot-

atI escull el tech talent center per realItzar els seus pIcnIc4workIng

Coses que passen04

ElEmEnts fonAmEntAls En contraposició amb les grans empreses piramidals –“els grans dinosaures”, va ironitzar–, el ponent va proposar una nova organització més àgil i eficaç, que hauria de ser inestructurada, sense pressupost, sense objectius, sense límits, no programada i conjuntural, o amb conjuntures com a úniques dades, “la imaginació com a dada”, va afegir. En aquesta nova organització, tots els individus estarien subordinats a una ment col·lectiva, segons el professor, que va assegurar que les companyies “seran més efectives en la mesura que siguin més desordenades: han d’aconseguir gestionar bé el desordre i organitzar el caos”.

hom, i es realitzaran cada dos mesos a les instal·lacions del Tech Talent Center, seu de la UPC School of Professional & Executive Development. Ja s’han portat a terme en aquest temps dos Picnic4working, un el 17 de setembre, que va incidir en l’estat del mercat laboral en el sector TIC, i l’altre, el passat 19 de novembre, on la temàtica va ser el progra-mari lliure.

P04-05.indd 4 14/12/09 17:26:18

El CITM Innovation Space va ser una de les estrelles del Saló i va captar l’atenció tant de visitants com de la premsa. Les propostes dels tres laboratoris del CITM van despertar molt d’interès, sobretot entre el públic més professional i els mitjans de comunicació, que van veure una finestra per anticipar cap a on es dirigeix el món de la imatge.

El Foyer és un espai polivalent del Gran Teatre del Liceu que funciona com a sala alternativa al Gran Teatre i d’exposicions. Després d’unes temporades amb una sèrie de representaci-ons musicals, torna a recuperar el seu perfil de galeria d’art, i ho fa amb una exposició de fotografies de Rubén Ferrer, alum-ne del CITM. En aquesta exposició, Ferrer dóna a conèixer el seu treball al Liceu durant la darrera temporada, amb una selecció de les millors fotografies d’obres representades al mateix teatre, fruit del conveni de col·laboració que el CITM manté amb el Liceu.

èxIt de partIcIpacIó al darrer sonImagfoto & multImèdIa

els alumnes exposen al lIceuCItm

Jordi Roca, del Celler Can Roca, va participar en el cicle de la UPC School of Professional & Executive Development amb la conferència Postre Carolina Herrera.

Cicle de Conferències open talent“fer d’un perfum unes postres és com convertIr unes postres en una emocIó”

El benjamí dels germans responsables del Celler Can Roca i mestre de postres del restaurant va inaugurar el Màster Aromes i Fragàncies de la UPC School, on va explicar el procés creatiu d’una de les seves darreres creacions gastro-nòmiques. Aquest professional aconsegueix interpretar en versió comestible dolça o salada l’essència de diversos perfums. La seva feina aconsegueix captar els matisos amb una depurada tècnica, com en el cas de les postres basades en el perfum de Carolina Herrera: primer es desxifra la seva fórmula, la combinació entre essències i aromes, des de les notes d’entrada fins a les de fons; a continuació, es busca la manera de con-vertir l’aroma en sabor amb productes naturals, essències i flors per, finalment, reunir tots els elements en unes postres magistrals mitjançant la combinació d’ingredients, textures, temperatures, colors i gustos. El resultat de Carolina Herrera és un plat dolç i afruitat extraordinari.

PErfums molt rEConEgutsJordi Roca, guardonat recentment amb una tercera estrella Michelin, va expli-car la interpretació gustativa que ha fet de perfums com ara Eternity, de Calvin Klein; Trésor, de Lancôme; Angel, de Thierry Mugler, o Terre, d’Hermès. El xef va assegurar que les seves postres no són només fruit de la creativitat i de l’enginy, sinó que treballa molt la tècnica i l’olfacte.

05Coses que passen

El director de la NASA durant el període 2005-2009 va donar a conèixer la seva ex-periència sobre la direcció de programes complexos i d’alt nivell en un seminari dirigit pel mateix Griffin i realitzat a la UPC School el passat 16 de desembre.El seminari Technology Project Manage-ment va tractar tots els processos que s’han de seguir en l’execució i la direcció d’un projecte. Segons Griffin, un director de projectes té la responsabilitat de dur a terme una tasca subjecta a diverses restriccions, com ara les limitacions tecnològiques, sense deixar de banda els interessos polítics. Com a director de la NASA, aquest físic i enginyer aeroespacial va supervisar projectes com el fu-tur dels viatges es-pacials tripulats o l’ús del telescopi espacial Hubble.

Michael D. GriffinsemInarI de l’antIc dIrector de la nasa

P04-05.indd 5 14/12/09 17:26:25

Vocació de serveiSistemes d’Informació

La tecnologia està cada vegada més present, tant en el dia a dia domèstic com laboral. El Departament de Siste-mes d’Informació treballa per donar servei a tots els usuaris i realitzar nous desenvolupaments per a la Fundació i per a clients externs.

Comunitat06

La vocació de servei defineix l’equip de Sistemes d’Informació de l’FPC. Els seus 9 professionals estan en permanent contacte amb la resta de departaments, i treballen conjuntament per aconseguir sempre els millors resultats a partir de processos estandarditzats.Tots els projectes que porten a terme nei-xen de les peticions i requeriments dels

Responsable d’informes i gestió econòmica

“M’agrada el treball en equip i la constant reno-vació de coneixements tècnics que hem de fer per tal d’estar al dia de totes les novetats i canvis que es produeixen”.

Dissenyador gràfic i desenvolupador multimèdia

“De la meva feina m’agrada la dua-litat entre la part creativa que hi ha darrere de cada projecte i la renova-ció i innovació tecnològica constant intrínseca en la mateixa feina. Crec que la bona feina de l’equip està directament relacionada amb el bon rotllo generalitzat que hi ha dins del nostre departament”.

Responsable de sistemes i gestió acadèmica

“La meva feina em permet treballar en el que m’inte-ressa i, en general, estic a gust amb la gent amb la qual comparteixo la feina”.

Responsable de Projectes

“M’agrada poder idear i construir sistemes útils que puguin ajudar tothom. Del meu equip, sens dubte, el que més m’agrada és el bon ambient que hi ha”.

DaViD ayats Ros

CaRlos ViCente PéRez

Manuel CaRRaCeDo Mata

esteVe MiRalles niColau

toMás Díaz sánChez

P06-10.indd 6 14/12/09 18:33:06

seus clients, que són tots els departa-ments de la Fundació. En paraules de Ge-rard Campanera, Cap del Departament: “La nostra tasca no és innovar pel sol fet d’innovar, darrere de tota innovació bus-quem la solució a un problema o donar resposta a una necessitat del client”. Un servei complet i complex que es resumeix amb una enginyosa “equació”: “Intentem

aplicar a tot el que fem la regla de les 3 U: U (útil) + U (usable) = U (utilitzada), és a dir, una aplicació que és útil i usable serà utilitzada”, explica.

dueS vIeSPerò, com s’estructura la seva feina diària? Principalment a partir de dues vies d’entrada: per una banda, una pe-

Comunitat 07

Administrador de sistemes

“Have you tried to turn it off and on again? The IT Crowd”.

Cap de Departament

“Una cosa que m’agrada és que ens apassionem pel que fem i compartim les novetats quant a tec-nologia i per estar al dia”.

Tècnic programador

“El que més m’agrada és el fet de treballar amb un pro-ducte a llarg termini i tenir contacte directe amb els seus usuaris, tot fent que la feina de desenvolupar sigui una constant evolució; a més, pertànyer a un equip multidisciplinari evita l’encasellament i promou el reciclatge”.

