1

RELAT JORNADA

ELS TALLERS

D’ESPECTADORS

13/11/2014

À Àrea de Públics Unitat d’Avaluació i Sistemes d’Informació

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) DGCEC Departament de Cultura Passatge de la Banca, 1-3 08002 Barcelona Telèfon 93 316 27 70 icec.cultura@gencat.cat Web www.gencat.cat/cultura/icec

2014

RELAT JORNADA

2

RELAT JORNADA

PROGRAMA 9.30 h – 9.45 h Registre d’inscripcions 9.45 h - 10.00 h Benvinguda i presentació de la jornada

a càrrec d’Edgar Garcia, director de l’Àrea de Desenvolupament Empresarial i de Sílvia Duran, coordinadora de l’Àrea de Públics, de l’ICEC.

10.00 h - 11.15 h L’ESCUELA DE ESPECTADORES DE BUENOS AIRES Jorge Dubatti , director de l’Escuela de Espectadores de Buenos Aires.

11.15 h - 11.45 h PAUSA

11.45 h - 12.15 h LA RELACIÓ AMB ELS ESPECTADORS: CANVIAR LES REGLES DEL JOC David Costa, enginyer topògraf, biòleg de vocació i inquiet per la gestió i la innovació.

12.15 h - 12.45 h DONAR VEU ALS ESPECTADORS Albert Olivas, cap de comunicació i gestió de públics del festival Temporada Alta i de Bitò Produccions.

12.45 h - 13.15 h LA PARTICIPACIÓ D’ESPECTADORS EN PROCESSOS CREATIUS Toni Casares , director de la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia.

13.15 h - 13.45 h EXPERIÈNCES CREATIVES AMB ESPECTADORS Agost Produccions , associació cultural que té com a finalitat afavorir el diàleg entre la creació, el territori i la societat.

13.45 h - 14.15 h DEBAT OBERT DE CLOENDA

Moderat per Agost Produccions

3

RELAT JORNADA

IDEES CLAU • És en aquesta era tecnològica quan ens fa més palesa la necessitat de trobar-se, de reunir-se

presencialment. • Les escoles recullen aquesta necessitat de reunió i a la vegada suposa un desafiament per als

espectadors. • L’aprenentatge del teatre multiplica el plaer de veure’l. • Davant la degradació del discurs de la crítica i la democratització de la crítica, el crític ha de ser un

crític filòsof, un catalitzador de conceptes. • La condició antropològica de l’home és la teatralitat, és la capacitat humana d’organitzar la mirada

de l’altre. Es creua amb la transteatralització.

• Els alumnes de l’escola voten les 10 millors obres de la temporada i entreguen els premis. • No hi ha proporcionalitat en la inversió en publicitat entre les companyies petites i grans. • S’ha de buscar altres estratègies que generin converses, com la post-funció. • Hi ha dos elements implicats en l’elecció d’una obra, l’impuls de compra i la percepció de risc.

• Cal minimitzar mecanismes que ataquin la percepció de risc: taquilla inversa, la Lliga de Teatre. • Aspecte ritual, social, de la Lliga de Teatre: l’important és trobar-se, no tant la vàlua de les obres

en si. • El blog del Temporada Alta s’ha anat enriquint amb la participació del públic i tot tipus

d’aportacions, fins i tot il·lustracions i poemes. • El blog potser no fa vendre més entrades per serveix com a gestió de públics i forma l’espectador. • Amb el Projecte Croquis es fan assajos oberts amb la participació activa de l’espectador i es

dessacralitza l’acte artístic. • Les idees estètiques tenen el seu correlat amb les idees polítiques: primer es glorifica l’autor,

després l’obra en si (infraestructures), el minimalisme dels 80 i actualment l’estètica de la recepció on el focus es posa en l’espectador.

• La cultura té complex de germà pobre però té clar que ens hem de reinventar, renunciar a la

mentalitat mercantil i recuperar la mentalitat humanística, no considerar els espectadors com a consumidors.