Tècnic informàtic

“El que més m’agrada de la meva feina és atendre les incidèn-cies dels usuaris i del meu equip, que sempre estem en con-tacte amb les noves tecnologies”.

Tècnic informàtic

“M’agrada veure com s’assoleixen objec-tius amb les habilitats complementàries de cadascú i l’autonomia per resoldre incidènci-es; i el millor de l’equip és que ho som”.

toMás Díaz sánChez

Raül PéRez JustiCia

enRiC Fontana RieRa

GeRaRD CaMPaneRa

XaVieR CastañeR noGal

P06-10.indd 7 14/12/09 18:33:12

Comunitat08

tició o incidència que els usuaris poden comunicar a partir d’una eina de ticke-ting. Aquest sistema està dividit en 23 apartats, que tracten els PC, software, el sistema de gestió Oracle, informes, els campus virtuals, webs corporatives, telefonia, impressores, correu electrònic, material en línia i la Intranet Emotiva. Així mateix, cada usuari que ha creat una petició pot veure en quin estat es troba (pendent, en procés o realitzada), i permet també posar arxius adjunts per ampliar la informació. A banda, cada canvi d’estat es notifica automàticament per correu a l’usuari.

“En paral·lel –afegeix el Cap de De-partament–, disposem d’un sistema de missatges que permet establir una comunicació entre l’usuari i la persona que està solucionant la incidència o la petició. Aquesta opció també facilita molt la feina en cas que algú de l’equip hagi de continuar el que ha començat una altra

persona, ja que disposem d’un històric que ens permet fer un millor seguiment”.

una reSpoSta òptImaL’altra via d’entrada és mitjançant peti-cions de projectes, on sistemes i usuaris treballen conjuntament per solucionar una necessitat. “A partir d’aquestes dues entrades de dades –matisa Campanera–, anem organitzant la feina i donant res-posta com més ràpid millor”. Traduït en xifres, en els últims 12 mesos s’han rebut aproximadament 5.500 peticions (entre incidències i peticions de millores), i s’han fet uns 25 projectes en diferents àmbits

(sistema de gestió Oracle, sistema d’infor-mació, web, campus virtuals, etc.). En paraules del Cap del Departament: “A part del que s’ha mencionat, les nostres funcions també inclouen una part de gestió dels servidors, equipaments de comunicacions, els ordinadors de les aules i del personal (en total uns 230), les impressores, a banda de la telefonia mòbil i fixa utilitzada a l’edifici”.

projecteSTot i que han estat molts els projectes en els quals ha participat l’equip del Departament de Sistemes d’Informació, en els darrers mesos es pot destacar especialment la creació del nou cam-pus My_Tech_Space. “Fins ara hi havia el campus Àgora de la Fundació UPC i del CITM, però faltava el de la School of Professional & Executive Development, que hem creat a partir d’una nova imatge i adaptat als nous estils”, argumenta Gerard Campanera.Més enllà del campus, d’altres projec-tes en els quals estan treballant són la creació d’un canal per a les pantalles multimèdia situades a les diferents plantes de l’edifici. Aquest és un projecte que desenvolupen junt amb l’equip del

“La noStra taSca no éS Innovar pEL SoL FEt D’Innovar, DarrErE DE tota InnovacIó buSquEm La SoLucIó a un probLEma o Donar rESpoSta a una nEcESSItat DEL cLIEnt”

P06-10.indd 8 14/12/09 18:33:32

09Comunitat

Gabinet de Comunicació i alguna de les coses que inclou són un RSS (Really Simple Syndication) amb un sistema de butlletí de notícies, a més de vídeos i d’una aplicació en la qual, a temps real, es podrà veure des de quins punts del món s’està fent clic a la nostra web.

• gerard campanera: “El que més valoro és estar en contacte directe amb la tecnologia”.• gerard campanera: “M’agrada treballar amb un equip pluridiscipli-nari com el meu, perquè resulta molt enriquidor”.

el que+

• gerard campanera: “No diria que la meva feina té una faceta nega-tiva, sinó que destacaria la necessitat de pensar atentament el que es vol proposar per aconseguir, treballant junts, els millors resultats”.

el que-

A banda de canviar la imatge de la web amb un nou format millorat, l’equip, en col·laboració amb el Departament d’Operacions i per oferir un millor servei a l’alumne, ha posat en marxa també un autoservei de reprografia per als alumnes que els permet, des del campus virtual, enviar a imprimir treballs i venir-los a recollir a la impressora del TTC només introduint el corresponent codi d’usuari.Entre els projectes ja acabats, destaca el de la creació d’un campus virtual per a la Diputació de Barcelona; i d’alguns projectes futurs destaquem l’actualitza-ció del sistema de gestió Oracle –per a aquest projecte es requereix i es compta amb la col·laboració de tota l’Organitza-ció, ja que Oracle és l’eina de treball de gran part del personal– i la millora del

P06-10.indd 9 14/12/09 18:33:58

Comunitat10

campus de la Fundació, on s’apliquen funcionalitats 2.0, juntament amb el De-partament d’Operacions i el de Desenvo-lupament de Negoci.

procéS eStandardItzatParlant del desenvolupament d’aquests projectes, l’equip del Departament de Sis-temes d’Informació treballa a partir d’unes pautes que els permeten oferir un servei més precís i adequat a les necessitats de cada cas. Per aconseguir-ho, el primer pas és crear un document de petició de projec-te en el qual cal especificar què es vol amb exactitud i, en cas que tot sigui correcte, el projecte s’aprova i es desenvolupa.“És molt important documentar exacta-ment què es vol, ja que, com més temps s’inverteixi en aquesta primera part de definir què es necessita, el resultat final serà més reeixit”, comenta Gerard Campanera. I afegeix: “L’estandardització i registre de les incidències que rebem al departament també resulta interessant perquè, si el que porta el tema no hi és, alguna altra persona de l’equip pot saber en quin punt es troba el projecte i continuar-lo sense problemes”.

equIp plurIdIScIplInarIFormat per nou persones, l’equip del departament es caracteritza per ser pluridisciplinari, ja que està format per tècnics informàtics, de telecomuni-cacions, multimèdia, etc., un fet que, en paraules de Gerard Campanera, “ens enriqueix molt”. Al mateix temps, afegeix: “Un dels nostres punts forts és que ens ajudem molt mútuament, sobretot quan algú té un dubte o problema; intentem trobar la resposta entre tots”. “Un altre dels nostres valors afegits de l’equip –apunta– és la possibilitat que tenim de treballar amb tots els departa-ments, des del més petit al més gran, i això ens aporta coneixements generals i una visió molt àmplia de tota l’Organitza-ció, amb la qual treballem de manera ho-ritzontal. Tots aquests coneixements són molt útils i els hem de saber aprofitar”.

GeRaRD CaMPaneRaCap del Departament de Sistemes d’Informació i Departament de Consultoria

Quan vas arribar al departament?Després de dos anys com a becari, vaig fer de programador al Departament de Consultoria i vaig portar la part multimèdia de clients externs. Tot això fins al 2007, quan vaig passar a ser el Cap del Departament de Sistemes d’Informació.Com és el teu dia a dia?Bàsicament faig de traductor de les necessi-tats i de gestor del meu equip, interacciono amb els companys i amb la direcció per tro-bar sempre les millors solucions. També és important estar al dia de totes les novetats i, sobretot, innovar.Què destacaries més d’aquesta relació amb l’equip?

És totalment directa i molt bona. Entre no-saltres, ens agrada compartir les novetats quant a tecnologia i estar al dia. Una cosa que m’agrada també és que ens apassio-nem pel que fem, i ens involucrem molt en els projectes.Explica’ns alguna anècdota del vostre departament...Doncs una vegada que ens va arribar una incidència que ens alertava que no funcionava la màquina de cafè. Potser hi ha botons, però no en som pas nosaltres els responsables (riu).A banda de la tecnologia, quines són les teves aficions?Sóc fan dels còmics com els d’X-Men, The Avengers i els de Frank Miller. També m’agrada el cinema, sortir amb els amics, fer esport i les sèries com The Big Bang Theory, Fringe i True Blood.

P06-10.indd 10 14/12/09 18:34:08

La fitxa 11

Tania Félix“Hi ha molt bon ambient, m’hi trobo a gust!”

Edat: 23 anys (natural de Mataró)Fora de la feina em trobaràs… prenent unes copes a La Cova amb la meva parella i els meus amics, a la meva ciutatUna pel·lícula i una cançó: El curioso caso de Benjamin Button i Labios compartidos, de ManáDefineix-te: al principi puc ser una miqueta tímida, però quan m’obro sóc alegre i divertida!

Sovint, si ens parlen del Departament d’Administració pensem en números, però per a la nostra protagonista no és així: “Som 8 persones i hi ha molt bon ambient, m’hi trobo molt a gust!”, reconeix Tania Félix. Per les seves mans passen les factures de la Fundació: “El meu company Sergio i jo tractem els temes relacionats amb la facturació i els comptes per cobrar i gestionem moltes dades internes, d’alumnes i de clients”, explica aquesta mataronina. Baixa tots els dies des d’aquesta ciutat del Maresme fins a la seu de l’FPC –“agafo molts trans-ports, per arribar aquí!”, explica– i compagina la seva feina amb els estudis: “Després d’haver estudiat Ciències Empresarials, ara faig un curs de comptabilitat aplicada per ampliar els meus coneixements”. I és que el seu és un departament en procés de millora: “Des que vam fer el trasllat, hi ha més sensació d’equip, la nostra cap ens motiva molt i ara, a més, estem treballant en la millora dels processos interns i d’automatització, per oferir un millor servei”, explica. Quan no treballa, dedica temps a llegir llibres, als seus amics i la seva parella o al cinema.

Tania Félix, gestiona la facturació al Departament d’Administració

P11.indd 11 14/12/09 18:37:14

mirada exterior12

En el marc de la nova trajectòria d’internacionalització de l’FPC la nova figura del Delegat de Formació Permanent al Perú reforçarà el potencial d’interlocuciói en formalitzarà l’estratègia.

Plantejament estratègic

És el moment d’enfortir els vincles amb el Perú

la responsabilitat acadèmica sobre la col·laboració amb una universitat de l’estranger. Amb un profund coneixement de la mateixa universitat, Josep Coll tindrà comunicació directa a nivell de vicerectorats i rectorats amb les universitats peruanes, la qual cosa generarà una aliança més estratègica, sòlida i oberta.

El contacte directe amb les universitats locals de referència, que ha caracteritzat el model al Perú, “és la manera natural d’actu·ar en el món universitari –explica Coll–. I des d’un punt de vista de negoci és la forma més segura i la que comporta un millor ren·diment”. Al Perú, la UPC té des de fa molt temps relació amb la Universitat Peruana de Ciències Aplicades (UPC Lima). Hi treballa des del 2003 en l’àmbit del doctorat; també amb programes de formació de postgrau, com per exemple amb MBA. La idea ara és fer un pla de treball per poder fer créixer la presència de la UPC en el territori de la mà d’aquesta universitat.

Pla D’aCCióLa creació de la delegació és molt recent i encara s’està treballant en la definició d’un pla de treball concret. Es marcaran uns objectius a mitjà termini i es farà un calen·dari d’objectius més propers. A grans trets, primer s’ha de consolidar la figura de la delegació i reforçar la coordinació de l’ofer·

ta existent –en aquest moment s’ofereixen cinc productes de formació–, fet que re·querirà treballar la unificació de criteris amb els directors dels cursos. Després s’hauran d’estudiar les necessitats que pot plantejar el Perú, i serà el moment de veure com s’hi pot fer front amb el catàleg de programes de la UPC. O si el catàleg es veu tensionat per aquesta demanda i cal completar·lo.Ampliar el catàleg de productes per compartir amb el Perú, així com ampliar l’àmbit de relació i intensificar·la mit·jançant productes complementaris als existents, explica Coll, segurament es farà el curs següent.

Josep Coll: “el balanç és positiu i esperem que ho sigui Cada vegada més, per això volem Créixer”

La internacionalització és un pas gairebé obligat per a les empreses, tot i que per a la Fundació Politècnica de Catalunya és una acció intencionada. Els productes de formació permanent de la UPC són apre·ciats des de fa molts anys a l’estranger, sobretot a Amèrica Llatina –per qualitat, ajust a la demanda, i també per qüestions de proximitat cultural–. “Tenim qualitat per sortir a competir a l’estranger sense problema i és un bon moment per apostar pels mercats exteriors”, diu Josep Coll, no·menat recentment Delegat del Rector per a la Formació Permanent de la UPC al Perú.

El DElEgat, Figura ClauEn el marc de la nova trajectòria d’expansió internacional de l’FPC, la recent creació de la figura del Delegat és resultat d’un procés que ha volgut recollir el millor de l’experi·ència de cada un dels models que s’havien aplicat fins ara als diferents països on la Fundació ha estat i està present. S’inicia així una etapa de més formalització de la presència a l’Amèrica Llatina amb un plantejament estratègic més ambiciós i amb el potencial d’interlocució que suposa haver delegat en un catedràtic de la universitat

Josep Coll

P12-13.indd 12 14/12/09 17:20:29

mirada exterior 13

per a tothom. Allà i aquí. El balanç és po·sitiu i esperem que ho sigui cada vegada més, per això volem créixer”. Doctor en Enginyeria Industrial i catedràtic del Departament d’Organització d’Empre·ses –i en aquests moments també Director de departament–, Josep Coll té una llarga trajectòria de participació en projectes en diversos països de l’Amèrica Llatina. Afirma estar molt il·lusionat de col·laborar en el desplegament de la presència de la UPC al Perú. Ho percep com un reconei·xement a la feina feta fins ara. I se sent identificat amb l’aposta de la universitat i de la Fundació per obrir·se al món i facilitar intercanvis de coneixements i experiènci·es. Coll valora els programes, els produc·tes, les institucions, però, per sobre de tot, les relacions. Per a ell és bàsic establir vincles personals, a més dels professio·nals, perquè els projectes “tinguin ànima”. Abans d’acabar la conversa, fa un agraï·ment a les persones de la UPC Lima, en particular a la seva Escuela de Postgrado, i al seu Director, el doctor Gonzalo Galdos. “La distància sempre hi juga en contra i, per tant, és sobre la relació sòlida entre persones d’aquí i d’allà com es desenvolu·pen els projectes”, diu.