• La cultura és un acte ritual col·lectiu de rebel·lió, és un art deficitari en si, que ens allunya de

l’individualisme i ens apropa al lloc comú. • Agost Produccions ofereix conferències, visites a espais, assistència a assajos i converses amb

creadors. • En aquest sector també és interessant la “gamificació”.

4

RELAT JORNADA

RESUM PONÈNCIA L’ESCUELA DE ESPECTADORES DE BUENOS AIRES

Jorge Dubatti, director de l’Escuela de Espectadore s de Buenos Aires.

Jorge Dubatti és historiador, crític i docent universitari especialitzat en teatre, doctorat en història i teoria de les arts per la Universitat de Buenos Aires i professor adjunt d’història del teatre universal. Dirigeix l’Escuela de Espectadores de Buenos Aires i integra la Càtedra itinerant de l’escena llatinoamericana. És autor de diversos llibres en l’àmbit de la filosofia del teatre, una nova disciplina teatrològica que investiga el fet teatral i la relació entre l’activitat escènica i la totalitat del món.

L’Escola d’Espectadors de Buenos Aires va començar el març de 2001 al Teatro Liberarte i des de 2003 té lloc a Centro Cultural de Cooperación Floreal Gorini. Té 340 alumnes i 400 en llista d’espera. Els orígens el situen al 1992, quan Dubatti va observar que hi havia una sèrie de matrimonis que anaven a veure una obra i després es reunien per parlar-ne, eren grups tancats, mig esotèrics, que ja venien dels anys 60, i als quals només s’hi accedia per rigorosa invitació. Dubatti va veure que hi havia gent que volia entrar i no podia, i que s’havia de crear un teatre exotèric. L’any 2001 va començar amb 8 persones i a finals d’any ja eren 40.

“ L’origen de l’Escola està en els clubs exclusius d’espectadors que hi

havia a Buenos Aires des dels anys 60”

5

RELAT JORNADA

Hall del Centro de Cooperación Cultural Floreal Gorini

Cada dilluns a l’escola s’analitza un espectacle, normalment a proposta de Dubatti però també pot ser a proposta d’un alumne. Durant la segona hora es convida algú (artista, director) de l’espectacle en qüestió per parlar-ne.

És una escola i l’objectiu és aprendre. L’aprenentatge multiplica el plaer de veure teatre. I hi ha eines per a l’aprenentatge: enquestes, lectures, projeccions, etc.

La quota mensual de l’escola és de 170 pesos (uns 20 dòlars).

Els 340 espectadors voten les 10 millors obres de la temporada i els premis els entreguen per sorteig els mateixos espectadors. Hi ha un interès per part de l’artista a rebre aquest premi.

Cal tenir en compte la tradició teatral de la ciutat de Buenos Aires, una de les 5 millors ciutats teatrals, junt amb Berlín, Nova York, Londres i París.

S’han obert escoles d’espectadors, amb la mateixa filosofia, a Montevideo, Tijuana, Medellín, La Paz. I a Argentina a Mar de Plata (que seria a Buenos Aires el que Barcelona a Madrid).

Actualment estan en una època d’or, amb l’estrena de 1.800 espectacles en un any!

A Buenos Aires hi ha 8 milions d’espectadors l’any, entre el circuit independent (el més important, amb 175 sales, oficialment) i el circuit de teatre comercial (21 sales comercials, 3 milions d’espectadors).

En aquesta època del “tecnovivio” (mòbils, ordinadors) mai ha estat tan important l’espectacle “convivio”, de cos present, com el teatre. És pot fer una paral·lelisme amb els casoris, les reunions, la missa... hi ha una necessitat de reunió, el fenomen de viure junts.

“ Aprendre teatre és multiplicar el plaer de veure’l”

“ El teatre mostra l a necessitat que hi ha de reunir-se en aquesta època tecnològica”

“ Buenos Aires és una de les 5 millors ciutats teatrals del món”

6

RELAT JORNADA

Un altre element a tenir en compte és la pauperització, la degradació del discurs crític. S’ha reduït l’espai d’anàlisi moltes vegades fins al requadre de la qualificació. Hi ha una crisi d’autoritat que ocupen els nous espectadors. Gràcies a la digitalització apareix la figura de l’espectador crític, com per exemple el cas de la popular espectadora Felisa:

http://www.youtube.com/watch?v=LIkcjEHmqLc

El crític ha d’anar més enllà, ha de ser crític-filòsof. Ha d’oferir materials perquè es pugui construir un criteri, el coordinador és un catalitzador de conceptes, pensar el teatre és pensar el món, però no construeix un discurs definitiu, això ha fet créixer les escoles de teatre.