L’oferta que actualment la UPC té al Perú, que es basa en dobles titulacions, és: l’MBA Internacional, del qual Josep Coll és el Director, el Màster en Direcció d’Operacions i Logística, el Màster en Gestió Pública, el Màster en Direcció de Negocis Turístics i Hotelers i el Màster en Supply Chain Management –o gestió de la cadena de subministrament–.Entre els acords que ha esta·blert l’FPC amb les universi·tats del Perú el més important és el que té amb la Universitat Peruana de Ciències Aplica·des, i concretament amb la seva Escuela de Postgrado, amb la qual s’han treballat els màsters i cursos i també el doctorat. El potencial d’aquest intercanvi és molt gran, explica el Delegat per a la Formació Permanent de la UPC al Perú, Josep Coll. Tot i així, no hi ha cap exclusivitat, assenyala, i poden establir·se altres relacions. De fet, amb altres universitats, com ara la Universitat del Pacífic i la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, també s’han dut a terme projectes en temes d’ajut a la governabilitat de les universitats.

Oferta i acords al Perú

La idea és, a més, establir una aliança més enllà del moment puntual d’estudiar un màster. Que la UPC sigui la via natural per a les persones llicenciades a la UPC Lima que vinguin a Europa i que els peruans llicenciats a la UPC es vinculin amb la UPC Lima quan tornin al seu país per tenir dues universitats de referència al llarg de la seva carrera professional. En aquest sentit, Coll subratlla l’inici d’una relació d’implicació amb el Consulat General del Perú a Barcelona, amb motiu de la primera estada d’una promoció de l’MBA de la UPC Lima a un seminari a Barcelona, per obtenir l’MBA Internacio·nal de la Politècnica.

Col·laborar transFormaLa cooperació amb Amèrica Llatina sem·pre ha tingut un component de respon·sabilitat social corporativa, segons el nou Delegat. Ajudar els països llatinoamericans perquè tinguin més doctors millora la seva qualitat universitària i, per tant, de país. Això ajuda els nostres alumnes a veure que la universitat va més enllà de la docència i la investigació, que és un ens viu, implicat en la societat i compromès. “Els oferim una universitat més completa i moltes ve·gades hi participen generosament; també crec que els nostres professors milloren si s’impliquen en aquests tipus de projectes; i allà descobrim gent molt interessant amb qui podem engegar projectes de recerca i de col·laboració en general. Hi ha benefici

P12-13.indd 13 14/12/09 17:20:39

La g

es

tió

q

ue

ap

or

ta

v

alo

r

Ac

om

pa

ny

an

t e

ls c

an

vis

Isa

be

l To

rra

s t

é a

ny

s d

’ex

pe

riè

nc

ia

en

la g

es

tió

de

la d

oc

èn

cia

de

la U

PC

. D

es

de

fa

vu

it a

ny

s f

orm

a p

art

de

l’e

qu

ip d

e g

erè

nc

ia d

e la

UP

C i

dir

ige

ix

els

se

rve

is d

e s

up

ort

a la

do

cè

nc

ia,

ha

co

ord

ina

t l’a

da

pta

ció

de

ls p

lan

s

d’e

stu

dis

de

la U

PC

a l’

Es

pa

i Eu

rop

eu

d

’Ed

uc

ac

ió S

up

eri

or

(EE

ES

) i d

ón

a

su

po

rt a

la F

un

da

ció

en

aq

ue

st

ca

nvi

.

La p

rop

osta

de

par

ticip

ar e

n la

pos

ada

en

mar

xa d

’una

esc

ola

d’e

ngin

yeria

tèc

nica

de

tele

com

unic

acio

ns a

mb

un

pro

ject

e ed

uca-

tiu in

nova

dor

va

fer

dec

idir

Isab

el T

orra

s a

entr

ar a

la U

PC

, el 1

991.

Ja

fa g

aire

bé

due

s d

ècad

es q

ue la

UP

C a

plic

a a

la s

eva

met

o-d

olog

ia d

ocen

t i a

l’en

foca

men

t d

els

pla

ns

d’e

stud

is e

lem

ents

que

han

est

at u

n av

enç

del

que

com

por

ta l’

EE

ES

, com

la p

artic

ipa-

ció

activ

a d

els

estu

dia

nts

i el c

aràc

ter

prà

c-tic

i ap

licat

del

s en

seny

amen

ts. T

ot p

arla

nt

amb

l’ac

tual

Vic

eger

ent

de

Doc

ènci

a, e

ns

que

da

clar

a la

imp

ortà

ncia

de

la g

estió

per

co

nfigu

rar

una

ofer

ta fo

rmat

iva

de

qua

litat

.

Qui

nes

són

les

func

ions

pri

ncip

als

del

seu

càr

rec?

La

seva

àre

a ha

lid

erat

el

sup

ort

tèc

nic

a la

inte

gra

ció

de

la U

PC

a

l’EE

ES

...Le

s m

eves

func

ions

prin

cip

als

són

coor

-d

inar

els

ser

veis

de

sup

ort

a le

s un

itats

b

àsiq

ues

en l’

elab

orac

ió i

la g

estió

del

s p

lans

d’e

stud

is, e

l que

es

trad

ueix

a d

efini

r

DE TU A TU14

P14-17.indd 14 14/12/09 18:42:06

DE TU A TU 15p

roce

dim

ents

i no

rmat

ives

, don

ar c

riter

is i

des

envo

lup

ar e

ines

esp

ecífi

que

s, i

conv

ertir

le

s d

irect

rius

pol

ítiq

ues

de

l’eq

uip

rec

tora

l en

act

uaci

ons

conc

rete

s.

Qui

nes

apti

tud

s co

nsid

era

imp

ort

ants

p

er e

xerc

ir e

l seu

càr

rec?

Cal

sab

er t

rasl

lad

ar c

lara

men

t le

s d

irect

rius

pol

ítiq

ues

a le

s p

erso

nes

amb

qui

tre

bal

lo i

acon

segu

ir q

ue e

s d

ugui

n a

term

e am

b p

ro-

fess

iona

litat

i m

otiv

ació

. Per

aix

ò, c

rec

que

és

ess

enci

al fe

r se

ntir

a aq

uest

es p

erso

nes

que

es

confi

a en

elle

s i s

e le

s co

nsid

era

par

t d

el p

roje

cte;

tam

bé

és b

àsic

est

ablir

un

es b

ones

pau

tes

de

treb

all:

defi

nici

ó d

’ob

ject

ius,

dis

trib

ució

cla

ra d

e le

s re

spon

-sa

bili

tats

i se

guim

ent

de

les

actu

acio

ns.

Òb

viam

ent,

és

imp

resc

ind

ible

con

èixe

r l’à

mb

it d

e ge

stió

de

la d

ocèn

cia.

Un

del

s av

anta

tges

de

la m

eva

traj

ectò

ria a

la U

PC

és

hav

er t

reb

alla

t a

llocs

dife

rent

s d

e l’O

rga-

nitz

ació

, per

què

aju

da

a te

nir

una

visi

ó m

és

com

ple

ta.

Is

abel

To

rras

ha

ded

icat

la p

art

més

imp

ort

ant

de

la s

eva

traj

ectò

-ri

a p

rofe

ssio

nal a

la U

PC

, o

n ab

ans

d’a

ssum

ir e

l càr

rec

de

Vic

eger

ent

de

Do

cènc

ia h

a fo

rmat

par

t d

e l’e

qui

p

dire

ctiu

d’u

n ce

ntre

do

cent

, ha

est

at

Cap

del

Ser

vei d

e G

estió

Aca

dèm

ica

i des

de

fa v

uit

anys

fo

rma

par

t d

e

l’eq

uip

de

ger

ènci

a. T

orr

as d

esta

ca

l’enr

iqui

men

t q

ue li

han

ap

ort

at le

s p

erso

nes

amb

les

qua

ls h

a tr

ebal

lat,

ai

xí c

om

la s

atis

facc

ió d

’hav

er e

stat

út

il a

la in

stitu

ció

. Tr

ebal

lar

a la

uni

ver-

sita

t “é

s un

pri

vile

gi”

, as

seg

ura,

“i

a la

UP

C e

spec

ialm

ent,

per

la f

unci

ó so

cial

que

té”

.

El p

riv

ile

gi d

e t

re

ba

lla

r a

la

UP

C

“L’E

xP

Er

Ièn

CIa

DE

La

UP

C E

n

L’o

rg

an

ITz

aC

Ió I

La

gE

ST

Ió

DE

L P

ro

Cé

S D

’InT

Eg

ra

CIó

a

L’E

EE

S m

’ha

PE

rm

èS

Do

na

r

SU

Po

rT

a L

a F

Un

Da

CIó

”

P14-17.indd 15 14/12/09 18:42:20

DE TU A TU16

Co

m s

’est

à p

rod

uint

l’ad

apta

ció

d

e la

UP

C a

ls c

anvi

s q

ue s

upo

sa

l’EE

ES

per

al p

rofe

sso

rat

i l’a

lum

nat?

Un

del

s ca

nvis

més

sig

nific

atiu

s q

ue

l’EE

ES

sup

osa

per

al p

rofe

sso

rat

i l’a

lum

nat

és la

imp

lant

ació

d’u

n no

u p

arad

igm

a ed

ucat

iu: l

’est

udia

nt é

s el

re

spo

nsab

le d

el s

eu a

pre

nent

atg

e i e

l p

rofe

sso

r el

gui

a i l

’aco

mp

anya

. L’a

dap

-ta

ció

a a

que

sts

nous

ro

ls n

o é

s fà

cil,

tot

i que

el n

ost

re p

rofe

sso

rat

par

teix

d

e l’a

vant

atg

e q

ue la

UP

C, a

dife

rènc

ia

d’a

ltres

uni

vers

itats

, ja

va in

tro

dui

r al

s an

ys 9

0 al

gun

s el

emen

ts q

ue a

pun

tave

n en

aq

uest

a d

irecc

ió.

Enc

ara

és a

viat

per

val

ora

r un

can

vi q

ue

nom

és p

ot

fer-

se d

e m

aner

a g

rad

ual,

per

ò t

enin

t en

co

mp

te la

imp

licac

ió d

el

pro

fess

ora

t i e

spec

ialm

ent

del

s eq

uip

s d

irect

ius

de

les

esco

les,

aix

í co

m la

b

ona

aco

llid

a q

ue e

ls n

ous

gra

us d

e la

U

PC

han

tin

gut

ent

re e

ls e

stud

iant

s, e

s p

ot

afirm

ar q

ue l’

adap

taci

ó e

stà

sent

p

osi

tiva.

I co

m s

’hi a

dap

ta la

Fun

dac

ió?

La F

und

ació

ha

com

ença

t a

inte

grar

el

s el

emen

ts b

àsic

s d

e l’E

EE

S a

l’of

erta

d

e fo

rmac

ió p

erm

anen

t d

e la

UP

C,

segu

int

unes

pau

tes

sim

ilars

a le

s q

ue

s’ha

n ap

licat

a la

res

ta d

’est

udis

de

la

UP

C, c

om e

l dis

seny

del

s p

rogr

ames

p

er c

omp

etèn

cies

, la

pla

nific

ació

de

l’ens

enya

men

t ce

ntra

t en

l’al

umne

i la

im

pla

ntac

ió d

’un

sist

ema

d’a

sseg

ura-

men

t d

e la

qua

litat

. L’S

choo

l of

Pro

fes-

sion

al a

nd E

xecu

tive

Dev

elop

men

t és

el

nou

mar

c q

ue a

cull

l’ofe

rta

de

form

ació

p

erm

anen

t in

tegr

ada

a l’E

EE

S i

que

té

com

a o

bje

ctiu

aju

dar

les

per

sone

s a

asso

lir e

l seu

des

envo

lup

amen

t i l

’èxi

t p

rofe

ssio

nal.

Qui

na r

elac

ió t

é, d

es d

el s

eu c

àrre

c,

amb

la F

und

ació

?La

nos

tra

exp

eriè

ncia

en

el p

rocé

s d

’ad

apta

ció

a l’E

EE

S, t

ant

pel

que

fa a

ls

pla

ns d

’est

udis

com

a le

s un

itats

que

els

ge

stio

nen,

ens

ha

per

mès

don

ar s

upor

t a

la F

und

ació

en

el p

rocé

s d

’anà

lisi i

im

ple

men

taci

ó d

e m

illor

es d

e la

sev

a of

erta

i en

l’es

truc

tura

org

anitz

ativ

a.

L’FP

C, i

esp

ecia

lmen

t l’e

qui

p d

e d

irecc

ió

actu

al, h

a fe

t un

gra

n es

forç

d’a

dap

taci

ó

En

l’ext

ensa

ofe

rta

form

ativ

a ad

apta

da

a l’E

EE

S e

xist

ent,

qui

nes

són

les

cara

cter

ísti

que

s d

e la

UP

C?

Qui

n p

aper

hi j

uga

la F

und

ació

?L’

ofe

rta

d’e

stud

is d

e la

UP

C e

s ca

rac-

teri

tza

per

la s

eva

esp

ecia

litza

ció

en

els

àmb

its e

ssen

cial

s d

e d

esen

volu

pa-

men

t d

el p

aís

(to

ts e

ls v

essa

nts

de

les

eng

inye

ries

ind

ustr

ial i

civ

il, l’

arq

uite

c-tu

ra i

l’ed

ifica

ció

, l’a

ero

nàut

ica

i les

T

IC) i

en

àmb

its e

mer

gen

ts c

om

l’en

gi-

nyer

ia b

iom

èdic

a, la

bio

eng

inye

ria,

la

sost

enib

ilita

t i l

’ene

rgia

–es

pec

ialm

ent

les

reno

vab

les–

. A

ixí m

atei

x, la

UP

C

ha d

efini

t un

per

fil d

e tit

ulat

en

què

d

eter

min

ades

co

mp

etèn

cies

gen

èri-

que

s o

tra

nsve

rsal

s te

nen

una

esp

e-ci

al im

po

rtàn

cia:

el t

reb

all e

n eq

uip

, l’a

pre

nent

atg

e au

tòno

m,

l’em

pre

ne-

do

ria

i la

inno

vaci

ó,

la s

ost

enib

ilita

t i

el c

om

pro

mís

so

cial

, la

co

mun

icac

ió

efica

ç, l’

ús s

olv

ent

del

s re

curs

os

d’in

-

IntE

gr

aC

Ió

a L

’EEE

S

LaboraL/tèCnIC

Ad

apta

ció

del

s p

roce

s-so

s, n

orm

ativ

es, c

ircui

ts

i sis

tem

es d

’info

rmac

ió,

etc.

, per

ges

tiona

r l’o

fer-

ta d

’est

udis

ad

apta

da

a l’E

EE

S.

Inte

grac

ió a

l’E

EE

S d

e to

ts e

ls m

àste

rs i

pro

gra-

mes

de

doc

tora

t i m

és d

e la

mei

tat

del

s p

rogr

ames

d

e p

rimer

i se

gon

cicl

e (e

s co

mp

leta

rà e

l 201

0-20

11).

P14-17.indd 16 14/12/09 18:42:30

DE TU A TU 17

E-a

dm

InIS

tra

CIó

La In

tEr

na

CIo

na

-LI

tza

CIó

En

l’àm

bit

de

la d

ocèn

cia

s’ha

tra

duï

t en

un

incr

e-m

ent

de

serv

eis

en lí

nia

a p

rofe

ssor

s i e

stud

iant

s.