La condició antropològica de l’home és la teatralitat, és la capacitat humana d’organitzar la mirada de l’altre, l’“homo teatralis”, amb el teatre tornem a Adam i Eva, a Jean Baudrillard (la seducció). El teatre és un ús de la teatralitat.

Avui encara ens trobem amb un altre concepte: la transteatralització. És la teatralitat de polítics i periodistes, que treballen amb estratègies teatrals, perquè la publicitat i la política són una xarxa de mirades. i també apareix a la televisió (avui Sòfocles treballaria per Televisa!).

L’alumne ve a l’escola amb les característiques de l’alienació actuals, l’individualisme i el solipsisme, i a l’escola fa un descobriment existencial, l’espectador és un company que ha de tenir aquestes actituds:

1. amigabilitat

2. disponibilitat

3. diàleg

4. obertura

Les tipologies del “contraespectador” són:

1. espectador botxí: que vol fer mal als artistes

2. espectador “metroteatral”: considera que ho sap tot

3. espectador creditor: ja que paga, vol un gran desplegament, o vol comèdia, per exemple

4. espectador assessor: considera que pot donar consells perquè millori l’espectacle

5. espectador amateur: no se sap comportar a sala, cal respecte.

En definitiva, les escoles recullen la necessitat de la gent de reunir-se i són també un desafiament per als espectadors.

“ S’observa la degradació del discurs de la crítica, el coordinador ha de ser un catalitzador de conceptes”

“ La teatralitat és la condició antropològica de l’home”

“ Fenomen de la transteatralització”

“ La teatralitat és la condició antropològica de l’home”

7

RELAT JORNADA

RESUM PONÈNCIA LA RELACIÓ AMB ELS ESPECTADORS: CANVIAR LES REGLES DEL JOC

David Costa, enginyer topògraf, biòleg de vocació i inquiet per la gestió i la innovació.

David Costa s’ha format en diferents facultats com la UB, la UPC i la UOC. Després de diverses feines, el 2007 es converteix en un emprenedor en sèrie, amb l’objectiu de traslladar d’un sector a un altre models d’èxit reconeguts. El factor comú en aquests projectes, entre els quals destaca Sixto Paz Produccions, és un conjunt d’eines desenvolupades d’acord amb un sistema d’economia empàtica, del qual n’és un fervent defensor i promotor, convençut de la seva capacitat de generar bons resultats en qualsevol sector i activitat.

David Costa i Pau Roca jugaven a futbol junts cada setmana i va sorgir la idea de muntar una empresa. David Costa es va passar 6 mesos observant la gent que anava al teatre i va veure que sortint de les obres ningú parlava d’elles. La hipòtesi apuntava al fet que els espectadors no tenen coneixements, cal una post-funció. Per a les produccions petites no té sentit gastar-se 600 euros en publicitat quan el retorn és molt baix. Gastar-se 60.000 només ho poden fer els grans i el model no es pot adaptar, no hi ha proporció. També hi ha les xarxes socials, però no n’hi ha prou, Facebook serveix per fidelitzar, no per guanyar nous públics. La unitat de negoci és generar converses. Tot parteix d’una conversa presencial o d’un whatsapp. 10 o 12 persones d’un equip poden mobilitzar 200 persones. Hi ha dos elements essencials:

1. L’impuls de compra 2. La percepció de risc

“ No hi ha proporcionalitat en la inversió en publicitat en les produccions petites i grans”

“ La nostra unitat de negoci és generar converses”