S’h

a in

crem

enta

t l’o

fert

a d

’est

udis

en

angl

ès

(del

s 58

màs

ters

que

te

nim

, 17

es d

onen

en

angl

ès) i

la m

obili

tat

in-

tern

acio

nal d

e l’a

lum

nat

i del

per

sona

l doc

ent

inve

stig

ador

.

a aq

uest

ent

orn

més

com

pet

itiu,

i ai

xò

nom

és é

s m

èrit

de

les

per

sone

s q

ue h

i tr

ebal

len.

Aix

í, co

m v

alo

ra la

rel

ació

UP

C-F

PC

? C

om

es

ben

efici

en m

útua

men

t to

tes

due

s in

stit

ucio

ns?

La F

und

ació

és

la p

art

de

la U

PC

que

ge

stio

na l’

ofer

ta d

e fo

rmac

ió p

erm

anen

t i,

en a

que

st à

mb

it, t

é un

pap

er c

lau:

ap

rofit

ar e

l con

eixe

men

t i f

er-l

o ar

ribar

a

la s

ocie

tat.

El r

epte

ara

, i e

n un

mom

ent

de

cris

i enc

ara

més

, és

que

aq

uest

a tr

ansf

erèn

cia

es f

aci d

e m

aner

a m

és

ràp

ida

i con

trib

uir

a la

con

stru

cció

d’u

na

econ

omia

bas

ada

en e

l con

eixe

men

t i

no e

n l’e

spec

ulac

ió. L

a fo

rmac

ió p

erm

a-ne

nt é

s un

ele

men

t b

àsic

per

act

ualit

zar

els

cone

ixem

ents

de

les

per

sone

s i

mill

orar

-ne

la q

ualifi

caci

ó, i

més

en

un

ento

rn q

ue e

s ca

ract

eritz

a p

er u

n ni

vell

més

avi

at b

aix.

Des

del

pun

t d

e vi

sta

de

la g

esti

ó

do

cent

, en

qui

n m

om

ent

està

la

Fun

dac

ió?

L’F

PC

ha

de

seg

uir

avan

çant

en

la

mill

ora

de

la s

eva

ges

tió i

aplic

ar e

l seu

ta

lent

a a

llò q

ue a

feg

eix

valo

r: d

etec

-ta

r le

s ne

cess

itats

so

cial

s, d

isse

nyar

p

rod

ucte

s q

ue h

i do

nin

resp

ost

a i f

er-n

e un

màr

que

ting

efe

ctiu

. Pel

que

fa

a la

g

estió

, ha

de

cont

inua

r im

pul

sant

un

mo

del

que

po

tenc

iï el

tre

bal

l en

equi

p,

per

què

el c

onj

unt

sem

pre

és

més

que

la

sum

a d

e le

s p

arts

.

form

ació

, la

mo

tivac

ió..

. La

Fun

dac

ió

ha a

plic

at a

que

st p

erfil

als

gra

us e

n F

oto

gra

fia i

Cre

ació

Dig

ital i

en

Mul

ti-m

èdia

que

imp

arte

ix e

l CIT

M (C

entr

e d

e la

Imat

ge

i Tec

nolo

gia

Mul

timèd

ia).

L’F

PC

és

la p

art

de

l’est

ruct

ura

org

a-ni

tzat

iva

de

la u

nive

rsita

t q

ue h

a d

e p

osa

r aq

uest

s co

neix

emen

ts i

com

-p

etèn

cies

al m

erca

t i s

ituar

l’o

fert

a d

e fo

rmac

ió p

erm

anen

t d

e la

UP

C e

n le

s p

rim

eres

po

sici

ons

del

s rà

nqui

ngs.

No

es t

ract

a d

e fe

r al

lò q

ue a

ltres

ja f

an

mo

lt b

é i a

mb

els

que

no

po

dem

co

m-

pet

ir p

er m

assa

crí

tica,

mitj

ans,

etc

., si

nó d

e ce

ntra

r-no

s en

les

nost

res

àree

s d

’esp

ecia

litza

ció

, aq

uelle

s en

q

uè s

om

exc

el·le

nts,

i d

’ap

rofit

ar q

ue

teni

m la

po

ssib

ilita

t d

e fe

r p

rod

uc-

tes

tran

sver

sals

, m

ultid

isci

plin

aris

. L’

ofe

rta

de

la F

und

ació

est

à o

rien

tad

a a

com

ple

tar

els

cone

ixem

ents

i le

s ca

-p

acita

ts d

els

pro

fess

iona

ls q

ue s

’han

fo

rmat

a la

uni

vers

itat,

en

par

ticul

ar a

la

UP

C.

“L’E

EE

S S

UP

oS

a L

a Im

PL

an

Ta

CIó

D

’Un

no

U P

ar

aD

Igm

a E

DU

Ca

TIU

:

L’E

ST

UD

Ian

T é

S E

L r

ES

Po

nS

ab

LE

DE

L S

EU

aP

rE

nE

nT

aT

gE

I E

L P

ro

FE

SS

or

EL

gU

Ia

I

L’a

Co

mP

an

ya

”

P14-17.indd 17 14/12/09 18:42:40

entre nosaltres18

Un pas endavant Validació i acreditació de competències professionals (VACP)

La VACP té com a objectiu acreditar, amb un certificat de la UPC de màster o postgrau, l’experiència i els coneixements adquirits pels professionals de les empreses durant el seu recorregut laboral. Partint del coneixement i l’experiència de la UPC, empreses com Indra han utilitzat aquest servei.

Per competència s’entén un conjunt d’habilitats, actituds, aptituds i coneixe-ments que adquireix la persona al llarg de la seva vida, tant formativa com professi-onal. Seguint aquests criteris les compe-tències es poden dividir en competències transversals o genèriques i competències específiques o tècniques.Classificades entre les instrumentals (organització), personals (habilitats de relació amb els altres) i sistèmiques (visió de conjunt), les competències transver-sals són transferibles a una gran varietat de funcions i tasques, i capaciten per integrar-se amb èxit a la vida social i laboral. Per la seva banda, les compe-

+

CertifiCat

el caNdidat certifica

les Ce1, Ce2 i Ce4, i la Ct2.

CompeteNcia traNsversal 1

CompeteNcia traNsversal 2

Materia 1 Materia 2 Materia 3

ExEmPLE dE Programa dE mastEr o Postgrau

CompeteNcia

especifica 1

CompeteNcia

especifica 2

CompeteNcia

especifica 4

CompeteNcia

especifica 3

tències específiques es classifiquen entre les acadèmiques i professionals, que fan referència al saber i al saber fer de cada titulació i donen resposta a un coneixe-ment específic, a les tècniques i a les habilitats associades a una àrea d’especi-alitat o disciplina.A partir d’aquí, l’acreditació de competèn-cies o de coneixements previs fa refe-rència al reconeixement tant de l’apre-nentatge acadèmic (o formal) com de l’experiència laboral i el desenvolupament professional (aprenentatge no formal), a més de l’experiència vital (denominada aprenentatge informal). És a dir, “als co-neixements i habilitats adquirides al llarg

P18-20.indd 18 14/12/09 17:44:02

entre nosaltres 19

+ =formaciO complemeNtaria La UNiversitat iNdica la formaciO que al caNdidat li maNca realitzar per assolir la Ce3 i la Ct1.

titol

La UNiversitat expedeix el titol de postgrau que certifica l’assoliment del total de les competeNcies.

de la vida que permeten o que capaciten per respondre eficaçment a una situació determinada”, explica Mercè Díaz, del Departament d’Operacions. Per tant, fan referència a saber (coneixement), saber fer (com a aptituds i desenvolupament professional), saber ser (com a desenvo-lupament personal) i saber estar (com a desenvolupament interpersonal).

InCrementAr ConeIxementsEn algunes ocasions, l’acreditació de competències esdevé el primer pas per obtenir una titulació de màster o post-grau. En aquests casos, una vegada redactat l’informe es contrasta amb les competències que permet assolir la supe-ració d’un determinat programa formatiu.En aquest punt cal tenir en compte que els programes de màster tenen com a objectiu la formació avançada, especia-litzada o multidisciplinària dirigida a una especialització professional, mentre que

Les ComPetènCIes es dIVIdeIxen entre trAnsVersALs o genèrIqUes I esPeCífIqUes o tèCnIqUes

P18-20.indd 19 14/12/09 17:44:09

els programes de postgrau inclouen acti-vitats de formació permanent que porten un nivell elevat de coneixements en una determinada especialització dins d’una àrea de coneixement de la UPC.

L’exPerIènCIA Amb IndrACom a exemple de l’aplicació del Progra-ma de Validació i Acreditació de Compe-tències Professionals, el Departament de Recursos Humans de l’empresa multinaci-onal Indra va sol·licitar a la UPC School un procés d’acreditació de les competències adquirides durant la trajectòria professio-nal de tres dels seus empleats.En aquest cas, la VACP tenia com a objectiu acreditar aquestes competències, per posteriorment analitzar aquelles no assolides i necessàries per obtenir una certificació de postgrau. I és que, malgrat no disposar de formació universitària, la companyia considerava que aquests treballadors posseïen les competències vinculades als perfils professionals que requeria i que han assolit mitjançant la seva experiència professional.El procés de validació, dividit en tres fa-ses, va constar en primer lloc en una reu-nió de treball del candidat amb l’assessor pedagògic de la UPC School per explicar el procés, identificar les competències que calia acreditar i lliurar el dossier per emplenar per part de l’interessat. Tot això unit a una reunió de treball entre la UPC School i els responsables de Recursos

Humans d’Indra per valorar els candidats i analitzar els sistemes interns de reconei-xement de competències, el treball indi-vidual del candidat i l’estudi del dossier entregat per part de l’assessor pedagògic.Per la seva banda, la segona fase va incloure l’avaluació de les competènci-es identificades, a partir de reunions de treball amb el el candidat, l’assessor pe-

dagògic i un professor de la UPC expert en les competències en qüestió. El procés de validació va finalitzar amb l’anàlisi, per part de la comissió d’acre-ditació, de la proposta de validació del professor i el plantejament de l’assessor, que acabava amb l’emissió d’un certificat. A banda, la universitat també recomana a l’empresa la formació que cadascun d’aquests candidats hauria de realitzar per assolir les competències que els manquen per a l’obtenció de la corresponent certifi-cació de postgrau.

eLs resPonsAbLes de rH d’IndrA jUnt Amb LA UPC sCHooL VAn VALorAr eLs CAndIdAts

entre nosaltres20

ASSESSORAMENTLa primera fase consta de l’asses-sorament, un estudi de la documentació aportada pel pro-fessional, així com una preavaluació de les competències, que permet redactar l’informe de proposta de competències.

AVALUACIÓA partir de l’avalu-ació de les compe-tències (tècniques i genèriques), la contrastació amb la documentació apor-tada i l’estudi de les proves d’avaluació, es realitza la propos-ta de competències per certificar.

CERTIFICACIÓ DE COMPETÈNCIESA l’última fase es for-malitza la proposta de les competències acreditades i ava-luades, que resulta en el certificat de competències validat per la Comissió de Formació Permanent de la UPC.

Pr

imer

a f

as

e

seg

on

a f

as

e

Ter

cer

a f

as

e

Validació i acrediTació de comPeTències Professionals (VacP)

El candidat obté un CERTIFICATespecificant les competèn-cies adquirides a través de l’aprenentatge acadèmic, l’experiència laboral i l’expe-riència vital del candidat.

=

La qualitat de tot el procés de validació i acreditació de competències profes-sionals queda garantida per la participació en el procés com a agents d’experts de l’entorn professional, pro-fessorat de la UPC, així com de comissions de validació de la mateixa universitat. Aquest procés és un dels que conformen el SAIQ que l’organització està desenvo-lupant, i que serà certificat per l’AQU en el marc del sistema global de la UPC.

Pr

oc

és d

e q

Ua

liTa

T

P18-20.indd 20 14/12/09 17:44:11

NATURALMENT 21

Tot el que has de saber per fer compres d’última hora i arribar a temps pel Nadal. Internet, els outlets (virtuals o físics) i les botigues més originals són els teus aliats.

El més important del fet de regalar no és només que li agradi a la persona obsequiada, sinó també que la persona que regala pugui satisfer totes les seves possibilitats econòmiques, temporals i d’elecció en aquest acte de generositat. Per sort, Internet és un gran recurs a l’hora de comprar regals d’última hora o vestir-nos per les festes.

CiberCompresEls centres comercials, els grans magat-zems i les cadenes especialistes més coneguts tenen la seva versió en línia. Els seus punts clau són la varietat, les ofertes i la comoditat de mirar els seus aparadors virtuals, amb la qual cosa s’eviten aglome-

• Elcorteingles.es • Fnac.es• Casadellibro.com• Carrefouronline.es• Miro.es• Venca.esB

oti

gu

es

en l

ínia

descomptes d’entre el 30% i el 70%. El seu secret és oferir objectes i roba de fora de temporada que les empreses tenen en estoc i que troben en aquestes pàgines una sortida directa al consumidor i que no rebaixa la sensació de qualitat ni la seva imatge entre els compradors. Només cal registrar-se, incloure l’e-mail de la perso-na que ens ha “apadrinat” (si en tenim), i deixar-se dur per les seves ofertes. L’in-convenient és que el termini de lliurament

acostuma a passar de les 2 setmanes; per tant, s’ha de tenir en compte la

data que ens faciliten i comprovar si arribarà abans de Reis o avisar la persona a qui l’hi regalem que li arribarà més enllà de Nadal.

racions i desplaçaments innecessaris. No és el mateix que comprar a la botiga, però té els seus avantatges. Un detall de màxi-ma importància que cal tenir en compte és el temps de lliurament de les mercaderies perquè encaixi amb les nostres previsions, que es poden recollir en un punt determi-nat o les poden portar a casa.

‘outlets’ en líniaL’últim fenomen a la xarxa són els outlets virtuals: es tracta de pàgines on po-dem trobar una oferta variada de productes de primeres marques a preus força assequibles, si els comparem amb els de les botigues tradicionals, amb

• Vente-privee.com • Privalia.com • Buyvip.com • Vipventa.com • Boutiquesecret.com• Privateoutlet.es• Glamounity.com• Dreivip.com • Esdemarca.com

‘ou

tlet

s’

vir

tua

ls

Compres nadalenques

encertar a última hora

P21.indd 21 14/12/09 17:17:21

ALTAVEU22

MúsicaJoaquín Sabina

Després de quatre anys sense escoltar-lo, arriba Vinagre y Rosas, el nou disc del veterà cantant d’Úbeda. Ell mateix ha dit que està satisfet amb el treball fet i que superarà l’anterior disc Alivio de luto. El primer single, Tiramisú de limón, amb lletra de Sabina i música de Pereza, ha tingut molt bona acollida entre els seus fans. Amb la gira 2009-2010 s’espera, com sempre, que es pengi el cartell d’“entrades esgotades” a totes les ciutats.