8

RELAT JORNADA

La percepció de risc en una sala petita és molt alta, però després l’espectador s’ho pot passar molt bé. La taquilla inversa elimina la percepció de risc i permet que es pugui recomanar l’espectacle amb més tranquil·litat, ja que la responsabilitat econòmica serà de l’altre. En la Lliga de Teatre, a més de recombinar la percepció de risc, el més important és el ritual de trobar-se, tenir aquelles dates compromeses amb els amics, no és tan important si ens ha agradat o no l’obra (la prova és que la gent ja s’hi apuntava abans de saber-ne la programació)

“ Lliga de Teatre: mínima percepció de risc, l’important és trobar-se”

9

RELAT JORNADA

RESUM PONÈNCIA

DONAR VEU ALS ESPECTADORS Albert Olivas, cap de comunicació i gestió de públi cs del festival Temporada Alta i de Bitò Produccions.

Albert Olivas ha treballat gairebé sempre en l’àmbit de la comunicació, com a freelance, per a diverses companyies de teatre i en diferents projectes de les administracions local i comarcal, i amb la Subdirecció General de Difusió de la Generalitat de Catalunya. Com a periodista ha treballat a la Cadena SER i ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació com el Diari de Girona, Televisió de Catalunya, RNE, Time Out Barcelona i Ràdio Banyoles.

@_aolivas

“Apunts de temporada”, http://www.apuntsdetemporada.cat/ és el blog del Temporada Alta. Forma part d’un programa més ampli de gestió de públics. Té 5 anys i ha anat modificant-se. El festival no intervé en els continguts. El porten bàsicament un periodista, un escriptor (J.M. Fonalleras) i una espectadora. Va tenir un inici molt alt i va anar baixant. Es vol implicar el públic, els estudiants de teatre, tuitaires i instagramers, però hi ha pocs comentaris, la gent no té temps d’assimilar tants espectacles en tants pocs dies. Amb el temps han anat convidant il·lustradors, vídeo o poesia. També ofereixen la possibilitat de posar-se en contacte dos bloguers. La gestió del blog la porten dues voluntàries que participen en les reunions de comunicació. El 2003 van tenir 4.000 visites. Gestionar aquest blog segurament no fa vendre més entrades, però serveix per fer gestió de públics i per formar l’espectador.

“ El blog s’ha anat ampliant amb noves col·laboracions”

“ Tenir el blog no fa vendre més entrades però serveix per fer gestió de públics”

10

RELAT JORNADA

RESUM PONÈNCIA

LA PARTICIPACIÓ D’ESPECTADORS EN PROCESSOS CREATIUS Toni Casares, director de la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia. Toni Casares va ser membre fundador de l’Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona, i coordinador general del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Entre el 2005 i el 2012 formà part del consell assessor del TNC, des d’on va coordinar el Projecte T6, de promoció de la dramatúrgia contemporània. Des del 2011 és membre del Comitè Executiu del Consell de Cultura de Barcelona. Com a director d’escena ha estrenat obres de Josep Maria Benet i Jornet, Pau Miró, Mercè Sarrias, Sergi Belbel, Carles Batlle, Martin Crimp, Roland Schimmelpfennig o Fréderic Sonntag, entre d’altres. @TniCasares

El projecte Croquis s’ha fet a la Sala Beckett a partir de la companyia DeCollage, la sala de Madrid Kubrik Fabrik i la companyia catalana Altresbandes. La Sala Beckett fa una convocatòria pública a companyies que estan en període d’assajos, la comissió tria 8 projectes i es presenten 20 minuts de l’assaig. Es convoquen espectadors i se’ls demana una col·laboració activa: opinar in situ sobre el que estan veient. Els papers es donen a les companyies i en un col·loqui els artistes pregunten als espectadors coses concretes, en un acte de dessacralització de la creació. Després, algun d’aquests espectacles formarà part de la programació de la Beckett. A l’Obrador, per exemple, s’ha programat Viure sota vidre. La segona edició de Croquis tindrà lloc al maig. Sobre la dessacralització de la creació, encara som hereus de la tradició romàntica, els temps demanen un canvi de xip. L’evolució de les teories estètiques té una traducció en les polítiques: a principis de segle, l’obra s’explicava per la vida de l’autor,

“ Es tracta de dessacralitzar l’acte artístic”