+ info:On: Palau Sant JordiQuan: 17 de desembre de 2009Entrades a: www.telentrada.com o 902101212

On: Museu d’Art Contemporani de BarcelonaAdreça: pl. dels Àngels, 1Quan: fins al 17 de gener de 2010Preu: 20 €

Teatre

Una falsa maniobra amb un te-lèfon mòbil ens pot fer descobrir el que els nostres millors amics pensen en realitat de nosaltres. La Cris i el Santi estan en camí per passar el cap de setmana a casa dels seus amics, el Xavi i la Laia, que viuen al camp, després de sis mesos. Durant el trajecte es dediquen al seu esport favorit: parlar malament dels altres. Tam-

poc no tenen cap pietat amb els seus amfitrions. Però hi ha un pe-tit detall: el telèfon mòbil del Santi, mal bloquejat, fa una retrucada a la casa del Xavi i la Laia, que “en directe” escolten tot el que els seus millors amics pensen d’ells. Desconcertats i animats per ven-jar-se, decideixen divertir-se una mica amb ells abans d’aplicar-los la “pena de mort”.

‘M’agrada Molt el que faS’

+ info:Exposició‘ModernologieS’

agenda barcelona

L’objectiu de l’exposició Modernologies és explicar el lloc que ocupa la recerca artística i discutir sobre contribucions concretes a les temàtiques centrals sorgides després de vint o trenta anys d’una controvèrsia, revifada intensament una vegada i una altra, sobre l’herència de la modernitat i del modernisme respecte del contingut i la forma, i, en certa manera, sobre la crítica parcialment sòlida a aquesta categoria i als continguts que s’hi associen. No obstant això, en aquest pro-jecte no es parla a favor d’un “nou formalis-me” ni tampoc d’un “retorn a l’abstracció”.

+ info:

InfantilCavalCada reial

Els Reis arribaran al Moll de la Fusta a bord del pailebot Santa Eulàlia, i els rebran els ciutadans i les ciutadanes, i l’alcalde de Barcelona. 18.30 h Parc de la Ciutadella: inici de la caval-cada. Recorregut: Av. Marquès de l’Argentera, Via Laietana (19 h), pl. Urquinaona (19.20 h), pl. de Catalunya (19.30 h), c. Pelai, pl. de la Univer-sitat (19.45 h), rda. de Sant Antoni, Sepúlveda (20 h), Vilamarí, Lleida (20.40 h), Av. de Rius i Taulet/Font Màgica (21 h). Els barcelonins tenen la possibilitat de consultar per quin carrer estan passant els Reis des del telèfon mòbil amb el servei “bcnalmobil”. A més, la cavalcada es re-transmetrà en directe per BTV i TVE-Catalunya.

On: avda. Marquès de l’Argentera – avda. Rius i TauletQuan: 5 de gener de 2010Hora: de 18.30 h a 21 h

+ info:On: Teatre Club CapitolAdreça: c/ La Rambla, 138Tel.: 93 412 20 38Quan: fins al 31 de gener de 2010Preu: de 22 a 27 €

© Grup Balaña

© MACBA

© Mariano Herrera/ICUB

P22-23.indd 22 14/12/09 17:16:03

23ALTAVEU

Solidaritat

Per sensibilitzar i acceptar el fet migratori com un dret universal, Creu Roja presenta una exposició que pretén fomentar el co-neixement de l’individu de diferent cultura i procedència, per tal de facilitar la convivèn-cia i la comunicació, mitjançant l’impacte emocional a través de la imatge.

‘una altra Mirada’

On: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC)Adreça: rbla. d’Egara, 270, TerrassaTel.: 93 736 89 66Quan: del 17/11/09 al 17/01/10

+ info: Obra culminant d’Antonio Gades, està basada en la comèdia homònima de Lope de Vega; una obra dramàtica molt allunyada de les fonts que acostumen a inspirar els tre-balls de dansa espanyola i flamenc, inclosos els del mateix coreògraf. Amb ella es tanca la gran trilogia flamenca que va crear Gades amb Carmen i Bodas de sangre. L’acció es desenvolupa a Fuenteovejuna, una pobla-ció de Còrdova, i s’inspira en un fet real del segle XV: la lluita col·lectiva i solidària d’un poble contra la tirania d’un cacic.

L’Òpera Sueca o Ballet Reial, Kungliga Ba-letten, fundada pel rei Gustau III el 1773, és el quart conjunt del seu gènere en antiguitat (precedit pels de París, Copenhaguen i Sant Petersburg). Actualment el Ballet Reial té el cos de dansa més ampli del país, amb 73 ballarins, i és un dels tres teatres nacionals d’aquesta disciplina, juntament amb el Ballet Cullberg i la Casa de la Dansa. El seu repertori varia entre els clàssics i els ballets moderns.

Dansa‘fuenteoveJuna’

Balletreial ballet de SuèCia

On: Centre Cultural Caixa TerrassaAdreça: rbla. d’Egara, 340Tel.: 902 180 677Quan: 28 de febrer de 2010 a les 18 hPreu: 40 €

On: Centre Cultural Caixa TerrassaAdreça: rbla. d’Egara, 340Tel.: 902 180 677Quan: 31 de gener de 2010 a les 18 h Preu: 40 €

+ info:

+ info:

MúsicaÒpera txeCa de praga

En poc temps, l’Òpera Txeca de Praga va arribar a ser un dels conjunts més respectats i valorats a Amèrica del Nord i el Japó. Per al seu debut als Estats Units, al gener del 2006, l’Òpera Txeca de Praga va ser convidada en una gira amb 22 representacions de la popular opereta El ratpenat, de Johann Strauss, i l’any següent amb La vídua alegre, de Franz Lehar. A Alemanya, l’Òpera Txeca de Praga ha fet més de 20 gires artístiques. En la temporada 2009-2010 ha estat convidada a Dinamarca i Espanya. L’holandès errant, que va tenir tant èxit a Alemanya, es representarà en la versió original amb subtítols en espanyol.

Teatre‘la rateta preSuMida’

Inspirat en la coreografia original d’Alfons Rovira, amb la dansa clàssica, la gestualitat, el ballet i la música de diversos autors clàs-sics, neix aquest espectacle. Un conte que diu que hi havia una vegada una rateta que mentre escombrava va trobar una moneda d’or. Pensà i pensà què podia fer amb ella... Finalment va decidir comprar-se un llaç. Com que era tan presumida es va abocar a la finestra per trobar marit. De pretendents no n’hi faltaven, però... amb qui casar-se? Amb el gall, amb el porc o amb el gat? Quina era la decisió encertada? Ens podem refiar de l’aparença? La protagonista viurà uns moments molt feliços, però... recordes com acaba aquest conte?

© Fundació Caixa Terrassa

agenda terrassa

On: Centre Cultural Caixa TerrassaAdreça: rbla d’Egara, 340, TerrassaTel.: 902 180 677Quan: 4 febrer de 2010 a les 20.30 hPreu: 36 €

+ info:

On: Centre Cultural Caixa TerrassaAdreça: rbla. d’Egara, 340Tel.: 902 180 677Quan: 21 de febrer de 2010 a les 18 h Preu: 5 € (infants) i 9 € (adults)

+ info:

© Fundació Caixa Terrassa

P22-23.indd 23 14/12/09 17:16:07

P24.indd 24 14/12/09 17:13:24