“ Actualment estem a l’estètica de la recepció, on el focus està en l’espectador”

11

RELAT JORNADA

hi havia un culte a la personalitat de l’artista. Després interessarà l’obra per ella mateixa, no cal anar a l’autor, és l’època de l’estructuralisme, en polítiques culturals això es tradueix en l’època de les infraestructures, amb l’arribada de la democràcia. Cap als 80 arriba el minimalisme, el teatre críptic desideologitzat, hi ha l’accent en la creació des de la perplexitat, “menos es más”. El moment actual és el de l’estètica de la recepció, qui dóna sentit és l’espectador, el focus està en la nova relació de l’espectador amb la creació, l’espectador com a creador de sentit, es modifica la manera d’apropar-se a la creació. La cultura arrossega un complex de germà pobre, però som els que tenim més clar que ens hem de reinventar, renunciar a la mentalitat mercantil, recuperar la mentalitat humanística, renunciar a l’utilitarisme, a considerar els espectadors com a consumidors. La cultura es pot definir com aquella distància amb nosaltres mateixos, és un acte ritual col·lectiu de rebel·lió, és un art deficitari en si, que ens allunya de l’individualisme i ens apropa al lloc comú. L’espectador s’ha de redefinir com un component més actiu, la creació és compartida. El creador compromès amb el món s’ha de comprometre amb la seva pròpia obra, i la presència dels espectadors en els processos garanteix aquesta honestedat.

Viure sota vidre, un projecte de Croquis estrenat a la Beckett

“ La cultura té clar que ens hem de reinventar i renunciar a la mentalitat mercantil”

“ La presència de l’espectador contribueix a l’honestedat del creador amb la seva obra”

12

RELAT JORNADA

RESUM PONÈNCIA

EXPERIÈNCES CREATIVES AMB ESPECTADORS

Agost Produccions, associació cultural que té com a finalitat afavorir el diàleg entre la creació, el territori i la societat.

Agost Produccions és una associació cultural creada a Barcelona el 2009 que, partint de l’experiència de l’espectador, ha desenvolupat diversos tallers i escoles d’espectadors en marcs com el Grec Festival de Barcelona, el Mercat de les Flors, La Seca - Espai Brossa, Trapezi Fira del Circ i Temporada Alta. També gestiona projectes de programació i producció musical i escènica.

@agostprod

Porten l’Escola d’espectadors de l’Espai Brossa des de 2008. També han fet una nit d’espectadors al Trapezi el 2014 i un taller d’espectadors al Temporada Alta.

També fan conèixer els equipaments, per exemple van fer una visita al Mercat de les Flors en obres. Van oferir un taller de cos amb Cesc Gelabert, i una visita a Celrà (L’animal a l’esquena), on van conversar amb Pep Ramis. En resum, ofereixen:

1. Conferències 2. Visites a espais 3. Assistència a assajos

Converses amb creadors

“ Agost ofereix tallers d’espectadors i visites als equipaments”

13

RELAT JORNADA

DEBAT OBERT DE CLOENDA Moderat per Agost Produccions

Aquest amor pel teatre, és cosa de la cultura de Bu enos Aires?

Dubatti: Primer de tot, a Buenos Aires es fa molt bon teatre, això és el més important, la gent sent que necessita allò, que no s’ho pot perdre, hi ha un teatre profund.

Com es pot fer per incrementar el públic?

David Costa: hi ha l’estratègia 1.9.90. No t’has d’obsessionar a fer participar tothom, les escoles arriben a un 1% d’espectadors i a la post funció, a un 9% d’espectadors. Aquests ja faran de caixa de ressonància per arribar als 90.

S’ha de pensar en el ritual, la necessitat d’estar amb els amics, les ganes de connectar, també en la gamificació, el joc. Totes les obres tenen alguna cosa d’especial, es tracta de trobar-ho

Com augmentar el públic de les grans produccions, t ipus Mar i Cel?

Dubatti: S’ha d’estudiar els diferents públics, hi ha una comèdia musical transnacional, però les sales mastodòntiques són d’un altre temps. A Buenos Aires hi ha un excel·lent teatre comercial.